les notícies més destacades d'aquestes últimes hores.
El foc continua actiu,
però, segons l'última actualització dels bombers,
l'evolució és favorable perquè s'ha moderat el vent.
Ha afectat unes 600 hectàrees de bosc,
matolls i conreu gairebé la meitat dels municipis
de la granja d'Escarp i Serós,
el Sagrià i la resta maquinensa, el Baixenca.
El que més preocupa ara, però,
els bombers és el flanc esquerre, que continua obert.
Tot i així, són optimistes de cara a l'evolució d'aquest foc
durant les pròximes hores
i esperen poder acotar avui el perímetre d'aquest incendi.
Almenys és la valoració que n'ha fet a primera hora
des de Maials l'inspector dels bombers, Oriol Corbella.
Hem d'insistir també, el donem per estabilitzat,
no per controlat ni per extingir.
Llavors, a l'estar estabilitzat encara ens preocupa el flanc esquerre.
A flanc esquerre encara hi tenim moltes dotacions,
encara tenim aquí 320 bombers treballant i 40 dotacions
que estem rellevant les totes
per seguir insistint en aquest flanc esquerre
que té moltes unitats molt baixes i la sequera que ve acumulada encara.
L'incendi de la Franja i del Segrià arriba en un altre cap de setmana
de lavat risc d'incendis a Catalunya,
amb la majoria del mapa pintat de color vermell.
29 comarques catalanes es lleven avui diumenge
amb un risc d'alt d'incendis, per això els agents rurals
insisteixen a demanar prudència per evitar riscos.
Avui, la llum és gratuïta durant 7 hores.
Des del migdia fins a les 7 de la tarda costarà 0 euros el megavat-hora.
De mitjana el preu és de 25 euros el megavat-hora al mercat majorista espanyol,
el tercer preu més baix d'aquest mes d'abril.
L'abaratiment de la cotització del gas als mercats internacionals
i l'increment de l'ús de les energies renovables
són els motius d'aquesta abaixada del preu de la llum.
I a aquesta hora també expliquem que l'ex-visa-president del govern,
Jordi Puigneró, creu que Pere Aragonès, el president de la Generalitat,
exaurirà la legislatura perquè sap que no podrà tenir un segon mandat a la presidència.
En una entrevista avui al Nacional Puigneró, que va ser cessat per Aragonès,
admet també que va ser un error votar la investidura de Pere Aragonès
i veu llunyana una nova aliança a la Generalitat.
Potser l'error va ser investir el president Aragonès.
Per tant, per què Junts hauria de tornar-li a fer confiança,
diguéssim, a algú que no compleix els teus acords?
Per tant, en aquesta perspectiva és evident que Pere Aragonès avui sap
que no tornarà a ser president de la Generalitat.
I per tant, si tu saps que no tornarà a ser president de la Generalitat,
és que és un error votar la investidura al màxim que puguis.
10 i 3 minuts en esports, Albert Benet. Bon dia.
Bon dia. Què t'estaquem?
Que l'Espanyol continua penúltim a la Lliga de Futbol amb 27 punts
i ara té la permanència a 3, després de perdre el camp del Betis per 3 a 1.
Per 1 a 3. L'equip blanqui-blau en cadena 6 derrotes seguides,
dues amb el nou tècnic Luis García.
El Girona rep l'Elge a les dues del migdia a Montilivi
amb el dubte de Rodrigo Riquelme i amb l'objectiu de costar-se encara més
per poder-lo transmetre al totgira de Catalunya Ràdio.
A un quart de cinc de la tarda, Getafe Barça,
amb el Madrid provisionalment a 10 punts
per la victòria al camp del Cadis per 0 a 2.
Pedri, Dembélé, Christensen i De Jong continuen de baixa.
El partit el podreu seguir amb la TDT.
El Barça pot ser avui mateix campió de la Lliga femenina
l'endemà de guanyar l'Atlètic de Madrid per 4 a 0.
Celebrarà el títol si el Madrid no guanya aquesta tarda al camp del Betis.
El Madrid al Palau Llorana, dos quarts de set,
ja en va liderat en joc abans de les cinc, Manresa a Granada.
Ahir, victòria del joventut en el duel català contra el Girona
de gairebé 30 punts, 92 a 64.
En Roger escapa.
Catalunya ha dejado de ser esa Cataluña brillante, con séni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
¡Pero no es un lugar de admiración!
¡No es un lugar de admiración!
¡No es un lugar de admiración!
¡No es un lugar de admiración!
¡No es un lugar de admiración!
Però no és un país vanguardista,
pero me tienes a loca.
I ara el provincialisme del nacionalisme
ha provocat que se ha convertit en una terra hostil
on hi ha hagut un èxodo empresarial
on les famílies cada vegada se senten menys a gust i menys representades
i no hi tenen comunitat.
Per aquí un català se senta més en llibertat que en Catalunya.
A Palau hi ha molta piña.
Piña cada matí, la setmana tràgica.
Tinc la teva capítola per fer-ho tot.
Fins aquí el programa d'avui.
Ens veiem en un nou capítol de la setmana tràgica.
Un nou capítol de la setmana tràgica,
l'ondres, Toni Radon, doctor europeu en ciències polítiques,
investigador de la London School of Economics,
professor de l'OPF, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora? Què tal? Per molts anys.
Ui! Què vols dir? Que avui és el teu aniversari o és la setmana que ve?
Perdó, perdó, perdó. Vas néixer el dia de Sant Jordi?
Sí, vaig néixer el dia de Sant Jordi. Ara el proper que pots dir
és allò que em diu tothom de... I com és que no et vam posar Jordi?
Oh! Doncs va, no. Quina explicació dius tu?
No, no ho sé, no en tinc cap, perquè no ho he preguntat mai
amb els meus pares. En tot cas, sí, sí, faig 38 anys
el diumenge que ve, que ens dones festa, escapa.
Sí, perquè estarem fent un especial des de Passets de Gràcia
de cara al públic amb tota la munió de Sant Jordi.
No, no, ja passarem a saludar. Ah, sí, és veritat.
Si passeu a saludar, pujareu a l'escenari, sens dubte.
Ui! 38 anys? Saps que Toni et feia més jove, tu?
Sí, perquè... Ostres, quin malparit, eh?
No, em pensava... Espera, espera.
Toronto, Ion Sindreu, bon dia i bona hora.
Bon dia, com esteu? Columnista de Wall Street Journal,
segrestat a Toronto des de fa 3 setmanes. Normalment viu a Londres,
però familiarment és amb la família política de Toronto.
No, no, que és veritat que el Toni és un tio jovial,
que és el que es diu quan algú, diguem,
té un estil de vida que no correspon a la seva edat.
Això és veritat. Saps què passa?
Els que estem a l'acadèmia, i ara parlo seriosament, eh?,
jo recordo quan era més jove, que encara estava estudiant,
fent doctorats i aquestes coses que fem, que miraves el Facebook,
que era aquella eina que es feia servir abans,
i tothom ja tenia la casa, fills, el gos i una vida, diguéssim,
de persona adulta. Jo encara anava fent el jove.
I, en certa manera, això encara m'ho trobo, eh?,
perquè la gent va passant etapes i jo em quedo una mica enrere sempre.
Això és perquè no tens fills. El dia que tinguis fills, això canviarà de cop.
És probable, sí. I si no, mira l'Ion,
3 setmanes a Toronto. No, Ion?
Sí, sí, sí, és el que hi ha, és el que hi ha.
Tot i que fa una calor ara mateix, que ens estem fonent.
Les cròniques de Toronto d'aquestes setmanes que ens estàs fent
no t'agraden molt anar-hi de vacances, eh?, per això, Ion?
No, per què? No ho sé.
No t'he vist molt engrescat amb la idea de...
No t'agraden els hot dogs pel carrer i aquestes coses?
Però això no cal a Toronto. Vull dir que d'aquí quatre dies
també te'n trobaràs a Catalunya de hot dogs pel carrer el pas que anem.
Sí, home, però no són tan fastigosos.
Al final, diguem, els nord-americans han perfeccionat com ningú
el valor del menjar a escombraries.
Què costa un hot dog a Toronto?
Bé, jo juraria que deu estar sobre els vuit dòlars, una cosa així.
Però, clar, som dòlars canadens, eh?, que valen poc.
Ja està, eh?, tot el que pots oferir-nos de Toronto és el hot dog.
No, i això, i que no entenc el que pago per res,
perquè, clar, els preus són complicats.
Tot i que sé l'arregla aritmètica, més o menys, eh?,
però al final la perds el control.
No li robaria mai la secció a Xavier Moret, eh?
Això és veritat, eh?, com a viatjant no.
Tornes aviat? Jo no, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Demà mateix agafem l'avió,
cosa que vol dir que apareixerem aquí el dimarts,
perquè, clar, has de tenir en compte no només les 6 hores de vol
amb la criatura, sinó el canvi horari, que són unes altres 6 hores.
Molts ànims a l'hora de volar amb Nadons, eh?
Sí, sí, no, ànims a la resta, eh?, sobretot, del passatge.
La setmana tràgica. Avui, ja que parlava de hot dogs,
parlarem de tuppers.
Atenció, perquè la notícia era de les més viralitzades
aquesta setmana, el 324.
Aquesta setmana hem llegit que Tupperware,
la marca amb la qual tots ens hem fet la carmanyola durant anys,
sembla, sembla, que és a punt de fer fallida,
i on els últims cinc anys les accions de Tupperware
han caigut prop d'un 90%.
Sembla que la història del model de negoci,
que s'ha basat en aquests envasos de plàstic que serveixen
per emportar-te el dinar a la feina, doncs ha quedat antiquat,
perquè l'estem substituint segurament pel plàstic, no?
Ah, pel plàstic, pel vidre.
Sí, és a dir, cal dir que aquí hi ha un problema a curt termini
amb aquesta empresa Tupperware Brands,
perquè ha dit que ells tenen el que se'n diu
una línia de crèdit amb certs bancs,
i aquí hi ha el que se'n diu uns covenants,
que vol dir que tu has de complir una sèrie d'obligacions,
i ells s'estan quedant allò sense líquid,
i sembla que si aquestes obligacions no es compleixen
es podrien quedar sense capital
i, per tant, no tenir liquiditat per continuar.
És una cosa que l'empresa recentment ha avisat
que els hi podria passar, perquè tenen una estructura de deute
bastant complicada,
que ha fet que hagin hagut de renegociar el seu deute
des de l'any passat fins a tres vegades.
Per tant, no, amb els tipus d'interès més elevats estan patint.
Però, més enllà d'aquest problema a curt termini
de la liquiditat, el que és cert és que,
si posem la mirada llarga, hi ha un problema de vendes de creixents.
Van tenir un rebot efímer després de la pandèmia,
però si mirem les seves vendes des del 2014,
no han parat de caure.
I això també vol dir, evidentment,
que el seu benefici
a poc a poc també se n'ha ressentit.
Què està passant?
Clar, Tupperware és una empresa que ja té gairebé 80 anys
i que va néixer...
De fet, la va crear un senyor que es deia L. Tupper,
que era un inventor fallit
de diversos productes,
que treballava en una planta de fabricació de plàstics.
I de cop, ella es va inspirar,
va agafar aquestes màquines que tenien demodelats
i va començar, després que acabés la Segona Guerra Mundial,
a experimentar amb aquest tipus com de vols
que es podrien tancar
d'una manera que no deixava passar l'aire ni els líquids.
És el que ell va anomenar
el Tupper Seal
i que va patentar el 1949.
Clar, això és un invent,
però el gran èxit no va venir d'aquest senyor,
sinó que va venir d'una dona que ell va contractar,
que era una dona que, de fet, era una mare soltera
que no tenia cap tipus d'experiència de negocis,
que es deia Brownie Wise,
però que va descobrir que la gran manera de vendre
aquest producte era amb el que segurament heu sentit parlar,
que eren aquestes Tupperware Parties,
en què ella anava vestida més d'una determinada manera
i entre les dones afluents dels anys 50
creava una mena de festa a la casa
i a partir d'aquesta festa
els anava venent els productes
creant d'aquesta manera
el que se'n diu un model de màrqueting directe.
I això, tot i que evidentment l'empresa s'ha adaptat
a internet i tot el que vulgueu,
més o menys ha seguit existint fins a l'actualitat.
Però què ha passat? Doncs que avui en dia això no connecta
amb la gent jove i, a més a més, com tu bé deies, escapa,
perquè la gent avui en dia tenim molta més consciència
no només de temes mediambientals,
sinó també a vegades dels perills dels plàstics,
doncs ara mateix tenen una competència brutal
de marques com Rubbermaid, com GLAT
i segurament n'haureu sentit parlar de Pyrex,
que per exemple no fa aquests tupperware de vidre,
que jo he d'admetre que són els que ara utilitzo,
i que al final han fet que
l'empresa no hagi pogut innovar
per mantenir-se allà on era, tot i que la seva marca
segueix sent extraordinàvem coneguda,
perquè crec que tots diem tupper per referir-nos al producte
com passa amb Kleenex, per exemple.
I mira que és maca la paraula carmanyola, eh?
Sí, però jo quan em diuen carmanyola sempre penso
en metall, no sé si tu et passa el mateix.
I amb una excursió, no? És allò que et poses els macarrons i el pollastre.
Això que dius que no connecta tant amb el públic jove
potser per la consciència ecològica,
què vols que et digui? Jo crec que el que ha fet que
da una mica enrere tupperware és bàsicament
posar un plàstic dins d'un microones,
la idea no ens agrada per una cosa tòxica
que després, si les partícules entren
dins els aliments, vull dir que al final...
Jo estic amb tu, sí. Crec que és la salut personal
i aquella sensació d'escalfar un plàstic dins d'un microones, no?
Sí, es parla molt del tema radioambiental,
però jo estic amb tu perquè almenys és la raó
per la qual els faig servir de vidre, no?
Sí, posar-lo al microones, escalfar-lo i apa.
Toni, vols afegir alguna cosa sobre això?
Sí, netejar-lo, perquè netejar tàpers de plàstic
és un malson. El que passa és que
els tàpers de vidre pesen molt. Jo quan vaig a la universitat
hi porto a menjar, agafo els tàpers de plàstic.
Aquí una pregunta per tu, Ion. Hi ha vegades, com bé saps,
que hi ha marques que sobreviuen i acaben
fent un producte completament diferent, malgrat que
no tenen el nom original. No sé si és el cas de
Tupperware o la cosa no pinta de la mateixa manera.
És a dir, que l'empresa va fallida, que desapareix, però que algú
es queda el nom, eh? Jo crec que acabarem
anant aquí, segurament, perquè com dic, la marca
Tupper és tan rellevant, oi, que
home, diria molt difícil que acabi desapareixent. Algú l'acabarà
comprant i, per tant, rescatant
la marca. Tot i això, cal dir
que hi ha exemples, marques que semblaven tot poderoses
i es van enfonsar. Mira, jo he fet un petit exercici
i n'he buscat unes quantes, segur que us sonaran.
Una d'elles és Blockbuster. Blockbuster us sona?
És americana i era aquesta cadena de
videoclubs. Així que tenien el logotip
que eren aquestes lletres grogues i
el fons blau. Crec que en vam arribar a tenir, eh? Nosaltres
a Catalunya també de Blockbusters.
Tenim Espaner, Lehmann Brothers,
una gran aerolínia americana, que en el seu dia era
el símbol de l'aviació, que es deia Parab,
que de fet juraria que se'n va fer una sèrie
que a Catalunya va tenir bastant d'èxit,
amb el Hammer, aquell cotxe...
Que gastava una animalada, que el Ronaldinho en tenia un.
El Ronaldinho tenia el Hammer i que al final resulta que
General Motors se'l va carregar,
tot i que cal dir que l'any passat, a vegades veus,
aquí hi ha marques zombies que retornen, eh?
General Motors ho va repescar com a marca
pels seus vehicles elèctrics. I un altre que a mi em fa molta gràcia,
que és Segway. Ho recordeu?
Aquests vehicles de dues rodes? Ai, la d'accidents que
havíem tingut amb el Segway, allò va durar quatre dies, eh?
Bé, es va vendre a la xinesa Ninebot el 2015,
però des del 2020 que ja no se'n fan.
És curiós ara que dius d'accidents, perquè
un milionari anglès, que es deia
Jimmy Heselden, no sé si ho sabreu això,
va comprar Segway el 2009 i va morir
només un any després, després de tenir un accident
caient per un penya-segat,
mentre conduïa un Segway.
On tenim potser més experiència, Toni,
amb això de que les marques
o els partits desapareixen
i les marques... Els partits potser no acaben de desapareixer,
però les marques és amb la política, no?
Home, i tant! De fet, gairebé un terç de tots els partits
a Europa des de la Segona Guerra Mundial,
des de l'any 1945, han canviat de nom, de fet.
De fet, a l'estat espanyol, gairebé el 40%
de les candidatures que s'han arribat a crear
han canviat el seu nom en algun moment. Potser el cas
que més recorden els uients és el del Partit Popular,
que abans es deia Aliança Popular. I de fet, no només això,
sinó que a vegades, com passen també les marques,
el nom roman es queda
i continua sent el mateix, però el contingut del partit
és totalment diferent. Això, de fet,
afecta bastant els partits d'esquerres. Per exemple,
a Portugal, aquí relativament al costat,
el Partit Social Demòcrata, el PSD, és un partit de dretes.
O, en el cas de Noruega i Dinamarca,
hi ha un partit, en tots dos casos, que es diu Venstre,
que vol d'esquerra, en les dues llengües, i, de fet,
és un partit de dretes. Per tant, aquestes qüestions
acostumen a passar i, de fet, curiosament,
en l'àmbit de ciències polítiques, hi ha un estudi
que s'ha fixat en tots aquests canvis de nom
que s'han produït des de la Segona Guerra Mundial.
El país que canvia els partits
més de nom és Suècia i el que fa menys
és Irlanda i Espanya estaria una mica per la
part alta de la taula.
I el principal motiu que porta als partits
a canviar de nom és bàsicament quan perden
reiteradament les eleccions i quan les coses van molt malament.
Aleshores, acostumen a fer allò, un canvi de marca,
canvien normalment també el logotip i amb la idea
que milloraran els seus resultats electorals.
El color, a vegades el color.
Sobre aquesta qüestió, Convergència,
Matamorfòsia i Extinció de la Núria Uriols, que és el cas
que tenim a Catalunya, un llibre que reconem moltíssim
i on detalla perfectament tota l'evolució
del món convergent.
De fet, també hi ha un estudi que estudia els canvis
de colors dels partits i pensem, per exemple...
Ciutadans. Ara també s'ha canviat el color.
Què dieu? Ja no és tronja?
Ja no són tronjes. Tenen com un verd fosc, així sí.
Encara sí.
Hi ha un cas molt famós, que és el del PDeS,
que és el Partit Demòcrata d'Esquerres d'Itàlia,
que es va crear del Partit Comunista,
essencialment a principis del 90,
i va fer una cosa que fan molt sovint els partits,
que és que el Partit Comunista feia servir un color vermell
que no era tan intens, que és, en el fons,
el color dels partits d'esquerres, dels partits comunistes.
I quan va fer aquest canvi, va canviar el color,
en el qual feia servir un vermell, però no era un vermell tan intens.
I, per tant, reduïa una mica el color original
i aquesta semblança amb el seu posicionament ideològic.
Però sí, ara bé, per tots aquells membres de partits
que ens estiguin escoltant, el que troba la recerca
que s'ha fet és que aquests canvis de nom i aquests canvis de colors,
no costumen a funcionar.
La gent sabem que és convergent, eh?
Ells t'ho discutiran molt, eh?
Si li preguntes a Xavier Trias,
demanarà, sisplau, que li diguis convergent, suposo.
Però si li preguntes a algú altre, dirà que allò no té res a veure.
Vull dir que no sé si del tot ho tenen aclarit.
Bé, jo volia preguntar, per exemple,
de què depèn, després de tot això que hem retratat,
que una empresa o una marca
pugui sobreviure més o menys anys
un cop ha fet tota aquesta reconversió?
Bé, sí, com pots pensar, no?
Depèn de l'èxit del producte, en gran part,
però a mi és... clar, i això també depèn una mica
però de quin sector estiguis, eh?
Per exemple, quan la fabricant d'avions Boeing
va comprar MacDonald Douglas el 1997,
immediatament agafa l'avió que fabricaven,
que era l'MD95, i li diu el 727.
I, de fet, Airbus va fer el mateix recentment
amb el C-Series de Bombardier. Per què?
Doncs perquè una aerolínia que compra avió no és una persona
i no posen tant valor en la marca,
el posen en la relació comercial. Per tant, tots aquests productes,
més a l'engrós, canvien de marca sense massa problema.
En canvi, i això és el que és curiós,
en un mercat més directe al consumidor
és una mica el contrari de la política.
El producte en si, identificar el producte en si té molt valor.
Per exemple, en el mercat alimentari o el de la Vallès.
I, per tant, encara que la marca o l'empresa canviï demans,
doncs seguim tenint el producte associat
a una determinada marca.
Per exemple, Chupa Chups, una empresa catalana
del 1958, que el 2006 va ser venuda
a un grup italiano-holandès
que es diu Perfetti Van Melle
i segueix fabricant el Chupa Chups amb la seva marca habitual
i el seu logotip i tot.
Kat Burie, la xocolata anglesa, actualment pertany a l'americana Mondeles.
De fet, sovint es canvia demans moltes vegades.
Per exemple, recordeu aquella marca de cosmètics
Max Factor, que tenien aquells anuncis
amb celebrities posant-se el maquillatge?
Sí, sí, sí.
Si seguiu el lineatge d'aquesta empresa familiar americana,
neix el 1909,
se la venen a una empresa que es deia Norton Simon el 1973,
després això passa a ser una altra empresa
que es deia Beatrice Foods,
Revlon li compra el Max Factor a Beatrice l'any 86,
ho ven el 1991 a Procter & Gamble
i finalment el 2015 a Procter & Gamble,
una empresa de productes de consum,
va vendre's un munt de marques a molta gent
que no li anaven gaire bé
i va vendre, per exemple, el Max Factor a Coty.
A Coty, el 2018, va decidir rellançar Max Factor.
Aquestes marques tenen molt valor en la ment del consumidor.
És una cosa que en anglès se'n diu el consumer brand equity
i, per tant, acaben normalment
trobant una altra manera de ser associades
amb el producte.
Ara, a mi el que més em fascina
és aquelles marques que sobreviuen sense el producte,
que això també existeix.
Jo n'he trobat tres exemples que m'han cridat l'atenció.
El primer és BlackBerry, recordeu BlackBerry?
Oh, i tant, n'havíem tingut tots.
Com tenies el BlackBerry?
Era molt més fàcil enviar missatges amb una BlackBerry
amb les dues mans escrivint, teclejant.
I per què va desaparèixer, llavors?
No ho sé, no ho sé.
No, clar, no va acabar de funcionar.
Doncs BlackBerry existeix avui en dia,
però ja no fabrica els mòbils aquells amb el teclat,
sinó que és una empresa de ciberseguretat.
O sigui, no és només que canviï, sinó l'estètica del producte.
No, no, és que van canviar de sector.
Recordeu l'empresa de màquines de retratar?
Sí. Què fan ara aquesta gent?
Kodak no es va voler adaptar a la fotografia digital,
el 2012 entra en bancarrota,
i és veritat que segueixen venent certs productes
relacionats amb la fotografia,
però a gran part dels seus diners
venen de llicencial a marca per a altres empreses.
Kodak és tan icònic que hi ha altres empreses
que han intentat reconversions més estranyes.
Per exemple, el 2018 van llançar dos productes de criptomonedes.
El 2020 van decidir reconvertir-se en empresa farmacèutica
per lluitar contra el Covid,
per rebre un préstec del govern americà.
I no se sap molt bé allò on ha acabat.
Per tant, hi ha moltes reconversions.
Tercer exemple que a mi sempre em sobtava.
Recordeu els polos Voltaco?
Sí.
Havia de venir de les motos.
A l'institut tothom tenia un polo Voltaco.
Sí, Voltaco ve de les motos,
però no en fa de motos.
Era una empresa catalana
que va fabricar motocicletes des de l'any 58 fins l'any 83,
però va desaparèixer, com totes aquestes altres empreses,
com Montesa, com Derby.
El 2014 va tornar a fer fallida el 2019.
Ara bé, com a marca era molt present,
perquè durant el tancament d'aquesta empresa Voltaco
el Ministeri d'Indústria Espanyol va obligar
en aquesta altra empresa, Montesa,
a comprar-ne la marca, però el creador de Voltaco,
el senyor Voltó, va acabar demanant a la direcció de Montesa
aquests drets mercantils sobre el logotip
perquè diu que no té cap valor per a vosaltres
i que no té cap valor per a Honda,
que és l'empresa que es va quedar en Montesa,
i doncs li van donar de franc aquesta propietat intelectual.
I gràcies a això Voltaco ha acabat ressuscitat
com una línia de roba esportiva
i en el mercat hi trobes tots aquests productes
amb el logotip, que són molt populars,
tot i que ja no hi ha empresa que faci les motos.
Avui, a la Sàmana Tràgica, amb en Lion, Sindreu i el Toni Rodon
Saps escapa una marca que ja no fa el que feia?
La de la publicitat que ve ara?
No, jo em referia a una que està a Aristides Mallol.
Ah, la del Camp Nou vols dir? Exacte.
La del Barça.
Escolta, el suplement amb la seva llarga història?
Mira, 35 anys recollim aquesta setmana els Premi Rec.
Si mai s'acaba, des que no puguis vendre també una criptomoneda.
Ah, bones idees. Doncs mira, no està mal.
Farem una pausa de seguida al suplement.
Parlem amb Roger Carandell.
El Peyu hi ha de parellada.
Què tenen tots tres en comú?
Doncs que són abstemis.
Ni gota d'alcohol a les seves vides. Per què?
De seguida ho descobrim.
Volies afegir alguna cosa, Ion?
Estava intentant maquinar.
L'atractiu, no? Ah, això sí. L'atractiu.
Doncs a banda d'això, no tastant l'alcohol.
Per què? Ara en parlarem. Gràcies, Toni. Gràcies, Ion.
No us ho perdeu. Fins ara. Que vagi bé.
Ara tornem.
Som els Puts verd i volem conèixer aquest esport del que tothom parla.
El pitx empat, pare. Això.
Doncs busquem rivals per fer un... Un pitx empat, pare.
Això. Pitx.
El pitx empat és un esport tan divertit i sociable que voldrà repetir.
Et reglem la primera classe perquè ho comprovis.
Entremilclassesgratis.cat. Apunta't amb qui vulguis.
I benvinguts al pitx.
A Borges fa més de 125 anys que treballem per oferir productes saludables
de la màxima qualitat, com el nostre oli d'oliva verge extra
que destaca pels seus beneficis naturals i la nostra selecció
de fruits secs que promouen una alimentació sana i equilibrada,
sempre a través d'un procés de producció sostenible
amb el medi ambient. Borges, cuidant el que és important.
La més aplicada, la millor de la classe sempre havia sigut jo,
però va arribar un dia que la cosa va canviar.
Jo he fet moltes coses a la vida, però cap amb convicció.
La lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada a un món desconegut
i em vaig deixar putar.
Penso escriure tota la teva història.
Besada en una novel·la de gran èxit mundial,
L'Amiga Genial, la nova sèrie de TV3,
aquesta nit, estrena.
El pols s'accelera, l'eufòria t'embaeix,
una sensació de benestar recorre el teu cos
i de sobte exclames,
a Abacus tot l'abril és Sant Jordi.
30 dies dedicats a vosaltres, lectors incansables,
amb més de 200 signatures, el regal d'una bossa exclusiva
i el 5% de descompte.
El 22 d'abril a l'Auditori de Girona,
únic concert a Catalunya de Rufus Wainwright.
Cantant i compositor oferirà una actuació en solitari
amb les cançons del seu últim disc
i també els grans temes de la seva discografia.
Gaudeix del cinema amb el Barcelona Film Fest,
el festival de les adaptacions literàries
i dels films basats en fets històrics.
El festival començarà amb la visita de Susan Sarandon,
Bean Benders, Omar Shahi, Francois Ozone i Emma Soares, entre d'altres.
Del 20 al 28 d'abril al Cinemes Verdi de Barcelona.
Més informació a bcnfilmtest.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El talent musical d'eufòria arriba també en podcast.
Les cançons que passen per eufòria
tenen una història que val molt la pena explicar.
Un podcast relacionat al voltant de la música
que passarà eufòria cada setmana.
Eufòria, el podcast, amb Glòria Maurel i Leia.
No, no, pinta molt bé, és molt fort el que ve.
Cada divendres en podcast i a l'adiweb de Catalunya Ràdio.
Home sick
Cos I no longer know
We're home sick
No penso tornar a veure'm mai més
I així quan siguem vells recordarem el dia d'avui
Com la meva última ressaca
No penso tornar mai més a aquell bar
Com és que no ho veus? Que no et trobes bé.
La gent no demana una cervesa en una cita, no s'ha de fiar.
Veurem per oblidar les penes i passar-nos-ho bé.
Segur que no vols ni un tas de vi?
Segons el Departament de Salut, gairebé el 10% de la població catalana
no veu alcohol. I en canvi quan ho expressen i comparteixen
encara se senten jutjats, senten que s'han de justificar.
Que són l'excepció de l'anomalia
en una societat on l'alcohol
forma una part integral gairebé natural de les nostres vides.
Ara el suplement tres persones que, per un motiu o per un altre,
no veuen i que també ho volen reivindicar.
La Roger Carandell, company de l'exil. Roger, bon dia.
Bon dia. L'Ada Parallada, que la coneixeu també,
companya de la tarda i cuinera. Com estàs, Ada?
Molt bé, contentíssima d'abordar aquest tema.
I el búnquer hi tenim el Peyu. Peyu, bon dia. Bon dia.
Tots tres teniu en comú que no beveu. A veure, Roger, tu per què no veus?
Doncs no ho sé, i m'ho pregunten molt, però a partir de...
Ah, ja diu una cosa. Jo hi ha una cita anual
que tinc al Canet Rock que la que entro allà
em prenc una cervesa. Un cop l'any fas una cervesa.
Un cop l'any em prenc la cervesa perquè és com el meu moment
i em ve molt de gust i me la prenc. Però sí que és veritat
que des del 2018 vaig redescobrir el bitxí,
perquè ja el coneixia, però hi va haver un migdia
que estàvem fent un vermut i amb el gel i la llimona
em va venir de gust un bitxí i em va agradar molt.
I em va agradar més que la cervesa. Llavors jo que era un
babadó entre cometes, si se'n pot dir babadó social,
que quan anàvem a fer una birra, demanava una birra
perquè havíem anat a fer una cervesa i en els sopars
si hi havia vi, doncs prenia vi, vaig dir hòstia, si m'agrada
el bitxí i m'agrada més que la resta de begudes
que porten alcohol, doncs em vaig tirar l'aigua amb gas
i des de llavors cada cop anava bevent
menys cervesa, menys vi, covates tampoc m'han agradat mai,
fins que ha arribat un punt en els últims dos anys que m'adono
que això em vec una o dues cerveses l'any
i la gent li crida molt l'atenció.
Mai no havies begut amb l'objectiu d'emborratxar-te?
Sí, quan era adolescent suposo que ho havia provat, també va ser
una sort segurament que se'm posava bastant malament
en el sentit que jo em fotia dos covates
i em trobava malament. Vull dir que com que mai he gaudit l'alcohol
potser tampoc he tirat per prendre'n molt,
però sí que ho havia provat algun moment i algun cop m'havia
emborratxat, és evident.
T'has de justificar molt?
Sí, em diuen, com és que no beus alcohol?
És la primera pregunta que t'he fet jo.
I és un, hòstia, no ho sé, em diuen, no t'agrada per prescripció mèdica,
has tingut algun problema? I bueno,
els explico tota la història, m'agrada més l'aigua amb gas
i l'alcohol no em diu gaire més i la gent necessita que
li expliqui alguna cosa més i la meva història no té més,
simplement m'agrada més una cosa que l'altra.
Tens un tema també d'hipocondria, de pensar
tots els danys que pot provocar l'alcohol?
Sí, sí, jo em preocupo bastant per la salut
en els últims cinc anys, sobretot, no sé per què.
També vaig decidir un dia el 2013
que no beuria mai més Coca-Cola després de saber que portava molt sucre
i no n'he begut mai més, però a mesura que he anat deixant l'alcohol
i que m'he informat una mica i últimament
estem tots bastant més conscienciats que
l'alcohol és dolent per la salut, això també m'ha ajudat molt
a prendre la decisió de dir doncs no em prenc, perquè a sobre
si em prenc és dolent per la salut, per tant el traiem
i tampoc passa res. Quants anys tens ara Roger?
36. I ets un rare avis
dins del teu cercle d'amistats?
Pel tema de l'alcohol, sí, sort que quan quedem
en Peyu tampoc veu i aleshores
ens sentim bastant acompanyats, però per fi
he educat bastant el meu entorn i ja no em fan les preguntes
ni m'animen per brindar dos dits tampoc
dos dits, dic no, brindem, hòstia
va a aigua amb gas no va bé brindar, dic bueno jo crec que sí
i ja els tinc educats a tots. T'has adonat que has fet una
falca, un anunci, una promo bestial
a la marca d'aigua amb gas? Sí, sort que són clients
d'aquí, sort que són clients. Em sembla meravellós eh, però
vaja que ja tenen el personatge
De seguida l'Ada eh, però ja hi cal Roger Obert
la campanya també amb el Peyu. Peyu tu què?
Jo vaig a fer la campanya de la Coca-Cola Zero
Doncs vés pensant la teva Ada
No patrocina algú en què és de moment la Coca-Cola Zero, no?
No, no, no, de moment no, de moment només ens patrocina
Conserves Ferrer. Vinga, prova-la colat. Que alhora puc quedar
amb els amics i guardar-me un pot de llanties al cap de setmana
Que raro
Jo és una mica el mateix cas que en Carandell
Des de jove és una qüestió de gust
que no m'agrada l'alcohol
O sigui, per exemple el cava, que la gent es tornen bojos
amb el cava per les festes de Nadal i tot això i penso
Com podeu veure aquesta bestiesa? Aquell gas i llavors sempre
surt l'idiota, això és perquè no has provat
un cava bo
El brut natura
La primera vegada que tots tastem l'alcohol
difícilment diu quin gust més bo, vull dir que és una cosa que
al principi segurament no veus pel gust, sinó per l'experiència
que suposa i per emborratxar-te quan ets petit
I per formar part d'un grup
Sí, però quan les coses les has
Per què t'has d'esforçar a tolerar un gust
que no toleres? És aquest alcalde que no entenc, diguéssim
és quan les coses s'han de maquillar molt
És boníssim, si el deixes massarà
12 dies i després li fas no sé què i no sé quant
bueno, potser no és tan bo, saps?
Amb l'alcohol passa una mica el mateix i és perquè ens hem de forçar
a que ens agradi si no ens agrada, a mi la Coca Cola Zero m'agrada molt més
i després jo que estic en un món
en el món creatiu, sobretot
en el teatre i tot això
que es pressuposa que tot ha d'anar envoltat
i a mi no hi ha res que em rebenti més
que després de currar-te un espectacle assejant 8 hores al dia
3 o 4 mesos amb la feina que ens ha costat aixecar-lo
que algú atribueixi la teva creativitat
a algun tipus de substància
és clar, com que...
tu la inspiració, Peyu, una cerveseta i d'allò
no, no, jo em llevo al dematí i me'n vaig a treballar
i ja està
i t'has emborratxat mai, Peyu?
eh... aviam, quan tenia 14 anys
un carnaval a Torelló
sí que vaig fotre'm un parell de cubates de bosc amb taronja
però emborratxar-me, emborratxar-me...
no, crec que no, la sensació aquesta de no saber on ets i de no d'allò
no, mai, mai
i m'he avorrit molt sortint de festa amb gent
això és un filó, això és un filó
sí, sí, sí, sí
i hi va haver un moment a l'adolescència
que vaig passar d'anar amb els meus amics
perquè m'avorria infinitament, perquè...
primer van ser els porros i després l'alcohol
i a mi que només tinc un oci que és parlar
i llavors arriba un punt que la gent a la que veuen molt
o s'han cardat quatre canelos ja no pots parlar-hi
i m'avorria i llavors vaig buscar un oci alternatiu
clar, el que passa és que és gravíssim perquè dius
que sortir de festa sense veure és avorrit, no?
a tu també et passa, Roger?
sí, a mi em passa, per exemple, quan ja no surto de festa
perquè si no t'agrada veure i no t'agrada ballar no hi fa res allà
però si quan anem a sopar i això, hi ha un moment del sopar
que els que veuen alcohol passen a una altra fase
en la que tu és evident que no hi arribaràs per molt gas que et prenguis
i la conversa ja comença a ser una mica diferent
ja no controlen massa i surten unes converses
que trobo gens interessants i que només els fa gràcia amb ell
llavors et quedes una mica a banda d'aquests sopars
i el que sí que m'he trobat que marxo abans dels sopars a vegades
jo a partir de dotze quarts una quan arriba la tercera copa
jo també ja estic cansat, ja no puc prendre més gas
i no vaig a casa
el que passa és que tu, Peyu, vas una mica més enllà
i t'he sentit dir alguna vegada que fins i tot t'has plantejat que s'hauria de prohibir l'alcohol
Sí, jo crec que sí
llavors sortiran tots els que és una cosa cultural
i no sé què, sí com tantes altres coses culturals que s'han anat prohibint
a vegades, depèn de com em llevo
hi ha dies que penso que la gent que cardi el que vulgui amb la seva vida
però vull dir que a vegades ens posem molt tontos amb el cinturó de seguretat
i amb l'alcohol
conduint ja ens hi hem posat, però la gent
jo crec que el màxim d'anys que li fa a una persona
l'alcohol va molt més enllà
d'una hòstia que et puguis fotre amb cotxe
o del mal que puguis fer algú amb el cotxe
és una qüestió psicològica, de convivència
que jo tinc amics
hòstia, que de joves eren riadíssims i supertrempats
i els trobes al cap dels anys i dius
hòstia, nano, no ho he fet cap estudi
però ja no tenim la conversa tan fluïda com teníem
no sé
Ada, explica'ns el teu cas, sisplau
el meu cas és diferent, és totalment diferent
jo realment vaig deixar de beure alcohol
a mi m'agrada molt el vi, el cava, la cervesa
el vodka no, però el whisky, el cunyac
tot, o sigui, ho gaudeixo
és que m'agrada moltíssim i sé que tinc aquest perill
m'agrada molt el punt aquest
la xispa que et dona i m'agrada molt
la borratxera, o sigui, allò deixar-se anar
tot això m'agrada molt i m'agradava massa
i llavors va haver-hi un moment que em vaig espantar perquè vaig dir
ep, això se t'està anant una mica de mare
un dia recordo que a la una del migdia
amb l'excusa que havia de tastar un vi
ja m'estava fontent una copa de vi, a la una del migdia
ja no era ni social, estava fent servir
l'alcohol i això de fer servir
l'alcohol i no gaudir-lo, fer servir-lo per relaxar-me
per divertir-me, però és que em va fer molta por
i vaig dir mira, durant un any
vaig fer una neteja de deshabituar-me
per tornar a gaudir de tot això
amb controlant jo mateixa, o sigui
que tingués el control i que no el tingués l'alcohol
sense demanar ajuda? Sí, sí, sí
Jo m'he adonat que no tenia
que no era alcohòlica, o sigui, però que
tenia aquesta possibilitat d'acabar-ho sent
També t'haig de dir que a mi com a Roger
se'm posa fatal l'alcohol, o sigui, tinc un problema
físic, o sigui, tinc una intolerància
estic convençuda que tinc una intolerància
En les ressaques o en el moment d'ingerar-lo?
No, no, en el moment no, però immediatament puja molt ràpid
i després tinc unes ressaques
i clar, amb l'edat, la intolerància, diguéssim
que jo intueixo que tinc, que no m'he fet cap estudi, però entenc
el meu pare tampoc el tolerava gaire, jo crec que
genèticament tots els germans
hem heretat aquesta petita dificultat
o d'absorció dels elements
que l'alcohol et proporciona, no ho sé
però sí que l'endemà cada vegada era més difícil
fins a un punt exagerat
i el dia que vaig fer, i ara fa 12 anys
ho sé del cert perquè va ser el meu aniversari
i vaig dir, aquest any ho deixaré
a veure si soc capaç, ho havia intentat deixar altres vegades
i no havia estat possible, em prometo un any
i quan acabi l'any veuré tot el que vulgui
no sé què, perquè ja m'hauré desabituat
em vaig espantar, em vaig espantar
i quan el vaig complir em va costar
els primers mesos més que el més nou
sí, els primers mesos, ho anava comptant
va que només falten 11 mesos, va que només falten 10 mesos
em va costar però llavors quan va acabar l'any
vaig dir, ui no, amb el que m'ha costat una mica
i ara ja no me'n recordo, a mi em fa por tornar
no el tastes eh? res
i tenint una feina com la teva
que t'has de dedicar a cuinar
i que l'alcohol forma part també del teu dia a dia
per les receptes i perquè treballes en un restaurant
t'és més difícil?
no, ara no gens ni mica, no me'n recordo
i a més és que no tinc ganes de repetir aquelles ressaques terribles
quant tens fa d'això? 12 anys
déu-n'hi-do, si s'ha passat volant i t'haig de dir
tens ganes de veure de tant en tant? sí, sí
perquè m'agrada el vi, m'agrada el cava, m'agrada la cava
m'agrada el gust de tot
i el trobo interessant
i té molts matisos
i després m'avorreixo molt quan surto a la nit al dia
ja no tinc nits, les nits s'han acabat
ara soc molt, molt, molt diurna
i disfruto moltíssim del dia
i jo penso que el cervell s'ha regenerat lleugerament
no ho sembla però sí jo diria
i crec que tot el que heu comentat fins ara
és interessant alguna cosa
moltes coses que heu dit
sobretot el tema de la pressió
has de ser molt fora, has de tenir molta força
com en Peyu deia per dir
escolta, deixa'm fer
o això de no acabar anant a les nits
també m'impacta
que has de tenir força per dir
no escolta, jo no hi vaig o me'n vaig a dormir
jo perquè ja era gran quan vaig prendre aquesta decisió
però quan tens aquest moment
aquest moment d'adolescència
3 quarts d'11
amb el Roger Carandell, la de Parellada i el Peyu
cap dels tres veu per raons diferents
bon dia doctora
què li sembla això que has sentit fins ara?
aprofis una mica el micròfon
em sembla estupendo, em fa molta il·lusió estar en aquesta taula
i sentir aquestes explicacions
i aquests testimonis
que com has dit tu no són freqüents
i aquest és un dels temes
per què no són freqüents les persones que decideixen
la doctora Balcell és responsable
de la unitat de conductes addictives del clínic
moltes vegades sentim allò de
una copeta de via al dia va bé per la salut
i per allargar la vida
sí, ho sentim moltes vegades
però no és cert
això ja s'ha demostrat i de fet
just aquest any han sortit estudis
que diuen que el que està clar
és que primer no hi ha cap quantitat d'alcohol
que sigui completament segura
i després aquesta idea de que petites dosis eren beneficioses
això no és cert, això sí que ja s'ha vist
una altra cosa és que puguem dir que petites dosis
no són dolentes però el que segur
és que no ens beneficien a nivell de salut
vostè veu? jo veig, sí
intento beure de forma moderada
i com l'Ada de vegades m'he plantejat
perquè el meu entorn penso que hi ha molt alcohol
sobretot a partir de saber quin és el consum de risc
que el sobrepassem molt
el consum de risc a partir de quan realment
es disparen el risc de la salut
que són 20g d'alcohol al dia
amb un home o 10g d'alcohol al dia amb una dona
per entendre això, 20g d'alcohol amb un home
i 10g amb una dona, quantes cerveses
per fer l'equivalent al cerves o una copa de vi?
10g d'alcohol és una copa de vi petita
i una cervesa petita, una mitjana
i el límit entre un consum relativament normal del qual
i fer-ne un abús, la línia és molt fina?
o depèn de cada persona o es pot traçar una línia?
mira, és un tema molt interessant
perquè és que l'alcohol té dos factors
hi ha un que és la toxicitat que té, la toxicitat orgànica
està associada a més de 200 malalties entre les quals
algunes són importants que s'han tret aquí
que són importants que són el deteriorament cognitiu
de fet és un factor de risc per totes les demències
per tots els tipus de deteriorament cognitius
però després és una substància que té capacitat addictiva
quan tu parles d'abús i dependència estàs parlant
però també encara que controlis
com deia l'Ada, això et va fent mal
o com explicava el Roger, jo em vull cuidar
és una substància que té una toxicitat orgànica
que sabem, com el tabac de fet
però alhora també té una capacitat addictiva
de perdre el control sobre la substància
i són dos factors que són importants a l'hora de decidir no veure
o de plantejar-se deixar de veure
el Roger i la del Peyu van decidir deixar de consumir el qual
de manera voluntària, sense...
en el cas de l'Ada amb una situació segurament diferent de la del Roger i la del Peyu
però sense demanar ajuda en aquest cas
o per convicció, és una excepció?
espero que no
no és una excepció, moltes persones quan tenen clar
que volen deixar de veure, poden deixar de veure
però és veritat que si tens ja una dependència
una addicció és més difícil
i després és difícil també perquè és molt prevalent estar tot arreu
i hi ha molta pressió que m'heu dit
que això sí que és una cosa que ens hauríem de replantejar
perquè hi ha aquesta pressió de tot
el Roger deia, no brindis amb aigua
no, brinda amb aigua si és molt més sa
el risc està, el que porta mala sort és brindar amb alcohol
i després agafar el cotxe, però hi ha aquesta pressió de consum
com funciona aquesta addicció?
dius que l'alcohol és una substància addictiva
és una droga, tot i que ens costa molt dir que l'alcohol és una droga
o que el tabac és una droga, perquè són drogues toves
que és un concepte que ja sé que no li agrada
aquesta addicció com funciona?
com funciona a nivell del cervell?
com condiciona cada persona?
l'Ada ens explicava el seu cas que per raons de feina
quan parlem d'una addicció
el que passa és que al final
acabes consumint per consumir
nosaltres sempre diem consumeixo perquè és una festa
consumeixo perquè estic trist, consumeixo perquè estic content
al final consumeixes perquè consumeixes
perquè tens una addicció
l'únic motiu de prendre alcohol és prendre alcohol
llavors quan estem aquí tenim una addicció
hi ha uns criteris
que són 12 criteris que si em compleixes més de dos
tens una addicció i si em compleixes 4
pot ser més moderada, si em compleixes 6 és més severa
vas puntuant
i són criteris de
veig més del que m'he proposat
passo molt temps buscant la substància
o recuperant-me del consum de la substància
consumeixo a pesar de saber que és perillós per la meva salut
o que és perillós conductualment
perquè em posen risc perquè estic fent situacions
on conduïn o usant màquines
que podria equivocar-me i ser perillós
totes aquest són criteris
i a més també tinc una abstinència
de l'alcohol quan no bec
aquest tipus de criteris
després de sentir la doctora
tu constantment t'has de justificar també?
sempre, sempre i ja et dic
i en el món creatiu encara més
sobretot ja no per la gent del món creatiu
però per la gent que et consumeix, pel públic
és com que tothom dona per fet que el que fas fa gràcia
i tens aquest terenar divertit i tal
és que alguna cosa o altra et deus fotre
i cal entendre que el que fas és fruit de la feina
i d'un talent
i després en el sopar sempre
i perquè no et trobes bé
i sort tinc que no soc una dona
que estaria embarassada cada dia
i què contestes quan et pregunten per què no veus?
depèn de les canes que tingui
de justificar-me aquell dia
i hi ha dies que dic
perquè m'agrada més la coca o la zero
però sí, t'has d'excusar molt
i al principi tu li deies amb el carandell
si hi havia un punt d'hipocondria
jo crec que no cal anar a la hipocondria
és sentit comú, si et diuen que una cosa mata
i si has tingut casos a prop i ho has vist i ho has comprovat
és com, hòstia, no és hipocondria
Roger, Ada
sobre el tema de la justificació
la gent és molt pesada
no demanes pas per què has vingut amb cotxe
per què has vingut amb bici, que no tens cotxe
jo demanaria que se'ns deixés una mica tranquils
que cadascú fa el que vol
i que no és tan greu no prendre alcohol
jo és que començo a estar ja molt cansat
tu fas un dinar de feina i et diuen
tu escanyes, què vols, aigua amb gas
ja es fa un silenci i et miren i et diuen i doncs
i al final jo acabo molt cansat
jo demano que cadascú prengui el que vulgui
a mi m'està molt bé si la gent pren alcohol
si la gent s'emborratxa però que no ens demanin continuament
perquè no em bevem els que no em bevem
a mi no m'està tan bé si s'emborratxen
estimen molt
abracen massa
fan calor
s'entén culturalment que nosaltres tinguem aquest prestigi
de l'alcohol
d'entrada som aquí molts perquè
era molt perillós beure aigua
en èpoques pretèrites
i per tant es bevia cervesa rebaixada
amb cervesa i vi perquè això
et garantia la continuïtat de la vida
que venim a banda
que nosaltres som un país mediterrani
per tant la tria dels nostres productes
els pilars són el blat, la vinya
i l'oli i per tant tenim una cultura
que això no podem pas deixar de banda
i a més jo m'agrada
i promoc
que es mantingui aquesta cultura
el prestigi de l'alcohol
no del matís del vi
sinó de fer servir l'alcohol
com a droga
per poder elevar-se socialment tot el grup
i tenir aquesta experiència
talúrica que es té
en un fet antropològic i ancestral
totes les cultures tenen sistemes
per fugir de la realitat sordida
durant una estona amb comunió
i viure aquest èxtasi
que l'alcohol proporciona
perdona una cosa, el que veu jo tinc la sensació a vegades
que si tu no veus no s'ha sent a gust
perquè com que estareu en posicions diferents
i necessita que tu també comuniquis
i tinguis aquesta comunió
això ha passat sempre amb la dansa africana
altres amb el gospel
els altres amb certes drogues
o el fumar aquelles coses
i la nostra cultura amb l'alcohol
i per tant portem arrossegant
segles milenis d'aquests costums
per una banda aquests moments d'eufòria col·lectiva
i per altra banda ens ha salvat la vida
amb moltes generacions pretèrites
no et parlo pas d'ara que l'aigua era perillósíssima
perquè et podia portar a l'altre barri amb molta més facilitat que l'alcohol
per tant aquest pòsit cultural històric
ha esdevingut ara aquest prestigi
que es manté de l'alcohol quan ara som conscients
que té unes conseqüències
que ens poden produir unes malalties
i a part unes malalties socials
perquè el consum d'alcohol sense control
té un impacte familiar
o en el grup amb unes conseqüències que tots coneixem
jo vaig deixar de veure, perdona que acabo
un dia sobretot quan vaig veure un sense sostre
morrat a un tetrabril d'aquests
que era molt jove
i vaig mirar als ulls i vaig dir
és que puc acabar així si no ho controlo
perquè hi ha un moment que degrada fins a aquest punt
per tant jo promoc
o mantinc
el consum de vida culturalment
i a part perquè és una indústria molt important al nostre país
no ho hem de deixar de banda
però prou d'aquesta promoció
de l'eufòria col·lectiva amb l'alcohol
Avui hem parlat amb tres persones que no veuen
són el Peyu, la de parellada i el Roger Grande
i també ens ha acompanyat la doctora Marceva, el cell responsable
de la unitat de conductes addictives del clínic
moltes gràcies per la sinceritat avui de tots quatre
una abraçada pel bunker, Peyu, cuida't
ara tornem al suplement
tot és possible un dia de partit
tot és possible a la TDT
la transmissió d'en Torquemada
avui a partir d'un quart de quatre
la TDT del Getafe Barça a Catalunya Ràdio
l'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank dona suport a l'esport
no és tan sols aconseguir podis
és superar-se amb cada esclau
l'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar
sinó aprendre a aixecar-se
per això a CaixaBank estem en l'esport, sempre
CaixaBank, tu i jo, nosaltres
l'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank dona suport a l'esport
la TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de
Dam, assistència sanitària
Rat, Solideo i CaixaBank
una tarda d'esport en directe al Tot Gira
a partir de tres quarts de dues del migdia
Girona-Els, un partit per consolidar-se en la zona tranquil·la
a la tarda, després de la TDT del Getafe Barça
viurem el clàssic de l'ACB
des del Palau Blaugrana, Barça-Reial Madrid amb el lideratge de la Lliga en joc
i per rematar el dia, des d'Austin
el gran premi de les Amèriques de MotoGP
Avui, diumenge, a partir de tres quarts de dues del migdia
amb David Clopés