Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
La portaveu Espanya de l'Agència de l'ONU pels refugiats palestins, Raquel Martí,
troba desproporcionat que nou països hagin decidit retirar-li el seu ajut
arran de les acusacions d'Israel.
El govern de Benjamin Netanyahu implica treballadors de l'agència en l'atac de Hamas del passat 7 d'octubre.
En declaracions a Catalunya Informació, Martí recorda que Tel Aviv acusa 12 empleats directament
quan la plantilla de l'organisme està formada per 13.000 persones.
Por supuesto que no es proporcionada, no es responsabilidad de la agencia
lo que puedan hacer una docena de trabajadores y evidentemente condenamos estos actos
y estamos horrorizados de pensar que algún miembro de la agencia pueda haber colaborado en ellos.
pero no se puede responsabilizar a la agencia y no se puede responsabilizar a la totalidad de los trabajadores de UNRWA.
Paral·lelament, reunió d'alt nivell a París avui per intentar acordar una nova triba a Gaza.
Segons apunten diversos mitjans israelians i també el diari de New York Times,
els caps dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, Israel i Egipte,
i el primer ministre de Qatar es reuneixen a la capital francesa
per tractar sobre un nou alto al foc a Gaza que podria durar mesos.
Més notícies, en Raúl Flores.
El primer ministre francès, Gabriel Atal, assegura que posarà en marxa noves mesures adicionals
per contrarrestar la competència de Israel que considera que pateixen els pagesos francesos
per part d'altres països, com Itàlia o Espanya.
Atal ho ha dit aquest matí a la visita que ha fet a una explotació agrícola del nord de França
on s'ha reunit amb els pagesos.
La llei no és viva, les normes no són vives, els hem de donar marge de maniobra perquè s'adaptin.
Vull que m'aclareixin les coses i veure quines mesures adicionals podem prendre
davant de la competència deslleial d'altres països.
No és normal que vostès els prohibeixin determinats productes
que sí que es poden fer servir als països veïns.
Hem d'avançar a nivell europeu i mirarem producte a producte.
Pedro Sánchez assegura que no sabia que el CNI espiava a líders independentistes
i adverteix que el Partit Popular tornaria a fer una operació a Catalunya si estigués a la Moncloa.
En una entrevista al diari La Vanguardia, el president espanyol també tanca la porta a un referèndum amb pregunta binària.
La normalització total de la situació política en Catalunya no va a ocorrer de la noix a la màñana,
però la meva voluntà per normalitzar la situació en Catalunya és total.
Ara, tot allò que vagi contra la convivencia, evidentment no ho vam compartir.
Tot allò que plantés preguntes binàries sobre si és català o espanyol,
rompe la convivencia i és contrari a tota la línia d'acció que hem tingut durant aquests últims 5 anys.
Un tiroteig durant una missa en una església catòlica d'Istanbul a Turquia ha deixat almenys un mort.
Els agressors són dos homes que han entrat al temple mascarats i després de disparar han fugit.
La víctima mortal ha estat identificada, però les autoritats turques no han difós el seu nom
ni tampoc se sap si l'atac anava expressament dirigit contra la víctima.
Els fets han passat durant la missa de diumenge a l'església catòlica italiana de Santa Maria al barri de Sarie d'Istanbul.
La vacuna de gossos, gats i fures contra la ràbia serà obligatòria al llarg d'aquest 2024 a Catalunya.
Aquest és el compromís del govern amb els col·legis de veterinaris que reclamen des de fa anys
aquesta mesura que ja és obligatòria a gairebé tota la resta de l'Estat.
Tot i que a Catalunya no se'n registren casos des de fa dècades, el fet de viure en un món globalitzat
fa imprescindible vacunar les mascotes, segons la presidenta del Consell de Col·legis de Veterinaris,
Verònica Araúnavenya.
Posa com a exemple el que ha passat arran de la guerra d'Ucraïna.
El problema de la guerra d'Ucraïna, vam haver de vacunar animals que per l'emergència
havien arribat a la península amb refugiats, amb els seus animals sense vacunar,
sent que venen d'una zona que és endèmica. Llavors això ha tornat a encendre les alarmes
que en aquest món on vivim, que és globalitzat, el risc que un animal entri portador
amb la malaltia de la ràbia és tan fàcil de solucionar com vacunant els gossos d'escat i a l'escura.
Esports, Maria Guixà.
Xavi Hernández dirigeix ara la sessió d'entrenament de recuperació de l'equip després de la derrota
ahir 3 a 5 amb el Vila Real l'endemà que anunciés que el proper 30 de juny
deixarà de ser l'entrenador del Barça.
Última hora des de la ciutat esportiva. Roger Busà, bon dia.
Bon dia. Fa just una hora que el president Joan Laporta és dins de la ciutat esportiva.
Com deies, el d'avui és el primer entrenament després que Xavi va anunciar ahir
que deixarà la banqueta del Barça al final de la temporada.
Els jugadors ahir no ho sabien. Avui Xavi els ha explicat de manera presencial abans de l'entrenament.
L'entrenament ha començat a les 11 del matí. A aquesta hora l'equip s'està entrenant.
Entrenament de recuperació. Joan Laporta ha volgut acompanyar Xavi avui a la xerrada al vestidor
amb els jugadors també al seu costat. Rafa Juste, Enric Masip i Bojan Kerkic.
Com dèiem, a aquesta hora el president encara dins de la ciutat esportiva.
Roger Busà, Catalunya Ràdio, Sant Joan d'Espí.
Rafa Márquez s'ha postulat com a substituït de Xavi, dient que una oportunitat així no li podria dir que no.
Ho va dir el tècnic mexicà, preguntat sobre aquesta possibilitat després de l'anunci del Terraseng
i després de la victòria del Barça-Atletic al camp del Funt Labrada per 1-2.
La gran alternativa al Madrid en la lluita per la Lliga.
El Girona juga aquest migdia, ho fa el camp del Celta, partit de les dues.
I des d'un quart d'hora abans hi ha transmissió amb l'equip del Totgira.
Destacar que aquesta hora està en joc la final masculina de l'Open d'Austràlia de tenis.
Siner contra Medvedev.
Medvedev ha guanyat els dos primers sets per 6 a 3.
El tercer se l'ha adjudicat Siner per 6 a 4.
Ara comença tot just el quart set del partit.
Fins aquí les notícies.
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
En Roger escapa.
Tots així.
25 anys.
25.
És el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida.
25 anys de nits.
25 anys de somnis.
d'insomnis
o de malsons.
De nits en blanc.
25 anys plens de pensaments,
d'idees,
de contes,
d'esperances,
de pors.
Quan es fa fosc,
molta gent dorm,
però d'altres treballen,
ballen,
beuen
o maman.
N'hi ha també que donen el pit
o preparen biberons.
I fins i tot
n'hi ha que fan l'amor.
els diumenges al migdia,
el suplement
es fa de nit.
l'eclipsi
amb Roger escapa.
si vols que
surti el sol
abans
s'haurà de fer
de nit.
S'ha fet de nit
a l'estudio
de Catalunya Ràdio,
quan la llum
s'apaga
es desperta
un nou món.
Cada diumenge
al migdia
fem l'eclipsi
i perquè torni
a sortir el sol
abans
s'haurà de fer de nit.
Avui a l'eclipsi
un sagitari
que va arribar al món
un divendres
de lluna minvant.
Un home
que va néixer
el 17 de desembre
de 1976
i aleshores
la cançó número 1
que sonava
a totes les llistes
era aquesta.
Bona nit, Roger Casamajor.
Bona nit.
Bona nit a tothom.
Vas néixer
el moment
en què rot l'estiu
ara estava
dalt de tot, eh?
Que bé, no?
M'encanta aquesta cançó
vull dir que és fantàstic.
Recordes
a quina hora del dia
vas néixer?
Crec que és
a les 10 i quart
o una cosa així.
Del matí, eh?
Sí.
Del matí.
Sí.
A més va ser
com un part
bastant complicat
i d'això.
Com has dormit avui?
He dormit poc.
Són festes majors
al meu poble.
El teu poble
d'Andorra, no?
No, no.
D'on vius ara?
Sí, jo ja fa molts anys
que visc aquí.
Vius a l'Alpenadés, no?
Sí, visc a Sant Pau d'Urdal.
Sí, 100 habitants.
Sí, molt poquets.
Som poca gent.
Com és la festa major allà?
Uf.
Pels pocs que som,
Déu-n'hi-do,
la jarana que muntem.
Què ha passat aquesta nit?
Res.
Doncs mira,
ahir vaig sortir del teatre,
vaig anar cap allà
i vaig estar
amb els amics
allà una estona
fins a les dues,
les tres.
Ja em vaig haver d'anar
cap a casa
i em vaig a dormir
demà tinc funció
avui tenia l'entrevista.
Fins a les tres?
Sí, més o menys, sí.
O fins a les quatre?
Bé,
després a casa encara
vaig allargar una miqueta.
Tu avui tens funció.
Sí,
avui acabem.
Avui acabem a Andorra,
estem fent
la sala petita
al Nacional
i avui
pleguem veles.
Ara torno
aquesta nit, eh?
Deixa'm donar-te
l'enhorabona
perquè
per tants èxits
el més recent,
aquest premi feroz
d'aquest divendres
a la nit
que no vas poder recollir
a millor actor
per el teu
paperàs
a la Messias.
Quina llàstima
no poder-hi ser, no?
Sí,
però
la nostra feina
és així.
Quan entres
al teatre
tens un compromís
amb el teatre
que és...
Som com unes cadenes
que et lliguen
allà
i doncs
de vegades
et perds coses
a la vida.
No només un premi
sinó moltes d'altres
que et poden passar.
Ja t'està bé
que t'enganxis
al teatre
a tu aquest premi?
Salviar-te la gala?
No soc molt de gala
és la veritat.
Ja t'hi veig
que no és gaire de gala.
Em fan...
No ho sé
són llargues
i ferragoses
i d'això
és el que passa
que és molt difícil
estar nominat
i només estar nominat
ja és un gran premi.
O sigui que
s'hi ha d'anar
i s'hi ha d'estar
i...
Però bueno,
és això.
Et vas quedar amb ganes
de fer un discurs?
No, no,
perquè vaig enviar
un petit discurs.
Vaig enviar
el que em sembla
que m'havia de dir
i ho van llegir
la Yolanda i la Eva
que eren les directores
de càsting de la CERC.
Vols aprofitar
per posar-hi veu ara
aquest discurs o...?
No, no,
ja està fet.
Això ja està fet, sí.
Roger,
la millor nit
de la teva vida?
Una de les millors nits
de la meva vida
va ser quan va néixer
el meu primer fill,
l'Ixent.
O sigui,
que estava al teatre,
a més,
i vaig sortir del teatre
i me'n vaig anar corrents
a l'hospital
i vaig estar allà
amb la meva dona
tota la nit
fins que va sortir.
recordes
què estaves fent
al teatre?
Estava fent...
Estava al Romea.
Carnaval.
Carnaval.
Sí.
Què va passar
en aquella nit
a banda del naixement
del teu fill?
O sigui,
va ser llarg?
Sí,
va ser llarguíssim.
Sí,
van ser,
no ho sé,
vuit o nou hores.
Sí,
va ser una cosa
bastant allò...
Uf,
el primer
estàs molt nerviós,
bueno,
el segon
també estàs nerviós,
però ja saps
una mica més
com va.
Va ser a l'hospital,
fer la funció,
després de tot el part.
L'endemà tenia doble,
de més,
vaig haver d'anar...
Vas fer el doble,
també?
Sí,
sí,
clar,
vaig anar
a fer el doble.
Serà ben bé
que els actors
no descanseu
quan toca,
no?
Bé,
tenim la feina
que aquest ofici
que ens ha triat
ell a nosaltres
perquè això
és una cosa
que et ve,
però si no,
no t'hi fiques
en aquest món
perquè és una mica
una bogeria
i és així.
Tenim una vida paral·lela
amb la normalitat
de la gent.
A tu l'ofici
et va venir a buscar?
Sí,
jo sempre he volgut ser actor,
sempre.
O sigui,
no és una cosa
que diies
si m'agrada
o no m'agrada
o tal,
no sé què,
no.
Jo de petit
em vaig posar un escenari
a l'escola
i quan vaig allà dalt
vaig dir
hòstia,
tu,
això és el meu,
això m'agrada.
el teatre
i, bueno,
la interpretació
i la música
són les meves dues passions.
Quan vas veure
que una cosa
és que t'agradi
i l'altra cosa
és que tinguis talent
per poder-t'hi dedicar?
Qui et va dir
que tenies talent
per poder-t'hi dedicar això?
M'ho va dir
un dels meus primers mentors
que vaig tenir allà a Andorra,
el Pere Tomàs,
que em vaig apuntar,
després em vaig apuntar
a classes amb ell,
als 14 anys,
tenint un grup
que es deia
Som-hi Teatre
i és un home
que va engegar
al teatre d'Andorra
que era una cosa
que no existia
i, doncs,
anava allà
a patir tot,
14-15 anys,
anava allà a les classes
i ell em va anar
com esperonant,
escolta, doncs,
tens fusta,
prova-ho tal,
ves-ho fent, tal,
i a mi m'encantava,
m'ho passava tan bé,
o sigui...
Encara t'ho passes
igual de bé?
Ho ha disfrut
com un animal.
Sí?
Sí.
Sempre?
No, sempre no.
Ah.
Sempre no.
Sempre no.
Hi ha alts i baixos,
hi ha de tot.
Inclús va arribar un moment
que no m'ho passava bé
amb la meva feina.
Quan?
No ho sé.
He tingut com un parell
de baixons importants,
vaig estar com un any sencer
sense treballar,
després com una altra vegada...
Per què tu no volies treballar
o per què no trucàvem
o no sonava el telèfon?
No, no tenia feina.
No tenia feina.
Després de Pa Negre, això?
Després de Pa Negre
em va passar una cosa
molt curiós,
és que em van donar
també un gaudí
pel personatge i tal,
és una mica el que em passa ara,
que em diuen també
amb això de la Messias,
que miro de no fer
gaire massa cas,
perquè em van donar
els premis, tal, no sé què,
i em vaig estar quatre anys
sense fer una pel·lícula.
La gent es pensa
que ja estàs ocupat
i en realitat no, no?
No ho sé,
la nostra feina
és una cosa
una mica complicada
i el més difícil
és quan no en tens.
Quan tens feina, mira,
tens el que sigui,
però quan no tens feina
estàs molt fotut.
Tu hi ha èpoques
que no tens feina?
Sí, clar, clar, sí.
Com ho gestiones, això?
Doncs mira,
vaig fent guardiola
sempre que puc,
miro d'anar gastant
cada mes el mateix,
no fer,
saps allò,
doncs ara m'entren diners
i tal,
sinó per mirar
de tenir una continuïtat
econòmica
que és molt important
per poder-se mantenir,
les cosetes així.
Parlaves d'Andorra,
tu vas neixar a Andorra,
sí,
és curiós perquè
ara estem acostumats
a explicar
que molts youtubers,
molta gent
va viure a Andorra
per segons com
estalviar-se
alguns impostos,
sí,
només ho fem per això.
Tu ho fas al revés,
vull dir,
tu podries viure allà segurament
i has decidit viure aquí, no?
Sí,
home, sí,
jo podria viure allà,
encara hi tinc la meva família,
encara estan tots allà
i estan bé
i viuen allà
a la merda bé,
però jo em volia dedicar,
jo volia ser actor,
llavors a Andorra
no em donava
la possibilitat
de poder-me guanyar la vida
i vaig haver de marxar,
a més volia estudiar,
vaig anar a l'escola
del teatre,
vaig anar a l'institut
del teatre
i, clar,
aquí s'obria un món
d'uns canellars,
és impossible,
molt difícil.
Avui teniu l'última funció
d'Andorra
al TNC,
a la sala petita
del TNC.
Això que sigui
l'última,
la fa diferent
la funció d'avui
o te la marques
d'una manera diferent
a la d'aquesta
l'última setmana o no?
Sí,
l'última funció
sempre és especial
perquè saps
que no
que no tornaràs a fer.
No girarà,
de moment no sap jo.
Tenim un bolo
a Andorra
perquè la funció
que es diu Andorra
però no té res a veure
amb Andorra
l'ha coproduït
l'escena nacional
andorrana també
i llavors tenim
una funció allà.
Però avui
és una nit especial,
després hem quedat
per sopar
i per dir-nos adéu
una mica.
Acumularàs
el cansament
de la nit d'ahir
a l'Alpanevès?
Sí,
però demà
descansaré.
Ja l'escansaré demà.
Avui
toca una mica
de festetes
que si no...
És una obra de teatre
que parla també
de la guerra, no?
Tinc la sensació
que ets
una persona
que t'han vinculat
molt també.
No sé si és que
tens una cara
d'època
o que
Pa Negre
t'ha marcat tant
que tothom recordem
el Roger Casamajor
de Pa Negre.
He tocat
molt, molt, molt
la guerra civil.
Sí,
postguerra,
preguerra,
de fet la meva
primera pel·li
que va ser amb l'Agustí Villaronga
es deia El Mar
i era també
postguerra civil
i no ho sé,
he de tenir cara d'antic.
Recordo el dia
que va morir l'Agustí Villaronga
que ens va enganxar
en cap de setmana
en ple suplement.
I és pensar
en l'Agustí Villaronga
i pensar en
Roger Casamajor, no?
Sí,
per a mi l'Agustí
va ser
un pare per a mi.
Em va ajudar moltíssim.
Em va donar...
A mi m'ha donat
la meva carrera
els títols destacats.
els tinc rodats
amb l'Agustí.
El Mar,
Panegra,
el ventre del mar
i després he treballat
d'altres vegades
amb ell fent coses
més puntuals,
però ell va ser
qui em va donar
el primer cop de mà.
Em va confiar en mi
i em va donar...
doncs, això és que...
és difícil,
és difícil.
Sobretot al principi
necessites
aquell cop de sort
per poder entrar
d'alguna manera
en aquesta roda
del que és
l'audiovisual
i...
perquè
fent teatre
és molt difícil
viure només del teatre.
Molt complicat.
Què creus
que va veure
l'Agustí en tu
en aquesta mirada
fixa, intensa?
Home, en aquell moment
jo tenia un foc a dins
que...
que ho doia veure
i em va fer
no sé quantes proves.
Va arribar un dia
que li vaig dir
que no feia més proves.
Ah, sí?
Et va fer molts càstings?
Molts, molts.
Em va fer com 7 o 8 proves,
em van dur a Mallorca
a provar amb d'altres,
tal, no sé què.
I va arribar un moment
que li vaig dir
ja no faig més proves.
O m'agafes o no m'agafes?
Sí, home.
Molt bé.
I em va agafar.
Aquest foc intens
que dius que tenies a dins
d'on surt?
No ho sé.
No ho sé,
no t'ho sé dir,
però...
no ho sé.
Sempre he tingut
com bastanta sang a dins.
I també els personatges
que interpreto,
doncs,
reflexen una mica això.
El personatge de la Messias.
Sí, aquest senyor
no té un foc,
té un incendi a dins.
Sí, sí.
Era un personatge complex,
amb moltes cares,
amb molta història
i...
i, hòstia,
era una responsabilitat
important, no?
que et truquin els Javis
per fer la seva nova sèrie,
que siguis el protagonista.
I dius,
uau, uau.
A més,
l'Agustí recordo,
ja que ha sortit el tema,
que quan li vaig dir
no m'ha agafat i tal,
i em va dir,
els Javis
i el Roger Casamajor,
això serà explosiu.
No sortirà bé.
Sí,
no sortirà bé,
sí,
però que,
a priori,
doncs,
el món dels Javis
i Roger Casamajor
eren dues coses
que no casaven.
i us va costar molt,
no?,
que casessin
a l'hora de treballar.
Sí,
sí,
perquè ells tenen
una manera de treballar
molt particular
i jo venia,
doncs,
d'una altra mètode
més clàssic
i em va costar
al principi,
sí.
Què vol dir
una manera de treballar
molt particular
a l'hora de la direcció
d'actors,
per exemple?
Perquè l'Albert Pla,
recordo que va explicar
que ell no el dirigien,
o sigui,
que el que li deien era,
no,
perdó,
no el dirigien,
no,
li deien,
tot el teu text,
diga'l sense cap mena
d'intenció.
Sí.
El personatge d'Albert Pla
és un personatge,
segur que molts oients
han vist la Messias,
el més perturbador
de tota la sèrie.
Sí.
Tira el text
sense intenció.
A tu,
què et deien?
A mi em demanaven
sobretot
que improvisés,
que estigués allà
present amb el que estava fent,
que m'oblidés del text,
que,
que,
doncs això,
que em tirés a la piscina,
clar,
el problema és que
hi ha moments en la sèrie,
doncs que
m'he de ficar
en un pou
molt fosc
i,
bueno,
necessites algú
amb qui confiar
allà fora,
perquè si no,
dius,
els hi deia,
quan vam rodar,
no sé,
les escenes de l'allahuasca
o així,
per exemple,
els hi dic,
jo,
jo me voy a ir,
o sigui,
vau prendre allahuasca
de debò?
No,
no,
no,
això no ho pots fer,
no podria rodar.
No,
però la rave de la Messias
sí que era real,
m'han dit.
Sí,
la rave era real,
sí,
ells cuiden molt
de tot el que poden
fer de debò,
que és que siguin,
que és que existeixi,
llavors van muntar una rave,
van venir
els raberos,
que eren,
en realitat,
eren figurants,
perquè eren gent
que estaven llogats allà
i contractats,
però eren,
jo no sé d'on els van treure,
però eren autèntics
de debò,
i vam estar allà dos dies,
ells anaven fent la seva festa,
nosaltres anàvem rodant.
això devia ser.
Tu en algun moment
vas sentir que formaves part
també de la festa?
No,
no,
perquè jo estava
amb una altra història,
sí,
i a més mirava
com de,
d'allunyar-me'n una mica,
jo de jove havia anat
moltíssimes raves,
a mi m'agradava moltíssim,
m'agrada molt
la música electrònica,
vull dir que,
encara de tant en quant,
si puc,
m'escapo a escoltar-ne,
i llavors coneixia molt bé,
tot el que estava passant allà
no m'era estrany,
però jo no em podia vincular
amb aquella gent,
perquè jo anava
amb el personatge
amb una altra història.
Vinculem molt la rifa
amb la droga també, no?
Sí, clar,
sí,
són dues coses
que van juntes,
sí,
sí,
perquè no pots estar-te
quatre dies de festa
si no et drogues.
Les dues coses
en formen part
de la teva vida també?
Sí,
sí,
sí,
també,
també.
Ha estat difícil de gestionar?
No,
no,
no,
jo no he tingut mai problemes.
I a l'hora de,
per exemple,
interpretar aquest personatge
de la Messias,
que hi havia un moment
en què fa un tractament
amb l'ayahuasca,
com arribes
a tocar aquest pou,
a interpretar aquest,
o sigui,
hi ha un moment
que el personatge
perd absolutament els papers,
no?
Sí.
I si dius que no veu
prendre ayahuasca,
o sigui,
evidentment,
aleshores,
interpretar això
i que sigui tan real
i tan creïble
com el resultat final
de la Messias?
Jo vaig anar
a prendre ayahuasca
abans,
per saber què era,
perquè no sabia què era,
no sabia què em passaria,
llavors vaig,
abans de rodar,
vaig anar a fer
una presa
de medicina,
que se'n diu ayahuasca,
però en realitat
és una medicina,
i això...
No et feia por.
Sí,
sí,
més que por,
molt respecte,
perquè són,
bueno,
elements que et poden tocar,
et poden remoure
molt,
molt,
molt,
molt per dins
i s'ha de vigilar.
Durant el rodatge
de la Messias
vas perdre el teu pare.
Sí,
i l'Agustí.
I l'Agustí.
Sí.
que l'Agustí
sempre l'has definit
com el teu pare,
com el teu segon pare.
Sí.
Déu-n'hi-do gestionar
tot això,
no?
Està allà,
està la Messias.
O sigui,
això està allà.
O sigui,
jo ho vaig posar
al rodatge.
Per això
vaig anar
fins on vaig anar.
O sigui,
en lloc d'amagar-ho,
vaig dir,
no,
aprofita-ho,
tio.
Les coses no passen,
perquè sí.
Jo no sé per què,
però va passar
i està allà,
està gravat.
Tot el meu patiment,
el meu dolor,
el meu no sé què,
està allà.
i per això
que no ho veus,
dius,
uau,
perquè en lloc d'amagar
ho vaig posant allà.
Que fort.
Sí.
S'ha porfitar
tot el que es diu.
I que bé
que tanta gent
et reconegui
la feina ara,
no?
Sí, sí.
Perquè no sempre passa,
això, no?
No, no,
és molt,
és gustós,
sobretot
companys de professió,
no,
que diuen,
hòstia, tio,
això que has fotut
està molt bé,
dius,
moltes gràcies.
Com descriuries
la teva relació
amb els Javis ara?
Som amics.
Sí.
Som amics,
perquè jo els he donat tot
i ells m'ho han donat tot,
també.
Són dels meus amics
i són dels meus mestres,
perquè m'han ensenyat,
o sigui,
jo he après moltíssim
rodant la Messias,
molt,
o sigui,
feia temps que no aprenia tant
i està bé.
Què els fa tan extraordinaris?
Són molt especials,
tenen una manera
de dirigir molt especial,
cuiden moltíssim
tot l'equip artístic
i després roden
d'una manera
molt especial,
també,
i està bé.
Tens la sensació
que aquest Feroz
és només
un dels primers premis
que vindran
arran d'aquest paper
o que n'hem de ver-hi
molts més o no?
Hòstia,
no ho sé,
tu,
no treballes mai
pels premis,
o sigui,
els premis són ben rebuts
i et donen com
reconeixement
i d'això,
però endavant,
tots els premis
que vinguin,
això,
això,
és un premis fantàstic.
El Carlos Bermut,
el coneixies?
No.
No.
no el coneixia.
Ho dic perquè també
va ser una gala
tacada absolutament
per la notícia
que va sortir
el diari
al País
amb els tres relats
esfareïdors.
Sí,
clar,
s'ha de veure
què ha passat aquí
i això s'ha de tallar
a so carrel
i no hi ha d'haver
cap dubte.
Tens la sensació
que és l'inici
d'un mitú
a l'Espanyola?
Tant de bo?
O sigui,
tant de bo això?
Vull dir,
si realment passa
i està passant,
això no pot ser.
Jo he viscut
en algun rodatge
alguna situació
bastant compromesa.
Amb escenes de sexe
o no necessàriament?
Sí,
normalment són
escenes de sexe,
sí,
que de cop i volta
doncs
li demanen a l'actriu
que faci una cosa
que no tenia prevista
o que...
Ara hi ha una nova figura
que és...
Coordinador d'intimitat.
Sí,
que a nosaltres
ens ajuda moltíssim
perquè ens...
Clar,
és un moment
en el rodatge
que tu et sents
molt fràgil.
O sigui,
normalment ja ets fràgil
quan estàs...
Tu com a home
t'has sentit fràgil
també rodant aquestes escenes?
Alguna vegada,
alguna vegada.
I alguna vegada
he hagut de dir que no
o que no volies rodar
aquella cosa
d'aquella manera
o demanar...
No ho sé...
Què t'ha fet sentir incòmode?
Doncs home,
no ho sé,
jo per exemple
estic estirat en un llit
i se m'ha de posar
una actriu a sobre,
jo demano una tovalloleta
per posar entremig
de les cames
perquè jo no vull tenir contacte
amb...
Les cuixes i això,
no hi ha cap problema,
però amb el sexe no.
No ho vull.
I ho he demanat
una vegades,
una vegada m'havien de fer una fal·lació
amb una noia davant
i vaig demanar
que em posessin
uns calçotets de carn
que em diuen
que tal,
que pas que llavors
hi havia una tireta
que es veia darrere
que apretava
i diuen,
bueno,
doncs ja l'avorrareu
a postproducció,
però jo,
si no em poseu una cosa aquí,
jo no ho rodaré
i no només per mi,
sinó també per l'actriu
que tinc al davant,
que és que no...
Tu has aconseguit posar límits,
segurament el fet de ser home
també t'ho ha facilitat,
però algunes vegades
deu ser complicat
i que no.
Sí, sí,
però a vegades
s'has de quadrar
i no només
amb escenes de sexe,
per exemple,
amb coses d'acció
que has de fer
com una lluita
o d'això,
ja quan l'has fet
cinc vegades
que ja comences
a estar destrossat,
que notes que el cos
ja no et respon tal,
dius,
fem una altra.
No, no,
no en puc més.
Quantes més en voleu fer?
Que jo sóc de carn i ossos,
és que em faré mal.
I el coordinador d'intimitat
què fa?
El coordinador d'intimitat
el que fa és
s'estudiar la seqüència
que has de rodar,
mira,
parla amb els directors,
arriben a un acord
de quin pla no faran,
des d'on el xotaran,
o sigui,
on posaran la càmera,
què és exactament
el que es veurà
i és el coordinador
qui parla amb tu,
o sigui,
tu no ho parles
directament amb el director,
sinó que ja han arribat
a un acord,
llavors ho parla amb tu,
dius,
mira,
doncs jo no,
això no ho vull fer,
o això sí,
tu han de respectar,
i després quan vas a rodar,
doncs et ve també
amb qui et toqui
fer l'escena,
amb un home,
amb una dona,
amb qui siguis igual,
llavors fa com uns exercicis
allà,
perquè perdis una mica,
doncs la,
que no ens faci coses,
saps?
I està bé,
està bé.
Roger,
deixa'm que et posi una cançó.
Va, vinga.
Dius que la teva música
és el teatre,
la teva vida
és el teatre
i la música?
Sí.
Perdona,
és que ja porto
molta estona.
qui toca aquí?
Aquí toca l'Oriol Vilella,
l'Òscar Llaurador,
el Lluís Cartes,
Cesc Vilarrubias
i Roger Casamajor.
Isteriofang.
Isteriofang.
Sí, sí.
Si no veus sentit,
ho heu d'escoltar,
perquè és una passada.
Com vas començar a tocar?
Bé,
d'alguna tota la vida.
De petit ja vaig començar
al conservatori,
música clàssica,
i ens vam conèixer
amb aquests
burinots
i toquem junts
des que teníem
12 o 13 anys.
Continueu tocant?
Sí, sí.
El dia 6 d'abril
tenim un bolo a...
Hòstia,
no me'n recordaré on.
Sempre et demanen
fer promo pel teatre
i no per la música.
Jo tinc moltes coses al cap.
Avui que em pots colar
la promo de...
Ja ho buscarem,
tranquil.
Hòstia.
Se't queixen els veïns o no?
No, no.
No se'm queixen els veïns.
No.
A més,
ara assegem poc,
tenim molt difícil
per quedar,
tothom està
amb canalles
i coses
i d'això.
Però ara,
quan ens reunim
i ens posem tots
a tocar,
allò és...
Uah.
Què més vindrà
a partir d'ara, Roger,
a nivell professional?
Doncs mira,
ara començo
un rodatge
amb el Daniel Calpassoro
i després
tinc una altra pel·lícula.
O sigui que estic...
Amb qui?
Ara no t'ho sé dir.
La Buena Letra es diu.
I l'Enric Auqué,
que...
El para.
Sí,
el para.
Mira,
l'han enganxat
amb una fotografia
aquesta setmana.
No sé si ho has vist.
amb la...
Amb una companya teva
de la Messias.
O sigui,
que estàs informat,
eh,
per segons què.
Sí, no,
perquè...
La Macarena,
no?
Vam anar a fer la gal
aquesta fa un parell
de dilluns
que vam fer el concierto
de la Messias,
no sé si ho has fet una mica
per despedir
i la Macarena em va venir
jo,
escolti,
Roger,
que te tengo que contar
una cosa i tal,
perquè ja sabia
que rodaríem junts.
I diu,
no,
que estoy con Enric
i tal,
i què ve dices?
Què ve?
És preciosa la Macarena.
Sí,
i fan paperàs també.
Uah,
és un pedaç d'actri.
O sigui,
estan junts?
Crec que sí.
Crec que sí.
Jo què sé,
tampoc demano moltes coses,
cadascú que faci
el que vulgui a casa seva.
No què sé.
Avui,
amb el Roger Casamajor
a l'Eclipsi,
ell està acostumat
a explicar-nos
un munt d'històries.
Ara,
per tancar aquesta entrevista,
n'explicarem
una a nosaltres,
a ell.
Vinga,
va.
Has de triar
la teva pròpia aventura,
Roger.
Hòstia,
m'encanta això.
Són les 9 del vespre,
tot plegat
perquè es faci de dia,
són les 9 d'un vespre
del mes de juny,
estàs a l'Ajuntament
de Sant Pau d'Urdal,
has arrasat
a les eleccions municipals
i fa tot just un mes
que ets el nou alcalde.
Hòstia,
no,
tío,
això és un malson.
T'hi vas presentar
per donar una empenta
a la cultura,
és el teu objectiu principal.
I ara,
precisament,
estàs al despatx
enllestint paperassa,
tens a la mà
un document
que destaca
per damunt dels altres.
Us ha arribat
una subvenció
molt sucosa.
La letra petit
especifica
que els diners
han d'anar destinats
a algun equipament cultural
i t'obvidentment decideixes.
Opció A.
Construir un teatre,
és la teva passió
des de petit
quan feies els pastorets
a l'escola,
només imaginar-te
l'edifici d'en peus
i ja t'emociones,
o construir un cine.
No ho reconeixeràs públicament
però la idea
de veure't a la gran pantalla
al teu poble
sense sortir del teu municipi
és molt llaminera.
Un teatre o un cine?
Un teatre.
Per què?
Perquè sí,
amb un poble petit
i això
un teatre
dona moltíssima vida.
A més allà a Sant Pau
ja hi ha un grup
de teatre amateur
i tal,
els faria molta il·lusió
tenir un teatre
amb condicions.
Convençut amb la decisió
de construir un teatre
amb condicions,
enfiles camí cap a casa,
ja n'hi ha prou per avui,
reculls les teves coses,
però quan et dirigeixes
cap a la sortida
sents un soroll molt estrany,
com si algú
hagués ensopegat.
Mires un moment enrere,
no veus res,
però quan et gires
et trobes dos homes
al davant
amb cara de pocs amics.
Una porta,
una pistola,
un porta una pistola
i l'altre porta un ganivet.
Com els delinqüents
de les pel·lícules
vesteixen de negre
i tenen un riure
bastant malèfic.
El riure,
però,
et sembla una mica
sobreactuat.
Aquest detall
et fa encendre
totes les alarmes.
sospites
que en lloc
de lladres professionals
són uns simples actors.
Què fas?
Prefereixes no arriscar-te
i donar-los
tots els objectes
de valor
que portes al damunt?
O t'arrisques
i els dius
que els has enxampat?
Els reconeixes
el mèrit del vestuari,
però t'ofereixes
a impartir-les
unes classes
d'interpretació gratuïta?
Els convidaria
a unes bolldams directament.
No hi és aquesta opció?
No,
allà a Sant Pau
segur que és un actor,
vam,
o sigui,
això no passa allà.
D'acord.
Superat el mal tràngol,
sembla que va de debò
i abandones l'Ajuntament.
Arribes a casa
a les tantes
i et rep
el gos
al teu rabat.
Tens gos?
Sí.
Veus?
Mentre et llepa la cara
notes com et vibra
el telèfon a la butxaca.
No dones crèdit?
La trucada ve de Hollywood.
Són 9 hores menys,
clar,
tot quadra,
truquen a les tantes.
Amb l'emoció del moment
et trepitges
els cordons de les sabates
i caus.
Continues amb el telèfon
enganxat a l'orella,
t'ofereixen ser
un dels protagonistes
d'una superproducció
amb un repartiment
que brilla
més que l'estatueta
dels Òscars.
Tens cap dubte.
Va bé,
foto de petac.
Dius que sí
amb els ulls tancats,
un tren com aquest
només passa un cop a la vida.
Rebuigdes l'oferta,
per tu el més important
és el benestar
dels teus conciutadans
com a alcalde
i has de construir
aquest teatre
que els has promès.
Em vaig cap a Hollywood.
Prendre pel sac
els conciutadans.
Et tiro.
Ja deixaré
ja
com ho han de fer.
Satisfet amb el camí
cap a Hollywood.
I mira molt,
doncs cine i teatre
t'adones que estàs exau
no tens ni forces
per aixecar-te
i passaràs
tota la nit
estirat al terra.
L'endemà
et desperten
els primers rajos de sol
de llum
que travessen la finestra.
Ha sortit el sol.
Roger Casamajor
moltes, moltes gràcies
i molta sort.
Molta sort aquesta tarda
a Mandorra al TNC
i amb tot el que vindrà.
L'enhorabona.
Gràcies a vosaltres.
Fem una pausa
i ara tornem.
El segon llibre
pot sortir
un sol
El Suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.
I el Gaudí
a millor director
és per
Marc Coll
per 3 dies al mar.
Summer of 1993
by Carla Simón.
Clara Noquet
por libertad.
Neus Ben-Luz
per 6 dies al mar.
Amb 15 denominacions
Creatura.
Hi ha com un moment
d'exclusió
de talent.
Les nostres pel·lícules
estan viatjant.
És l'arribada
amb força
de l'univers femení.
Això quedarà.
30 minuts
La gran onada
a TV3
aquesta nit.
L'Orquestra Sinfònica
del Vallès
et convida
a celebrar la vida
amb la Sinfonia
número 6
de Beethoven
La Pastoral.
A més,
escoltarem
Cantos i Revueltes
de la mà
del seu autor
Pacho Flores
acompanyat
pel 4 venezolà
de Leo Rondón
i l'obra
Accents Catalans
d'Elisenda Fabregas.
El dissabte 3 de febrer
al Palau
de la Música Catalana.
Entrades
OSVallès.com
Descobreix
tot el que va passar
abans de la sèrie.
Jo mai mai
al llibre
a la venda
als punts habituals
i a la botiga 3CAT.
I ara
entrem al búnker.
A veure, aviam, aviam, aviam.
El ha dit regalito.
És un tovalló de paper?
No ho puc creure.
És un mocador?
Sí, és un mocador blanc
dels de tota la vida
dels avis de mocar-se
de portar la butxaca
ple de mocs
i aquesta coreo
que teniu poc.
Amb el logo del búnker
i l'expressió
fuera, fuera
per fer una moca durada
com cal.
Al búnker
amb en Pec,
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell.
Un programa
amb un Premi Ondas 2023.
Cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
Perdona,
Míriam,
però això
tot català
hauria de tenir-ho.
I tant.
Sí.
El suplement.
Lissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig
d'una del migdia
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
de seguida
els arguments universals
de la Marta Ferrer
en un cap de setmana
en un diumenge
de xup-xup blaugrana
després que ahir
l'entrenador del Barça
Xavi
anuncies que el 30 de juny
deixarà de formar part
del conjunt
blaugrana
almenys a la banqueta.
Roger Bussà,
bon dia i bona hora.
Com esteu?
Bon dia.
Tertúlia avui esportiva
llargament compartida
amb companys d'aquesta casa
des de
ben d'hora a ben d'hora
per analitzar tot el que ha donat
de si
aquestes últimes hores
del conjunt blaugrana.
La Tudela ens explicava
que avui el Barça
entrenava.
Com ha anat això?
Doncs mira,
el Barça s'entrenava
a les 11
i us podem explicar
que abans de l'entrenament
hi ha hagut una reunió
entre Xavi
i la plantilla
pensa Roger
que ahir Xavi
va anunciar
que deixaria
la banqueta del Barça
el 30 de juny
però no ho va explicar
als jugadors
és a dir que els jugadors
se'n van assabentar
per la premsa
com aquell qui diu
avui era la primera
presa de contacte
entre Xavi
i els jugadors
doncs bé
Xavi us ha explicat
els motius
pels quals plega
el que va dir ahir
que no vol ser un problema
que no vol ser una rèmora
que està patint
els hi ha dit
als jugadors
que vol gaudir
i que ara vol anar
totes en aquests
quatre mesos que queden
i a totes vol dir
lluitar per la Champions
aquí us podem explicar
també que Sergi Roberto
el capità
ha pres la paraula
ha demanat disculpes
en nom de tota la plantilla
i que a aquesta hora
després de l'entrenament
que s'ha acabat
cap a dos quarts d'una
fa uns 10-15 minuts
a aquesta hora
hi ha una reunió
amb tots ja
entre la plantilla
Xavi Hernández
l'estaf tècnic
i també
el president
Joan Laporta
acompanyat de la comissió esportiva
acompanyat de Rafa Iuste
acompanyat de Bojan Kerkic
i també d'Enric Masip
no ens consta que hi sigui
Deko
el director esportiu
però vaja
no seria d'estranyar
que també hi fots
aquí en aquesta reunió
ara sí
per tant
abans de l'entrenament
reunió només Xavi i Plantilla
ara després d'aquest entrenament
ja reunió amb tots
una reunió encapçalada
pel president Joan Laporta
recordem que el proper partit
del Barça
és aquest dimecres
a les 7
a Montjuïc
contra l'Osasuna
sí
un partit que
s'havia de jugar
dimarts
al final és dimecres
sí, sí
això no par
dimecres
a casa
a Montjuïc
contra l'Osasuna
que el Barça
ja s'hi va enfrontar
fa poc
a la Supercopa
a les semifinals
per tant
3-4 dies després
del desastre d'ahir
i de l'anunci de Xavi
doncs
el Barça torna a jugar
un altre cop a casa
dimecres
sí
a casa contra l'Osasuna
una abraçada
Roger Bussac
gràcies per aquesta última hora
vaig i bé
take the national express
when your life's in a mess
it'll make you smile
Marta Ferrer
bon dia de nou
bon dia, què tal?
avui aquests arguments universals
trepitzen i lluita
als Estats Units
és on aquests dies
s'ha celebrat
el festival de cine
més important del país
el festival de Sundance
i la Marta Ferrer
l'ha anat cobrint
sí, perquè el festival de la pandèmia
arran de la pandèmia
ha fet una cosa
que trobo que és molt intel·ligent
i que nosaltres
que a nivell internacional
doncs evidentment
no ens podem escapar
fins a Utah
que és que
ha posat a disposició
de molts periodistes
uns pocs periodistes
de fet
perquè ha estat
bastant difícil
acreditar-se
perquè
han seleccionat
molt bé
els mitjans
que tenen accés
al festival
però és que
és fer una versió
online
en la que tu pots accedir
a unes quantes pel·lícules
no són totes
evidentment
les més destacades
te les deixen fora
perquè si no
no tindria
el mateix al·licient
pels periodistes
que sí que poden anar
fins a Utah
per cobrir-lo presencialment
però és una grandíssima oportunitat
que a mi m'ha fet molta il·lusió
perquè el festival de Sundance
és el festival
de cinema independent
més important dels Estats Units
però en general
jo m'atreviria a dir
que també és el festival
més important
de cinema
el va fundar
Robert Redford
per allà
passen milers de pel·lícules
moltes de les quals
com per exemple
en el cas de Coda
acaben triomfant
més enllà d'aquest festival
tenen una gran distribució
Coda per exemple
va acabar guanyant l'Òscar
són pel·lícules molt destacades
si heu vist una pel·lícula
com per exemple
Pequena Miss Sunshine
doncs també va passar
per aquest festival
és a dir
és una gran plataforma
no només pel cinema independent
però perquè el cinema independent
acabi tenint
un caire més
més gran
i per mi és un plaer
i és un gust
i em sento molt afortunada
de poder haver accedit
ni que sigui
unes quantes pel·lícules
destacades
d'aquest festival
aleshores
clar, evidentment
tu no has anat a Iuta
però has tingut l'oportunitat
d'estar present al festival
cobrint-los des de Barcelona
és això, exacte
o sigui
aquests últims tres dies
des de dimecres
i fins avui
avui és l'últim dia
encara em queden
tres pel·lícules
però diguéssim
que són
menys conegudes
o menys destacades
i per tant
no passa res
que no les destaquem
trobo
ens han donat
aquests dies
per això
per seleccionar
el número de pel·lícules
que poguéssim dintre de les que estan
disponibles
i llavors ja
això és a gust de cadascú
que s'organitzi un calendari
jo m'he fet un calendari
una mica tapeït
però que
l'hem pogut fer
i hem pogut gaudir
de pel·lícules
bastant bones
he de dir
pels amants del hip hop
ens recomanes
ni cap
sí
és una pel·lícula
que a mi m'ha sorprès
que la vaig agafar
una mica
per interès
perquè hi surt
Michael Fassbender
que és un director
i un actor
més o menys
conegut
si heu vist
les pel·lícules
d'X-Men
per exemple
doncs
sabreu qui és
o si heu vist
l'última
David Fincher
l'assassino
és el protagonista
però després
m'ha sorprès
agradablement
perquè Michael Fassbender
en el fons
hi juga un paper
molt petit
però és una de les pel·lícules
que ha guanyat
el Premi del Públic
que és un premi
bastant important
dintre del festival
aleshores
és la visió fictícia
diguéssim
d'una història real
d'un grup de rap irlandès
que té la particularitat
que canten en irlandès
que com sabeu
és una llengua minoritzada
al nord d'Irlanda
ja sabeu
que als anys 90
hi va haver
tot aquest
terrenc molt polític
i social
i de violència
molt important
en el qual
la llengua
hi va jugar
també un paper
molt fonamental
i aleshores
és la història
d'aquests tres joves
que creen
un grup de rap
que volen reivindicar
el rap
en irlandès
i aquí ens expliquen
la seva història
té la gràcia
que està protagonitzada
per ells mateixos
llavors hi ha un punt
com de realitat
documental
que és molt interessant
i que ells
per ser rapers
i nois
random
diguéssim
que no són actors
ho fan molt bé
perquè es nota molt
que tenen una química natural
que es porten molt bé
entre ells
que tenen molt clara
la història que volen explicar
i el missatge
que volen enviar
aleshores
és aquesta visió
que a més
està dirigida
per un director
que és la primera vegada
que dirigeix una pel·lícula
però que era el director
dels seus videoclips
aleshores
la pel·lícula té
aquest punt
gairebé com de videoclip
però que li juga molt a favor
en la història
que està explicant
que és una visió
molt creativa
molt original
estones a mi em va recordar
com a trainspotting
també
aquest muntatge ràpid
aquestes bromes
molt iròniques
molt d'humor britànic
una cosa
molt sàdica
i fins i tot
d'humor negre
en molts moments
amb aquest voiceover
aquestes narracions
de pel·lícules així
que fa que al final
no només sigui
una gran pel·lícula
en el seu conjunt
sinó que
tot això
que explica
aquesta reivindicació
que fa
d'una llengua
mirroritzada
del paper
de la música
en aquest clima
i sobretot
del paper
dels joves
en un context així
entri molt millor
i a mi de fet
em va fer pensar
una mica
el que estem vivint
a Catalunya
que és aquesta cosa
que el català
està en una situació
de perill
que cada vegada
sembla que
no és gaire atractiva
pels joves
però que a través
dels joves
que fan música
que és música urbana
que és música trap
hip hop
etc
s'està convertint
en una llengua
més atractiva
i llavors aquest paral·lelisme
em va agradar molt
juntament amb tot l'humor
i tot el que creativament
proposa la direcció
de la pel·lícula
per mi és
del més destacat
del festival
més pel·lícules
del festival Sundance
una de les pel·lis
que més t'ha agradat
és aquest
Thelma
una comèdia
sobre una dona grana
que està fent
per telèfon
sí que passa una cosa
molt curiosa
us haureu adonat
que això que sentim
no és un tràiler
que és que clar
aquestes pel·lícules
com que no s'han estrenat
i moltes encara
no tenen distribuïdores
no hi ha material promocional
de fet
jo per triar les pel·lícules
m'havia defiat
d'una fotografia
dels intèrprets
de qui era el director
i una mica
de la sinopsi
llavors
és veritat que tries
una mica
cegues
i a vegades
t'endus sorpreses
com aquesta que dèiem
ara que era Nick Cap
o t'endus decepcions
com altres
que he vist
i que potser no cal destacar
a mi aquesta
en concret
que és Thelma
m'ha agradat moltíssim
i jo m'atreveixo a dir
que és la meva preferida
del festival
la protagonitza
June Squibb
que és una dona
de 96 anys
una actriu de 96 anys
que si heu vist
la pel·lícula Nebrasca
doncs diré
ja sé exactament qui és
però és una actriu
de llarga trajectòria
que curiosament
sempre ha fet més
papers secundaris
i ara
als seus 96 anys
i surten els protagonistes
exacte
i és un grandíssim paper
no només per ella
com a gran actriu
sinó per ella
a l'edat que està
perquè la història
està basada en la història
personal del seu director
que a més
és la primera pel·lícula
que fa
i està basada
en la seva àvia
l'àvia d'aquest director
aleshores
la història
ja d'entrada
veureu quin tipus
de pel·lícula és
de seguida
és una dona
de 96 anys
una àvia
que l'estafen
per telèfon
aquestes estafes
que ara estan tan de moda
que et truquen
ei
que sóc el teu net
que estic a la presó
necessito que m'enviïs
10.000 dòlars
i quan se n'adona
que l'han estafat
diu
calla
jo per reivindicar-me
per demostrar
que encara estic
a la flor de la vida
i que als meus 96 anys
res maturarà
aniré a buscar personalment
aquests estafadors
i els hi faré
que em tornin els diners
aleshores
la història és
una comèdia
d'aquesta àvia
que se les empesca
de totes les maneres
per arribar fins
a aquests estafadors
el resultat és
una pel·lícula
de comèdia i acció
de fet la pel·lícula
fa molta referència
a Missió Impossible
tota l'estona
perquè juga
com amb aquesta ironia
amb June Squibb
que és meravellosa
que la comèdia
la domina moltíssim
i que té aquests moments
de comèdia física
d'ella amb un carretó
d'ella
traient una pistola
i amenaçant a la gent
però que alhora
és molt molt tendra
és molt dolça
és una reivindicació
de les àvies
us farà
trucar a la vostra àvia
i abraçar-la
si és que encara
teniu la sort
de poder-ho fer
i si no
doncs trobar-la
moltíssim a faltar
i el que més m'ha agradat
de la pel·lícula
més enllà d'aquesta
barreja meravellosa
de comèdia
d'un punt dramàtic
també
és el retrat que fa
d'aquesta
tercera edat
que agafa una heroïna
que en el fons
és una dona gran
i que
no ho mira
d'una forma
ni innocent
ni naïf
però tampoc
tampoc és una cosa
com molt paternalista
és a dir
agafa aquesta senyora
diu
jo sé que amb 96 anys
tu tens unes limitacions físiques
mèdiques
evidents
és a dir
no comet l'error
de dir
amb 96 anys
pots estar com amb 20
i au
no
sinó que és conscient d'això
però també
envia aquest missatge
d'edat
això no converteix
la gent gran
en màrtirs
o en víctimes
indefenses
que no poden fer res
per si soles
aleshores
aquesta barreja
tan maca
d'aquest retrat
que fa
d'un col·lectiu d'edat
que en general
al cinema
sempre està mal representat
perquè sempre són com
les àvies dolces
que no fan res
que les han d'ajudar
o són víctimes
d'alguna cosa
aquí gira una mica
la truita
i fa aquest retrat
que a mi m'ha encantat
Més pel·lícules
a veure
aquesta et va fer saltar
la llagrimeta
Suncoast
Sí
i aquesta com veieu
ja té tràiler
és a dir
que s'estrenarà
d'aquí poquet
a Hulu
que és una plataforma
que aquí també
podeu veure
els seus continguts
si no m'equivoco
s'estrenen
la primera setmana
de febrer
vull dir que
si us agrada
el que sentireu
ara de la pel·lícula
la tindreu disponible
molt aviat
per mi és una pel·li
bastant típica
de Sundance
en el sentit
que és una història
personal
íntima
també l'òpera prima
d'una directora
basada en la seva vida
i en la seva experiència
personal
i que barreja molt bé
la comèdia
i el drama
aleshores
per mi
Sundance
és una mica això
històries íntimes
amb una direcció
molt personal
que tenen
aquesta barreja perfecta
dels dos gèneres
està protagonitzada
per Laura Lini
que si heu vist
Ozark
doncs és una de les seves protagonistes
també Woody Harrelson
que ha aparegut
en moltíssimes pel·lícules
com Una proposta indecente
però també True Detective
la primera temporada
és un dels protagonistes
però per mi
sobretot
l'estrella
que fa que la pel·lícula
valgui molt la pena
és Nico Parker
que
si heu vist
de l'Àstofes
és la que surt
en el primer capítol
és aquesta noia jove
que de moment
que de moment ha fet poca cosa
però per mi
en aquest paper
és una autèntica revelació
és la història d'ella
que és una jove de 17 anys
que la seva situació familiar
és bastant dramàtica
perquè té un germà gran
que pràcticament ha quedat
en estat vegetatiu
perquè té un càncer al cap
i està a punt de morir
diguéssim
i la seva mare
que és mare soltera
i que està
al càrrec d'aquests dos nens
i que ha hagut de treballar
paral·lelament
ha viscut tan fixada
amb el seu fill
que ha oblidat una miqueta
a la seva filla
aleshores
la jove Nico Parker
la protagonista
no només s'ha hagut de fer càrrec
del seu germà
com si fos la seva
cuidadora particular
sinó que a part
doncs ha hagut de gestionar
els típics problemes
d'adolescència
de l'escola
dels amics
dels nòvios
dels amors
dels rumors
etcètera
aleshores
jo la destaco
sobretot
perquè domina molt bé
el drama
és una pel·lícula
que fa plorar
bastant
sobretot a través
d'aquestes dues relacions familiars
de la protagonista
amb el seu germà
i amb la seva mare
i crec
l'única pega
que li poso
és que té una subtrama
que a mi em va semblar
molt interessant
i que crec que és la reflexió
que vol fer la pel·lícula
sobre l'eutanàs
i sobre el dret a viure
que per mi queda
una mica massa subjacent
en el que després
vol explicar pròpiament
la pel·lícula
si això s'hagués potenciat
una mica més
i hagués trobat més
la manera de fer més clara
la metàfora
hauria estat de 10
una última proposta
pels fans de Succession
Hi, my name is Jesse Eisenberg
and I'm the director
of A Real Pain
which is playing
in the US dramatic
competition category
volia reconeguir la veu
aquest és el Kieran Culkin
no?
no, aquest és Jesse Eisenberg
és això que deia
que moltes clans
no tenen tràiler
aleshores Santa
ens ha preparat
com un petit vídeo
dels directors
o de la gent
encarregada de la pel·lícula
i en aquest cas
aquesta pel·lícula
l'ha dirigit Jesse Eisenberg
i per això el sentim
el Kieran Culkin
és el protagonista
d'aquesta pel·li
que és el Roman Roy
de Succession
sí
que aquestes últimes setmanes
de fet
s'han dut un emi
pel seu retrat
m'ha encantat el discurs
és meravellós
tots els discursos
que ha fet
perquè el del Globus d'Or
també està mirant
que vol un altre fill
que com que ha guanyat
l'idea a un altre fill
és meravellós
aquest senyor
ha aconseguit una cosa
que semblava impossible
que era superar
el seu germà més famós
que és Macaul i Culkin
el de Solo en Casa
i per mi
li espero una trajectòria
grandíssima
que aquesta pel·lícula
ressalta també
és el petit?
és el germà petit?
crec que és un dels
és que són molts
els Culkin
ja no s'hauria de dir
si és el petit
si és un dels mitjans
crec que són com 4 o 5
el Macaul és més gran
que el...
juraria que el Macaul
que és el gran
i pocs
no sé si ara
gaires més d'ells
s'han dedicat
al món de l'actuació
potser han fet
algun paper esporàdic
o així
però és veritat
que per mi ara
és més rellevant
el qui eren
que el Macaul
i sens dubte
clar, ell
en aquesta pel·lícula
és un dels dos
coprotonistes
l'altre protagonista
és Jesse Eisenberg
que també és el director
i el guionista
de la pel·lícula
Jesse Eisenberg
si heu vist
la red social
és Mark Zuckerberg
es va fer conegut
sobretot per aquest paper
però després ha fet
pel·lícules de Woody Allen
ha fet molta pel·lícula
de cinema indi
de fet la majoria
de les seves pel·lícules
s'han estrenat
en aquest festival
de Sundance
i per això també
és una mica com
el fill prodigi
del festival
i en aquest cas
ells dos
són dos cosins
que quan érem més petits
es portaven molt bé
i ara que s'han fet grans
s'han distanciat
una miqueta
i decideixen retrobar-se
a través d'un viatge
que fan a Polònia
perquè se'ls hi ha mort
l'àvia
l'àvia era una supervivent
de l'Holocaust
i el seu últim desig
abans de morir
era que ells
anessin a Polònia
a veure el lloc
on ella va créixer
la casa on va néixer
i on va viure
aleshores
ells organitzen
aquest viatge
i allà
jo crec que es distancien
més del que
s'acaben retrobant
perquè el que ens planteja
Jesse Eisenberg
són dos protagonistes
molt neuròtics
molt insuportables
que estàs veient la pel·lícula
i dius
és que us fotria un hòstia
cadascú
de veritat
perquè no us suporto
però que són
síntesis perfectes
d'una generació
d'unes frustracions
d'uns somnis promesos
que mai seran
i d'aquesta idea
que al final
tots tenim enveja
de l'altre
que no ens adonem
de la manera
o de la vida privilegiada
que tenim
perquè sempre tenim enveja
del que té l'altre
perquè l'altre
és més simpàtic
l'altre fa més riure
l'altre té una casa estupenda
a Nova York
té una dona
té uns fills
i aquestes contradiccions
trobo que són el més interessant
de la pel·lícula
i que les dues interpretacions
però sobretot
la de qui eren calquin
són fantàstiques
aleshores
per mi
guanyador absolut
en aquest sentit
del festival
i un rol
que prometo
un futur interpretatiu
estupendo
Marta Ferrer
fantàstic
moltes gràcies
apa que vagi bé
ara tornem
el suplement
amb Roger Escapa
i vet aquí un gos
i vet aquí un gat
els millors contes
per anar a dormir
són els de la pinya
bona nit
que els ulls de la pinya
ja s'han tancat
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
ve ser negre
per partida doble
del 6 al 12 de febrer
el Molino
Arribau Multicines
i la Filmoteca de Catalunya
entre altres espais
obren les portes
a escriptors i escriptores
de novel·la negra
i al seu públic fidel
en aquesta edició
els protagonistes
seran dobles
situacions paral·leles
les cares bé
i les vides ocultes
i comptarà amb la presència
de Leonardo Padura
Dominic Manotti
o Juan Gómez Jurado
entre altres
més informació
a barcelona.cat
barra BC Negre
recomanat per Catalunya Ràdio
linkat
linkat
què li va passar a l'Anna?
una nit va agafar
la pistola del seu pare
i va prendre una decisió
que marcaria
la vida de la seva família
per sempre
la filla de l'Est
de Clara Osson
arriba al TNC
sota la direcció
de Norbert Martínez
la història dels Balcans
ens fa saltar
unes alarmes
que avui en dia
no hauríem d'ignorar
la filla de l'Est
fins a l'11 de febrer
al TNC
recomanat
per Catalunya Ràdio
linkat
linkat
a Catalunya Ràdio
al matí
de Catalunya Ràdio
tot allò
que t'afecta
Pere Aragonès
president
bon dia
quan entren
els municipis
que depenen
de les conques
internes
en fase d'emergència
que el més probable
és que sigui
d'aquí una setmana
el conseller d'Acció Climàtica
que ja et s'acompanya
el govern no té
la competència
per anar a vigilar
cada casa
quan gasta
si omple la piscina o no
això és competència
dels operadors
en baixa
és a dir
dels ajuntaments
si ho fan directament
o de qui tinguin la concessió
per alcalde de Girona
Lluc Savelles
bon dia
per nosaltres sí que ens consta
que hi ha uns
per nosaltres
per excepció de l'aigua
quan la gent es dutxa
en els equipaments municipals
i que per tant
en aquesta mesura
el que farem
serà reduir
aquest consum
i farem la mesura
que fa pedagogia
de billons a divendres
de 6 a 1
al matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
3 minuts
per arribar a la una
del migdia
aquesta tarda
no em perds
per res del món
el tot gira
de Clopés
Què tal?
Com esteu?
Molt bé
Tot el matí treballant
i rascant
i bé
estem acabant de composar
el dibuix
la pel·lícula
del que va passar ahir
i el que està passant
aquest migdia
que ja t'ha explicat
el Roger Bosà
amb aquestes dues reunions
primer de Xavi
abans de l'entrenament
amb els jugadors
amb Sergi Roberto
el capità que ha parlat
i ha demanat disculpes
a Xavi
per si no n'ha estat
a l'alçada
i una segona reunió
en aquest cas
ja amb el president
Joan Laporta
que si no ha acabat
doncs deu faltar-li
ben poquet
Laporta parlarà avui?
No ho sabem encara
el club
no ha donat
encara detalls
però dic que
quan acabi l'entrenament
entenc aquesta reunió
explicaran
quins són els següents passos
entenem que
es convocarà
una roda de premsa
és el que seria més
de cara avui
o de cara demà
la roda?
Jo crec que seria
més de cara demà
però vaja
insisteixo
que no tenim encara
informació
molt bé
escolta'm
tot això
d'aquí no res
juga al Girona
sí
d'aquí no res
s'hi posa
el Girona
les dues
comença
el Celta-Girona
no sé si ja
amb onze
l'Eduard Solà
és a Balaïdos
i Solà
què tal
com estàs
bon dia
hola
què tal
amb algun canvi
o no?
sí sí
algun canvi
no jugui
Ivan Martín
un titular
a les últimes jornades
com que no tenen
gaire centrals
avui Arnau i Blin
seran centrals
Couto lateral
equip inicial de l'Algirona
Gazzaniga
Couto, Arnal
Blin, Miguel
Aleix, García i Ángel
Sigancó
Porto, Saviño
i Edal
Topic
caldrà veure si avui
a l'Algirona
se li atreveixen
un equip de la part baixa
totes les esperances
dipositades
els que som seguidors
del Barça
totes les esperances
dipositades
amb l'Eduard Solà
però també té una mica
d'Algirona
ja
sí
sí, sí
sí, però
però no tant
no tant
no tant
no tant
no tant
però bé, vull dir
ets la nostra esperança blanca
vull dir que no
no diguis blanca
sí
escolta'm Solà
una abraçada
t'escoltem d'aquí una estona
igualment
adeu-siau
finalment
al club és així
aleshores avui el tot gira
més enllà d'aquest
Celta Girona
la pel·lícula
del que va passar ahir
del que va passar ahir
dels timings
minut a minut
del que va passar ahir
just quan va acabar el partit
només et donaré un detallet
va, un detallet
aquesta idea de marxar
no és d'ahir
ni d'abans d'ahir
ni de la setmana passada
és de fa bastants dies
tu creus que ja la tenia presa realment?
sí
sí
sí
avui ho expliquem
a partir de les 5
bueno, escolta'm
demano d'allargar
i m'ho expliques ara
que si no no m'has cal tornar a ningú
després de la tarda
a partir de les 5
gràcies clubers
vinga, adeu
i tornem dissabte
que ve a les 6
més suplement
a catradi.cat
barra el suplement
salut i ràdio tothom
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger escapa
f Angles
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!