Canvia's.
Bon dia. Us informa Neus Bonet Begant.
En aquesta hora, comença Madrid una nova manifestació
del personal sanitari
en protesta contra el pla d'atenció primària
del govern de Isabel Diaz Ayuso.
Sindicats i diverses entitats,
entre elles, moltes associacions de veïns.
Convoca la marxa
per repetir la mobilització del novembre passat.
Madrid, Àlex, Giral, Robert, bon dia.
Hola, bon dia, sí, nova manifestació multitudinària
pels cèntrics carrers de Madrid
amb l'objectiu de reivindicar la sanitat pública
i també d'acabar, diuen, amb la política de mínims
del govern autonòmic de Madrid.
L'EVA és una majesa de família d'un cap d'aquí de Madrid.
Los centros de salud se vacían de médicos
desde hace mucho tiempo.
Ya llegamos a un punto que es insostenible.
Nuestras propuestas son que doblemos los que estamos.
¿No podemos doblar?
Les quatre columnes comencen a arrencar a aquesta hora
des de diferents punts de la ciutat, on ens trobem nosaltres,
els manifestants, aquí a la Ronda de Tocha,
omplen el passeig també del Prado
i aniran fins a la plaça de Cibeles,
que és on es farà l'acte central d'aquesta mobilització.
Àlex Giral, Robert, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Raül Flores.
La ministra per la Transició Ecològica, Teresa Rivera,
creu que és un error que Catalunya no aposti més
per generar energia àolica.
En una entrevista al Nació Digital,
la vicepresidenta tercera del govern espanyol assegura
que Catalunya va en retard en relació a la resta de l'Estat
i retreu també a la generalitat
que Catalunya encara estigui lluny dels objectius
de generació d'energies alternatives.
Yo creo que sí que es un error colectivo.
Y creo que además es un error para una sociedad como la catalana,
enormemente dinámica, con un peso industrial importante,
con una vocación de sostenibilidad ambiental
como un eje vertebrador de modernización
del conjunto de la economía.
El preu de la llum avui és un 4% més car que ahir.
Costa 133 euros de mitjan al megawatt-hora
al mercat majorista espanyol.
Per franges horàries, la més barata va de les dues a les tres de la tarda
amb un preu de 15 cèntims al quilovatt-hora
i després s'anirà encarint fins a arribar al màxim del dia,
a les set de la tarda, quan costarà 22 cèntims.
El terratrèmol a Turquia i Síria ha provocat 28.000 víctimes mortals,
segons l'últim balanç oficial d'aquest diumenge.
Les Nacions Unides alerten que la xifra
podria pràcticament doblar-se fins a arribar a les 50.000.
Els ferits entre els dos països superen els 85.000.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan,
afirma que reconstruiran les ciutats devastades pel terratrèmol.
100.000-er-ce-konutu.
Començarem ràpidament a retirar la runa i a reconstruir.
Planegem reconstruir centenars de milers de cases
amb la seva infraestructura i reconstruir les ciutats
que han patit molta destrucció pel terratrèmol.
D'aquí unes setmanes, començarem a fer passos concrets.
Durant els planlamats, ho farem.
500 fans de Harry Potter s'endinsen avui al món de Howards
en una reestrena especial de la tercera pel·lícula de la saga.
Harry Potter i el pres d'Escavant,
els cinemes filmes gran via a Barcelona.
Un film que veuran amb un convidat especial,
l'actor Marc Williams, que fa de pare dels germans Weasley.
L'hospitalet de Llobregat. Sergi Ruiz, bon dia.
Bon dia.
500.000 fans de Harry Potter s'endinsen avui al món
de la tercera pel·lícula de la saga,
Harry Potter i el pres d'Escavant,
en la reestrena de la pel·lícula en 4DX,
que permet, per exemple, moure les cadires
o omplir de olors la sala.
El plat fort, però, és poder conèixer Marc Williams,
l'actor que fa de pare dels germans Weasley,
durant la saga de Harry Potter,
i que ha compartit algunes curiositats dels rodatges.
Un dels moments més divertits del rodatge
va ser quan un dia l'assistent de direcció ens va dir
que els fullets del banc Gringotts s'estaven barallant.
En canvi, un dels moments més complicats
va ser la mort d'en Fred.
Encara que fos ficció, la mort d'un fill sempre és complicada.
Sergi Ruiz, Catalunya Ràdio, l'Hospitalet de Llobregat.
Una victòria del Barça aquest vespre al camp del Villarreal
emplenia 11 punts.
L'avantatge sobre el Madrid a la Lliga dels Blancs,
que ahir van guanyar el Mundial de Club,
jugaran el partit d'aquesta jornada dimecres a casa
contra l'Elge.
El Villarreal-Barça és a les 9,
transmissió a la TDT de Catalunya Ràdio.
Avui també juguen els partits, que t'ha fet ràdio a partir de les dues.
Celta, Atlètic de Madrid, a un quart de cinc,
i Valladolid, a una dos quarts de set.
Jugats ahir, Sevilla, dos, Mallorca, zero,
el Miria, dos, Betis, tres,
i València, un Atlètic de Bilbao, dos,
després de la derrota de l'equip valencià.
Hi va haver protestes contra el propietari del Club Peter Lim.
Per cert, que l'exjugador del València i també del Barça,
Robert Fernández, el van operar ahir d'un infart
i està ingressat en un hospital de la capital valenciana.
I en bàsquet a la CB, aquest migdia,
dos quarts d'una juga el Barça Breogan al Palau Blaugrana.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
¿Cómo te definirías, Rafael?
Rafa, ¿cómo te defines?
Pues yo soy un caso muy particular, ¿sabes por qué?
No, no.
Soy de la Falange, maricón, romano y adoptado.
¿Cómo lo ves?
El suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Passen 5 minuts de les 12 del migdia, si avui és diumenge,
això és el dominical. Gerard Joan, bon dia.
Què tal, com estàs? Malament, malament.
Què ha passat? Què dius?
Tinc dos fills, com sabeu, petits,
amb edat de disfressar-se i aquestes coses.
Dos fills, setmana de carnaval,
aquesta tarda, quan torni a casa,
després d'un cap de setmana feina dura, el suplement.
He de preparar, per dilluns, sabates diferents.
Per tant, això vol dir quatre parells de sabates.
Per dimarts, barrets.
Per dimecres, roba que s'hauran de posar a l'inrevés.
Per dijous, hauran de portar roba brillant.
¿Vosaltres teniu roba de nen brillant a casa?
No. Jo tampoc.
Finalment, divendres,
hem d'abandonar aquesta disciplina comunista carnavalera
i tothom podrà portar la disfressa que vulgui.
Aquesta és la setmana que tinc per davant
i després parlem que si la salut mental dels nens i tal.
Jo... ja estic. No dic res més.
Badalona, Xavi Spinoza, bon dia. Què tal? Bon dia.
De què et disfressaràs aquesta setmana a l'escola?
Hòstia, és que en aquest programa,
fa temps que m'esteu fent el matisme,
una mica com la Madonna.
Carles Roig, bon dia. Bon dia, com esteu?
Avui has vingut disfressat de recollector
de l'edifici del Carles Veig.
No, o sigui, jo no m'he disfressat, és la meva roba normal.
Avui, que és 12 de febrer,
també volem desitjar molt bon dia
a una cantant pràcticament catalana, Dua Lipa.
No, no, no, bon dia.
Jo no soc la Lupa Lipas, aquesta.
No, Ferran.
Ferran Adrià, bon dia.
Volíem comentar que la Dua Lipa ha estat per Catalunya,
però no, una mica...
Pots callar un moment? Sí, perdona.
Jo vaig estar com assessorant la noia aquesta.
Em van dir...
Ferran, ¿tu que no fas res?
¿Podrías acompañar una cantant famosa que está aquí?
¿Hacer un poco de ruota y tal?
¿Quién es? ¿Madonna o algo?
I em diuen...
No, no, es la Lula da Silpa.
Dua Silpa. Dua Silpa.
Vale, un moment.
I jo li vaig dir...
Jo li vaig dir...
Home, ja és que...
La teva època potent ja va passar una mica.
No, no, perdona.
És el que se manté, encara, de la meva essència.
I jo li vaig dir que és que sabia qui era ella, no?
Per educació.
Hombre, claro, Lula.
¡Muito obrigado!
No, és britànica, d'origen, l'Anu Cosobart.
És britànica, d'origen, l'Anu Cosobart.
Ens van robar el cor a tots.
Jo li vaig estar ensenyant restaurant de por aquí,
que no són tan bons com el que feia jo.
Però, home, que li va agradar.
Li agradava molt el gresca, la Dua Lipa, es veu.
I la xampla.
I també diuen que els vins li van agradar molt.
Exactament. És que vaja esponja, eh, la Lila Lupa.
Va acabar...
...lo que és amb una cabaja...
...fortíssima...
...agradint Can Bres.
No, home, no. No és veritat.
Fantàstic. Gràcies, Ferran Adrià.
La setmana.
La Lupa, lupa, eh.
Una ciutat xinesa, i això és titular real,
estrena Esquirols per buscar droga.
Bueno, estrena...
També.
I els ha entrenat, també. Entrena i estrena.
Primer els ha entrenat,
i després ha estrenat Esquirols per buscar drogues.
Joan Pere, bon dia.
A mi m'agraden molt, els esquirols,
i el meu fill, la ciutat xinesa.
Va, va, va.
Els esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa. T'espera una setmana dura.
Doncs els esports de l'Albert Benet et pugen la temperatura.
D'acord.
El Madrid ha guanyat el Mundialet de Clubs, Albert.
Exactament, Roger, superant l'Al Hilal a la final,
després l'Al Hilal a la final,
després de guanyar l'Al Alí a semifinals,
l'Al Hilal a l'Alí a la bimbomba.
I parlem ara d'esports que ens importen una reputíssima merda, Roger.
Parlem de la Superbol.
Ho comentàvem fa una estona a la setmana 3,
i aquesta nit hi ha la final de la Superbol.
No, no, a veure, un moment.
La Superbol és el nom que rep la final.
Vull dir que dir la final de la Superbol
seria com dir la final de la final.
Per tant, no t'he sentit.
La Superbol és la final de la Nations Football League,
que enfrontarà els Philadelphia Eagles,
les àligues de Philadelphia,
contra els Kansas City Chiefs,
que serien els caps de ciutat Kansas.
Interessantíssim.
No ho parlem més.
No ho és gens d'interessant, Roger.
I ve aquí la gràcia d'aquest esdeveniment esportiu
que, enrere, els americans ens fan empassar amb un embut.
És totalment incomprensible,
i aquí faig una petita opinió
com poden estar parlant cada any
d'aquesta autèntica marverola d'aquest espectacle
grotesc entre jugadors que esmorzen esteroides
i berenen amb patamines d'aquest autèntic ballet dipopòdems
envoltat per un públic més excitat
que el rei emèrit a l'aniversari del seu Net Freeland.
Doncs la veritat és que tampoc calia aquesta editorial
que has fet, Albert, berenet, aquí al mig de la crònica.
Aquesta música que sentim de fons és de Riana,
l'artista que protagonitza l'espectacle
durant els minuts de descans.
Exacte, com ha de ser de merda un esport
quan arriba el seu partit més important
del que a més es parla, Roger,
és dels anuncis que es faran i del concert de la mitja part.
Sí, sí, tens una mica de raó.
Imagina't, per exemple, el Barça a la final de les Champions,
palmant una zero a la mitja part.
Tu estàs, Gerard, emprenyat a casa.
Molt, molt emprenyat.
Els fills també emprenyats,
i en aquell moment surten els amics de les arts a cantar.
Ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc.
La gràcia que et faria...
Gràcies, Albert Onet. Fins aquí la informació esportiva.
Entrem en matèria. Avui hi havia pocs titulars.
De què parlarem avui, Jovany?
Hi ha dos temes importants damunt la taula.
En primer lloc, aquest projecte d'ampliació
de l'aeroport del Prat, que avançava ahir amb avantguàrdia
i que consisteix a construir una pista sobre el mar,
que pot anar malament.
I després, clar, parlarem dels Premis Goya.
No n'anàvem a parlar, però després de l'atracament a mà armada
que ha sobert el Carras, doncs despotricarem una mica.
Doncs a mi em va agradar molt la gala.
Quins grans acadèmics que té el cinema espanyol.
Et va agradar la gala perquè ja sabem que tens mania el Carras.
Sí, sí, noi, és un defecte que tinc.
No m'agraden els documentals avorrits sobre agricultors.
No, el Carras no és cap documental avorrit sobre agricultors.
És una gran... No ho és.
És una gran pel·lícula que els experts espanyols han decidit
que no es mereix cap Goya.
012, fill, no puc entendre com és
que aquest matí els diaris no han obert amb un gran titular.
Carles Simón fa el pressa que els Goya.
Tens molta mala bava.
Sí, sí, sí. Robert, teniu-ho, tens molta mala bava.
No ha fet el pressa. El Carras, el carrer.
O un altre dedicat al president Aragonès.
Per què? Quina pinya, el Carras, quina pinya.
Aforisme dominical.
Aquest matí corries per Collserola i Ernest baixat per anar a dinar.
Potser ets un porc sanglà.
La Generalitat està estudiant
construir una nova pista de l'aeroport sobre el mar.
En sap alguna cosa més, vostè, d'això?
No deixa de ser curiós que hi havia un problema per ampliar la pista
i ara sembla que només no hi ha un problema,
sinó que la farem sobre el mar.
La portada de la Vanguardia ens sorprenia ahir
explicant que el govern de la Generalitat
va posar a la taula un projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat.
Una ampliació que consistiria, bàsicament,
en construir una pista sobre el mar.
Sí, s'hi situaria, aquí arriba un avió, a una milla de la costa,
això és una mica menys de dos quilòmetres,
faria 3,4 quilòmetres de llarg,
perquè els avions hi poguessin maniobrar tranquil·líssimament,
i estaria elevada 10 metres sobre l'aigua,
amb previsió d'una futura pujada del nivell del mar
a causa del canvi climàtic.
Sí, home, i al final de la plataforma
hi hauria una peixateria duty-free.
President Pere Aragonès, bon dia. Bon dia.
¿No li agrada el projecte que presentava ahir la Vanguardia?
Roger, amb tots els respectes per la Vanguardia,
que és un diari per la Catalunya sencera.
M'agrada, eh, la Vanguardia? M'encanta.
Si va maturar la Ricarda
per salvar quatre ànecs i una bessota d'aigua,
no recolzarem una matança de peixos al mig del mar.
Ja té lògica.
Per no dir que hauríem d'estudiar la longitud de la pista,
no fos cas que arribi davant de Casamé de Pineda
i no hi haurien les vistes al mar.
Per tant, vostè descarta el projecte
malgrat el compromís adquirit amb el PSC
de guanyar capacitat per a l'aeroport.
És una molt bona pregunta. Gràcies.
Gerard, tenim un pacte amb el PSC i el complirem,
perquè hi ha moltes maneres de fer
de guanyar capacitat a l'aeroport.
No sé si em veus guanyar...
Estàs fent el signe de les cometes amb els dits.
I que no impliquis faltar un tros de mar.
Però per què fa això, guanyar capacitat?
Perquè es pot guanyar capacitat de moltes maneres.
Per exemple, l'aeroport pot guanyar capacitat de seducció,
pintant-lo ben maco.
Per favor, però això no és el que...
Podria guanyar capacitat d'apreciació amb vols baratos,
o pot, fins i tot, guanyar capacitat...
Faig cometes, m'estic cansant d'haver-les.
Ara ja ho hem entès.
De sacrifici, guanyar capacitat d'anàlisi...
Pot guanyar moltes capacitats.
Però Salvador Illa m'atreviria a dir
que el que té al cap és una nova ampliació de l'aeroport.
Una cosa física.
Se siente, a ver un negociat millor.
Salvador Illa, bon dia i bona hora.
Bon dia.
El projecte de la pista sobre el mar què li sembla a vostè?
Personalment, em sembla un risc barat i convençurat,
a part d'insostenible,
i que només pot acabar amb una catàstrofe a tres nivells.
Econòmica, meteor ambiental...
I per què no dir-lo aèria?
Sí, també. No ho acaba de veure, doncs.
No.
Per altra banda, em sap greu portar la contrària a Guavantguàrdia,
que són una gent molt raonable, i molt amable,
i molt sensible,
amb tots nosaltres.
Per tant, ser a Guavantguàrdia i donar la pista i guau,
al PCC s'ho miraran amb bons ulls.
Molt bé.
Més opinions, consultem alguns dels candidats alcalde de Barcelona,
suposo que alguna cosa també hi deuen haver de dir.
Senyora Ada Colau, bon dia, Benora.
Bon dia, Roger, com estàs?
A favor o en contra de l'aeroport del mar, alcaldessa?
Rebrà vols procedents d'Israel? No, no estàvem parlant d'això.
Rebrà vols de tot el món.
Ah, d'acord, doncs llavors no m'interessen.
Des de l'Ajuntament de Barcelona,
i això no inclou el senyor Collboni, que deu estar gravant TikToks,
recordem que, si estem treballant per treure'ns creues del mar,
no és per posar-hi vius. Ben vist.
Ara rebotgem el projecte d'aquesta pista sobre l'aigua,
que, a més a més, per si algú no s'hi ha fixat, té forma fàl·lica.
Ui, que meravella! Una mica inevitable.
De totes maneres, l'aeroport s'ha d'ampliar d'alguna manera o altra.
Des de la candidatura de Barcelona en Comú Podem,
tenim la proposta perfecta d'ampliació de l'aeroport econòmica.
Ah, sí? Quina és?
Pintar la nova pista al terra. Ah, pintada, eh?
Al costat del tramvia per la Diagonal,
bé volem fer l'aeroport per la Diagonal.
Amb un pot de pintura, dibuixarem unes creus al terra,
i unes rodones, i uns triangles, i uns cors, funcionen molt bé.
I quan els conductors de cotxes, fills de puta,
vegin que un avió vol aterrar, que s'apartin de l'opintat.
I allà aterrarà l'avió. Ho veig una mica perillós, aterrar la Diagonal.
I jo ho veig una mica fatxa, eh?
Més opinions d'altres alcaldables, Xavier Trias, bon dia.
Això és una barra de sada, eh? Això no me l'aixogaria.
Tampoc li agrada, eh, vostè, aquesta idea?
M'està sent, senyor Ruxescapa,
que no ompliarem l'aeroport per culpa de tres o quatre ànecs
arreplegats que viuen al radador del charco de la Ricarda,
perquè allò és un charco.
És un espai natural protegit.
És un charco.
I que per culpa dels ànecs i del charco,
ara serem 4 quilòmetres del mar pagant un preu de sorbita.
No ho hem explicat amb aquestes paraules, senyor Trias.
I en cas que tinguin davant aquesta barra de sada,
m'aixogo el que vulgueu...
Molt bé, aixuga el que vulguem.
M'aixugo. Sí, aixuga.
M'aixugo el que vulgueu.
A mitja construcció un biòleg trobaria una sardina de merda
per allobar-lo amb perill d'extinció...
Això passaria.
...que posa els ous just al mig de la pista.
Que posa els ous allà i no els pot pondre.
Hi ha 300 ous al dia i no els podrà pondre.
I s'hauria de penar tot per culpa de la sardina,
allobar-lo i canviar la forma.
Això no me l'aixugaria.
Queda molt clar la postura de Xavier Trias.
No em coneixen, això no me l'aixugo mai.
En cap context. Queda claríssim.
No soc una persona d'aixugar-se. Ho hem entès.
O sí que te l'aixugues.
Més candidats, Ernest Maragall. Bon dia.
A veure.
Ampliació de l'aeroport per mar.
Sí, a favor o en contra?
No, home, no.
Això ens costaria una pasta increïble.
És molt perillós.
Seria la primera ciutat a provocar un xoc frontal.
Un creuer i un avió.
Ho veig una mica en marge.
Sí, però faríem una mica d'història, no?
Sí, però fa història, per això no sé si...
Des del grup municipal esquerra de la publicana
proposo una solució perfecta
perquè l'aeroport guanyi capacitat sense haver d'ampliar res.
Ni fotre gaires obres. A veure, doncs l'escoltem.
M'agradaria els passatges en paracaiguda.
Mira, no està mal tirat.
Calla, calla. Així els avions donen el que parin.
No, clar.
Hola, queridos pasajeros.
Ara ho fan en català, eh, en algunes companyies.
Algunes, eh.
I de tant en tant.
Hola, queridos pasajeros.
Si ho fan en català, jo aplaudeixo.
El capte és... allò que no s'entén res.
Quan és en anglès és...
Que ja et costa, de per si encara que parlés molt clar en anglès,
ja et costa. Quan ho fa d'aquesta manera...
No se'n diu res.
Queridos pasajeros, voy a hablar al comandante Maragajo.
Estamos llegando a Barcelona.
Vayan poniéndose los paracaigudes y cuando yo...
Cuando diga tres, salten.
Però no es pot fer d'aquesta manera.
D'aquesta manera el turista podria saltar al punt de la ciutat
exacte que vol visitar.
L'avió et deixa al centre. Tal qual.
I no hauria d'agafar ni taxis ni merdes des de l'aeroport.
La seva família, d'acord? Vinga, calcules una mica...
I... cap avall.
Gran proposta. Gràcies, senyor Nes Maragajo.
Molt bé, a vosaltres.
Fins aquí el projecte de l'ampliació marítima de l'aeroport.
Parlarem també dels premis Goya.
Quina vergonya!
Mare de Déu, quina vergonya!
Parlareu d'uns premis espanyols
abans que del judici injust
contra la presidenta legítima del Parlament?
No, no... És el que aneu a fer?
No, senyor Turull, ja l'hi explico jo.
El judici va ser divendres.
El començament del judici va ser divendres.
Els Goya van ser ahir, per una qüestió...
Em torna a venir, la veritat, una flaire de claveguera...
que desprèn aquest lloc, a veure...
Sí, doncs ventili. Déu-n'hi-do.
No, no, ventila tu. Ventila tu.
Tranquil·litza't, Laura.
Parlarem dels Goya i una mica de la presidenta de Junts, Laura Borràs.
Així m'agrada.
Com encarregar un tortellet
de les aigües negres de l'autocaravana.
Tortellet, aigües negres.
I el Goya, a la mejor pel·lícula,
es para... as festas.
No, no, no ho diguis, això paper!
Un moment, que la senyora Borràs encara és aquí.
Exacte, soc aquí.
Doncs ens traiem de sobre.
Alguna valoració, senyora Borràs, de la primera vista al judici?
Prefereixo no parlar-ne. Molt bé, doncs fins aquí.
Però sí que llegiré un poema de la Catarina Arderius...
Ara no ens va bé, eh?
Però llegirem un poema, no teniu estil.
No, no, no, no patiu, perquè no el llegiré sencer.
La poesia per la ràdio no acaba de funcionar.
L'he fraccionat, veïna.
Us tanco el tort de la paraula a tots i vaig a llegir.
A veure, poema fraccionat, endavant.
Camí que em menes quan surtis de l'hort,
seràs encara suau com ets ara,
o en la muntanya t'enfilaràs fort,
o t'avataràs en la pendissa vara.
Com enfadada.
Seràs, potser, a l'altra banda finit...
Que és una pendessa.
...i ja els meus passos podrien comptar-se.
No entenc res.
Camí que em menes i encara ets furit,
camí que has pres la meva joia esbarça.
Ens vols alguna cosa, eh?
I dels teus marges fidels l'has senyit,
ara que el peu és llisquent,
i aleshores el teu finar no em doldria ja pas.
Pus, pus, pus.
Ja pus.
El dolç amat s'enllaçava amb esbores
i amb un mateix caminar tan endús.
Molt bé.
Amb això, jo crec que s'entén tot.
Què volies dir, dolç?
Podem parlar dels Goya ja, presidenta sospesa?
Endavant, però si no, ho retiro el torn de la paraula.
Som-hi, doncs.
Quin escàndol, quin escàndol.
La pel·lícula El carrasc estava denominada 11 categories,
no es va acabar emportant cap reconeixement
de l'acadèmia del cine espanyol.
Zero.
Consumat l'atracament...
Mateu Laos deu estar a l'acadèmia del cine espanyol.
On ho van fer, a Barcelona, això?
Sevilla.
Consumat l'atracament,
l'única cosa que podem fer des del dominical
és enviar una abraçada a Carles Simon
i esperar pacientment el tuit d'en Joel Joan valorant el Goya.
Una nova injustícia per part d'Espanya,
amb l'humaca que és El carrasc.
Vostè ha vist la pel·lícula? Sencera o no?
Sencera, no. L'he anat fraccionant, també.
Per assaborir-la millor.
Perquè les coses, de mica en mica, ben fraccionades,
passen més bé.
Si no li fa res, senyora Bràs, parlarem de cine.
Ahir a la nit es va celebrar els Goya, com dèiem.
La pel·lícula catalana El carrasc optava a uns Estadutes,
però pel motiu que sigui...
Són els cabrons.
...no em va guanyar cap.
Ostres, a mi no se m'acut algun...
Bueno, a mi sí que se m'acut algun motiu.
Potser és que no és una pel·lícula.
Potser és que no és una pel·lícula.
Potser és que no hi passa res.
Potser és que no hi ha actors.
Potser és que a penes té banda sonora.
O potser, fins i tot,
és que encara no existeix cap categoria dels Goya
per distingir el millor reportatge sobre fruites.
Molt bé. Has acabat, ja?
Doncs mira, hi ha un altre tema sobre els Goya, fill.
Cada cop que sentia Carlos Saura per la tele,
per la tele,
em venia al cap un dinosaure.
No, Carlos Saura.
No, però...
En Pau, descansi.
¿Sabíeu que el Carlos Saura es va casar
amb la filla de Charles Chaplin?
Aquests dies va tenir quatre dones, hem sentit.
Ha de ser molt estrany tenir com a sogra el Charles Chaplin,
buscant-te per casa seva amb aquelles sabates i aquell barret,
mentre tu...
Exacte, vas fent balí gabalà amb la seva filla.
Fins un altre dia, Robert Deniro, fins mai.
Torno a ser jo.
Home, sentiu?
Sí, l'estic sentint i l'estic veient, fins i tot.
Ah, sí, estàs aquí.
Sabeu què li hagués anat bé al Carles?
Què li hagués anat bé?
Un ministre de Cultura Català.
El ministre de Cultura és català perquè és Miquel Iceta.
Només era per subregar la seva capacitat d'influència.
Ha quedat subrellada.
Alguna cosa més d'alegar els guaiers?
No, és que poca cosa més es pot dir als guaiers.
Jo tampoc vaig guaiar el guai i no estic dient res.
Home, ahir també hi havia nominat l'Òscar Laulèstia,
el documental sobre la teva vida dirigit pel Quique Maillo.
Estarà entre les nominacions a millor pel·lícula documental.
Li han donat la bordeta.
Un homenatge més.
És indiferent, no haver guanyat.
Estàs per sobre dels premis, guai.
Sí, totalment.
Si vull un guai, me'l pinto, saps?
Vols un guai, eh? No, no.
25.000 euros.
I us en faig un per cada un.
Sense firmar.
Òscar Laulèstia, vas anar a la gala dels guai?
He vist que estàs fent gira per diaris
perquè t'han entrevistat a la sala d'avantguàrdia.
Va ser arribar el suplement un dia i la gira va ser llarga.
A mi els diaris me la porten fluixar.
El de l'An...
El de llances.
A la gala o no? És el que t'hem preguntat.
A la festa de després. Ah, la festa de després.
Jo he anat a moltes festes dels Premis Goya
i dels Premis Òscars, també.
Com és que hi vas?
Perquè em conviden.
Soc amic de vàries d'aquesta gent.
Tom Cruise, Clint Eastwood, Alec Baldwin...
Alec Baldwin ara té problemes, eh, l'Alec?
M'ho ha dit, sí.
La porta fluixa, també.
La Meryl Streep, el Siegfried Graz.
En Dustin Holman.
Sí, però el Siegfried Graz no és un actor de Hollywood, eh.
No sé si ho tens ben entès, això, Oswald, però...
D'aquí també conec el Modovert, el Miguel Vardem, el Bandé...
Javier.
El Tossard, que tu em coneixes en Modovert, nen.
En Modovert, no, l'Almodóver, sí.
I en el De Lano, el coneixes o no?
No, no, l'Almodóver sí que...
El Modovert em diu...
Modovert no, Almodóver.
Almodóver. Pedro Almodóver.
Almodóver. No, no, no.
Que en català, correcte, és en...
Bé, què em va dir, el Modovert?
El Modovert em va dir, em diu...
Pinta-me un cuadro de la Virgen.
No sé quin puesto.
40.000 euros.
¿Quién quiere? I diu, Velázquez.
Pues toma Velázquez.
Un matí de feina, sense firmar.
Molt interessant, no sé per què ens estàs explicant això.
A la festa de la cucaïna aquella.
Què dius? A la festa de després.
Però què dius?
Això és un tòpic, sí, és una llegenda...
Teniu un actual estudi que us...
Allunyat de la realitat, totalment allunyat.
Jo he arribat a veure una fila de 10 o 12 o 13 famosos,
despullats.
Això sí que passa, sí.
Estirats a terra, a penxaterra.
Amb una ratlla de cucaïna per sobre de tots ells.
Però són els 12, eh, per sobre.
Ah, sí, exactament.
I en una punta, un actor, a l'altra punta, un altre.
Despullats, també.
I cada...
I cadascú comença a esnifar pel seu costat.
Què t'estàs explicant?
I quan es troba en el mig...
No cal explicar-ho, deixarem aquí pràcticament...
dos quarts d'una del migdia.
És un hotel, el Nielano.
Sí, ho sé que és un hotel. Gràcies.
Fins mai més. Os de la Holèstia.
Dos quarts d'una del migdia.
Per cert, Joan Carlin. Bon dia i bona hora, Joan.
Hola, Ruyé.
No se ha hablado suficiente
de que se cumple en 36 años.
33.
Mira que tengo el guión del arte, Ruyé.
La puta Wikipedia.
33.
Es la edad de Jesucristo.
Y no es casualidad.
¿De qué hace 33 años?
Pues de que se liberó Nelson Mandela, mi querido Nelson...
Números redondos.
33.
Capicua.
Número impar.
Tu vas conèixer Nelson Mandela, no?
Yo soy íntimo amigo de Nelson.
No ens ho havíeu explicat mai.
Lo conocí en intimidad.
Hay anécdotas muy buenas de Nelson.
Como, por ejemplo...
Les explicarem un altre dia.
A saut d'un de dos quarts d'una del migdia.
Fem una petita pausa.
La Marta Ferrer amb els arguments universals.
I alerta, perquè de seguida saludem Laia Costa,
flamant guanyadora dels Premis Goya Millor actriu per Finco Lobitos.
Una de les poques notes positives
pel cinema català d'aquesta edició dels Goya.
Amb la Laia Costa no hi heu treballat, Robert.
No, però m'encantaria treballar-hi, la veritat.
És molt bon actriu.
Fem una pausa i ara tornem.
És una actriu catalana.
El suplement. Amb Roger Escapa.
Vols que casa teva sigui més sostenible?
Els dies 16, 17 i 18 de febrer,
t'esperem a la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible de Vic.
I trobaràs les eines i els coneixements
d'autoconsum elèctric, bioenergia i bioconstrucció
per fer de casa teva un espai més saludable i eficient.
T'esperem a Vic els dies 16, 17 i 18 de febrer.
Més informació a vicfires.cat.
Els teus fills no necessiten saber a quin preu està la benzina.
Necessiten cantar amb tu en el cotxe de camí cap a casa.
I tu necessites la tranquil·litat
de poder seguir-los cuidant amb el millor.
Per això, a Denoni,
arrenquem l'any abaixant els preus a un euro
amb la qualitat de sempre.
El que és essencial és ajudar-nos.
Yogurt Denoni.
Amb tots vostès, les presines...
Tenim històries alegres,
divertides i acollidores.
Com el color groc.
Avui parem l'antena.
I en tenim de blaves.
Tenim paraules.
Trenquiles.
Empàtiques.
Tenim episodis foscos.
Tèrbuls.
I misteriosos.
Com el negre.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web.
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio. Som podcast.
Linkat.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
BCN Clàssics presenta l'Evgeny Kicin,
un dels pianistes més brillants de la clàssica actual.
El 17 de febrer, al Palau de la Música,
interpretarà obres de Bach, Mozart,
una selecció de peces de Rachmaninoff
i les estampes de Claude Debussy.
Més informació a bcnclassics.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
El 26 de febrer,
el 26 de febrer,
Titelles, Pam i Pipa presenten Mira News,
el teatre auditori de Calafent.
Un espectacle suau i poètic.
Una metàfora de la vida i una alegoria de la natura,
plena de personatges, colors i cançons cantades en directe.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
Bon dia, Laura.
És molt pesat, llevar-se tan aviat, cada dia.
Bé, més que pesat, és cansat.
Però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina,
doncs ho portes una mica millor.
T'agraeixo molt que m'hagis traïda a tu programa,
sé que eres molt famosa.
Què va, què va, què va?
Tu l'escoltes, a la Laura?
Sí, amb el meu pare, amb el cotxe.
Laura Rosel, bon dia.
El matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
És el teu matí.
Amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de dos quarts d'una.
Marta Ferrer, bon dia de nou.
Què tal, bon dia de nou.
De seguida, el suplement Laia Costa,
flamant guanyadora del Goya, millor actriu protagonista
per Cinco Lobitos, a punt de tornar de Sevilla
i agafar no sé si un avió cap a Barcelona.
De seguida la saludem.
I de seguida també parlem de Fabelsman,
una de les estrelles de la setmana d'Esteven Spielberg,
però més enllà del que hem explicat avui a primera hora,
Marta Ferrer, sobre aquesta gala
i aquesta entrega de premis dels Goya.
Què tal, la gala?
Home...
És molt difícil, eh?
És molt difícil, de veritat, i ho diré sempre,
és molt difícil fer els Gaudí, els Goya, els Òscars...
De fet, els Òscars, que fins ara eren
com el gran exemple de gala de premis ben feta,
gran diluqüent, estupenda,
els últims anys ens han demostrat
que cada vegada ho estan fent pitjor
i jo ja li tinc més por a aquesta gala d'aquest any,
que serà d'aquí un mes,
que a una escopeta de fira mal carregada,
perquè déu-n'hi-do.
A més, és molt difícil,
en el cas dels Goya els va passar una mica el que els va passar als Gaudí,
que és que just abans de la gala
va morir un gran cineasta com és Carlos Saura...
Sí, en el cas dels Goya va passar amb Villaronga
el mateix dia de la gala, aquí van tenir 24 hores per reaccionar.
I això, no sé fins a quin punt va ser bo, o fins a quin punt...
Però l'homenatge del Carlos Saura,
jo he vist la crítica, en parlen bastant bé, no?
Sí, a mi no em va agradar.
Crec que entrar amb això
potser no era la millor manera.
Quan vaig començar a veure el percal,
vaig anar a buscar opinions diverses sense filtre,
i per fer això sempre vaig a Twitter,
i en general les opinions eren més aviat positives.
El que passa és que a mi em va xocar,
perquè vaig pensar, clar, un tot tan solemne, tan seriós,
tant d'homenatge i un homenatge tan llarg,
per començar se'm va fer molt estrany.
Ara entrem amb els detalls de la gala,
però abans, la flamant guanyadora
del premi millor actriu protagonista per 5 col·lovitos,
Laia Costa, bon dia.
I l'enhorabona!
Merci, moltes gràcies.
Com estàs?
Doncs estic molt contenta.
Estic molt encustipada, que avui està sortint tot,
però molt, molt feliç.
Vas aguantar bé per això? No sé si vas anar a dormir molt tard.
Sí, sí, sí.
Aquestes ganes es fan molt llargues, també,
però em sembla que les dues anem a acabar.
Però va ser una nit molt maca,
perquè estàvem, almenys en el meu cas,
amb tot l'equip de la pel·lícula,
al tenir 11 denominacions, 5 col·lovitos,
ens vam retrobar tots,
i es viu des d'un altre lloc,
quan està tot l'equip junts.
T'ho esperaves una mica, Laia,
perquè el teu semblava un Goya bastant encantat, no?
Sí, el que passa amb aquestes coses,
hi ha tants exemples de que el favorito
i després no, o saps de com dones una sorpresa,
no sé, tinc la sensació
que els premis s'han de celebrar,
i és una festa,
i sobretot aquest any,
sempre hi ha una cosa injusta,
hi ha molta gent que s'ho mereix,
hi ha moltes pel·lícules
que no tenen ni nominació,
que tothom té el cap avui.
És el primer any que els Goya
amplien 5 nominacions per candidatura,
i realment em sembla que podrien
ampliar-la a 7 aquest any
i cap pel·lícula s'obraria.
Llavors és tan relatiu...
Clar, aquí des de Catalunya
ens ha sorprès molt que el Carràs
tornés amb les mans buides,
Laia, no sé si vosaltres des d'allà també vau dir
ostres...
Clar, però també tinc una sensació
que la Carla
ja ho ha guanyat.
O sigui, tinc la sensació que el cinema
de la Carla va més enllà dels premis,
o sigui, ha fet història la Carla
d'anar al cinema, és la primera dona
a guanyar-los a Berlín,
ha fet dues pel·lícules que són
dues obres mestres...
No sé, sento que és com...
No sé, una...
una...
una cineasta que està per sobre
d'absolutament tot,
i després és això, que és molt difícil
això dels premis, sempre hi ha una part injusta
que no es poden comparar,
en certs projectes és molt difícil,
el treball és molt complicat,
llavors s'ha de viure com una celebració
i una festa, i ja està.
Tu també defensaves una pel·lícula
que és Finco lo Vitos, que també ho era millor
pel·lícula, però no se l'han portat
perquè s'ho van portar a Esbestes,
i que ho vau compensar una mica,
tu, com a millor actriu, i la Susi Sánchez,
que també s'ho mereixia moltíssim
i ens en vam alegrar moltíssim,
i ara aquesta pel·lícula suposo que tindrà una nova vida,
perquè tu reivindicaves que molta gent que l'havia vist
et deia, hòstia, és que després d'haver de Finco lo Vitos
em venen espectadors
i em diuen que han trucat a la família,
han trucat a casa perquè la relació amb els seus pares,
amb la seva mare, amb la seva àvia ha canviat, no?
I d'alguna manera també d'això tracta el cine
i aquesta pel·li, no?
Sí, bueno, m'agrada pensar
que aquestes festes que fem,
al final l'objectiu és donar-li una nova vida a les pel·lícules, no?
I que torni a estar al cinema,
i que la gent torni a tenir l'oportunitat de veure-les, no?
Originalment aquest era l'objectiu, no?
Com que de cop es premeven pel·lícules
que més enllà que haguessin tingut més o menys públic,
a nivell artístic valia la pena premiar
i això feia que llavors més públic s'interessés per elles
i busquessin la pel·lícula de nou.
Jo no em puc casar amb Finco lo Vitos,
perquè just ahir feia un any
que havíem estrenat a Berlín, a l'11 de febrer, justament.
O sigui, fa 12 mesos que estem fent promo de la pel·li,
que la pel·li ja és del públic,
ha estat molts mesos en el cinema.
Si ara torna a estar al cinema,
tant de bo qualsevol projecte tingués aquest recorregut.
És un privilegi estar en aquest lloc.
Crec que som molt conscients d'això.
I si el públic connecta amb el cor, amb una història,
és el primer que celebro.
Amb què estàs treballant, Laia, ara?
Perquè sabem que no peresquita mai.
I ara mateix estic treballant
en sonar amb els mocs i tocs dins de la mà.
Molt bé, molt bé. Però ja ho veurem.
Recupera't.
Tenim moltes ganes de rebre't un dia en aquest estudi.
Tant de bo ho puguem fer perquè sé que és complicat,
però tant de bo un dia que estiguis a Barcelona t'esperem aquí.
L'enhorabona a Gaudí del Premi a recuperar-se del refredat.
Gràcies per atendre'ns, Laia Costa. Una abraçada, bon dia.
Moltes gràcies. Una abraçada, adeu.
4 minuts per arribar a 3 quarts d'una del migdia.
En directe, la Laia Costa,
la guanyadora de l'Òscar Ramilló,
actriu protagonista avui també, protagonista de...
El Goya. El Goya, què he dit? L'Òscar.
Ja m'he passat. Ja estàs al següent.
Ja estic al següent, sí.
En qualsevol cas, gràcies a la Laia Costa
i a tot l'equip de producció del suplement,
i de més enllà també perquè ens han posat la Laia Costa,
que és una persona que sempre l'anem molt darrere
i costa molt.
Marescudíssima, aquest Goya.
Sí, sí, sí. Jo vaig plorar gairebé amb Cinco Lobitos,
allà vaig acabar asseguda a la butaca, destrossadíssima,
sobretot gràcies a les actuacions de la Laia
i de la Susi Sánchez, que és que formen un tàndem,
que és meravellós, que és una de les relacions
de mare i filla, més realistes,
d'aquelles que l'estàs veient i dius,
soc jo i la meva mare,
i són les meves amigues amb la meva mare,
vull dir, d'allò que era el retrat més adient
i més realista possible,
i al final, doncs, com es va desenvolupant tota la trama,
t'arriba al cor,
i encara, jo fa mesos que la vaig veure,
i encara la tinc dins.
Hi ha una cosa que, com a mínim,
en aquesta temporada sí que tenen en comú
les grans gales, i és que tinc la sensació
que han deixat de premiar els actors no professionals, no?
Sí, sí, sí, clar.
Jo amb els Goya no tenia dubte, en aquest cas,
perquè les altres interpretacions
eren molt bones,
que això no vol dir que en els del Gaudí
no fos el mateix cas, però en els del Gaudí
sí que tenia més aquesta sensació de,
a més, fa pinta que s'ho endurà absolutament tot
i arrasarà, potser, en aquestes categories, també.
En els Goya, jo ho donava per molt impossible
que guanyessin els actors no professionals,
però perquè, evidentment,
els altres actors havien fet paperassos,
i allò sí que hauria estat una injustícia.
És a dir, si els actors del Carràs
haguessin guanyat i s'hagués menys tingut,
d'alguna manera, la feina de la Laia Costa,
l'associació d'Anger del Luis Faera,
allò sí que hauria sigut bastant
per posar-se les mans al cap.
Doncs això és el que ha donat així aquesta gala
amb aquests titulars, sens dubtes,
Vestes Gran Guanyadora, amb Rodríguez Oro Goyen,
i Carla Simón, doncs, que...
M'ha agradat aquesta idea de la Laia Costa de la Carla Simón
estar per sobre de tots aquests premis.
A partir d'ara agafaré aquesta idea i me la quedo.
Va, anem a les estrenes de la setmana,
també, més enllà d'aquests Goya.
Fables Man.
Fables Man.
És una de les estrenes, sens dubte, del mes de Fables Man,
la nova pel·lícula d'Esteban Spielberg,
la seva pel·lícula, segurament, més personal,
perquè aquí explica la seva vida, Marta.
Sí, i me l'estava fent a sobre perquè aquí ha arribat molt tard.
O sigui, aquesta pel·lícula als Estats Units
es va estrenar el novembre, per Thanksgiving,
i aquí ha arribat ara perquè entenc que les distribuïdores
volien fer allò de l'anomenada a l'Òscar de Fables Man,
si ja no fos prou perquè aquesta pel·lícula tingués vida,
que el fet que hi hagués Esteban Spielberg
parlant d'Esteban Spielberg,
és que s'està venint sola la pel·lícula,
no cal que em posis el cartell nominada a l'Òscar,
ja sé que estarà nominada a l'Òscar
si s'estrena el desembre o el novembre o quan sigui,
però vaja, que ha arribat ara i que més val tard que mai,
que això ja es diu, i aneu tots en massa a veure el cinema,
perquè si hi ha de ver si una pel·lícula d'Espilberg
s'ha d'anar a veure al cinema on sigui, aquesta encara més,
d'alguna manera, el súmum de tota la carrera,
dels més de 50 anys de carrera d'Esteban Spielberg.
Molta gent ho està dient, i estic d'acord,
era l'única història que no havia explicat,
la que li faltava per explicar que era la seva pròpia,
i estic d'acord fins a cert punt perquè si ens posem a analitzar
una mica la filmografia d'Espilberg,
que són títols i títols de pel·lícules,
en general totes boníssimes, i alguna Ready Player One,
que, bueno, pobret meu, va fer el que va poder,
però en general a tota la seva filmografia
hi ha aquestes traces de la seva vida personal.
És a dir, ell tota la vida ha explicat que
la seva relació amb els seus pares,
que es van divorciar quan ell era molt petit,
l'havia marcat de per vida, sobretot perquè la seva mare...
Això és una mica spoiler de la pel·lícula,
però és la història d'Espilberg, no és gaire spoiler.
La seva mare havia viscut tota la vida enamorada
del millor amic del pare d'Espilberg.
Ell estava en aquest matrimoni que no la feia contenta.
El pare d'Espilberg, pobre, intentava de totes les maneres
que ella estigués contenta, però, evidentment, ella no podia estar-ho.
També tenia una frustració i un desig frustrat
que ella era molt artista, era pianista,
i somiava en ser una gran pianista de concerts,
de música clàssica, però per la seva situació familiar
i social de l'època, que és la Nordamèrica,
a post-segona Guerra Mundial, no ho havia pogut ser,
i la seva mare havia canalitzat tot el seu esperit artístic
en el seu fill, en Steven Spielberg,
que és un dels grandíssims cineastes de la història,
ja no del cinema nord-americà, però en general de la història del cinema.
Ell ha agafat aquesta idea i l'ha fet pel·lícula,
i explica la història del Sami, que vindria a ser Steven Spielberg,
que és un nen jueu que els seus pares un dia el porten al cinema
i descobreix la seva passió absoluta pel cinema.
Li compren una càmera ja quan és molt petit
i aleshores no es desenganxa de la càmera, i a partir d'allà
veiem com ell va descobrint la vida
a través de la mirada d'una càmera. Què passa?
Molta gent està dient, és una O del cinema,
és Hollywood, que maco, és estupendo, és l'Hala Land.
Sí, perquè és veritat que Spielberg,
el que està dient és, a través de l'art, és la manera en què
et pots retrobar i reconciliar amb la realitat,
i l'art pot ser un art...
Estil de vida molt fotut, però al final val la pena.
El que passa és que jo em vaig quedar amb una mica de mal cos,
perquè Spielberg és un tio en general molt positivista,
que feia pel·lícules sempre molt familiars,
però on la família sempre tenia un punt de vista molt positiu,
i on tot anava molt bé.
ET, per exemple, que és com la gran icona en aquest sentit,
a mi amb Fablements no em va passar.
Em vaig quedar amb una sensació una mica agradolsa,
perquè la manera que ell té d'explicar la història
de la seva família és des del respecte i l'admiració absoluta,
sobretot per la seva mare, que és la gran protagonista
i la gran figura, i en el fons de Fablements
és una oda a la seva mare, i no a res més,
però al final el que t'està explicant és que l'art
et trencarà el cor, perquè el Sami és un nen
que viu molt content i molt feliç amb la seva càmera,
rodant les seves pel·lícules de cowboys, de guerra,
és a través de la càmera que descobreix que els seus pares
no són feliços, i se li comença a desfer tota la seva realitat,
tota la seva família, s'enfada amb la seva mare,
s'enfada amb el seu pare, s'ha de tornar a construir com a persona
perquè no sap qui és si no sap quina relació té amb els seus pares,
i en aquest sentit crec que és bastant crític,
és bastant cínic, Spielberg, que és un Spielberg
que a mi em va sorprendre sobretot parlant de la seva família
perquè hauria de tenir moltíssima admiració.
És molt important la pena perquè t'explica la història
d'aquest director i perquè formalment és Spielberg
en estat pur. És una pel·lícula que et recorda
per què Spielberg és el director més gran de la història,
a mi m'encanta Spielberg i em dedico una mica a això
perquè vaig veure les pel·lícules d'Spielberg
quan era petita, crec que a molts de la nostra generació
també els hi passa, que ens hem enamorat del cinema,
perquè en el seu dia vam veure ET, Jurassic Park, Tiburón,
vam veure Hook, inclús, que hi ha molta gent que diu
que és tan bona, doncs sí que és molt bona.
I llavors, tot el que significa l'univers Spielberg
i la seva mà com a director està aquí.
O sigui, són planos que són inconfusiblement d'ell,
un muntatge que és el més pur estil Spielberg
i aquesta banda sonora...
Pujo a posar.
Que com no podia ser d'una altra manera és de John Williams,
el meu gran col·laborador, que és un senyor que constantment
està dient em retiro i ja no torno a fer una banda sonora mai més.
Però cada vegada que l'Spielberg fa una pel·li li fa la banda sonora.
I ell mateix ho diu.
Escolta'm, de cara als Òscars, perquè el nom d'Spielberg
ja per si sol ja mereix esta dueta, no?
És la gran candidata?
No és la gran candidata, és una de les candidates.
Compte que no li passi a Spielberg com li ha passat
al Carràs als Goya, que promet molt...
L'Òscar, millor director, se l'hauria d'endur i de carrer,
perquè en els Òscars passa una cosa que en els Goya,
en els Gaudí no passa, que és que a vegades pesa més la narrativa.
És el que explicàvem amb The Whale, per exemple,
que tota la narrativa que tenia Brendan Fraser,
d'aquesta història de superació després de patir abusos
per part d'una figura prominent de Hollywood,
li jugava molt a favor.
Clar, que sigui Spielberg, parlant d'Spielberg,
el més pur estil Spielberg li juga molt a favor,
és allò de té el meu vot, te'l regalo.
Però pot ser que no sigui prou.
A mi m'agradaria perquè hi ha aquest component d'homenatge
a la seva trajectòria, a la seva feina.
Esperem que no sigui l'última pel·lícula que fa Spielberg,
sisplau, per favor, demano,
perquè aquest senyor ara continua fent pel·lícules com Carlos Aura
fins que es mori i ja no pugui fer-ne més.
Però sí que té aquest punt que li hauria de donar per l'homenatge.
Després hi ha hagut una mica de polèmica amb Michelle Williams,
que, clar, jo acabo de dir,
Michelle Williams interpreta la mare de Steven Spielberg,
acabo de dir que és la protagonista indiscutible.
Però, tècnicament, dintre de la pel·lícula,
és un personatge secundari,
però l'han fet candidata a millor actriu protagonista.
Què passa? Que en la categoria de millor actriu secundària,
en teoria, ho tenia fet,
perquè les altres actuacions estan bé, però no són com ell,
és que ella realment està fantàstica en aquest paper.
La categoria d'actriu secundària ho tenia ja pràcticament superfet,
l'han fet anar per protagonista, i què passa?
Que hi ha aquest blanchet fent de Lídia Tarr,
i tot a punt de...
Sembla cantat que aquest blanchet se l'emportarà, no?
Exacte. Aleshores, és com una estratègia una mica estranya
que no s'acaba d'entendre i que a mi em sabrà greu,
perquè és pràcticament impossible que Michelle Williams s'endugui el premi,
perquè se l'endurà aquest blanchet.
El que potser sí que tenen més assegurat
és que és una escena de Jack Hirsch, que surt en una escena,
però quina escena? O sigui, l'escena de Jack Hirsch
i l'última escena de la pel·lícula
és que són d'una poètica visual, narrativa, temàtica,
que, de veritat, l'últim plànol de la pel·lícula.
Aneu a veure, de Fablements,
només per l'últim moviment de càmera de l'últim plànol.
No marxeu abans d'hora, sisplau. No, sisplau.
De Fablements, l'última pel·li de l'Esteban Spielberg,
que ens sentirem molt a parlar també de cara als ossos.
Filmografia de Spielberg, més enllà d'ET i Jurassic Park.
Les tenim a les plataformes.
A Netflix, tu encara tens Netflix o t'has de subscriure?
No, encara tinc Netflix. Jo estic a un pas de subscriure.
Pago Netflix de tota la família.
Doncs mira, s'ha d'acabar aviat, d'aquí a poc.
La teva mare i els teus pares s'hauran de pagar el seu.
Jo estic a un pas de treure-m'ho, però ja et dic,
si encara teniu Netflix, allà hi deniu.
Atrapa'm si pots i tiburón, tauró.
HBO Max, Ready Player One, que ja he dit que no és la meva preferida,
i hi ha molts mons de post i múnic.
A Disney Plus, West Side Story,
i hi havia molta gent que deia, abans de The Famous,
qui era la millor pel·lícula que havia fet de l'Esteban Spielberg?
West Side Story. La vam fer l'any passat, és boníssima.
Si no l'heu vist encara, mireu-la,
perquè costava fer millor l'original,
però per mi, amb el permís de l'Àlex Gurina, que va dir que no,
per mi la va fer millor l'original.
Si teniu film-in, esteu de sort,
perquè sou fans d'Esteban Spielberg,
i teniu film-in, les teniu pràcticament totes de post,
llista de Schindler, Hook i Tiburón.
O sigui, que teniu per tardes i tardes
per recuperar la filmografia d'Esteban Spielberg,
que sempre va molt bé recuperar-la.
Fantàstic. El que podem fer abans, però,
és anar a veure aquest de The Famous,
que és l'última novetat que ja trobarem al cine.
Gràcies, Marta. Bon cap de setmana.
Apa, fins ara.
El suplement amb Roger Escapa.
Si vols canviar de vida i estudiar en una business school
que lidera els rànquings,
o canviar un pla de desenvolupament personalitzat, flexible,
i amb una xarxa de contactes potent,
work to change.
Entra a eaebarcelona.com
i comença el canvi en una escola de negocis creativa,
acollidora i innovadora.
Eae Business School, we make it happen.
Comèdia? Drama?
Tu sabies que el teu pare viu amb una altra dona?
El teatre és com la vida.
Que trist que un professor com tu jugui amb les nostres il·lusions.
On tothom hi té el seu paper.
Com més mala hòstia, millor s'escriu, millor es dirigeix.
Vas una mica passat de voltes o mosquem la mi?
Ai, el nen petit que s'enfada.
Li faré una sorpresa.
Li explicaràs que t'agraden els tios?
Del creador de Merlí, Bojos Vermoller.
A TV3, dilluns a la nit.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
La Mahler Chamber Orchestra
visita Girona sota l'abatuta de Pablo Eres Casado.
El 17 de febrer a l'Auditori de Girona,
l'orquestra oferirà un programa
que serà un diàleg entre el neoclassicisme modern d'Estrevinsky
i l'obra de Manuel de Falla.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Carme Portacelli dirigeix Terra Baixa,
el Teatre Nacional de Catalunya.
Un relat detectivès que trasllada el clàssic de Guimarà
a la Barcelona de l'anarquisme i les bombes.
Un thriller magnífic sobre la lluita de classes.
Terra Baixa. Fins el 26 de febrer al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Aquesta tarda enganxats al tot giradet i clopers.
Bona tarda. Com estàs?
Avui tenim futbol aquest vespre amb la ressaca d'aquest Madrid,
que ja és campió de...
Però bueno, perquè...
Bueno, sí que han guanyat, una altra vegada.
No han celebrat gaire, també t'ho diré.
Han controlat l'hi.
No diré que els hi van ajustar,
però van tenir algun moment fins i tot de patir.
Van acabar guanyant 3 a 5, els hi van col·locar 2 a 1...
Avui al Barça es pot col·locar a 11, no?
Exacte. Aquesta és la part bona.
Com que el Madrid no juga aquest cap de setmana,
recuperar el partit contra els, el Bernabeu,
que l'han de guanyar sí o sí,
psicològicament jo crec que té la seva importància
i és complicadíssim, jo diria,
dels tres més difícils que li queden al Barça,
que són Vilareal, Sant Mamés i el Camp de l'Espanyol.
Aquests tres per mi són els més complicats,
però és que el Barça ja ha passat pel Bernabeu,
ja ha passat pel Pizjuan, ja ha passat pel Villamarín,
ja ha passat per Mastalla,
ja ha passat per Anoeta,
pels camps més difícils de la primera divisió.
I jo crec que el d'avui és especialment important,
perquè en cas que guanyi el Barça,
podrà dir que té un calendari molt més planer
i que el títol de Lliga s'acosti molt.
Deven ser tiet, per cert,
que per primera vegada ens el trobarem cara a cara,
després d'aquell seu pas a Fimarpao Barça de 7 mesos,
que bé, són de malbarca.
Grisos, grisos, grisos. No només per culpa seva, eh?
Molt grisos. Sí, sí, van passar moltes coses
i va acabar amb aquell 2 a 8, que ara no val la pena recordar.
Contra el Bayern. Això mateix.
Escolta'm, pendents del bàsquet, va.
Sí, perquè la setmana que ve arriba la Copa a Badalona
i el Barça ara mateix està jugant el seu últim partit
abans d'aquesta Copa a Badalona,
i el Barça ja està seguint el Barça Breugat Lliga CB.
Macià, què tal? Com estàs? Bon dia.
Hola, companys. Bé. Com van les coses, al Palau?
Doncs el Barça està guanyant.
És l'últim partit abans de la Copa, avui.
Se'ls veu bastant endollats, 24 a 17, però això acaba de començar.
Bon ambient, no? Veig el Palau.
Està ple. Fa un parell d'anys
que el Barça està fent bé això del seient lliure, aquí al Palau.
Realment ara ja podem dir que ho gestionen molt bé
quan fa uns anys es queixaven que els abonats no hi venien mai.
Però això hi havia 3.500 espectadors en un Barça Breugat.
Avui n'hi ha més de 7.000.
Molt bé. Arriba tots bé, la Copa? El Barça?
Arriba tothom bé, sí.
Sergi Martín és l'últim a incorporar-se.
Fins i tot al Saras descarta jugadors sants, que això és la notícia.
Sereu a Badalona aquesta setmana? Sí, serem a Badalona.
Dijous amb el partit de quarts del Barça contra la Unicachat,
divendres amb el partit de quarts de la Peña contra la Vasconya.
Ahir la Peña va guanyar el seu partit a CB, arribaran també en victòria.
I ja el dissabte, programa especial des de Badalona,
almenys un dels dos os tenim a les semis,
perquè a mi podia passar que els dos perdessin,
però sí que serem a Badalona seguint les semis i diumenge a la final.
Un abraçà demà, adeu. Que vagi bé.
Adeu, cropers. Adeu.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge l'hem fet possible
amb la postneus Bonet, redacció Nilvia Marta,
Ferrer Gerard Jovan, Míquera Lóz, Marina de la Cruz,
producció Sara Lluvet Sònia, Adol Ofeu,
control Tècnic Mar Peyrón, Maciac Loses,
el control central, el Manel Gil.
Nosaltres hi tornem dissabte que ve, des de les 6 del matí
i fins a la 1 del migdia.
Ens podeu recuperar sempre que voleu,
que a Ràdio Foncat parlà el suplement.
I demà, enganxats a la ràdio, dia mundial de la ràdio,
des de les 6 del matí, Catalunya Ràdio,
desplegada per tot el país i més enllà,
però és que al matí de Catalunya Ràdio,
amb la Rosel, s'hi posa des de les 6
el co-working d'Artesa de Segre.
Demà, dia mundial de la ràdio, salut i ràdio a tothom.
Bon dia mundial de la ràdio. Que vagi bé. Salut.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Gràcies per haver vingut.