A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 30 d'abril del 2023.
Avui, el suplement, Artur.
Avui, el suplement, Artur.
Avui, el suplement, Artur.
Avui, el suplement, Artur.
Avui, el suplement, Artur.
Avui, el suplement.
Avui, el suplement.
Avui, el suplement, Artúlia, amb la Núria Oriols del diari Ara,
el Marc Molins, advocat penalista, l'Anna Pardo de Vera de Público,
a les 10 amb el politòleg Toni Rodon
i el columnista del Wall Street Journal, Leon Sindreu.
Farem un nou capítol de la setmana tràgica
amb la tragèdia de les criptomonedes,
ja pràcticament del tot sentenciades,
en un matí on, perdoneu per ser tan pesats,
però tornarem a parlar de Bruce Springsteen.
Avui, segon concert a Montjuïc, a l'Estai Lluís Companys.
Avui analitzarem musicalment la figura del Bruce
i per què ha perdurat tantes dècades després,
amb tres musicòlegs dels grans que tenim en aquest país,
el Jordi Bianchotto, l'Olga Avalós i l'Alex Torío,
a les 11 llibres sèries i bandes sonores amb la Marina Porres,
també el Roger Mas i el David Carabé, en el demà ho deixo,
i la Marta Ferrer amb els arguments universals.
I a les 12, el dominical.
O sigui, jo vaig matar el drac, o sigui, l'equip del règim,
i vaig salvar la princesa,
l'equip, el drac,
i li vaig regalar una rosa,
i la rosa que us regalaré a tot el marcelonisme serà...
Déu-n'hi-do!
A les 12 del dominical, amb personatges com Joan Laporta.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som a El Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb la confirmació dels pitjors auguris tancat.
El suministrament d'aigua al Canal Sagarra Garrigues
fins al 2 de maig.
La situació de Saquera provoca decisions extremes i encès.
Totes les alertes, regants, agricultors i remaders
tenen clar que el que tocarà viure els pròxims mesos
serà dramàtic.
I, a més a més,
la situació d'aigua al Canal Sagarra Garrigues
que tocarà viure els pròxims mesos serà dramàtic.
En declaracions aquí a Catalunya Ràdio,
el president del Canal Sagarra Garrigues, Josep Maria Jové,
avança que la falta d'aigua provocarà pèrdues molt importants
i afectacions a més de 5.000 hectàrees d'arbres fruiters.
És una quantitat totalment insuficient.
No ens permetrà acabar cap collida.
Tot escollirà en pèrdues.
I, inclús, alguns coltils no poden salvar ni els plantes.
Les pèrdues que tindrem aquí,
si tindrem els regants de Sagarra Garrigues,
seran molt precioses.
I al cap sectorial de fruita dolça de joves agricultors
i remaders de Catalunya,
la JARC, Sergi Baluer, reclama ajuts directes a la Generalitat.
A més, a llarg termini,
uns crèdits per poder afrontar els pròxims gastos
i, a llarg termini, hem de plantejar diverses coses més.
Però ara, a curt termini, el que necessitem
és que el departament fico damunt de la taula milions.
Una situació inedita que posa en risc
una part important de la producció del camp català
i també de molts sectors que en depenen.
D'ahir ens arriben també els retards, les cancel·lacions,
els problemes amb l'anonimat dels exàmens
que hi va haver en la convocatòria d'oposicions
per regularitzar interins a la Generalitat
que ja ha demanat disculpes.
El govern està pendent de l'informe intern
que està elaborant per saber què ha fallat.
Ho ha anunciat la secretària d'Administració
i Funció Pública, Alicia Correa.
No podem tolerar la situació i el patiment
que hem vist que ha passat en algunes persones opositores.
En aquest sentit, també he de dir-vos
que des del punt de vista jurídic s'ha encarregat
aquesta valoració jurídica de l'expedient de la contractació
per tal que, si cal, es determinin responsabilitats contractuals
per part de l'empresa adjudicatòria.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
anuncia 1.300 milions d'euros per reforçar
la formació professional a l'Estat
en un acte de precampanya del partit socialista.
El Pròximo Consejo de Ministros
vamos a aprobar 1.300 millones de euros
para reforzar aún más la formación profesional
en nuestro país.
Llevamos invertidos 6.600 millones de euros
a lo largo de esta legislatura,
aprobada la ley de formación profesional
y vamos a aprobar 1.300 millones de euros
en la formación profesional.
L'ex primer ministre del Sudan, Abdallah Hamdok,
alerta que el conflicte armat
pot convertir-se en un malson pel món
i reclama a la comunitat internacional
que s'hagin d'acabar els exèrcits
i els paramilitaris sudanesos
perquè aturin els combats.
Ahir dissabte van continuar els enfrontaments
tot i la treva de 72 hores
que havia d'entrar en vigor divendres.
Avui també parlem de la nova matança
que hi ha hagut als Estats Units.
Un home ha assassinat 5 veïns a Texas
perquè li havien recriminat
que el soroll del seu rifle de sal
no deixava dormir els nadons de la família.
És el 19è tiroteig massiu als Estats Units
aquest any amb 4 o més morts.
Ahir el matrimoni Obama i els Spielberg
a la badia de Montserrat
l'endemà d'assistir al primer concert
de la gira europea de Bruce Springsteen a Barcelona
i també com a cloenda de la seva estada a Catalunya.
L'expresident nord-america Barack Obama
acompanyat de la seva esposa Michelle
i el director de cinema Steven Spielberg
i la seva parella Kate Capshaw
han estat rebuts per l'abat Manel Gask.
Aquest vespre tindrà lloc
el segon concert de Springsteen
a la capital catalana.
Ara ho deia en Roger.
En 73 anys es tornarà a reunir amb els seus fans
a l'estadi olímpic,
això abans de posar-lo a Irlanda,
on continuarà la seva gira per Europa.
I avui és el Dia Internacional del Jazz
i el Festival de Jazz de Barcelona
ho conmemora amb 10 hores de música
en directe al Passeig de Gràcia.
Des de The Project, la promotora del Festival de Jazz
de Barcelona, Tito Ramoneda, confia
que la celebració es pugui fer aviat a Barcelona.
I la nostra il·lusió des del Festival de Jazz
és que l'any 24 i el 25
Barcelona sigui la punta de llança
de la celebració mundial del jazz.
No només pensem en Passeig de Gràcia,
sinó pensem en fer
una embolica de tot el que és
que ha deixat el jazz a casa nostra.
Recordeu, des de les 12 fins a les 10 del vespre,
avui el Passeig de Gràcia de Barcelona
està tallat entre la Gran Via i la plaça Catalunya
i a previstes 6 actuacions gratuites
centrades en artistes locals,
però també en representació internacional.
En esports, el Barça golejat el Betis,
el Camp Nou 4-0 amb gols de
Kristen Senn, Lewandowski, Rafinha
i Guido Rodríguez, amb pròpia porteria,
Dembélé ha reaparegut 3 mesos després
i ha debutat la Minyamal
amb només 15 anys.
El Barça continua 11 punts per sobre del Madrid
que ha guanyat l'Almeria 4-2.
Avui diumenge l'Espanyol rep el Getafe
a dos quarts de 7.
El Vilassana jugarà avui diumenge
a la final de la Champions femenina d'Ukeipatins
contra el Gijón a les dues.
A les semifinals les Urgellenques han guanyat 3-2 al Benfica.
I Aleix Espargaró sortirà des de la Poli
avui diumenge al Gran Premi d'Espanya de MotoGP
seguit de Jacques Miller i Jorge Martín.
La cursa llarga a les 3.
La cursa sprint l'ha guanyat Brad Binder.
I el temps?
La temperatura baixarà avui diumenge ens diuen
per sota dels 20 o 25 graus
a punts del nord durant el migdia.
Encara es poden superar els 25 a la costa d'Aurada
o els 28 al Pla de Lleida, zones on no plourà.
En canvi es poden repetir més xàfecs
o tronades al Pirineu, pre-Pirineu,
a les comarques de Girona de Barcelona
i punts de la Catalunya Central.
Un diumenge per aixecar una lliga al Tot Gira.
Atenció.
A partir de les 4, el Barça pot aconseguir
la quarta lliga femenina de futbol de manera consecutiva.
Des del Johan Cruyff,
Barça Sporting de Huelva,
en Pere Escobar, Marta Cubí i Maria Guixà.
I si hi ha títol, la festa de les campiones.
També viurem el drama del descens.
A dos quarts de 7, el Maria Espanyol.
A més, viurem la final de la Champions femenina d'OK
i escoltarem els protagonistes
del Gran Premi d'Espanya de motociclisme.
Tot Gira.
Diumenge, a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopès.
La revista Enderrock celebra 30 anys
amb un número especial i doble, un nou disseny i més continguts.
El món ens escolta.
Un reportatge encapçalat per Sílvia Pérez Cruyff.
A poc a poc i bona lletra,
la recomanació dels amics de les arts.
1.000 efemèriedes de la música catalana
i 30 articles d'anàlisi d'artistes i periodistes.
Demana la revista al teu quiosco o llibreria
o regala't un any d'Enderrock a casa cada mes.
Enderrock.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, l'ofici d'educar.
Elisabet Pedrosa, bon dia i bona hora.
Cada setmana un monogràfic per aprofundir en un tema.
Comencem. Som-hi.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
Trobar el moment per fer el pas
i convertir-se en família d'acollida.
Perquè, en el nostre cas, tots ens treballàvem
amb fills, la feina, la casa...
I penses, no podré, no podré.
I, doncs, sí, en el moment que et decideixes,
veus que te'n surts.
L'altre tema és un cop aculls.
Nosaltres hem tingut dos acolliments ràtimes, més fàcils,
però sí que és veritat que el primer, el petit,
durant el dia estava molt bé,
però les nits es desconsolava
i no hi havia manera de consolar-lo.
Cridava, s'esgarrampava,
i físicament era dur perquè no l'havies de contenir.
I penses, potser m'he precipitat
i no estic preparada, no?
A final, va ser qüestió d'una setmana, 10 dies,
que es va adaptar, pobret,
fins a dia d'avui, que és un mes a la família
i superbé.
I l'altra cosa que serà difícil,
que nosaltres encara no hem viscut,
però que aviat ens tocarà,
és la separació, serà la part més dura.
A final, ningú deixa de fer coses
que li agraden pel que s'acabi.
Doncs, en aquest cas, igual.
Ens hem de quedar amb el que hem disfrutat,
amb el que hem viscut i seguir endavant.
Titi-titi-titi-titi-titi-titi-titi...
Titi-titi-titi-titi-titi-titi...
Benvingudes a l'Ofici de Duka.
Hem sentit l'Amíri en família d'acollida
i és que no tots els nens i nenes
tenen uns pares que se'n puguin fer càrrec.
A Catalunya hi ha més de 700 famílies acollidores
i més de 900 infants i adolescents
que viuen en famílies d'acollida.
Però atenció, no n'hi ha prou.
500 menors tutelats esperen a centres
una família d'acollida
que els ofereixi una llar temporal.
De l'acolliment familiar en parlem amb...
Samantha Martínez,
educadora social i pedagoga
del Servei d'Acolliments Familiars de Creu Roja,
Verònica Anton, psicòloga sanitària
i directora de Senda,
i els testimonis de la Sèlia i el Jordi,
l'Amíriam, l'Aurora i el Nacho,
que han acollit criatures en diferents modalitats.
I acabarem amb com educo amb la Lara Terrades.
Si pots obrir les portes de casa teva,
no podem permetre que hi hagi criatures
acabades de néixer vivint en centres,
tot i estar ben ateses.
Heu parlat de l'acolliment familiar?
Ens van preguntar l'Aurora Atelegra.
I la Verònica Anton va escriure,
des de Senda fa anys,
que acompanyem nens i nenes d'acollida
en processos de teràpia
per elaborar les seves històries de vida.
Hi ha experiències molt reparadores en aquests processos.
I d'altres, diu ella, més doloroses,
que aquestes famílies és brutal.
En parlarem avui a l'Ofici d'Educar.
Ens preguntem acollir infants,
com es pot acollir infants.
Volem conèixer històries de vida d'aquests infants.
Hem definit acollir infants amb l'aigua al coll.
Ens acompanyen la Samantha Martínez
i la Verònica Anton.
I fem un recorregut per començar.
Hi ha diferents tipus d'acolliment.
D'urgència i diagnòstic que l'infant de fins a 6 anys
viu amb una família un temps determinat
mentre s'estudia les circumstàncies
que l'han separat de la família.
L'acolliment simple quan la criatura
és acollida per una família
per retornar-la al seu entorn familiar
abans de dos anys.
L'acolliment permanent
quan el desemparament és definitiu
i l'adopció no és possible o recomanable.
L'acolliment en unitat convivencial d'acció educativa
per a infants i adolescents
tutelats amb necessitats educatives especials,
malalties cròniques, trastors de conducta
o grups de germans
que requereixen una atenció especialitzada.
I l'acolliment permanent
i l'acolliment també de caps de setmana
i vacances adreçat a Canalla
de més de 9 anys de centres residencials
que necessiten un ambient familiar.
Samantha, com funcionen els diferents tipus d'acolliment
i quin és el procediment
per acollir?
Hem fet una repassada ràpida,
però com va això, una família que vol acollir?
Una família que vol acollir,
el primer que ha de fer
és assistir a una sessió informativa, que en diem,
i aquí ens explica que és l'acolliment familiar,
les diferents modalitats
i d'on venen aquests nens i què necessiten,
d'alguna manera.
Llavors, si una família d'acollida,
després d'aquesta sessió informativa, té clar que vol acollir,
s'ha d'adreçar a alguna ICIF,
com Creu Roja i d'altres que hi ha al territori,
i engegar el procés,
que consisteix en fer una sol·licitud
amb una sèrie de documentació
que requereix l'administració
i passar per un procés d'estudi i valoració
que consisteix en un mínim de 3 entrevistes
i un curs de formació.
I aquest procés és molt important
perquè acollir no és fàcil,
acollir té les seves complexitats
i cal, quan una família o una persona
vol acollir, ser molt conscient
del que és l'acolliment familiar
i del que necessiten aquests infants.
I l'objectiu d'aquest procés
és que les famílies que s'ofereixin,
per una banda,
puguin tenir el coneixement
i la consciència del que és l'acolliment,
i per altra banda, també,
nosaltres tenim la responsabilitat
d'acollir amb una petita criba
per veure si aquestes famílies
tenen la capacitat i les potencialitats
per poder acompanyar un infant
en tot el procés d'acolliment.
La Seli i el Jordi tenien fills per separat,
sumats són cinc fills,
tenen dues netes i són família d'acollida
d'urgència i diagnòstic, la majoria nedons.
I han fet ja el sisè acolliment
i ara tenen un nedó d'una mica més d'un any.
Primer moment hi ha una trucada
per avisar-vos que hi ha un nedó
que us necessita.
Primer moment de conèixer
i acollir algun ou en família.
Jordi Sèlia?
Home, és un moment màgic,
perquè hem fet aquest curs que comentava la Samantha,
t'has preparat,
has anat parlant de l'acolliment,
però no has tingut un nen
que et mira amb aquells ulls
o que et dóna la seva maneta.
Aleshores, el primer moment
que tens el primer nedó
és màgic.
Ho has tingut els teus propis fills,
ho has tingut els nostres propis nets,
però que un nen que és tan desemparat,
l'acolliment ve a resoldre situacions de desemparament,
que el veus tan fràgil
i tens la responsabilitat
que creixi el mateix que han crescut
els teus fills, les teves netes.
Això és un repte,
però és màgic.
Per nosaltres val moltíssim
aquest moment i aquest procés,
no, Sèlia?
I tot i així, quins moments heu tingut,
que imagino que n'hi ha hagut molts,
de dubtes, de crisi, d'incertesa,
de superació, de tristesa.
És a dir, suposo que és una combinació, no?
Perquè, expliqueu,
vam haver de tornar a llevar-nos de matinada
per donar biberons i canviar bolquers, no?
I això, clar, és com tornar a començar, no?
Sí, i tant.
Tornar a lo del principi,
jo, en el meu cas,
amb el primer nedó que ens van donar,
era com que...
O sigui, una sensació de dir,
me l'estimo, no el conec,
però ja me l'estimo,
perquè s'atobre que hi ha necessitat
de protegir aquell nen.
No només d'estimar-lo, sinó de protegir-lo.
I després, clar,
el que comporta tenir un nedó de dies a casa.
Hi ha bibis, hi ha bolquers,
hi ha plors...
També és veritat que,
perquè el seu nedó ens ha acabat de néixer,
la seva motxilla encara no està
plena de...
Bé, de males experiències,
o experiències no tan bones, no?
I, clar,
és una criatureta
que el que vol són braços,
achutxos, petons i temps.
Llavors, no és...
A veure, és complicat físicament,
perquè, clar, vas més cansat,
no és el mateix que tenir 25 anys,
però, no ho sé,
realment,
tenir un nedó a casa,
si deixes de banda el que és la feina,
comporta...
A mi em dóna una pau, a vegades,
i saber que estic ajudant aquella criatura
a que comenci bé.
Avui, a l'ofici d'educant,
temps de suplement a Catalunya Ràdio,
acollir infants amb l'aigua al coll.
Em fas una abraçada, sisplau.
L'experiència de l'acollida
és una lliçó de vida de cara als nostres fills,
perquè tots els nens i nenes que neixen
tenen una família que s'enfaci càrrec.
Jordi, família acollidora.
Abans ens deia la Verònica Anton
que hi ha aquesta dualitat
de l'hora d'aquests processos, no?,
històries precioses de reparació,
i, a la vegada, històries que també són doloroses,
deies que això és una experiència brutal, no?,
Verònica?
Sí, l'experiència acompanyant famílies
és molt enriquecedora,
és molt enriquecedora.
Crec que és important també,
i potser ho vaig plantejar d'una manera dual,
però no ho percebo com tan separat, no?,
com que hi hagi experiències positives
i experiències negatives,
sinó que totes aquestes experiències tenen totes les cares, no?,
i tenen molta complexitat.
Jo crec que això és important, com de situar, no?,
que són processos molt complexos
perquè aquestes criatures,
d'alguna manera,
sempre estan travessades per històries
de fragilitat, d'abandonament,
de vulneració de drets.
Per això, també, el Estado
és el que retira aquestes criatures
de su familia de origen,
i això és una motxilla que van a ir cargant,
que necessiten elaborar, que necessiten integrar,
i que necessiten molt de sostens,
tant de les famílies acogedores
com de les professionals que acompanyem.
Samantha, aquí són els requisits, no?,
jo, per exemple, vaig fer com una recollida,
més grans de 25 anys,
tenir com a mínim 14 anys més que l'infant o l'adolescent,
possibilitat de dedicació, de motivació,
d'adaptar el que és l'àmbit laboral familiar,
ja et calen uns requisits, no?
Sí.
Bé, entre d'altres, tots aquests que has comentat, no?,
i altres aspectes, no?,
hi ha uns requisits que són com més quantificables, no?,
i d'altres, no?,
que són els que es van valorant durant el procés d'estudi, no?,
que tenen, per exemple, estabilitat, no?,
l'estabilitat a tots els nivells,
estabilitat emocional,
estabilitat laboral, personal, professional,
perquè un acolliment ve a desestabilitzar una situació familiar,
que la desestabilització no sempre té per què ser negativa,
però sí que s'ha de tenir en compte, no?,
llavors, quan un acull,
el punt de partida ha de ser aquest,
tenim present que després la vida disposa i tot es pot desmuntar,
però el punt de partida ha de ser aquest,
altres aspectes importants, la motivació és fonamental,
un ha de tenir molt clar, perquè acull,
que un acolliment no ha de venir a tapar forats personals, no?,
perquè al final, si no, ajudar un nen serà molt difícil,
l'acceptació de la família d'origen és fonamental,
en l'acolliment, la relació de l'infant amb la família d'origen
serà més o menys intensa,
però s'ha d'acompanyar i s'ha de fer un lloc amb la vida del nen
per tal d'ajudar-lo a la idea de suma,
l'acolliment no deixa de ser una suma,
és que el nen pugui aprendre, no?,
que no ha de renunciar a res per poder viure en família, no?,
i aquí les famílies d'acollida són les que tenen la feina,
la feina, qui se'ls hi demana ara més,
i és molt important l'acceptació de la família d'origen,
després hi ha tota l'acceptació per part de tot el nucli familiar,
ja siguin fills...
Tot el nucli, és a dir, es fan entrevistes...
El nucli què hi viu?
No, si no es fan entrevistes, si hi ha avis i tot això,
amb la família extensa no, però sí el que hi viu, no?,
si hi ha fills, si hi ha avis,
altres persones sí que tot el nucli familiar ha d'estar d'acord,
clar, s'ha de tenir xarxa de suport, també, no?,
perquè al final ja siguis una família de parella
o una família monoparental, no?,
no hi ha una exigència de estructura familiar, no?,
això no importa.
Una família monoparental pot acollir?
Perfectament pot acollir, una família monoparental.
Fins a quina edat es pot acollir, no?,
perquè llavors diríem que s'estaria fent més d'avis que de pares?
Depèn del tipus d'acolliment.
Clar, amb un acolliment simple o permanent,
jo voldria afegir un matís aquí
amb el tema de la diferència entre simple i permanent, no?,
que és que l'acolliment en aquestes modalitats
té un punt d'incertesa, no?,
i que la possibilitat en un simple de retor d'aquests dos anys,
bueno, és una primera hipòtesi de treball, no?,
però potser això pot canviar, no?
Llavors, una miqueta el rol que estem,
un acolliment simple o permanent
amb un acolliment d'urgència és diferent, no?,
aquí l'Estelie i el Jordi ho estaven dient, no?,
amb un acolliment d'urgència, habitualment,
amb els nens molt petits, molts cops nadons, no?,
llavors es necessita molta disponibilitat,
i, bueno, sí, com uns avis que cuiden els seus nets,
però a temps complet, eh?,
vull dir, amb tot això ocupant de la vida.
De pares que d'avis, eh? Sí, sí, sí,
però avis des de la motivitat que un pugui sentir, no?,
en aquest sentit, clar, amb un acolliment simple i permanent,
has d'assumir tota l'etapa de tota la criança, no?,
amb tota la incertesa del temps que durarà, no?,
llavors, aquí, l'edat,
amb un simple i un permanent per dalt,
és veritat que no està estipulada, no?,
no dius, doncs és fins als 40, 50, no hi és això,
però sí que es té en compte que hi hagi una diferència,
que el salt generacional no sigui molt gran
i que, sobretot, no?,
doncs aquestes persones puguin acompanyar l'infant
amb totes les seves edats evolutives, no?,
doncs això, no?, si un acollim 50 a un nen de 0 anys,
diràs, home, com acompanyaràs una adolescència,
perquè energèticament és que és molt complicat, no?
Això sí que es té en compte, amb l'urgència és diferent, no?
El Nacho i el Miquel són una parella de pares...
que van acollir un infant de 8 anys,
que ara ja és un adolescent,
sentim si van tenir dificultats a l'hora d'acollir.
Pel que fa, quines dificultats vam tenir a l'hora d'acollir?
Us podem dir que cap ni una.
Una vegada que, com a parella, vam optar per l'acolliment,
vam anar a la degaia,
vam sentir una xerrada,
l'objectiu de la qual, sobretot, era distingir
entre els mecanismes d'acolliment i d'elopció.
Una vegada ens vam reafirmar que volem acollir,
se'ns va derivar una ICF de referència,
que en el nostre cas va ser la Creu Roja.
També vam parlar amb tota la família,
que per comunicar tot el procés,
tot el moment ens van mostrar suport,
i llavors vam anar a Creu Roja,
ens van informar que havíem de fer un curs de validació,
vam passar el curs de validació,
i aquesta va ser una mica la primera fase de l'acolliment.
Entre aquest curs de validació,
i que és un suferís un infant per acollir,
i vam passar sis mesos,
no vam tenir grans temps d'espera,
ni de perdre l'il·lusió que ens feia acollir.
I ens expliquen el Miquel i el Nacho
les estratègies i els aprenentatges que n'han tret.
Primer de tot és que són infants
que venen amb un bagatge molt divers i complex,
i que, per tant, com a família acollidora,
assumim una miqueta la responsabilitat
de sostenir-ho i acompanyar-ho.
Bé, sigui amb molta paciència,
però sí, primer de tot,
i després amb l'ajuda de professionals externs,
que gairebé calen en el 100% dels casos.
Això vol dir, cada vegada, que amb poques expectatives,
que, a curt termini,
hi hagi un vincle directe entre la família acollidora i l'infant,
a causa d'aquest problema emocional del que han viscut.
Per altra banda, l'acolliment és un pes de la vida.
O sigui, que aquest vincle pot ser el mateix
que s'estableix amb un fill biològic.
No per ser acolliment, el vincle pot ser de pitjor qualitat,
però sí que hi ha aquest repte del passat de l'infant.
També és important tenir en compte que una xarxa de suport,
que pugui donar a la família d'acollida a respir,
en tot el procés, és molt important.
També és molt important tenir molt clar
el que suposa acollir i voler acollir.
És una motivació que ha d'estar molt clara.
M'agrada la família que m'ha tocat.
Hi ha nens i nenes que no han tingut un camí gens fàcil,
han estat abandonats
i necessiten amor, vincle, segur i confiança.
Avui, a l'ofici d'educar, acollim fans amb l'aigua al coll.
Aquest és el punt de partida
que ens hem posat avui a l'ofici d'educar.
Lamentava fa uns dies el director de l'Institut Català
de l'Acolliment i de l'Adopció, Gerard Maria Forner,
l'accés de bureaucratització per l'acolliment.
Què es triga per fer un procés d'acolliment?
El temps que es triga des que ens arriba la sol·licitud a l'ICF
està estipulat en uns sis mesos.
En aquests sis mesos es fa tot el procés d'estudi,
les entrevistes, el curs de formació
i la darrera entrevista evolutiva
on es dona la valoració a la família del seu oferiment.
A partir d'aquí, el temps que es triga en fer una proposta depèn.
Perquè les propostes no es fan per temps d'espera.
És a dir, estàs el primer de la llista i et fem la proposta,
estàs en compte què necessita aquell infant
i què ofereix aquella família i quines són les seves característiques.
I és a partir d'aquí que es pot fer la proposta.
La història d'un acolliment comença amb una pèrdua.
L'infant no pot ser cuidat pels seus pares
i per tant acollir significa tenir cura d'un infant amb un trauma
i ferides emocionals.
Diu que els infants acollits són supervivents.
Verònica Anton, en quina situació arriben els nadons, infants, joves?
Quines motxilles familiars porten aquestes criatures?
Segurament no és fàcil de gestionar això.
Bueno, sí, la verdad que siempre estas historias están atravesadas
por un grado de complejidad muy alto.
Como decía antes, la vulneración de derechos,
criaturas que son retiradas de sus entornos de cuidado,
justamente porque esos adultos o adultas no están pudiendo
ejercer esta función.
Y entonces son historias marcadas por las rupturas,
por el sufrimiento, por el abandono, por violencias en muchos casos
o por negligencias o situaciones de riesgo.
Entonces tenemos que entender que son criaturas
que van a estar atravesadas por esto
y que, de alguna manera, a través de estas estructuras
que generamos de cuidado socialmente,
pues vamos a ir intentando que este daño,
que estas situaciones traumáticas o experiencias traumáticas
impacten lo menos posible en el desarrollo,
en el crecimiento de estas personitas.
I com es fa, això?
Com es construeix des d'un lloc que per ells ha estat un lloc no segur,
un vincle que el sostingui? Com es fa, això, Verónica?
Bueno, terapèuticament, nosotros acompañamos a esa familia
que acoge a intentar sostener
y, sobre todo, sostener,
aceptar, integrar,
todo el pasado de esa criatura y el presente,
porque tiene la complejidad de que este niño o niña
sigue en contacto con su familia de origen
Esto genera mucho movimiento emocional,
genera muchas tensiones, muchas ambivalencias,
y es importante acompañar a esos padres y madres
que están sosteniendo en el día a día a estas criaturas
a que puedan sostener, justamente,
acompañarles a sostener
todas estas ambivalencias y todo esto que se va a manifestar
en cómo se siente ese niño o esa niña,
en cómo actúa, en qué le pasa con los aprendizajes,
en qué le pasa con las relaciones sociales,
es decir, como poder tener una mirada global
de esa criatura
y acompañar a la comprensión
de los adultos que le acompañan y las adultas que le acompañan
de toda esta circunstancia vital.
El Jordi ens volia afegir alguna cosa.
Sí, quan parlaves de la motxilla de cada nen,
nosaltres vam tenir una nena,
l'única que no ha nado han tingut sis criatures,
cinc han estat de dons i una va ser una nena
que va venir a casa en més d'un any,
retirada de Mossos d'Urgència per violència a casa seva.
Aquesta era una nena que va arribar a casa morta de por.
Vam tenir, sobretot jo,
perquè segurament era un home
el que estava tenint un exercici de violència
amb aquesta nena petitoneta,
ens va costar una miqueta, però quan va marxar
era una nena plena de vida.
Aleshores, aquesta transformació
d'una nena morta de por a una nena plena de vida,
i després l'hem continuada veient
i està preciosa, no?
Això, per les famílies que acollim,
és un tresor que no té preu.
De morta de por a plena de vida, és que això és...
I com es fa això, Sèlia?
Com es transforma una nena morta de por
en una nena plena de vida? Com es fa això?
És molt important el que deia abans, donar molt d'amor,
que això és fàcil, som éssers humans,
i l'amor forma part de les nostres vides,
però sobretot donar-li la sensació de seguretat.
O sigui, en aquest cas,
ella sempre es ficava amb un racó, era una nena molt grisa,
no volia que ningú la toqués,
respectar-li molt el seu espai en aquell moment
i la va introduint tant mica en mica.
Si a casa no n'hi ha crits, no hi ha...
Bueno, això, perquè hi pugui haver-hi altres llars, no?
O sigui, mica en mica aquella criatura,
perquè realment són especials, són supervivents,
porten, bueno, digue-li com vulgui,
tenen una cosa que... És que no sé com expressar-lo,
però és com que tenen una connexió
molt més bèstia de la realitat.
De seguida, de seguida, aquests nens, en el cas d'aquesta nena,
ella va entendre que allà no se li faria mal.
Llavors, en el moment que ja s'obre una mica,
llavors són abraçades petons, abraçades petons,
en aquell moment ja les es tramitzen aquella criatura,
que allà no li passarà res.
Samantha, volies dir alguna cosa?
Sí, jo crec que és important, amb l'acolliment,
de construir-se una mica, no?
La idea de, bueno, el que estava dient ara la Sèlia, no?,
perquè sovint aquestes motxilles,
triguen molt a obrir-se, o sobren d'una manera, no?,
que només ens...
que veiem la disruptió, tota l'explosió emocional,
o tot això, arreconar-se, posar-se en un racó, no?
I és molt important, no?, donar molt de temps, no?
I estar disponibles allà, no?
I sobretot veure que darrere d'això hi ha moltes necessitats, no?
I que aquests nens són supervivents
i que han hagut de fer coses que els nens que creixen en una casa
on tenen uns adults de referència, que els ofereixen seguretat, no?
Doncs ja se n'ocupen, i ells s'han hagut d'ocupar ells mateixos, no?
Llavors, arribar a confiar en unes persones
que t'han dit que ho faran,
però quan la teva experiència vital és una altra,
això ha de ser un aprenentatge, no?
I aquí, com a famílies acollida,
la idea de no tirar la tovallola, no?,
perquè aquests nens avancen potser a un ritme, no?,
que pensem que és lent, no?, però no és el que necessiten, no?
I això és fonamental, poder respectar-ho.
La família de l'Aurora va començar a acollir fa 13 anys,
quan el seu fill en tenia 8, i per casa hi han passat 9 xiquets i xiquetes,
en diferents modalitats d'acolliment,
la que menys un nadó que va marxar als quatre mesos.
I el que més, un noi que viu amb ells des dels vuit anys,
diu l'Aurora, tots els nens que estan en acolliment o adopció
han patit com a mínim la separació de les seves famílies d'origen,
i és una de les circumstàncies que hagin pogut viure.
Diu que acollir no és fàcil i sentim amb quines dificultats s'han trobat.
Con estos niños para los que ha hecho de hermano mayor.
También el respeto a los orígenes de los niños,
a su raza, a su cultura, a las circunstancias de las que vienen.
El que la gente entienda que no le puedes contar su historia,
ni hacerles preguntas incómodas cuando son más mayorcitos,
porque tienen derecho a esa privacidad.
También la gestión emocional del dolor,
de los miedos, de la desconfianza que traen en los adultos,
y el intentar transformar todo esto en sentimientos positivos.
El no sentirme cuestionada
cuando no se comportan como socialmente se espera por edad, por ejemplo.
Més dificultats de l'Aurora.
También a nivel escolar
hay mucho desconocimiento del trauma temprano y sus consecuencias,
y a veces se piensa que todo lo que han vivido se olvida o desaparece
una vez están en familia,
y eso hace que parezca que hacen determinadas cosas porque quieren,
y se olvida que son niños que están dañados,
y acaban siendo señalados,
o tienen pocas oportunidades de escuchar algo bueno de sí mismos.
En el tema social, también hay mucho estigma,
que tienen menos los niños que están en familia
que los que están en residencias y hogares,
y a todo el mundo le parece muy bonito qué es lo que hacemos,
pero conforme crecen,
dejas de recibir invitaciones a cumpleaños o a merendar y cosas así.
Y luego la administración,
que es quien tiene la tutela de estos niños,
y sus plazos para muchas cosas son muy largos.
I sentim també quins aprenentatges han fet.
Del acogimiento familiar,
he aprendido que el motor del acogimiento es el amor,
y a la vez que solo el amor no puede con todo.
No hemos podido parar de aprender y deformarnos,
porque cada pequeño que ha llegado a nuestra casa
ha necesitado algo diferente de nuestra familia.
También sabemos que es necesaria una campaña de sensibilización,
de publicidad, a todos los niveles,
para conocer el acogimiento familiar,
porque no puede ser que haya familias que no acojan,
porque ni siquiera saben qué pueden hacerlo.
También hemos aprendido que no todo el mundo puede acoger bien,
y que acoger es mucho más que dejar que alguien viva contigo,
es reparar el daño en lo posible,
es construir una autoestima, devolver la confianza en la vida,
convencerle de que es valioso o valiosa por ser quien es,
y es ofrecer un modelo de familia sano
que pueda servirle en el futuro.
También hacerles sentir que hay gente que te quiere
y que te ayuda sin esperar nada a cambio.
Avui, a l'ofici d'educar,
acullint fans amb l'aigua del coll amb temps de suplement,
a Catalunya Ràdio.
Almenys ho mereixo, perquè és quan més ho necessito.
No volíem tenir una filla única
i l'acollida ens va semblar la millor opció,
perquè són infants que existeixen
i necessiten un pare o una mare.
Damià, família acollidora.
Expliqueu que l'acolliment ofereix a aquests infants
la possibilitat de reparar el vincle amb el mes mitjançant
l'experiència de vinculació.
La importància, abans ens ho dèieu,
de mantenir el vincle sempre que es pugui amb la família biològica,
i sobretot quan hi hagi rivalitat entre famílies.
La sensació que tenim, que és que és molt dramàtica,
per a aquests nens i nenes,
és el sentit, conscient o inconscientment,
que l'entorn els està fent triar.
Perquè l'entorn els ha de respectar.
Aquest és...
aquest entorn d'origen i aquest entorn cuidador actual.
Abans ens parlaven de la transformació d'aquesta criatura
que vam tenir al jardí la Sèlia.
¿Aquest efecte de reparació com es fa?
Ja sé que no és un aparell que s'ha espatllat,
però com es fa aquest efecte de reparació
en el que la família de collida tingui una bona experiència
i les criatures surtin reparades d'aquesta experiència?
Clar, això no és una cosa...
això que dèiem, no té un temps acotat.
I sovint aquests nens passen per molts moments.
És diferent amb l'urgència,
però és veritat que un nen que ve més gran,
amb un acolliment simple o permanent,
al llarg del seu procés,
el primer impacte és l'adaptació a la nova realitat familiar,
i a tomar que viu amb una família de collida,
i mentrestant va tenir en relació amb la seva família d'origen
amb tots els neguits que això genera.
Quan els nanos estan estables amb la família de collida,
apareixen altres pors,
per no parlar del que un infant en si mateix,
el seu procés de caixament i el procés evolutiu.
Amb el qual tot això s'acompanya amb molta paciència,
amb molta creativitat, donant molt de temps,
i podent llegir entre línies,
i deixant-s'ajudar, també, en aquest sentit.
Aquesta tasca terapèutica
amb els infants i amb les famílies de collida
és molt important.
I en relació a això que explicava la Verónica de la rivalitat,
és veritat que perquè no hi hagi rivalitats,
la clau és que els adults que acompanyen el nen
no entri en aquesta situació.
Però qui sempre demanarem més és la família de collida,
perquè al final les famílies d'origen
venen de situacions complicades.
Han sigut persones, moltes d'elles,
que no han pogut ser cuidades,
que tenen moltes dificultats,
i precisament per això no es poden ocupar dels seus fills.
Família de collida que tenim avui a la taula, Jordi Sèlia,
per què s'ha de collir? Per què recomanaríeu acollir?
Doncs perquè hi ha nens que no han tingut sort ni el néixer,
i han de tenir la sort de trobar algú que els estimi
de manera incondicional, de manera absoluta,
perquè puguin ser les persones que tenen el dret a ser sempre.
Llegim el llibre Estimades Famílies.
Totes les històries familiars es podrien haver escrit
des de la perspectiva de l'arbre que cau.
En canvi, s'han escrit des de la perspectiva positiva
dels 100 arbres que creixen.
Famílies amb característiques i trajectòries
i problemes diversos que basen el dia a dia
en un amor incondicional als fills.
Famílies que s'estimen i es repeteix en el vostre llibre
La frase, si fa mal, no és amor.
Dues qüestions.
D'una banda, imagino que, clar,
tu has estat mestra durant molt temps,
has vist molta diversitat familiar,
i imagino que d'aquí neix el coquet aquest de dir
anem a acollir més criatures a casa.
I jo us demanaria què heu après de cadascun dels sis infants
que heu acollit i dels que heu ajudat d'alguna manera
a curar les seves ferides. Què heu après?
Aprendre... Cada infant és diferent.
I has d'entendre i veure
de quina manera pots ajudar
a que s'obri, a que sigui feliç.
Per tant, la diferència de cada infant,
el valor únic de cada infant,
la necessitat de que els teus fills,
els teus nets, que han nascut
com la major part de nens i nenes afortunades,
amb un clima de seguretat, de confiança, d'amor,
doncs el valor de tot això
i el valor que les persones que tenim temps jubilats,
prejubilats, doncs que puguem oferir-ho.
Jo crec que aquest aprenentatge que cada persona és única,
però que totes necessitem créixer
amb aquesta seguretat i amor i confiança,
doncs això és el que s'aprèn contínuament.
Sèlia, per què acollir? Jo t'he vist abans que anaves a respondre.
Bueno, aviam, per què acollir?
Perquè, malauradament,
en aquestes situacions, en Canalla Petita, en Nadons,
que ha acabat de néixer,
que realment els hem convidat a venir a aquest món,
ningú ho ha demanat de venir,
i hem de tenir tots els drets garantits
i totes les oportunitats.
Vull dir que socialment tenim l'obligació
d'atendre aquests infants.
I jo voldria dir, eh,
més que aprendre d'aquests nens,
perquè et pots aprendre de totes les persones que tinguis al voltant,
per mi va ser una confirmació
que la sang no és tot.
I què és tot, a veure?
Tot. Allò, la meva opinió, eh,
allò que a vegades diu, no, és clar, la sang tira molt.
Perquè jo m'estimo a tots els nens que hem tingut,
des del dia 1, me'ls continuo estimant,
i la meva relació amb tots
són els padrills, de fet,
i, o sigui, no hi ha una mesura de dir,
no, és que els meus com que són, com que els vaig per ell,
jo me'ls estimava més que aquests que han arribat.
En el meu cas, jo tinc una capacitat amatòria
molt important pel que veig, i jo me'ls estimo molt,
molt a tots, i crec que és veritat,
després, tot el que aquests nens recullin ara,
és que després es faran adults.
Una de les qüestions que preocupa aquells que estan acollint
és el dia del comiat, no?, com es fa, el comiat, no?,
després veurem psicològicament, socialment, com s'afronta, això,
no?, com es fa, el comiat,
i que un tros de tu no es perdi pel camí.
Clar, aquí nosaltres som dos,
el Jordi sí que realment és més cerebral...
Jo és que la professora de Matemàtiques.
Clar.
Aleshores, doncs, la cosa és més racional, ella no.
Jo vaig més per la boca a l'estómac.
Llavors sí que és veritat que en un principi
vaig fer un treball molt important,
sobretot per no sentir-me...
Me'l sento meus, però no són meus.
A veure si m'explico.
Jo sé que tenen una família biològica,
i jo sé que no es quedaran a casa per sempre.
Això és un treball que has de fer al principi,
i després el dol, el famós dol,
que a vegades et pregunten,
ah, però si ja portes sis, i dius...
Bueno, però cada dol comença i acaba.
O sigui, no és una continuació de l'altre...
Com que ja porto sis, jo tinc part la mà, i fa menys mal.
No, han de ser realistes.
Fa mal quan marxen.
Però sí que has d'estar molt obert,
tant als nens, deixar-los anar,
com a les famílies que l'acolliran o l'adopteran,
per poder estar en contacte amb ells.
T'has d'obrir molt a una cosa i rebre aquelles famílies.
La família de la Míriam, que hem sentit en començar,
va fer el primer acolliment en ple confinament d'un infant d'un any.
Ja tenien dos fills i encara continua a casa.
Des del setembre ha passat acollent un nadó
que està previst que marxi en els propers mesos.
Què us ha portat a acollir a tota la família?
T'aporta el mateix que li aporta l'arribada d'una criatura a una família.
Doncs alegria, petons, abraçades, també algun neguit,
perquè de vegades penses, me'n sortiré.
El que passa és que en aquest cas sempre tens el suport
de professionals al darrere.
I com a família suposo que ens ha unit més
a tots els membres de família.
I en el cas dels nostres fills biològics,
jo crec que els ha ajudat a madurar, a conèixer realitats diferents
i pensar que la majoria de nens, per sort, donen per fet,
que és que els pares tindran cura d'ells sempre,
doncs que per a alguns nens no és així.
I bueno, s'han fet grans, els nostres fills han madurat,
i també han descobert que és l'estima incondicional
amb algú que no era de la família en un principi,
perquè al final ho acaben sent, també, part de la família.
I com ajuda a mirar amb el contacte de la família biològica
amb el menor?
T'ajuda a tenir present que és una mesura temporal
i que aquesta criatura té uns pares que estan fent una feina
per poder recuperar-lo,
i que per tant pot haver una data de finalització.
I t'ajuda a mantenir el cap una mica més fred i el menor,
a mantenir els seus vincles, a conèixer la seva història,
a no desvincular-se dels seus pares biològics.
I en el nostre cas hi ha hagut sempre molt bona entesa
amb la família biològica,
van acceptar molt bé la mesura d'acolliment,
i amb nosaltres sempre s'han mostrat col·laboradors i comprensius
quan algú insisteix en alguna cosa.
Aseguren que els neguiteja el dia a dia que se n'hagin de separar
perquè no ho han viscut encara.
Per què recomaneu l'experiència d'acollir?
Jo recomanaria l'experiència d'acollir
i recomanaria l'experiència de ser mare.
El que passa és que cadascú ho viu d'una manera diferent
i tindrà una experiència més o menys positiva.
A mi m'ha portat moltíssim personalment
perquè m'encanten les criatures i al final és el que deia,
tota l'alegria que et donen.
El moment de comiat serà dur, encara no l'hem viscut,
però seguríssim que sí.
Però tot el que hem viscut ho treu ningú.
Vius les coses amb una altra intensitat,
perquè quan és un cas d'acolliment
amb una data de finalització encara que no sabies quina és,
ho vius amb més intensitat,
perquè potser demano i serà.
Per nosaltres, una experiència preciosa.
Jugues amb mi a l'Ofici d'Educar.
Aculls perquè ho fas pensant que ajudes una família
que ho està passant malament.
Elisabet, família acollidora.
Avui a l'Ofici d'Educar acollim fans amb l'aigua al coll
de Catalunya Ràdio, en temps de suplement,
hem sentit aquesta dificultat a l'hora de fer el comiat.
A nivell terapèutic,
com es pot acompanyar aquests moments de comiat,
fins aquí l'acolliment, i ho transformem en una altra cosa?
Com ens deien ells, Perònica?
No me ha tocado todavía acompañar a ninguna familia en este proceso,
pero creo que es parte de todo el trabajo que se hace
también cuando se acoge.
Es decir, como aceptar que este proceso tiene un inicio
y tiene un final,
y que ese final, en teoría,
tendría que ser por el bien de esa criatura.
Entonces, desde ahí creo que es más fácil vivirlo,
traspasarlo, elaborarlo,
sabiendo que es la mejor opción para ese niño o esa niña.
Samantha?
Bueno, un nen marxa quan acaba un acolliment,
no és d'un dia per l'altre, tot és progressiu.
Llavors, nosaltres acompanyem les famílies primer aquesta part,
que és important recordar sempre
que l'acolliment, la finalitat és el retorn,
o en el cas de l'urgència, una altra mesura familiar de protecció.
I això és una cosa que les famílies han de tenir present,
però en el moment del comiat,
és una cosa progressiva, un nen no marxa de cop.
En el cas d'urgència, en el moment en què es coneix la proposta,
ja es comença a treballar,
i un nen de simple o permanent que retorna,
també és progressiu, s'augmenten les visites,
el tema de la relació,
i amb els nens es va treballant igual que amb les famílies.
El que és important és, en la mesura que l'adult ho té clar
i pot acompanyar i estar seré,
els nens transiten per tota aquesta situació,
no direm amb tranquil·litat,
amb trasbals i amb vivalència, no, però d'una altra manera.
El que és una realitat és que el nombre de menors desemparats
no para de créixer.
8.678 menors estan tutelats per la DGAIA, dades del desembre.
Més de 5.000 d'aquests infants viuen en centres,
un dels percentatges més alts a tot l'Estat.
Hi ha 23.629 acollits en famílies.
La situació ha portat a la Síndica de Greuges
a alertar d'una crisi de l'acolliment,
i ha fet una crida per sumar 385 famílies més.
Què diríeu que frena els acolliments?
Pesa encara l'estigma sobre els infants acollits?
Què està frenant aquí?
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent
amb com prevenir el suïcidi de menors.
Fins aquí el programa de tu i jo,
sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Ventura i la Rosa Sillué,
i fins la setmana vinent.
Roger, bon diumenge, fins la setmana vinent.
Una abraçada, Elisabet.
Un pis menut amb un gran terrat
que es va fent més gran amb el pas del temps.
Un vesc que tot ho va canviar,
sabor caviar,
i el temps, mentens?
Quan calla t'agrada observar,
vull fer-te parlar per escoltar la teua veu.
Ara puc afirmar que no eres Déu,
perquè en tu sí, crec.
Jo tinc un pàm de nas com xarango,
com miraria un quadre de Picasso en el Prado.
Agafem uns tapes i fem un pícnic,
pasta al dente i de fruita amb mango,
planasso.
No colpem a la sort, havia de passar,
i ho sabem, és dos.
Amb tu ho he guanyat tot,
i no parlo de premis ni res d'això.
He guanyat el que estava perdent,
les ganes de fer música per ensenyar-la a la gent,
les ganes de ser única i crítica al mateix temps.
Ja no vull ocultar res,
i seguim volant i esperem més grans per damunt del món.
No volem baixar,
tot canvia des de la ciutat,
i els nats estem que ens dona igual.
La gent ens mira,
canta i balla,
i nosaltres no volem parar,
parar ara, papa.
La gent ens mira,
canta i balla,
i nosaltres no volem parar,
parar ara, papa.
Jo de les terres de l'Ebre, jo de la Ribera,
tothom de platja de pedres i jo tant de la d'arena.
Has deixat l'arròs en coses per la bona paella,
tot és per vosaltres, agafa la cullera.
Potser en el castell hi mirem aquella estrella,
fenomen de la teua gata i brilla més que Las Vegas.
Catalunya!
Aquest estiu, apunta't als camps tecnològics
d'Intel·ligència Artificial i Drons
d'El Periòdico, la Universitat Politécnica de Catalunya
i Fundesplay, per joves de 13 a 17 anys.
7 dies on faràs tallers amb investigadores i investigadors,
visitaràs laboratoris, faràs sortides a la platja, vela.
Més informació a estiudecolonies.elperiodico.cat.
Som els de Catalunya Ràdio i a la Mundial és nostra.
Quan hi ha un dial de motociclisme, connectem amb univerts MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió
a l'Àpia, el web de Catalunya Ràdio.
Als dissabtes, la cursa de sprint, i als diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana, el Mundial de Motociclisme.
Univers MotoGP, amb Daniel Aguilar.
Aquest cap de setmana, el Gran Premi d'Espanya.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostra.
A l'Àpia, el web de Catalunya Ràdio.
Revolució 4.0, amb Xantal Llovina i Adam Martín.
Al Revolució 4.0, entrevista el pilot Albert Llovera,
l'home que un dia va decidir premar l'accelerador
per superar els obstacles.
I també l'experte en tecnologia Enrique Dans,
dos referents tecnològics molt joves,
i una idea revolucionària per millorar el present i el futur
dels pacients a les UCIs de l'Hospital de Bellvitge.
Revolució 4.0, amb Xantal Llovina i Adam Martín.
Dissabte a l'Àpia, el web i diumenge, a les 10 del vespre,
a l'antena de Catalunya Ràdio.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
que mida les 7 del matí.
Aquestes hores repassem els millors moments de la setmana,
al nostre web, que és ràdio.cat barra el Suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Diumenge passat vam celebrar Sant Jordi
des del Passeig de Gràcia de Barcelona.
Allà ens van acompanyar alguns dels autors més legits de la temporada,
entre ells Jair Domínguez, Carles Porta, Xavier Salamardín,
que ens van dir això sobre el possible retorn de Messi al Barça.
És viable.
El que passa és que, per alguna raó misteriosa,
la Liga espanyola, a diferència de les altres lligues,
ha decidit autoimposar-se unes restriccions
que no imposa la UEFA.
Això del fair play de la UEFA no té res a veure amb el que imposa la Liga,
que és molt més bèstia.
I, per tant, aquí tenim un senyor que es diu Tevas,
que decideix ell gairebé unilateralment
què és el que es pot fer i què no,
i això restringeix molt el que poden fer els clubs.
Tot Tevas, eh? Tot és culpa del Tevas.
Tu creus que la Porta està intentant que Messi torni al Barça?
Sí. Sí, sí!
Sí, sí, està intentant.
I diumenge també vam comptar amb Xavier Graset i Regina Rodríguez Sirvent,
que presentaven el llibre.
La Regina diu que Les calces del sol és el seu èxit més esclatant,
és el seu primer gran èxit.
De fet, va ser un dels més venuts, també, aquest Sant Jordi.
I explicava per què Matt Damon té un exemplar de la novel·la
a la Casa de Miami.
Jo tinc un petit projecte de Rutes Gastronòmiques a Barcelona.
Els meus clients són tots americans.
Jo faig el tur número 800 i, per primera vegada, la meva vida...
La meva història l'he explicat moltes vegades,
però mai havia explicat com hi ha una escena de la pel·lícula
a l'indomàbil i a Will Hunting,
i al final, de jo dir tot això, em diu...
el Matt Damon és un dels meus millors amics.
Doncs jo estava allà a la boqueria, moro absolutament,
i em diu, de fet, si tu algun dia tens aquesta novel·la en anglès,
jo m'asseguro que ell la llegeixi.
A l'editorial, clar, jo els hi dic,
podeu fer el favor de redoir els dos capítols,
i llavors, quan aquest tio, el Jeff, truca al Matt Damon,
li diu, li parla de mi.
I el Matt Damon, barra Jason Bourne, barra Will Hunting, diu...
En anglès va dir, no one should fuck with destiny,
que vol dir, ningú hauria de jugar amb el destí enviat amb la caixa.
I diumenge també vam comptar amb l'humor del dominical
pel set de Catalunya Ràdio, el Passeig de Gràcia,
si vam passejar els personatges,
com el nostre particular Joan Laporta,
que es va emocionant en aquest moment.
Estem celebrant que Sant Jordi, o sigui jo,
va matar el drac, o sigui l'equip del règim,
i vaig salvar la princesa, o sigui, el Barça,
i li vaig regalar una rosa,
i la rosa que us regalaré a tot el marcelonisme serà...
Déu-me-s'hi!
Escolta, i ens estan tornant a morir, eh?
Tots els continguts els podeu recuperar
a carradio.cat barra al suplement. Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Man, they get to go to their jobs.
We just stay home and...
God, that's supposed to be enough.
La sèrie, protagonitzada per Elizabeth Olsen i Jesse Plemons,
està basada en la història real de Candy Montgomery,
una mestressa de casa a qui van acusar de l'assassinat brutal
de la seva amiga Betty Gore a Texas l'any 1980,
una història sobre amor, adulteri i misteri.
Are you Peter Pan?
I a Disney Plus hi arriba una nova versió del clàssic Peter Pan.
Això és Peter Pan i Wendy.
David Lowery ofereix la seva versió particular de la història
d'un nen que viu al país de mai més i no vol créixer.
Un dia es trobarà amb els tres germans Darling,
la Wendy, el Johnny i el Michael,
amb qui viurà grans aventures
i plantarà cara el malvat capità Garfy.
Teatre al tantarantana posa sobre l'escenari
Quanta, quanta guerra de Mercè Rodoreda.
Biel Rossell i Pep Ferrer s'adapten a aquest clàssic literari
que segueix la història de l'Adrià Guinard,
un noi de 15 anys que ha cansat de la seva inexperiència en la vida
i que, com que és un anel de llibertat,
decideix anar al front amb un amic de la infància.
Avui a Funció, a les 7 de la tarda.
Bon dia, Sònia, o l'ofeu. Bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes avui pel Penedès.
La primera és visitar el castell de la Santa Creu de Calafell.
És un recinte fortificat de l'època medieval
que va ser llançat l'any 1037, situat al vell nucli de Calafell.
El castell va patir diverses transformacions i usos al llarg del temps
i ha passat a ser d'un castell frontener de la marca hispànica
a un palau residencial d'estil gòtic
a mans de diferents famílies nobles.
El segle XVI va començar el seu progressiu deteriorament
a causa de l'abandonament i fins a la seva destrucció parcial
un segle més tard, en el marc de la Guerra dels Segadors.
Després es va convertir en un cementiri
i a partir del 1982 el patronat va impulsar
la seva excavació arqueològica i restauració
per poder-lo obrir al públic.
Ara el visitant pot gaudir d'un itinerari pel recinte
que inclou l'església, la cisterna i el Comunidor.
Per entrar-hi cal pagar una entrada de 4 euros.
I si som per Calafell podem dinar o sopar al restaurant La Masia de la Platja.
Situat al carrer de Vilamar número 67,
a dues travessies de la platja Gran.
Es va fundar l'any 1961.
Actualment és un dels restaurants de referència
de la cuina mediterrània i marinera.
El seu xef, en Ramon Guas,
ofereix una proposta gastronòmica
que es fa a la cuina mediterrània amb tocs innovadors
i elaborats amb productes frescos
de proximitat i de primera qualitat.
L'especialitat de la casa és el peix i el marís,
que compren diàriament a la llotja de Vilanova i la Geltrú.
Entre els seus plats destaquem la manida de pop,
els cigrons amb calamarset, l'arròs mariné caldós,
el soquet de ràp i el llogarro a l'all cremat.
Per rematar-ho, amb un toc dolç, podeu provar les postres d'autor.
El preu mitjà és de 35 euros per persona,
obert de dijous a dilluns, migdia i nits,
i dimarts només migdia.
Avui vull ser qui vull ser,
avui vull fer el que avui vull fer,
tot el que jo anys d'aquí hauria,
ho podria fer un altre dia.
Per rematar el dia,
concert de Guillem Roma a Viloví del Penedès.
Serà avui a les 6 de la tarda
i actuarà acompanyat del cantautor Enric Montefusco.
Dos concerts que formen part de la programació d'abril dels Rassons.
El Festival del Penedès, que organitza el Cruïlla.
El compositor de Manlleu va publicar el febrer passat
el seu cinquè disc, Postureo Real,
un àlbum on canta l'amor i l'amistat
sense deixar de banda la forta crítica
al moment actual marcat per les xarxes socials.
Un manifest de deu cançons que, com diu ell,
tenen la voluntat de convertir les coses quotidianes
en extraordinàries a través de la recerca constant
de la bellesa i la màgia de la vida.
L'alegria i l'optimisme apareixen en la gran majoria
de les cançons, malgrat la crítica de fons d'alguns temes.
A més, compta amb dues col·laboracions de luxe,
Rita Pallés i Pedro Pastor.
L'entrada general del concert d'avui té un cost de 22 euros
i es pot adquirir a través de la web del festival.
Fins les 7 del matí, Guillem Roma.
Quin és la veritat?
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull fer el que vull fer
Tota la vida amb tu compartiria
I amb mi coses em transformaria
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull fer el que vull fer
A la merda tot ho engegaria
I és que aquesta nit ens mereixia
Has après a no seguir
El que et diuen
Has après a no seguir
El que et diuen
El repte sincer és el que
De tu et miren
Tan postureo
Tan jove amb l'ego
Trencant la norma
Jo no et supero
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser
Avui vull ser qui vull ser