És l'hora d'actualitzar les notícies amb la Neus Bonet.
Neus, bon dia de nou.
Bon dia.
I d'aquestes últimes hores destaca aquesta festa rave, que ja fa més de 50 hores que
dura a Sant Jordi d'Es Valls, al Gironès, i que encara es pot allargar fins demà.
De fet, fa una estona aquí al suplement de Catalunya Ràdio, el tinent d'alcaldia de
l'Ajuntament, Marc Amagat, t'explicava que confia en que demà això s'acabi, perquè
la música es va reprendre, et diu, ahir, a les 9 del vespre, i encara sona a tot volum
aquestes hores del matí.
Portant tres nits amb la música a tope, ja n'hi ha un gran massa, ja comptem que aquesta
nit hi tornarà a haver-hi una altra vegada fins demà, i demà segurament pararan.
I el que no en té la generació, que no es pot actuar d'una forma o d'altra.
A aquesta hora també parlem dels Mossos d'Esquadra, que continuen buscant encara l'home, que ahir
va matar a trets un treballador d'un club de tir de Canovelles al Vallès Oriental.
La policia té identificat l'autor del tiroteig, és una persona jove, client habitual del club
de tir, Precisió Granullers.
Va fugir després dels fets i els Mossos el busquen als voltants de Collserola.
Podria estar armat amb munició que hauria agafat del mateix club de tir, segons informacions
del diari El País.
El preu de la llum avui baixa a prop d'un 13% respecte a ahir.
Costa 75 euros de mitjana al megavat-hora al mercat majorista espanyol.
Un dia més el preu és molt variable al llarg del dia.
A la cinc de la tarda la llum costarà un cèntim i aniran cadinçats ràpidament, a partir
de la set de la tarda fins a arribar als 126 euros al megavat-hora, que serà a les deu
de la nit.
També parlem d'aquesta hora d'Israel, que ha atacat Síria amb artilleria i per aire
en represàlia pel llançament de sis coets, un fet que no passava des de feia quatre
anys.
L'atac artilleri amb drones de matinada s'ha dirigit contra els punts des d'on s'haurien
disparat els projectils al sud de Síria.
Fons sirianes diuen que els bombardejos fins i tot s'han acostat a la capital, a Damascus.
En esports, 10 i dos minuts.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
Què expliquem a aquesta hora?
Que el jugador del Madrid, Fede Valverde, li va donar un cop de puny al jugador del
Vila Real, Àlex Baena, al pàrquing del Barneveu.
Ahir a la nit, després de la derrota madridista, Valverde podria ser sancionat, ja que l'agressió
va ser a les instal·lacions esportives.
Segons algunes informacions, la història vindria de lluny del partit de copa disputat
al camp del Vila Real el 19 de gener passat, en què després d'una falta, Baena li hauria
dit a Valverde, plora ara que el teu fill no naixerà.
I és que Valverde i la seva dona van estar a punt de perdre el fill que esperen.
Baena, a través de les xarxes, assegura que és totalment fals que li digués això
a Valverde, alhora que es mostra molt trist per l'agressió i sorprès pel que s'està
dient d'ell.
Victòria del Vila Real per 2-3, amb remuntada inclosa i amb un gran gol des de fora de
l'àrea de Chukwetze, demà Barça-Giron al Camp Nou amb la possibilitat de deixar el
Madrid a 15 punts.
Debut amb derrota del nou entrenador de l'Espanyol, Luis García, per 1-2 contra l'Atlètic Club
de Bilbao a casa, l'Espanyol se sent perjudicat i mostra en un comunicat la seva disconformitat
i preocupació davant les decisions arbitrals que ha rebut durant la temporada i enumera
els greuges que ha patit fins ara.
Un giorno o cualunque
li recordaràs
el suplement
Amor que fugis
de mi
ràdio amb esperit de cap de setmana
Jo t'ho amato sempre
no t'ho amato mai
Amor que vieni
Amor que faig
10 i 4
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con seni
siempre fue un lugar de admiración para el resto de los españoles, vanguardista
y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo ha provocado que se haya convertido
en una tierra hostil, donde ha habido un éxodo empresarial
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto y menos representadas
y vienen a comunizar autónomas como Madrid, precisamente porque aquí un catalán
se siente más en libertad que en Cataluña
Al Palau hi ha molta pinya
La setmana tràgica
Avui la setmana tràgica que tampoc tanca per vacances
amb el Toni Rodon, doctor Europeu en Ciències Polítiques i Investigador
de la London School of Economics, professor de l'U.P.F.
Bon dia Toni
Bon dia, bona hora, què tal?
Molt bé, i tu com estàs?
Bé, doncs mira aquí, gaudint de les vacances, eh?
Gràcies, escapa
A Catalunya?
Sí, he vingut aquí passar uns dies
M'han dit que t'agraden molt els macarrons, Toni
Sí, sí, la veritat és que, això com ho saps, eh, pillint
No, no, sí, sí, és un plat molt bo
De fet, a la nostra família tenim una recepta especial
que l'hem adaptada del cuiner Nando Jovany
que va fer unes receptes durant la pandèmia
Sobre la pandèmia? No només vosaltres, o sigui, tot Catalunya
fa els macarrons de Nando Jovany arran de la pandèmia
Perquè a veure, jo s'ha de dir que soc un cuiner nefast
perquè vaig fer un esforç no gaire dur, també s'ha de dir
per aprendre algunes coses i un d'ells va ser un plat tan difícil
com els macarrons
N'has esmorzat mai de macarrons?
No, no, no, el que sí que he esmorzat és pizza
però crec que això és massa habitual, eh, a la pizza el divendres
que l'esmorzar és al matí, sí, amb cafè amb llet
El Canadà, que tampoc destaca per la seva gastronomia, precisament
ni tenim el Ion Sindreu, encara el Canadà, columnista
al Wall Street Journal de Viatja Familiar, bon dia, Ion
Escolteu, expliqueu-me com fa els macarrons Nando Jovany
que ara és d'excel l'únic català que no els fa així
Endavant, Rodon
Home, a veure, no revelaré el secret, eh, jo després
et poso l'enllaç, eh, Ion, hi ha un vídeo al YouTube
que, essencialment, doncs la clau, jo crec, és fer el sofregit
bé, eh, llavors posar els ingredients que toquen
i escolta, i molt bé, tu, fantàstic
Això de fer el sofregit bé és un tòpic dels bons, eh, vull dir que
sí, que ja ho sabem, però...
El sostrat de l'obricomania, eh, és el que més porta
M'estàs preguntant d'una cosa que jo no en tinc ni idea, eh, jo soc com un robot
jo llegeixo les instruccions i ho faig i puc
no sé què faig, realment, només sé llegir i executar
És que estic buscant les receptes, espera't un segon
Oli, tres, quatre cebes de figueres picada
quatre pastanagues, vuit persones, eh
o sigui, ingredients per vuit persones
no sé si cuineu per vuit persones, però en principi
Oli, cebes, pastanagues, fulla de llorer, alls, tomàquets, carn picada
sal i pebre, copa de birranci, sucre
per rebaixar l'acidesa del tomàquet
efectivament, sí
un quilo de macarrons, formatge per mesar i tres ous
Vull dir, això és bastant... Els tres ous és el que em té una mica
clar, clar, que aquest deu ser el truc, eh, els tres ous
Els troncs són els ous rodon? Bé, no, no, el truc és fer-ne molt
perquè així hi ha tres dies que no has de cuinar, eh
doncs tot amb el primer dia, després la resta és més secundari
Però això de l'ou sí que deu ser la novetat, perquè
jo quan faig macarons no hi poso ou, i deu digar la salsa, potser
A veure, rodon, demostra una mica
si no et poso el nouguet ara, però digue'm, digue'm
No, no, no, això, tal com has explicat, l'únic aquí a Londres
clar, hi ha certs ingredients que són pel diferents, per exemple
aquí ceba de figueres, doncs és complicat
Birranci, com tu fas tu, rodon? I birranci també és complicat, eh
No sé què, jo agafo allò, l'armariet d'alcohol
n'agafo uns engemirall... Jo li poso...
Jo li poso cervesa. Què dius?
Sí, sí, sí, jo cada vegada que una recepta té birranci
jo aquí a Londres, on sigui, li poso cervesa
Però cervesa normal, una lager normal? Una cervesa, sí, sí
Bé, no ho sé, he provat alternatives i al final
doncs una mica de cervesa dona aquesta, no?
El gustet aquest.
No, però el que s'hi ha arribat és la truita de patata
que evidentment és el truc que has de fer servir
en els àpats familiars com el de l'altre dia que vaig tenir
i si vols impressionar amb una cosa senzilla, fas la truita
de patata i tothom es pensa que ets Carme Ruscalleda
per tant, sí, sí, no falla mai
Aquí, no ho sé, fan molta cosa graciosa, jo trobo
Realment, hi ha més a més, hi ha un problema
a Norteamèrica, això al redó no sé si tu verificaràs
que és que més enllà de les receptes, els ingredients
són tots dolents, no té gust res
Tu compres un tomàquet i no té gust
Perquè els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet
Us recordeu d'aquella eslògan de Joan Saur initiative?
I tant, i tant, i tant
Ha tornat a tenir gust de tomàquet o no, des de llavors?
Home, no, però devia passar-se un temps a fora del nostre país
perquè jo confirmo, quan marxes del món mediterrani
costa trobar vegetals, diguéssim, o fruita
que tingui gust de vegetals o de fruita, no sé que paguis
que preparis una hipoteca per pagar-ho
Home, aquí els tomàquets ara també van caríssims, eh?
I com que n'hi ha tants de diferents, o sigui, tomàquet
és un producte que s'encarim moltíssim
Bé, de què parlem? De cuina o parlem d'alguna cosa més avui, nois?
No ho sé, tu ets el que manes, eh? Exacte
És que avui és diumenge, i no vull aixafar la guitarra
Nois, que esteu de Semana Santa i de vacances escoltant-nos
però és que tot just dimarts, quan torneu d'aquestes fantàstics
dies de repòs i de gintònics
us trobareu amb que just digerint la mona
arrenca la campanya de la renda
Per tant, dimarts 11 d'abril, patapam
Campanya de la renda en marxa, a veure
Per exemple, parleu-me del primer del vostre cas particular
Jo no, i a més a més no he de fer ni la britànica
perquè es fa automàtic
És a dir, aquí, l'empresa que et contracta
hi ha un mecanisme que es diu el Pay As You Go
i ho fan tot centralitzat i tu no has de fer res
Per tant, és bastant més pràctic
Si ets autònom, llavors és més semblant al cas de l'estat espanyol
I tu, Toni?
La meva feina principal és a l'estat espanyol
per tant, la renda no l'he de fer
Però sí, amb els anys que he viscut a fora, jo he de dir
que el Regne Unit és dels llocs més fàcils de fer la renda
perquè, com diu en Ion, bàsicament no has de fer res
De fet, te'n pots oblidar totalment
a no ser que siguis una mica curiós i entris en un sistema
en un portal d'internet que et permet veure una mica
què has pagat d'impostos, com s'han gastat els teus impostos
No sé si t'ha passat a tu en algun moment
però, en general, quan marxes al Regne Unit
i te'n vas, en aquest cas, a l'estat espanyol
i comences a pagar impostos allà
la sensació és que el sistema és molt antic, primer
i, dos, que es paguen molts impostos
Quan dic molts, que no se'm esveri cap ull
no estic dient massa, eh, sinó que, com que hi ha un sistema
tan complex, sembla que t'estiguin taxant per totes bandes
És molt curiosa, també, quan parles amb les empreses
perquè sovint sempre es parla que les empreses volen menys impostos
i tot això, i segur que és veritat, eh
però, al final, jo crec que també hi ha molt cansament dels tràmits
és a dir, a vegades, quan tu fas menys tràmits
també tens la sensació que pagues menys
i això, jo crec que és veritat per tothom, fins i tot per les empreses
per tant, és d'aquelles coses per reflexionar-hi
Per què hi ha aquesta sensació que fer la renda sempre
és tan, tan, tan, tan complicat, almenys a casa nostra
Bé, perquè això parteix d'una cosa
o un patró universal es capa, que no sé, potser tots diferent
però en general, a la gent no li agrada pagar impostos
no sé si ho havies notat, però quan ho preguntem
doncs, evidentment, a ningú li agrada pagar
una part del que produeix
Ara bé, aquí és interessant perquè la tolerància
respecte al pagament d'impostos canvia molt
i també en funció, evidentment, de l'estatus socioeconòmic
que tenim. De fet, en els últims anys
hem vist un canvi important en el percentatge
de persones que consideren
que paguen molts o pocs impostos, per exemple
abans de la pandèmia, el percentatge de gent
que deia que paguem molts impostos era gairebé del 70%
és a dir, que 7 de cada 10 creien que ens estaven taxant massa
i avui en dia, en aquests mesos
en aquests últims mesos, el percentatge
ha caigut fins al 50%
és a dir que no ens agrada pagar impostos
però al cap i a la fi, la gran majoria de la població
tot i que evidentment hi ha excepcions, però la gran majoria
al final els acabem pagant, fins i tot
i aquí està una mica la curiositat, encara que hi hagi
absència significativa de sancions
i això per què passa? Bé, per molts motius
hi ha un paper important, però un d'ells és que en el fons
i malgrat que les coses vagin molt malament, o tinguem la sensació
que vagin malament, en les nostres societats modernes
encara tenim una certa consciència col·lectiva
i ens dona la sensació que pagant impostos
alguna cosa rebrem a banda
i per tant es crea aquesta mena d'equilibri, que és molt fràgil
i que en algun moment es pot trencar, que paguem
no ens agraden gens, però seguim pagant
Bé, jo crec que potser l'altre motiu per la complexitat
són aquests trams que tenim, no?, de l'IRPF
doncs bé, vosaltres sabreu que, per exemple, si cobreu
doncs entre 12.450 i 20.200 euros
doncs pagueu, per exemple, un tipus impositiu del 24%
si, en canvi, esteu entre la gent més rica
que cobra més de 300.000 euros a l'any fiscal
que entenc que és on està el Roger Escapa
el tipus impositiu és el 24%
el tipus impositiu és el 47%
però clar, llavors d'això a vegades la gent es pensa
que estàs pagant el 47% de la renda, no?, si ets una persona rica
i no és així, perquè aquests tipus, com sabreu
són el que s'anomenen tipus marginals
que vol dir que el primer tram, per exemple
els primers 12.450, tu pagues un 19%
després d'aquests 12.450, els 20.200
pagues el 24% només sobre aquests diners
després el 30%, el 37%, el 45%
i finalment, per tots els calés que cobres
per sobre de 300.000 euros, llavors sí que pagues aquest 47%
per tant, quan nosaltres mirem
quins són els tipus efectius de l'IRPF
que paga la gent, el que veiem és que, per exemple
si ets allò entre el 99%
i el 100% més ric de tota la població
en el cas de l'estat espanyol
estàs pagant encara menys del 30% dels teus ingressos
tot i que el tipus, com dic, és del 47%
i si vas, per exemple
a la persona mitjana
en el decil 5, per exemple
estàs pagant, aproximadament, només el 5%
per tant, al final
paguem menys del que aquests tipus marginals
ens indiquen
i el que és interessant és quina part
de l'IRPF paguem cadascú
si jo et dic, per exemple, si jo us dic, això no sé si us ho sabreu
jo m'he marejat ja, amb això que has explicat
ja m'he marejat
però continua, que t'escolto
jo el que us pregunto és, clar, aquí cadascú no paguem
un percentatge, com dic, menys del que sembla
a vegades, dels nostres ingressos en IRPF
si jo us dic d'aquest IRPF total que recapte
quant n'aportem cadascú, perquè aquesta al final
és la pregunta, tu quina part t'estàs menjant
del pastís
si jo us dic el 10% més ric de la població
quina part total dels impostos creieu que paga?
molt poca, digue-me un percentatge, home
no, és el 45%
o sigui, de tota l'IRPF
que recapta l'estat espanyol, el 10% més ric
en paga pràcticament la meitat
que això també et demostra que hi ha molta desigualtat
perquè, com dic, aquesta gent està pagant
al final un impost només una mica per sobre
del 20% del que cobren
si anem a la meitat, a la persona mitjana
de la població, mediana de la població
estem contribuint, doncs, aproximadament
només de tota l'IRPF que es recapta l'estat espanyol
això segons estimacions de funques
per tant, el que ens trobem és que al final
tots hi sortim guanyant amb l'IRPF
excepte el 20% més ric
i d'aquest 20% més ric, realment els únics
que hi surten perdent significativament és el 10% més ric
per tant, l'IRPF al final és una eina
d'igualtat fiscal
i molt important que tenim a les nostres societats modernes
i ara una pregunta importantíssima
tots aquests diners on van a parar, Toni?
depèn una mica de l'administració
a casa nostra a Catalunya
la gran majoria dels diners van a sanitat i educació
per aquesta ordre i després els que van al pot general
dels pressupostos generals de l'estat van a pensions
però de fet, aquesta és una gran pregunta
i jo m'he marejat
i en el fons, aquest és un dels grans debats
que hi ha sobre el sistema impositiu en els nostres països
sobre si s'ha de simplificar o no
de fet, per exemple, Margaret Thatcher
feia servir aquell argument liberal
que la gent ha de saber què ha de pagar
i per tant, així era una excusa per baixar els impostos
i en aquest sentit, un dels problemes és que
la gent ha de saber què ha de pagar els seus impostos
i una mica per investigar aquesta qüestió
aquí va haver-hi un estudi interessant
que es va fer fa un parell d'anys als Estats Units
i el que van fer va ser una mena de simulació
per demanar a la ciutadania que a l'hora de pagar impostos
ells mateixos decidissin a on havien d'anar aquests impostos
imagineu-vos, per exemple, la declaració de la renta
del dimarts quan la feu, que en lloc de dir-vos allò
us tornen no sé quants diners
hi haguessin unes caselles i us diguessin
bé, d'aquests, no ho sé, mil euros que he hagut de pagar aquest any
fem-ho fàcil, jo, com a contribuent, em vull posar
200 a educació, 300 a Catalunya Ràdio
i 100 a algun altre lloc, i els anessis repartint
com si fossin unes peces
quan es feia això, aquests investigadors dels Estats Units
van trobar que la gent estava molt més contenta
perquè ells mateixos decidien com distribuir els diners
ara bé, també van trobar una altra cosa
que és que de la manera que decidien
feien que el sistema fos inestable
i que no hi pogués haver govern, per què?
doncs perquè, per exemple, a la gent no se li acudia mai
posar diners en qüestions tan mundanes
com pot ser el deute, o com pot ser
arreglar les carreteres, o com pot ser
pagar tota l'administració pública perquè el país
funcioni, i per tant, a llarg termini
el país, en aquesta simulació, acabava destruit
perquè el pressupost no estava ben fet
i aleshores la gent aprenia que no, que volia
tornar enrere, i que per tant no volia saber
com es gastaven els seus diners perquè reconeixien
que no tenien prou capacitats per distribuir
els diners que pagaven en impostos, i una mica aquesta és
en la nostra societat tenim preferències diverses
no sabem ben bé on hi ha els diners, i en certa manera
tenim un cert drama, que és que l'única manera de decidir
si ens agrada o no com es gasten els diners
és doncs confirmant o fent fora els que governen cada 4 anys
per cert, ha sortit la revista Forbes aquesta setmana
la llista anual de persones més riques del món no hi sou
en primer lloc hi ha Bernard Arnold, propietari de marques
com Louis Vuitton o Christian Dior, i els segueixen
en aquest ordre per tant aquestes
malauradament no són els que més impostos acostumen a pagar
ho he mirat eh, això es capa
la Casa Blanca va encarregar una anàlisi
d'economistes americans d'aquesta llista Forbes
dels 400, com serien, mil milionaris
americans, quin, aproximadament, quin
percentatge pagaven en impostos
l'home més ric del món és el que més paga?
ja n'era un 8,2% dels seus ingressos només
per tant com hem dit abans
això és molt poc, perquè la majoria de gent
ja paguem més que això i ja no diguem la gent
que està en un percentil elevat de renda
per què, com és possible que quan mirem
la gent més rica del món, el 0,01%
de la població paguin tan pocs impostos?
doncs bàsicament perquè una gran part
no ve del sou, sinó que ve dels diners que tenen invertits
accions, bonds, totes aquestes històries, és a dir
aquest patrimoni financer, que a més a més
tenen la capacitat d'optimitzar fiscalment
que vol dir posar-lo
no sé si en paradisos fiscals però
distribuir-lo de la manera que al final pagui menys impostos
per tant, en una societat
financialitzada i globalitzada, és evident
que costa molt més fer que els mil milionaris
paguin els impostos que toca
molts ànims a tots aquells que a partir de dimarts
hem de fer la declaració de la renda Ion Sindreu, Toni Rodon
des de Londres i des del Canadà, la setmana que ve hi ha a Londres, Toni?
Ion?
i jo no, jo encara estaré aquí
encara estaré vivint el somni canadenc
efectivament, una abraçada, cuideu-vos moltíssim
bona Pasqua
el suplement, amb Roger Escapa
Mundo Deportivo és molt més
és veure espectacle, on altres només hi veuen futbol
és veure màgia, on altres només hi veuen bàsquet
és veure estratègia, on altres només hi veuen motos GP
si llegeixes Mundo Deportivo i trobes molt més
Mundo Deportivo, ho donem tot
aquesta temporada, pels més petits
els bodis, els pitets i la samarreta de l'ESA3
a la venda a la botiga de TV3
són les 6 del matí, bon dia, som-hi
bon dia, Laura, és molt pesat llevar-se tan aviat cada dia
bé, més que pesat és cansat, però si ho fas amb il·lusió
i si t'agrada la feina, doncs ho portes una mica millor
t'agrado molt, que m'has traïda a tu programa, sé que eres molt famosa
que va, que va, que va
tu l'escoltes a la Laura? sí, amb el meu pare, amb el cotxe
Laura Rosel, bon dia
és el teu matí
el teu enllaç amb la cultura
fins al 21 de maig al Teatre Gaudí
un concert teatralitzat sobre el Festival d'Eurovisió
en què es repassaran més de 100 cançons mítiques del festival
un espectacle dels creadors de Lo Tuyo y Lo Mío
amb 5 intèrprets i la col·laboració virtual
d'artistes com Nina i Miki Núñez
més informació a teatregaudibercelona.com
Recomanat per Catalunya Radio
gaudeix de la música en família amb l'espectacle
Tutti Fampiu, els dies 22, 23, 29 i 30 d'abril
l'auditori s'omplirà docells que cantaran i ballaran
al ritme de melodies d'èpoques i estils diferents
de Tchaikovsky a The Beatles
per música popular catalana i folk americà
més informació a auditori.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
La qualitat esportiva la vivim cada dia a Catalunya Ràdio
de dilluns a divendres a les 7 del vespre tot costa
amb Sònia Gelmà i Jordi Costa
que aquest any sí que parlem d'esports
quan hi ha esport en directe
i estem preparats pel que calgui
i al final del cap de setmana
la reflexió arriba al club de la mitjanit
sent l'esperit de totes les competicions
viu els esports a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
natura salvatge
gym feliç entorn il·lílic
a aquesta recepta de felicitat li falten ingredients
iverns infinits
0 corrupció, alcoholisme, frontera amb Ròcia
presons obertes, ciutats sota terra
sistema públic imminyorable
i misses molt heavies
així és Finlàndia, el país més feliç del món
30 minuts a TV3 aquesta nit
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia
Des d'on vulguis i quan vulguis
connecta amb Catalunya Informació
A tot hora, a tot arreu
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa
3 minuts per arribar a dos quarts d'ons del matí
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio
Ho prometiem a primera hora i ha passat
3 mesos al put que es memoratzi del periódico
Shakira ha pillado a Piqué con otra
y se van a separar
A ti tu fuente te está diciendo que hay una infidelidad
por parte de Gerard Piqué
y que Shakira sería conocedora de esa infidelidad
y por eso habría tomado la decisión al menos de separarse durante un tiempo
Són Laura Fà i Lorena Batlle
d'explicant el que segurament és l'escol·legia mediàtica
La separació després de 12 anys de relació
de Shakira i Gerard Piqué
La Laura Fà i la Lorena Batlle
es dediquen a la premsa del cor
a la Laura la sentim al matí de Catalunya Ràdio TV3
i a molts programes de les televisions espanyoles
i ara juntes fan aquest projecte que està revolucionant
i tots estem anant una mica a remolc a la premsa del cor amb català
Bon dia a totes dues
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat
que ens ha donat tantes alegries
i que serà la notícia de la vida de Shakira
I tanta por, recorda la por que vam passar quan vam donar la notícia
i vam començar a estirar del fil
i vam començar a treure molta més informació
que vam aconseguir convertir-nos en periodistes de referència
que això sí que no ens havia passat mai
Ens van començar a trucar de Colòmbia, de Miami
Vam decidir no pagar-nos
És un tema que també ens pregunten moltes vegades
Nosaltres al Periódico de Catalunya donem notícies o no ens paguen igual
i no ens paguen més per donar una exclusiva
De fet nosaltres per donar aquesta exclusiva no vam cobrar ni un euro
El que ens paguen per fer el podcast, diguéssim
El que sí que és cert és que arran d'això, jo per exemple
estic convençuda que malgrat que porti des de l'any 97
fent premsa del cor, a mi em van trucar d'un programa d'Antena 3
per començar a treballar de col·laboradora
molt probablement si no hagués donat aquesta notícia
no m'haguessin trucat en la vida
Vull dir que jo almenys aquesta part, la Laura sí que estava a salva
i jo feia alguna col·laboració per Telecinco però molt de tant en tant
però a mi sí que puc dir que almenys em va donar la possibilitat
de sortir en una finestra a nivell nacional
Ens ha donat pes perquè sí que nosaltres anàvem treballant molt i tal
Ens ha donat pes, el teníem
Però sí que era, mira aquestes, allò que fan
que sembla que no allò que fan, que després ja anarem més debats que ningú
anar en aquest país, si no mira Rosito
mira Nobregón i mira tot plegat
El fet de ser catalanes tampoc ens ho va posar fàcil perquè és cert que
explica-li a algú, malgrat que la Laura ja estava a salva
que un podcast d'un diari català de cop i volta treu aquesta notícia
ens va costar una mica com que ens prenguessin en sèrio
que jo crec que era tanya minera la notícia
I els companys que són tirant
ja saps com és el periodisme de les enveges
ens trucava la gent, esteu segures? Ens van cagant, no passarà això?
Ens van cagant de totes les maneres possibles
Després ja, vinga, anar sumant-se la gent
i a què venen, hola!
Sí perquè a més vam estirar del fil i al cap de 3 hores de donar la notícia
teníem el nom de la noia amb la que tenia la relació Gerard Piqué
i al cap de les setmanes, en poques setmanes
ja teníem molta més informació de com havia anat tot
coses que no hem explicat mai, també t'ho dic
Tinc mitja hora de conversa i veig que em faltarà temps
Només he dit bon dia, un moment
Ara entro en matèria perquè tenim tanta cosa damunt la taula
Com us vau conèixer vosaltres dues?
Al carrer, ella era un mite a la premsa del cor
perquè era la coordinadora d'Europa Press
i jo feia esports a ràdio Ciutat de Badalona
i vaig dir que t'haig de fugir de tots aquests senyors
Jo ja volia fer cor i vaig pensar que el més semblant al cor són els esports
Mare meva, ara acaben de morir 18 esportistes
i 40 periodistes del cor de l'esport
Era entreteniment i faràndula, una mica era el mateix
però jo volia fer cor i vaig acabar treballant a l'agència corpa
i quan vaig arribar jo era la que feia el cap de setmana
i estava la Lorena que feia tots els viatges, tot lo de Casa Reial de tot Europa ho feia
Tots els viatges es casava a Paulina, a Mèxic
Jo treballava al carrer, era una reportera esfàltica més
el que passa que sí que és cert que jo vaig enganxar l'època d'aurada de la premsa del cor
i vaig tenir l'oportunitat de fer coses xulíssimes
que ara mateix seria impossible
però ens vam conèixer al carrer com a reportera esfàltica
Tu fas guàrdia amb la competència
Ens vam conèixer a l'hotel La Florida
fent guàrdia a Maraya Carell
I el nom de Mamarazzi d'on surt?
M'agradaria molt explicar-ho perquè aquest nom el va posar el Carles Capdevila
Feia el programa aquí, jo crec que era els cap de setmana quan feia el programa
l'ofici no, l'ofici no, educau les criatures
i entrevistava mares amb professions estranyes
i la Núria Coll, que treballava amb ell
va dir, tinc una amiga, anem a entrevistar-la i tal
i quan li vaig explicar, jo a més a més imagina't amb nens
sortia al carrer a quatre del matí trucada perquè està no sé què a Baqueira
i jo li he explicat tot això
i em va acomiadar i em va dir, mira la Mamarazzi
i jo m'ho vaig guardar, vaig fer un bloc i tot d'això
jo sempre vull fer moltes coses i sort que la tinc a la Lorena
L'ordenada és la Lorena i la Laura és el caos
Sóc justeta, però al costat de la Laura sóc la més ordenada del món
L'ordre i l'aventura
i quan vam començar a fer el podcast a Lectures
teníem un altre nom i quan vam anar al periòdico
vam dir, què fem, tal, no sé què, dic, va, Mamarazzis
i és que és perfecte
però tu li dius Mamarazzis
i bueno, el tunegem nosaltres com volem perquè és el nostre nom
només faltaria, a veure si el pit hagués de posar aquí el punt sobre la llista
en itàlia nosaltres ja som coneixedores que no hauria de portar la S
perquè el plural en itàlia es fa només amb la I
però volíem dir-li Mamarazzis per espanyolitzar, catalanitzar el nom
i per dir-li perquè som dos, doncs Mamarazzis
aleshores, arriba fa uns mesos
al moment, Pique Shakira, en què teniu aquesta informació
que no sé d'on surt, no cal que em reveleu les fonts, però ho teniu confirmat
i a l'hora de publicar-ho i dir
i anem amb el rebombori que això causa i de la manera que hi reaccionem
als mitjans mainstream generalistes
que és una notícia que té la BASCAT
després dieu que ostres ostres ostres
us comencen a posar la Polcos
ho havíeu de tenir molt confirmat
teníem una font molt bona
l'Emilio Pérez de Rosas ens va fer el passe de gol
el primer que va publicar avui què està passant al Pique Viua
l'Emilio Pérez de Rosas va aconseguir saber
que el Pique estava instal·lat al carrer Montaner
preguntant per què estava al pis de Montaner
ens donen la notícia
t'haig de dir la veritat o almenys jo no pensava que es liés la que es va liar
perquè donem moltes notícies
no ens pensaven que agafaria tanta volada la notícia
també sabíem a través d'una amiga coneguda
que Gerard Pique estava
flirtejant amb algú
però no teníem gaires dades
llavors quan la Laura rep un missatge
un whatsapp al seu telèfon
d'algú en pes
i li diu que s'ha separat
llavors la Juntant al Puzle que teníem
donem la notícia allà
i ho vam donar així com ho has escoltat
i clar, rint, desperta Amèrica
es va començar a publicar
sobretot la por, perquè jo no dormia
la Laura n'estava més tranquil·la jo no dormia
només pensava dues persones tan importants
dues celebrities a nivell mundial
tu imagina't en aquell moment
si haguéssim volgut denunciar-nos
per introvisió a la seva intimitat
o per vulneració a la seva drets d'imatge
ella ja veia el terror absolut
i el dia que va sortir el comunicat
que era durant el cap de setmana
vam respirar i ho vam celebrar
els famosos tenen dret a la intimitat?
i ara passa per damunt el fet noticiable
com si tu ets una sessió en sèrie
i aniquil·las a tres persones la teva intimitat
passarà perquè ets notícia en aquell moment
no ho diem només nosaltres, hi ha una Constitució
espanyola que tothom té dret a la seva intimitat
però hi ha moltíssimes demandes
i hi ha moltíssimes jurisprudència
on això que acaba de dir la Laura queda absolutament demostrat
i en segons quins casos
potser la justícia no acabaria de donar la raó
a un periodista, però en un 90% dels casos
la notícia està per sobre
és evident que el cas de Pica i Shakira és una altra dimensió
però a vegades els protagonistes d'aquesta premsa del cor
són gent molt jove, poc acostumada als focus
que es converteixen famosos de cop
recordo, per exemple, ja fa molts anys
que tenen unes declaracions davant de la premsa
allà veus que aquesta persona és molt vulnerable
és com si tu ara em dius que el Gabi del Barça
quan va començar era molt vulnerable
doncs prepara't
era vulnerable en aquell moment, però t'he de dir que ella va baixar
va sortir pel balcó i va fer
perquè tenia una relació amb nosaltres
immillorable, tant amb l'agència Corpa com amb l'agència Europa Press
que són aquestes agències amb reporters que van perseguint els famosos pel carrer
que és la feina que la Laura i jo vam fer molts anys
ella tenia una molt bona relació, jo crec que ella va tenir la sensació
que ens ho devia
per totes les vegades que li vam donar suport també
quan ella tampoc era tan coneguda
això li has de donar la volta
no va ser que va baixar i ens va trobar
i les llàgrimes eren de veritat, estava en un moment molt vulnerable
però ella no era un personatge vulnerable en absolut
va sortir pel balcó i va dir un momento que ara bajo
va baixar amb el xandall
també era una guerra d'imatges en aquell moment que tenien ells
en aquestes guerres precisament, ara que treballem tots amb les xarxes socials
per exemple, durant molt temps els paperatges han anat darrere de la fotografia
ara és un infern
o moltes vegades decideixen, per exemple, si vull ensenyar el fill
l'ensenyo jo amb la fotografia que jo penjo allò
o si vull ensenyar jo la pròpia parella la penjo a les xarxes
i així em deixen estar i els contento d'alguna manera
de fet les xarxes socials ens han portat moltíssimes coses bones
perquè és cert que
el flux d'imatge d'informació
evidentment és molt més gran que el que nosaltres vam viure fa 20 anys
i hem de buscar la vida per aconseguir una imatge de qualsevol cosa
d'una nova parella, d'un naixement
però s'ha d'anar amb compte perquè també juguen a enganyar-te
i els famosos ensenyen només la part que volen ensenyar
quantes vegades hem vist els seus comptes d'Instagram
que publicen coses que després es demostren que són mentida
al final suposades també ensenyem el millor de nosaltres a les xarxes socials
ara que parlàvem aquests dies de Nou Bregon, la principal característica
de Nou Bregon és que és mentidera i ho ha sigut tota la vida
la principal característica de la lletra és caure
a l'arròs absolut
hi ha coses que ja no s'aguanten de per si de l'entrevista
hi ha més fills en camí?
diuen que no, ella mateixa ho ha negat
diuen que sí però ella ho ha negat, veurem
perquè la informació és que hi havia un encarregat argentina
i que era un nen
i ella ho ha negat perquè ja et dic que conegui la Nou Bregon
jo recordo una de les notícies que vaig donar
que s'havia separat, que ja havia signat el divorci
Gustamante amb Pablo Achevarría i ell m'ho va desmentir
jo vaig quedar-me al terra plorant tres dies
i m'ho va desmentir tant de cos, jo et conec la Lorena, tia
em foten fora de salva, ja veuràs la que li has
a més saps què passa? que quan el personatge et desmentes
el periodista queda a l'alçada del batiment
i saps per què ho va desmentir? perquè aquella setmana ho tenia venut a l'Ola
per diners va intentar acabar amb l'acredibilitat d'un periodista
no ens podem refiar de tot el que llegim
però ara tu deies...
de vegades sí
però ell deia que hi ha coses que no s'aguanten
perquè tu potser tens una capacitat d'anàlisi
i ets capaç de llegir reflexionant sobre cada frase
però saps quanta gent ha llegit l'entrevista de Nou Bregon
i se l'han passat sencera
hi havia molta gent que va veure aquesta primera portada
amb la cadira de rodes i va pensar una cosa però després de llegir la seva entrevista
ha canviat d'opinió, hi ha enquestes d'això
hi ha diaris que han fet enquestes de popularitat de Nou Bregon
i moltes preguntes al respecte i és al·lucinant
és veritat que ho ha venut tot per un milió d'euros?
jo a veure, mira just em va trucar el Jorge Javier l'altre dia
perquè ho havia dit aquí a la tarda amb l'Elisenda
li vaig dir Jorge tia t'has pegat un pas sota
el que nosaltres apostàvem era perquè aquesta entrevista
hauria cobrat entre 200 i 300 mil euros
que li dona per comprar-se dos nens
i clar, si després amb el PAC
arriben batejos, més nens i tot plegat que arribi al milió d'euros
sí que és veritat que el Jorge em justificava dient
el valor del que ha aconseguit Nou Bregon
val un milió d'euros, perquè sortia la BBC
CNN, The Guardian
tot el màrqueting mundial ho val
ara que ja ho hagi cobrat jo crec que no
perquè és una època que no ho val
que les revistes no tenen aquests diners
ja seria una autèntica borrada
300.000 euros és el que va pagar la revista OLA
pel primer biquini de la reina Letícia
ja estem parlant de potser fa... 15, 20?
no, menys... 15 anys segurament que sí
més de deu
són una quantitat de diners ja brutal
però potser això...
ara no es paga, ara poden ser 20, 30...
Laura, tot això de posar-hi una mica de perspectiva
de gènere amb aquestes informacions
que són molt estereotipades, molt masclistes
que a més hi ha aquesta cosa de dir
no, és que això només interessa a la gent gran, que és mentida
o que no interessa a Catalunya
ara entraré en aquest capítol, me'l guardo
però parlem una mica d'aquesta perspectiva de gènere
quan li comenceu a donar un to a vosaltres?
ha sigut per pròpia evolució personal
com evoluciona la societat que també té molta més perspectiva
si nosaltres mirem el que fèiem fa uns anys a AeroCities
potser ens posaríem una mica les mans al cap
perquè formàvem part...
no pel programa que vam ser superfeliços
però ens reiem del físic, de les noies
feiem tot el que es feia
jo crec que per pròpia evolució personal
i per buscar-li la manera de donar-li la volta
a la premsa del cor, jo crec que ha sigut la sortida
que nosaltres hem triat
perquè la premsa del cor continuï funcionant
és a dir, jo crec que
la premsa del cor ha sigut la sortida
que ajunta una mica amb el que necessita el públic català
i jo crec que per la necessitat nostra
i per la necessitat del públic català
no hi ha millor àmbit periodístic a la premsa del cor
per explicar infinitat de coses que passen
realment a la societat
al final és un reflex de la societat
no només el Casalano Obregón ha obert un debat a nivell nacional
perquè jo amb la Rocío Carrasco havia treballat bastant
quan vivia a Catalunya, per mi va ser un exercici
dur a nivell personal
el fet de plantejar-me que el que ella estava dient en aquell moment
era cert i vaig tenir molts problemes amb mi mateixa
i m'enfadava amb mi mateixa moltes vegades escoltant
el que deien els periodistes
del cor, que tota la vida havien treballat amb ella negant el seu discurs
i ni tan sols donant-li la possibilitat que hi hagués
jo vaig entrar molt ràpid amb aquest tema
la Laura amb aquest tema va ser molt més combativa que jo
i va entrar més ràpid i jo he de dir que
em va costar molt acceptar-ho
però realment ara dono les gràcies
d'haver obert les meves orelles a segons quins relats
i a més t'adones que és també una pròpia
evolució personal
i que diferent és analitzar Shaquirao Piqué
i a més de tenir una mica de perspectiva
jo crec que guanya tant la premsa del cor amb això
perquè de vegades tenim impregnats molts pensaments
que ni tan sols som conscients que els tenim en el nostre DNA
per nosaltres i per la gent que ens escolta jo crec que guanya
el tipus de periodisme que fem només amb aquest puntet
ja parlarem del Risto no?
en el cas de la relació
amb el cas de Risto i Escanes
per exemple
quina relació personal teniu amb Risto Mejía?
jo cap ni una, la Laura una mica més perquè està a mediaset
una mica més que me'l creu i no em saluda i que em té bloquejada
a les xarxes socials, aquesta és la relació que tinc amb ell
doncs la veritat és que
suposo, suposo eh
un dia vam rajar Muerte de la seva separació amb la Laura Escanes
la vam analitzar com toca
però vam rajar i la vam analitzar com nosaltres
creiem que tocava en aquell moment i ell s'ho va aprendre
fatal, fins al punt que et va bloquejar a les xarxes socials
i et va deixar de saludar i fins i tot
sabem perquè tenim... a mi no em fotis en un merder
que demà me'n vaig a Madrid eh
perquè tenim no amics però companys en comú i tal
que a ell segons quines coses hem dit
de la seva relació amb la Laura Escanes no li ha agradat
i que una relació com la que tenia Risto
amb la Laura Escanes amb aquesta diferència d'edat tan brutal
doncs nosaltres hem analitzat el que nosaltres pensem
que significa que un home amb molta més edat
tingui una relació amb una gent molt més jove
li compreu el relat quan parla
d'etisme, d'emesclisme i de no sé què més em va dir
però ho barreja tot, jo l'únic que... un moment, un moment, el document el tens aquí?
que tens ara Risto, 40 anys? 48
tu bé pel que veig
clar, tens una situació de privilegi des de fa molt temps
perquè ets un home blanc, heterosexual, cis
que ha guanyat calés i econòmicament solucionada
aleshores
creus que estàs en igualtat de condicions
que una persona a 20 anys més jove a l'hora d'enamorar-te?
pregunto eh
estàs assumint que una persona a 20 anys més jove que jo
no té consciència per enamorar-se
no té llibertat per enamorar-se de qui vulgui
no té criteri per escollir de qui s'enamora
això és mesclisme
o pitjor, adedisme
criteri segur que en té de criteri
el que no té és la situació de privilegi que potser tens tu
està amb mi per la meva pasta, això a més de mesclisme és elitisme
no per un tema de diners, per un tema de fama
no estic dient que ell estigui amb tu
llavors explica't millor
el que estic dient és que tu tens una situació de privilegi perquè has viscut moltes més coses que aquesta altra persona
i tu què saps?
hi ha gent amb 70 anys que no ha viscut el que ha viscut algú de 20
això és una assumció teva
que torna a ser un prejudici, veus?
aquesta relació des del principi
només pel fet de tenir una diferència d'edat
està atacada de prejudicis alients
i això és el que jo denuncio
jo el que m'estic qüestionant és si la frase que l'amor no té edat
és veritat o no és veritat?
m'ho qüestiono, jo no t'estic dient
quin és el límit que podem permetre a la gent enamorar-se?
quin és el límit de diferència d'edat per tu? quin seria el límit adequat?
bé, ell parla d'edatisme, masclisme i elitisme
és un senyor superperjudicat per la vida
i se li nota sense parar que no té ni un privilegi
i que li caus tot el damunt
m'encanta fotre-ho tot amb una coctelera perquè tots els conceptes barrejats
de cop i volta no sabies ni què respondre
jo crec que...
està molt bé que li fessis tu que eres un home
però estic millor en la pregunta que en les rèpliques, induptablement
i ell és una persona que en el cos a cos és molt difícil guanyar-lo
el llibre que venia a promocionar anava sobre això
anava sobre la diferència d'edat entre una relació
aleshores estava parlant d'ell
perquè et fa servir també per a aquesta promoció, tota aquesta polèmica no és que hi generi polèmica i que ho fes
ell ho fa per justificar segurament
i en realitat el que està fent és promocionar el seu llibre
és un tio brillant i és difícil anar al cos a cos, evidentment és difícil
té una verbos rea que déu-n'hi-do
ell fa servir uns conceptes que no són
que no tinguin per l'edat
i que estiguis perjudicat per l'edat que tens
i que no tinguis accés laboral
l'edatisme és que no et contracten en una feina perquè tinguis 68
i que la frase l'amor no té edat no va precisament
de diferència d'edat sinó que va que tu et pots denombrar amb 95 anys
això ho va explicar la seva dona en un tuit
va ser abans o després de la teva entrevista?
crec que va ser després perquè va fer diverses entrevistes en què
també no sé si hi havia una entrevista al Mundo
està molt bé que la Laura Escaner es responés a això perquè
i a més a més hi ha una cosa que el Risto ha de saber, ningú dubta que estiguin enamorats
si no és qüestionar l'amor, si segurament estan enamoradíssims tots
o ho estaven, no?
no, no, vull dir amb la novia nova o el Matamoros amb la novia Cateras
si ningú diu que no estiguin enamorats
el que diu la gent és que la base en què està centrat aquest amor
està profundament basada en una desigualtat
per a les noves de 20 anys que han viscut més que des de 70 és fals
perquè viure cosetes no vol dir viure més
ja però que em semblava igual de malament que Ginaldo Lobrigida
tingués una relació amb Javier Rigau
a mi em sembla pitjor que la tingui ell
fatal absolutament, però és que hi ha relacions desiguals
però és que en el cas de Laura Escanes i Risto Mejide
quan Risto Mejide coneix a Laura Escanes, Laura Escanes a més era menor d'edat
quan ells comencen a parlar a les xarxes socials
i comencen a mantenir una relació sentimental
encara que fos a través de missatges
ella ja n'estava molt del Risto Mejide
estava enamoradíssima i com no ha de ser una relació desigual
quan tu et deixes seduir per un tio
que és una persona superfamosa
que és un tio més intel·ligent
que és un tio que més o menys és atractiu
però clar la influència que exercia aquest home sobre ella
és induptable
com no ha de ser una relació desigual
amb una noia de 19 anys, 18 anys, no sé
i com es regiran quan veuen que potser els hi toques
quan veuen que poden perdre alguns privilegis
com és el patriarcat que reacciona com si fossin ells les víctimes
no patiu que d'aquí a que encara pugueu estar noies joves
queda molt la veritat, vull dir que no passa res
a més a més amb l'afegit que últimament
estem perdent els complexes a parlar-ne de tot això
en català
quina agòbia que portàvem les dues aquí a Catalunya
que és insuportable
per això li hem de donar les gràcies sobretot a l'Alfons Arús
que va ser el nostre cap durant uns anyets
i que fa una pila d'anys que ho fa
sí, sí, és que l'Aerocitis jo crec que ja va perdre tothom
el complex aquest que no es podia fer cór en català
el problema és que l'Estar System del qual parla
el problema o la realitat, no?
és que és majoritàriament espanyol
i aquí us he sentit dir alguna vegada que això és perquè
perquè a Catalunya no tenim Estar System
o no ens el creiem, no?
mira, jo he anat, Mariana, amb això no en teníem
però sí que és veritat que no ens en deixen parlar
perquè si jo ara et vinc i et dic que no sé quins dos concursants d'eufòria
ja veuràs com no es pot tan fàcilment
i qui s'enfadarà? La Corpo?
bueno, no agraden aquestes coses
a mi em va passar, perdona, a mi em va passar, jo estava als matins de TV3
i vaig portar un dia el típic al guió no sé què, no sé quan, no sé què
dic, escolta, i s'han liat dos actors de Merlin
i me'n diu, i no, no, no, dic, com?
però anem a explicar-ho, no? I no ho vaig poder, no recordo què eren, eh?
però tu t'imagines tu que més treballes amb la Laura Rosel
perquè ha sortit al Nacional
doncs mira, la Laura Rosel és igual
jo no l'he llegit, expliqueu-m'ho això
comença una relació amb algú i de cop i volta
la Laura Rosel es veu en un diari com al Nacional
i, vull dir, tu creus que això
depèn perquè si la font és que la Laura ho ha penjat a Instagram
no, no, no, no
és destapar-ho sense que la Laura vulgui
o el personatge no vol
o imagina't que tu demà, no sé, tens una relació amb un actriu molt coneguda catalana
no sé, la Cristina Brondo, per exemple
no seria el cas, la meva parella és actriu catalana
ah, sí?
vull dir, és la Diana Gomez
ah, molt bé, no?
sí, aleshores l'has clavat, però no és la Brondo
vale, doncs escolta, Diana Gomez a més que està molt ben posicionada, eh?
i quan tinguem alguna cosa aquí, quan tinguem només la nostra
vas allà... però a mi jo et dono el permís, eh? Vull dir, cap problema
ara, si et dono un blau suc perquè sigui divertit, això és una altra cosa
a veure si li fots tu les banyes a ella o a tu ja veuràs el suc que li treurem a la història
sí que teniu temps, això de les banyes tothom té temps
tenim un criu de 16 mesos, no tenim temps
però saps què passa? Encara que no tinguéssim el teu permís
tu ja ets un periodista reconegut, ella és una actriu
també molt reconeguda, a més crec que recordar
però la Diana Gomez també penja a les seves xarxes socials
coses del seu bebè... la cara no, eh?
no perquè això tenim un acord que la cara no surt
doncs podeu fer-ho perquè entre 4 anys té una altra cara, vull dir, quan ja tingui la cara definitiva
els nens canvia molt, no em diguis que tu ets el que penja peus
i mal
això està passadíssim
però és que això és molt català
si el teu fill d'aquí dues setmanes tindrà una cara que no el reconeixeràs ni tu
però és això, molt probablement si nosaltres a Mamaratxis
haguéssim explicat aquesta relació, imagina't, sense el teu consentiment
perquè no em van donar Mamaratxis en català, que ho vam intentar
si ho tinguessin potser haurien parlat d'això, però almenys tu t'haguessis emprenyat moltíssim
ens haguessis trucat, ens haguessis dit
tia, com em feu això? Però hi ha molts personatges catalans reconeguts
que quan es parla de la seva vida privada
s'agafen uns cabrejos que tampoc són ni mitges normals
sí que és cert que en general jo crec que els catalans
tenen més de tenir un perfil una miqueta més baix
a Madrid ho viuen d'una altra manera absolutament
més naturalitat, però sí que ho he intentat
qui t'haig de dir que la nostra primera idea era fer Mamaratxis en català, que era el que volíem
i ho vam proposar a una ràdio que no ens ho va comprar
ens va dir, ens encanta, quin projecte més guai, que és tot ideal
porteu-nos publicitat
i la Laura i jo ens vam mirar i vam dir, mira, portem més de 25 anys
en aquesta professió
una ràdio gran buscat la vida per donar-nos publicitat
i si no ens vols ja ens buscarem la vida
hem arribat a un punt de la nostra, portem tants anys que és allò, no ens vols, vale, adeu
però per exemple en català
Piqué i Shakira, això és insuperable
però és que després tenim Rosalia, que també és nostra
no hi ha una cosa més global que això
no hi ha ningú que hagi fet més pel català que Rosalia
inclús Raul Alejandro, que sap dir bon dia
perquè tenim el Pablo Urdangarín vivint a Barcelona
que a més és portada gairebé cada setmana a les revistes del cor
però escolta, això què dius, tomem Rosalia i tal
però la gent vol que li parlem del rei emèrit
vull dir que els catalans, ui, que parlin del nostre, sí, sí, però que parlin del rei emèrit
de la Pantoja, del Cruanyes també
del Cruanyes també podríem parlar, però també porta una vida molesta
els que teniu vida estan de dia avorrida, podem fer un comentari i adiós
si grates una mica segur que trobes
però ara si tots els que formeu part
de la gent coneguda catalana
també teniu vides molt normaletes
nosaltres no podem rascar on no n'hi ha
però tenim futbolistes
Barcelona no és Madrid, els dimarts no te'n pots
bueno, Barcelona sí que te'n pots anar a festa, però Madrid sempre ha estat tot obert
aquí no tenim passarel·les, no tenim alfombres
la Lorena va haver de tornar de Madrid perquè si no...
i no recordes la Barcelona en la que
nosaltres vam començar a treballar
anys 90, la Barcelona després de les olimpiades
era una ciutat igualment potent
cultural i socialment que Madrid
a Barcelona, als anys 90, les estrenes a nivell nacional
de pel·lícules amb grans estrelles cinematogràfiques
es feien a Barcelona
hem entrevistat, sí, a Harrison Ford
a Leonardo DiCaprio, tot això ho hem entrevistat nosaltres
i venien a Barcelona
no ve ningú
van a Madrid o on hi és això?
no sé si la ciutat que ha fet per perdre tot això
és una pregunta molt complicada que potser li hauries de fer algun polític
no es fan premis com Déu mana
no tenim arguments per respondre
però a Barcelona...
Barcelona era molt més potent a nivell cultural i social
i això ens donava una xatxa
ara venen uns, ara venen els altres
això ho estava parlant un altre dia amb un alcalde
digues el nom
vaig estar parlant amb el Jaume Colboni d'això
i el Jaume em deia
què hem de fer perquè Barcelona torni a ser una marca
per Leonardo DiCaprio
i el Jaume Colboni i Leonardo DiCaprio
va tornar dues o tres vegades
van fer aquest truc de màgia
la memòria és ella també
però Leonardo DiCaprio venia moltes vegades a Barcelona
no només de manera oficial sinó extraoficial
perquè es trobava aquí amb una de les seves parelles
també de tisma
el seu país no li diuen res sobre aquest tema
és curiós
però que ningú
que no hi hagi cap veu crítica sobre les relacions de Leonardo DiCaprio
i se'n parli més a Europa que als Estats Units és flipant
i sobretot quan el tema de l'Obregona ha sortit a altres països
no estan, ui i per què hem de parlar d'això?
i aquí tot el dia la primera pregunta que haig de sentir
aquest tema que ha sortit a la premsa del cor, si ho pesats
és que a Alemanya el que ha fet l'Obregona és tan il·legal
imagineu-vos
però a qui ens volen posar a la presó nosaltres?
que en parlem, no a ella
ja s'ha acabat això
ens hem deixat molts temes
un titular
Shakira està demà a Miami, oi?
saps que no ho sabem?
hauria d'estar perquè demà comencen al col·le els nens
comencen el dia 11
la nostra informació aquest dissabte
era que estava en un lloc paradisíac
que es diu Turks and Caicos
que està al nord de República Dominicana
i la nostra informació és que viatjava durant aquest cap de setmana
cap a Miami de Tornada, perquè els nens començaven el dia 11
amb la Laura Fan retrobarem el dia de Sant Jordi
amb la Marta Pontnou i els paquets de la Txona
i amb la Lorena Vázquez
espero retrobar-te amb el suplement
quan vulguis
moltes gràcies per venir avui diumenge
a l'estudi de cos present
has tingut sort que no som creients ni ella ni jo
que vagi molt bé, moltes gràcies
de seguida tornem al suplement
el suplement
ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa