A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 27 de maig del 2023.
Avui, el suplement, Artúria amb Josep Maria Martí Rigaú,
cronista parlamentari, l'Eduard Voltas, editor,
Núria Martínez Ribot, de Público,
en una jornada de reflexió, de cara a les eleccions de demà,
que compartirem també amb la Maica Navarro a l'Hora Negra.
En un dissabte, on continua la tabarra.
Let's go out and I can't be saved
Tides that I tried to swim again
La setmana que Coldplay encadena 4 concerts
a l'Estadi Olímpic Lluís Companys,
hem pogut parlar amb ells, amb la banda britànica.
Marta Ferrer ha parlat amb dos dels components del grup,
el bateria Will Champion i el baixista Guy Berriman.
Aquestes són les declaracions,
l'avançament d'aquesta entrevista en exclusiva,
que sentirem el suplement avui a quarts de dotze,
sobre el vincle entre el famós Viva la vida,
la cançó que nosaltres associem a Catalunya
amb l'època d'aurada del Barça de Guardiola,
i la relació que té amb Barcelona,
i a veure si realment la banda, el grup, era conscient d'això.
I did know that about the football team,
and I remember reading about it at the time,
thinking, wow, that's cool,
because they were the best team on the planet.
Aquí diuen que sí, que sabia de què anava.
And interestingly, actually,
I feel like that song really came alive when we wrote it.
We recorded some bits of it in Barcelona, actually.
I aquí expliquen, de fet, que al Viva la vida
hi va haver una part, uns fragments de la tornada,
i ara estic gravant algunes esglésies d'aquí, de Barcelona.
Són les declaracions del Will Champion,
el bateria, dels Coldplay,
amb la Marta Ferrer, amb aquesta entrevista,
en conjunt amb el Gai Berriman, que sentirem a quarts de dotze del migdia.
Avui, en un matí, on també parlarem, i força, de música,
amb un altre artista català, que aspira a un Playstadis algun dia.
Em desligo d'una cadena oxidada
A la llengua al teu gel se'm torna water
Sovint em noti que et vipejo empanat
Ja que estic solitar i me n'acompanya
És el Triquell. Avui, a dos quarts d'ons del suplement,
conversa reposada amb el Triquell per presentar el seu últim disc.
A les 11 també farem el comunista.
Joel Díaz resol els dubtes dels uients sota l'atenta mirada
d'un convidat misteriós.
Tens les dents blanquíssimes, tens un somriure lluminós.
Sí.
Has estat un dels ministres més fugassos
de la història de les democràcies europees.
Sí.
Ets el màxim huerta. Soc jo.
A tu et sembla que és bona persona, l'Ana Rosa Quintana?
És que jo he treballat en ella, però no soc psicòleg.
A les 11, el comunista. Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
De seguida, el suplement al Mans
i avui el Xavier Moret, que ens porta de viatge a Eslovènia.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui, com deies, és jornada de reflexió
per a les eleccions municipals de demà diumenge.
5 milions i mig de catalans estan cridats a les urnes
per decidir alcaldes i regidors dels consistoris.
Els partits ahir aprofitaven aquestes últimes hores de campanya
per marcar perfil propi i fer crides a la participació.
La intensitat dels 15 dies de campanya electoral
frenen sec avui en què toca reflexionar.
La investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carol Galais ha explicat a Catalunya Ràdio
per què serveix aquesta pausa.
I això suposa que és per evitar coaccions
i males decisions influenciades per efectes de darrera hora.
Per crides de darrera hora o promeses de darrera hora
que podríem portar a una decisió electoral ineficient
i fins i tot errònia que vagi en contra dels interessos de l'individu.
D'aquestes últimes hores parlem també
de l'operació rescat dels 12 migrants desapareguts ahir
a prop de la costa grega,
que no han pogut trobar cap rastre del naufragi.
L'alerta l'han donat dos homes que havien arribat nedant a terra
i una primera missió de salvament
va trobar els cossos de tres persones
que ajuntament amb els dos supervivents
formaven part d'un grup de 17 migrants
que anaven en una llanxa de plàstic que va volcar.
Incidents també al nord de Kosovo,
quan un grup de serveis ha volgut impedir l'accés
a l'ajuntament de l'alcalde elegit a les últimes eleccions
al servei del nord de Kosovo
van boicotejar les eleccions municipals
i no en reconeixen el resultat.
Avui també parlem dels transportistes
perquè demanen que la bonificació del combustible
s'allargui fins a final d'any.
El govern espanyol va prorrogar el descont de 10 cèntims
per litre de combustible fins al 30 de juny
i, a partir d'aquesta data,
podria desaparèixer, segons deia la setmana passada,
si ho recordeu, aquí a Catalunya Ràdio,
la vicepresidenta i ministra d'Economia Nadia Calviño,
a l'alcalde Fenedismer,
la Federació d'Associacions de Transportistes,
creu que cal prorrogar l'ajut.
Hay que tener en cuenta que ahora mismo la situación
que se vive a nivel internacional de incertidumbre
hace que cualquier acontecimiento imprevisto
pueda de un día para otro volver a hacer que se incremente
el precio del crudo, del petróleo, a nivel internacional,
y, por tanto, esto tendría una repercusión directa
en los precios de los combustibles en España.
A les peticions, les farmàcies catalanes insistiran
al Departament de Salut que puguin tenir accés a la targeta sanitària
de les persones en risc d'aïllament,
persones soles, amb demència o amb poca mobilitat,
amb l'objectiu de poder fer un bon seguiment
del tractament farmacèutic que els han prescrit.
Tot plegat arran de l'home del Prat de Llobregat,
amb obesitat greu i síndrome de diògenes,
que feia més de tres anys que no sortia de casa seva,
sense que els serveis socials del municipi en tinguessin constància.
El president de l'Associació de Farmàcies de Catalunya,
Antoni Torres, ha explicat a Catalunya Ràdio
que fa dos anys van enviar una carta a Salut
en què sofririen a fer un seguiment
a aquesta població més vulnerable i, en cas d'alerta,
avisar a qui sigui convenient.
Pensa que la farmàcia al final es converteix
en el cor del barri o el cor del poble,
perquè ja passa a tothom.
A les zones, què passa?
Que la farmàcia és un punt de detecció de situacions de risc
absolutament eficient, perquè la gent passa,
o deixa de passar i estàs veient coses,
i vosaltres aquí què està passant.
El govern donarà més ajudes als remeders
perquè puguin comprar ferratge pels animals,
que per la sequera no puguin sortir a pasturar,
rebrant entre 10 i 12 milions d'euros
per compensar la despesa extra que tindran
per comprar aliment pel bestiar durant els pròxims mesos d'estiu.
Se'n beneficiaran els remeders de bobí, oví, cabrum i aquí.
Les ajudes seran d'entre 5 i 75 euros per animal
i també se subvencionaran les granges de conills
i els productors de mel.
Avui acaba el festival de cinema de Canes.
La cirereta la va posar ahir el vespre Jane Fonda,
que en una llarga xerrada va donar tota una lliçó de vida.
L'actriu nord-americana va recordar
com es va iniciant l'activisme polític i social,
i ja ha avançat que deixa en pausa la seva carrera
per dedicar-se a fer campanya contra Donald Trump.
Sempre he tingut altres coses de que preocupar-me
més enllà de la meva carrera,
no em sento realment part de Hollywood,
no vaig a les festes, bé, ja m'agradaria però no m'hi conviden.
I vaig arribar a sentir-me miserable.
L'activisme em va donar una vida,
necessitem un sentit a la vida,
perquè soc aquí jo i no li he trobat sentit
fins que em vaig convertir en activista.
M'ha costat 70 anys començar a ser una persona.
Philip Hoover, un dels millors titallaires del món,
ha estrenat aquest divendres al Teatre La Punctual de Barcelona
el seu aclamat espectacle Suspended Animation,
una selecció dels millors números
creats en els últims 30 anys.
Hoover, que ara té 72 anys,
es va aficionar als titelles de Phil, de ben petit,
i va trobar un canal per poder-se expressar.
Els titelles només estan limitats per la teva imaginació.
Qualsevol persona a qui li agradi el teatre
pot trobar una manera d'expressar-se a través dels titelles.
Quan hi treballes durant una estona,
acabes sentint que és una part de la teva mà
i que les cordes són una extensió de la teva ment.
Pel que fa als esports, un jutjat de Barcelona...
ha admès que es pugui personar al Madrid
com a acusació particular en el cas Negreira.
En canvi, aquest mateix jutjat desestima
que es pugui personar al Consell Superior d'Esports.
Un altre jutjat, a València,
ha obert una investigació pels insults racistes
a Vinícius a Mestalla.
Aquest jutjat ha citat com a imputats els tres detinguts
i també ha citat el davanter del Madrid,
en el seu cas com a perjudicat.
El tancament parcial de Mestalla, per cert,
ha abaixat de 5 a 3 partits.
Repassem marcadors de semifinals
de l'Okei Lliga d'Okei Patins, tant femenina com masculina.
En dònes, segons partits de les eliminatòries,
en què el Palau i el Vilassan han forçat el tercer definitiu
enfrontament, Palau 3-Manlleu 0,
Vilassan a 5, Gijón 3,
i en homes s'ha disputat el primer duel.
Barça 5, Neue 3 i Liceu 4, Calafell 3.
Avui farà sol una mica tèrbol per la pols en suspensió.
A la tarda s'escaparan alguns ruixets al Pirineu.
Una de cada cinc dones
viuran un trastorn de salut mental en el postpart,
i la gran majoria passarà en un període de tristor important.
No s'entén que no estem exultants
quan representa que hauria de ser el moment
més feliç de les nostres vides.
Aquest dissabte, a les Dones i els dies,
parlem de trastorns mentals en el postpart.
Trenquem el tabú, parlem-ne.
Últims dos concerts de la temporada de B.C.N. Clàssics,
el Palau de la Música.
El 31 de maig sonarà la Júpiter de Mozart i l'Heroica de Beethoven
amb l'orquestra de Jean-Élisé i el director Philippe Gerepegue.
El 7 de juny serà el torn de les quatre estacions
de Verdi i Vivaldi
amb l'emblemàtica formació de Cambra i Musici.
Entrades a bcnclassics.cat.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio els dissabtes,
a l'hora que encara no ha sortit el sol, al Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans, amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora, benvinguts, al Mans, a Catalunya Ràdio,
el programa de l'AREL a la Ràdio Nacional.
Darrer cap de setmana de maig, amb moltes poblacions,
amb un cap de setmana llarg, i el calendari ho nota.
És el segon a Pasqua, és Pentecosta,
ens acostem al Corpus i el país bull.
Avui, atenció, perquè ens anirem fins a Berga,
perquè aquest cap de setmana es viu una primera petum,
la del carrer de la Pietat,
una petum que comença a posar la mel als llavis de tots aquells
que hi ha al carrer de la Pietat.
Una petum que comença a posar la mel als llavis de tots aquells
que ja no poden esperar al Corpus.
Van començar a fer com podien i de la manera que podien,
i a mesura que s'ha anat passant els anys,
s'ha fet un nom dintre de Berga,
i com a petum de la Pietat, també té el seu nom.
Amb la segona Pasqua arriben un munt de festes amb dansades populars.
És el cas de la Festa Major de Sant Feliu de Pallarols,
on hi ha tota una colla d'elements únics que s'hi podran veure.
El Vall avui dia costa de cinc peces,
on ballen cavallets i gegants plegats.
El Vall Pla, la Mata de Goll, el Contrapàs,
la Cerdana Curta Pastoreta i la Cerdana Curta l'Antiga
són les peces del conjunt.
La Molassa té el seu propi vall
i és la que obre el vall dels cavallets, gegants i molassa.
També una curiosa tradició llucenès,
al voltant d'una pedra dreta, la Cinquegesma.
El dilluns de la segona Pasqua s'havia fet un vall rodó,
en parelles, amb una tonada particular de la cançó del bon cassador.
Aquest vall es feia al voltant de la pedra dreta,
als esforços de Prats,
i sembla que havia estat viu fins i tot al segle XIX.
I el mateix Amades explica que la gent que hi anava,
collia herbes aromàtiques,
els deixava el peu del monòleg de la pedra dreta,
i, ben dinat, es ballava en contrapàs seguint aquest vall rodó.
I tot un clàssic, el Gambetut de Riudaura.
Es tracta d'un tipus de dansa centenària.
Carridaura, des dels segles finals del segle XIX,
i als començaments del 20 hi ha documents que ja es ballava.
És una dansa que, evidentment,
amb el pas dels anys, el fet que s'hagi mantingut viva,
excepte dels anys de la Guerra Civil
i els anys de Covid que no es va poder fer la festa,
ha estat una dansa que sempre ha estat viva al poble.
Atenció, perquè entrem en una setmana que porta per bandera
el dia de l'Associacionisme Cultural, concretament,
el 4 de juny, diumenge que ve,
però ja es començarà a celebrar aquesta mateixa setmana que entrem.
Hi ha més activitat, justament, durant tot l'any,
cada dia del calendari hi ha alguna entitat,
alguna associació que té algun acte,
però en aquest dia concret posem el focus al damunt
i aprofitem per...
moltes entitats s'aprofiten per fer jugades a portes obertes,
per tant, donar-se a conèixer els veïns,
el seu territori més proper...
Tot això i més ara mateix aquí al Mans,
que us oferim amb en Josell Lluís Santisso i Seràs,
el muntatge musical La Inostria i les vaques a la producció,
i Quim Brullani Valls a la locució.
Comencem.
Les primeres notes són per Guillem Ballas,
que divendres presenta el tradicionarius
el seu treball substrat, baru.
Υ
Obriu-ne les portes, les portes de casa,
que ja ve la nòvia amb sa gent honrada.
Obriu-la i les portes tornarà casada,
tornarà casada.
Així una coloma,
així una del miu,
que a la boda passa i no la aconseguiu.
Li han donat la palma al nuvi galant,
li han donat la palma a la nòvia i al ram,
a la nòvia i al ram.
Ei!
Una estel veia venir per vora la riera,
em creia que era el cel i era l'amor meva.
Contenta n'estava, contenta n'estic,
i encara més ara que tinc lo marit,
i encara més ara que tinc lo marit.
Ei!
Uh!
Ah, ah, ah!
Ah, ah, ah!
Ei!
Ah, ei!
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Entrem en Tamari.
El 2014 la Generalitat de Catalunya va declarar el 4 de juny
dia de l'associacionisme cultural,
i així una jornada dedicada a posar en valor el pes i la força
de l'associacionisme cultural al nostre país.
Amb el temps, aquesta jornada s'ha convertit en una oportunitat
de donar conèixer i obrir portes i espais
a tot aquest teixit de Catalunya.
El dia 2 de juny es farà un acte institucional
per celebrar el Casino Prado a Sitges,
tot celebrant que les estores de corpus,
la festa de corpus d'aquesta població del Garraf,
s'ha proclamat festa tradicional d'interès nacional
aquest mes d'abril.
En parlem amb la directora general de cultura popular
de l'associacionisme de la Conselleria de Cultura de la Generalitat,
la de Laida Moya.
Hola, bon dia.
Sempre és una fita en el calendari el dia de l'associacionisme
per posar en relleu el que passa al llarg de l'any, al final, no?
I tant, sí, sí.
De fet, el dia de l'associacionisme és una data secreta
per fixar una mica l'atenció
sobre aquest món tan ric, tan divers i tan actiu,
que, com dius, el que té és activitat,
justament durant tot l'any, cada dia del calendari,
que hi ha alguna entitat, alguna associació que té algun acte.
Però en aquest dia concret, posem el focus al damunt, no?
I aprofitem per...
Moltes entitats s'aprofiten per fer jugades a portes obertes,
per tant, donar-se a conèixer els veïns,
el seu territori més proper.
Nosaltres, a la direcció general,
aprofitem per fer aquesta entrega de premis
i també per fer reconeixement públic
a tot el món de l'associacionisme.
Per tant, és una data que fixa, no?
Per fer aquest gest de fixar l'atenció sobre això
que passa cada dia de l'any,
però concentrar-ho amb un sol dia.
L'acte institucional serà el dia 2 de juny,
al vespre al casino Prado Suborense, a Sitges.
Sí, a Sitges.
Un acte institucional, bàsicament,
on el que es vol és posar en relleu tota aquesta tasca
i aquest gran exèrcit
que representa l'associacionisme al nostre país.
I tant.
Nosaltres ens fem un fart d'anar com a convidats, no?
Perquè hi ha les associacions que anen aquest dia,
aquesta gent que ha de convidar-nos als seus actes.
I des del Departament de Cultura i de la Direcció General,
especialment, anem constantment a tots els actes, no?
Sempre intentem diversificar, no?
I sempre mirem de ser allà on ens conviden.
I aquest dia és una mica al revés.
Nosaltres, els que convidem les entitats,
i els que els fem aquest reconeixement,
fem aquesta entrega de guardons,
aquelles entitats que compleixen durant aquest any
i que celebren l'aniversari,
i és un moment molt bonic, també, de terrenyuada, d'intercapi,
que les entitats es poden posar en contacte,
i, per tant, també hi ha aquest intercapi d'idees,
de situacions, no?
I és un moment molt bonic, ja et dic,
de fixar la tensió sobre això tan meravellós
que tenim en aquest país, l'associacionisme,
i de fer-los cap a coneixement i homenatge.
Més enllà de l'acte institucional,
com diem al cap de setmana del dia del associacionisme,
en són centenars d'activitats.
Teniu valorat ara mateix quanta gent es bellugarà,
quantes activitats es bellugaran al llarg d'aquesta primera setmana?
Ho estem acabant de recollir,
però no que el dia 2 ja tindrem cap a més clar,
l'acte institucional,
però sí, és una moguda molt gran,
tot i que és veritat que per les entitats
no deixa de ser una mica estrany,
perquè, com et dic,
les associacions tenen aquestes dinàmiques ja pròpies
de generar activitats constantment durant tot l'any.
Per tant, per ells és un dia més.
Un dia més d'activitat? Que generen activitat.
Clar, i un dia més per ensenyar-se.
Al final també és la voluntat aquesta de dir,
fem la nostra activitat típica i tòpica,
però obrim portes, que potser és el que a vegades li falta
a l'àmbit de l'associacionisme.
Sí, perquè, sí,
en molts àmbits de la cultura popular,
sembla que les portes ja estiguin permanentment obertes,
perquè el nostre escenari virtual és que al carrer hi són les places,
i, per tant, sortim una mica dels espais tancats
i ja es fan aquestes activitats.
Però això no vol dir que les portes estiguin obertes.
Hem de generar aquestes mecanismes,
perquè qui vulgui se senti còmode i tingui aquesta llibertat
i sàpiga que es pot acostar, que pot preguntar, que es pot interessar.
Per tant, és un dia interessant en aquest sentit,
per generar aquestes portes obertes
i per explicar-se i dir,
ei, que estem aquí,
i si voleu formar part d'això tan guapo que fem,
podeu acostar-vos sense problemes.
El dia en si és el dia 4 de juny, sempre,
i aquesta vegada s'allargarà, com dèiem aquesta setmana,
entre l'1 i el 5 de juny, amb moltíssimes activitats,
i sobretot amb aquest acte institucional
el 2 de juny al 7 del vespre al Casino Prado.
Adelaida, només volíem fer l'apunt i convidar tothom a ser-hi
i a participar-hi.
Sí, senyor, a tothom convidat.
Moltes gràcies per tenir la trucada del programa,
que vagi molt bé tota aquesta setmana.
A vosaltres, moltes gràcies.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
vídeo de partit towards radio Network
Artwork
funding
episode
Aquesta era benvinguts Cerdana de Jordis Merleda,
que sonarà avui amb la banda municipal de Barcelona Lavorient de Mar,
a la Selva, a la segona part del concert del concurs de la Cerdana Del Any.
Concurs que busca la Cerdana més popular estrenada durant l'any anterior.
Avui, a partir de dos quarts de sis,
a la sala de congressos del Casino Lloret de Mar,
amb la Copla de la Salvatana i la banda municipal de Barcelona,
doncs gran gala final del Cerdamen de la Cerdana del Any.
Amigues, amics, els veïns del carrer de la Piatà,
us donem la benvinguda al barri i a l'apetur de la Piatà.
Ah!
Arriba juny, som ja una setmana llarga de Corpus,
així que del 7 al 11,
Virga tornarà a posar la plaça de Sant Pere
al capdavant d'una de les mostres més espectaculars
de la cultura real del nostre país.
I, a més a més, amb reconeixement per part de l'Honesco.
El que potser no s'acceptant
és que Patum, a Virga, és molt més que la setmana de Corpus.
La Patum no només se celebra els carrers del casc antic
d'aquesta població, de la capital del Borgadà,
sinó que, el cap de setmana de Pentecosta, és a dir, aquest,
els veïns i veïnes del carrer de la Piatà, de Virga,
celebren un conjunt d'actes patumaires
que des del 1962 han esdevingut el preludi de la gran Patum.
En parlem amb el president
de l'Associació de Veïns de la Piatà, l'Aureli Rodríguez.
Bon dia, Aureli. Bon dia.
A molta gent li pot sorprendre el fet de dir
que hi ha un altre Patum 15 dies abans,
però és que fa 60 anys, 61, per certs actes, que existeix.
Aureli, teniu clar per què es va començar a fer aquesta Patum?
Vam començar d'aquí al barri,
vam començar a fer com podien i de la manera que podien,
i a mesura que s'ha anat passant els anys,
s'ha fet un nom dintre de Virga,
i com a Patum de la Piatà, també té el seu nom.
És una Patum menys protocolària
o té tots els seus elements igual amb el mateix seguici que toca?
Hi ha algunes coses que no, perquè, evidentment, no es poden fer,
però pràcticament és la calca de la Patum de Virga.
La Patum de Virga, per excel·lència, només n'hi ha una.
Aquesta Patum nostra és l'única Patum de barri
que es conserva en aquests moments.
Hem d'entendre que abans cada barri
tenia una celebració al voltant de Corpus,
com són les enremades en altres municipis,
i, per tant, per aquí també entraria aquesta tradició?
No hi ha hagut res de temps bastant abans
que hi havia hagut altres barris que havien fet alguna Patum.
Una de les Patums, per excel·lència,
també va ser la Patumí infantil, que es va néixer ben a prop d'aquí,
va néixer al carrer Pincenia,
nosaltres, carrer Piatà, és carrer Pincenia,
es va començar allà i avui en dia és la Patumí infantil oficial de Virga.
I, per tant, vaja, aquest cap de setmana arriba...
Vegem la vostra versió de Patum infantil,
que serà precisament avui a les 7 de la tarda.
Els actes en si ahir divendres començaven al Massar-Cavila
en format, diguem-ne, de denunci
de la celebració de la festa del barri.
Avui hi hauria aquesta Patum infantil,
i demà és el dia que toca la Patum de lluïment.
No sé, Aureli, si algú vingués,
si algú volgués venir, alguna recomanació per dir...
Enteneu que no és ben bé el mateix,
enteneu que heu de venir d'una manera diferent...
La manera de vestir-se de cara al foc,
suposo que això és aquí a tot arreu,
s'ha de venir amb màniga llarga, amb roba de cotó,
roba que no cremi,
i dic que és el mateix d'abans, però més enconxit, molt més petita.
Però sí, s'ha de venir adequat, amb botes,
vull dir, una cosa que no descalcis fàcilment,
i llavors amb roba que no cremi,
vull dir, cotó i màniga llarga, sobretot.
I el gorro, sobretot, gorro i mocador, això també, això és important.
Exacte.
Sobretot per venir al vespre a les diverses tandes de Patum sencer, no?
Avui dissabte fem... bueno, comencem a les 7,
llavors es fa Patum complerta, fins a fal de plens,
llavors tira vols,
i aquí farem el fi de festa per avui dissabte.
I de cara a demà, a les 12 del migdia,
es fa la Patum d'alluïment,
i llavors a la tarda, a la mateixa hora, a les 7,
es torna a fer tandes de Patum i de fer plens.
I els elements són els mateixos que la Patum,
és a dir, nans, cavallets i companyia,
o en tenim uns de particulars?
Són diferents, però és el mateix, és el mateix.
És una calca de la Patum d'abans, però, clar, no es pot comparar.
Es fa com es pot i no és exactament el mateix a baix.
La Patum gran que hi ha nosaltres i la Patum infantil
són quatre gegants, nosaltres en tenim dos,
i el de més és el mateix que baix.
Però no utilitzeu els cavallets de baix.
El de Patum de Berga només és per la Patum de Berga,
el Patum de la Plaça, i prou.
Nosaltres som una mica més, entre cometes,
una mica més esquirols, però no, això és del barri.
D'una manera, la Patum de la Pietat ha servit també de pedrera
per formar de cara la Patum del municipi?
Jo crec que sí.
Tampoc voldria atrevir-ho a assegurar, però jo diria que sí.
I pels comentaris de la gent diria que sí, és una petita escola.
Això ens demostra que la Patum de Berga
va molt més enllà del que són la Semana de Corpus.
Aquell concepte de la Patum tot l'any
també embranca amb coses històriques, amb elements històrics,
com és la vostra Patum de la Pietat,
i que de fet fa que tota la gent de Berga
s'ho visqui d'una manera molt particular,
cadascú des del seu punt de vista, al final.
Sí, cada un té el seu punt de vista,
però aquí abans la Patum del barri de la Pietat
tampoc s'omplia com som ara.
Ara està venint moltíssima gent, cosa que agraeixo.
Magificacions tampoc són bones, però sí, agraïm tots que...
totes les juntes, que ens pugui gent.
Al cap i a la fi, també en disfrutes per que disfruti la gent.
Si no, nosaltres, malauradament,
tota la feinada que tenim, un mes, abans o dos, no serviria de res.
Bàsicament bergadans, m'imagino, que pugen.
I foranis, també.
Pugen, evidentment, que pugen molts bergadans,
però molta gent forània, també.
Doncs aquesta és la Patum del carrer de la Pietat,
si us ho voleu acostar.
Avui hi ha la Patum infantil, a partir de les 7 de la tarda,
i demà el dia gran, sobretot la Patum d'ullament a migdia,
i a dos quarts de 7 de la vespre les tandes de Patum completa,
tot plegat, com us diem, en el carrer de la Pietat.
Hem pogut parlar amb el president de l'Associació de Veïns,
l'Aureli Rodríguez Aureli.
Gràcies que tingueu una bona Patum de la Pietat.
I gràcies fins a vosaltres, evidentment.
Catalunya Ràdio.
Fins a les 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
Seguim el Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
cap de setmana de Pentecosta, Segona Pasqua,
i un munt de tradicions, i parlem de danses.
Una matinada fresca arriba la rosa,
quan m'haig d'anar a castrar, viva la rosa, viva l'ivar.
Dilluns, a les 5 de la tarda,
a la pedra dreta de Prats de Lluçanès es farà el Vall de la Cinquagèsma,
el lloc que és concretament, a la sortida de Prats de Lluçanès,
Direcció Verga, ja a Lluçà.
Posats en situació, us expliquem que aquesta trobada,
molt de tot popular i segurament és de les més ancestrals que queden.
Ens ho explica la Roser Reixac,
de l'entitat de Prats, dansa i tradició.
Això és el futurista Joan Amada,
i partint del material que va recollir
de Maria de l'Armau, de Santa Maria de Merlès,
el dilluns de la Segona Pasqua
s'havia fet un ball rodó amb parelles
a una tonada particular de la cançó El bon castador.
I aquest ball es feia al voltant de la pedra dreta,
als esborres de Prats,
una estona que havia estat viu fins a finals del segle XIX.
I el mateix Amadas explica que la gent que hi anava,
collierbes aromàtiques,
on deixava els peus al monòleg de la pedra dreta,
eren dinats, es ballaven contra Prats,
seguint d'aquest ball rodó.
Tot això era bastant desconegut aquí al poble,
i al final del 1888 es va recuperar la festa
a càrrec del dret germanó,
en col·laboració amb el col·legi Coli Lluçanès
i amb l'assessorament de les barques talades
on s'he d'anar de Barcelona.
I aquell mateix any encara hi havia una persona molt gran
de Prats i Lluçanès que tenia 90 anys
que recordava una festa al voltant de la pedra dreta,
però amb diferent data.
I d'aquest 1994, com a proposta de credició,
que se'n creia bitòmins del president de Prats,
es va aconseguir aconseguir dinamitzar la festa.
I llavors, cada any, el dilluns a la Segona Pasqua, a la tarda,
es salva el 25 de maig a la pedra dreta.
I és un ball pobè
que necessita pràcticament aquestes poques moments abans
i que tothom pugui anar cap allà i participar.
I a l'entorn de la pedra dreta, que és aquest monòleg,
s'hi col·loquen herbes aromàtiques
que serveixen per obsequiar els músics
i els cantadors que participen.
I ara, fa molts anys, s'estructura en un berenar,
el Ball de la Cinquegesma al voltant de la pedra dreta,
actors, fills de músics i cantadors,
i un filet festa amb un ball amb diversos músics
que s'hi situen a la trobada.
El Ball de la Cinquegesma, a Prats, per tant, dilluns.
A la Garrotxa, a Riudeura, un any més arriba la festa del Roser,
tot el cap de setmana, avui a dinar popular i ball,
així com té un acte que porta per nom pujada del rompe-culs.
Demà, diumenge,
hi ha una de les tradicions més reconegudes en el municipi,
el Ball del Gambeto.
Ens ho explica en Pep García Mirángels,
estudiós de la cultura popular.
El Ball del Gambeto de Riudeura es balla aquest diumenge
a la festa del Roser de Riudeura.
A partir de les 5 de la tarda hi ha una ballada de Cerdanes
amb el cop de la Flama de Farners
i aproximadament a dos quarts de 6
al Ball del Gambeto.
El Ball del Gambeto, de fet, per les seves característiques,
és un ball pla,
tot i que té també algunes característiques de ball cerdà
i que és conegut, perquè al final, doncs...
s'invita el públic,
es convida el públic a participar de la ballada.
Es tracta d'un tipus de dansa que està centenària,
que a Riudeura, des del segle, finals del segle XIX,
començaments del XX, hi ha documents que ja es ballava.
És una dansa que, evidentment, amb el pas dels anys,
el fet que s'hagi mantingut viva,
i que ha tingut aquesta virtut d'adaptar-se al context cultural,
una dansa que, en un moment determinat,
forma part de la cerimònia de celebració
de la festa del Roser,
juntament amb la missa i amb la processó.
Amb els anys, tot i que es continua ballant pel Roser,
amb els anys ha esdevingut un element identificador del poble,
segurament un dels elements més potents
identificadors del poble de Riudeura.
És una dansa que balla amb vuit prelles,
i que té tot un ritual en el poble de saig,
de treball de la dansa,
és un dels esdeveniments importants del poble,
i això penso que la fa viva.
Més enllà que es balli,
que el poble se la sent seva,
i encara que no sigui amb aquells valors religiosos,
que li hagi donat aquest sentit d'identificació.
Si ho voleu veure,
demà, després de les Cerdanes, a les 5 de la tarda,
balla el gambeto a Riudeura.
I també a la Garrotxa, a Sant Feliu de Pallaró,
una festa major que ens expliquen
des de la Comissió Organitzadora, a l'Eix Boada.
A les Callones, aquest cap de setmana,
estem de festa major.
Ja fa uns quants anys que un grup de joves ens van disposar
a tornar a deixar on estava la festa de Sant Feliu.
Els caps de cartell són Itacaban, Orquestra Maribel,
i els exitosos Detaïets, amb la sortida d'aquest seu últim disc.
La nit d'avui dissabte,
que és el dia fort amb Detaïets, Itacaban i DJ Capte,
on esperem tenir unes 3.000 persones,
i la de demà diumenge,
on hem previst una nit de ball per la gent més gran del poble.
Hi ha diferents activitats i actes programats
de diferents entitats del poble i per a totes les edats,
com, per exemple, l'espectacle infantil
que fem demà al matí pels més petits del poble.
La festa acaba el dilluns amb la pultrucada popular,
que es menja pa amb embotit,
i finalment es conclou la festa amb un espectacle pirotècnic.
La faranda de Sant Feliu
és una de les coses més valuoses que tenim al municipi.
L'origen d'aquesta dansa tradicional catalana és desconegut,
tot i que hi ha diferents teories.
La més popular és la representació de la victòria dels cristians
davant dels sarraïns.
El ball, avui dia, costa de 5 peces,
on ballen cavallets i gegants plegats.
La molassa té el seu propi ball
i és la que obre el ball dels cavallets gegants i molassa.
Actualment tenim els cavallets grans i petits, 8 de cada.
Aquests ballen en dates assenyalades,
com és ara la festa major,
on els corpus i els més menuts ballen per la festa petita,
celebrada l'1 d'agost.
Per la festa major, la faràndula surt cada dia.
El dissabte ballem tots,
els cavallets grans, els petits, els gegants i la molassa,
tot fent una cerca vila pels carrers del poble.
El diumenge i el dilluns ballen només els cavallets grans
amb la resta de la faràndula.
Tot el cap de setmana i fins dilluns,
Sant Feliu de Pallarols que viurà aquesta festa major,
on hi destaquen, tant demà com dilluns,
el ball de cavallets, gegants i molassa.
FESTA MAJOR
Si voleu més festes,
festes de maig a Badalona acaben aquest cap de setmana,
comencen les festes de la primavera a Palafrugell,
festa major de Corbins, Llagostera, la Creu Alta Sabadell,
Volmès, festa de la Farigola, Parades,
o també, el diumenge, la festa dels xatos a Rubí.
I avisar-vos que a partir del dia 2 de juny,
ja mateix, arriba l'aplec del carregol a Lleida.
Deixa't de manies. Mans.
Amb Quim Rullat.
A Punt Musical, demà a Alicat Mans
us oferirem un programa especial
a voltant d'una formació mítica i històrica.
Al nostre país són els esquirols.
Amb ells conversarem i escoltarem música durant una hora
a partir de les 9 del matí.
Puxarem dalt dels cims amb el cor alegre,
baixarem a les valls quan es faci fosc.
Mor el foc a la nit freda,
cantarem una cançó...
Joan Croses és un dels convidats.
La situació era estranya.
El que passa és que ens sentíem molt vius,
i aleshores ho expressàvem a nivell de les cançons,
perquè tampoc teníem massa informació,
érem de pobles, no?
I clar, doncs l'única manera de dir-ho era, doncs,
tot el que ens removia ho expressàvem en cançons.
Complicant de blasmes, però el vent no els farà cas.
Podran sembrar la fosca, però els ulls hi veuen clar.
Podran cosir-te els llavis, però l'altre s'obrirà.
Inclamaran, invictes, la terra, llibertat.
Jo no em vull quedar en la transició
però sí crec en la transició, no?
Però sí crec en el que dèiem.
Hi havia coses que necessitàvem dir i necessitàvem denunciar.
I necessites dir, escolta'm, la natura.
Què està passant, la natura? Per què no plou?
Per què estan els plantants així?
Tot això ja...
En aquell moment ja intuïm que la cosa no anava bé, no?
I ho havíem de dir.
I després, doncs, hi ha més treballs.
Hi ha més treballs que també m'agradaria també incloure.
Coses que el públic no els coneixerà perquè no es poden editar.
És el treball del Conte Arnau amb en Rafel,
el Sabirax i la Maria del Mar.
I després, sobretot, el treball de Miquel d'Esclot,
les cançons de la Llenol Barret, que tampoc s'ha publicat.
I, clar, tot això també em suma com si fossin discos.
Pirates a la costa, armats fins a les dents,
tenim a casa nostra, ai, valgans Déu,
no duen barretina i parlen en anglès.
Diuen que són marines, pirates de l'OES.
Se'ns han ficat a casa i fan de guardians
de les barres i estrelles de l'OMC.
No, no, no, no...
Com noves ciutadelles a cada quatre pams
han instal·lat casernes,
com catedrals, amb bombes i metralles.
N'agilen per la pau, jo ho feia xís al Cèsar,
però cops de pau.
I vellen per la dreta, les multinacionals,
el Dòlar i la negra i el capital.
Del dalt d'Oral de l'home
i del del Puig Major
a la ciutat de Mallorca,
a Rossa Cimaó,
a Pals i a Tarradona,
i a Barcelona i Déu,
al quart de Mar i Aitana,
a Benidorm i a Reus.
A ciutat de València,
i d'Azimuntí,
a Colombrès i a Sonya,
i dalt a Puigpení,
a Cúdor i Sant Lluís,
i al ben mig de la camp
s'han instal·lat pirates,
americats.
Pirates de l'Oest des del treball com un anel
que va editar els esquirols.
Un apunt de l'activitat, en aquest cas,
al centre Tres d'Agràcia, el CAT.
Aquesta setmana hi ha un concert dimecres a la taverna
amb l'Eura Gaia i Pascal Comón.
Finalment, aquesta novetat que estem escoltant de fons
són la Cusina, que lidera la Clara Colom.
S'estrenava la setmana passada i, si voleu sentir,
dissabte que ve actua Blanes a les 10 de la nit
llaga i espartenya,
sang de canijó,
llaga i espartenya,
deitana, fruits major,
llaga i espartenya,
som de tot arreu,
llaga i espartenya,
dels mons al Pirineu.
Trobarem la tornada,
partirem a trenc d'alba,
peu a peu per cada vila,
pas a pas ella desvila.
Som era esta major,
d'eri, oeren, que era tardor,
en ball pla i molt d'amor,
saluda ens ho anava ell,
en xantera s'ho ha fet.
He d'eraer amb mi agent,
tots el vesper infern,
he d'eraer amb mi agent,
el vet s'ho ha pas valent.
No estem fets de marfil,
jo seré molt més hostil,
ja n'hi ha prou d'aquell vorvó,
hi ha cops cordió,
que serem el que s'avor,
llaga i espartenya,
no cani por.
Llaga i espartenya,
d'aïcana punx major,
llaga i espartenya,
som de tot arreu,
llaga i espartenya,
dels mons al Pirineu.
Nos sentirem el seu tragut,
com el timbale del bruig,
xisclam fort, silenci greu,
les veus del meu relleu,
mirant per cada mà,
seran el nostre jas,
foc de terra i de glas,
creixant a la llavor,
des d'inrevolució.
Llaga i espartenya,
sang del canibó,
llaga i espartenya,
d'aïcana punx major,
llaga i espartenya,
som de tot arreu,
llaga i espartenya,
dels mons al Pirineu.
Llaga i espartenya,
sang del canibó,
llaga i espartenya,
d'aïcana punx major,
llaga i espartenya,
som de tot arreu,
llaga i espartenya,
dels mons al Pirineu.
Llaga i espartenya són la cosina
amb la col·laboració, en aquest cas,
de l'ID Sants, nova formació de Reel
de la que segur n'haurem d'estar molt pendents.
I hem estat amb en Josep Lluís Santis i Serasa,
al muntatge musical,
a l'Elocució Gràcies,
per ser-hi una setmana més.
Marxem amb una sardana de Joan Jordi,
veu mala, petits leietants,
que demà sonarà a l'Aplec de Vilafranca del Penedès,
que comença a les 5 de la tarda,
on hi podreu sentir les coples Maricel i Catània.
Amb tota la Reel a la Ràdio Nacional. Bon cap de setmana.
I...
Catalunya de tu...
El 2 de juliol, vine al Concert d'Eufòria.
Una oportunitat única i repetible
de veure tots els concursants en directe.
Concert d'Eufòria al Palau Sant Jordi.
Compre ja les teves entrades.
Occident, la nova marca de les companyies de grup català.
Occident patrocina a Eufòria el concert.
Més informació a seremoccident.cat.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquestes hores repassem els millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al web carradio.cat,
barra el suplement i a l'aplicació,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Fa uns dies vam parlar amb Sílvia Pérez-Cruz,
una cantant que sempre ha aconseguit fer el que ha volgut.
Acaba de publicar nou disc, tota la vida, un dia,
i ens el va venir a presentar al suplement.
Vam parlar més enllà de la música,
de la vida sobre els escenaris i també de la infància.
Sí, jo als 13 ja era com ara.
De vegades crec que visco l'adolescència fa poc.
Per què? Perquè ja et dedicaves a la música?
No, per circumstàncies de casa.
Per coses que vam viure, tant d'accidents, d'hospitals,
coses que et fan... fer-te gran.
Sí, que et donen moltes gràcies.
De... hospitals, coses que et fan...
Fer-te gran.
Sí, que ets molt conscient que és fràgil, no?
Però a la vegada tinc un record de... per part de la meva mare.
Una estimulació brutal, jo era una nena que quasi no dormia.
Si et necessitava sempre... més, més, més, no?
Molt domino, però...
Volia aprendre moltes coses,
i feia moltes extraescolars, de tot.
Això és el que explicava la Sílvia Pérez-Cruz,
que també van fer el comunista.
Avui, nou capítol, a partir de les 11.
Dissabte passat, el convidat misteriós va ser Màxim Huerta,
segurament el ministre amb la vida política més curta de la història.
Sobre el seu pas pel govern, Màxim Huerta deia això.
Tinc una curiositat. Vinga, digues.
Vas arribar a cobrar...
vas arribar a cobrar una nòmina sencera de ministre?
No, sencera segur, no ho crec.
No, jo vaig dir que no volia cobrar res,
i de fet no vaig cobrar la part que tocava,
no sé com l'hi dic, en aquesta part del sou,
i de manera obligatòria sí que van pagar, crec que 1.500 euros,
per uns dies, o sigui, no...
No s'ho val, eh? No, segurament no.
Però jo no volia cobrar res, ni volia res...
També vas plegar tu, no? És a dir, no et van cessar.
Sí, sí, sí, tot i que...
És a dir, de tot, vaig plegar jo, i vaig plegar-me,
i vaig dir, escolta, jo no vull més soroll, me'n vaig.
El Maxi Moerta diu...
Dissabte ha passat també a parlar
sobre el fitxatge de Laura Escanes per TV3 amb la travessa,
i això és el que n'opinaven l'Alba Riera i l'Andreu Jonola.
Està bé, està guai, em sembla una proposta superguai.
L'Alba i jo hi podríem haver anat.
No ens haurien agafat perquè m'han semblat proves difícilíssimes.
Bueno, us il·lusiona, per això?
Mira, a mi em fa molta il·lusió, em sembla una molt bona idea.
Crec que és molt important que Laura Escanes presenti això,
per tal que dèiem, té molts seguidors.
M'agrada molt que hagi dit que sí,
però la vegada em sembla que els catalans també paquem de necessitats,
perquè ahir a Twitter semblava que la Laura hagués de salvar Catalunya,
i és com una cosa, nois, no ens passem, o sigui, simplement...
Jo vaig veure tu i vaig caure en bon cop de fals.
I jo també, és com, per favor, eh?, vull dir, ja està.
Una persona que parla català...
I per a la presentadora, ja està.
Però és molt guai, vull dir que TV3, a vegades...
La posta està molt bé.
Aquí ha encertat moltíssim.
Tots els continguts que en ràdio.cat barren el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio. Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Al cine arriba la nova versió de la Sirenita.
You broke the rules. You went to the above world.
A man was drowning, I had to save him.
This obsession with humans has to stop.
En el seu afany per fer remakes de clàssics,
Disney ha d'adaptar ara, en persones humanes,
la seva pel·lícula sobre l'Ariel,
una sirena que viu al mar però que somia en ser humana.
Quan fa un terrible pacte amb la Bruixa Úrsula,
aconseguirà tenir cames pagant un preu molt alt,
la seva preciosa veu.
Apple TV estrena Platonic.
La sèrie de comèdia protagonitzada
per Rose Byrne i Seth Rogen explica la història
d'una parella d'ex-millors amics que s'apropen als 40
i que reconecten després de molts anys sense veure's.
A poc a poc, aquesta amistat es convertirà
en una relació absorbent que desestabilitzarà les seves vides.
El Teatre Acadèmia posa sobre l'escenari Súcia.
Bàrbara Amestanza escriu, dirigeix i protagonitza
aquest text creat a partir de la seva experiència
com a víctima d'abús sexual.
Partint de l'agressió que va patir fa uns anys
al barri de la Latina de Madrid,
l'obra explora el sistema que contribueix
a la creació d'agressors i de víctimes.
Avui, a Funció, a les vuit del vespre.
Bon dia, Sònia Olofeu. Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
fem tres propostes avui pel Vallès Occidental.
La primera és visitar el castell de Cartoxa de Vallparadís a Terrassa.
És un edifici fortificat del segle XI
que es va convertir en Cartoxa durant els segles XIV i XV,
quan es van construir la sala capitular,
el claustre i la capella.
Va ser restaurat durant els anys 50
i adaptat a usos museístics el 1959.
Actualment, l'escenari s'ha convertit en un edifici
i adaptat a usos museístics el 1959.
Actualment, és la seu principal del Museu de Terrassa
i acull l'exposició permanent sobre la història local
que està integrada per peces arqueològiques,
històriques i artístiques
provenents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca.
Per exemple, una maqueta interactiva
del creixement urbanístic de Terrassa,
filmacions originals de fets històrics i socials,
peces romanes, la talla romànica de la Mare de Déu de Sant Cugat
o el popular xiulet de la fàbrica de tèxtil de l'Anònima.
El Museu i el Castell es poden visitar
de dimecres a dissabte del matí de 10 a 1
i a la tarda de 4 a 7.
També els diumenges al matí d'11 a 2.
El preu de l'entrada general és de 3 euros per persona.
I si som per Terrassa, podem dir nou,
podem sopar al restaurant La Revolta.
Situat al carrer de La Volta, número 5,
molt a prop del Parc de Sant Jordi.
És un cafè-restaurant de cuina ecològica a la vora diari,
a pets saludables amb aliments de proximitat
i fomenta el consum responsable i sostenible.
I podeu demanar la pizza revolta elaborada amb feixol,
el pollastre a l'estil tikka massala,
els tacos farcits de verduretes i bolets amb ceba
i maionesa de llima,
o les patates al forn amb salsa brava.
Per postres, el pastís de llimona amb base de civada
o el pastís de pastanaga.
També té una extensa selecció de vins naturals i cerveses artesanes.
El preu mitjà per persona és d'uns 25 euros,
obert de dilluns a dissabte,
d'una del migdia a 4 de la tarda,
i divendres i dissabtes també al vespre
de 7 de la tarda a 11 de la nit.
Música.
I avui, per rematar la jornada,
hi ve Nadal i Pascal Comelà de Sabadell.
A les 8 del vespre, al Teatre Principal,
un concert on interpretaran les cançons del seu disc
en nom de la Farida.
És el segon àlbum que en registren plegats
i inclou temes que combinen la poesia i la cançó.
Nadal és una cantautora i poeta catalana
que amb només 17 anys va decidir gravar el seu primer disc.
Dins el món de la poesia catalana,
forma part de la generació original
de la poesia catalana.
La poesia catalana,
dins el món de la poesia catalana,
forma part de la generació original
i recita poemes al costat de les veus més representatives
i participa en cicles de poesia de tot el territori.
També ha col·laborat
amb Gerard Quintana i Manolo García.
L'any 2016 va guanyar el premi
a Millor Concert del Festival Barna Sants
i fa només dues setmanes
que ha publicat el seu cinquè disc en solitari
titulat Les Hores Blaves.
Un àlbum que suposa una etapa més calmada de l'artista
tant emocionalment com en l'arranjament
i la tria de les lletres.
I, finalment, diria que està l'etapa blava,
una manera diferent de mirar el món
amb salut, bondat, serenor
i també una nova manera d'estimar i comunicar-se.
Si voleu anar al concert d'avui a Sabadell,
encara queden entrades, es poden comprar
a través de la web del teatre per 10 euros.
Fins les 7 del matí, amb la Iveta Nadal,
avui acuant el teatre principal de Sabadell.
Havia de trucar per trobar-te
i per quina finestra
havia de mirar-te
i em dir...
i em dir...
On eres fins ara?
On eres fins ara?
On eres fins ara?