Són les deu, digues, digues, Núria.
No això, que tota la qüestió dels conflictes,
l'externalització d'una part de les guerres amb empreses de seguretat privada
és una qüestió que no se'n parla i que és un gran tema perquè es mouen molts diners
i a banda no sabem res sobre amb quins termes legals es mouen
i què poden fer, què no poden fer, perquè no són un exercit professional.
Per tant, és un tema molt interessant i posar-lo sobre la taula
amb empreses que estan operant així a Catalunya, em sembla molt important.
Continuem investigant què hi ha darrere exactament d'aquest Goa Tactical.
Ja et dic, el propietari de l'empresa avui ens ha deixat penjats, vull dir que no hi ha més.
Oriol, Marc, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que tingueu bona diada, suposo que demà estareu treballant.
Sí. Correcte.
Núria, Oriols també, moltes gràcies.
Ana, perdó de vera, demà no és festa a Madrid, eh?
No, ja. Molts ànims.
Lamentablemente.
Molts ànims.
Cuida-te, Ana, que tinguis bona temporada, ens veiem els diumenges.
Gràcies.
Per cert, tindrem Marc Molins diumenge que ve, eh?
No, espera, a veure, Marc Molins el tenim a Escòcia, que tenia un...
És que no, la setmana que ve ens farà el contracrònic.
M'agrada explicar què fa Escòcia.
De l'amnistia, de l'amnistia.
L'amnistia de Marc Molins consisteix a jugar golf a Escòcia,
o sigui que té una amnistia per descansar el primer diumenge.
Però tenia 18 forats de Marc Molins a Escòcia.
18 forats la setmana que ve.
Gràcies a tots tres.
A les 10.
És l'hora de posar-nos el dia amb la Neus Bonet.
Fa una estona, aquí al suplement,
ens hem avançat que Espanya enviarà les properes hores
equips de salvament cap al Marroc
per les tasques de rescat del terratrèmol.
Neus.
Sí, el ministre d'Exteriors del Govern espanyol, José Manuel Alvarez,
t'ho ha explicat, l'executiu tenia activitats, diu, activats,
perdó, els equips des d'ahir dissabte,
però els ha posat en marxa aquesta matinada,
després que el ministre d'Exteriors marroquí
hagi sol·licitat formalment l'ajuda.
L'executiu també hi enviarà les properes setmanes
equips de cooperació per participar en les tasques de reconstrucció.
Serà tanta com Marruecos necessite.
Tanto en este primer momento
que lo que estamos poniendo en marcha
son los equipos de salvamento y de rescate,
porque es lo que es urgente,
como cuando llegue el momento, el momento de la reconstrucción,
la cooperación española también estará presente
y va a salir también ayuda de emergencia de la EFID.
Hablamos de medios humanos y de medios materiales.
El ministre també ha explicat que continuen sense constar
persones de nacionalitat espanyola
entre les víctimes del terratrèmol.
Mentrestant, al Marroc, els equips de rescat
continuen buscant supervivents entre la runa.
En l'últim balanç, les víctimes del terratrèmol
ja pugen a més de 2.000 i 2.000 persones estan ferides,
unes xifres que probablement continuaran creixent
a mesura que avancin aquestes tasques de desenrunament
i que es pugui arribar a les zones més aïllades.
Més qüestions de l'actualitat.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijo,
adverteix que la justícia pot aturar una futura llei d'amnistia.
En una entrevista a Vull el diari La Razón,
Feijo deixa entreveure que els populars i els jutges, diu,
acabaran portant la llei al constitucional.
Creo yo que entre los mecanismos judiciales
en los que confío
y los mecanismos morales, éticos y electorales
se puede parar, claro que se puede parar.
Del G20, els Estats Units i la Unió Europea
defensen la declaració pactada a la Cimera
sobre la guerra d'Ucraïna,
un document que el govern de Kiev critica
perquè no condemna la invasió russa.
Tot i això, la diplomàcia nord-americana considera
que es tracta d'una declaració sense precedents.
Entén que envia un missatge clar a Moscou
perquè deixi d'utilitzar la força ucraïna
i respecti la seva integritat territorial.
Arguments que també ha fet seus
el ministre d'Afers Exterior espanyol, José Manuel Álvarez,
també en declaracions al suplement de Catalunya a ràdio.
Si es un paso adelante hacia la paz,
porque hemos conseguido una declaración por consenso,
todo el mundo la ha aceptado,
en la que se habla de integridad territorial, de soberanía.
Y por lo tanto yo creo que hoy Rusia se encuentra
diplomáticamente aún más aislada
de lo que ha estado desde el inicio de esta agresión.
I pobres, pobres criatures.
Del director grec, Georgos Lantimos,
ha guanyat el Lleodor a la millor pel·lícula
a la mostra de cinema de Venècia.
Era una de les grans favorites
endur-se el principal premi del festival.
La protagonitja Emma Stone,
a qui l'Antimos ha dedicat l'estatueta.
Aquesta pel·lícula té com a protagonista Isabella Baxter,
una criatura increïble, i no existiria sense en Emma Stone,
una altra criatura increïble.
Aquesta pel·lícula és seva.
10 i gairebé 5 minuts,
ara la actualitat esportiva més destacada amb l'Albert Benet.
Què tal va l'Albert? Bon dia.
Bon dia, la nord-americana Coco Gough, de 19 anys,
s'ha proclamat aquesta nit passada
campiona de l'Open de Tènis dels Estats Units,
després de guanyar la final Arina Sabalenca.
Aquest vespre a les 10, la final masculina
Novak Djokovic, Daniil Medvedev.
A les dues del migdia,
a la cursa del Gran Premi de Sant Marino de MotoGP,
a la Pol, un Jorge Martín,
que es va endur la cursa a l'Sprint,
el millor català Dani Pedrosa, quart.
També avui es disputa la final del Mundial de Bàsquet,
Alemanya-Sèrbia, una final inèdita,
quan faltin 5 minuts per a 3 quarts de 3 de la tarda.
Victòria de Remko eventpool a la 14a etapa de la Vuelta,
just l'endemà de perdre gairebé mitja hora.
El nord-americà Sepp Kuss manté el liderat a la general
per davant de Roglic i Vingegor.
Debut amb empat del Barça d'en Vol a la Zóbal
en la primera jornada.
Empat a 26 a la pista d'Albidasoa
en un partit marcat per l'última acció del partit.
Dicamem va marcar un gol que hauria donat la victòria,
però els árvidres el van considerar fora de temps.
I el Palau blaurana,
debut d'Àlex Llepes com a jugador del Barça de futbol sala
en la victòria contra el Peiniscola
per 3 a 1 en la segona jornada de Lliga.
Per arribar més lluny, perquè el futur ens espera.
Ho donem tot.
Paraules sonores.
Revolucionàries.
Orgulloses.
Riguroses.
Radicals.
Compromeses.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Allà on sempre podràs tornar.
Nova temporada de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu...
I amb tu comencem.
Som 3Cat.
Sobre taula.
Temps com restar a taula després de menjar.
Trec unes pastetes o què?
Algú vol més cafè?
Infusió?
Un digestiu?
Que bé si està fent la sobretaula, oi?
Les teves sobretaules de confiança a la tarda de Catalunya Ràdio.
Escolta'm, per què fer una sobretaula d'una hora
si la pots fer de tres?
I encara em sembla poc.
Tenim el rebost més ple que mai.
No ens ho acabarem, això.
Mira, arriba més gent, vaig a obrir-los la porta.
Com més serem, més riurem.
La tarda de Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres de 4 a 7.
Que bé que s'hi està fent la sobretaula.
Amb l'Elisenda Carod.
Que bé que s'hi està a la tarda.
Me criaron como un monstruo del amor.
Ja m'entens.
Arriba al cinemes el documental Terenci, la fabulación infinita.
Per això volem rendir un homenatge a l'escriptor Terenci Moix.
I ho fem amb un dels seus millors amics, Boris Izaguirre.
Terenci es una persona nacida libre en una dictadura.
En una espantosa, muy represiva, deprimente, oscura dictadura.
Como fue el franquismo.
Ja m'entens.
El podcast LGTBIQI Més, amb David Ávila.
Quarta temporada del Ja m'entens.
Hi havia ganes de tornar, moltes ganes.
Aquest dimarts, a l'api web de Cat Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Mins quart d'onze.
Ah, famoso Alejandro Sán, fruta albaricoques, marca H&M.
País Santander.
Santander.
País, Madrid, famoso con la M.
Marta Sánchez.
Marta Sánchez.
Marca, MMV, Animán, Murciégalo.
Toma ya.
La setmana tràgica.
Una temporada més la setmana tràgica, el suplement cada diumenge al voltant de les 10 del matí.
Economia i política de la mà de dues talents fugats de catalans pel món.
Un el tenim avui al Canadàs, el Ion Sindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia i bona hora, Ion.
Bon dia.
Com esteu?
No has instal·lat a Londres, però et trobem de vacances al Canadà aquests dies, eh?
Sí, sí, mig de vacances, allò de treballar una mica.
Això és el futur, eh?
És el que se'n diu el viatge híbrid, en què tu te'n vas i estàs allà amb l'ordinador
fent veure que treballes uns dies i la resta estàs de vacances.
Ha anat bé l'estiu, Ion?
Bé, tot el que es pot esperar, no?
Temperatures horroroses, sí, sí, un malson, jo la veritat.
Però si et vaig venir a veure, Ion, et vaig venir a veure.
És veritat, ens vam veure molt breument, eh?
Ens vam veure que va ser mitja horeta, només, que estàvem allà, vam intentar...
El temps que vas tenir per prendre dues pintes, sí, sí, mitja horeta.
Exacte, exacte, exacte, mitja horeta.
A UK hi tenim també el Toni Radon, que és doctor oposicions polítiques
i investigador a la London School of Economics, processador de l'UPF.
Bon dia i bona hora, Toni.
Bon dia i bona hora, què tal?
Molt bé, ha anat bé l'estiu?
Bé, sí, sí, jo no he fet vacances, treballant, ningú et molesta, vas fent,
a la temperatura horrible, bé, res.
Molt bé.
Molt bé.
Enthusiasme, com sempre, a la Setmana Tràgica.
Aquest any, unilateralment, hem decidit donar la volta,
que és una cosa que es fa a vegades en alguns espais,
donar la volta a la Setmana Tràgica i convertirem
el Ion Sindreu i el Toni Radon en concursants, en competidors.
Continuarem parlant d'economia i de política a través de l'actualitat,
però ho farem posant a prova els seus coneixements
sobre l'actualitat política i econòmica i altres qüestions més banals de la setmana.
Poc us esperàveu aquest gir, eh?
Bueno, imposat, eh?
Home, ens l'esperàvem perquè ens el vas dir la setmana passada,
però, diguem-ne, sí, doncs vas agafar allò una mica amb els pixats al ventre, eh?
A veure...
M'ha agradat perquè no han votat, eh?, ha estat allò...
No, ha de votar l'audiència.
És a dir, si l'audiència vol que torni la Setmana Tràgica original,
és a dir, que vosaltres plantegeu un tema i a partir d'aquí feu monòlegs,
jo estic disposat a rectificar.
Però d'entrada farem un test d'actualitat amb 6 preguntes,
3 per cada un,
una de desempat sobre tot el que ha passat aquesta setmana.
Per tant, comencem.
La primera pregunta és per l'Ion Sidreu.
A veure...
I va sobre telefònica.
No tinc pulsador, eh?
No hi ha pulsador i...
No hi ha pulsador?
No, i no hi ha pistes.
No hi ha pistes?
Deixa'm compartir amb l'audiència que,
és a dir, l'Ion i el Toni venen al Descover.
Després de 5 anys ja sabem que sou gent llegida, aleshores...
Estros.
És molt senzilla.
Allò, escolta, això és com allò...
Te'n recordes aquell concurs d'Antena 3,
d'Eres más listo que un niño de primaria,
que agafaven una sèrie d'adults i els humiliaven en directe, eh?
Allò preguntant-nos-hi.
Sí, sí, sobre els continents i aquestes coses,
doncs aquí serà igual, eh?
No, no.
Quin malparito.
De quin país és la companyia que s'ha convertit
en la principal leccionista de telefònica?
I en aquesta primera fase ho posem molt fàcil,
perquè hi ha dues opcions.
Dues opcions.
És a dir, no et cal.
Ah, dues opcions.
No cal, això.
No cal.
D'acord, doncs tira, va, tira.
Home, són els Saudites, no?
Sí, sí.
Fantàstic.
Aquesta setmana hem sabut, per sorpresa,
que Saudi Telecom de l'Aràbia Saudita
s'ha convertit en l'accionista majoritària de telefònica.
Els Saudites han anat comprant mitjans secret accions de telefònica
fins que se n'han quedat gairebé al 10%.
De fet, es veu que el president de Telefònica,
José María Álvarez Payete,
ha cancel·lat un viatge a Califòrnia
per anar fins a l'Aràbia Saudita
per parlar amb els nous accionistes majoritaris de la companyia, Ion.
Sí, sí, a veure, és veritat que el 10% no és tant, eh,
perquè ens entenguem.
El que passa és que aquestes empreses madures, que se'n diu,
que són antigues i que estan plenament a la borsa,
heu de pensar que la majoria d'inversors que tenen
serien, no ho sé, allò quan tu poses els diners al teu fons de pensions,
no?
Doncs el teu fons, que en el fons està allà
perquè inverteixen tot el mercat, no específicament amb telefònica,
doncs té els calés amb accions de telefònica.
Per exemple, si anem a mirar els principals accionistes,
doncs hi tenim Vanguard, BlackRock, tota aquesta gent.
Cosa que vol dir que amb un 10%, doncs, si volguessis,
podries manar bastant.
De fet, en principi, seran el principal accionista, no?
Tindran cadires al consell d'administració, no?
No està clar encara, però segurament...
Segurament tenen dret a demanar-les.
Sí, sí, i tant.
I jo crec que aquí, ara, que Déu els agafi confessats, eh?
Bueno, que a ell sempre els agafa confessats.
A ell sempre els agafa confessats.
Per què? Per què?
Home, perquè telefònica ha estat una de les pitjors inversions
que heu pogut fer.
Si teniu accions de telefònica, que la gent en té, eh?
Recordo, el meu avi en tenia, d'accions de telefònica,
que és allò que fa la gent gran.
Doncs ha estat un absolut desastre.
De fet, en els darrers 20 anys només us han retornat un 8%.
Amb 20 anys, eh? Vull dir que sí, que sí.
Només amb la inflació això no us dona ja ni per comprar pipes.
I, de fet, si la vau comprar al voltant de la crisi del 2008,
ja heu perdut molts diners.
Per què? Doncs bé, perquè telefònica és una empresa
que no acaba de funcionar.
Han volgut, doncs, seguir pagant dividents, això,
en aquests petits accionistes,
però al final s'han acumulat un deute brutal
i, doncs, l'empresa no acaba d'anar bé, sobretot en el mercat, eh?
I ara, això sí, els saudits es veu que els agrada molt
tot això que els hi han venut,
que farà molt de Big Data i ciberseguretat i...
allò que tu poses en un PowerPoint, eh?,
i sempre hi ha aplaudiment, sempre queda bé.
Un altre dia parlarem de per què l'Aràbia Saudita
s'estan portant tants futbolistes importants,
però aquesta no és la qüestió que li correspon a Toni Rodon.
Una zero, eh, Toni?
Sí, sí, nervis, nervis.
Va, que és molt fàcil, és molt fàcil.
Sí, hi havia opcions i la farem sense opció.
Com es diu el president de la Federació Catalana de Futbol?
Si necessites opcions, m'ho dius, eh?
Opcions, home, que tinc ganes de saber quines són les opcions.
No, però te'l saps o no?
Sí, home, clar. Tira, va.
Ai! No, estàs buscant...
Ai! Estàs fent un Google?
No, no, no, no estic fent un Google.
És com el grup de Kathering.
Hi ha un grup de Kathering que es diu com el senyor.
Jo recordo com a boní teníem això.
Sí.
Un Digigo, no? Crec que es diu, de segon com nou?
Això ja no ho sé, però estaves fent un Google?
No, home, no, que no tinc l'ordineu de davant.
És de Sabadell, és de Sabadell, Joan Suteres.
Ah, sí?
Aquests dies, Joan Suteres ocupa pàgines de l'actualitat
per les acusacions d'haver comès abusos de poder
al capdavant de la Federació.
Recordem que Suteres era vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol.
Va acabar dimitint quan va esclatar tot la fe Rubiales,
perquè primer el va defensar, després es va desdir.
De moment continua sent president de la Federació Catalana de Futbol,
però el govern català també li té l'ull posat perquè tenen ganes que plegui.
Toni, amb tot això que està passant aquestes setmanes,
fa la sensació que, segons quines normes bàsiques de la democràcia,
el futbol no se les aplica, eh?
A la salta.
Sí, sí.
Això, de fet, passa bastant sovint
amb moltes altres organitzacions en el nostre país.
De fet, algú podria dir fa un temps, de fet,
com és possible que les nostres democràcies puguin funcionar
amb partits polítics que, per exemple,
escollen els seus líders d'una forma no democràtica.
Això és una paradoxa, en certa manera, bastant interessant,
que, de fet, també aplica no només a la Federació Catalana de Futbol,
també a la Federació Espanyola, i que hem vist aquests dies,
perquè la forma com escollen el president, sí que...
I dic president amb masculí,
perquè, evidentment, per desgràcia, sempre és així.
Normalment, doncs, són com clubs molt tancats,
que hi ha diferents, diguéssim, periodes d'escollir.
Primer escollen els presidents dels grups de futbol,
després hi ha una assemblea general que escollen el president.
Per tant, com bé sabem des de les ciències polítiques,
quan tens un grup de persones reduït
que ha de votar un president o una presidenta,
la tendència, diguéssim, fer-ho de forma poc neta, incrementa.
I això és el que hem vist en el món de futbol,
que, a més a més, com que mou tanta pasta,
la cosa s'acostuma a agraujar encara més.
Un a un.
Tercera pregunta.
Ei. Pel Ions Indreu.
D'acord.
De quin grup d'extrema dreta formava part
el nord-americà Enrique Tarrío,
a qui aquesta setmana han condemnat a 22 anys de presó
per la Sala del Capitoli del 2021?
Home, aquest també és fàcil. Proud Boys.
A veure, posarem...
T'he de preguntar allò als titulars del TN, una mica.
Doncs farem fora el guionista, n'agafarem un de nou...
No, ja m'està bé, ja m'està bé.
No, no, no, escolta'm.
Proud Boys, eh?
Jo tenia aquí alguna opció més, però no...
Quina era? No, no, vull saber. Quines altres opcions?
Coanon.
Coanon.
I tenia el...
Terra lliure, no?
No, terra lliure no, tenia el Ku Klux Klan.
Que és difícil de pronunciar.
Passem, no? Passem a la quarta, no?
Sí? Ah, no, no vols.
Si vols comentar, la comentem.
No vols crear.
No, perquè crec que han tocat molt, no?
I per parlar de la fitxa policial de Donald Trump
i la foto de l'estiu, em vaig parlar en l'heredia.
Vull dir que no cal. Anem a la quarta.
Va.
Jo crec que aquesta no ha estat titular del TN.
Ai.
Per cert, a favor o en contra dels cabells blancs de Toni Cruanyes?
Ah.
Home, a favor, sí.
A mi m'agrada.
Us agrada?
M'hauria agradat més si fos només mig cap i l'altre seguís.
L'èxit partit per la meitat, eh?
Doble cara, sí.
Doble cara.
Per aquesta notícia, el canseller alemany Toni Olaf Scholz,
aquesta setmana?
Per aquesta notícia...
Sí.
Ostres.
Vols opcions?
Vols opcions?
Sí, sí, opcions, opcions, sí.
Ah, ja me'n recordo, sí, ja està, no cal que m'ho diguis.
No, escolta, això vol dir que has fet un Google.
Això vol dir, Toni, Toni, Toni, això vol dir que has fet un Google.
Que no...
Si no m'enganyis, Toni.
No t'enganyo, no t'enganyo.
Em promets que...
Sí, el que no recordo va sortir amb l'ull tapat de pirata.
El que no recordo és de què anava el vídeo.
De què anava el vídeo, això sí que no me'n recordo.
A més, el guionista m'ha posat la foto.
Ara la penjarem a xarxes, també.
De què anava el vídeo, això sí que no me'n recordo.
No, o sigui, ha estat notícia perquè s'ha hagut de posar un pedàs a l'ull.
Va caure fent esport i ara fa uns dies,
per tapar les ferides que s'havia fet a l'ull,
li van col·locar aquest pedàs.
Va caure fent esport?
Sí, sí, sí.
La xarxa té una cara com de pirata, es va fer mal, sí, sí.
És una mica com allò del Carles Busquets amb la planxa.
Ho recordeu?
Sí, tant, efectivament.
Carles Busquets va desaparèixer d'una concentració
perquè es deia que havia salvat precisament el seu fill Sergio
d'una planxa calenta que li...
Ah, era el Sergio, eh?
Crec que sí, no?
Crec que sí.
És un d'aquells moments que va canviar la història.
No, perquè el que realment diuen que va passar
és que va tenir un accident de moto, no?
Sí, sí, sí.
Com que per contracte segurament no podia anar en moto.
Tampoc no crec que estigui ara...
Em sona que la gent fes memes, no? Em sona?
Home, no hi havia memes, llavors, eh?
No, no, simplement que ets jugador de futbol.
Ah, els xols, sí, sí.
Vinga, va, cinquena pregunta.
Aquesta espalion anem dos a dos, eh?
Ostres.
Però la setmana que ve això...
Ja com ho dirà la trucada o no?
No.
No, no.
Per què les autoritats del Perú han demanat a la població
que no mengin un plat molt tradicional del país com és el ceviche?
Ostres, no en tinc ni idea.
Em... Dona-me opcions, aquestes coses.
Vols opcions. Ja era hora, home.
A veure, a veure.
Perquè per fer-lo utilitzen una espècie de peix en perill d'extinció?
Ah.
Perquè el preu de les llimones,
un element bàsic per fer el ceviche, s'ha disparat?
Per la por a la proliferació del color,
en especial en els ceviches que es serveixen al carrer,
per millorar els hàbits alimentaris de la població?
No et vull sentir teclejar, eh, Ion.
Home, a veure, els hàbits alimentaris no deu ser,
perquè el ceviche aquest està a tot arreu.
O sigui, no te'n pots anar a cap lloc del món
que no et serveixi el ceviche dels nassos.
Home, a veure...
La descartem, aquesta, aleshores.
Sí.
Descartada, d'acord.
Llavors ens queda el preu de les llimones.
Això podria ser veritat, eh?
Perquè per fer-lo utilitzen una espècie de peix en perill d'extinció,
per la por a la proliferació del color,
en especial en els ceviches que se serveixen al carrer.
Mira, jo et diré el color perquè és el que fa més gràcia.
Més que faci gràcia, eh?
N'estàs segur, eh?
No. No, no.
Però com que no hi ha comodí del públic, no hi ha res...
La marquem o no la marquem?
Marca-la, marca-la, Roger.
Marca-la del color.
Oh!
Era el preu de les llimones.
Ah, mira, hauria d'haver...
El preu de les llimones ha pujat moltíssim
i el govern del Paru el vol regular reduint la demanda de llimones.
Però una mica absurd que ho facin pel ceviche, no?
Us agrada el ceviche?
No.
Normal.
No.
És el peix cru remollat amb llimona que això fa que...
És un hype sense sentit.
De fet, sense llimona potser millor, mira què et dic.
Molt bé.
Dos a dos, possibilitat d'avançament del Toni Rodon
amb aquesta última pregunta conjunta.
Tema, avions.
Home...
Si no en tinc ni idea, d'avions, jo.
Doncs va per tu, Toni.
Rebota o no?
Em carregaré també la setmana que ve les cintos
perquè tenen menys ritme que...
Sí, és una mica concurs, però dels anys...
Sí, no.
Les sintonies aquestes, el Dani també està...
Està creuant el tribunal.
Està creuant el tribunal.
Estan anant a buscar un CD a la ciutat vella.
A veure, aquesta setmana hem sabut que un avió de Delta Airlines
amb destinació a Barcelona ha hagut de girar cua
perquè un passatger ha patit un atac de diarrea
i ha embrutat tot l'avió.
Sí.
Grans fotos.
Grans fotos i és la notícia més llegida al 324.cat.
Vull dir que així funciona el país.
El poble sempre allò, eh?
L'intel·lecte per davant, per bandera.
De quina ciutat s'havia enlairat l'avió?
Home, fàcil.
De Nova York, de Londres, de Los Angeles o d'Atlanta?
No, no, fàcil, perquè justament també la vaig llegir.
Va venir d'Atlanta.
I si no ho vaig errar, crec que era un avió de Delta.
Vas llegir la peça del 324, eh?
Sí.
Sabies que era un avió de Delta perquè ho ha dit la pregunta.
Clar, també.
També diré, ha estat una setmana de fluïts, els avions,
perquè heu llegit allò del vòmit?
No, què ha passat?
Sí, home, en un Air Canada,
van fer fora uns passatgers perquè es va enqueixar
que el seu seient s'hi havia vomitat.
I llavors es va enqueixar molt,
fins al punt que l'aerolínia els va fer fora.
I llavors aquí els va amenaçar a fer fora.
Llavors aquí s'ha generat una queixa,
diguem-ne, a les xarxes socials bastant important,
perquè, efectivament, es veu que un passatger anterior
havia vomitat, i tot i que havien intentat, no sé si posar a lloc,
saps aquells sprays del Febrís i totes aquestes coses?
Evidentment, quan home ha vomitat el teu seient,
te n'adones.
I si has d'aguantar tot un vol d'aquests llargs,
que aquest era, em sembla, a Las Vegas de Mont-real,
clar, això són hores d'aguantar el vomitat.
A més, em sona d'haver llegit alguna notícia
que deien que la diarrea, entre cometes,
s'estenia per tota la cabina, crec que era una cosa així,
que no acabo d'entendre ben bé què vol dir.
Vull dir, l'home o la dona que es va aixecar
i va dedicar, no sé, una part del seu cos a tots els seients...
Jo, que tinc un infant, he de dir que a vegades allò...
Sí, no, es descontrola.
Es descontrola i va regalimant.
D'acord, d'acord.
A veure, ha guanyat Toni Rodon, però abans...
Sí, ha guanyat Toni Rodon. Sintonia de Victòria, va.
Perfecte, ja em puc començar.
La setmana que vens carreguem totes aquestes sintonies
i les busquem noves, ja ho he decidit.
Si l'encerto l'endevino. Exacte.
Si l'encerto l'endevino...
A veure, teníem la pregunta de desempat
que...
que no hi ha hagut desempat, no em serveix,
però la vull fer igualment per veure si la sabíeu,
per veure també el nivell, per si la veiem al nivell o no.
Aquesta setmana hem conegut la mort de la periodista Maria Teresa Campos,
82 anys. Campos era coneguda per moltes coses,
però a Catalunya es va fer especialment famosa per batejar
d'una manera molt curiosa una varietat de raïm típica d'aquí.
Quina varietat de raïm va canviar de nom, Maria Teresa Campos?
Aquesta la sabeu? Sí, Cheryl Diaz, no?
Efectivament.
El diseño de la botella es especial, como su contenido,
ideal para degustar a cualquier hora,
porque Castelblanc Blues Zero de Castelblanc
es un producto exclusivo elaborado
con las variedades de uva Macabeo, Cheryl Diaz...
Cheryl Diaz, efectivament.
Sí, sí, sí. La tema sempre sortia així.
Bé, doncs, què us ha semblat, la cosa?
Bé, la sintonia és fatal, eh?
La sintonia és fatal i nivell del concurs...
I nivell del concurs també l'hem de fer pujar una mica, no?
Home...
No, l'audiència, l'audiència que es pronunciï.
No, a mi, ja que he guanyat, a mi m'agrada, eh?
Però el format el compreu o tornem al monòleg?
Home, monòleg no, perquè aquí, com tu saps,
aquí hi havia discussió d'alta intensitat.
D'alta intensitat, d'alta intensitat.
Bé, tenim una setmana per pensar-ho, d'acord?
Jo el que proposo és que... Concurs tràgic, concurs tràgic.
No, és que cada setmana ens preparem un discurs estil Rubiales.
Llavors, entrem aquí i tu anuncis una cosa, no?
Dius que en aquesta secció farem no sé què.
Avui farem...
I insultem diversos col·lectius.
No ho farem, això, d'acord?
No ho farem, farem una altra cosa.
Joan Sindreu i Toni Rodon, contents de saludar-vos una altra temporada.
Diumenge que ve una mica més. Cuideu-vos, una abraçada.
Molt bé.
Ai, que els paguis això fins millor.
Ara tornem al suplement, fins ara.
Si aquest any en fas 18, tens els 400 euros del bo cultura, jove.
400 euros per ópera, teatre, cinema, museus, llibres, premsa,
concerts, dansa, música, pel·lícules i series online, videojocs...
De 400 euros, se'n pot treure molt de suc.
Aconsegueix el teu bo cultura a
bonoculturajoven.gov.es
Ministeri de Cultura i Esport, Govern d'Espanya.
012, la millor resposta.
M'acabo de trobar la veïna de l'Àtic.
Ah, la colombiana.
S'ha apuntat a un curs de català i ja el parla molt bé.
El Consorci per a la Normalització Linguística ofereix cursos de català
presencials i en línia, tant per començar-lo a parlar
com per perfeccionar-ne el coneixement.
Informa-te'n a cpnl.cat o a qualsevol dels 146 punts
d'atenció que hi ha al territori.
El català és de tots els ciutadans de Catalunya.
Fes-te'l teu.
I si ens hi apuntem?
012, la millor resposta.
Quan es comença a gaudir d'un plat?
Al menjar-lo o al buscar-ne la recepta?
I un viatge?
Al arribar o quan es planifica?
I una història?
Vine a la setmana al Festival del Llibre en català,
on hi trobaràs tot el que pots imaginar abans que ho imaginis.
Del 8 al 17 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona.
La setmana del Llibre en català, on tot comença.
Biografia del foc, de Carlota Gurt.
Quines conseqüències tenen les nostres decisions?
Torna Carlota Gurt, més Gurt que mai.
Biografia del foc, un llibre de proa.
Fam de llibreries, de biblioteques, de veure novel·les i còmics.
Fam de ballar i de veure altres ballar.
No dir-nos de teatre, d'òpera, de sarsuela,
de concerts, de museus i exposicions.
Fam d'aplaudir.
Fam de reneixer, de reviure, de retrobar-nos.
Cantar, llegir, escoltar, mirar, viure.
Emocionar-te sense miraments.
Fam de cultura.
Ministeri de Cultura i Esport.
Govern d'Espanya.
Paraules sonores.
Paraules sonores.
Revolucionàries.
Orgulloses.
Orgulloses.
Riguroses.
Radicals.
Compromeses.
Hi ha un lloc.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Totes les paraules.
Allà on sempre podràs tornar.
Nova temporada de Catalunya Ràdio.
Ens movem.
Canviem.
I amb tu.
I amb tu.
Comencem.
Comencem.
Som 3Cat.
Aquesta temporada han canviat moltes coses.
Cada dia ens llevem amb el Matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Ostrell.
I a les 12 del migdia, arriba l'última hora.
El de l'ellas humorístic del matí amb Ricard Ostrell.
Un programa que compta amb la col·laboració de Ricard Ostrell
i les col·leccions exteriors amb el Ricard Ostrell i també amb...
Para, para, para, para.
O sigui, jo ja tinc prou feina amb el Matí.
De l'última hora, que se n'ocupi el Quim Morales i el seu equip.
Doncs res.
De dilluns a divendres a les 12, l'última hora amb Quim Morales.
Però perquè ho diu en Ricard Ostrell.
Només faltaria.
La gent té una barra.
Catalunya Ràdio presenta un nou programa de...
De...
No sé, del que realment vol saber la gent.
És que ja era hora, tio.
Per què ningú ho feia?
Esteu segurs que això no s'ha fet mai?
Però que no hem dit l'hora.
Que no surti d'aquí a Catalunya Ràdio.
A la una del migdia, Juliana.
És que quina crispació, tu.
Però segur que no s'havia fet mai s'afretge Catalunya Ràdio.
Marta, estàs pesadeta, eh?
Que no surti d'aquí.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
S'afreig públic de qualitat.
Amb Roger escapa.
Passant dos minuts de dos quarts d'onze.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
Obrim Google i escrivim...
I ens apareixen centenars de pàgines
que ofereixen experiències de tot tipus.
Des de clubs on pots anar a mantenir relacions
amb altres parelles, fins a comptes d'Instagram
de parelles que ofereixen a casa seva a passar-hi l'estona.
Un món que molts de nosaltres desconeixem,
però que, si obrim una mica la perspectiva,
ens adonem que cada cop és més habitual
amb parelles de totes les edats.
Ara el suplement coreixerem
amb diverses parelles swinger de Barcelona
i intentarem posar o treure etiquetes.
A veure, començarem per la història de la Carièl i el Quío.
Bon dia.
Bon dia.
Sé que heu anat a dormir tard.
Una miqueta.
Unit moguda?
Sí, molta feina.
No és una bona hora per començar a parlar del swinger.
Un diumenge, diguem-ne.
Ja ho veuràs com sí.
A veure, no és el vostre nom real, aquest?
No.
Teniu un nom artístic o què és? Un nom de nit?
És el nom en el qual ens coneixen en el món i jo aquest,
en l'ambient swinger.
Què vol dir swinger?
Bona pregunta.
Bona pregunta.
Per nosaltres, el swinger és una forma de jugar junts,
explorar junts la sexualitat.
Vosaltres sou parella
i dins d'aquesta parella, quan teniu relacions sexuals,
a vegades hi afegiu altres persones.
Això vol dir swinger?
Sí.
Swinger és explorar la sexualitat, jugar amb la teva parella,
compartir-ho amb altres persones, però sempre junts.
Seria un detall.
D'acord.
La parella, per tant, sempre està junts i aquí afegim altres elements.
Hi ha cinc altres parelles o persones individuals.
És a dir, un trio, dues parelles a la vegada o més gent encara.
Exacte.
Molt bé.
No té res a veure amb parella oberta, per tant.
No.
No, a vegades es confon una miqueta.
Parella oberta, pots anar per separat.
Per separat, el món swinger bàsicament és anar amb parella,
jugar junts, compartir junts els deveniments.
És a dir, quan poseu un element nou a la vostra relació sexual,
sempre ho feu junts, eh?
Sí.
Sí.
D'acord.
Kiu, tu tens 38 anys, Cari el 36.
Quants anys fa que sou parella?
Parella ja 17 anys.
17 anys.
I en l'ambient swinger, 10.
10 anys.
Sí.
Una miqueta més, igual.
Teníem 10, no?
Com va ser la primera vegada que vau introduir altres persones?
Tot és una mica... va ser bastant lent.
Nosaltres, quan vam començar, el món swinger era...
Era tabú, no es coneixia, no com ara.
Ara hi ha pel·lícules i en sèries, estava a l'abast de tothom.
Nosaltres es coneixíem totalment.
Simplement tot va néixer amb el Garravel d'explicar una fantasia,
una història que vaig tenir amb la meva ex i una amiga.
Li vaig explicar a ella.
Sí, tu vas fer un trio.
Sí.
I d'aquí vam començar...
Em va picar la curiositat.
Vaig dir, oi, que interessant és això.
S'ho va aprendre molt bé i vam començar a buscar a internet
perquè realment vam estar pensant que cap dels nostres amics
ens encaixava com per fer una proposta d'aquest tipus.
Això on ho feu?
A casa vostra hi ha clubs especialitzats on es fan aquestes trobades?
Hi ha clubs, a cases, poden fer en hotels i de tot.
Festes privades, events...
Aquesta nit on ha estat?
Aquesta nit nosaltres hem estat al Club Hubs a Barcelona.
Quanta gent hi havia?
Més de 200 persones.
Us puc preguntar si heu tingut relacions sexuals aquesta nit?
Doncs curiosament jo sí, ella no.
Vaja, aquí ja m'explota el cap.
No, era un moment que estàvem junts a la piscina però ella no encara.
No has acabat de participar.
Exacte.
Però estàvem junts.
El sexe és l'eix principal d'una relació swinger?
L'eix principal d'una relació swinger per mi és la comunicació.
I a través de la comunicació tu arribes a diferents punts.
Compartir sexualitat, compartir diferents coses.
Però per exemple vosaltres teniu una relació de parella, teniu fills?
Sí.
Quants fills?
Una nena.
Una nena d'un any.
Aleshores, entenc que us estimeu, que hi ha amor.
Sí, encara una miqueta.
Quan posem una persona nova en aquesta relació sexual, entenc que només és una relació sexual.
No.
Hi ha un vincle efectiu?
Per nosaltres, abans de relació sexual, hem de conèixer la persona,
haver una mica de relació més enllà del sexe, si no, no hi ha sexe.
No és una qui te pillo, qui te mato.
No, nosaltres no.
Però el swinger no és el que nosaltres expliquem.
El swinger cada parella té la seva manera de veure el swinger.
I per nosaltres sí que és que hem de conèixer l'altra persona.
Hi ha d'haver un feeling, per dir-ho d'una manera.
Però sí que és veritat que és la nostra manera de veure el swinger.
Dins del swinger hi ha gent que potser no vol ni conèixer el nom,
no vol ni entablar una relació, ni parlar ni res, simplement buscar un moment sexual.
El swinger, diguem que cada parella té les seves normes.
Teniu algun perfil de persones amb qui us agrada mantenir aquestes relacions?
Sí, tothom té els seus gustos, tant físics com de...
Nosaltres, al buscar un feeling, sí que busquem entablar una relació, parlar una miqueta,
conèixer-nos una mica i si tot va bé, doncs una cosa porta a l'altra.
Sí, sorge, sorge.
Però vosaltres sou una parella heterosexual, no?
Jo soc bi.
Ah.
Sí.
I quan poseu noves persones, sempre és una dona, en aquest cas?
No, potser dona, potser home.
Nosaltres tant home com dona, com parelles.
I tots dos quan s'interactua, aleshores s'interactua tothom amb tothom?
Depèn com sorgeixi.
No té per què.
Realment et deixes una mica portar.
Heu explicat al vostre entorn, a la vostra família, als vostres amics, que sou swingers?
Recentment sí que ho sap, al nostre entorn més proper, però fins fa dos anys sí que ho portàvem una mica en secret.
Deixeu una mica el tema dels noms, que ens diem Carièl Quío i no...
Perquè abans era com...
No dèiem els nostres noms reals.
Era més tabú.
Quines són les reaccions del vostre entorn?
Doncs hi ha gent que té curiositat, hi ha gent que directament no vol saber-ne res i que no pregunta, reaccions de tota mena.
Sí que és veritat que no hem rebut reaccions negatives.
La realment són bones perquè ens veuen que nosaltres estem bé, llavors.
Clar, acabeu de tenir una criatura, no?
Sí.
Acabeu de tenir una criatura d'un any.
Vau mantenir la vostra activitat swinger quan la Carièl estava embarassada?
Sí, nosaltres continuàvem anant a UBS amb la panxolina.
Nosaltres ja vam dir que si ella es trobava bé i volia sortir, doncs per què no?
Et diuen que és bo, no, pel tot el procés d'embaràs, tenir relacions sexuals?
Sí, és més una cosa personal, de com et trobis.
De com et trobis i com tinguis la líbido.
Com quan el vostre fill o filla es faci més gran, l'explicareu, aquesta relació, com us ho heu arribat a plantejar?
Creixerà amb això.
Sí, jo crec que deixarà allà veient una mica per on es movem.
És fàcil practicar-ho a Barcelona?
Sí, actualment sí. Tens tantes opcions i...
Per nosaltres a vegades està fins massa a l'abast.
Arriba gent que sense tenir gaires nocions o sense haver-se'n format gaire,
Arriba a festes o a locals i poden tenir algun problema per falta de comunicació.
Hi ha alguna limitació quan entres en aquest local? Quines són les normes? Perquè hi deu haver normes?
A l'especte, bàsicament.
Sí, hi ha com un codi, un metodologia de comportament, de límits, de comunicació verbal o no verbal,
que ens va portant una mica... ens facilita tot aquest tema.
Posa'm exemples. Quines normes hi han?
Doncs, igual que tu pots lligar amb una parella a una discoteca a parlar normal,
doncs també hi ha un codi gestual per entablar una relació directa amb una parella que no has arribat ni a parlar.
Potser estan jugant en alguna zona de jocs, s'acosta i et posa la mà a una zona no erògena del cos.
Si tu veus la persona i estàs disposat a seguir amb aquesta activitat, no fas cap reacció, deixes que tot sorgeixi.
Si tu veus que no t'agrada o en aquest moment no t'interessa, retires la mà, es considera un no,
i els trema'm el mateix d'abans.
La gent que s'ha informat, que sap els codis Swingers, sap que ha de marxar i que no està convidat en aquell affair.
Els deu haver de pagar per entrar en un local d'aquests.
Sí, sí, sí, tenen una entrada.
Gaires diners?
Doncs, si mires l'entrada que costa una discoteca habitualment amb les consumicions i altres, no és car.
Som els suplements, som a Catalunya Ràdio.
I estem descobrint el món Swinger, ho fem amb diverses parelles que el practiquen i que de fet aquesta nit han tingut una ni moguda.
A veure, vull incorporar de seguida vaig a l'altra parella.
L'Ignasi Puig Rodes és psicòleg, que és sexòleg, que és terapeuta de parelles i que experta en relacions no normatives.
Ignasi, què et sembla la història de Cari i l'Iquió?
Doncs em sembla molt bonica.
I sobretot el punt aquest que diuen, que la comunicació és un dels fets principals que hauria de primar dins d'aquest tipus de relacions.
Més que res perquè no deixen diferent el sexe.
Sempre faig la mateixa broma.
I els adolescents, com van als parcs infantils, no dibuixen colzes i orelles, dibuixen penis.
Per què? Perquè el sexe té una càrrega emocional.
Si tu estàs fent una cosa que té una gran càrrega emocional, parleu perquè mai saps si a l'altre persona allò se li pot estar sentant bé o malament.
I si s'està generant algun tipus d'equip.
El model de parella tradicional està quedant obsolet?
Per viure durant molt de temps, tranquil.
Una parella monògama no desapareixerà.
Per què?
Perquè tenim tota una societat que ens està condicionant a anar cap a les relacions monògames.
És a dir, totes les contes Disney de princeses no són contes en els quals hi ha ambients swingers i poliamorosos.
Sempre és heterosexual i monògama i forem feliços i com eren partíces.
Aquesta relació està carregada de tabús també segurament?
Sí, i potser ja hauríem de començar a construir una miqueta el concepte aquest de monogàmia.
Que una persona pugui veure que pot construir la seva propia monogàmia, però qüestionant quins elements hi vol i quins no.
I que si després algun dia diu, escolta, mira, porto vint anys amb la monogàmia i he vist que no,
i he decidit que potser voldria estar bé el tema d'explorar el monoswinger,
que hi hagi la llibertat de poder explorar i triar quin és el model que més els encaixa.
Què passa si una de la parella vol entrar al monoswinger i l'altra no?
Que tenen un problema.
I que han de venir-te a veure?
No és necessari expressivament venir-me a veure, però pot ser una de les ajudes.
El cas és tant que quan tens una unitat de funcionament com pot ser una parella,
un dels dos membres expressa un desig o una necessitat,
aquell desig o necessitat ja passa a ser de la parella.
Perquè si l'altra persona diu, no, com que això és cosa teva, jo això no ho vull, aquí jo no hi entro,
clar, quines opcions hi han de tenir?
O la persona que havia fet aquest desig se'n reprimeixi i s'ho guarda,
i pot ser que vagi agafant frustració i ressentiment,
o obligar l'altra persona a algun procés que potser no té ganes d'iniciar.
O ser infidel.
O ser infidel, que evidentment el que has de fer és trencar el pacte de parella,
i tot i que a curt termini pugui semblar una solució, a llarg termini acostumar a no ser-ho.
Sí que és veritat que en tot aquest univers,
malgrat que tu dius que la parella convencional perdurarà molts anys,
s'està prioritzant molt més el benestar i els desitjos de les persones que formen part d'una relació
que no pas la preservació de la relació passi el que passi, no?
No, no, evidentment, és una cosa molt curiosa que en els darrers anys
aquella franja edat que ha tingut una major taxa de divorcis i separacions
són les persones més grans de 65 anys.
Així com abans potser la generació de nostres pares, parelles que eren molt infelices,
havien d'aguantar per les criatures i un cop arribaven,
que les criatures marxaven de casa, encara aguantaven.
Ara hi ha molta gent que diu, no, no, jo ja tinc feta tota la feina en cuanto a família,
el temps que em queda no tinc per què estar aguantant aquest o aquesta pèlma al meu costat.
És a dir, prou, si no ens entenem, doncs ja està, no estem fent cap mena de mal,
tenim el dret a separar-nos.
I què ha fet que cada cop hi hagi més parelles obertes al nostre voltant?
Ara ja no et parlo del monsoinguera, sinó de més obrir la parella, eh?
Una miqueta també és aquesta hipersexualització de la nostra societat.
És a dir, se'ns ha bombardat que havíem de ser sexuals,
fins i tot des del món de la sexologia, des d'on treballo jo,
s'està fent molt la idea aquesta idea que tenir sexe és salut.
Per tant, no tenir-ne és no tenir salut.
És clar, hi ha aquesta pressió que hem de ser molt sexuals.
Tu ja estàs en contra d'aquesta afirmació?
És que hi ha moltes persones que, per exemple, no tenen ganes de tenir cap mena de sexe ni de sit.
Les persones asexuals se les està completament patologitzant pel fet que no tinguin ganes de tenir sexe.
Quina percentatge de la població representen les persones asexuals?
Doncs això no t'ho puc dir jo, però si truques a l'Associació Catalana de Sexuals,
que són una gent que són molt canyera i tenen un discurs molt potent,
et podran donar totes les dades perquè són gent molt professional.
Torno a la pregunta. Què ha fet que cada vegada hi hagi més parelles obertes,
més relacions obertes a l'univers swingert?
Doncs posem això de ser-hi societat més sexualitzada, més pressió tenir sexe.
Ostres, volem tenir sexe, però el sexe moltes vegades que fem en la nostra parella pot ser que acabi sent limitat,
perquè o sempre fem les mateixes pràctiques, o sempre fem el mateix lloc, o sempre el que sigui,
i aquest sempre porta l'avorriment.
I algunes persones que diuen volem diversitat, i aquesta diversitat a vegades passa per canviar de pràctiques,
però una altra de les maneres de tenir diversitat és obrir la relació i anar provant el fet de dir-hi.
Doncs anem a veure què passa si tenim sexe amb altres persones.
I sobretot, aquesta deconstrucció de si tens sexe amb una altra persona és que no t'estimes a la teva parella.
Això ja avui en dia comença a posar-se bastant en dubte.
Aquí tenim dos models de parella que tenen una edat, és a dir, prop dels 40, no?, 40 fets ja,
i que segurament s'han criat o s'han fet grans, no, em refereixo que no tenen 20 anys, no?
No, no.
Aleshores, s'han criat, segurament, i han vist el model de parelles convencionals, no?
És a dir, la generació que ve al darrere, tot això, encara ho veurem créixer més, no?
I tant.
Vull dir, hem de pensar una cosa.
Abans, quan alguna persona era adolescent als anys 80-90 i tenia ganes d'apropar-se a la sexualitat,
que allò no es parlava mai, quin era el seu canal per poder accedir a aquesta sexualitat?
Se n'havia d'anar al quiosc a escamotejar una revista porno amagada entre quatre o cinc altres revistes perquè no es veiessin.
Ara avui en dia una criatura agafa a casa, clica al ratolí i té internet a mans salva, amb porno a mans salva.
Llavors, clar, l'ambient en el qual pot haver crescut només respecte al tema de la pornografia és molt diferent.
El mateix passa amb aquests models de relació.
És a dir, si jo, inicialment, aquest model no s'explicava perquè misteriosament això no existia,
sortíem d'un país del nacionalcatolicisme i això no podia ser,
clar, hi ha persones que, per poder arribar ara a l'època que estem a haver fet aquest trànsit,
han hagut de fer una deconstrucció.
Ara, aquesta construcció ha obert camí perquè les següents generacions puguin tenir-ho una miqueta més fàcil.
I hi ha molts nanos que estan a l'edat institut que ja saben que és el mon swinger,
que saben que existeix una cosa que se li diu poliamor i que existeixen altres models més enllà del parellà.
Però, encara persisteixen moltes concepcions romàntiques i masclistes a la parella entre els nostres adolescents, moltíssimes.
Avui es diu mensa i ara tenim aquí el Bruno i la Mireia, que fa tres anys i mig que som parella.
Us vau conèixer en un grup de WhatsApp de parelles liberals. Què vol dir això?
Bueno, jo em vaig separar i una mica em va dir d'entrar en aquest grup.
Aquest grup era d'un noi que tenia una casa molt gran i muntava festa per gent liberal.
Liberal per tu què vol dir?
Liberal vol dir de ment oberta, ja no sexualment, sinó una mica...
Bueno, tenir la llibertat de ser tu, si és bisexual o heterosexual, però no tenir...
El tipus de relació.
El tipus de relació, sí.
Què esperaves trobant en aquest grup de WhatsApp?
Què esperava trobar? Llibertat.
Llibertat d'expressió i llibertat de poder-me comportar o ser el que jo sabia que era de fa molts anys.
Què et va agradar del Bruno?
La seva sinceritat.
Va ser un noi molt... Van començar a parlar i em va agradar molt la seva sinceritat.
Mireia, les teves relacions anteriors sempre havien estat monògames?
No.
Ja havies obert?
No.
Les meves relacions llargues, sí.
Però jo vaig tenir relacions amb una noia quan tenia...
Una joveneta.
Sí, 22 anys o així.
I he fet trios, he tingut relacions...
Bueno, com deien abans, relacions amb nois que com eren bastant contínues,
no eren relacions romàntiques, però sí relacions sexuals i que teníem un vincle.
I tu, Bruno?
Jo el meu ja fa bastants...
Jo he tingut relacions monògames, però quan vaig descobrir això ja fa gairebé 18 anys.
Després vaig fer un parèntesis perquè jo ho vaig descobrir sol.
Després em vaig casar i després em vaig tornar a divorciar i vaig tornar a viure això.
I el meu va ser casual.
Jo el vaig descobrir fa ja 18 anys perquè em van presentar un noi que treballava a un club liberal,
un club singer, i clar, jo era noi sol i jo pensava que no podia anar.
I aquest noi em va dir no, no, vine un dia a veure-ho, que t'agradarà.
Pots venir sol.
Llavors tenen com una zona delimitada als nois sols de banking club
i no poden passar a la zona de llits.
A no ser que et convidi algú, alguna parella, alguna noia i tal.
Llavors recordo que vaig anar allà, em va fer un tur i la veritat és que em va agradar molt el que vaig veure.
Hi ha un grup de persones tenint sexe en un llit gran i això no em va impactar.
Et van convidar?
El primer dia sí, però la parella que em va convidar no em va agradar.
Llavors em vaig quedar a la barra prenent algú.
D'això es tracta, no?
Sí, sí, és que és molt molt lliure perquè la gent es pensa que perquè som liberalsos o les noies,
que som liberals de mena oberta, es pensen que tot val i no és així.
Sobretot les noies, amigues, la meva parella, amigues, tenen un problema d'assetjament a les recerxes socials.
Per això mateix, perquè molts nois es pensen que tot val, que no es collen.
I al contrari, la gent que estem en aquest món es collim igual o més.
Perquè mires ben bé, encara que estiguis amb més d'una persona tenint sexe, mires i esculls qui t'agrada.
És com anar qui va a la discoteca convencional i lligar amb qui li agrada.
Llavors aquest és el problema que ens troben moltes noies que estan en aquest món.
Teniu fills, vosaltres?
Sí, en total quatre.
Quatre.
De quines edats?
Jo tinc una nena de 16 i un nen de 11.
I jo de 12 i la nena de 7.
Però no convivim junts.
No, no convivim junts.
Clar, amb 16, 12 anys potser ja es fan preguntes, no?
Jo li he explicat a ells.
Quan em va separar jo li vaig explicar als nens perquè jo tenia ganes que ells sabessin com era la seva mare.
Jo li vaig dir, mama, ara està separado i no sé, al millor arribo amb un nòvio o amb una nòvia.
Li vaig començar a parlar així.
Ma filla em va sorprendre perquè em va dir, ah, vale, tu ets bisexual.
Llavors tenia 14 anys.
Perquè ella ja, el que deia abans, l'Ignasi, va mirar per internet perquè tenia curiositat.
I bueno, ja ho saben.
S'avança en el tipus de relació que tenim.
Que tenim una relació oberta, que jo puc tenir uns altres amics.
Bueno, és que s'ha de normalitzar.
O amigues, sí.
Ells, jo el meu fill...
Clar, la nena és petita, però el meu fill ja sap i em diu amb broma.
Papa, amb qual de tus noves has quedado?
M'ho diu amb broma.
I té 12 anys, perquè no és tonto.
Llavors s'ha de normalitzar.
I a més que jo li he dit al meu fill que és una opció més.
Vull dir, això de la monogàmia és una opció.
No us poseu mai gelosos?
Clar.
Bueno, alguna vegada sí, clar.
Però això s'ha de treballar.
Jo vull que ell sigui feliç, jo vull que sigui lliure.
Quan em diu, Mireia, que he quedat amb aquesta amiga que quedo habitualment.
Però tu també hi vas? Si és swinger hi vas o no és una relació swinger?
Nosaltres tenim...
Són com mixtes.
Oberta.
Tenim una relació swinger, bueno, oberta.
Som oberts, però nosaltres compartim junts.
D'acord.
És més, compartim més junts, però tenim l'opció de quedar per separat.
Sí.
És a dir, swinger més relació oberta.
Sí.
I poliamor?
No, no tanquem portes, però encara no sé.
Aquí sí que pots entrar al conflicte més de la gelosia, no?
Bueno, però per això s'ha de treballar.
Ajuda'm, ajuda'm.
La gelosia pot sortir de qualsevol banda.
En entorns laborals també surt la gelosia.
Clar.
Amb els germans, amb la família...
Sí.
Bueno, s'ha de treballar.
El que hem dit abans, vull dir, el que és bàsic a qualsevol relació oberta o liberal
o ben oberta, és la comunicació i la lleialtat.
És a dir, jo per exemple quedo amb una altra persona, que ella també evidentment ha quedat
o pot quedar, és la comunicació.
Escolta, he quedat amb aquesta persona i posar uns límits.
Totes les parelles tenen uns límits i s'han de respectar.
Si no, al principi de parella...
Quins són els vostres límits?
Per exemple...
Puc parlar de l'últim límit.
Una amiga em va convidar a un casament, recentment.
Una amiga meva, que va ser una novia meva fa anys.
Ara som amics.
Són superamics.
Tenia un casament i em va convidar perquè ens estimem molt com a amics.
I li vaig comentar a la Mireia.
I la Mireia em va dir que no l'acabo de veure.
I han sortit de festes sols.
Sí, quedem per sopar.
Però em va posar aquest límit pel que sigui, per les seves raons que té ella.
I llavors s'ha de respectar.
De fet, per molt oberts que siguem i molt llibertats, això no vol dir llibertinatge.
Una cosa és ser llibertat i una cosa és llibertinatge.
S'ha de respectar sempre i cada parella té els seus límits.
Però és hiper vital la comunicació constant amb la teva parella.
I vosaltres dos heu tingut episodis de gelosia també o no?
Sí.
Al principi sí.
Ara cada cop menys.
Perquè veure per primera vegada la teva parella tenint relacions amb una altra persona davant teu?
Fa coseta.
T'imagines molt però quan ho veus és com...
Jo recordo una anècdota que quan començàvem a anar al món,
estàvem a un local i ella estava més feliç que altres vegades.
I va haver un moment que la vaig cridar i vaig dir
frena que no estic còmode.
I era tot per gelos i demés.
Com es treballa això?
Primer de tot és identificar-ho.
Tu no pots treballar una emoció que estàs sentint si no identifiques que estàs sentint aquella emoció.
I la segona cosa també és no puc culpabilitzar la gelosia.
La gelosia és igual que tenir por, és igual que tenir ràbia, és igual que tenir tristesa.
És una emoció que surt per alguna cosa i un cop s'ha identificat és poder analitzar.
Jo mateix estic sentint gelosia.
És per alguna cosa real que és una amenaça a la unitat de relació que tinc amb la meva parella
o és que jo estic projectant les meves pròpies pors?
Perquè a vegades la gelosia aquesta és fonamental.
És a dir, tu estàs veient que dius
que estàs saltant el pacte, m'estàs causant això i l'altre persona diu
no, no, no, què va? I després és que sí.
Però en altres casos si el que és és que aquella situació t'està despertant les teves pors, les teves inseguretats,
allà tens una oportunitat.
Inicialment una de les coses ideals seria el fet que aquestes persones poguessin parlar-ho i dir
ei, doncs ens està passant això, afluixem-ho com heu dit vosaltres
i després quan estiguem en un entorn de calma ja ho parlarem.
I a veure què és el que ha passat i què és el que s'ha mogut.
I un cop identifices i dius, veig que tinc por respecte a la meva competència sexual
o tinc por al fet que m'estic sentint abandonat com altres vegades m'he sentit.
I llavors comences a partir d'allà a estirar el fil i treballar-ho.
Doncs aquesta és la realitat que avui ens han explicat el Bruno la Mireia, la Càriel i el Kio i l'Ignasi Puig Roda.
Hem posat damunt la taula l'univers Swinger, parelles Swinger
i també de retruc hem parlat de poli amor i de parelles obertes que no és el mateix.
Però us agraeixo molt que heu vingut a explicar la vostra experiència.
Sé que heu dormit molt poc perquè heu tingut una nit moguda, segurament més moguda que tot l'equip del suplement,
que vam anar a dormir d'hora per anar a treballar.
Vosaltres heu treballat a la nit.
Exacte, heu treballat a la nit d'una altra manera.
Aquesta nit ha sigut treball, treball.
No en traurem amb més detalls.
Moltes gràcies de debò per aquesta conversa.
Us tornarem a repetir aviat.
Fem una pausa i de seguida el suplement la Marina Porres.
Un text de Carlo Goldoni en direcció d'Oriol Brogi.
Una comèdia fresca per acomiadar l'estiu.
Del 12 al 29 de setembre al teatre a la Biblioteca.
Entrades a la perla29.cat.
Senyores i senyors, bon dia.
Són les 8.
És que Catalunya Ràdio és més carat.
Serà els 40 anys de Catalunya Ràdio.
El debat ha calorat.
Gràcies per ser-hi i per molts anys.
El partit a la TTC.
40 anys descobrint, 40 anys informant, 40 anys entretenint,
partint, explicant, escoltant, 40 anys avançant
i seguint caminant plegats per arribar més lluny.
Perquè el futur ens espera.
Torrons, Vicens i Magdalena és la granja.
40 anys formen part de Catalunya Ràdio.
Formen part de la teva vida.
L'empresa que et cuida.
Som connexió.
La telefonia conscient.
Conscient?
Què coi vol dir telefonia conscient?
Que t'oferim mòbil i internet com qualsevol altra operadora.
Però a més, som ètics.
Ah, ja us he clissat.
Comerciós i bla, bla, bla.
O sigui, carreros.
Doncs com que no tenim afany de lucre ni expolítics de sou,
tenim preus molt competitius.
Som connexió.
Telefonia conscient.
Nye, nye, nye, nye.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.