Gràcies.
Bon dia, us informa a newsbonetvegan.
Rècords a la Marató de Barcelona aquest matí
tant en categoria masculina com femenina.
A Barcelona, Joel Gadea, bon dia.
Bon dia.
L'atleta de Bahrain, Marius Kimutai,
ha batut el rècord en la 44a edició...
de la Marató de Barcelona amb un crono de dues hores,
cinc minuts i sis segons.
L'ha baixat l'anterior registre en 47 segons.
En categoria femenina, la corredora Canianesel Itxep Diego
també ha batut el registre.
L'ha baixat en tres minuts amb un crono de dues hores i vint minuts.
També tenim el primer atleta català, ha estat Carles Molló,
que ha deixat el registre en dues hores i 25 minuts.
Joel Gadea, Catalunya Ràdio, ha vingut a Maria Cristina de Barcelona.
Més notícies en Raül Flores.
L'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero,
qualifica d'absurda l'Operació Catalunyà,
però nega que es pugui considerar de violència política.
En una entrevista al programa Colapsa de TV3,
Zapatero demana a la justícia que la continuï investigant.
Es una operación completamente absurda,
pero afortunadamente no puede ser, digamos,
establecida como una categoría de violencia política.
Es una categoría, yo lo establece,
una categoría de desbordar, lo que es la legalidad,
incomplir la legalidad.
Han aparegut nous obstacles en les negociacions
per la compra de crèdits suïss per part d'UBS,
el primer banc del país.
Segons fans financeres,
UBS estaria exigint 6.000 milions al govern suís
per cobrir riscos i despeses.
També es parla de la supressió de 10.000 llocs de treball.
Hi ha dubtes al voltant de l'assissió de la divisió d'inversions.
El Banc Central Suïs i les autoritats reguladores
volen que hi hagi un acord
abans que demà obrin els mercats financers
per minimitzar l'efecte contagi.
El preu de la llum avui baixa un 5,5% respecte a ahir
i costa gairebé 96 euros de mitjan al megawatt-hora
al mercat majorista espanyol.
Per franges horàries, la més barata serà de les 3 a les 4 de la tarda,
amb un preu de 8 cèntims al kilowatt-hora.
Després s'enfilarà molt ràpidament
i a les 7 del vespre arribarà al màxim amb un cost de 20 cèntims.
L'Ajuntament de Barcelona denuncia a la Fiscalia
els autors d'un missatge que s'adfusa a les xarxes socials
en què s'assegura que hi ha 1.600 persones empadronades
en un mateix pis d'Horta-Guinardó.
El contingut del missatge viral és fals,
tal com va comprovar el FETS OF FAKES de Catalunya Ràdio.
L'Ajuntament ha identificat els autors de l'escrit,
entre els quals es troben juristes, psicòlegs,
guàrdies civils i un inspector de policia.
El missatge és fals i s'ha denunciat a l'Ajuntament
i a l'Ajuntament de Barcelona.
El missatge és fals i s'ha denunciat a l'Ajuntament
i a un inspector de policia.
Els ha denunciat a la Fiscalia per un delicte d'odi.
En el missatge difós per WhatsApp i comptes de Twitter,
s'assegurava que la Guàrdia Civil havia localitzat un pis
amb 1.600 persones magrebines empadronades
de manera fraudulenta per cobrar ajuts municipals.
I el text atacava l'alcaldessa de Colau
per beneficiar-se'n electoralment.
Més actualitat esportiva, Albert Benet.
Aquest vespre es disputa el clàssic
amb la possibilitat del Barça de deixar el Madrid a 12 punts.
No jugarà a Pedris, sí que ho farà Benzemà,
i Florentino Pérez no serà a la llotja.
Segons una informació del Mundo,
no viatge a Catalunya per no crispar l'ambient
arran del cas Negreira.
El Barça-Madrid és a les 9 i el podreu seguir
amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Empat del Girona i derrota de l'Espanyol
en aquesta 26a jornada.
Raió 2, Girona 2 i Espanyol 1, Celta 3.
L'equip blanqui-blau no entra en descens
per la derrota del València al camp de l'Atlètic de Madrid, per 3 a 0.
Carlos Alcaraz jugarà aquesta pròxima nit
la final del torneig de tènis d'Indian Wells
contra Daniel Medvedev, després de derrotar Yannick Siner
aquesta matinada passada.
Si guanya la final, Alcaraz serà el número 1 del món.
El Barça i la Demar de Llau disputaran aquest vespre
a les 7 la final de la Copa Soval d'en Bol,
també avui a l'ACB Bilbao Bàsquet.
Bàsquet-Girona a dues quarts d'una del migdia
i Unicaja Barça a les 5 de la tarda,
i victòries del joventut i d'un Manresa que surt del descens.
La Sant Boiana pot aconseguir avui la Supercopa espanyola de Rubis.
Serà així si guanya el partit de Lliga al Camp del Salvador.
També avui es disputa la cursa del Gran Premi de l'Arabia Saudita
de fórmula 1 amb Txeko Pérez des de l'Apol
i amb Fernando Alonso II per l'ascensió de 10 posicions
a l'Eclerc, que sortirà a 12è.
El líder del Mundial, Max Verstappen,
sortirà a 15è per problemes del seu cotxe,
però lluitarà per les primeres posicions.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
11è i 5è.
Bona nit.
Bon dia, Marina Porres.
Bon dia i bona hora.
No has fet la marató, tampoc, eh?
No, he fet la marató com sempre per pujar, per arribar fins aquí...
No et deixa a mi cada temporada m'expliques el matí.
És que, tio, sense busos...
Però que ho sabies, des de primera hora estem explicant...
que s'ha quedat des del trànsit de Barcelona.
Si no hi ha d'haver busos, que ho diguin,
que no facin veure que els busos circulen pel mar.
Servei alternatiu.
No és veritat, no n'hi ha, és mentida.
El bus que agafes un moment per arribar a la ràdio
no l'has pogut agafar avui.
Hi ha informació a les pantalles, Google Maps diu una cosa,
les pantalles una altra...
Exacte, exacte, això ho passa.
15.000 persones corrent la marató, Marina.
Home, solidaris una mica, no?
Els meus hobbies no molesten mai a ningú.
És que és així, és així.
Quins hobbies tens, així?
És així, és així.
D'esport res, no...?
No, no, sí que em faig, sí que faig esport.
Jo faig molt cardio amb uns vídeos ultra sofisticats
amb una recerca de YouTube
que et donaria per una secció al cap dels anys.
Amb aquesta professora que viu a Andorra, com es diu?
No, no, no, no.
No, amb aquesta no, però...
No, amb una senyora americana molt simpàtica,
però ha sigut un procés de recerca dels vídeos aquests.
És un món, per mi, fascinant.
O sigui, tu sola davant de la pantalla a casa,
tancada en una habitació.
Sí, no tancada, però sí, amb ajuda d'aquesta senyora
que ho explica tot molt clar a YouTube.
Ja sé que molta gent diu impossible,
perquè llavors si fas això ho fas malament i ningú et dirà,
però jo crec que me'n surto.
Quants dies la setmana? 3, si puc.
Corai, tu. Escolta...
El matí o el vespre? El matí, només llevar-me.
El Quim Morales, que és un tio que està molt en forma
de l'última hora,
diu, hòstia, com tu fas per estar tan en forma?
I m'explica que ell sempre fa res, 20, 25 minuts,
just abans de sopar.
Abans de sopar?
A mi em costaria molt. Ostres, a mi em costaria moltíssim.
Perquè és una hora ja de lleure, de...
Bueno, que hi ha més...
Estàs una mica per l'arrastre, també.
Però això sí, jo tinc molt debat amb això,
perquè és com que no m'agrada gens,
però m'he de forçar, tal, és tot un tema per mi.
Bé, això és l'excusa,
cada diumenge a aquesta hora,
amb la Marina Porres parlem de llibres,
de sèries, de pel·lícules, de cançons,
ho fem al voltant d'un tema.
Avui la qüestió va de la diferència d'edat.
Sí, aquesta setmana parlem d'un tema
que genera moltes prevencions,
que és aquest tema, que és la diferència d'edat
en una parella,
que genera el fet que dues persones estiguin juntes,
però que es portin molts anys.
Llavors, hi he pensat perquè aquests dies...
Bueno, aquests dies es llegeix en molt poc temps.
He llegit l'última novel·la,
que més aviat és un relat llarg,
que ha publicat la darrera Premi Nobel de Literatura,
que és l'escriptura francesa Annie Ernaud.
Llavors, el llibre del que parlem es titula
L'Home jove,
i el títol és bastant explícit.
L'ha publicat a l'editorial,
com tota l'obra d'Ernaud en català,
si voleu xafardejar el seu catàleg,
i la traduïda, com sempre, a la Valeria Gallart.
Llavors, també com sempre,
en Annie Ernaud,
aquest llibre tracta d'una experiència autobiogràfica,
perquè Ernaud sempre escriu
sobre coses que li han passat a ella,
i per això és un dels totems
d'aquesta anomenada escriptura de l'autoficció
o escriptura del guió,
perquè als seus llibres sempre parla
de memòria personal i d'escriptura
i de quina manera ens relacionem
com a nosaltres mateixos
quan posem per escrit coses que hem viscut.
A més d'explicar, Ernaud parla d'un dels grans temes
de la literatura, que és com aquesta,
com la literatura transforma la pròpia vida
i la pròpia experiència.
Clar, quin és la història
d'aquest llibre de l'home jove, Marina?
Doncs aquesta és la història
de la relació d'Annie Ernaud,
i la història està explicada,
no cal dir una primera persona,
amb un home jove, és a dir,
algú que hauria pogut literalment ser el seu fill.
Ell és un estudiant de 24 anys
amb qui es coneixen
a partir de la universitat.
Ell és com una mena de fan d'ella
i llavors comença en una relació amorosa.
Ella té 50 pocs anys
i ella en té 24,
per tant, se'n porten 30.
Llavors, a Ernaud,
aquesta relació i aquesta experiència
li serveix per reflexionar sobre la seva vida sencera
i sobretot l'experiència li serveix
de mirall per comprendre algunes
de les coses que ella va fer quan era jove
i estava a l'altra banda de la relació,
és a dir, quan ella era una dona jove
que s'embolicava amb homes molt més grans.
Llavors, és interessant
perquè Ernaud reflexiona sobre com es veu ella mateixa
en la figura d'aquest noi,
que clar, que és un estudiant
que vivia amb una noia de la seva edat,
aquí ha deixat per estar amb l'escriptora.
És un noi que a més a més és pobre,
com era Ernaud quan era jove,
i ella es veu a si mateixa,
diguéssim,
descobrint-li els luxes, les coses bones,
les coses sofisticades de la vida
com molts senyors havien fet amb ella quan era jove.
Llavors, també descobreix,
i això és interessant com ho explica,
les mirades de reprogressió
que li fan als restaurants o als llocs
on els veuen en públic,
que és aquesta mena de menyspreu
de quan un home jove va amb una dona gran
i Ernaud reflexiona com no sempre passa-li en revés,
en canvi.
I us llegeixo en dues frases
com ella presenta aquesta relació.
Diu, fa cinc anys
vaig passar una nit desmanegada
amb un estudiant que feia un any que m'escrivia
i em volia conèixer.
Sovint he fet l'amor per obligar-me a escriure.
Potser va ser el desig
de desencadenar l'escriptura
el que m'havia empès a convidar a casa meva
a aquest noi per prendre una copa
després de sopar al restaurant
on, per timidesa, s'havia passat
gairebé tota l'estona en silenci.
Era gairebé 30 anys més jove que jo.
Evidentment, clar, aquesta relació
i aquest tema li serveix a Ernaud
per reflexionar sobre la llibertat femenina,
o sigui, el gest d'alliberament femení
que és un gran tema seu
i sobre la diferència d'orígens
entre dues persones en una relació amorosa
i sobre el desig de sempre
trobar experiències noves, que també és un gran tema d'ella.
Clar, aquesta història, suposo,
que acaba fatal.
Bueno, això sempre fa molta gràcia amb en Ernaud,
perquè aquest llibre
acaba com acaben tots els llibres d'ella,
que és que s'hi posa punt i final
quan simplement ella decideix que s'acaba la passió
i quan s'acaba el coneixement
que ella en treu de la relació.
Per mi és molt curiós la manera com Ernaud
relaciona amb els altres perquè sempre hi notem,
o almenys jo sempre noto,
que té un punt de vampiresa, aquesta senyora.
És a dir, que xucla la sang als del seu voltant
per treure'n coses per ella.
És un gest que d'altra banda
és molt molt propi dels escriptors,
però aquest llibre m'ha interessat també,
a banda de tot això que he explicat,
per alguns dels debats que planteja,
com per exemple, això que deia, eh?,
la diferència entre si en una parella
l'home és el jove o el gran
i la dona és la jove o la gran.
Hi ha un moment en què Ernaud escriu una cosa
que també us volia llegir. Diu...
Que aquesta actitud de voler captar el desig
de la meva parella fos incòmode
no em preocupava tant com la plom
amb què les noies joves filtrejaven obertament
amb ell davant meu, com si la presència
al seu costat d'una dona més gran,
que ell, fos un obstacle insignificant
per no dir inexistent.
Si ho pensem bé, però,
la dona madura era més perillosa que la jove.
La prova n'havia deixat
una de 20 anys per mi.
A la pantalla què hi posem,
amb tot això, Marina?
És una figura que clarament resumeix
bastant bé la meva posició davant de tot això.
Let me tell you right off, OK?
I'm not a likable guy.
Checkmate, you little putzer.
I was considered for a Nobel Prize in physics.
I didn't get it.
Amb la Marina Porres,
avui barrejant pel·lícules, sèries, cançons i llibres
sobre la diferència d'edat,
això és Woody Allen.
Whatever works.
Els fans, de fet,
que són les més divertides de l'univers,
que és Larry David, aquest senyor que parla,
hauran reconegut la seva veu en aquest tràiler.
Això és Si la cosa funciona,
de Woody Allen.
Una pel·lícula de 2009
i que a mi em sembla bàsicament
que és un gran resum sobre com s'han d'encarar aquestes coses,
que és, abans de jutjar,
dir, mira, whatever works.
Si la cosa funciona, què hem de dir, nosaltres?
Llavors, el protagonista
és un professor de física quàntica a Colòmbia,
un senyor de mitjanedat, xínic, misant,
que és ultra maniàtic, insuportable,
que és aquest Larry David,
és un senyor divorciat que, a causa d'això del seu divorci,
encara suporta menys a tothom.
Llavors, un dia es troba
que a casa seva, no sé com es col al pis,
ni me'n recordo, una noia que es diu Melody,
té 21 anys, s'ha mudat de Mississipí a Nova York,
fugint d'uns pares
que són com una mena de fonamentalistes religiosos.
Llavors, ell no la vol ajudar,
però al final s'adeix
i, d'una manera rocambolesca, ella s'enamora d'ell.
Són dos caràcters absolutament diferents
són dues persones que no tenen res en comú,
al principi ell no la pot suportar,
però al final, a sorpresa, s'acaben casant.
Llavors, la pel·lícula
és comèdia romàntica
Woody Allen, 200%.
Llavors, es complica
amb tota una sèrie de dificultats absurdes.
Els pares d'ella venen a Nova York,
que es pensaven que estava segrestada,
coneixen a tota gent raríssima,
els hi passen històries boges,
i, a més, al final, la cosa, entre els dos,
no acaba d'anar gaire bé,
i això és una d'aquelles pel·lícules de Woody Allen
que celebren la vida malgrat la confusió i el caos,
una d'aquelles pel·lícules
on tot acaba bé i on tot és absurd,
però alhora tot fa sentit,
i el missatge és que simplement hem de trobar
la cosa que ens funcioni, punt.
Música.
Música.
Aquest... Perdó, torno a començar.
Aquesta que sentim és Nancy Holloway
amb Don't Make Me Over.
Exacte, que la traducció ho vaig haver de buscar,
perquè no havia sentit l'expressió,
és com no vulguis canviar-me,
d'acord?
Llavors, he portat aquesta cançó perquè
Anier No, al llibre del que parlàvem fa un moment,
l'home jove,
la recomana i diu que li fa pensar la seva història.
De fet, ho diu al final del llibre
i a quadre,
perquè és una cançó així trista de final de relació,
i quan parla del seu trencament
amb aquest noi jove, diu que estaven
en una cerveseria de Madrid
i que va sonar aquesta cançó
i que a ella li recordava la seva joventut
i en concret un avortament que va tenir
de jove mentre veia...
i clar, diu, pensava en això mentre veia
com el seu nòvio menjava patates fregides
i pensava, ostres, és que
amb prou feines jo era més gran que ell
que aquest noi
quan s'havia quedat embarassada dècades enrere
i que era just en el moment
a l'hora en què es feia famosa aquesta cançó
al món, que és Don't make me over.
Llavors, per a Nierno,
aquesta és una cançó sobre un estat d'ànim
d'amor boig i desemparat
precisament perquè diu que sempre
la faria pensant allò
i portar-la a aquell record.
És una cançó que diu no em vulguis canviar
ara que faria qualsevol cosa per tu,
ara que t'adoro,
no em retreguis coses, estima'm amb tots els meus defectes
de la manera que jo t'estimo.
No em vulguis canviar
ara que no me'n sortiria sense tu.
És molt intensa, Nierno, tot el rato.
Now that you've got me and you're...
Come on...
Nancy Holloway amb la Marina Porres
avui que parlem de diferències d'edat.
Una altra proposta de llibre.
Doncs tornem als llibres, tornem a la diferència d'edat,
amb una història que segueix el mateix patrú que el de Nierno,
perquè avui no he volgut portar lolites amb senyors grans,
perquè llavors hagués sigut tota una altra cosa.
Ho haguessis tingut més fàcil, sobretot.
Més fàcil, segurament.
Sí, però no et pensis, eh,
i alhora, com tots els prejudicis,
tot tal, a mi em feia molta mandra i no.
Per tant, he portat una història que és la mateixa
que la que explicàvem amb Nierno.
Una dona gran amb un noi jove.
Us vull parlar d'una novel·la
que es titula L'única història,
del novel·lista anglès Julian Barnes,
que ara acaba de treure el nou llibre,
també, per cert, Elisabeth Finch es diu,
sobre uns nois joves
i una senyora madura que és la seva professora,
i en parlarem un altre dia.
Però jo ara us vull recomionar un llibre
que es diu L'única història,
que és una novel·la publicada també a l'editorial,
com tota l'obra de Julian Barnes,
i traduïda per l'Alexandra Gumbau.
Llavors, aquesta novel·la té un inici fantàstic,
perquè diu, què preferiríeu,
estimar molt i patir molt o estimar poc i patir poc?
Em sembla que el capdavall
és l'únic dilema vàlid.
Sempre em surts amb aquestes històries, Marina.
És el mateix que en qualsevol relació
n'hi ha un que pateix i l'altre que s'avorreix.
Exactament.
Però et fixes que no soc jo.
Aquesta fase és de Salvador Sostres.
És de Salvador Sostres.
Estem arreglats.
És una frase boníssima.
Home, va per aquí, aquesta.
Què preferiríeu, estimar molt i patir molt
o estimar poc i patir poc?
I a més, diu Julian Barnes, el capdavall crec
que aquest és l'únic gran dilema.
Per tant, és que no soc jo, no és el Salvador,
és el món que està girat cap aquí.
Però, en tot cas,
és molt famós per la manera com fa aquests
inicis de novel·les seus,
que sempre són molt espectaculars.
En aquest cas, aquesta és la història d'un noi de 19 anys,
que és en Paul, i la senyora McLeod,
que en té 48.
Som als anys 60,
a Anglaterra,
i en Paul, aquest noi, torna a casa seva
després d'un curs a la universitat
per passar l'estiu a casa dels seus pares
i llavors s'apunta a un club de tenis
del barri.
I allà coneix aquesta senyora, Susan McLeod,
que és una senyora madura,
atrapada en un matrimoni no gaire feliç,
que té dues filles que ja són grans
gairebé de l'edat d'aquest noi,
que també és un tema al llibre, clar.
Llavors, el contrast és, òbviament,
quan s'enamoren i comencen una relació,
la inexperiència total d'ell
en qüestions d'amor i de sexe
i la gran experiència d'ella
en una relació que per ell suposa
un canvi total en la seva vida.
Evidentment, és una relació que porta molts problemes
de tothom que tenen al voltant,
de la seva vida, els pares d'ell quan se n'enteren,
en fi, i la cosa tot es membolicant.
Llavors, com sempre,
en Julian Barnes, això és una reflexió
sobre un temps passat, és a dir, que el narrador
que escriu recorda aquesta història
molts anys després de viure-la
i d'alguna vegada ens explica com el plaer,
el dolor, el començament, al final,
després d'haver-ho paït tot.
El missatge de fons és el que trobem
en molts llibres de Barnes, és a dir,
és una idea que cito directament perquè ell diu
res no s'acaba mai, no s'hi t'ha arribat
ben endins.
Sempre viuràs amb aquesta ferida.
És l'única via al cap d'un temps,
viure amb la ferida i com mort.
No hi estàs d'acord.
Aquesta...
Ara el canvi i el gir que farem serà erradicant, eh?
És veritat.
Pantalles.
Wow, estic al·lucinant perquè...
Això és American Pie.
Com et quedes amb aquesta data que hi ha aquí, a punta del dió?
Sí, sí, això és el que m'estic ficant.
Estrenada al 1999.
Però teníem 11 anys, no érem ni adolescents.
I jo diria que és una pel·li de la nostra adolescència.
No s'entén bé, aquesta data, perquè és que és realment molt antiga.
Tu la vas veure quan vas viure-la?
Tu la vas veure quan vas viure-la?
No, perquè jo era massa petita, en realitat, quan va sortir això.
Clar, jo la vaig veure molts anys més tard.
També crec que això que passa és perquè aquí devia trigar
una mica a arribar, saps? O sigui...
Potser que no teníem 11 anys, en el meu cas.
Clar, clar, i no era com ara que, en plan,
estrena mundial a les plataformes, no sé què diré,
que no teníem gaire temps.
No teníem gaire temps.
No teníem gaire temps.
No teníem gaire temps.
No teníem gaire temps.
No teníem gaire temps.
I perquè no teníem gaire temps a les plataformes, no sé què,
sinó que devia trigar com a portar-la.
Però, en tot cas...
Sí que hi havia una relació
entre un adolescent i la mare d'un dels amics.
Exacte, per això porto la fotografia sola per tu.
Amèrica en pai, aquesta pel·li que ha definit, en realitat,
l'aposta d'adolescència als Estats Units durant molts anys.
I que, en realitat,
jo és, com a això que estaves dient tu,
un dels primers bombs pop que recordo.
Una de les primeres coses de cultura pop americana
que tinc al cap.
Per qui no conegui la pel·lícula,
o l'argument d'Amèrica en pai,
aquesta és bàsicament la història
de cinc nois al final de l'institut,
en un poble de Michigan.
Tots estan obsessionats amb el sexe d'una manera o altra.
I, llavors, és una pel·li
que va marcar molt la relació amb el sexe
i el trencament de tabús de tots els adolescents americans.
Tots tenim al cap
la icònica escena d'Amèrica en pai que no reproduirem.
No, sí, reprodueix-la, perquè jo me n'he oblidat una mica.
No és veritat, perquè és allò,
és una escena onanista
amb un pastís, amb un Amèrica en pai,
i per això el títol de la pel·li.
Te'n recordes, que llavors el pitja el seu pare?
És que jo no l'he tornat a veure. És molt violent, Roger.
Jo, quan vaig veure el tràiler...
Nois, ara la revisa es deu ser horrorosa.
No, no, quan vaig veure el tràiler...
Però saps què he vist?
Que, clar, hi ha tot d'actors que seguim veient ara a sac,
superjubes.
Adam Sandler, no? Deu ser el Prota?
És Adam Sandler.
Ara ho estic dient de memòria, això.
Quan jo vaig veure el tràiler,
són tots, tots, famosos, en sèrio.
Però, com dius, si...
Sí, sí, tant. És Adam Sandler, no?
Si mires el cast, tots són famosos.
No, perdó, Jason Big, se'n diu, aquí.
Tu creus que aquest senyor es va fer tan famós
amb Amèrica en pai i després no ha fet mai més res,
però el tenim al cap d'Amèrica en pai?
Jo crec que no pot ser.
Ui, ens recordeu-m'ho, sisplau. Arroba el suplement.
Per què coneixem el protagonista d'Amèrica en pai?
Ara ens ajudaran. Com pot ser?
On anava, Marina?
Bé, l'he portat, aquesta pel·lícula tan bona,
perquè una de les històries d'aquests nois
és una història icònica sobre la diferència d'edat,
perquè és un dels cinc amics, aquests protagonistes de la pel·li,
embolicant-se amb la mare d'un altre,
i jo diria que és aquí on es va fer popular,
i per nosaltres segur,
el concepte de MILF,
que és aquest concepte de mare, doncs, atractiva...
Són les inicials de... amb anglès, no?
Sí.
Però sí, una mare amb qui t'agradaria embolicar-te.
Llavors, aquest concepte de MILF,
que ha portat tanta cua i que ara tenim absolutament interioritzadíssim,
clar, en realitat,
això és una de les icones de la mística aquesta
de nois joves embolicant-se amb una senyora gran.
A més a més, et diré, la MILF original d'Amèrica en pai
està fent un revival ara
perquè és la protagonista de The White Lotus.
Llavors, sisplau, demano a tots els audience
que estiguin en xoc amb aquesta informació,
que busquin aquestes dades.
Mira, el protagonista d'Amèrica en pai és Jason Vicks.
I la Viquipèdia ens diu
que Jason és constantemente comparado
con un también actor Adam Sandler por su aspecto físico.
Incluso ha sido mencionado en algunas películas
como Amèrica en pai, que és exactament el que m'acaba de passar a mi.
Perquè converteixen trets característics físics molt similars.
Que se sembla una sacoja.
Va, una altra cançó.
You will know.
God bless you, please.
This is Robinson.
Heaven calls a place for those who pray.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
We'd like to know a little bit about you for our files.
We'd like to help you learn to help yourself.
Look around you, all you see are sympathetic eyes.
Stroll around the grounds until you feel at home.
And here's to you, this is Robinson.
Jesus loves you more than you will know.
Whoa, whoa, whoa.
God bless you, please.
A veure, com ens relacionaràs això a Marina Purres?
És la cançó que havia de posar en una secció sobre la diferència d'edat.
Això és Mrs. Robinson, Simon and Garfunkel.
Això és una recomanació doble.
Aquesta cançó, que és un tema famosíssim i indiscutible,
és una cançó icònica sobre senyora gran amb noi jove.
Aquesta cançó es va fer famosa sobre això
perquè la van fer servir en una pel·lícula que us recomano,
que es diu The Graduate, el graduat.
I que va precisament d'un noi de 21 anys
que, com el protagonista de la novel·la de Julian Vance,
torna per passar l'estiu a casa.
Llavors, el matrimoni Robinson, protagonistes de la pel·li,
i d'aquí el Mrs. Robinson,
del títol de la cançó de Simon and Garfunkel,
són amics de sus pares, s'interessen per aquest noi,
el marit vol que aquest noi surti amb la seva filla
i la seva dona el que vol és embolicar-se amb el noi.
I ho aconsegueix fins al punt
que la mare Mrs. Robinson s'embolica amb aquest noi jove,
que havia de ser el nòvio de la seva filla
i el posa en contra de la seva filla.
La cosa no acaba gaire bé entre ells,
però el mite de la senyora Robinson
ha superat la pel·lícula i ha superat la cançó,
i, a més a més,
és que aquesta cançó s'hauria de posar sempre perquè sí.
Avui, amb la Marina Porres,
hem parlat de diferències d'edat a través de les cançons
de Mrs. Robinson, Don't Make Me Over,
també els llibres d'Annie Erno i Julian Burns,
i les pel·lícules i les sèries d'American Pie,
el graduat i Whatever Works.
Marina Porres, no marxis,
que passarem per la marató de Barcelona.
Allà tenim una història
que estem narrant des de dos quarts de nou del matí.
Tres hores de marató i ja fa just una hora
que el guanyador d'aquesta marató ha arribat a meta.
Però avui el que ens interessa també en aquest programa
són algunes de les històries que envolten aquesta marató,
que ja fa una pila de temps que corre,
amb la particularitat que avui ho fa acompanyat de l'Àlex Roca,
en la seva primera marató
i amb una història d'autèntica superació.
Al cap de poc de néixer,
l'Àlex Roca va tenir una encefalitis viral herpètica,
un herpes cerebral que li va provocar una paràlisi
que el va deixar amb un 76% de discapacitat física,
i avui, per primera vegada,
serà la primera persona que, si tot va bé,
culmina una marató amb aquesta discapacitat.
Valentí Sanjuan, bon dia de nou.
Bon dia. Mira, justament ara mateix...
m'enganxa la mare de l'Àlex Roca,
que mentre m'estava saludant,
m'estava fent un petó,
perquè just arribant al quilòmetre 22 d'aquesta marató,
hi havia els pares de l'Àlex,
que com el seu tiet, com la seva sogra, com la seva dona,
com els seus amics, no s'ho han volgut perdre,
i just en el moment que em donaves...
Valentí Sanjuan, bon dia,
tenia per l'altra orella la mare de l'Àlex
estampant-me un petó,
i sento per l'orella que tinc el telèfon,
perquè l'altra me l'ha deixat mig bòrnia.
Escolta'm, aquí del que es tracta és d'arribar al final.
Això vol dir que heu arribat a l'Aquador, no, ja?
Sí, l'hem passat, l'hem passat.
L'Àlex fins ara havia fet 6 mitjans maratons, diguéssim, en cursa,
i avui, en cursa, és el dia que està fent la seva distància més llarga,
que serà el marató complet,
però de moment ara ja ha superat els 21 quilòmetres
que havia fet fins ara.
Ara sentiu aquí molts d'ànims a l'Àlex,
de tota gent que està plegada aquí al carrer,
i que estaven esperant el moment del seu pas per saludar-ho,
celebrar-lo i donar-li ànims.
I sí, sí, aquí ens hem plantat ara mateix en el quilòmetre 22,
per tant, vol dir que menys de 19 quilòmetres
per arribar a meta i aconseguir aquest superrepte de l'Àlex,
que deu ser la primera persona del món,
amb un 76% de discapacitat física,
a acabar els 42 quilòmetres d'un marató.
Com ho porta, l'Àlex, com el veus?
Molt bé.
Mira, si m'arribeu a trucar fa 10 minuts,
me l'hauríeu enganxat traient el fetge per la boca,
i corrent pràcticament a l'esprint,
perquè hi ha algun moment que, com que tampoc el volem avui a massa,
i estem fent la retransmissió directa,
i a més a més, hi ha moltes càmeres que el segueixen,
i molta gent que el saluda, i tot l'equip que està al voltant,
doncs jo què sé, potser cada hora o així,
desapareixo 10 minutets,
i són 10 minutets que aprofites per saludar gent,
o per escoltar algunes històries,
o per canviar una mica el ritme,
i al cap d'aquells 10 minuts ja tornes a estar allà,
i així també se li dona una estona de tranquil·litat,
que estigui amb els seus pensaments, amb les seves emocions,
amb els seus fantasmes, que també els té com tothom.
I just, hi ha hagut un moment que a la Meridiana
hi ha un tram de la marató que la fas anar i després no tornava.
I just en aquell moment, hòstia,
jo pensava que l'hauria deixat escapar mig quilometret,
collons, resulta que tenia dos quilòmetres per davant,
i m'he hagut de fotre, no a l'esprint,
però sí a córrer ràpid,
per enganxar-los, que he trigat dos quilòmetres,
i ara ja tornem a estar aquí, amb tot el grup,
i dic, hòstia, quan et truquin de Catalunya Ràdio,
que t'enganxin amb tota la família i amb tots els amics.
I aquí estem, i la veritat és que ja et dic que molt bé,
molt sencer, se'l veu superconcentrat,
se'l veu molt motivat,
i ara, en aquestes curses aixís,
moltes vegades et fas el truc o et fas la trampa tu mateix,
de dir, va, 42, vinga, doncs,
fins al 21, sumes cap a 1,
i del 21 an endavant, en lloc d'anar sumant, va restant,
i ja dius, vinga, va, ja queden 21, ja queden 19,
ah, ja queden 20, ja queden 19,
i ara, doncs això, ja, direm que només ens en queden 18,
i de cop i volta ja en faltaran 15,
i després ja en faltarem 10,
i quan ja estiguem al subteu,
tot i que són els més difícils,
però allà ja sí que no es rendeix ningú i l'Àlex encara menys.
Una abraçada ben forta per l'Àlex i per tu, Valentí,
moltes gràcies, moltes gràcies.
D'aquí una estona hi tornem, molts ànims.
Passen pràcticament 3 minuts de dos quarts de dotze del migdia.
El Valentí, Sant Juan i l'Àlex Roca,
que ja han arribat, han passat ja l'equador d'aquest marató,
ja fa una bona estona que tenim guanyador seguint la línia de meta,
i tenim des de primera hora el company d'esports, el Joel Gadea.
Hola, Joel, bon dia de nou. Hola, bon dia.
Continuen arribant corredors, eh?
Sí, això és un no parar, un degoteig de corredors i corredores
que acaben arribant.
Com deies, ja fa més d'una hora que tenim guanyador i guanyadora.
Per la categoria masculina recordem Marius Kimutai,
l'atleta de Bereny,
que, a més a més, ha batut el rècord de la marató de Barcelona
amb un crono de dues hores, 5 minuts i 6 segons,
47 segons més ràpid que el regista que s'havia establert anteriorment.
I, per cert, també tenim els primers catalans,
tant en la categoria masculina com en femenina, ha estat Carles Molló,
amb un temps de dues hores i 25 minuts,
i en la categoria femenina, en la corredora, Eva Ledesma,
que ha deixat el crono en dues hores, 43 minuts i 49 segons.
Per cert, mira, ara mateix passen per aquí davant,
saps que la carpa de premsa està al costadet de la línia de meta,
ha passat Víctor Sánchez,
exjugador de l'Espanyol, del Barça...
Està més en forma que el Clopés,
em diuen que el Clopés ha passat tot just al quilòmetre 30.
Sí, sí, després hi parlaré amb ell...
A veure si reps el Clopés.
El Clopés tenia males sensacions ahir a la nit.
Vaig estar parlant amb ell per WhatsApp i em va dir...
Ostres, estic nerviós, em fa mal allà... Ànims, Clopés, eh?
Ànims, Clopés, ànims, Clopés.
A mi m'ha dit el Clopés que volia arribar un quart d'una.
No sé si arribarà un quart d'una, si va pel quilòmetre 30.
Jo he quedat amb ell.
La connexió no me la perdoni.
A veure com va.
Joel, alguna cosa més des d'aquí?
Doncs, res, recordar i remarcar que la guanyadora...
en categoria femenina ha estat l'atleta Atiupzeyneva Yimer,
que a més a més també ha batut el rècord d'aquesta marató de Barcelona
amb un temps de dues hores, 19 minuts i 44 segons.
Per tant, guanyadora, batent rècords en aquesta marató de Barcelona.
Fàcticament, moltes gràcies, Joel. Tornem amb tu d'aquí una estona.
5 minuts passen de dos quarts de 12 al migdia.
Marina Porres, de cara a l'any que ve l'hem de fer junts, eh?
No t'ho creus? Ens veig molt poc en forma.
Potser si començéssim a entrenar demà.
No, gràcies, Marina.
Pausa i el suplement dels homes que te'n van córrer en la marató.
Roger Mas ja ha dit que era bé. Ara tornem.
El suplement. Amb Roger escapa.
Tens casa amb jardí o piscina? Transforma-la en Bressut.
Vols cobrir la piscina o busques una pèrgula bioclimàtica
on relaxar-te? A Bressut té la solució.
Visita'ns. Estem a l'Avinguda de la Fama, 7-9 de Cornellà.
Sortida 15 de la Ronda de Dalt.
A Bressut. Dóna vida al teu exterior.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas.
Les leo poesía.
Hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum amb extra nutrients.
La Dela té 85 anys i viu sola a casa, però no està sola.
Cada setmana rep la visita del personal
d'un centre públic d'atenció domiciliària,
per veure com es troba o per si necessita ajuda en el dia a dia.
A més, revisen que el seu polsador d'emergència
funcioni correctament,
cosa que li permet viure molta tranquil·litat.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària, Ministeria d'Isenda i Funció Pública.
Govern d'Espanya.
El canvi climàtic provoca un efecte molt important
sobre els nostres boscos.
Des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya,
treballem per aconseguir solucions
que facin viables la gestió forestal,
la conservació de la biodiversitat i la bioeconomia.
Proposem fórmules per dissenyar paisatges en mosaic,
per ajudar a retenir població
i mitigar els efectes dels incendis forestals.
Us convido a l'estrena mundial
del concert per a piano i orquestra de Marco Medquida.
A més, gaudiràs d'un fantàstic repertori de música americana
amb obres de Leonard Bernstein i Duke Ellington.
Dissabte 25 de març al Palau de la Música Catalana
i diumenge 26 a la Feràndula de Sabadell.
Entrades a osavellès.com.
Els iogurs la fageda són el doble de bons.
Són bons perquè s'han fets amb llet de proximitat
i amb el màxim benestar animal.
I són bons, sobretot, perquè la fageda és un projecte social
que dona una feina i una vida digna
a persones amb capacitats diferents.
I això no té preu. O potser sí.
La fageda, iogurs com ningú més els fa.
No fa el fred que havia de fer, ni plou al temps que ha de ploure.
Estem escorant la reserva, no és que estàs tot sec.
No es pot comparar amb cap altre episodi,
per tant, no tenim precedents.
Crec que la gent no en serà conscient
que ens quedem sense aigua fins que no aixequin l'aixeta.
Només tens aigua de 11 a 12.
30 minuts a TV3, aquesta nit.
A l'Ajuntament de Barcelona.
Torna al Festival de Pasqua de Cervera,
el certamen referent de la música clàssica catalana.
Del 30 de març al 8 d'abril,
15 concerts únics amb el Cor Madrigal,
l'Orquestra Barroca Catalana,
Kevi Art Ensemble, l'Orquestra Julià Carbonell,
Roger Padullès i Francisco Poiato,
l'Axus Piano Duo, el Quartet Atenea, Roger Illa i Lluís Capdevila.
Un festival de música clàssica
comanatjarà la figura de Pau Casals
i d'altres compositors catalans que van patir exili.
Més informació a festivalpasqua.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 23 de març al 2 d'abril,
torna al DEA Festival de Cinema de Barcelona,
una cita imprescindible amb el millor cinema independent,
amb les pel·lícules que han triomfat els festivals internacionals
i la possibilitat de descobrir el cinema emergent fet aquí.
Els CCCB, els Eribau Multicines,
a la Filmoteca de Catalunya i al Zomzek.
Més informació a dafilmfestival.com,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
Al matí de Catalunya Ràdio sempre hi som.
És el teu matí.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
Són les 6 del matí.
Hola, Jemès. Hola, què tal?
Deic Karabin. Com anem?
Amén.
Com anem? Com anem? Karabin.
Heu anat mai en algun moment de la vostra vida,
els diumenges de missa, perquè no fas cap a aquesta hora?
Jo hi anava els dissabtes, de petit. Els dissabtes?
Sí, crec que sí.
Erem molt catòlics, a casa?
Bueno, el Raúl Garraixà t'ho explica molt bé
en un llibre que es diu El País Barroc.
Com anàvem a missa, l'agenda solsona de la nostra generació,
i era un ritual que no...
Sagrat?
No, hi anaves i estaves allà una estona,
i tornaves a sortir...
Fossis creient o no, t'ho havies de passar per allà una estona.
Sí, era com una convenció.
I dissabte, sobretot?
Bueno, depèn, però jo crec que era missa de 7 o missa de 8,
no me'n recordo, els dissabtes, sí.
Jo no estic batejat, o sigui que no...
Jo tampoc, veus?
I he anat alguna vegada amb misses d'algun amic meu, d'alguna...
Funeral. Funeral, casament...
Bé, avui, com que fa unes setmanes es va complir un any
de la Guerra Ucraïna,
amb el Roger Mas i el David Carabent farem un Demà ho deixo,
amb cançons i converses de taverna a través del pacifisme.
Perquè, clar, aquí sí que tenim un bon ventall de cançons
que parlen de la pau.
Aleshores us ho deixo totes les vostres mans
i jo torno d'aquí una estona, d'acord?
Magnífic. Tot vostre.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Bé, doncs, escolta, començarem per les bassaroles,
perquè això de les cançons pacifistes té un principi.
Perquè fins a una hora no...
Jo diria que Pitziger és el que inaugura això.
I posarem... si jo tingués un martell,
I had a hammer,
que és una cançó de l'any 40,
que és una cançó de l'any 40,
que és una cançó de l'any 40,
que és una cançó de l'any 40,
que és una cançó de l'any 40,
que és una cançó de l'any 40,
que és una cançó de l'any 49,
que realment era una cançó per apoyar
el partit progressista a les eleccions americanes,
que és una cançó sobretot pels drets civils,
però que als anys 60 va acabar sent un estàndard del pacifisme.
Si jo tingués un martell, faria que tot anés molt millor.
Això és una versió de Sam Cooke.
Comencem una mica d'alegria.
Sam Cooke, la millor veu del segle XX.
No over this land...
Si tingués un martell, un martell al matí,
d'un dia qualsevol aniria picant per trencar les cadenes,
que ho primeixen els homes,
i que també m'interenlligat talment com a tothom.
Que d'aquí va sortir una versió...
El Cínex va fer una versió una mica més cutre,
que era si jo t'oviés una escoba.
Bueno, era xula. El que passa és que si jo t'oviés una escoba,
és una mica més allò... netejeria, no?,
ja té aquesta cosa higiènica, que és una mica més agressiva.
Per cançons, jo et diria que rodones,
i una altra vegada aquesta...
la cosa espectacular, la cosa màgica de la cançó popular,
és que moltes vegades l'autor es pot sentir poc autor,
en el sentit que areta un...
Evidentment, construeixes una cançó
per té d'un llenguatge que et precedeix,
és a dir, que ja hi era,
i tu simplement el combines per crear noves idees.
Però no només això, moltes cançons es componen
amb la participació de diferents generacions de gent,
aquesta, per exemple, és una d'elles,
és Where Have All The Flowers Gone, també és de Pete Seeger,
o almenys és qui va engegar el riu,
va agafar una melodia que ja havia sonat,
li va posar unes lletres,
i llavors, al cap d'uns... això va ser el 55,
i l'any 60, Joe Hickerson,
va acabar de donar-li una circularitat a la cançó.
Ja veureu més o menys de...
Bueno, ja l'heu sentit, però...
L'he portat a la versió de la Joan Baes,
perquè la Joan Baes fa una setmana va dir que s'havia mort,
i era un bolo d'aquests de les xarxes,
està ben viva.
Where have all the flowers gone?
Young girls pick them every one.
When will they ever learn?
When will they ever learn?
On han anat les flors, les han collit les noies,
quan n'aprendrem, quan n'aprendrem, no?
Després, aquestes flors, doncs, les dona els seus homes,
els seus homes després se les enduen a la guerra,
després a la guerra moren,
i llavors les flors serveixen per cobrir els seus...
diguéssim, les seves tombes, no?
És a dir, aquesta és la circularitat de les flors,
que després tornaran a acollir unes altres noies
que les tornaran a donar a uns altres homes
que aniran a la guerra,
i així es crea aquesta circularitat
que li agradava...
El pit sí que li...
i en realitat li agradava tota...
ha agradat sempre la cançó folclòrica,
que és el temps circular de l'època
en què depeníem bàsicament del camp,
de la vida al camp i de l'agricultura,
i es diu també que aquesta fórmula,
aquesta del where have all the flowers gone,
on han anat a parar, tal,
és una forma, una mena de gènere, subgènere,
de la cançó popular que és el ubisunt, no?
On són els... on han anat a parar el tal, no?
Jo mateix em vaig adonar després de llegir això
i això que la meva cançó aquesta...
posa-m'hi, posa-m'hi Jean David,
també és un ubisunt,
perquè em pregunto on han anat a parar la gent
que freqüentava les festes dels meus pares.
Però l'ubisunt és una bona solució
quan no tens una idea.
Està molt bé, és un gran recurs.
És un gran recurs.
Tu.
Quanta, quanta, quanta guerra,
vides que es van desancrant
en la resplenduda n'herba
sota un raj de sol raçat.
Quanta, quanta, quanta guerra,
dels perduts i oblidats,
homes i dones que esperen
en tants carrers desolats.
És el destí dels febles,
el destí dels febles,
és el destí.
Malaït destí és el destí dels febles,
el destí dels febles és el destí.
La nostra estimada Marina Rossell.
Fa 7 o 8 anys era aquest cançons de la resistència,
un disc preciós dels grans discos que ha fet la Marina.
Agafa el títol de la novel·la de la Rodoreda,
que em va explicar que molts anys li va estar ressonant
aquest quanta, quanta guerra.
Arrel de la guerra de Síria i totes les imatges que anaven arribant,
les embarcacions, la fugida, tots tenim imatges impactants,
els televisors, que al final la gent s'assatura
i al final s'acostumi la gent a veure aquestes coses.
Arrel d'això va fer aquesta cançó,
aquesta cançó de la resistència, que és una delícia.
La Marina es manté en una superbona forma,
a nivell compositiu també, a part de que com a cantant és una bèstia,
s'ha caigut component molt bé.
Té aquesta cançó seva, lletra i música, aquesta de la Marina.
Escolta, diguem-ne una de les cançons pacifistes,
això és una posició moral lògica, el que passa és que quan
et volen foregitar, et volen fer fora de casa teva
i massacrar els teus, doncs molt probablement
no tinguis gairebé ni l'opció de cantar a la pau.
I llavors el que facis és plantar cara.
L'Arsène Mirsoian, per exemple, és un músic ucraïnès
que es va debatre en el seu moment, durant la invasió russa,
de si quedar-se o no. En aquell moment va fer una cançó
que traduïa al meu país, on incidava els seus a quedar-se
i a defensar casa seva. Va ser un gran èxit.
I ara fa poc, fa una setmana o algo així,
ha tret 11 de l'11, que vol dir 11 de novembre,
es refereix al moment en què, la batalla de Herson,
que l'11 de novembre del 2022, o sigui, fa molt poc,
doncs Ucraïna va fer un contraatac,
i va tornar a recuperar la regió del Herson.
11 de l'11.
Heimer Smaluyev, Blakyt, Bilismur,
Stognut, Herson, Skipolya.
Doncs això, com deia abans, que la de tant veure imatges,
no em surten les paraules, és d'aquest immunitzar-se,
del dolor, d'aquesta saturació d'imatges,
i vindre això que pot ser la per celebrar,
que feia un any que havia començat la guerra entre Ucraïna i Lleida,
va ser un any que va ser un any que va ser un any que va ser un any
que va ser un any que va ser un any que va ser un any
que havia començat la guerra entre Ucraïna i Rússia,
una peça que es diu La croada dels nens,
La crolezada i bambini, on en fà inanaviable
que ens confrontem amb la crueltat de la guerra.
Partiron all'alba incroggiata I bambini
le facce g았는데 Chi li trobarà
Partirono in fila, sepolti di neve,
i soli scampati alle bombe e dai soldati.
Volevan fuggire dagli occhi la guerra,
volevan fuggir-la per celu e per terra.
Un piccolo capo, la pena nel cuore,
provava a guidar-li e la strada non sapeva trovare.
El que fa és reprendre un llarg poema
que Berthold Brecht va publicar a la Segona Guerra Mundial l'any 41,
un poema llarg que ambientava aquest mitge medieval
de la cruada dels nens,
ambientat, per això, a la Polònia envaïda pels nazis.
I explica l'odisser d'un grup de nens
que, a través d'un panorama devastat per la guerra,
han ambientat ara a Ucraïna, que potser l'ha agafat aquest Brecht.
Brecht era un grup d'alemans, polonesos i jueus, nens,
que fugien de la guerra buscant un lloc on hi hagués pau.
I que potser fa això, però, a Ucraïna.
Si vas llegint la lletra i vas escoltant,
és difícil que no et conmogui,
perquè fa servir un recurs literari bastant espectacular, molt senzill,
que és que hi ha un gos mig mort de gana que segueix aquests nens.
Aquests nens es fiquen en el gosc amb aquest grup de nens buscant la pau,
i al final desapareixen,
en una resa en la neu, en les planúries d'Ucraïna.
I aquest gos afamat apareix en un poble amb un cartell que diu
Seguiu-me, que aquí hi ha un grup de nens
que s'hi han enviat el gos amb un cartell que diu
Seguiu el gos i trobareu els nens.
I no els trobem mai. I el gos s'acaba morint de fam.
I segueixen el gos, però els nens no els trobem mai. És brutal.
Tinc gel a les venes, armes carregades estic boig.
Lluïto per la pau a la meva terra.
Te dec mi, l'enemic mort del terra.
Tops de peu a la merda per la meva tropa. Tancs de ser, antibales.
No menys preis d'Ucraïna.
Aquest que sentim és el Max Barski.
Era un artista, un músic que enplanava discoteques
i que feia un tipus de música techno-pop, diguéssim,
molt festiva i molt jovial.
I ara, evidentment, ha posat sinistra i és el seu single
que ha funcionat més i realment és una mena d'himne
del jovent ucraïnès compromès amb el destí de la guerra.
Don't fuck with Ukraine.
No menys preis d'Ucraïna, si vols, no sé com traduir-ho.
Però, vaja, omple d'orgull a les tropes.
No juguis amb Ucraïna, no juguis amb Ucraïna.
Roger Mas i David Carabén, avui que ens són especifistes
per arremanitzar la cosa, perquè la cosa està peluda.
Gràcies, Roger. Fem una petita pausa al suplement i de seguida tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Més enllà dels sorolls, més enllà dels despatxos,
l'autèntic jutge de la Lliga és la pilota.
El clàssic a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8, la TDT del Barça-Madrid a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
Dona suport a l'esport.
Sabem que sentir algú a prop és molt important.
Per això, a CaixaBank volem estar al teu costat protegint el més important
i mantenint el preu de les assegurances i l'alarma de següents directes
sense pujades durant tres anys.
Informa-te'n a la teva oficina o a caixabank.cat. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Per les assegurances My Box.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Dos minuts per arribar a les 12 del migdia.
De seguida obrim el dominical després del demà ho deixo.
Avui amb Pep Guardiola. Què tal? Bon dia.
Nerviós pel clàssic, suposo.
Nerviós pel halen.
El canvi està molt, molt, molt, molt enfadat.
Ja fas bé de canviar-lo. Quan porta cinc gols se l'ha de canviar
que no es comenci a rebentar.
Jofre Genué, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
A veure, la previsió del meteoròleg, com que només tenim dos minuts,
et preguntaré per la situació de la marató de Barcelona
perquè ha sortit el sol i alguns corredors que porten ja tres hores i mitja
recorrent Barcelona es queixen.
El clubés el tinc preocupat per la temperatura i arriba a la recta final
perquè crec que porta ja més de 35 quilòmetres.
No m'ho crec, això.
El clubés està per preguntar-te coses ara mateix.
No, però sí que ahir el vespre em va dir que tenia males sensacions.
Com quants quilòmetres li falten?
Set, jo crec.
Doncs la cosa va malament.
O sigui que et farà calor aquest tram final, eh?
No, no calor, no. Va malament al sentit que no...
Crec que no solirà, no podrà solir.
No solirà el temps, no?
Ell volia fer tres hores, 40 minuts.
Vull afastar-li tres quilòmetres com a món.
No, no, no. No serà dia de rècord avui.
Però ha estat un bon rècord pel guanyador i la guanyadora,
que han fet rècord de la cursa.
Però bé.
Bé, em diràs quin temps fa jo però arribarem al bulletí
sense que ens hagis donat el titular.
Pluges, pluges i més pluges.
Bé, Madrid guanyarà el Barça.
Barça, Madrid guanyarà el Barça, molt bé.
No, de moment no sé, els bancs no...
Els bancs no hi ha més fallides, sí.
El Barça no l'ha passat bastant bé.
Sí, sí.
I ha progut aquest cap de setmana.
No sé més què voleu saber.
El Jofre sempre fa els deures, és un noi molt, molt aplicat,
eh, la veritat.
Ha deixat poc temps per no poder explicar les veritats.
T'agrada explicar les veritats, eh.
Avui, americana...
Quan van bé, si l'és, s'ha anat fatal, llavors sí.
Americana beix, eh.
Color dels Òscars.
Discutible el beix aquest, però bé això és una altra història.
Molt bé, hem d'acabar, eh.
Sí, mira, mira, ja s'ha acabat, ja s'ha acabat.
Vinga.