Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Restablerta la circulació en via única a la línia R4 de Rodalies
després que una esllavissada a Becarissa s'hagi fet descarrilar un tren aquest matí, Neus.
Sí, ni els 37 passatgers que hi anaven, ni el maquinista ni la interventora han quedat ferits.
L'incident ha passat a 3 quarts de 8 del matí
quan el primer eix de rodes del convoi ha sortit de la via entre Becarisses i Castellvell i El Vilar.
Aquest tram ha estat sense circulació de trens fins a 3 quarts de 10 del matí, fins fa poqueta estona,
per tasques de retirada del tren i pot haver retards a les línies R4 i R12,
com ha explicat el portaveu de Rinf Antonio Carmona a Catalunya Ràdio.
La primera preocupació, en el moment que ha passat, eren els viatgers que eren a l'interior del tren.
S'ha confirmat que no hi hagi ferits, s'ha pogut fer aquest transbordament a un altre tren
perquè continuessin fins a la destinació i ara els tècnics de DIF i RENFE treballaran,
estan treballant per procedir a la retirada del tren.
Ho heu estat explicant fins ara.
Protecció Civil està avisant de nevades de més de 5 centímetres de neu
per sobre dels 700 metres al Vallès Occidental, a l'Oriental, al Moianès, a Osona i a la Selva.
Al Pirineu de Lleida es manti activat el pla Neucat per perill de nevades intenses
que poden superar els 20 centímetres a cotes de 1.400 metres.
Les nevades poden afectar especialment l'alta riba gorsa.
I també compliquen, aquestes nevades, la circulació en diverses carreteres
com l'eix transversal entre Sant Julià de Vilatorta i Arbúcies
o la BB-1221 a Mata de Pera.
A més, calen cadenes a 5 carreteres, la majoria del Pirineu de Lleida
i també a la C-242 entre Cornudella de Montsant i Margalef.
O dir-vos també que hem sabut fa poca estona que hi ha una operació en marxa a Alemanya
contra antics membres de la RAF, la fracció de l'exèrcit Roig.
La policia ha mobilitzat més d'un centenar de gens a Berlín
on avui ha practicat dues detencions dimarts passat
i gràcies a la col·laboració ciutadana ja va ser detinguda Daniela Clete, de 65 anys.
Tot i que l'organització es va dissoldre fa més de dues dècades,
la policia alemanya ha estat determinada, diu,
a detenir els exmembres de la RAF que continuen fugitius.
10 i 2 minuts, l'actualitat esportiva que avui ve farcida,
que destaquem aquesta hora al Verbenet. Bon dia.
Bon dia. L'empat polèmic del Madrid a Mastalla contra el València,
2 a 2 en un partit marcat per la decisió de l'àrbitre Gil Manzano
de xiular el final just abans que el Madrid fes un gol
que hauria estat el 2 a 3 i, per tant, hauria suposat la victòria.
Bellingham, de cap, va fer aquest gol que ja no va pujar al marcador
davant la indignació del Madrid.
Carlo Ancelotti, el tècnic del Madrid, diu que això és inèdit,
que mai li havia passat i que l'àrbitre es va equivocar.
Bellingham va acabar expulsat, en vermella directa,
per dir a Gil Manzano, en anglès,
it's a fucking goal.
El Madrid perdia per 2 a 0.
Vinícius va fer els dos gols del Madrid.
El demaner brasilè els va celebrar desafiant Mastalla,
amb el puny amunt en el primer gol,
en un gest antirracista,
i posant-se les mans a les orelles
i traient la llengua en el segon gol.
Avui el Girona es pot posar a 4 punts del Madrid
i el Barça a 6,
amb els partits Mallorca-Girona,
a dos quarts de 7 i pel tot gira,
i l'Atlètic Club-Barça, a les 9 i amb la TDT.
I de matinada destaquem que l'Ebron James
s'ha convertit en el primer jugador
que aconsegueix els 40.000 punts a l'NBA,
però el seu equip, els Lakers,
han perdut amb els Nuggets.
Passant 3 minuts de les 10 del matí,
ja tenim a punt el Toni Rodón a l'estudio de Catalunya Ràdio.
De seguida connectem amb el Lions Indreu a Londres
amb la Setmana Tràgica.
Abans, però, avui és un matí de pluja i de neu
i fa tot just una hora s'ha pogut fer sense incidents
el trasbordament de la trentena d'usuaris
afectats pel descarrilament d'un tren de la R3 de Rodalies.
A primera hora d'aquest matí, a tres quarts de vuit,
entre Baquerisses i Castellbell i el Vilà.
No ha estat un descarrilament de tot el tren,
sinó només el de l'eix del tren,
del primer eix d'aquest tren,
a causa d'una esllavissada.
Antoni Massana, alcalde de Baquerisses, bon dia.
Molt bon dia.
Com està la situació? Tot resolt?
Sí, s'ha traspassat les persones, els viatgers,
d'un tren a l'altre
i ara s'ha d'acabar de posar l'eix aquest
del vagó, del primer tren, diguéssim,
del primer vagó, i ja està.
Són una trentena d'afectats,
perquè el tren era, evidentment,
a primera hora del matí de diumenge,
d'un dia festiu.
El que passa és que no és la primera vegada
que hi ha un descarrilament a Baquerisses,
perquè el 2018 sí que hi va haver un descarrilament,
amb el balanç, en aquell cas, d'un mort,
44 ferits lleus i 86 il·lesos.
Era el mateix tram, alcalde?
Amb un quilòmetre de diferència, més o menys.
Sí, sí.
Hi va haver, anteriorment a l'accident,
que hi va haver una víctima mortal,
hi va haver un altre descarrilament,
el de la víctima mortal i aquest.
És una zona que hi ha una trinxera com oberta,
diguéssim, per quan van fer la via,
i és una zona que necessita molt manteniment,
perquè quan passa això, que plou una mica,
doncs les conseqüències són aquestes.
S'han fet les millores des del 2018
fins ara que tocaven en aquest tram?
En el tram que hi va haver l'accident?
Sí, i una mica abans també,
però, clar, la línia, l'R4,
el seu pas per Baquerisses és molt llarga,
i hi ha zones que diria que falta manteniment.
Aquest és el missatge que vol traslladar avui?
Que falta manteniment en aquesta zona, també, en aquest tram?
Sí, jo vull traslladar el missatge
que són zones molt delicades, i se sap,
i s'hi ha d'invertir el doble que en altres llocs,
perquè avui ha passat això,
però si les llavissades una mica més grans
i el tren, diguéssim,
acaba descarrilant com m'ha passat l'altra vegada,
també hi hagués hagut poder una altra víctima mortal, evidentment,
i això és el que no volem que passi,
per tant, ara també m'ha trucat un responsable de Renfe
i li ha traslladat el mateix,
és a dir, que vigiï molt el manteniment
o que faci molt manteniment.
Quines explicacions s'hi ha donat Renfe?
Explicacions? Res.
Les explicacions que ha plogut,
que feia dies que no plovia i ha plogut,
i això ha fet les llavissades, això és veritat, és evident,
però jo penso que hi ha d'haver algun sistema
perquè això no torni a passar,
perquè no ha passat res, afortunadament.
La Generalitat s'ha compromès amb alguna cosa,
o encara s'ha aviat?
No, la Generalitat m'ha trucat,
m'han trucat,
i aquests han sigut els primers a trucar-nos,
el senyor Marsangles, vull dir,
i ja m'ha dit que, evidentment,
ells estan vetllant perquè es faci el manteniment,
no només d'aquestes zones, sinó d'altres,
i que hi estan molt a sobre,
que és el que han de fer, de moment,
mentre no hi hagi, diguéssim,
altres pas de Renfe a la Generalitat de Catalunya,
doncs això és el que han de fer.
Alcalde de Bequerisses, Antoni Massana,
moltes gràcies per aquesta última hora i molts ànims.
Moltes gràcies a vosaltres, bon dia.
10 i 7 minuts, petitíssima pausa,
i el Leon Cindreu i el Toni Rodon, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Ja no cal ser vuit vegades pilotador per marxar a Miami.
Perquè amb Level, ara tens vols a Miami,
i com sempre des de Barcelona,
sense escales i el millor preu.
I per celebrar-ho,
sortegem cada dia un vol d'anada i tornada
per a dues persones.
Continua escoltant-nos i descobreix com hi pots participar.
Level, fly your way.
Arriba al Teatre Romea La Disputa.
Josep Maria Flotats i Pep Planes encarnen Volter i Rousseau.
Un apassionant combat al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades a teatreromea.cat
i promentrada.com
Va ser com si de cop i volta tingués por de tot
i no et podia localitzar.
Des que vostè és primera ministra,
ella ha sigut una noia adulta com cal
i això ha sigut tan dur que li ha produït
un trastorn d'ansietat.
La pressió política destrossa cada vegada més la família.
Borgen, a TV3 aquesta nit, després del 30 Minuts.
Estenem la catifa vermella fins a la gala dels Òscars.
Quina pel·lícula sumarà més estatuetes?
Oppenheimer o pobres criatures?
Quantes barbies i gents desfilaran per la catifa?
Podem somiar un guardó per a Robot Dreams?
La societat del cinema reconeixerà Bayona?
Diumenge que ve, des de les 11 de la nit
fins a les 6 del matí, ho sabrem tot
amb els Gorina i l'equip de La Finestra Indiscreta.
Petons i hòsties per una gala atòmica.
La nit dels Òscars en directe
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Una nit de dreams amb la societat del cinema.
I a partir de les 6 de la matinada
amb Ricard Ostrell en directe
des de Los Ángeles.
Començarem un especial matí de Catalunya Ràdio
des de Hollywood per viure la reacció
dels protagonistes catalans d'aquesta festa.
Aquesta tarda, el Tot Gira
juguen el Girona i el Barça.
Començarem a les 4 de la tarda
i a dos quarts de 7
viurem al Mallorca Girona
amb Eduard Solà i tota la colla.
També farem la prèvia de l'Atlètic Club Barça.
Seguirem el derbi de Manchester City United,
la Lliga ACB
i ho rematarem tot amb els minuts escombraria.
A més, parlarem amb Seb Cus,
un dels millors ciclistes del món
que ens explicarà la seva vinculació
amb Catalunya i el Berguedà.
Tot Gira!
Aquesta tarda a partir de les 4
amb David Klopés.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
amb Roger es capa.
5 minuts per un quart d'onze.
A, famoso, Alejandro Sán, fruta, albaricoques, marca, H i M.
S. País.
Santander.
Santander.
M.
Jair, Madrid.
Famoso con la M.
Marta Sánchez.
Marta Sánchez.
Marca.
MMV.
Animar.
Murciégalo.
Toma ja.
La setmana tràgica.
Avui a l'estudio de Catalunya Ràdio,
el Toni Radón, doctor en Ciències Polítiques i investigador
a la London School of Economics, professor de la UPF.
Bon dia i bona hora, Toni.
Bon dia i bona hora.
Has vingut amb Renfe o com has vingut d'avui?
He vingut amb Renfe, sí.
Gairebé el perdo perquè he hagut de passar unes quantes hores a casa
buscant el paraigües, que no sabia on era.
Aleshores això està en negligència teva i no de Rodalies.
No de Rodalies, sí.
Però ja es veu que si plou ja no funciona res.
Quin aspecte tenia Rodalies avui al matí, venint cap aquí?
Bé, bé, bé, perquè l'he agafat una mica tard.
És veritat que a vegades si agafo el d'abans,
la R1 del Maresme, hi ha una mica més de festival, diguéssim.
De gent que torna de casa, de festa.
Sí, sí. Avui bé.
John Cindreu, columnista a l'Ull Estricional.
Bon dia, bona hora, John.
Bon dia, bon dia.
Jo no tinc el luxe de deixar-me el paraigües, eh?
No, perquè el portes sempre al damunt, a Londres.
Escolta'm, a Londres el metro funciona tota la nit, no?
No, home, no, no, no.
També tanca, no.
Ah, no, perdona, deixa'm que em corregeixi.
Van fer un metro de nit, crec, a la nit de festius.
Hi ha algunes línies que sí.
Això va començar, farà set anys, Rodon, te'n recordes?
Sí, però el bus nits sí que va molt bé, eh?
El que passa és que tu no l'has hagut d'agafar mai
perquè les nits de cap de setmana estan hipotecades amb altres històries, eh, John?
Bé, no, no, i vaig tenir una petita època, eh, de persona alliberada.
Sí, sí, vaig tenir una petita, va durar molt poc.
Però pensi que en John és cap de setmana, el dissabte a les 9 de la nit,
ja està amb la manteta i dorm, eh?
Avui a la setmana tràgica parlarem precisament de mantetes i de moda,
concretament de la moda ràpida, això que anomenem fast fashion,
perquè una de les grans cadenes que és Shein,
que és aquesta multinacional xinesa,
s'ha convertit en un autèntic monstre del sector tèxtil
i de la moda per internet,
és present a 150 països, a tot el món,
destaca bàsicament per rebentar preus,
és a dir, fa ofertes molt econòmiques que fa difícil competir-hi.
I França ara ha decidit intervenir-hi, i es planteja,
obligar el consumidor a pagar 5 euros de taxa per cada peça de roba
amb l'objectiu de derivar-los a altres tipus de consums més conscients.
Shein és una plataforma en línia
que pràcticament no té ni botigues ni fàbriques pròpies,
ven roba per internet, però també ven altres coses
com productes de bellesa, decoració, accessoris,
i fa ofertes a TikTok, Instagram o qualsevol altra xarxa social.
Aleshores, a veure, John, parlant-nos una mica d'entrada,
presenta'ns aquesta Shein, aquesta multinacional,
que competeix amb Inditex, amb Zara, amb H&M...
Sí, crec que es pronuncia Shein, crec, el que entenc.
D'acord.
Crec que sí.
L'èxit rau, precisament, en el preu,
i ell els números els hi surten sobretot perquè entenc
que no tenen aquesta estructura física, eh?
Sí, hi ha diversos secrets.
El primer és aquest, que tu dius, el ser una botiga online,
que de fet, fins i tot quan van començar,
la gent es referia a Shein com una empresa
del que se'n diu dropshipping,
que vol dir que simplement eren revenedors de productes,
és a dir, anaven als mercats majoristes de Guanju
i compraven un munt de roba i es dedicaven a revendre-la online.
El que els feia una mica diferent és que podries comprar vestits de noces,
però, vaja, no hi havia massa més que això.
Però, clar, darrerament, i això parlem més o menys des del 2016,
sí que van començar a contractar equips de dissenyadors,
de fer prototips de roba,
de tenir un control ja sobre els seus proveïdors
per carregar-se els típics productes tèxtils xinesos de mala qualitat,
i s'han convertit en una mena de monstre.
Clar, s'ha de dir que hi ha hagut, des de fa temps,
un boom d'empreses de roba que aposten pel model online,
les grans cadenes ho han intentat.
Jo aquí, al Regne Unit, recordo fa molts anys parlar amb Boohoo,
que és una d'aquestes empreses que també existeix només online.
El problema és que, clar, una empresa només online,
o fins i tot els canals online de les grans cadenes,
han tingut problemes per vendre, tant com les expectatives deien,
perquè, clar, els hàbits de consum tarden a canviar.
Si no hi ha cap botiga física on et puguis emprovar la roba, costa.
Jo no sé si vosaltres ho heu fet, això de comprar roba per internet.
A mi no m'agrada, tot i que a casa també s'està posant molt de moda, valgui la...
Sí?
Sí, sí, sí.
Però a vegades jo no m'hi acostumo.
Si vas a la botiga últimament i no tenen mai la teva talla,
i has d'acabar comprant online.
Clar, això sí, jo crec que van una mica per aquí,
però, clar, penseu que en el cas de Xient,
o, per exemple, el cas de Boohoo i aquests,
no hi ha botiga, no?
Per tant, és a dir, no hi ha mai aquesta opció.
Llavors aquí ha costat que això vagi penetrant.
I jo, clar, sí que compro, per exemple, no ho sé, mitjons i coses així,
o pijames, no?
Aquestes coses sí que les compro online.
No sé si ho feu vosaltres.
Quants pijames l'any compres?
Jo, home, clar, pijames, que has d'anar a provar-te un pijama a la botiga.
El compres online i ja està, no?
Quants pijames l'any compres?
Això no t'ho caga el tio.
Sí, clar, que això caga el tio.
Escolteu, voleu una confessió molt humiliant del tema pijames?
Jo, com sabeu, sóc una persona d'estatura problemàtica.
D'allà baixa.
Sí, metre setanta-ú, crec.
Llavors, clar, un problema que tinc és que la majoria de pijames,
els pantalons són massa llargs.
I els acabo trepitjant i els acabo trencant tots.
Llavors, acabo sent...
Estic destruint mitja, o sigui, vaja, la meitat de l'ecosistema jo sol,
només amb pijames.
A mi em passa al revés, Ion, a mi em passa al revés,
que amb els pantalons tinc problemes perquè tots en van curts.
El món està mal repartit, això fa molt que ho sabem.
Precisament, Shein, una de les històries que tenen
és que tenen una capacitat brutal per renovar articles constantment, no?
Perquè si mirem les dades, veig que H&M va aconseguir introduir el 2022
fins a 40.000 articles nous,
Zara, 23.000,
i Shein, no, Shein, en va treure un milió i mig.
Per tant, la clau és que la web es va actualitzant
i de cada article en fan pocs
i si funciona, doncs ja en fabricaran més, no?
O sigui, l'oferta la renoven constantment.
Clar, però heu de pensar que això, més que una invenció,
és una digievolució, eh?
És a dir, això Zara, en el seu dia,
s'ho va inventar, això del fast fashion, no?
L'Amancio Ortega el que va fer és que es va dedicar
a actualitzar el seu catàleg molt més de pressa, no?,
del que feien les empreses de llavors.
Això fa que no només et puguis adaptar a les tendències de moda
i puguis dur dissenys inspirats,
inspirats entre cometes,
perquè aquí és on sempre han saltat
les acusacions de còpia i de plagi,
que a Shein li passa el mateix,
sinó que tu, doncs, pots renovar les botigues molt sovint, no?
Perquè estàs allò, estàs a la moda
i estàs a la moda de manera accessible pel gran públic.
I això fa que la gent, doncs,
cada vegada que passi per davant la botiga,
veu que hi ha coses noves i compri més.
A part d'això, a Mancio Ortega, doncs,
també va aconseguir tenir un control molt ferri
de la seva cadena de subministrament, no?,
per poder fabricar de pressa,
però, i aquí hi ha una clau interessant,
també acumulant moltes dades, eh?,
del que la gent compra o deixa de comprar
i dels dissenys que estan de moda, no?,
entre les elits per adaptar-los a la gent.
Clar, Shein fa això de manera encara molt més bèstia.
No té botigues, però té un model com el d'Amazon,
no?, en què té 6.000 fàbriques a la Xina
sota la seva marca,
fabricant, i té, doncs, un software
que fa que qualsevol cosa que la gent compri
o que interessi o que estigui mirant
immediatament sap què és el que està sent popular
i, com tu dius, pot incrementar la producció, no?,
d'aquests, doncs, d'aquests pocs productes.
Per tant, efectivament, no?,
ells, doncs, treuen entre 2.000 i 10.000,
doncs, nous productes a la seva app cada dia,
bàsicament, això són dades del 2021,
i a partir d'aquí, doncs, fan el seu negoci.
L'altra clau, com dèiem,
és que, per canviar aquests hàbits de consum,
el que ells han fet,
i això també ho esmentaves tu abans, escapa,
és abraçar les xarxes socials,
particularment TikTok.
Fins i tot, han aconseguit crear un nou tipus de vídeo,
que és el hashtag SheinHall,
que jo he estat mirant la traducció de Hall en anglès,
que deu existir perquè aquests vídeos
també els fan els influencers d'aquí, eh?
I la traducció que jo trobo és el botí.
I, bàsicament, són vídeos en què un influencer
es grava obrint les caixes que li ha enviat Shein,
s'emprova la roba
i llavors dirigeix els seus seguidors,
doncs, a comprar-la online
o a anar a una d'aquests pop-ups que fan, no?,
que són aquestes botigues que s'obren només temporalment.
Per tant, han aconseguit captar la generació Z
de manera que han trencat, no?,
amb aquesta idea que tenim fins i tot nosaltres,
que som relativament joves, no?,
els millennials,
que, doncs, això ha de comprar roba
no es pot fer totalment online.
Això, ells ho han aconseguit canviar.
Terrible. Digues, Toni.
Sí, no, a mi em sembla un cas fascinant
aquest, el de Shein,
sobretot per entendre una mica
la qüestió de la innovació
i de com, a vegades,
una cosa que sembla que sigui parentne
s'acaba revolucionant i acaba canviant.
Per posar un exemple, Escapa,
fixa't en el teclat
que ara mateix tens davanteu.
Aquest teclat, la distribució de les lletres,
és totalment ineficient.
No té cap sentit.
És un teclat que es va inventar al segle XIX,
que es diu Querti,
que essencialment...
El Querti no té sentit?
No hi ha una lògica?
No.
Bé, sí que té una lògica d'inici,
que és que, quan es va inventar,
les lletres que hi havia,
les més utilitzades,
estaven separades les unes a les altres.
Per tant, es va fer amb aquesta lògica.
El que passa és que, després,
tot en una nova generació,
hem hagut d'aprendre, allà,
amb aquelles classes de mecanografia,
una distribució de lletres
que és molt ineficient.
I, en certa manera,
aquí darrere hi ha una pregunta interessant,
al meu entendre,
que és un per què.
I, a vegades, en aquest per què és...
Per què són les coses així?
Doncs, per què sempre s'han fet així?
Per exemple,
per què la lliga de futbol
abans es jugava només dissabtes i diumenges
i només era de dos punts
quan s'hi guanyaves?
Doncs, per què sempre s'ha fet així.
O Steve Jobs,
que es va preguntar un dia
per què els dispositius
estaven plens de tecles.
Doncs, per què sempre s'ha fet així?
O Amancio Ortega, anem al cas,
que va preguntar-se
per què a la moda
només hi havia dues col·leccions,
que era hivern i estiu.
La resposta,
doncs, per què sempre s'ha fet així.
I Amancio va dir,
doncs, nosaltres ho farem d'una altra manera.
I és quan Zara va començar a treure
entre 25 i 30 col·leccions l'any,
més petites,
i, per tant, l'error penalitza menys,
i, per tant, acostumes a guanyar més.
Per exemple, aquí en treu 4,
uns 4 o 5 l'any,
i, per tant, té un risc més elevat.
Shein va dir,
és això millorable?
Per què hem d'assumir
que només ha d'haver-hi
doncs aquestes 25 col·leccions l'any?
Clar, jo potser
en vull fer 26 o 27,
però allò revolucionari
seria fer-ne unes 100, no?
I, de fet, la lògica
va ser una cosa semblant a això.
Si una start-up, per exemple,
a casa nostra
és capaç de treure
dues col·leccions de roba l'any,
si en fem 100,
doncs tindrem 200 col·leccions.
Si en fem 1.000 start-ups,
tindrem 2.000 col·leccions.
Clar, potser no arribem
a tots els caps de setmana
o a tots els llocs,
però, ep,
això és un punt de vista occidental,
perquè a altres llocs de món
el cap de setmana
només és quelcom
que potser és una aspiració.
I, igualment,
no tenen vacances
ni van a jugar pàdel
a les caps de setmana
o a fer altres qüestions.
Per tant,
podem cobrir
totes les 24 hores
dels 7 dies a la setmana.
I això és precisament
el que ha fet Shein.
En el fons
es pot resumir
com a capitalisme salvatge
en tota la seva extensió.
Ha creat
aquesta empresa monstruosa.
El que sí que ara
és interessant,
però,
és veure com evoluciona
en certa manera
aquesta empresa,
perquè s'ha fet gran.
Ara,
si no vaig a Radion,
té la seu a Singapur,
que, per cert,
no és Hong Kong,
on sempre són
una mica revolucionaris,
hi ha una mica
de geopolítica,
es posen allà,
tenen el mercat...
Singapur
és el nou Hong Kong,
no ho sabeu, això?
Ah, sí?
Això és el que es diu
el mercat, sí, sí.
És el nou Hong Kong.
I aleshores
el que passa
és que,
mica en mica,
aquesta empresa
que és molt gran
es va convertint
en aquell capitalisme
que coneixem més
al sud d'Europa,
és a dir,
influències polítiques,
intentar estar
en totes les polèmiques
i, en el fons,
estar en el palco
del Bernabéu,
que seria la versió
sud-europea.
I a la Xina,
precisament,
és una empresa xinesa,
però a la Xina
no han venut mai,
no, Ion?
No, no,
correcte,
correcte.
Clar,
a la Índia
han tingut problemes ara
perquè el TikTok
se'l van carregar,
llavors.
Sí,
però bé,
la seva expansió
ha estat meteòrica
i, com diu el Rodón,
aquí ara entra
el merder polític,
no?
I jo crec que
aquesta taxa,
o pot ser
potenciar el taxa,
perquè aquí
el que hi va haver
és un parlamentari
conservador francès
que es va gravar
amb un vídeo de TikTok
fent la paròdia,
no?,
com si li hagués arribat
la caixa de Xien
i el que en va treure,
no?,
és aquesta proposta
de legislació.
La idea
és que
hi ha una multa
de 5 euros
per producte
per aquells productors
que cada dia
posen més
de 1.000
nou models
en el mercat.
És a dir,
a veure,
és una proposta
que només afecta
una empresa,
no?,
cosa que ja
diu que potencialment
no sé si això
pot tirar endavant.
La idea
és que
aquests 5 euros
a tu se't reemborsen
com un premi
si compres
una roba
que es produeix
a Europa.
Clar,
aquí el context
que s'ha de dir
és que els francesos
estan particularment
emprenyats
o tenen un interès
particular
en aquest tema.
Heu de pensar
que a Europa
hem perdut el tren
pràcticament en tot
a nivell corporatiu
internacional,
l'excepció seria
Novo Nordisk,
que ja vam parlar,
que desenvolupa
els fàrmacs
contra l'obesitat
o Airbus,
però els grans sectors
de marques europees
segueixen sent
les que se'n diuen
d'estil de vida,
moda i luxe.
I gran part d'aquestes
són franceses,
penseu en Louis Vuitton,
Kering,
tot això.
Llavors,
els francesos
particularment
ja estaven
en el seu dia
molt amb la mosca
al nas amb Zara
i ara,
doncs clar,
arriba a Xient
i ja estan
que, vaja,
pugen per les parets.
Funcionarà
aquesta taxa
de 5 euros
a cada peça
de robar
per intentar encar-hi
el producte
i desestimular-ne
la venda?
dubtes, eh?
És a dir,
a veure,
com es mesura
què és un nou model
d'entrada, no?
Per què 10.000, no?
En principi,
tu no pots fer
legislació d'aquesta manera
per afectar
noves una empresa
en concret, no?
I després,
aquí també hi ha
el motiu
pel qual ho fem, no?
Com dic,
jo crec que el motiu
de debò
és que els francesos
tenen les seves històries,
que em sembla bé, eh?
Però l'excusa
normalment
és explotació laboral
i aquí hi ha diversos
reportatges
que han destapat
les fàbriques de Xient
que, doncs,
que s'explota la gent.
Però és que, clar,
aquí la majoria
d'empreses de roba, no?
Fabriquen a la Xina,
Bangladesh
o països similars
on hi ha mà d'obra barata
i s'explota, no?
Aquí ja no tenim
pràcticament
indústria tàxtil.
Llavors, clar,
el que sí és cert
és el que hi ha
a la preocupació
medioambiental
perquè, clar,
fabricar tot això
cada dia,
doncs, evidentment,
contamina encara més.
Això sé que el rodó
aquí, per exemple,
té certa...
s'ho ha mirat, això,
de la contaminació.
Un 8,1%
de les emissions
de CO2
a l'atmosfera
prové només
de la producció
de roba
i del calçat
i, evidentment,
això contribueix
a la polució
de l'aire.
En el fons,
doncs sí,
és un gran tema,
però jo deixem
unir-me
en aquesta mena
d'hipocresia occidental
perquè ara potser
posem el crit
una mica més gran
perquè ve una empresa
xinesa
i, per tant,
com que és de fora,
diguéssim,
ens ho mirem
una mica més malament,
però és que tota la vida
totes aquestes grans
empreses tèxtils
han fabricat en països
i en unes condicions
bastant lamentables.
El que passa,
què ha passat ara aquí?
Doncs que fabricar la Xina
ja no és tan barat,
no?
I, per tant,
moltes empreses
traslladen la seva
producció a altres llocs
però, tot i així,
ens seguim fixant
doncs en aquests casos
i ja fa bé que ho fem
però, sobretot,
això afecta a tothom,
no només a Xin
o a una empresa xinesa.
Avui amb el Toni Roden
i el Leon Sindreu
hem parlat de Xin,
aquesta empresa xinesa
que està causant estrells
també a França
que intenta prendre mesures.
Leon, Toni...
Prenem mesures,
tothom pren mesures sempre.
Això és important.
Deien que la nova generació
seria millor i...
Un segon,
que he d'anar a la publicitat
però abans vull comentar
aquest moment.
No sé si ha arribat a Londres,
això.
Leon.
Oh, no vale!
Ha pitado!
Ha pitado Gil Manzano!
Ha pitado Gil Manzano!
Al final va a tener razón
Xavi Hernández.
Lliga adulterada.
que és escándalo!
Al final va a ser verdad que la liga...
Això és el xiringuito de jugones
ahir a la nit
després d'aquest...
que m'estalla cremés
en aquest 2 a 2.
Havia arribat o no, Leon?
Sí.
Bueno, ha arribat
perquè m'arriba a mi
però no sé...
No, no,
si jo trec foc pels queixals
però clar,
no soc conscient
que s'hagi parlat tant,
d'això.
Jo crec que és una mica...
queda en l'àmbit domèstic.
Gràcies, Leon.
També s'ha de dir
que estem una mica
obsessionats
amb el tema família reial
i potser no es parla de res més.
De Kate Middleton, no?
Les teories de la conspiració
estan molt...
I creus o no
amb la teoria de la conspiració?
És que no n'hi ha una.
Jo us recomano
que aneu a Reddit
i llegiu totes les teories
que hi ha.
Doncs ja tenim teca...
Infinites.
Dissabte que ve,
diumenge que ve
vull que desenvolupem aquest tema.
I tant.
Kate Middleton
a l'assemblea de la gafia.
No, no, no,
no difamarem aquí
en antena.
Tens una setmana
per documentar-te
sobre el que està passant
al voltant de la família reial.
Gràcies a tots dos.
Cuideu-vos.
Quina mandra.
Fem una pausa
i parlem de copaternitat
al suplement.
Fins ara.
El suplement
amb Roger Escapa.
Continua el cadascú Fèlix
la toca per la Minso
i la Minxot a la Minxot
a la Minxot
a la Minxot
a la Minxot
a la Minxot
a la Minxot
Tot és possible
un dia de partit.
Un dia de partit.
Tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'entorn quemada.
Avui a partir
de les 8
la TDT
de l'Atlètic Club
Barça
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank.
CaixaBank
dona suport
a l'esport.
A CaixaBank
sabem la importància
de tenir algú a prop.
A l'illa més remota del món
i aquí
a prop teu.
Per això tenim presència
en més de 2.000 municipis
per promoure
l'economia rural.
Impulsem l'ocupació
dels joves
amb la formació
professional dual
i donem suport
als emprenedors
amb més de 100.000
microcrèdits l'any.
CaixaBank.
Tu i jo.
Nosaltres.
La TDT
de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària
d'AM
i CaixaBank.
El suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
And these lights
in our hearts
they tell no lies.
Avui al suplement
coneixem la història
de la Gemma
i en Xevi
dos amics
de tota la vida
que fa 4 anys
van decidir
ser pares
tot i no ser parella.
No tenen una relació amorosa
no viuen junts
però són pares
de dues criatures
amb qui han format
una família
que trenca
amb els models tradicionals
que tots coneixem.
Ara
al suplement
la Gemma i en Xevi
expliquen
per primera vegada
la seva història.
avui al suplement
parlem de copaternitat
i ho fem
des d'Osona.
Xevi i Gemma, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Molt bé.
aquí.
Som a casa de la Gemma
a Tavernoles
a Osona
vosaltres dos
teniu dos fills
dos fills
que ara estan a l'escola
no?
Exacte.
Quants anys tenen?
Mira, en Martí
de 4 anys
i la mia
un any i mig.
Sou parella?
No.
Heu estat mai parella?
Tampoc.
Per això estem aquí.
Això mateix.
Per explicar
una història familiar
una mica diferent
no?
Com us vau conèixer?
Anem al principi de tot.
quants anys fa que us coneixeu,
Xevi i Gemma?
Doncs de tota la vida.
O sigui, nosaltres hem,
des dels dos anys,
per volar-hi,
doncs ja vam anar junts a col·le
i hem anat, hem estudiat,
hem fet tota l'etapa educativa junts,
tant a l'escola,
la primària,
la secundària,
al batxillerat
i fins i tot
a l'universitat.
Sempre a la mateixa classe
i sempre
amb el mateix entorn
d'amics.
Sí, sí,
no era
alguna cosa que
haguéssim buscat,
però la vida
ens ha portat a anar sempre,
bueno,
hem coincidit amb tot,
no?
I llavors, clar,
aquí es forja com una amistat
molt profunda
que ja té
moltes arrels
i sí, sí, sí,
que hi ha potser un moment
que no desconnectem,
però sí que potser
amb l'universitat,
després de la universitat,
tothom fa una mica més la seva,
però sempre hi ha hagut
aquest vincle,
vull dir que...
O sigui,
un vincle
d'amistat
de l'ànima absoluta,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Mai no us heu agradat
una mica més
més enllà de l'amistat?
No ens ho hem plantejat mai,
jo crec.
I si no,
no ens ho hem dit,
però no, no, no.
En quin moment
s'us desperta
l'instint paternal
i maternal?
Perquè entenc que
cadascú agafa
el seu camí
a mesura que us feu grans.
Aleshores,
per exemple,
Gemma, tu,
el teu instint maternal,
quan se't desperta?
Mira, jo,
bueno,
si em miro
per un tema d'edat,
doncs hi va haver un moment
que em vaig començar
a plantejar
de dir,
ostres,
a mi m'agradaria ser mare,
jo ja devia tenir
33, 34 anys,
per ai,
i dic, bueno,
doncs si realment vols ser mare
comença a t'ho plantejar
en sèrio,
perquè l'edat
també apreta,
no?, una mica,
i va ser llavors,
i va ser llavors també
quan un dia
jo parlant
i plantejant
amb en Xevi
li vaig dir,
tu, em sembla que
vull tirar endavant
això de ser mare.
Sola?
Sí, en aquell moment
ho hauria fet sola,
sí, sí, sí.
I tu, Xevi?
Jo diria,
amb la famosa crisi dels 30,
no?,
aquell moment existencial
que jo diria que va ser
a partir dels 29,
que és un moment
en què t'adones de cop
d'aquests dient,
no?,
jo tinc una germana
més gran
que havia sent mare,
tenia nebodes,
te n'adones
que està sent
un salt generacional,
no?,
i de dir,
ostres,
veig els meus pares
i veig que s'estan fent grans,
no?,
que són avis,
i és quan comences a dir,
de dir,
ostres,
estic en un moment de la vida
jo estava solter
i de dir,
ostres,
estic molt bé com estic,
estic molt bé sol,
òbviament,
no vol dir que no estic obert
a enamorar-me,
però sí que començar
a tenir les ganes
o la il·lusió
per ser pare,
no?,
i per tant,
aquí em va entrar
el xoc emocional
de dir,
ostres,
què he de fer,
no?,
m'he de forçar
a buscar parella
perquè veig
que tinc moltes ganes
de ser pare,
però per altra banda
estic molt bé sol
i, bueno,
jo crec que és tot aquest moment,
no?,
dels 30,
31,
32,
fins que va ser
quan vam prendre la decisió
de donar-hi voltes
i valorar
la possibilitat
de ser pare solter,
no,
una mica tot,
tota aquesta situació.
Un dia quedeu
per fer una cervesa
o una trobada
i surt tot,
no?,
allà,
o surt la idea,
si més no.
Quina és aquesta idea?
O,
o,
o simplement
tots dos
compartiu la inquietud
de dir,
ostres,
jo vull ser pare
i jo vull ser mare.
Aquí
jo explico
la meva situació,
o sigui,
dintre de tota aquesta etapa
i durant tot aquest temps,
no?,
quan jo em plantejo
tota aquesta situació,
una de les coses
que tinc clar
és dir,
ostres,
si m'enamoro,
perfecte,
però no vull forçar
a buscar algú
amb qui compartir la vida
perquè tinc una il·lusió
i unes ganes
de ser pare,
no?,
i dintre del meu
garbuig mental,
no?,
i de les meves menjades
d'olla,
doncs sí que arriba un dia
en què dic,
ostres,
perquè si un dia
la Gemma vol ser mare
no li planteges dir,
ostres,
si un dia et planteges ser mare,
doncs,
què et semblaria ser el pare
fos jo,
no?,
però clar,
quan penses això
penso,
ui, ui, ui,
què estàs pensant,
no?,
i per tant sí que va ser
un tema d'anys,
no?,
d'un, dos anys
d'anar-hi donant voltes,
però mai ser valent
de dir,
clar,
com li planteges,
no?,
és com una situació
com que pot fins i tot
semblar violenta
i a vegades,
mira,
s'al·linien els astres,
passen coses
i fa que allò
que t'has pensat,
doncs hi hagi
un context ideal
perquè passi,
no?,
i va ser aquell dia
en què quedem per fer un cafè,
que a més a més feia uns dies
que veiem que ens havíem de veure,
que ens havíem de veure
i ella m'explica,
després ella us explica
el seu punt de vista,
no?,
de dir,
vull començar a ser mare soltera
i ella m'implanteja de dir,
i m'agradaria molt
que aquest nen
o aquesta nena
tingués un referent masculí,
m'agradaria molt
que fossis tu,
no?,
i ella em va plantejar
ser el padrí del nen.
Clar,
quan ella em diu això,
a mi em xoca tot,
quedo desquadrat,
li dic que sí,
i tant,
que em fa una il·lusió,
una il·lusió brutal
i de fet en aquell moment
és quan jo em plantejo
dir,
ostres,
li dius
tot allò
que havies pensat
però que no li havies gosat
dir fins ara
i,
bueno,
jo crec que és la decisió
més valenta
que he pres a la meva vida
i també de la que estic
més orgullosa
és de dir-li,
ostres,
doncs mira,
que sàpigues
que jo havia pensat,
no?,
això,
que si mai volies ser mare,
doncs que...
que podíem parlar,
no?,
i que jo fos el pare.
És a dir,
el que tu tenies al cap
era
que tu fossis el pare
i ella la mare sense que hi hagués un vincle sexo-efectiu aquí.
D'això se'n diu copaternitat,
que és aquest concepte que avui venim a explicar en un cas il·lustrat.
Anem a pams.
Gemma,
quan tu li vas proposar al Xavi que fos el padrí,
de padrí a pare,
com va anar aquesta conversa?
Perquè hi ha una distància.
Hi ha una distància, sí.
Mira,
jo en aquell moment sí que tenia parella,
però tenia...
Bueno,
estava en un moment,
jo crec,
ja molt madur,
que...
estàvem vivint moments vitals molt diferents,
no?,
precisament perquè
ella ja tenia fills,
fills més grans,
jo tenia ganes de ser mare,
llavors,
bueno,
vam anar madurant tot això,
i per això ja vaig arribar
acompanyada de la meva parella,
però a decidir de dir,
mira,
és un projecte que el faig jo,
el tiro endavant jo,
no?,
acompanyada.
Llavors aquí,
aquesta persona va tenir,
per mi,
també un punt clau,
que també coneix en Xavi,
coneixia en Xavi,
i ens va apujar molt en tot aquest procés.
Vull dir que per mi també va ser la peça,
i ho vull dir aquí també perquè,
perquè va tenir el seu valor per nosaltres,
perquè va fer com el clec
de també normalitzar-ho molt,
de dir,
ostres,
Gemma,
és el vostre moment,
vull dir,
jo aquí sé que no vull pujar aquest tren,
perquè ja és una etapa de la vida,
que ja he passat,
que ja he tal,
però tu no la pots deixar passar,
si tu has de ser mare,
si no ho ets ara,
ho seràs d'aquí a mitjany,
o d'aquí a un any,
però és una cosa que has de fer,
no?
I aquí,
quan vam parlar una mica
del tema d'en Xavi,
que proposa ser el pare,
clar,
aquí va ser com tot això,
no?,
un moment de desencaixada total,
però de seguida va ser molt ràpid el veure-li la viabilitat,
o veure-li la possibilitat real,
no?
Em van parlar a casa,
va ser com algo,
a casa em refereixo amb la parella,
va ser algo com que només em sumava,
i vaig dormir-hi,
i vaig pensar-hi,
i em continuava només sumant,
vull dir una cosa que,
per la persona que és en Xavi,
també reunia una mica tots els valors
que jo podia també esperar
del que volgués que fos el pare dels meus fills,
en aquest cas,
i res,
i a partir d'aquí va dir,
Xavi, va ser,
Xavi, tornem-nos a veure,
i tornem-nos a parlar,
que, ostres,
és que potser sí,
que ho veig,
que ho veig factible,
ho veig possible,
i, bueno,
i a partir d'aquí aquesta va ser la meva,
la meva visió i la meva situació,
i ens vam tornar a trobar
per començar a donar-li forma.
I arribar a uns acords.
I arribar, sí, sí.
Mama,
avui
m'he clavat un fil de coco
dins un ui.
Mama,
qui som?
és papà,
dius que som el seu tigretón.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio,
som a Tavernoles,
a casa de la Gemma,
que,
juntament amb el Xavi,
són pare i mare
de dues criatures,
malgrat que no tenen
un vincle a sexo efectiu,
d'això se'n diu copaternitat,
entre aquests acords
hi ha el de,
primer de tot,
quedar-te embarassada.
Primer d'un
i després del segon.
Per tant,
la història és que
la primera experiència va anar bé.
Anem a pams.
Molta gent us deu preguntar
com ho vau fer,
no?
Com ho vau fer
per quedar-te embarassada,
perquè hi ha la metodologia tradicional,
hi ha la fecundació...
Sí,
això és una mica el que no queda clar
amb el tema de copaternitat.
Nosaltres vam anar
com si jo
hagués volut quedar-me embarassada
com una mare soltera,
o el que faria una dona.
Vam anar a una clínica
de fecundació in vitro
i vam fer tot el procés
com el d'una parella,
per exemple,
que no pot quedar-se
per mitjans tradicionals,
doncs que no pot quedar-se embarassats,
doncs a la clínica
amb inseminació artificial,
diguéssim.
I a base tu com a donant
amb el teu esperma.
Exacte, sí, sí, sí.
I això ho vam anar a la clínica
i vam plantejar el tema,
vam plantejar
que ell era el pare
i fèiem una donació
i volíem fer una inseminació.
Molta gent us deu preguntar
si la forma tradicional
en algun moment
va estar damunt la taula.
No, no.
No, no, no.
Suposo que hi ha un moment
en què tot això
ho d'explicar a casa,
amb els pares.
Com reaccionen?
Sí, va ser bastant ràpid, eh?
Perquè devia ser
la segona trobada
que vam tenir
que va ser
tu, Xevi,
hòstia,
que em sembla
que pot ser,
l'hi veig,
no ho sé,
com ho farem, no?
I llavors tothom
tenia molts perdals al cap
de dir, hòstia,
però és que jo havia pensat
que ho faria així,
en Xevi,
la veritat
que ho va ficar molt fàcil,
dir, Gemma,
tu, jo no vull trencar
cap esquema
del que tenies pensat, eh?
Jo estic aquí,
el que tu tenies pensat
em semblarà bé,
em sembla bé,
parlem-ne,
però mai,
el que deies avant,
Roger,
de pactar,
mai hem hagut de fer
caps acords,
allò,
més enllà de lo que sigui,
una relació
d'anar fent sobre la marxa
i d'anar acordant
sobre el dia a dia
i sobre el moment, eh?
Llavors,
quan vam anar avançant
i que tot semblava
que ho vèiem clar
i que podíem queixar,
va ser,
va sortir això,
bueno,
i els pares,
els hi hem de dir.
A més a més,
els pares,
clar,
com que ens coneixem
des que som dos marrecs,
ens coneixem
amb els pares també,
amb les famílies
de tota la vida.
Llavors va ser,
va, som-hi,
tu dius els teus
i jo els meus,
a veure què, no?
I, bueno,
en el meu cas,
llavors en Xevi explica el seu, eh?
El primer moment
va ser com que
se't queden mirant
allò un moment de silenci
i que ara una mica de dir,
a veure, a veure,
torna'm a explicar
què em dius
i com ho fareu, això?
Però ja ho teniu clar
i quan argumentes,
expliques una mica de dir,
no,
és que, vull dir,
al final,
els dos tenim aquesta voluntat,
els dos tenim moltes ganes
i posem molt amor
en tot això,
a mi la resposta va ser,
doncs,
si ho teniu clar vosaltres,
endavant.
I crec que també
hi va ajudar molt
el fet que ho coneixessin
en Xevi,
evidentment.
Vull dir,
el fet que coneixen Xevi
i ho van veure
tot com de dir,
va,
doncs,
si ho teniu clar vosaltres,
endavant.
I a casa dels teus pares,
Xevi?
Bueno,
jo crec que
en el seu cas,
no,
ella ja,
com que ja havia començat
el procés,
va ser com fer-hi
l'afegitó de dir,
ostres,
al final,
no,
ha passat això,
i incorporem en Xevi
a l'equació,
no?
Com a donant
i com a pare.
Això mateix.
En el meu cas,
clar,
va ser com super nou,
o sigui,
no havia verbalitzat
en casa meva
la meva idea
de ser pare
o aquesta il·lusió,
o sigui,
que podíem veure
el meu terrenar,
no?,
i que a mi m'agraden els nens,
la relació que jo tinc
amb les meves nebodes
i tot,
però clar,
de cop que un dia
vingui el teu fill
que no té ni parella
i et digui,
ostres,
mira,
que he decidit
que seré pare,
no?
I clar,
va ser com...
En el meu cas,
va ser molt xocant
i molt la necessitat
d'explicar-ho tot,
no?,
de, ostres,
i com ho fareu
i com ho viuràs,
o sigui,
molt en el sentit
de dir,
ostres,
tingueu clar,
no?
Òbviament és una decisió
important,
és la decisió
de la meva vida
i, per tant,
hi havia molt
tota aquesta part
de dubte,
no?,
de dir,
és el que dius tu,
no?,
és un tipus de família
que,
doncs,
no és,
entre cometes,
normal,
no?,
o que és normal,
si hi hauria
l'altra part
de pregunta,
i, per tant,
tota aquesta part
de dir,
ostres,
la part d'il·lusió,
però la part
de dir
que no ho pateixis,
que no ho passeu malament,
saps?,
que un fill,
bé,
comporta moltes coses.
El concepte copaternitat
l'havíeu sentit mai?
N'havíeu sentit mai a parlar?
No.
Fins fa uns mesos,
no?,
jo diria que va ser un dia
que em va compartir
una publicació d'Instagram
i diu,
mira,
tenim nom
a allò que hem fet.
a la clínica
us van dir
alguna cosa?
Perquè a la pràctica
sou dos pares
que no estan casats
a nivell legal,
o dos pares
separats,
fins i tot,
no?,
que tampoc
es van casar mai.
Viviu junts?
No,
no hi vivim junts.
Marxeu de vacances
plegats?
Mira,
s'ha donat,
alguns dies
amb en Martí Petit
i amb la Mia
també hem marxat
alguns dies,
sí, sí,
tots quatre.
Aleshores,
la custòdia compartida
és un pacte
al qual arribeu,
no?
És que no...
Bueno,
vull dir,
no sé si l'hem de dir
custòdia o...
No,
no tenim custòdia.
Una cosa que teníem
clara nosaltres
abans de començar
a fer res,
i és una d'aquestes
coses que vam parlar
abans de començar
el procés,
és que teníem clar
que no volíem funcionar
com un matrimoni
potser que s'ha separat
i que té uns pactes,
no?
Nosaltres no.
D'entrada volíem
funcionar
com uns pares
que sempre poden estar
amb els nens
sempre que vulguin,
compartim el dia a dia
amb els nens,
tot i que casco
visqui a casa seva,
però el dia a dia
no hi ha de dir
uns dies estan aquí,
uns dies estan allà,
no,
compartim molt el dia a dia.
O sigui,
entenc que els nens
estan aquí amb tu
i tu,
en Xavi,
vens molt sovint.
En Xavi,
molt sovint,
o baixem nosaltres,
al final estem a 10 minuts,
vull dir que
a Gurb hi ha els avis,
hi ha la casa en Xavi,
hi ha les cosinetes,
els ties,
vull dir que compartim...
Llavors volíem que fos
molt natural
i molt fluir
amb el que els nens
estiguin bé
i nosaltres estiguem bé
al final.
I a la clínica
us vau sentir jutjats
quan vau anar
a explicar el vostre cas?
No,
jutjats no.
L'únic que sí que...
no,
et diuen,
bueno,
tingueu en compte
que, no,
ens deien,
si ho fas,
ets pare, eh?
I ets pare
amb totes les lletres, eh?
I nosaltres,
no, no,
plenament conscients.
És el que volem.
No, vull dir que
també ho entenem, eh?
Però vull dir que
en molts llocs
era com un
tingues clar
que ets pare
i que després
una mica això, eh,
no?
Les regles del joc i tal.
I nosaltres,
jo també és una cosa
que vull remarcar,
no és allò de dir
vull ser pare
a veure candidates,
sinó de dir,
ostres,
és la relació
amb la Gemma
i que ens ha unit
al llarg de tota la vida
i com és,
com som
i quina és la relació
és el que a mi m'hi ha fet vestir
tot el sentit, no?
Tot plegat
i per això
quan ho dèiem
era de dir,
ostres,
el que hem de tenir molt clar
és que jo tinc la meva vida,
la Gemma té la seva vida
i tenim una vida en comú
que són la meva i en Martí, no?
I aquí és on compartim.
Em van venint moltes preguntes
al cap, eh, per això.
Cadascú entenc que
evidentment pot tenir
les seves relacions
d'amor,
de sexe,
fora del que és
aquesta família
que heu creat, no?
Sí, sí,
sense cap mena de dubte.
De fet,
hi ha una cosa
que he dit moltes vegades, no?
De dir,
per mi la Gemma
és la dona de la meva vida
perquè és la que m'ha donat
els meus fills, no?
I per tant,
per mi és una persona
amb una relació superforta
igual que qualsevol
membre més
de la meva família, no?
Ha entrat a formar
part de la família.
Ara,
no és l'amor
de la meva vida,
no?
És una,
dues coses
que en el nostre cas
hem separat
i que en aquest sentit
jo crec que els dos, no?
Que l'altre sigui feliç
és el primer que volem
i que ho sigui
amb qui decideixi ser-ho.
I quan aneu a buscar
o us trobeu
amb relacions
o que us enamoreu
evidentment fora d'aquí
és fàcil d'entendre
quan tu, Xevi,
coneixes una dona
o quan tu, Gemma,
coneixes una altra dona?
És fàcil d'entendre
per aquesta gent externa
aquí dins?
Jo et diria que
és una mica nou
però de seguida
la gent
hi troba molt sentit.
No sé,
almenys en els casos
que ens hem trobat, no?
De dir,
ostres, que bé, no?
Es diuen, ostres,
però que xulo, no?
Que pugueu fer això?
Ostres, que bé,
i quin bon rotllo, no?
Perquè sí que és veritat
que la persona
que entra a les nostres vides,
entre cometes,
per dir-ho així, eh?
D'alguna manera,
sentimentalment, eh?
ha d'entendre
que hi ha uns fills
però no només uns fills
i que no és una persona
que està separada
i que l'altre
no la veu, no?
Sinó que,
en el meu cas,
en Xevi també forma part
d'aquesta família
i en Xevi pot venir
sempre que vulgui
a casa
a veure els nens
i vull dir que nosaltres
potser
hi afegim
una figura més, no?
En aquesta estructura
perquè és això
que deia en Xevi
al final
és com
és una família
a tres bandes
perquè per mi també
doncs en Xevi
i la família d'en Xevi
passen a ser la meva família
també jo ho sento així, no?
Les cosinetes,
els avis,
els tiets
i per tant
ja va
és el pack
o sigui,
amb mi,
la persona que està amb mi
doncs
ha d'entendre una mica
aquest muntatge
que intentem fer-lo
molt fàcil
i que flueixi molt
i crec que ho aconseguim
perquè entenem molt bé
les situacions
i en Xevi
i jo
en el seu
en el cas contrari
també
doncs
fiquem totes les facilitats
del món
Vols afegir alguna cosa, Xevi?
No, no, no
ho penso que
és tal qual, eh?
I jo crec que
com que hi ha aquesta
part efectiva
familiar
jo crec que fins i tot
ho fa més fàcil
no?
El fet
encara que a vegades
sembli molt racional
i poc emocional
no?
Però
però el fet de poder
o sigui, la nostra relació
la que ens uneix
és la dels nens
no?
I per tant
el fet de no haver-hi
aquesta relació
de parella
que a vegades
no?
Aquesta
relació de parella
pot ser
emocionalment
més inestable
doncs
jo crec que
ho fa molt més
sa i molt més transparent
perquè
el que ens uneix
són els nens
no?
i òbviament
la nostra
la nostra relació
amistat
no?
però
tinc la sensació

és la decisió
més valenta
que he pres
a la meva vida
perquè
jo sóc una persona
a la que
no li agrada
sentir-se jutjada
o que opini
i tal
més que no li agrada
em fa mandra
però sí que va ser
una cosa que vaig tenir
molt clar
i de dir
jo el que vull
és ser feliç
per tant
que la gent
digui el que vulgui
i jo no he de dir
a ningú
què ha de fer
per tant
també entenc
que ningú
m'ho ha de dir a mi
no?
si jo tinc clar
què és el que vull
i amb això
doncs
hi vaig a mort
de fet
és el que deies tu
eh?
jo crec que
de tot plegat
el fet
de tenir la Mia
no?
després d'haver tingut
en Martí
amb molta gent
quan donaves la notícia
no?
amb tu
com a pare
diria
ostres
enhorabona
no?
i amb nosaltres
o amb mi
no?
diverses em deien
ah si ha anat bé
no?
diria que era com
curiós de dir
no no
sí sí
ja veurem com surt
això no?
però sí sí
era com
per molta gent
era com la reafirmació
que ostres
que havia funcionat
que estàvem còmodes
i que
i que com a família
doncs
que bueno
que estàvem en un context
ideal
com perquè
bueno
els dos teníem clar
que volíem que en Martí
tingués un germà
o una germana
i en aquest cas
va tenir una germana
al cap de dos anys i mig
això que heu fet
clar vosaltres us coneixeu des dels dos anys
però hi ha empreses privades
que de la cop eternitat
en fan negoci
perquè es dediquen
a buscar perfils compatibles
amb gent que
sense conèixer
tenen aquesta inquietud
de voler ser pares
no?
què en penseu?
perquè no és ben bé el mateix
que heu fet vosaltres
o segurament no té res a veure
però és una altra manera
de la cop eternitat
no?
mira jo
t'agafo aquesta pregunta
i enllaço una mica
amb l'anterior
el fet que hi hagi gent
que pugui pensar
o estar en contra
d'aquest model de família
d'entrada
el que jo diria
és que la nostra base
ha estat la voluntat
de ser pares
i l'amor que tenim
per cuidar-nos
i cuidar la família
i els nostres fills
vull dir que la base
de tot ha estat aquesta
llavors
no ho sé
no sé què hi pot haver
millor que això
un altre model
o més formal
o que es digui
d'una altra manera
i que a vegades
no hi ha aquest amor
o que a vegades
no sé
la situació pot donar-se
però no era buscada
o mil coses
no?
entenc que llavors
model de família
que està bé
que està malament
no ho sé
jo et diria
que tot el que parteixi
de l'amor
i de les ganes
de compartir
i de ser pare
per mi
és vàlid
i això ho trasllado
a parelles
a totes les fórmules
i maneres
que hi hagi d'estimar
llavors
dit això
en el tema
de les empreses
que busquen
ajudar
aquestes persones
que volen ser-ho
jo crec que
bueno
que potser està bé
si donen aquest servei
i ajunten gent
que té aquesta voluntat
i no té un xevi
o una gent al costat
que hem tingut la sort
de coincidir
en aquest moment
no?
el que jo els diria
que després
de connectar-se
crec que han de començar
una relació important
per conèixer-se
abans de començar
el procés
de ser pares
perquè en aquest cas
sí que estàs tenint
un fill
amb un desconegut
per això
per això és l'únic
que jo hi afegiria
de dir
entenc que està molt bé
connectar persones
que tinguin aquests perfils
i vulguin ser pares
i entenc que
abans de fer el pas
de ser pares
aquestes persones
s'han de conèixer molt bé
perquè
si nosaltres ho vam veure viable
era únicament
perquè ens coneixíem
com ens coneixíem
i sabíem
amb el que
gairebé ens podíem
sortir un i l'altre
no?
i en aquest sentit
jo penso que
o tinc bastant clar
que en el nostre cas
tot és molt sa
i suma molt
perquè
els dos ens coneixem molt
no?
i per tant
hòstia
jo crec que educar un fill
és quelcom exigent
no?
i que en moments
doncs podem tenir punts
de vista diferents
i podem pensar
coses diferents
però el fet que
com que ens coneixem molt
i ens sabem molt
un de l'altre
i anem bastant a l'una
tot això ho facilita
no?
aquestes complexitats
que pot tenir
amb qualsevol relació
de parella normal
no?
per tant
en aquest cas
si és amb un desconegut
jo penso això
eh?
de que
nosaltres l'avantatge
que tenim és això
que compartim moltes coses
no?
que per tant
jo crec que és important
que hi hagi aquest feeling
entre pares
perquè jo crec que
de cara als nens
també són coses
que es perceben
i els nens?
els nens?
els heu hagut d'explicar
alguna cosa
o com que ara també
hi ha tantes famílies
cada família
és un món diferent?
de moment
són molt petits
i de moment
no han
ni vist res
ni demanat res
ni
no és una cosa
que els hi haguem
d'amagar res
el seu dia
quan demanin
ai no
i tu papa
i la mama
que no viviu junts
o que no estem
o perquè
doncs els explicarem
la cosa tal qual és
però
el que intentem
és normalitzar-ho tot
al final
com també
intentem
normalitzar això
tots els models
de família
tot el que
signa donar-li
més importància
del conte
si més no
normalitzar-ho
i ja està
per acabar
xavi
Gemma
l'arribada
de les criatures
modifica
erosiona
segur totes les relacions
la vostra relació
d'amistat
com ha canviat
des que heu estat
pares
a veure
digues tu
hosti
jo crec que
clar
és que estem
molt més units
que mai
estic interessada
ara
no
jo crec que
abans
que prenguéssim
la decisió
la relació
entre els dos
hi era
i era bonica
perquè a més a més
tenim la colla
de l'universitat
que som
de la mateixa colla
junts
que ens veiem
però clar
cadascú
que ho fèiem
és la seva
ara no
ara
la vida d'un
en part està condicionada
també de l'altre
i per tant
ser més d'ella
que mai
i per altra banda
doncs
jo crec que estem
molt més en contacte
i encara
jo crec que ens expliquem
molt més les coses
del que ens les explicàvem abans
sí, sí
coincidim
sí que ens hem connectat
més que mai
i jo crec que clar
hem aprofundit
en molts més temes
que abans
potser no havíem aprofundit
i bueno
és algo més profund
ara
Gemma Chadi
moltes gràcies
per compartir
la vostra història
avui al suplement
gràcies a vosaltres
per donar-la a conèixer
moltes gràcies
Catalunya Ràdio
el suplement
Roger Escapa
La Bruna
és una nena
amb una imaginació
desbordant
un dia
però
perd la confiança
en el seu imaginari
i comença
a buscar la felicitat
fent el que fan
els altres
finalment
descobreix
que tots
som únics
i especials
i que per ser feliços
necessitem
les nostres
pròpies ales
Vull ser com soc
de la companyia
Creixent amb Art
arriba al Teatre Casino
La Unió de Vidreres
el 17 de març
més informació
a escenafamiliar.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Present i Futur
es troben
al 43è Festival
de Jazz Terrassa
De l'1 al 22 de març
el talent nacional
i internacional
protagonitzarà
65 concerts
i activitats
amb 23 escenaris
i també concerts
en places i parcs
de Terrassa
i Rodalia
Un festival
que celebrarà
els 30 anys
de la nova Jazz Cava
Més informació
a jazzterrassa.org
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
Us comuniquem
un esdeveniment
que portarà cua
Aquest dijous
el piano de cua
del concurs
Maria Canals
torna al carrer
Com cada any
tindrem un piano
a la porta de Catalunya Ràdio
a la Diagonal de Barcelona
perquè el puguis tocar
També vindran
a interpretar
la seva música
Laura Andrés
Bruno Oro
Manu Guix
Ignasi Cambra
Els amics de les arts
és el millor que hi ha
Aquest dijous
complim l'aire de música
amb el piano
del concurs
Maria Canals
Vine i comparteix
la teva música
en directe
I tu
hi toques?
Molt bé, home!
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3Cat
Fins demà!