Són les 10.
És moment de posar una mica d'ordre al mes de secat de les últimes hores.
Bon dia de nou. Bon dia.
Parlem de Rússia, que confirma que ja controlen la ciutat ucrainesa
de Bahmut després de setmanes de combats
i de desenes de víctimes mortals.
El president rus, Vladimir Putin,
ja ha felicitat el grup de mercenaris Wagner
i també l'exèrcit per haver-se apoderat de la ciutat.
La batalla ha estat la més llarga
i una de les més sagnants dels 15 mesos d'invasió.
Des del Japó, on participa la símere del G7,
el president ucrainès Volodymyr Zelenski
podria haver reconegut la pèrdua de Bahmut,
però també ha tret importància el pes estratègic d'aquestes ciutats.
Senyor president, Bahmut encara és amb mans ucraineses.
Rússia va dir ahir que havia conquerit Bahmut.
Crec que no.
El que vostè ha de comprendre és que no hi ha res.
Hem destruït tots els edificis.
Ara per ara, Bahmut només és els nostres cors.
No hi queda res, en aquest lloc.
Diversos experts asseguren que el control d'aquesta ciutat
del sud d'Ucraïna posaria a l'abast de les tropes russes
el control de dues principals ciutats de la regió de Donets.
Grècia va a les urnes amb el conservador Kyriakos Mitsotakis,
primer ministre sortint com a favorit.
Les enquestes atorgen a la seva formació
nova democràcia entre 5 i 7 punts d'avantatge
respecte del rival de l'esquerra radical,
cititzar Alexis Tsipras,
que vol intentar reprendre les regnes del país
que ja va dirigir entre el 2015 i el 2019.
A aquesta hora també expliquem que el ritme de venda actual,
només un 20% dels cotxes de l'estat espanyol
seran elèctrics l'any 2030.
Ara com ara els vehicles elèctrics purs
desperten l'interès entre els compradors
que continuen mantenint com a primera opció
els cotxes de gasolina.
Les dades són de l'Associació de Venadors GANBAM
i de la concessionària oficial Faconauto
en el marc del Saló de l'Automòbil de Barcelona a l'Automobile
que avui aquest diumenge tanca portes.
Comença l'horari comercial d'estiu avui diumenge
i les botigues de l'anomenat òmbit
de gran influència turística de Barcelona
podran obrir diumenges i festius.
Des d'ara i fins al setembre els comerços que ho vulguin
poden fer-ho, poden obrir portes
de les 12 del migdia a les 8 del vespre.
També recordar que la cursa de la Guàrdia Urbana
afecta durant tot aquest matí
el servei d'autobusos a Barcelona.
En un recorregut de 10 quilòmetres,
pas entre d'altres Passeig de Gràcia, Carrer València,
diversos carrers del barri del Poble Nou
fins a acabar el Passeig García Fària
a tocar amb Diagonal Mar.
Les afectacions que han començat a les 7 del matí
s'allargaran encara, atenció,
fins a quarts d'una del migdia.
10 i gairebé 3 minuts en esports.
Albert Benet, bon dia. Bon dia.
Què t'estaquem? Que el Barça s'al·libera
el títol de Lliga al Camp Nou,
tot i la derrota intranscendent ja contra la Reial Societat
per 1-2 a la Gespa.
Discursos del tècnic Xavi Hernández,
en referència estan a Johan Cruyff
amb aquell gallina de piel com a Joan Laporta
amb un no estamos tan mal
i del capità Sergio Busquets dient
que això només acaba de començar.
El Girona perd la setena posició a la Lliga,
la que donarà accés a Europa després de la derrota
amb el Villarreal per 1-2.
L'Atlètic Club és l'equip que ara mateix
ocupa aquesta posició.
L'Espanyol se la juga aquest migdia al Camp del Rayo
a partir de les dues.
En aquests moments està a 4 punts de la permanència
i, per tant, no té marge d'error.
I els Lakers queden a un pas de ser eliminats
de la lluita pel títol de l'NBA
aquesta matinada, també al tercer partit de la final de l'Oest,
amb els Denver Nuggets per 108 a 119.
Els Nuggets dominen la sèrie per 3 a 0.
El partit ja ha anat com a espectador Pau Gasol
que ha estat ovacionat pels aficionats dels Lakers.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
10 i 4.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante,
con seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Pero me pido que no me deje de ser
esa Catalunya brillante, con seni.
¿Eh?
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Pero me tienes a loca.
I ara mismo el provincialismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo empresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunidades autónomas, como Madrid,
precisamente porque aquí un catalán
se siente más en libertad que en Cataluña.
Del Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Avui a la setmana tràgica connectem amb Londres,
Ion Sindreu, bon dia i bona hora.
Bon dia. Columnista al Wall Street Journal.
Mentre tenim d'excedència el Toni Rodon, aviat tornarà,
però des d'aquí una forta abraçada japonesa,
el Toni Rodon.
D'excedència vol dir de vacances, passant-s'ho bomba.
Efectivament, efectivament.
Bé, Ion, com estan els ànims per Londres?
En definiria per Anglaterra.
Després de l'Espanya,
i després de l'Espanya,
i després de l'Espanya,
i després de l'Espanya,
Fabre, després d'aquesta setmana,
que ha fet vibrar, si més no Catalunya i la Colorado
amb la derrota del Madrid, bàsicament,
que ara molts hem celebrat més que al Campionat de Lliga.
Sí, no, jo crec que molta més celebració a Catalunya
que aquí, eh. Això, saps dubte.
No em diràs que ha estat per això un...
és a dir, un 4-0 amb una Champions
com la que sembla que no.
Sí, sí, he de dir que no vaig veure el partit, eh.
O no?
No, no, jo... És que no puc.
Hi ha un moment que ja...
L'any passat ja vaig arribar a la conclusió que no tinc...
Si vull arribar vell,
no puc seguir mirant aquestes eliminatòries del Madrid.
Perquè estaves convençut que et tornaria a guanyar el Madrid, eh.
Tot i que, si recordes, ja a la secció passada
vaig dir que aquest cop tenia un punt més d'optimisme,
però jo he arribat a la conclusió que és millor no mirar-ho.
És millor no mirar-ho.
L'any passat, recordo, a més,
estàvem a l'hospital pel naixement de la meva filla,
allò que a vegades s'allarga, el tema, eh,
i escoltar-ho per Catalunya Ràdio
i va ser... va ser devastador.
No em puc recuperar d'allò.
Per tant, mai més.
Home, aquest any sí, no, que el City aconseguirà la prouada de Champions?
Això espero, no? Això espero.
No ho sé, si no, seria de sabador.
Pensava que hauríeu vibrat una mica més
i veig que molt descafeïnat, tion.
No ho sé, ni la roda de premsa et va fer gràcia.
Sí, sí, la roda de premsa sí.
No, no, si jo vaig vibrar amb tot el voltant del partit,
però jo ja et dic que al partit
jo ja no tinc la capacitat emocional d'enfrontar-m'hi.
És així.
Dicho esto, buen viaje vuelta a España.
Gràcies.
Aquí hi ha hagut molt rebombori entre això
i l'arrencada del Chiringuito amb aquells quatre minuts.
Sí, de Guti.
Que s'ha fet gran, Guti, com tots, suposo.
Sí, sí, és veritat, eh?
Sí, sí, està gairebé més gran que jo, sí.
Bé, Dion, suposo que avui a la setmana 3
hi que parlem d'una qüestió que...
Arrencarem amb l'anècdota, però veurem que al darrere hi ha un fons.
És a dir, suposo que t'hi has trobat alguna vegada,
que has anat al supermercat, agafes una bossa de patates,
però quan l'obres t'adones que hi ha molt d'aire a dins.
És a dir, que fa la sensació, quan te la quedes,
que hi hagi una determinada quantitat de patates,
però en realitat n'hi ha menys, no?
Encara ho diu allò a la bossa que deia...
Jo recordo que deia, quan era petit, almenys,
diu, a menudo el contenidor se asienta.
I t'explicava que...
Això ho deia la bossa, que és per això
que hi trobes menys patates de les que sembla.
Però, per exemple, també passa amb el format xerrallat, no?
Que les bosses de format xerrallat...
I, de fet, hi havia fills de Twitter
demostrant que hi havia marques i empreses
que posaven tants grams de producte
i aquella xifra no es complia.
Aleshores, això, els anglesos hi heu posat,
fins i tot els americans, no sé qui dels dos,
amb un concepte econòmic, un nom, això, eh?
Se'n diu shrinkflation.
Shrinkflation.
Sí, shrink és una cosa que se'n congeix.
És a dir, inflació per empatitiment, d'alguna manera, no?
Per empatitiment, si és una paraula.
No sé, busca molt diac, però sí.
I, de fet, ha estat un dels temes de la setmana aquí al Regne Unit.
Hi ha hagut molta indignació.
Recordem que aquí la nostra inflació segueix per sobre del 10%.
La vostra ja ha baixat el 4,1%.
Per tant, la vostra m'està fent cada bé,
com a prediccions, a principi d'any,
la nostra m'està fent cada malament.
Llavors hem tingut el Daily Mail, un dels diaris d'aquí, per exemple,
publicant un article en què recopilava això que dius,
tota la gent que, a través de les xarxes socials,
presentava evidències de productes on s'havia produït la shrinkflation.
Alguns d'ells, com et pots imaginar,
perquè això és Anglaterra, absolutament horrorosos,
per exemple, una mena de galetes que aquí en diuen mini-cheddars,
doncs hi havia evidència, per exemple,
que allà on abans hi havia 25 grams a lliure i mitja,
ara costa 1 amb 75, però és que hi ha 23 grams.
És allò, una xifra no massa rodona.
Però va sumant, va sumant, va sumant 2 grams,
i tot això que s'estalvia a l'empresa.
Tot això que s'estalvien.
I, per exemple, un altre exemple que va a córrer molt,
és el d'aquestes, això que se'n diuen crackers,
no sé si tu has pres mai crackers quan vens aquí,
que és una mena de galetes que es prenen amb el te,
on hi va el formatge a sobre.
Una de les marques famoses es diu Ritz, com als hotels,
i aquí també hi ha evidència que el paquet s'ha empatitit.
I, clar, per què es produeix?
És un fenomen que aquí s'anomena downsizing,
i la recerca econòmica indica
que els consumidors són molt més sensibles als canvis de preus
que als canvis de quantitats en aquest downsizing.
Per tant, les empreses que, recordem,
estan fent front a un augment del preu de les matèries primeres,
doncs pensen que et poden donar agat per llebre més facilitat.
Aclarir que això no entaban a les oficines d'estadística.
Els estadístics sí que mensualment van mirant
si es produeixen canvis en el volum del producte
i fan els ajustaments que toquen en l'IPC.
Per tant, en principi, l'IPC no està infravalorat,
però nosaltres, com a consumidor de peu,
no el notem tant quan anem al súper.
I una cosa que he vist, escapa,
vaig veure que el Bureau of Labor Statistics,
dels Estats Units, que és el que fa l'IPC allà,
va publicar recentment, adreçant aquest tema,
un article en el seu blog,
en què llistava les categories que tendeixen a patir més
d'aquest downsizing relatives a d'altres.
Per tant, no sé si exactament es trasllada
al que ens passa a nosaltres.
Jo entenc que segurament sí,
que moltes d'aquestes empreses actuen similarment.
I, per si us interessa, entre 2015 i 2021,
per tant, això abans de la situació actual,
els articles en què ens donen més gat per llebre
amb això de la shrinkflation
són els productes de paper.
Parlem d'articles que compres al súper.
És a dir, quan vas a comprar un paquet,
si encara imprimiu a casa, que no sé si això encara es fa,
però de folis o de paper d'embolicar,
aquí és on és molt fàcil que, de cop,
ens posin menys producte dins el paquet.
A veure, això es pot sancionar?
O si ho anuncien, per exemple, en el paquet marcant
que hi ha menys grams de producte...
Clar, clar, s'ha de dir, això.
S'ha de dir, no?
És a dir, si abans n'hi havia 300 i ara et posen 250,
encara que t'ho venguin amb la mateixa bossa,
entenc que l'empresa ja està protegida, aleshores.
Clar, ells et posen el contingut allà.
I una cosa que alguns supermercats fan,
no sé si això ho teniu vosaltres,
és que et posen el preu per gram, que jo trobo que és bastant útil.
Saps, en l'etiqueta allà, a sota?
No m'hi he fixat. Nosaltres ens ho posen.
El que sí que és il·legal i que s'ha de poder sancionar
és quan et venen gat per llibre, no?
Que hi ha menys producte del que marca.
És legal.
El que passa és que és veritat que estan jugant
amb el que en economia se'n diuen behavioral economics,
aquests biaixos de percepció,
que fan que tu, si et posessin el preu, te n'adonaries més,
que no si et redueixen el contingut.
Com veiem en aquest exemple que posàvem,
sovint passa una mica de les dues coses.
I en tot cas és una discrepància fascinant,
perquè si comparem això amb l'economia que prenem als llibres de text,
hi veiem que aquí hi ha una diferència important.
Això se'n va adonar, un dels que famosament se'n va adonar,
va ser un economista americà de la primera meitat del segle XX
que se nomenava Gardiner Mintz,
que era un d'aquells economistes
que va treballar a l'administració de Franklin Roosevelt.
Tu recordes allò del New Deal de principis del segle XX, dels anys 30?
Hi havia una depressió mundial.
I Gardiner Mintz, que estava allà a la seva agència governamental,
es passava moltes hores mirant línies i línies de números,
d'aquests que mostren el canvi
dels diferents preus de l'economia amb el temps.
I va fer una descoberta molt important.
Va descobrir que certs productes, amb matisos,
sí que més o menys es mouen com els del llibre de text,
que vol dir allò que en l'economia de mercat
s'assegueix l'oferta i la demanda.
Les quantitats i els preus que es venen d'un producte
es terminen al mateix temps, és una mena de sobasta mundial,
en què el preu puja i baixa,
i tot el que està en oferta s'acaba equilibrat a la demanda
i es ven tot.
I això, si ho observeu, per exemple,
com va observar Gardiner Mintz en el seu dia,
és el que ens està passant en el mercat de les matèries primeres,
com el petroli o els aliments.
Quan Rússia va enviar a Ucraïna,
deixem de poder comprar el petroli rus o els cereals ucranesos,
el preu salta pels aires per la caiguda d'aquesta oferta,
i no és que les lleixes es buidin de barriols de petroli,
sinó que puja el preu normal.
Però què passa?
Que això és només una molt petita part de l'economia.
La majoria de vens i serveis elaborats,
com al qual ens referim, aquestes galetes rits, per exemple,
són productes diferenciats amb una marca que es produeixen en massa.
Llavors, el que ell va observar és que aquests preus
els fixen a aquestes grans corporacions
que tenen molt poder de mercat
i, de fet, es tendeixen a moure molt poc,
perquè saben que, com a consumidor, si es mou el preu a tot efecte.
Llavors, el que s'acaba ajustant en l'economia
no és tant el preu, sinó la quantitat.
I això no és sempre en el paquet.
Penseu què va passar al Covid amb el paper de vàter.
Quan tothom volia comprar paper de vàter,
no es va quadruplicar el preu del paper de vàter.
El que va passar és que les estanteries es van buidar, oi?
És el contrari del que diu el llibre de text.
I és el que ell va anomenar preus administrats.
I és per això, i aquí posem un altre nom d'aquests en anglès,
que avui en dia la gent parla de gridflation.
Grid, que en anglès vol dir avarícia.
Que hi ha economistes i analistes que diuen
que el problema que tenim actualment
és l'avarícia de les empreses, que són els culpables de la inflació,
perquè estan pujant els preus
o reduint el volum que tenim en els paquets.
Avui, amb el Lyons Indreu,
hi ha dos conceptes vinculats a la inflació,
la shrinkflation, que és això d'inflació per empatitiment,
i la gridflation,
que és com ara les empreses i els mercats
s'aprofiten d'aquest context.
Perquè, clar, és que si tu penses,
la guerra d'Ucraïna és evident que no s'ha resolt,
però segurament l'esquacetat de matèria prima,
en molts punts, sí, no?
I tot i així...
I recordem que la inflació és canvi.
Per tant, per més que pugin els preus un cop,
inflació vol dir que segueixen pujant.
I, aleshores, com t'expliques
que al Regne Unit la cosa està tan disparada
i que no s'ha pogut controlar?
És als preus dels aliments
i està relacionat amb la manera
com els mercats majoristes
negocien aquí els tipus de contractes
relatiu a altres països.
El que passa és que no està del tot clar
que això de la gridflation sigui veritat.
En principi, hi ha certa evidència que sí.
Per exemple, mirem els canvis de preus
i de volums venuts
de grans empreses de consum mundial.
Coca-Cola, per exemple.
Els volums, per exemple,
al primer trimestre d'enguany, relatiu amb l'anterior,
han pujat un 3%,
però el preu ha pujat un 9%.
Mirem Colgate, el pasta de dents.
Els volums els hi han baixat, un 3,5%,
però han pujat els preus un 12%.
Pepsi, Unilever, és una mica tot el mateix.
Hem parlat també en aquesta secció d'altres exemples,
com les aerolínees, han pujat el preu dels bitllets,
però l'han pujat més del que ha pujat el preu del seu fuel.
Per tant, els marges d'aquestes empreses
sembla que estan augmentant.
Ara bé, si ho mirem a nivell de l'economia sencera,
i no només uns sectors concrets,
no queda clar que sigui veritat, això.
És veritat que els marges de benefici
no han baixat i han tendit a pujar després de la pandèmia,
que és el contrari del que ha passat històricament
amb altres episodis d'inflació, com els anys 70,
però en gran part és el sector de les matèries primeres.
Són les empreses energètiques, perquè ens entenguem,
són les que estan fent grans muntanyes de diners.
Les altres no està massa clar que sigui així.
Però podríem dir, home, com a poc, no s'estan menjant el dolor.
El dolor te l'estàs menjant tu com a consumidor,
els seus marges no s'han comprimit molt,
i ells podrien estar pujant menys els preus.
Això té a veure amb el que dèiem abans.
El capitalisme, al moment en què els preus varien molt,
al contrari del que diu el llibre de text, són molt rars.
La competència, per més que estiguin oligopolis,
és molt més ferotge del que acostumen a explicar,
aquests llibres de text,
i normalment aquestes empreses intenten retallar costos,
fer inversions que incrementin la productivitat, etcètera.
I tot això és el que estava passant abans de la pandèmia,
en què hi havia una competència mundial molt forta,
i la inflació era molt baixa.
I això de la venda de la moneda és quan de cop, com dius tu,
hi ha l'excusa aquesta d'Ucraïna i llavors s'obre la veda.
Com que hem de pujar els preus igualment,
ja total els pugem una mica més.
I aquí parlem del tercer concepte en anglès d'avui,
que és el que molts analistes han començat a anomenar
excuse-flation.
Excuse-flation.
Vol dir, com que tenim l'excusa, i en moments com l'actual,
mirem al costat i totes les empreses estan pujant preus,
perquè, com dic, els han de pujar, els hi han posat els costos,
i al costat el pugem una mica més.
I el seguim pujant una mica més.
Llavors, d'aquí ve la gran por
que això potser s'allargui més del que tocaria.
I no pot ser que el fet que no siguin dins de l'EU,
d'alguna manera,
Espanya hagi rebut una mica més de pressions
per regular alguns preus
i el Regne Unit estigui fent el que li dóna la gana?
Bé, és veritat que aquí al Regne Unit
tenim una mica més una cultura més liberal,
però jo crec que en tot cas es deu més
a funcionaments interns d'aquests diferents mercats...
O a la barra dels empresaris, també, no?
La barra dels empresaris, en part.
De totes maneres, també s'ha de dir que aquesta excuse-flation
ja tenim senyals de què es va decrementant.
I, al final, també jo crec que una cosa que s'ha de dir,
i és un altre punt clau que hem de fer per tancar,
sovint tenim aquest anal·lis simplista
que els treballadors i empreses,
salaris i beneficis, un va contra l'altre,
però és important remarcar que les empreses
estan podent pujar preus perquè seguim comprant.
És a dir, la clau per la qual els beneficis empresarials
són elevats a nivell de tota l'economia,
o no han caigut, com en la crisi del 70,
en el fons no ve determinat per què fan les empreses,
sinó perquè, malgrat la inflació, el consum segueix fort.
I clar, de fet, jo crec que això és bo,
perquè si són elevats vol dir que les empreses
no tenen tants incentius per retallar inversions o fer fora gent.
I, precisament, és el que estem veient.
Recordo fa uns mesos, quan em vas dir
que les prediccions que havia fet al principi d'any
no s'havien complert,
jo vaig dir que segueixo pensant que hi ha optimisme,
i que, malgrat que tenim aquesta inflació,
que tothom és molt pessimista i diu que hi haurà recessió,
jo crec que el 2023 no serà tan dolent,
però sí que s'està complint, i la raó és aquesta.
És a dir, és el fet que, en principi,
l'excusflation s'ha produït, però la gent hem seguit comprant.
Això és dolent en el sentit que una mica t'estan donant gana
per llebre, però és bo en el sentit que l'economia
s'està mantenint i, de moment, l'atur segueix molt baix.
Avui, amb el Llió Sindreu,
el columnista de l'Universitat d'Urbana,
en aquesta lliçó d'economia inflacionària,
Joan, què tal la vida a Londinenca
amb el rei Carles III coronat?
Està canviant molt el teu dia a dia.
Mira, l'altre dia vaig anar a la llibreria,
perquè, com saps, això de tenir nadons
vol dir que has d'anar comprant aquests llibres que els agraden,
de solapes que s'obren i tal.
O de música, de tacte. De tacte.
I, de fet, també... Aquí en tenim un,
que és el Cargol Trauganya, que la cançó està...
Un dia ho van explicar els companys del Búnquer,
Llió i la Neus, que la cançó està mal interpretada
i en un moment determinat del Cargol Trauganya
fa la sensació que acaba tocant l'himne d'Espanya.
Ah, sí? Ja et buscaré el document.
Jo és que només tinc la lluna, la pruna, d'aquests.
Però, total, vaig anant allà a la llibreria
i em trobo un prestatge sencer.
Tu has vist aquests llibres de solapes que diu...
On està el senyor Mussol?
I que llavors tu obres la solapa i hi ha un mussol, no?
I això als nens els encanta.
És Carles III, és la nova versió.
Llavors tu obres la solapa i surt Carles III,
amb les seves orelles i totes.
Els llibres infantils? Els llibres infantils.
Brutal. Estan plens.
I, de fet, me'n van regalar un l'altre dia, també.
A cada pàgina hi ha un Carles III amagat on és el Wall-E,
però a nivell principiant, a nivell fàcil.
És una mica més fàcil, perquè el Wall-E jo no el sabia trobar mai,
en canvi aquests, en principi, és una solapa d'aquestes de felpa.
Però surt per darrere Carles III.
I, de fet, un altre que em van regalar, també,
que és un os que visita llocs de Londres.
El que és el context de la història
és que se'n va al Palau de Buckingham i surt Carles III.
Per tant, ja ho han revisat.
Els bitllets han tardat més, però tot això ja ho tenien a punt.
Com hem d'admetre?
Molta de la premsa teníem a punt l'obituari i tot això.
Per tant, jo crec que aquí hi havia anticipació.
I tant.
I quina campanya de màrqueting i de neteja
i de populisme i de tot, una mica?
Sí, perquè no sé si teràpies energètiques
o d'aquestes, amb el nom de Carles III,
si s'estan popularitzats, en el moment.
Espera un moment, que t'he trobat el document.
Va, fins aquí ve.
Puja la muntanya, fer el gol, treu bé.
Anananana...
La-lo-lo-lo-lo-lo...
Perfecte. Aviam, empalma les dues.
Empalma les dues.
Ep, ep!
Oi, oi, oi, oi!
Doncs això és el que deixaven Constància al búnquer,
amb la Neus al piano,
que les dues cançons es poden...
Això passa, eh?
Quan estàs allò jugant amb el piano i tal o amb un instrument...
Sí, però en aquest cas no era el piano improvisat,
sinó que a la versió infantil ja et portaré el compte un dia.
Al final està... bueno, amb el rajol se'n va cap allà.
Això, Pujol, recordes que ho deia?
Deia que ell no sabia com,
però començava a cantar la marcellesa
i acabava sempre cantant el cara al sol.
Doncs mira...
Escolta'm, Ion, moltes gràcies, ho deixarem aquí avui,
perquè me'n vaig cap al Teatre Romea,
on em diuen que hi ha arribat un munt d'oïents que ens hi esperen...
Espontanis. No, espontanis, no,
perquè fa moltes setmanes que els convoquem,
i tinc el Toni Cruanyes aquí, darrere la Peixera,
que m'està saludant, que ara agafem un taxi,
i anem en direcció al Teatre Romea,
a fer les dues últimes hores del programa avui
per posar el puny final a la gira dels 35 anys del suplement.
Ion, una abraçada, cuiden molt. Doncs au, moltes felicitats.
Una petita pausa i de seguida el suplement
Toni Cruanyes que mida el taxi cap al Romea. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Avui, el suplement des del Teatre Romea de Barcelona,
amb el suport dels productes frescos de Caprabo a casa.
Valmunt vol anar-se'n al llit amb la Marquesa de Mertei,
que el refusa perquè ell vol fer-ho amb Torvel,
que no vol fer-ho perquè és una dona casada i virtuosa.
Llavors se n'hi va amb la Virginal Cecil,
que en realitat voldria fer-ho amb el joved encenida
que està perdudament enamorada.
El que comença com una estratègia perfectament calculada
vindrà un drama quan entren en joc els sentiments.
Dirigida per Carol López,
les amistats perilloses es podrà veure al Teatre Lliure de Montjuïc,
del 18 de maig al 18 de juny.
Compre ara les entrades.
Del 2 al 11 de juny arriba a Andorra Clàssicant,
un esdeveniment de música clàssica
on viuràs moments memorables amb Anita Rajvelijvili,
Benny Benak, la Vertigo Dance Company i molts d'altres.
Reserva les entrades a clàssicant.com.
El 28 de maig és dia d'eleccions locals i autonòmiques.
Per votar, identifica't amb el DNI, el permís de conduir,
el passaport, la targeta de residència
o la targeta d'identitat d'estranger.
Fes servir el sobre blanc per les locals
i el de color sèpia per les autonòmiques.
Lliura els tancats a la presidència de la taula perquè es comprovi
i deposita cada sobre a l'urna corresponent.
Pots votar de 9 del matí a 8 de la tarda.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Arriba Girona, temps de flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors...
decoraran els carrers amb un altre aire.
I el Cort Inglès de Girona s'uneix a aquesta cita
amb una exposició de flors a la plaça de Salvador Dalí.
Un menú a la cafetaria, pàrquing gratis a la nostra botiga.
Vine a Girona i viu temps de flors amb el Cort Inglès.
Arriba l'últim i decisiu debat.
El debat dels candidats per Barcelona.
Aquest dimarts en directe a TV3 i a Catalunya Ràdio.
El debat de les municipals. Més i més a prop.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.Casa teva.
Avui diumenge al Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Àngel i plaça Catalunya,
obren per tu de 12 a 8 de la tarda.
Sí, sí, aquest estiu obren cada diumenge i festius.
Molt més temps i avantatges perquè facis les millors compres,
en moda, esports, llars, supermercat, electrònica...
Recorda, avui diumenge al Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Àngel i plaça Catalunya,
Un mateix concepte.
En aquest capítol, parem l'antena A,
explicat per diversos personatges
i que poden ser inspiradors per a tothom.
La bona pregunta és aquella que aconsegueix la resposta
que tu estaves buscant.
Que haver hagut de cobrir algun incendi forestal
i signar com a sucarrats va provocar algun avoró.
La veu ens ensenya molt de les persones.
Parem l'antena.
Fer aquest podcast per mi és la feina somiada.
Un projecte personal de Manel Alies.
Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació.
Parem l'antena.
Cada dimecres a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Son les 6 del matí. Bon dia, som-hi.
Bon dia, Laura.
És molt pesat, llevar-se tan aviat cada dia.
Bé, més que pesat, és cansat.
Però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina,
doncs ho portes una mica millor.
T'agraeixo molt que m'hagis traïda la teva programa.
Sé que eres molt famosa.
Tu l'escoltes, a la Laura?
Sí, amb el meu pare, amb el cotxe.
Bon dia. Laura Rosel, bon dia.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
És el teu matí.
Benvinguts al Llindar.
Una experiència única on cada setmana una persona coneguda
i temerària accepta creuar al Llindar.
Ja t'han tapat els ulls completament, oi?
Sí, sí, estic absolutament desorientada.
No veig absolutament res.
Ja no veus res? No. Perfecte.
Una història que a poc a poc
s'anirà llunyant de la realitat
i entrarà en territoris estrany i inquietants.
Jo no m'humiliat mai amb cap quim.
Deixa'm fer una trucada, com a mínim, sisplau.
El Llindar, una experiència sorprenent.
Direcció i guió de Toni de la Torre
amb la narració de Jordi Buixaderes.
En podcast, a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Aquest dimarts, el primer capítol amb en Peyu.
No...
us...
les...
pleses...
en dançant la...
japonesa.
No...
no...
us...
enviaran...
el temps d'una...
Catalunya Ràdio.
El suplement.
Roger Escapa.
Un minut.
Per arribar a dos quarts d'onze del matí,
som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
m'ha abandonat l'estudi de Catalunya Ràdio
en aquesta publicitat,
i som dins d'un taxi acabant de creuar la Diagonal,
acompanyats d'un il·lustre col·laborador d'aquest programa,
que és el Toni Cruanyes. Bon dia.
Hola, bon dia. M'has tret a passejar, avui.
Camí del Teatre Romea.
Arribarem d'aquí una estoneta amb aquest taxista que ens porta a cavallar.
Hola, Xavier, bon dia.
Com estàs, Xavier?Molt bé.
Treballes els caps de setmana, habitualment?
Normalment, sí.Avui el trànsit bé, no?
Crec que hi havia la cursa de la Guàrdia Urbana,
però no sé si hi ha molta cosa tallada.
No, ara ja no.
Ja està terminant la cursa.
Doncs d'aquí uns minutets que arribarem al Teatre Romea,
que ja heu obert les portes,
i mica en mica van arribant tots aquests audients.
A veure, Cruanyes, com va la vida?Al meu barri també hi ha alguns carrers tallats,
perquè jo visc a l'Eixample, a dreta,
i tenim la festa modernista de l'Eixample, aquesta setmana,
i hi ha el carrer Blue, que està també tallat,
evidentment, amb els nous carrers pacificats,
que també fan força goig,
els del Consell de Cent i els de Girona,
i és agradable.
Estava mirant, realment, clar, la gent es pensa que,
com que jo faig el Telenotícies del vespre, soc de nit, no?
I a mi m'encanten, els matins.
La veritat és que ara mateix, amb aquest solet,
i tot és fantàstic.
Estem baixant pel carrer Villarroel,
i fa res, dos minuts de la publicitat,
hem vist el candidat Daniel Sirera del Partit Popular
fent un acte de campanya allà al Turoparc.
I ara, allò que fan els candidats com cara d'enfadats, no?
No sé què devia estar explicant.
Escolta'm, Toni, tu ets home de teatre,
i vas sovint al teatre?
A mi m'agrada molt anar al teatre, m'agrada molt,
però el meu horari de feina és fatal,
i és una llàstima,
perquè, justament perquè faig el Telenotícies,
m'arriben moltes invitacions per anar al teatre,
i no hi puc anar.
I penso que el dia que deixaré de fer el Telenotícies
ja no m'arribaran les invitacions,
i llavors sí que podré anar-hi.
És una llàstima, perquè fem moltes cròniques culturals,
i sempre estic allà preguntant als que hi van,
els companys de feina... Això què tal?
Això què tal, val la pena,
i després moltes vegades em quedo amb les ganes, però...
Tens el cap de setmana? Tinc el cap de setmana,
però també el cap de setmana és pels nanos.
Llavors vaig bastant a teatre infantil,
d'aquests que fan els diumenges al matí,
o a concerts infantils, també,
i em deixo perdre moltes coses.
Em sap greu, perquè...
Mira, el que sí que faig és llegir,
perquè la lectura la pots improvisar una mica a casa,
però cinema i teatre ho trobo molt a faltar, sí, sí.
Ara volia anar a veure El Temps i els Conway, per exemple,
i m'ha estat impossible d'organitzar-ho entre...
El Nacional? Sí, sí, tenia molt bona pinta,
i mira, ja s'ha acabat.
Escolta'm, clar, tu arribes a casa
a una hora en què els teus fills deuen estar a Dormínia, no?
Sí, el gran sempre m'espera una mica despert.
Però a quina hora arribes, a quarts d'ons, a les 11?
Dues quarts d'ons, entre dos i tres quarts d'ons.
Llavors, el gran sempre...
Ja, i sempre fem la mateixa broma, ell fa veure que està adormit,
jo li tanco els porticons de fora, que això sempre queda obert,
i ell fa veure que està adormit, i llavors se li escapa el riure,
i encara fem una petita conversa, i llavors ja sí que...
Quants anys té, ara? Em farà 9.
9 anys. I la petita sí que deu dormir.
Ah, sí, sí, la petita dorm.
Clar, tens uns horaris que has d'aprofitar molt els matins.
Sí, sí, els matins sí que...
Portes els nens a l'escola i després tens una mica de matí per tu.
Exacte, i llavors també vaig a buscar el gran,
que té vuit anys, el vaig a buscar tres dies,
a l'hora de dinar, i dinem junts.
Llavors, això també és una mica complicat,
l'organització amb la feina, però també ja ho hem assumit,
que no podem estar aquí anys i anys fent horari de vespre
i veure els nens que creixen només dissabte i diumenge.
Per mi és molt important l'hora de dinar amb el meu fill gran,
jo crec que l'any que ve ja hi afegirem la petita, també,
i és una estona, són dues hores i mitja, de qualitat, també,
parles de les teves coses, ell parla molt de futbol,
i és la manera, també, que, entremig de temes de futbol,
acaben sortint temes més de fons, i és maco.
Això vol dir que estàs cansat de treballar a les nits,
de fer el ten a vespre?
No, no, cansat no hi estic, però sí que hi acuse un cert desgast familiar,
perquè jo estic content, perquè el TN Vespre està...
vaja, ho peta molt, no?,
des del punt de vista de la informació que estem donant.
Les audiències, no?, les audiències.
Però també estic molt content del qualitatiu,
és a dir, de la impressió que la gent té de l'informatiu, no?,
és un informatiu de tota la vida,
i ha canviat tot a nivell dels mitjans de comunicació,
de les xarxes socials,
i encara ens mantenim allà amb força,
perquè cada dia també el pensem, el programa,
cada dia estem tota la tarda donant-li voltes,
i altra gent ja ho ha fet durant el matí,
també donant-li voltes per veure com ho explicarem,
aquella notícia que és la del dia,
i l'endemà és una diferent, el dia següent és un altre,
i jo, en aquest sentit,
estic totalment excitat amb el Telenotícies de cada dia, encara.
Quants anys fa que el fas, ara?
Ara farà 10. 10 anys?
Aquest setembre comences la decena temporada.
Sí, exacte. Sí, sí, sí.
10 anys fent una cosa, som molts anys, eh?
Ai, Roger, que tu ets molt jove, però...
Quantes coses tens de la vida que t'hagin durat 10 anys?
La teva parella? Sí, la meva parella...
La teva parella fa més de 10 anys, ja.
La meva parella ja et farà. Quina era el doble, eh?
Ostres... Tota la vida, junts?
Uf... Ostres, ara ho dius així?
Tota la vida, no, però la meitat de la vida, pràcticament.
Sí, la meitat de la vida, sí, sí, sí.
No, esclar, 10 anys, som molts anys.
Mira, jo en tinc 48,
i... sí, sí, 10 anys pinten una cosa molt a llarg termini.
A veure, el Telenotícies... Abans havia estat corresponsal.
París, Londres... París i Londres,
ha estat especial a llocs.
Si sumes París, Londres i el temps que he estat a fora,
també sumen 10 anys, eh?
I no sé si... I saps què t'agradaria fer després?
Home, jo m'agradaria continuar fent el Telenotícies
després d'uns anys,
i després, no ho sé, el periodisme va prenent formes diferents.
El meu que m'agrada és explicar històries.
I si pot ser explicar històries, que sé de què va.
És a dir, no explicar històries duides,
sinó poder anar a un lloc, veure què passa,
entrevistar la gent i, llavors, explicar-ho.
I això no sé amb quin format, de quina manera,
es pot fer a la ràdio.
Tu ho fas molt bé, això.
A mi m'agraden molt els programes de matí,
tant tu com la Laura, també, entre setmana.
Però, especialment, tu, la capacitat que teniu al cap de setmana
d'agafar-ho amb més reflexió,
amb una miqueta més de tranquil·litat,
explicar històries, potser, més humanes, no?
Trobo que això té molt valor.
I hi ha gent que té gràcia en fer-ho a la ràdio,
i hi ha gent que té gràcia en fer-ho a la tele,
però, a més a més, també hi ha altres formes
que cada vegada s'utilitzen més.
L'altre dia estàvem parlant amb una gent de la televisió
que, clar, ens hem de posar les piles amb el TikTok.
Ara hem de fer el TikTok del Telenotícies.
T'imagines? Jo he fet les notícies al TikTok.
A mi em fa mandra, la veritat.
Doncs jo tinc curiositat per provar-ho.
Vols que et digui? És a dir, jo crec que serà molt difícil,
però potser d'aquí un temps ens hi hem acostumat
i trobem la fórmula.
Clar, no farem les pallassades que fan
amb el TikTok a la gent que balla, eh?
Però potser ens hem d'acostumar, també,
a explicar les coses d'una altra manera.
No ho sé, per arribar a més gent.
Som a Catalunya Ràdio, som dins d'un taxi,
hem entrat ja al Raval, camí del Teatre Romeu,
hi posarem el puny final a la gira dels 35 anys del suplement,
acompanyats del Toni Cruanyes.
Clar, Toni, dius, a mi m'agrada explicar històries.
Això vol dir que en un despatx, en principi, no t'hi veurem.
Tens un perfil que, per exemple,
potser algú podria pensar que és ell i és un bon director.
Tu em coneixes una mica, vols dir?
Sóc una mica desorganitzat.
No ho crec, no ho crec.
A mi em deixes fer de registar el peu de la notícia.
M'agrada, m'agrada.
Aquests últims anys, també hem descobert la teva faceta
més escritora, no?,
i a més a més t'ho han reconegut en Premis,
amb la Vall de la Llum, que és la teva última publicació.
Estàs escrivint, ara, Toni?
Estic intentant escriure.
Però no sé si me'n puc sortir gaire,
perquè realment se'm fa complicat per qüestions d'horari,
de com m'organitzo la vida, no?
Però...
Tinc un projecte al cap i un altre també migpensat.
Vull dir que de ganes en tinc, eh?
De ganes en tinc. No sé quan podrà sortir la llum, això,
però tinc idees perquè siguin nous llibres, sí.
Sobre què serà el proper llibre?
Tens alguna idea? Serà una novel·la?
Perquè en l'últim capítol vas indagar molt en la història familiar,
també molt Canet de mar, no?
Aniràs a veure el mateix?
Jo crec que sí.
És a dir, el que estic preparant, el que estic buscant,
és escriure una part, però estic aturat, entre altres coses,
perquè necessito més informació,
i és seguir la història del llibre de la vall de la llum.
O sigui, una segona part. Sí, sí.
Una segona part que se centrarà sobretot en la història
d'una, no només una,
però una de les dones de la meva família.
Segurament la protagonista és la meva besàvia,
és a dir, la mare.
Seria més que una seqüela, seria una preqüela.
El llibre de la vall de la llum és la història del meu avi, bàsicament,
i aquesta que estic indagant i estic buscant informació
és per fer la història de la meva besàvia,
és a dir, de la seva mare.
Fantàstic.
Ara estem aturats,
i segurament heu sentit els vidres d'un cotxe escombraries,
perquè estem aquí.
Quin carrer és aquest?
Això és Raval, ja a tocar del Romea.
Pràcticament estem arribant.
On som, ara? Quin carrer és aquest?
Som al carrer del Carme, efectivament,
i ara ja arribem a la Rambla.
Es veu l'ambient aquí, una mica, també.
Mestants turistes.
Sí, home, que no hi faltin, aquí.
Tots molts de... Quants anys fa que visc a Barcelona, ara, Toni?
Jo visc a Barcelona, jo vaig marxar de Canet
per anar a estudiar a la Universitat a l'Autònoma,
i vaig estar uns anys vivint a la Vila Universitària,
i després ja em vaig instal·lar a la dreta de l'Eixample,
i això, per tant, deu fer bastants anys.
Havia de tenir jo 22, 23 anys,
després he estat vivint a fora, a l'estranger,
però sempre he acabat venint a Barcelona.
T'agrada viure a Barcelona?
A mi m'agrada viure a Barcelona i m'agrada
els carrers que ja formen part també de la meva història
de joventut i adolescència,
que són, doncs, el carrer Girona, el carrer Bailent,
el carrer Cas...
I ara passeig a Sant Joan i el carrer Girona, sobretot,
que estan espectaculars per passejar-hi.
Però aquí a la Rambla, per exemple, hi vindries a passejar?
No. Sincerament, no.
De fet, et diré fins i tot una cosa més sobre la Rambla.
A mi em va tocar donar la notícia de l'atemptat.
Estaves treballant aquell dijous.
Estava treballant, sí.
Vam fer un programa de gairebé vuit hores seguides,
aquella tarda, tota la tarda seguint-ho, i...
Estem molt a prop, som molt a prop del punt exacte on...
Sí.
Del mosaic, no? Exacte.
On va entrar la furgoneta, on es va aturar la furgoneta.
Al final del trajecte de la furgoneta va ser aquí, exacte,
on tothom que hi era va poder veure mentre baixava,
tot aquest tram de la Rambla.
Se m'està posant la pell de gallina només de veure la imatge, ara.
És que és el que em passa a mi amb la Rambla, saps?
No hi tenia una història prèvia.
I aquell dia fins i tot et diria que vaig tenir una sensació estranya,
perquè jo havia viscut a Londres i a París
a llocs on hi va haver els atemptats.
De fet, jo agafava la línia d'autobús
d'una de les quatre bombes que van explotar a Londres.
Vaig sentir molt més proper a aquell moment de Londres, per exemple,
o del Bataclan, que és una sala de festes a París,
que hi havia anat algun divendres, de festa,
amb els amics, a ballar i a prendre alguna cosa.
I en canvi, aquí, la Rambla,
és un lloc que jo sempre havia vist com un lloc de turistes,
i no me l'havia fet meu.
Des dels atemptats, no puc evitar pensar en els atemptats.
Quan passo per aquí, sempre penso el mateix.
Amb aquella furgoneta i amb la imatge...
amb la imatge que tenim al cap, no?, de...
Sí, realment, ens ha quedat.
És part de l'herència de la nostra generació,
el record d'aquell atemptat.
Ara ens hem aturat just davant del mercat de la Boqueria,
perquè farem temps fins arribar al Romea,
i entrarem nosaltres a partir de les 11 del matí.
És el més gros que t'ha tocat explicar?
Segurament que sí, no, Toni? Jo crec que sí.
Segurament, clar, sostingut en el temps,
hem tocat, generacionalment,
explicar uns quants atemptats terroristes,
i alguns anar-los a explicar in situ.
Recordo, per exemple, l'atemptat de Nice, del 14 de juliol,
el dia de la festa nacional francesa,
i aquell camió que va aixafar una vuitantena de persones.
Ho recordes, Roger? Sí, sí.
Va ser un...
Va ser aquells mesos previs a l'atemptat a Barcelona
que sabíem que podia passar
i hi havia un alerta màxima de terrorisme,
i molts atemptats a diferents punts d'Europa,
i cada cop ens anava tocant de més a prop,
i vam dir que passaria a casa nostra, i efectivament.
Totalment. I, a més, cada vegada de forma més indiscriminada.
Els primers atemptats, clar, eren molt sofisticats,
els avions contra les Torres Bessones.
Però al final, ja haver de posar aquestes pilones,
aquests New Jerseys als passejos,
recordo també haver anat a Berlín
per l'atemptat que hi va haver en una fira de Nadal.
A Brussel·les també ens vam trobar amb el mateix,
però tot això forma part del meu historial com a periodista,
tots aquests atemptats.
Per tant, segurament ara em deies, és el més fort que has explicat.
Jo crec que, en singular el moment de l'atemptat,
i aquells dos o tres dies de l'atemptat de Barcelona segur,
però és que fins i tot des d'un punt de vista continu històric,
els atemptats, la inseguretat provocada per aquests atemptats
de real islamista i amb tan poc sentit,
ens han frapat al principi del segle XXI.
Han passat cinc o sis anys. Aquest estiu farà sis anys, crec, ja,
perquè devia ser 2017, estem al XXIII i tant.
Sis anys, sis anys, imagina't.
Tu per què et vas fer periodista, Toni?
Jo per explicar coses d'aquestes, segurament,
home, millor coses a les més positives,
però sí, jo em vaig fer periodista perquè m'agrada viatjar,
m'agrada escriure,
jo pensava que seria periodista de premsa, de diaris.
Ho vas ser, no? Vas ser director, fins i tot.
Sí, exacte. De l'avui.
Va ser una experiència fogàs, la de la premsa escrita,
i ara he mirat amb temps, diguem-ne, que...
ho miro millorant-se, però també amb una certa sensació
de lleugeriment, no?,
perquè la crisi de la premsa escrita és molt...
Ara mateix és molt complicat treballar mitjans de comunicació
de premsa escrita i, fins i tot, digital, diguem-ne.
I, per tant, crec, dintre de tot,
que vaig fer sort passant a l'audiovisual.
Però, vaja, no va ser una decisió meva, eh?
Els professors de l'Autònoma em posaven més bona nota
a les assignatures de ràdio i de televisió
que no pas a les de premsa escrita.
Per tant, acaben ser ells els que em van estirar cap a aquest mitjà
que, al final, he fet el meu mitjà de vida.
I l'entrada a TV3, quants anys tenies?
Deia ser molt jovenet, tu.
Mira, jo vaig entrar com a estudiant.
Doncs devia tenir 21, 22 anys.
Vas fer les pràctiques allà.
Vaig fer les pràctiques allà, era l'any 96.
I després la vida va donar...
Em van trucar un parell de vegades
per fer substitucions puntuals.
I després ja entrava la gent que tenia les oposicions.
Jo, en aquell moment, encara no les tenia.
Em vaig anar a donar voltes pel món,
em vaig presentar les següents oposicions
i, de fet, vaig tornar al cap d'uns anys
ja per ocupar la meva plaça fixa,
que era el 3-24, al cap de setmana.
Els matins del cap de setmana, el 3-24.
Aquest estiu en fem 40, tant TV3 com Catalunya Ràdio, 40 anys.
I anem veient com algunes de les primeres veus
i cares de l'emissora i de la tele es van jubilant,
per alguns dels que hi són des del principi.
I també tinc la sensació que hi ha una mica de renovació.
Estan començant a entrar de nou cares noves.
Feia molts anys que no passava.
Tornem a veure stand-ups de gent jove, cosa que està molt bé.
I... no sé cap on anem. Tu saps cap on anem?
Jo sé cap on anem.
Jo sé cap on anem de forma immediata,
però no sé cap on anem en el mitjà llarg termini.
Però és veritat, ens està passant molt, tenim gent nova.
S'agraeix molt aquestes noves ganes i maneres de fer.
També n'hem d'aprendre a tots.
Nosaltres ensenyem la gent nova
i la gent nova ens ensenya altres coses que també ens fan falta.
Però també és veritat que ara, just a passat,
aquests dos últims anys, tenim molta gent que s'està jubilant.
I també t'haig de dir que em sap molt greu,
perquè hi ha molta gent que està en plena forma
amb una experiència brutal,
amb un bagatge de tot tipus polític, cultural,
d'informació econòmica, de saber explicar tot això.
I que se'n van cap a casa.
I ho tenen molt merescut,
començar una nova vida amb més tranquil·litat.
Però també trobo que...
això de posar xifres concretes
a l'edat en què algú ha de deixar de treballar,
em sembla... se'm fa molt estrany.
Tu voldries decidir-ho tu el dia que plegues, no?
No t'agradaria que et jubilessin? Sí.
Home, de fet, tinc el meu coeditor, Miquel Ramon,
que és una institució dintre de la televisió,
ha estat cap d'Economia, editor,
durant molts anys del Telenotícies migdia,
i aquests últims 10 anys d'aventura al Telenotícies vespre
ha estat al meu costat,
que es podia haver jubilat l'any passat
i va decidir allargar-ho un any més,
cosa que em va omplir d'alegria veure que el tindríem
un any més amb nosaltres,
perquè optava per quedar-se a treballar amb nosaltres,
encara que això, volgués dir, endarrerir la seva entrada
en aquest món entre cometes idílic de la jubilació idílic,
si et trobes bé,
i pots anar d'excursió amb l'Inserso i a fer històries, no?
Però ara ja s'està acostant el dia que marxarà,
i la veritat és que em fa patir perdre'l, perquè...
Com d'important és tenir un equip que t'acompanyi
i algú al darrere que et cobreixi una mica les espatlles
perquè si no, no seríem res.
I sense aquest equip, la cosa no funcionaria.
Nosaltres donem la cara, moltes vegades ens critiquen,
a mi em passa, que la gent et diu
que a Twitter tot es personifica molt.
Llavors, el Cruanyes és el que posa la cara i el que insulta,
o el que li retreuen si alguna cosa no va bé.
Però escolta'm, la veritat és que jo dono la cara
per un equip de gent que fa molt bé la seva feina,
i el 95% del temps és perquè em diguin coses positives
que no em mereixo que em diguin a mi,
sinó que se'm mereix l'equip.
I això de ser objecte, a vegades, també, d'articles,
de premsa, més aviat, rosa,
que fins ara no hi estàvem gaire acostumats aquí,
però ho estem començant a fer també en català,
i és evident que tu formes part d'aquest estat sistem
d'aquest país petit, però que sigui susceptible
el fet que pengis una paella al teu Instagram
o que els teus fills siguin notícia o tu per com vas vestit,
això com ho portes?
És una mica estrany, perquè, clar, ara també et diré una altra cosa.
Jo he explicat en públic una mica la meva situació familiar,
perquè crec que podia servir d'exemple,
no perquè ningú em seguís el meu exemple,
però que formés part d'aquest aparador
dels mitjans de comunicació en què hi ha gent de tot tipus.
Jo, quan era adolescent, no hi havia ningú que fos homosexual,
que aparegués com a una persona com jo,
que explica que fa la seva feina, que té una vida...
Quins eren els teus referents?
Fa poc entrevistava el Francesc Soler,
que ha publicat el Somriure dels Dufins.
Que, per cert, el recomano, l'agrada molt, aquest llibre.
Deveu ser d'una generació bastant similar amb el Francesc,
i ell m'explicava que els seus miralls eren sobretot Freddie Mercury,
de l'època, potser fins i tot el Carmen de Mayrena...
Imagina't.
Totalment negatiu, jo.
A mi em va costar molt acceptar-me a mi mateix com a homosexual
només pel fet de pensar què és el que tens al cap
quan dius homosexual, gay o maricón,
que és la manera despectiva que s'utilitzava,
i que gairebé l'única manera, moltes vegades,
que es parlava de la gent d'orientació sexual,
que no fos heterosexual.
I, clar, això...
Jo trobo que m'he trobat una miqueta amb una certa trampa,
públicament dir, doncs, escolteu, això és normal,
per tant, jo puc agafar-me una baixa de paternitat quan tinc un fill,
o jo puc explicar que tinc una parella,
i això no em treu cap credibilitat
a la feina que faig com a periodista.
Però, clar, a la vegada ara, també com deies tu,
ara que hi ha el món de la premsa rosa arribat fins i tot
en l'àmbit més local,
doncs sí, tinc aquesta sensació que de vegades alguna cosa
que poses a qualsevol petit detall de la teva vida
es pot utilitzar perquè ho acabin explicant,
i ho sàpiga tothom.
De tota manera, t'has de dir que la gent, de moment,
està sent molt amable i la meva vida privada es limita a això,
a una paella, a un dia que surto amb bicicleta,
i tothom està respectant molt...
Fins i tot et diré que als meus fills
no poso mai fotografies d'ells a Instagram,
i mira que de vegades algun podia haver fet alguna fotografia
pel carrer i aquests mitjans digitals, sobretot,
que són els que fa la premsa rosa nostrada,
també ho respecten.
Dius que, d'alguna manera,
clar, tot això ho portes, o sigui, ho mesures molt el que dius,
però que et va costar molt acceptar-te a tu mateix, no?
En quin sentit i quina edat tenies quan dius que et costava
i quan vas fer un pas de dir,
escolta'm, soc homosexual,
ho diré i em faré bandera, fins i tot.
Saps què passa, Roger, també?
Que jo crec que ens falta encara una mica de perspectiva,
perquè això ho veiem tal com era, no?
És a dir, jo no soc d'una generació
en què els homosexuals els posaven a la presó.
Sí que soc de la generació en què la gent va patir la sida.
És a dir, vol dir que molta gent va morir
perquè no es va investigar sobre una malaltia
de transmissió sexual, que sobretot va afectar
els països de Sant Francisco, a Barcelona, també.
Jo, en aquell moment, encara era adolescent,
era petit, per tant, això tampoc no ho vaig viure.
Per tant, estic com una miqueta entrepà, diguem-ne,
de la llei de vagos y maleantes, del franquisme,
que això no existia, encara no havia ni nascut,
i l'altra, que era una situació que tampoc no era la meva.
Per tant, segons què expliqui,
i vist des d'ara, sembla una tonteria.
Però, la veritat, jo no vaig estar mai en risc
d'anar a la presó per ser homosexual,
però sí que tots els referents eren negatius.
Al meu poble només hi havia una persona que fos homosexual,
que tothom reconeixia, que l'hi deien el gitanet.
Era un que apareixia sempre que hi havia una festa,
s'emborratxava, tothom veia que estava allà.
La gent no li feia mal, però algú l'insultava, també,
i era una persona que, diguem-ne, que va acabar malament.
Tenia una parella que vivia amb un arrolot,
amb una caravana, i va acabar matant-lo.
És a dir, que va acabar sent víctima de violència masclista,
llavors no en dèiem així.
I, per tant, els referents que hi havia a la televisió,
tot eren els acudits de l'Arévaló, de maricons,
els únics que es permetia reconèixer com a homosexuals
eren gent de l'espectacle,
però de l'espectacle de més baixa estofa.
En el món de la prostitució...
Clar, davant de tot això, el primer que feies era negar-te tu mateix,
perquè ser homosexual volia dir això,
i a més volia dir imaginar-te que tu no podries tenir família,
perquè el concepte de parella...
Ja no et dic de ser pares,
sinó el concepte de formalitzar una relació de parella
no era ni imaginable en aquell moment.
Déu-n'hi-do com li has donat la volta.
Exacte.
Som al carrer de l'Hospital,
camí A, tocada al Teatre Romea,
ara parcarem i començarem a baixar.
Des de dins del Romea ens espera tota aquesta plateia plena
per celebrar els 35 anys del suplement.
Ho farem amb molta música, tenim el David Truéva,
tenim la Carme Elias i el Lluís Omar,
dos totemps del Teatre Català, avui, que els entrevistarem,
Renaldo i Clara, també tenim el Txai Bonastre...
La cursa dels 40 anys, tu la corres o no?
Doncs no m'hi he apuntat encara,
és el dia 18 i estic fent càlculs, crec que sí.
No sé si córrer o caminar-la.
Són 7 quilòmetres, pots fer-la caminant.
De seguida entrarem també en aquest Romea.
La Julieta la coneixes?
Personalment, ella, de quan era petita.
Però si vols, o si t'ho explico ja?
Sí, home, la Julieta, que és una de les artistasses,
que ara mateix està en un moment al siti,
la programen a tots els festivals,
en català, la comparen amb la Rosalia, l'Abad Guial,
no sé com ho porta tot això,
serà una de les primeres actuacions que sentirem.
Hi ha un vincle amb TV3 de la Julieta, no?
Sí. Ella és molt jove.
Sí, jo treballo amb la seva mare.
Tu treballes amb la seva mare, que és editora del 324?
Del 324, sí, sí, sí.
Fa molts anys que hem treballat junts i és fantàstic,
perquè, clar, jo, la Julieta,
me'n recordo que era molt petita,
una vegada que la vam portar a la tele la seva mare,
i ja tenia aquests ullassos, per això.
I la veritat és que... Que fort, eh?
És que té 22 anys, només.
Ara la sentirem, ara la sentirem.
Mira, som a l'esportajà del Romea, hem aparcat,
ara baixem, la discreta enamorada.
És l'espectacle que ja ha programat ara mateix el Romea,
que el dirigeix i el protagonitza, el Lluís Omar,
amb qui compartirem taula avui amb la Carme Lleas.
Després que fa uns mesos la Carme Lleas anuncies
que, com a conseqüència d'aquest alzheimer que té,
doncs abandona la pràctica del teatre,
mentre veig que hi ha noients
que van continuar entrant al teatre Romea.
Escolta'm, hi ha una cosa que s'agrada,
que són els espais de propaganda electoral, aquests dies, Toni.
Farem uns anuncis, posarem els espais de propaganda electoral,
i tan bon punt tornem després del bulletí de les 11
o ho fem des de dins del Romea.
De seguida tornem al Suplement. Gràcies, Toni. Fins ara.
Fins ara.
Your time is magic now
Hi ha moments en què t'adones
que el més important és gaudir del teu temps lliure
amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
oferint-te la millor varietat de productes frescos
al tall i al moment, i això s'hi ha acabat de fer.
A més, rebràs la comanda completa en franges d'una hora.
Benvinguda a la vida.
Benvinguts a capraboacasa.com.
Diuen que la llum és vida, és coneixement.
Sense llum no hi ha colors, i res no ens supera la velocitat.
Per això els qui la dominen s'avancen al futur.
Viu la vanguarda amb l'Audi Q5 amb llums a l'ed personalitzables
per 600 euros al mes a 48 mesos
i amb entrega immediata amb visit-renting.
Entrada a 9.947 euros.
Oferta a Volkswagen Renting fins al 31 de maig.
Consulta amb les condicions a Audi Pones.
La Perla 29 presenta Corelina,
la servant amorosa de Carlo Goldoni dirigida per Oriol Brogi.
Vestuari d'època, embolics que es fan i es desfan
i deu intèrprets en escena convertiran el teatre en una festa.
Una comèdia fresca per aquests vésperes d'estiu.
A partir del 31 de maig al teatre a la biblioteca.
Entrades a laperla29.cat.
Vine allà.
Coreo, el nou talent de ball k-pop.
Quatre bandes, coreografies, ritme, tradició i cultura.
Tot coreà.
Presentat pels influencers Alex City, Vincente,
Víctor Marco i Gemma Pérez.
I amb el jumbant d'Euphoria.
Coreo, estrena a totes les plataformes de l'X3.
Comença el show.
Coreo.
Avui, l'Espanyol se la torna a jugar i el tot gira t'ho expliquem.
Atenció.
A partir de tres quarts de dues del migdia, Rallo Espanyol.
El marge d'error dels pericos s'esgota
i no poden deixar escapar la victòria.
També seguirem el València Reial Madrid,
una victòria dels d'Anxelotti podria ajudar l'Espanyol.
A més, viurem el City Chelsea, l'etapa del giro,
la lliga masculina de Waterpolo
i la final de l'Eurolliga de Bàscar.
Sort gastarem els minuts de combraria per amorosir
el descalabroguet del Bàquer.
Tot gira.
Avui, a partir de tres quarts de dues del migdia, amb David Clupés.
Catalunya Ràdio.
28 de maig.
Eleccions municipals.
Eleccions municipals.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals
i el principi va costar.
Passa amb tot el que és nou.
Però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més, en els barris i en habitatge,
a recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí, vota Barcelona.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu un present i un futur millor.
Vota AraPacta Local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Xop sota la pluja
Veig que al meu voltant es mulla
I torna l'alegria al jardí
El 28 de maig tornem a la zona.
Un país que ho pot tot i que ho vol tot.
I el teu vot decideix coses de debò.
El teu vot fa que Lleida estigui a punt per guanyar.
I que Tarragona torni a batagar com mai.
Conecto a Girona el talent i el futur.
I portarà el canvi que farà recuperar la millor Barcelona.
Tu fas Catalunya. Fem-la de debò.
Junts. Gent de debò.
No podem esperar més. Cal canviar.
Barcelona ha de posar-se en marxa.
Tenir seguretat de nou.
Oportunitats de nou.
Il·lusió de nou.
Ja ho vam fer una vegada.
Ara, amb el PSC, fem-ho de nou.
Aquest 28 de maig, de nou, Barcelona.
Vota socialista.