Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Les pluges previstes durant el dia avui coincidiran amb l'inici de l'operació tornada de Setmana Santa.
A partir d'ara a aquesta hora comença el retorn de gairebé 600.000 vehicles cap a l'àrea metropolitana.
Però durant aquest matí, des de trànsit, recomanen per precaució, sobretot en els desplaçaments a les carreteres locals, en els llocs de vacances.
Pel que fa a l'operació tornada, les hores més complicades d'avui es preveuen a partir de dos quarts de cinc de la tarda.
De tota manera, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat que una de les mesures previstes,
els carrils adicionals, no es podran muntar a causa de la meteorologia, és a dir, si plou.
Són declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
Quan hi ha pluja no es poden muntar els carrils adicionals per una qüestió de seguretat viària.
Hem de pensar que aquests carrils adicionals es fan amb conos, amb conejats,
i per tant les condicions han de, tot i que són cons robustos i que permeten fer aquesta operació,
les condicions meteorològiques adverses no permeten posar aquests conejats per una qüestió pura de seguretat viària.
I demà, dilluns de Pasqua, a partir de quarts de dotze del migdia, començarà el pic d'operació tornada,
i sí que podran posar carrils adicionals.
Les vies més complicades, com sempre, la P7 Sud i Nord, la C32 Nord i la Ronda de Dalt,
precisament per la previsió de pluja a trànsit, recomana avançar la tornada.
Tot estirà avui al migdia.
Més notícies, en Raül Flores.
Turquia celebra avui eleccions municipals en una cita que es presenta com una oportunitat
per al president del país, Recep Tayyip Erdogan, per recuperar Istanbul,
la gran ciutat perduda fa cinc anys, en el seu pitjor revés electoral.
Les enquestes no el són del tot favorables, i encara menys a la capital, encara,
i també a Esmirna, totes dues en mans de l'oposició.
La candidata dels Comuns a les eleccions del 12 de maig, Jèssica Albiach,
retreu el candidat d'Esquerra, Pere Aragonès,
que la seva proposta de finançament arriba tard.
També li reclama que concreti quants diners recaptats per la Generalitat
s'haurien de transferir a l'Estat.
Són declaracions d'Albiach a Europa Press.
És una proposta que s'agafa en pinces i que m'accentia de dos principis teòrics,
doncs falten detalls que són evidentment importants.
No només arriba tard, no només que és electoralista,
sinó que també és una proposta que té moltes incògnites.
Bulgària i Romania entren a l'espai Schengen, tot i que mitges.
Els controls de passatgers s'han aixecat als ports i aeroports aquesta nit passada,
però encara no als passos terrestres pel veto d'Àustria,
que tem que es descontroli l'entrada de migrants de fora de l'Unió Europea.
Tot i això, segons la Comissió Europea,
els dos països fa 13 anys que compleixen tots els requisits
per formar part de Schengen
i ha promès, a més, que els ajudarà a reforçar les fronteres.
La supervivència al càncer de colon i recta, el més prevalent i un dels més mortals,
ja supera el 64%.
La prevenció i la investigació han aconseguit una detecció i una extirpació més ràpides
dels tumors avançats.
Missatge positiu en el Dia Mundial contra aquesta malaltia, que és avui.
El percentatge de malalts que han sobreviscut 5 anys després del diagnòstic
ha passat dels 60% al 2022 al 64% al 2023.
Ho explica la doctora Elena Ehles, del Servei d'Oncologia Mèdica de la Vall d'Hebron
i cap del grup de càncer colorectal.
El diagnostiquem en etapes més tempranes.
Els mètodes també radiològics, les tècniques quirúrgiques han millorat molt.
Per tant, també ajuden a que el tractament sigui més eficaç i, de cara als tractaments
que administrem des d'Oncologia, també són tractaments més dirigits i que realment
sí que és cert que augmenten la incidència, però també és veritat que la mortalitat
s'ha estabilitzat o fins i tot amb l'invac.
Esforç Montsemir.
El Barça s'ha situat a 5 punts del Madrid.
Després de la victòria d'ahir per 1-0 contra les Palmes, els blancs rebran aquest vespre
a partir de les 9 l'Atlètic Club.
El Girona, tercer, 10 punts dels blancs, rebran el Betis a un quart de 5 amb transmissió
al Totgira i també avui a les dues.
Celta, Rayo Vallecano a dos quarts de 7 a la B-Reià al Societat.
El Getafe 0, Sevilla 1, hi va haver insults racistes des de la graderia dirigits
al defensa Cunyà i a l'entrenador dels andalusos, Quique Sánchez Flores.
I a la primera ref, suspensió del partit Cestao, Rayo Mahadaonda,
també per insults racistes al porter senegalès del Rayo.
A la Lliga Femenina avui juguen els dos equips catalans.
Atlètic de Bilbao llevant les planes a partir de les 4 i llevant Barça a les 6.
D'aquí mitja hora a l'ACB Madrid, Baxi Manresa, a la tarda Granada, Joventut i Obrador
Iro Barça, també juguen aquesta tarda els tres equips catalans de la Lliga Femenina
de Bàsquet, Guernic, a Unigirona, València, Barça-San Feliueng i Ben Vibre, que dir la
Seu.
A la Lliga de Futbol Sala, duel català, Barça-Indústria-Santa Coloma, un quart de 8.
A la Sobal, el Freikin Granoller jugarà a la pista del segon i en tenis la
nord-americana Daniel Collins ha guanyat la final femenina del Masters 1000 de Miami.
i aquest vespre final masculina entre Grigor Dimitrov i Jannick Siner.
Fins aquí les notícies.
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger Escapa.
12 i 5.
25 anys.
25.
És el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida.
25 anys de nits.
25 anys de somnis.
D'insomnis.
O de malsons.
De nits en blanc.
25 anys plens de pensaments, d'idees, de contes, d'esperances, de pors.
Quan es fa fosc, molta gent dorm, però d'altres treballen, ballen, beuen o maman.
N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons.
i fins i tot n'hi ha que fan l'avor.
Els diumenges al migdia, el suplement es fa de nit.
S'ha fet fosc a l'estudio de Catalunya Ràdio, quan la llum s'apaga, es desperta un nou món.
Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi, i perquè torni a sortir el sol abans s'haurà de fer de nit.
Avui a l'eclipsi, una verge que va arribar al món un dissabte de lluna minvant.
Una dona que va néixer el 26 d'agost del 1978.
I aleshores la cançó número 1, que sonava a totes les llistes, era aquesta.
Bona nit, Eva Baltasar.
Hola, bona nit.
Com estàs?
Molt bé.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
No sé si ho sabies, que es fa de nit a Catalunya Ràdio, els diumenges al migdia.
No ho sabia, però m'ha encantat.
Però t'hi acompanyem i moltes ganes que ens hi acompanyis.
Estàs de promoció, però aquesta entrevista no és de promoció.
Aleshores parlarem del llibre d'una altra manera.
Molt bé.
No sé si et sembla bé o...
Em sembla perfecte.
Com, com, t'agraden les promocions? T'avorreixen?
Les promocions?
Les accepto.
Forma part de la feina?
Forma part de la feina.
Jo no veig l'escriptura com una feina, però la promoció, aquest acompanyament de la novel·la,
una mica sí, però sobretot amb gratitud.
Perquè és que vas a llocs on volen sentir parlar de la teva feina, del teu llibre.
Llavors vaig molt contenta.
Ho sabies que el dia que vas néixer el Don John ja era número 1 a les llistes d'èxits?
No ho sabia, està noticiada.
Com has dormit avui?
Molt bé he dormit avui.
Duia molta sona endarrerida i he dormit com un angelet.
El canvi d'hora no t'ha condicionat?
No, gens.
Això vol dir que no t'has llevat amb despertador o sí?
No, m'ha llevat a dos quarts de set i he sortit a passejar.
A dos quarts de set del matí?
Sí.
Què hi havia al carrer a dos quarts de set del matí?
Hi havia un amic amb el seu gos i hi havia els camps molt de fang i es començava a fer de dia.
Has quedat per passejar amb un amic un diumenge a dos quarts de set del matí?
Bueno, quedem cada dia.
Tu també amb el teu gos o no?
Jo també amb el meu gos, sí.
Clar, són les hores que es treu a passejar el gos, no suposo?
Cada dia del món.
Bé, nosaltres sí.
Ets de bon dormir, tu?
Sí, sí, sí, i de bon menjar.
Quantes hores dorms al dia?
Set.
Set hores?
Sí, ni més ni menys.
Bueno, no, menys moltes vegades, però set està bé per mi.
I somies? Recordes que somies?
Moltíssim. Somio gairebé cada dia i ho recordo.
Sí, acostumen a ser somnis molt pleents, eh?
Jo somio... per exemple, jo no puc menjar blat, no?
Però en somnis menjo croissants i pizzas i coses.
Somies amb menjar?
Somio menjar, somio molt amb viatges, somio molt amb sexe, somio amb el mar...
Acostumen a ser molt pleents, sí.
Ho utilitzes després per les teves novel·les o...?
No, no ho utilitzo, però jo crec que de vegades apareixen imatges en els somnis que em queden allà a l'inconscient i que de manera natural apareixen.
o poden aparèixer en algunes novel·les fent comparacions o treballant el llenguatge així més poèticament.
La millor nit de la teva vida?
La millor nit.
La millor nit. Mira, per mi és qualsevol on comenci una història o acabi una novel·la.
És que són fantàstiques, no?
Una història, una història d'amor, eh? Vull dir, la primera nit és molt bonica.
I l'home, la nit que vaig acabar el cas, que sol que acabar les novel·les de nit va ser una festa que vaig celebrar jo sola, però va ser una festa.
Ho vas saber, que l'acabaves, que posaves el punt final?
Sí, sí, sí. Em va costar molt deixar anar aquesta novel·la, però el dia que ja em vaig rentar les mans, ho vaig saber, ho vaig tenir claríssim.
Acostumes a escriure de nit?
No, de dia. Sí, sí, sí. De nit acostumo a dormir. A més, vaig molt d'hora a dormir i em llevo d'hora, també.
Però en el cas d'aucas i fascinació, el punt i final va arribar de nit.
Va arribar de nit perquè duia tot el dia i ja ho veia venir i dic, si ho deixo ara, demà no hi haurà manera. Llavors em vaig quedar.
Com ho vas celebrar?
Com ho vaig celebrar? Em vaig fotre una ampolla de cavallos... Ah, no, una ampolla, no, perdó, una copa.
Una copa, una copa. Una copa de cavallos sola.
Si hagués estat una ampolla, doncs tampoc passa res.
No, no, no, no. Segurament la novel·la s'ho valia, no?
No, no, no, no. Una copa de cavallos soletes.
Però sí tu solet, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Tens una rutina molt marcada d'escriure, de cada dia i dediques tantes hores, o...?
No, no, no, jo no escric cada dia i els dies que escric puc fer dues, màxim tres hores, perquè...
d'estar escrivint, eh?
Després la novel·la m'acompanya tot el dia, jo vaig molt a caminar, visc allà a Cardedeu, a prop del Parc Natural,
i surto cada dia una hora o dues, i són estones que, si no vaig amb el meu company, doncs vaig pensant en la novel·la.
I la inspiració, l'entrenes o, en el teu cas, ho dic perquè cada escriptor o cada artista té el seu mètode, no?
Clar, i què és la inspiració? No, jo simplement m'hi poso i el que faig és entrar dins de la novel·la.
Jo necessito, a l'hora d'escriure, entrar-hi. Això vol dir que necessito períodes de temps on no estigui jo fent promoció,
no estigui molt girada cap enfora, no?, molt exposada cap enfora.
Llavors, un cop hi he entrat, és com entrar dins del curs d'un riu subterrani, no?
Un cop en allà, la inspiració ja hi és, en allà. Jo me la trobo. I llavors és anar escrivint.
Com saps que allò que estàs escrivint és bo?
Com sé que és bo? Clar, això no ho saps mai, no? Jo treballo diferent, de diferents maneres.
Hi ha una part més argumental, que per mi ha de tenir molt sentit, ha de ser molt coherent amb el personatge,
i l'altra és el tema del llenguatge. I això em costa molt donar-ho per bo.
És treballar molt el ritme, que el ritme a mi em satisfaci, la musicalitat, buscar cert equilibri també,
i sobretot que el llenguatge que fa servir s'adacui amb el caràcter de la protagonista.
Ho sé, és una qüestió molt instintiva. És com saps que el teu fill està al braçol respirant bé,
o no està respirant bé, o com està dormint bé o no. És una qüestió instintiva que a mi em costaria explicar.
Qui és la primera persona que llegeix allò que té números d'acabar sent bo?
Sí, la meva editora, la Maria Boigues.
Sempre és la Maria?
Sempre és la Maria, sí.
Ho compra tot sempre?
No.
No, ara m'ho compra. M'ho fa repensar. A vegades, sí, sí, és aquella feina tan bonica, no?,
d'editar el text, que ella s'ho llegeix, i no és tan dir això així, això sí, això no,
sinó aquí potser s'ha de pensar alguna cosa. I la penso, la pensem, ens ho mirem,
i de vegades es queda com està, i de vegades canvia totalment,
i de vegades aquell sol pensament fa que canviï la novel·la. I això és molt bonic.
Però és la teva novel·la, no? Aleshores, hi ha una negociació aquí,
o hi ha una imposició per part teva de dir...
No, no ho visc com una... Ni una negociació, ni una imposició. Per mi és un ball.
És com que entra ella al ball i ballem les tres, la novel·la inclosa. Sí, és un joc, és un joc.
M'has explicat, tot i que no m'has donat cap detall de com va ser la millor nit de la teva vida...
Ara vols que t'ho doni de tall? No, m'has donat una cosa molt matèria de...
És genèric, és genèric. No, no, la que vaig acabar a l'ocasta i t'he explicat el detall de la copa d'acabar.
La pitjor la recordes o la vols compartir? Sí, sí, la pitjor va ser una nit de cap d'any de fa molts anys a la Vall d'Hebron,
que estava vetllant la meva filla, que en aquell moment tenia 5 anys, ara ja en té vora 21,
que estava malalta, amb un pronòstic molt incert i va ser una nit molt dura.
Va ser molt dolça també, em va agradar molt poder estar allà amb ella,
però ja duia molts dies allà, estava molt cansada i molt sola i...
Aquestes sí que no s'obliden, eh? No s'obliden, que va.
Va ser mare relativament jove, no?, pel que es porta.
24.
24, i no sé si ara tu mires amb una mica de perspectiva i dius,
mira, jo continuo sent molt jove i ja tinc la feina una mica feta.
Sí, jo em sento jove, no? Tinc aquesta sensació de dir...
Quants anys tens, ara?
En tinc 45, però és que em sento com si tingués 25, no ho sé.
I sí, però clar, la feina mai s'acaba, no?, però tenim una filla que està a punt de fer 21
i que a més a més ja vola d'alguna manera, és molt bonic.
I l'altra, la petita, que ens acompanya avui aquí, que en té 12,
i ha entrat a l'institut, no?, sí que tens aquesta sensació d'anar...
Que hi ha algunes etapes que ja queden enrere.
Veig que té telèfon mòbil, ja.
Té telèfon mòbil, sí, senyor.
Hi ha hagut discussió?
No, no hi ha discussions.
És bastant conscient de l'ús que n'ha de fer i, no, bueno, s'ha d'anar recordant i anar treballant.
Et preocupa l'ús que em faci, o...?
No em preocupa perquè veig que cada moment em fa un bon ús.
Però bé, hi ha debat, eh, sobre la qüestió.
I tant, i tant que hi ha debat, sí, sí.
Ocasi Fascinació és una novel·la sobre una noia que acaba fent de noia de fer feines
i que de seguida es troba desemparada, sense família ni amics i vivint al carrer.
Tu vas estar a Berlín una vegada.
Sí, sí, sí, uns mesos.
I va haver dues nits que les vas passar al ras, no?
Sí, sí, va ser quan vaig arribar.
Jo tenia 20 anys, o sigui, en fa 25.
En aquell moment hi vaig anar a fer un Erasmus amb quatre duros i amb molta inexperiència.
Havia reservat via fax una habitació en un alberg.
Vaig arribar a l'alberg de nit, ben entrada la nit, i em van dir que no els havia arribat el FACS,
que estava tot ple i que em busqués la vida.
Jo en aquell moment duia uns quants diners en efectiu, no tenia...
Hi havia encara vida en el banc, tenia una targeta i tot.
I vaig dir, clar, aquests diners els necessito per llogar una habitació.
I una va carregadíssima també.
Dic, ara no puc anar aquí a l'hotel del costat, que potser em claven i no sé ni si puc pagar-lo.
I vaig passar dues nits al carrer.
Però a veure, és això, jo no estava sentenciada.
Jo sabia que seria una, dues, màxim tres, fins que trobés una habitació.
On vas dormir, aquella nit?
Mira, vaig anar a una estació i ara no em pregunti si era de trens o d'autobusos.
Diria que d'autobusos, no estic segura.
I si recordo-s'ho tot molt de fred i l'alerta constant, no?
I la por i una mica el que explica la protagonista de l'ocàs,
aquella sensació que si no hi ha gent, no?
La seguretat és l'escultura, no?
És un fanal, és un cotxe, és l'inanimat.
I a la que s'acostava ho passava una persona i em posava en alerta i en tensió.
I això, ostres, ho trobo molt trist i molt simptomàtic de la nostra època.
Vas acabar... Vas poder adormir aquella nit?
No, no, no vaig dormir. Gens. Gens.
En alerta permanent.
En alerta.
Sí, sí, sí.
Tu ara mateix tens dona de fer feines a casa?
Home, de fer feines?
No, no, no en tinc, no en tinc.
Ens n'hem apenyat. N'he tingut, eh, alguna vegada, sí.
I tu has treballat, també, no?
De dona de fer feines, dic.
Sí, sí, sí, sí.
Quan estàvem a la universitat, recordo que treballàvem de cambrera en una cadena de cafeteries on estava explotada com tantíssima gent, no?
I el sou era horrible, els horaris no s'acabaven mai, els meus caps maltractaven.
I, a més a més, havia de tractar amb molta gent.
I trobes gent amable, però trobes molta gent desagradable.
Jo sentia, o sigui, l'expressió és, se m'està marcint l'esperit, m'estic esgotant i això no pot ser.
I llavors el que vaig decidir va ser, mira, fes una altra cosa, a veure, tu què saps fer, no?
Estava estudiant en aquell moment i dic, mira, jo sé netejar, sé netejar molt bé, no?
És a dir, la meva mare, quan era petita, ens vam ensenyar molt bé i abans has dit, no?, que soc verge,
doncs jo crec que tenim aquesta tendència cap a l'ordre i no sé si serà això o què,
però sí, vaig posar tot de cartellets allà a l'Eixample on vivia i em van trucar de moltes cases.
I en moltes es van aprofitar de mi i en d'altres no, però bé, em vaig poder començar a fer els meus horaris,
a guanyar potser més del que guanyava treballant de cambrera,
i vaig descobrir això tan interessant per mi que és entrar a les cases dels altres.
Aquesta protagonista, aquestes cases dels altres, se les fa seves, no?
Exacte.
I fa vida.
Sí, sí, sí.
Tu també t'ho vas aplicar, això, o no?
No, no, no, jo feia la meva feina, però observava molt i observava...
No t'estiraves el llit de matrimoni?
No, no, no.
No m'hi estirava ni em feia un sandvitge a la nevera, no?
Però deu ser una temptació, això, no?
Estirar-me en un llit alier, per mi, no és gaire temptació.
Seure una estona en un sofà, si estàs molt cansada, sí que ho és,
i no et dic que algun astrònom assegués en una cadira, eh?
Però...
Una banyera d'hidromassatges, si te la trobes...
No, això tampoc.
Jo no m'he de res explicat.
La protagonista va una mica més enllà, no?
Sí, el té més ben muntat.
Ja va en cases on sap del cert que, bueno, sempre hi ha un petit risc, no?,
que estaràs sola, que no hi ha ningú.
Jo no sempre estava sola, però recordo, amb efecte, hi ha una casa on hi havia una dona gran,
que era l'àvia que vivia allà, i quan jo estava netejant hi havia una estona que em deia,
mira, para, vine a la cuina, i em feia un cafè en llet, em donava unes galetes,
em donava rotllo una estona i jo descansava.
Tens una feina, ara, la descriptora, que és una feina molt solitària.
T'agrada aquesta solitud?
Molt. Sí, sí, m'encanta treballar sola a casa. Sí, sí.
I l'has practicat, no?, durant molts anys de la teva vida?
No sé si de manera de volguda o no, però t'ha costat molt fer amics.
Practicar la solitud? Sí, bueno, m'ha costat fer amics.
Jo no en tenia, o sigui, no tenia les habilitats, no ho sé.
I per mi era normal viure sense amics fins a veure els 40 que em vaig començar a fer.
I ara, bueno, en tinc pocs, però per mi és un tresor i ho valoro molt, no?
Però jo ho tenia molt normalitzat. A casa meva els meus pares tampoc en tenien.
Era el que era normal.
I quan ets petit, la normalitat, no?, se circumscriu el que hi ha a casa teva.
I per mi això era així.
Quan vas començar a escriure?
Ui, jo, a veure, et prendré el peu de la lletra, als tres anys vaig començar a escriure.
I escrivia moltíssim.
Jo feia redaccions a l'escola i portava un diari personal.
I a més a més feia una cosa que a mi m'encantava i que ara no es fa.
I que trobo que per aprendre a escriure molt bé, que és copiar.
Jo copiava llibres.
Em dedicava a copiar llibres, però amb llibretes.
I passava l'estiu fent això, per exemple, no?
I en quin moment t'adones de dir, ostres, aquí potser hi ha opcions?
No.
Això m'ho puc prendre seriosament en algun moment?
No, és que seriosament m'ho he après sempre.
Jo als 18 anys vaig començar a escriure poesia,
però molt seriosament perquè sempre he posat l'escriptura per davant de manera natural,
perquè és que és un interès, una passió meva.
Llavors, el que passa és que jo escrivia i després ho cremava tot.
Jo escrivia i llançava, escrivia i cremava.
I als 28, crec que als 28 em vaig enamorar d'una dona
i li vaig escriure un poemari i vaig pensar,
clar, ara això no ho cremaré, li vull regalar.
Però no li vull regalar uns quants fulls grapats,
m'agradaria regalar-li un llibre.
I vaig optar a un premi literari
i vaig tenir la fortuna que vaig guanyar,
es va editar, es va publicar,
i li vaig poder regalar.
I a partir de llavors vaig començar a publicar poesia.
Vas ser tu mateixa que vas decidir presentar-te aquest premi literari
o algú et va dir, ei, això és bo, presenta-ho, que tens opcions.
No, no, no, vaig ser jo, vaig ser jo.
A partir d'aquí suposo que quan et van premiar
ja es van obrir tot de portes, no?
No ho sé, jo vaig seguir fent el mateix, escrivint,
i anant a presentar-me a premis.
Les nits t'han canviat molt,
ara que les teves filles són una mica més grans?
Sí, m'han canviat, mira, ara...
Perquè la primera vegada que vas ser mare
vas decidir ser-ho sola, crec, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, clar, llavors eren nits, eren molt més dures, clar,
i a més a més he fet lactància de manda
durant tres anys cada filla,
bé, la segona dos, i clar, eren nits corrades, corrades.
Però sí, han canviat...
Però ara vaig a dormir d'hora,
vaig com les gallines,
i dormo molt bé i em llevo ben d'hora.
Abans sí, treballava més de nit,
m'agradava escriure de nit.
Veniu de Cardedeu,
però hi va haver una època que te'n vas anar a viure al Bergadà, no?
Sí, sí, sí, sí.
Quan la meva filla gran tenia dos anyets,
jo vivia a Barcelona,
tenia una feina molt precària a la universitat
i havia de buscar escola i no trobava,
i dic, em vaig fora i em vaig anar al Bergadà
en una casa...
Bé, vaig estar en dues, molt aïllada,
una de les quals no tenia ni llum, no?
Allà vaig estar molt bé.
Vaig estar tres anys.
Una vida una mica nòmada, no?, també, o...?
Sí, sí, un dia comptava cases on he viscut
i me'n sortien més de vint.
Sí, per això que no tinc una gran biblioteca,
perquè és que hi arriba un moment
que 3.000 llibres, anar-los canviant cada any
era com molt complicat.
Ara no, ara he tornat a fer una mica de niu a car de Déu
i estic tornant a tenir biblioteca,
però sí, costa quedar-me en el mateix lloc molt de temps.
Et llegeixen elles?
A veure, la meva filla gran es va llegir
el Parmagell i el Boulder, crec,
el Mamut em sembla que no,
i ara, com que està estudiant Medicina,
prou feina té llegint els manuals que s'està llegint.
I la petita em fa gràcia,
que té 12 anys només,
però al Mamut se'l va voler començar a llegir
i el llegia en veu alta,
i va fer unes 40 planes, va fer.
I intercanviàveu impressions o no?
No, no, no, no,
no intercanviem impressions sobre el que escric.
No?
No, parlem d'altres coses que els interessen més en elles,
jo crec, a la meva literatura.
No, també hi ha...
A la teva literatura hi ha molta sexualitat explícita.
No sé si això, a vegades,
amb aquesta relació mare-fills,
pot arribar a incomodar o no és aquest cas.
No, no és el nostre cas,
parlem de sexualitat.
No heu parlat sempre.
Sí, bueno, sempre,
des que ha aparegut el tema, eh?
Sí, i tant, sense problema.
El Parmagell, la protagonista,
parla de masturbació,
és una cosa que es comença a masturbar molt aviat.
Bueno, molt aviat.
No, molt aviat no.
Això fa molta gràcia.
La gent diu molt aviat,
però segurament és la poqueta.
Sí, no, i em fa gràcia,
perquè jo recordo que jo vaig començar als vuit anys,
és que tinc el record exacte, perfecte,
del primer dia,
i a l'hora d'escriure la novel·la vaig pensar,
ara, vuit potser és una mica precoç,
va, posa-li dotze, no?,
tira una mica llarg.
I tant mateix, amb clubs de lectura,
m'he trobat de vegades que em diuen,
home, aquesta noia és molt joveneta per començar, no?,
i penso, ostres, tu,
jo que havia tirat llarg.
A veure, és el moment, sí,
vuit, dotze, quinze,
és que això ja depèn de cada persona.
Sempre parles de tu, les teves novel·les, o no?
Sempre parlo des de mi,
i de vegades parlo de mi,
però tampoc us diré on.
M'ha semblat fascinant aquesta història
que has explicat ja
aquests últims mesos
que et vas enamorar, no?,
de la protagonista,
de la teva pròpia protagonista.
Tens la sensació que és una cosa
una mica egocèntrica, també, això?
No, per què?
No, creu...
A veure, crees un personatge
que d'alguna manera ja sembla preexistir, eh?
Ella se'n va descobrint,
i per mi és una gran companyia,
és una companyia molt real.
Aquest personatge és tan real
com potser els que m'envolten
a la vida, que en diem real, no?
Llavors, és una relació,
i per què no et pots enamorar
d'aquest personatge
o d'aquesta relació?
Però és un personatge
que t'has inventat tu mateix, no?
Aleshores, en el fons,
no deixes d'enamorar-te una mica, també,
de la teva creació.
De la meva creació?
Sí, però que se'n va desvetllant
d'una manera molt curiosa.
Ja et dic, evidentment,
l'estic creant jo, no?
Però de vegades jo sento
que el personatge vol fer coses
i jo no li deixo.
Llavors, sí,
és un joc també
amb el meu propi subconscient.
Jo crec que apareixen els personatges
o de vegades són viscuts
amb fils que es mouen
no de la meva voluntat
i del meu conscient,
sinó des de l'inconscient.
Igual m'estic...
Igual hi ha aquest enamorament
de formes arquetípiques
que porto dintre,
que no són només meves,
sinó que també poden ser socials, no?
No ho sé.
Quan te'n vas adonar
que tenies aquest lligam,
aquesta relació d'enamorament
amb aquest protagonista,
amb aquesta protagonista teva?
Amb la de Lucas,
o així en general, ostres...
Amb aquesta que explicaves, no?
Sí.
Mira, jo...
És que m'ha passat amb totes, això.
Sí, eh?
Jo quan descobreixo la veu,
la veu aquesta que dic
aquesta em sedueix,
aquesta d'aquí hi ha una història
i aquesta em portarà cap a alguna banda,
me'n començo a enamorar.
És que hi ha una mena d'obsessió,
al final l'enamorament
és aquesta obsessió, no?
I aquest voler estar
amb aquesta persona.
Llavors jo em llevo al matí
volent anar a trobar-les.
I això m'ha passat amb totes.
Sí.
Ara aquests dies
que som en plena Setmana Santa,
ets una persona espiritual, tu?
Jo crec que espirituals
ho som tots, no?
Creiem en religions,
en déus o no,
però l'espiritualitat, al final,
per mi és això,
és aquesta força vital
que ens travessa tots,
vulguem o no mirar-hi.
Jo hi miro.
Jo me la miro.
Tens fe?
En què creus, tu?
En la vida.
en el miracle de la vida.
Jo crec que en la vida
i crec que la vida
sempre va a favor
i em llevo al matí
pensant això.
Això i en què m'he d'ocupar
dels meus assumptes.
No dels altres,
si no deixo ocupar-me de mi.
En algun déu
hi creus o no?
En algun déu,
amb nom i cognoms,
no.
No, en la vida.
Tot i així,
has anat a convèncer
en alguns moments
de la teva vida, no?
Sí.
Esclar, tu estàs molt informat, eh?
Tinc grans guionistes.
Caram, caram.
Sí, sí,
de vegades feia,
faig,
ara ja no tant,
però feia recessos
de dos, tres dies
en algun convent
o per estar a mi mateixa
o per escriure.
El que passa que,
és curiós, eh?
Perquè anava allà a Montserrat,
a les Benedictines,
llavors va aparèixer el foraster
que hi va anar
i llavors es va començar a omplir
i dic, ostres,
us va esgarrar
el secret al foraster.
Ui, ui, doncs, espera't,
de fet vaig anar a Sant Daniel
a Girona
i va tornar al foraster
i de cop i volta s'omplia
i dic,
vaig deixar d'anar-hi,
ara em quedo a casa.
Què hi feies aquells dies allà?
O sigui,
una mica hi ha viatges introspectius?
Sí,
doncs compartia,
de vegades compartia
la pregària amb les monges,
coneixia gent
que també estava allà
i compartien potser els àpats
o alguna conversa
o alguna nit,
alguna xerrada
i després estava
a mi mateixa,
passejava,
llegia,
escrivia.
Què et deien les monges
quan els explicaves
que eres mare soltera
i lesbiana?
Doncs,
les monges,
m'he trobat amb monges
les benedictines
que no em jutjaven per res,
no?,
i s'interessaven per mi,
per la meva vida
i compartíem
i alguna m'havia arribat a dir
doncs,
anir a buscar els teus llibres.
Se'ls han llegit?
No ho sé.
Eva Baltasar,
recomanem moltíssim
aquest Ocasi Fascinació,
un llibre que segur
serà dels més exitosos
per aquest Sant Jordi,
però aquesta conversa
no s'acaba aquí
perquè ara comença
l'aventura
que ens ocupa l'eclipsi.
És de nit
i has d'escollir
el camí
perquè es faci de dia.
Som-hi?
Sí.
Ets assegut al teu escriptori
una nit de tardor.
És una d'aquelles sessions
d'escriptora nocturna
en què la casa dorm
plàcidament en silenci,
a excepció del teu cap
que fumeixes sense parar
pensant i repensant idees.
Fa mitja hora
que estàs davant del full
volcant-hi totes les coses
que et passen pel cap
a la velocitat de la llum
és fins i tot frustrant
perquè el teu cap
va molt, molt ràpid.
Va molt més ràpid que
opció A.
El teu bolígraf sobre el paper
tens el costum
d'escriure sempre a mà
com es feia abans,
com ho feien
Cervantes i Shakespeare
i et gastes tota la pasta
amb bolígrafs
d'aquells caríssims
o opció B.
Els teus dits
sobre el teclat
de l'ordinador
ets d'aquelles
que colpeixen les tecles
com si estigués enfadada
i de fet la majoria
de les lletres
estan mitges borrades
de la força
amb què piques.
A veure,
seria la B
però jo tracto
el teclat molt subaument.
O sigui,
que escrivim a ordinador
perquè som al segle XXI
i ja tenim feina.
De sota alguna cosa
et crida l'atenció.
El full en blanc
de la pantalla
hi comencen a aparèixer
unes lletres
que tu no has escrit.
formen una H,
una O,
una L
i una A.
Hola.
Et quedes glaçada
sense saber
si ell és un miratge
o si estàs tan cansada
que ho has escrit
i el teu cervell
no ho ha processat.
Apartes les mans
i esperes.
De sota apareixen
més lletres i més lletres
fins que formen unes frases
i diuen
Hola Eva,
sóc jo la teva protagonista.
Em presentaria
d'una altra manera
però tens aquesta mania
de no posar-nos noms.
Clar,
no t'ho pots creure,
et fregues els ulls
pensant-te que
t'ho estàs imaginant.
et toques el front
per si tens febre,
no tens cap deliri
però tot és ben real.
La teva nova protagonista
t'està parlant
com si fos viva.
I a fet,
t'ho fa dos quarts d'una
ja s'ha fet de nit,
de nit, de nit.
La saludes
i li dius
Hola, disculpa,
si vols et poso un home
et va bé a armesenda
què necessites?
O, opció B,
t'esperes sense fer res
a veure si és real
o si tot és un malson
molt elaborat.
la sens dubte
i a més a més
la convido
a venir amb mi
i fem una copa.
Fem una copa de cava
amb l'armesenda
que al final
una copa de cava
a la propera novel·la
tindrà nom i cognom
la protagonista, no?
Potser.
Com és que mai poses nom?
Mira,
perquè m'identifico
molt amb elles
i per mi
posar un nom
és com allunyar-la
moltíssim.
Sí, sí,
m'agrada estar...
bé, necessito
entrar a la seva pell
i parlar des d'allà
i clar,
hi ha una part de mi
que parla.
La resposta
de l'armesenda
no triga a arribar.
De nou,
lletres que apareixen soles
i et diuen
estic veient
com va la cosa
i no m'està agradant
al final
el que estàs escrivint.
No m'agrada tenir decidida
la meva història,
la vull escriure jo mateixa
i t'adones,
ara més que mai,
que el seu futur
està en les teves mans.
Opció A,
t'hi negues,
en el fons
és la teva història,
n'ets l'autora
i ningú aconseguirà
influir-te en la teva escriptura
ni tan sols
la teva pròpia protagonista.
O, opció B,
acceptes
menys feina que hauràs de fer
si la novel·la s'escriu sola
i ja saps
que tens una anècdota espectacular
perquè es vengui
quan després
has de fer aquestes promocions
i tants clubs de lectura.
Qui l'escriu?
Li deixes escriure la història o no?
Jo la deixo
però l'acompanyo de ben a prop,
perquè si cal salvar-la,
la salvo.
Diu,
una última cosa,
apareix a la pantalla,
quan indubtablement
adaptin aquesta obra al cine
m'agradaria poder escollir
qui m'interpretarà.
I et dona dues opcions.
A veure si les ha de ser.
La de...
Sí?
No...
No conec gaire els actors,
no sé si m'anaves a dir
un nom d'una actriu.
Opció A,
la teva protagonista
la interpretarà
la Úrsula Corbero
perquè té talent,
té l'edat de la protagonista
que tens en ment
que són uns 35 anys
i és molt internacional.
O, opció B,
que és l'Aitana,
que ho té tot,
bona cantant
i també ha fet incursions bones
en el món de la interpretació.
Em sap greu,
però no sé de cap.
Cap de les dues.
Ho sento moltíssim.
Aquest és el titular
que trobarem de l'entrevista.
Ho sento moltíssim.
Jo et dedico molt temps
a llegir
i no, ni cinem.
Està molt bé.
O sigui,
ni Úrsula Corbero
ni Aitana
ni t'interessen
ni t'interpel·len.
No, a veure,
que els noms
no em són desconeguts,
però no t'hi poso clar.
Ets capaç d'escollir
una protagonista
per la teva...
Sí.
Doncs la deixarem anònima.
La intuïció
em portaria més cap a l'A,
però...
T'acomiades
de la teva protagonista
donant-li les gràcies
i les lletres
deixen d'aparèixer
fa tanta estona
que hi parles
que no te n'has adonat
i ja s'ha fet de dia.
Ha sortit el sol,
Eva Baltasar.
Moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
a l'eclipsi avui
del Suplement.
Molta sort,
ocasi fascinació.
Fins sempre.
Que vagi bé.
Gràcies.
Ara tornem.
El segon llibre
pot sortir un sol
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Amb els productes d'Euphoria
et sentiràs més a prop
de les estrelles.
Descobreix totes les novetats
d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva
a la botiga de TV3.
Aquest diumenge
al menú del Caníbal
tastem la millor
mona tradicional
de Catalunya.
La gent gran
que l'aprova
diu que li recorda
temps passats
i això és
la riquesa
que donen
les receptes
antigues.
I també
altres menges
no tan delicioses.
A veure,
té pinta
de menjar
de...
Sí que fa olor
del paté
de sempre
de la piada.
Tapar negre.
És bastant innecessari.
No està dolent,
però clar,
és com...
No està bo,
tampoc.
Un restaurant
en Caníbal a Berlín
aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
L'acord històric.
El primer que regula
la intel·ligència artificial.
L'informatiu de referència
del cap de setmana.
La nostra visibilitza
totes les dones
que hi ha
el fil del que passa
aquí
i al món.
Situació catastròfica
que es viu a casa.
Al cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera
a les pròximes hores?
A la matxa de les satelites
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge
a les dues del migdia.
Paula,
què has superat?
Doncs un trastorn de...
He superat
la insuficiència renal
que en el món
que siguis avui aquí
curada
amb aquest...
I no te n'adones
que estàs patint
aquest maltractament?
No.
Perquè...
Ho he superat
és el podcast
on flueix la conversa
amb persones
que han patit
una dificultat
i l'han superat.
Quan tens la sort
de tirar endavant
compartir el que has viscut
pot ser una bona ajuda
pels qui ara
es troben
on tu vas ser.
Ho he superat
amb Jantal Llevin
un podcast
per ajudar a entendre
i encarar la vida.
A l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i a 3CAT.
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
I hear a voice call
calling out for me
These shackles I made
in the town
to be free
The air for ease
The air for love
I won't take
the easy road
En Roger escapa.
Passen 5 minuts
de dos quarts d'una.
Take the National Express
When your life's in a mess
It'll make you smile
Marta Ferrer, bon dia de nou.
Bon dia, què tal?
Arguments universals
diumenge de Pasqua
diumenge abans de la mona
d'una setmana
en què les criatures
han tingut festa a l'escola
i han estat a casa
i per tenir-les
també entretingudes
avui la Marta Ferrer
ens proposa
sagues d'animació
per petits i per grans
començant per aquesta.
Això és l'illa del fred, fill.
Era l'allar dels teus avis
i dels seus avis abans.
Però allà fora
més enllà de la fi del món
hi ha l'allar dels tracs.
I jo crec que el teu destí
és que un dia
trobis aquest món ocult.
això és com ensinistrar un drac.
Tres pel·lícules que es poden veure
a les plataformes
i que expliquen la història
d'un noi viking
i del seu millor amic
que és un drac.
Sí, m'encanta aquesta saga
i ara he descobert
que no és tan coneguda
com potser jo creia
perquè he fet un sondeig
a la redacció.
Vosaltres sabeu
que és com ensinistrar un drac?
Tothom m'ha dit no.
Val a dir que potser
no som el target ideal
d'aquesta pel·lícula
tot i que vull fer molt èmfasi
avui en què totes aquestes pel·lícules
estan dedicades als més petits
que estaran per casa
i així els teniu distrets
però també als més grans
i que jo sempre soc molt fan
que els nens vegin les pel·lícules
acompanyats d'adults
perquè trobo que és un moment
molt maco
de comunió
pare, mare, fill, filla
i perquè en general
jo crec que les pel·lícules
sempre es gaudeixen molt més
quan les veus amb companyia
aleshores no sigueu d'aquells
que diuen
no, això que són dibuixos
són per nens
i enxuf un nen davant de la tele
i jo me'n vaig a fer coses
perquè crec que realment
val la pena veure
aquestes pel·lícules
amb les criatures
i aquesta pel·lícula
bueno, aquestes tres pel·lícules
perquè són tres pel·lícules
a mi m'encanten
jo crec que de les pel·lícules
d'animació que s'han fet
en els últims 15 anys
són de les meves preferides
i són unes pel·lícules
que a part de tenir uns valors
molt macos pels nens
són d'aquelles que demostren
que el cinema d'animació
no és que el cinema d'animació
sigui un gènere
que dius
pel·lícules de dibuixos
i totes són iguals
no
sinó que aquesta pel·lícula
demostra que al final
l'animació és un mitjà
és una tècnica
com qualsevol altra
per explicar grans històries
i en aquest cas
grans històries
d'aventures i d'amistat
perquè això va d'això
és un nen viking
que es diu Singlot
aquestes pel·lícules
recordem les podeu veure
amb el doblatge català
que les estem sentint
on es pot veure això?
això és a Movistar Plus
i a Prime
estan una mica separades
no estaran totes juntes
a la mateixa plataforma
però si les trobareu
fàcils, fàcils
i de fet a 3CAT
teniu capítols
de sèries d'animació
també que van fer
relacionades amb aquesta franquícia
que també podeu recuperar
i també en català
la història és del Singlot
això estan basades en un llibre
el Singlot
que és un noi viking
que és així molt poruc
molt sapastre
que no li van gaire bé les coses
que el seu pare és
el cap d'aquest poble viking
en un lloc
que no se'ns especifica on és
però curiosament
tots tenen accent d'Escòcia
vull dir que cadascú
que vagi a lo seu
i llavors
en aquest poble
tenen com a grans enemics
els dracs
tota la vida
han sigut grans rivals
se'ls hi importen
les ovelles
una mica com Sant Jordi
ara que s'apropen
aquestes dates
fins que
arriba un dia
que aquest noi
atrapa un drac
que és un dels dracs
més temuts
per aquest poble viking
i en comptes de matar-lo
que és el que fan tots els vikings
l'ajuda
i es fan amics
Joc de Trons
es va copiar
de com ensinistrar un drac
potser sí
ho podem dir
aquest és el titular
Joc de Trons
es va copiar
de com ensinistrar un drac
i a partir d'aquí
es crea una relació d'amistat
molt maca
entre aquests dos personatges
que en el fons
són una miqueta
iguals
i que troben aquesta comunió
i que no deixa de ser
una història
sobre acceptació de l'altre
sobre com forjar
amistats
sobre com
aquestes amistats
es van desenvolupant
a mesura que tots dos personatges
es fan grans
que és una de les coses
maques d'aquestes sagues
que al final
com que triguen
tants anys a fer-se
acompanyen l'espectador
el singlot
no és el mateix personatge
a la primera pel·lícula
que té 12-13 anys
que quan acaba
que pràcticament
és pare amb fills
aleshores
és un acompanyament
també molt maco
i explica
tota aquesta història
de com
les amistats evolucionen
com les coses canvien
i això no té per què
ser dolent
a mi el que més m'agrada
d'aquesta saga
a part del sentit de l'humor
i que realment
és molt emotiva
és el que et deia
que és una pel·lícula
visualment molt atractiva
que demostra
que en el fons
és una pel·lícula
d'aventures
i part d'això
és perquè
un dels consultors
que ajuda
amb la direcció de fotografia
és el Roger Dickens
que per mi
és un dels grans directors
de fotografia
que ha fet pel·lícules
com Fargo
No és país para viejos
Cadena perpètua
i això que estem sentint
de fons
Pujadani
que és aquesta banda sonora
de John Powell
que és preciosa
jo me la poso
per treballar
per fer qualsevol cosa
us la recomano
que l'escolteu
també amb deteniment
perquè és meravellosa
com complementa
la història
i tots els personatges
val molt molt molt la pena
i si avui
això heu de dedicar
tota la tarda
a veure només
tres pel·lícules
que sigui
Com ensinistrar un drac
i sobretot la segona
que de les tres
a mi és la que més m'agrada
i trobo que és la més rodona
de totes
Com ensinistrar un drac
de moment amb dibuixos animats
però això també arribarà
amb actors de carn i os
Sí
i aquestes coses
a mi em fan una mica de por
Bueno, perquè el drac
com el fas, no?
Bueno, amb efectes visuals
que ara tens aquesta sort
que està tot molt avançat
i pots fer coses
realment que són virgueries
i de fet ja se saben
els actors que interpretaran
els protagonistes
el Mason Tames
que si heu vist una pel·lícula
que es diu Blackphone
doncs és el protagonista
és un noi així jove també
ell farà del singlot
la Nico Park
que és la protagonista
de Last of Us
i també d'una pel·li
que vam recomanar aquí
que es diu Sand Coast
que també la podeu veure
farà de l'Astrid
que diguéssim
que és l'interès romàntic
del singlot
i molts personatges
que posaven la veu
als actors originals
també faran
la seva versió
en vida
diguéssim
a mi el que m'agrada
d'aquesta idea
és que serà
el mateix director
pràcticament
la mateixa producció
al darrere
el mateix compositor
és a dir
torna el John Powell
i que el director
ha dit que no serà
un remake
lletre per lletre
diguéssim
que ara està molt de moda
això de
anem a fer
la vella i la bèstia
no?
això Disney ho fa molt
anem a fer
la vella i la bèstia
però serà exactament igual
que la versió d'animació
només que potser
incorporem una cançó nova
i seran actors reals
perquè seran Emma Watson
i Dan Stevens
no
aquí el que prometen
és fer una cosa
una mica diferent
i serà una mirada nova
i com que és
la mateixa mirada
que ja teníem
a les tres pel·lícules
d'animació
jo hi vull confiar
s'està rodant
i en principi
ens arribarà
als cinemes
l'any que ve
molt bé
doncs com ensinistrarà
un drac
una proposta
per passar aquests dies
amb la Marta Ferrer
més pel·lícules
sí senyor
cafè caríssim
són 37 dòlars
fantàstic
que fantàstic
és tot
ostres tu
m'encanta aquesta cançó
quan som un equip
tot es fenomenal
que fantàstic
és tot
no espereu
HBO Max
una proposta
per a un públic
una mica més gran
la Lego Pel·lícula
d'aquestes Marta
també se n'han fet
unes quantes
sí se n'han fet
unes quantes
passa una mica
com en Fast and Furious
que saps que tots els títols
se'n diuen
Too Fast to Furious
More Fast
Less Furious
tot tenen noms estranys
doncs aquesta una mica també
la primera és
la Lego Pel·lícula
que és l'original
i a partir del seu èxit
van fer
Batman
la Lego Pel·lícula
la Lego Ninjago Pel·lícula
i la Lego Pel·lícula 2
totes formen part
del mateix univers
i estan més o menys
entrelligades
entre elles mateixes
la vull destacar
perquè és veritat
que és una pel·lícula
potser per nens més grans
preadolescents
adolescents
tot i que
torno a dir
pel·lícules absolutament transversals
i les poden veure
els més petits
i els més grans de la casa
però ho dic perquè
és una pel·lícula
amb un humor
una mica peculiar
que és
molt autoreflexiu
molt metalingüístic
autoconscient
té un punt d'atrevit
i de picant
depenent com
doncs que jo crec que
no perquè sigui més apte
o menys apte
però potser un nen
de 13-14 anys
l'entén una mica millor
que un nen de 6
posem-hi
però de totes maneres
és una pel·lícula
molt interessant
perquè li passa una mica
com a en Barbie
que són pel·lícules
que hi havia
una multinacional
de joguines al darrere
que va dir
anem a fer una pel·lícula
per vendre
en aquest cas
més Legos
i podrien haver fet això
podrien haver fet
un anunci molt llarg
en què bàsicament
fes promoció
de tots els productes
que tenim a Legos
de què divertit
que és jugar amb els Legos
i què estupendos
i en canvi
els seus creadors
van agafar
aquesta oportunitat
per fer alguna cosa
molt creatiu
molt original
i molt diferent
aleshores la història
és un ninot de Lego
que té una vida normal
és un constructor
viu en el seu món
estupendo de Legos
i un dia se n'adona
que és el personatge
heroi
elegit
per una aventura
i se n'adona ell
i ell no vol ser-ho
i a partir d'aquí
descobrirà
un munt de secrets
sobre el món
aparentment perfecte
i normal
en el que creia viure
i es desencadenen
una sèrie d'aventures
molt divertides
i molt gracioses
aleshores
aquest és el punt de partida
de la primera
després les altres ja
són una mica més enrevesades
s'inclou Batman
altres personatges
però
valen molt la pena per això
perquè és una manera
de girar la truita
i perquè van servir
una mica de carta
de presentació
dels seus dos genis
darrere
que són
Phil Lord
i Christopher Miller
per després fer coses
que realment
han revolucionat
el que és
el cinema
de l'animació
entre altres coses
les pel·lícules
de l'Spiderverse
que aquest últim any
en vam veure
la segona
i haurem de veure
la tercera
i jo crec que
li rebatrà una mica
el lloc
de millor trilogia
a Comence inestà
un drac
perquè les primeres dues
de moment
són molt bones
i si acaben d'arrodonir
la trilogia
amb l'última
llavors ja serà
el sumum
de l'animació
la Lego pel·lícula
i si ens agraden
aquest tipus de pel·lis
i en volem veure
més dels seus directors
que recomanes
doncs aquestes
de l'Spiderverse
que estan
a les plataformes
segur
i també
els Mitchells
versus les màquines
que és una pel·lícula
de Netflix
que es va estrenar
fa un parell d'anys
i que té
molt de sentit
de l'humor
i és super
super emotiva
t'emociona moltíssim
i un clàssic
juguines noves
benvinguts
a Sari Sait
nois
com puc tocar
gent
tenim convidats
bé
i qui ve amb en Quena
a fer una volta
de somni
hem d'ensenyar
als nostres amics
on s'estaran
sisplau nois
si em pleu
un clàssic
a Disney Plus
aquesta història
el clàssic de Pixar
quantes
quantes se n'han fet
de Toist?
4
4 eh
i se'n farà una altra
una cinquena
que encara veurem
quan arribarà
i tu proposes
la saga sencera
no?
jo proposo
la saga sencera
tot i que per mi
com a trilogia
era una mica més bona
que com a 4 pel·lícules
i veurem què passa
amb la cinquena
a mi la quarta
em sembla molt bona
també hem passat molts anys
entre una i l'altra
també la volia destacar
per això
perquè per nosaltres
jo crec que és un clàssic
però mirant ara
els nens petits
els hi deu semblar
una pel·lícula molt antiga
clar clar
jo la vaig anar a veure
com a nen la primera
exacte
llavors per mi és com
pel·lícula referencial
d'infantesa
d'animació
Toy Story
però clar
em va passar com
amb High School Musical
l'altre dia
que deia
si teniu nens per casa
sabreu què és
i vaig pensar
no
perquè High School Musical
per ells
deu ser com
Ciutadà Kane
per mi
o sigui una cosa
molt molt dantes
que potser no tenen
ni la referència
però a mi
Toy Story
em continua semblant
una d'aquelles pel·lícules
paradigmàtiques
exemple perfecte
del que ha de ser
ja no una pel·lícula
d'animació
que per suposat
però una pel·lícula
bona
en general
Pixar va revolucionar
el panorama
del que significava
fer animació
de com es podia fer
a nivell tècnic
a nivell visual
de tot el que es podia aconseguir
amb aquest mitjà
el va reivindicar
va fer una primera pel·lícula
que per mi és allò
un 10 de 10
o sigui està tot bé
en aquella pel·lícula
que si te la mires ara
jo crec que potser visualment
deu haver quedat una miqueta
que dius
perquè ja passa
amb la de com ensinistrar un drac
amb la primera
que no fa tants anys
i ja la veus
que dius
aquí hi ha coses tècniques
que clar
evidentment
hem evolucionat molt
en aquests últims anys
amb Toy Story
que és dels 90
no et vull ni imaginar
però les tres pel·lícules
la 1, 2 i 3
sobretot la 2
jo tinc molt carinyo
a la segona
perquè me la posava
allò amb el bé
que se'l tenia gastat
me la sabia de memòria
i després vam fer la tercera
que van ser molt hàbils
perquè van saber
que el seu públic objectiu
això que dèiem ara
havia crescut
i havia crescut igual que a l'Andy
i li havia passat això
de deixar enrere
les seves joguines
d'infantesa
i això ens va tocar
a tots el cor
i vam acabar plorant
amb tot el que
proposava
aquella tercera entrega
i per mi
estava molt ben lligada
la 4
està bé
però crec que
se'n va una mica
massa del que
proposava inicialment
que era aquesta màgia
aquesta idea
de la infantesa
que les teves joguines
són els teus amics
que ho donaran tot
per tu
que entre ells
també al final
són una història
molt d'amistat
sí o sigui
d'estar allà
amb els amics
sempre que ho necessitin
la quarta
s'havia anat
una mica més d'allò
i ara
la cinquena
no sabrem
ben bé
què passarà
sabem que
tornaran els actors
originals
Tom Hanks
sobretot
fent de Woody
i veurem
què s'inventen
i jo tinc una mica
de dubtes
de què passarà
perquè tot això
que s'acaba allargant
massa
massa
massa
també tinc la sensació
que exactament això
Pixar els últims anys
el que ha fet
no li ha acabat de sortir bé
i ara el que està fent
és recuperar
Inside Out 2
van fer els increïbles 2
fa un temps
i veurem
en qualsevol cas
de moment teniu les 4
a Disney Plus
que sabeu que són èxit assegurat
Toy Story
a Disney Plus
doncs un pla fantàstic
per si aquesta tarda
es complica
a nivell de pluja
i la recomanació
de trànsit
és que
evitem agafar el cotxe avui
i potser
endarrerim
el retorn fins demà
doncs Toy Story
també pot ser un bon pla
per passar aquesta tarda
gràcies Marta
que vagi bé
el suplement
amb Roger escapa
uf
ja ha tornat el fred
no surtis de casa
sense el tubular del Nick
que més t'agradi
troba-la als punts habituals
i a la botiga 3CAT
Linkat
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
de l'11 al 14 d'abril
la 35a
la 35a Mostra Igualada
proposa una programació
d'arts escèniques
sense límits
ni fronteres
amb 37 espectacles
de teatre
música
de Mick Ryan, Richard Ringleiter, Belén Rueda,
Vincent Pérez i David Verdaguer, entre d'altres.
Viviu les catifes vermelles
i participeu en els col·loquis
amb els convidats després de les projeccions
als cinemes verds i de Barcelona.
Més informació a bcnfilmfest.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Tot s'accelera.
I el pop-up s'adapta als nous hàbits
i te'ls explica.
T'expliquem com tenir una vida digital en català,
com trobar informació contrastada
esquivant les notícies falses,
saber cap on va el món audiovisual,
descobrir les claus per ser viral.
T'ajudem a entendre la cultura d'internet.
Pop-up, el videopodcast de Mariola Vinerès,
a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i al 3Cat.
I ara entrem al búnquer.
Ara sí que entra en acció
una altra xarlot.
La Cordai.
Sí.
La Cordai?
La Cordai.
De veritat que estic segur
que a l'Universitat de Sevilla
s'ha dit això.
Espero que s'hagi dit.
Prou, prou.
No fem humor d'aquest estil,
que llavors al Twitter se'ns critica
que som l'Arevalo i el Bertines Borne
de Catalunya.
Catalunya Ràdio cada vegada cau més baix.
Si és el que agrada,
jo què vol que li digui.
Al búnquer,
amb en Peyu,
en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
A Cordai, Cordai.
A les 10 de la nit
s'encén un llum
a la redacció de Catalunya Ràdio
per veure les notícies del dia
i més enllà.
Amb Manel Elías.
Us convidem a mirar
els esdeveniments de l'actualitat
de manera reposada i reflexiva.
Catalunya Nit.
Les notícies pensades
i amb context.
I com sempre,
amb la força dels serveis informatius
de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres a les 10.
Catalunya Nit.
Amb Manel Elías.
L'evolució de les notícies del dia
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Fars d'escoltar
la mateixa cançoneta de sempre?
Les dones i els dies
t'explica el món
com t'agrada sentir-lo.
El programa
per a les persones
amb les orelles netes de prejudicis.
Volem trencar
amb el discurs dominant.
Tenir una cita
a Catalunya Ràdio
amb el feminisme.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili.
De dilluns a divendres
d'11 a 12 de la nit.
Si necessiteu més dosi
de les dones i els dies,
ara també podeu veure'ns
al 3CAT.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
3 quarts i mig
d'una del migdia
som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio,
però estem a punt ja
pel Tot Gira,
de Clubes Catalana.
a la tarda.
Què te l'escapa?
Perquè la ràdio no descansa.
Avui tot gira
i mira,
m'escriu ara la Carot,
que demà fa programa també.
Sí, home.
Especial.
No,
demà és festiu,
demà és Pasqua,
demà és la Mona.
Tu també hi eres ahir, no?
Sí.
I avui.
I demà al matí
deu haver-hi la Marina Romero
i a la tarda
hi deu haver la Carot
perquè Operació Tornada
amb tots aquests cotxes
que avui Rip Trànsit,
recordem,
recomana
per les pluges
intentar evitar el cotxe
aquesta tarda.
Bons dies per la ràdio,
eh?
Sí.
És així.
Sí.
Quan hi ha cues.
Quan passen coses,
sí, sí.
Doncs Operació Tornada
de demà
amb la Carota
a la tarda
de 5 a 7
al matí
amb la Marina Romero
i avui
suplement i tot gira
i tot gira
més a més
amb gol de Rafinha.
Sí.
Això mateix.
Gol de Rafinha.
Dani Rodríguez,
que estàs adormit.
El gol de Rafinha, va.
I que això,
Fèlix,
l'envió a l'interior del
el cop de Camp de Rafinha
i el gol!
Gol, gol, gol, gol, gol,
gol, gol, gol, gol, gol,
gol, gol, gol, gol, gol, gol,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
És que el Dani Rodríguez
el tenia ocupat
amb l'Eduard Solà, eh?
Sí.
Solà, bon dia i bona hora.
Hola, què tal?
Bon dia a tots.
A veure, avui li toca
al Girona rematar la cosa, no?
Aviam.
Superimportant, eh, Solà.
Girona, Betis,
avui he fet els números.
Mira, 9 jornades pel final.
9 jornades pel final.
Si guanya avui el Girona,
tindrà 23 punts
de diferència respecte al Setè,
que és el primer equip
fora d'Europa
que és precisament
el rival d'avui, el Betis.
I quedaran 24 en joc.
Ja sé que els gironins
només pensen en la Champions,
però, home,
assegurar virtualment a Europa,
tenint en compte
que al Girona
no hi ha anat mai,
seria un èxit brutal, Solà.
És el primer que hem de fer,
assegurar la classificació europea.
Amb aquests números que has fet,
amb una cosa
que li agrada molt l'Escapa,
m'acabo d'adonar
que avui cantarem
una altra cançó.
Ah, sí?
Quina?
No, sorpresa.
Jo no la sé, eh?
Jo pensava que cantaria
a la Champions,
que l'hem de millorar.
A veure, el Girona
té un problema aquest any
i és que,
després de la supertemporada
que ha fet,
si no es classifica
per la Champions,
ens quedarà
amb el regust de boca.
Això ja ho va dir
Mitchell fa algunes jornades
i jo ja ho vaig dir
un mes d'octubre.
No vull pas ara
posar-me medalles,
però quan el Girona
anava tan i tan bé,
clar,
ara que va cinquè o sisè
i anar a l'Europa League,
com tu dius,
Escapa,
seria un èxit brutal,
ara et quedaria
una mica de mal cos.
Però jo crec que sí
que guanyem la xarxa.
És el gran debat, no?
Si el Girona
es queda,
per exemple,
amb l'Europa League,
hi hauria decepció
entre els aficionats
del Girona?
No vam anar mai a Europa, eh?
Jo crec que sí.
Sí, sí.
Aviam,
després segurament
amb el temps
i amb perspectiva
segurament
ja es veuria
que era
absolutament d'un èxit,
però evidentment
ara,
després d'haver estat líder,
després d'haver estat
molta jornada segon
i ara tercer,
el que sí sembla
és que no anirem a Aràbia, eh?
Això és veritat,
que per anar a Aràbia
i per tant jugar a la Supercopa
el Girona hauria de ser segon
i el Barça
sembla que ara mateix
la segona plaça
cada vegada la té més clara.
Tampoc són tants punts de diferència, eh?
Però el Barça
sembla molt decidit a ser
com a mínim segon
si és que no falla el Madrid
i tenim sorpreses.
I avui aquest Girona-Betis
però el pròxim partit del Girona
serà
el camp de l'Atlètic Madrid
on allà sí
que hi haurà
segurament la Lliga de Campions en joc.
Atenció,
una gran pregunta
que us faig a tots dos,
Solà,
i escapa.
Líder Madrid
72 punts
segon el Barça
67
tercer el Girona
62
Què vol l'aficionat del Girona
avui
el Santiago Bernabéu
Madrid-Atlètic de Bilbao?
Atlètic de Bilbao,
recordem,
l'equip que ve
just per darrere del Girona
quart
amb 56
sis punts menys que el Girona.
Doncs l'aficionat del Girona
el que vol és que veni el rei al Madrid
segurament.
Un empat,
Què hi diu Solà?
Un empat.
Un empat,
home,
així ho va bé per tots.
Així ho va bé per tots, home.
Sí, un empat, eh?
Home, a veure,
un empat també seria bo pel Girona
perquè així l'Atlètic de Bilbao
en cas que guany el Girona,
òbviament, eh?
Però un clau gironès
evident que ha de mirar cap enrere
i aniria bé
que no guanyés l'Atlètic Club.
Que no guanyés.
Val.
Escolta'm,
on seràs per Sant Jordi Solà,
firmen?
Per aquí a Girona,
a la tarda.
Ah.
Saps que la setmana que ve
ve aquí a Barcelona
presentar el llibre?
Qui te'l presenta?
David Klopés.
Ah.
Sí.
Dijous, eh?
Dijous de dos quarts de vuit?
Sí, ja te l'has llegit, Klopés.
Vaig pel motiu 20.
Me'n queden 80.
Sí, bueno,
però anem fent.
He començat aquesta setmana, eh?
M'està agradant.
O sigui,
100 motius per...
Per ser del Girona.
100 motius per ser del Girona.
100 motius.
Mira,
deixa'm que et digui, Solà,
que n'hi ha alguns que m'han sorprès,
que m'han agradat molt,
i d'altres que són curiosos,
que només tu els podries pensar,
aquests motius.
Ja.
És que també s'ha fet una mica...
Només tu.
però t'ha sorprès, què?
Negativament, positivament?
No, positivament.
M'ha agradat molt,
m'està agradat molt,
però hi ha algun motiu que m'ha sorprès,
perquè només el Solà podia pensar aquest motiu.
Ja.
Escapa tot l'has de llegir, també.
Sí, me'l poso de deures.
Una abraçada, Solà,
t'escoltem aquesta tarda.
Adéu-siau.
A veure, Klopés,
també estareu pendents,
bueno, suposo la ressaca d'aquest Barça, no?
Sí,
en parlarem d'aquest Barça a les Palmes d'ahir,
que, malgrat que va costar el Barça,
en tot moment,
a tenir el partit controlat,
en parlarem,
ja començarà a posar també la mirada
en l'eliminatòria contra el PSG,
perquè la setmana que ve,
el cap de setmana que ve,
no hi ha Lliga,
hi ha final de Copa,
per tant,
ja començarà el Barça a preparar l'eliminatòria,
i a banda d'això,
juga el Barça femení,
ho farà al camp del Llevant,
que és l'únic equip que aquesta temporada
li ha pres punts a la Lliga,
i també pendents del Llevant les plans,
que juga el camp de l'Aletic de Bilbao
i de la jornada de bàsquet,
amb un obrador Barça
i amb un grana de penya.
Gràcies, David.
Adéu!
El suplement de Catalunya Ràdio
d'aquest diumenge l'hem fet possible.
Coordinació d'informatius
Neus Bonet i Raül Flores,
Redacció Núria Pujadas,
Marta Ferrer,
Marina Alaminos,
Albert Pustils,
Miquel Olos i Víctor Iustres,
Producció Sònia Olufeu i Eva Catalán,
Control Tècnic Daní Rodríguez Blà i Niesta,
al Control Central,
Andrea Martínez.
Hi tornem dissabte que ve,
des de les 6 del matí,
i fins que faci falta,
ens podeu recuperar a
catradi.cat barra del suplement,
a 3CAT,
i a les xarxes Twitter,
Instagram,
TikTok,
Facebook,
amb l'etiqueta Suplement Cat Ràdio.
Salut i ràdio!
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Acche.
AUSGET.
Ràdio amb Roger Escapa.
Ràdio amb water.
Ràdio amb wood por
ink.
Cap.
Maevela.
Acche.
Fulgah.
AUSGET.
AUSGET