Ara, per les notícies de les 12.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Bagant.
La defensa de la presidenta de Junts, Laura Borràs,
creu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
no suspendrà el judici en què es l'acusa de prevaricació
i falsedat documental, com van demanar ahir.
A la ràdio, l'advocat de Borràs, Gonzalo Boye,
també ha donat per fet que la Fiscalia i altres dos acusats
tenen un pacte per inculpar Borràs a canvi d'una rebaixa de la condemna.
Boye ho ha qualificat de traïció
i creu que vulnera els drets de la presidenta sospesa del Parlament.
El judici, Laura Borràs, arrependrà dimarts vinent
quan el Tribunal haurà de decidir
si accepta la petició de suspensió feta per la defensa.
Més notícies, Sant Raül Flores.
Però el ministre en Miquel Iceta
en declaracions al suplement de Catalunya Ràdio
dubta de la seva viabilitat mediambiental.
És lògic que s'estiguin valorant diverses opcions.
Segona, i com deia, és un tema que ens han de dir els experts.
I tercera, no deixa de ser curiós
que hi havia un problema per ampliar la pista
i ara sembla que no només no hi ha un problema,
sinó que la farem sobre el mar.
No sé si això mediambientalment s'aguanta o no,
però ja li dic, no soc expert.
La Guardia Civil ha desmantellat un laboratori clandestí
que fabricava llaminadures de marihuana al centre de Barcelona.
El jutge ha enviat a la presó 3 persones detingudes
per tràfic de drogues i s'han comissat 5.000 gominoles,
12 quilos de marihuana i 6 de xix.
La Guardia Civil ha interceptat 70 enviaments
a diferents punts d'Europa d'aquestes llaminadures
que tenia en forma docets de colors.
L'organització clandestina les enviava a diferents punts
d'Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos,
Portugal i Croàcia.
Nicaragua condemna un bisbe crític
amb el govern sandinista a 26 anys de presó.
Aquest bisbe, Rolando Álvarez, es va negar a pujar a l'avió
que l'hauria portat a Estats Units,
sondament amb 222 presos polítics que han estat expulsats del país.
Tots ells estan acusats de traïció
i se'ls ha retirat la nacionalitat nicarauenca.
Des de fa anys, Álvarez és una veu crítica
del règim de Daniel Ortega.
En les seves humilies, acostumava a criticar
els abusos policials contra els camperols.
Mitz dia i tres minuts,
cop d'ull ara la situació del trànsit
a les principals carreteres i autopistes del país.
Com estan les coses aquí, Viari de Catalunya, ràdio.
Bon dia.
Aquesta hora ja circula sense dificultats
per la Nacional 2, el seu pas per Massanent de la Selva,
i per la C28, entre Viella i Baqueira,
dos punts on hi havia retencions.
A banda d'això, destaquem que per la celebració del ràdio
i lloret estan tallats alguns trams de la BB 52.01,
de la GI 541 i de la GI 551.
Afegim que si hi ha molt volum de vehicles
que volen accedir al Parc Natural del Montseny,
es limitarà l'accés i es regularà la circulació.
S'informarà a través de diversos panells lluminosos
de la xarxa viària de la zona.
Mai t'he curt el Catalunya Ràdio, aquí, Viari.
Esports Montse Mir.
Fa tres minuts ha començat el llevant-llevant les planes
de la Lliga femenina de futbol, el resultat de moment empat a zero.
A la tarda, la ves Barça amb la baixa de Mariona, l'equip laurana.
A la Lliga masculina, el Girona, després de la derrota d'ahir a Cadis,
és un zè amb quatre punts més que l'equip que marca el descens.
Avui es jugaran l'Almeria Betis, el Sevilla Mallorca
i el València Atlètic Club.
El Madrid juga aquest vespre a les vuit la final del Mundial de Clubs
contra l'Ali Lal de l'Arabia Saudita.
A un quart d'una, Barça, Cuenca, la Soval.
Al vespre, la CB, Girona, Obra d'Oiro i Betis, Joventut.
El Barça de futbol s'ha de jugar avui a Granada
a l'accés a la final de la Copa d'Espanya
davant l'Inter Movistar.
L'altre semifinal la jugaran al Pozo de Múrcia i al Jaén.
També vull els quarts de final anada
de la Lliga de campions femenina de Vater Polo,
Sabadell Roma, Mediterrani, Duna Ibaros i Olympiacos Mataró.
A l'Eurocup, Ferenc Baros, Terrassa, a la tornada de quarts.
I a la tornada dels vuitens de final de l'Europa Cap d'Ucaipatins,
Lió Igualada, Valdanyo Lleida, Díaz Bahbultraga i Labenden Caldas.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Me siento muy contento, me siento muy feliz.
Ya es fin de semana y me pienso divertir.
Alba Riera i Andreu Jonola, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.Molt bon dia.
Com esteu, companys?Quin dia que fa avui a la capital, eh?
Es petarrant, no? Fa fred, per això, no?
El sol s'està molt bé, eh?Ja, lo típic.
Però fa fred.Avui és dia de calçotada.
Sou de calçots? La Juliana deia que tampoc no...
A mi m'agrada el que vindria a ser la reunió familiar
o d'amics pels calçots.L'acte litúrgic, eh?
L'acte litúrgic m'agrada més que el propi calçot.
A mi no m'agraden els calçots.
Doncs mira, avui aprendrem a dir no.
Va.No a les calçotades.
A les calçotades.
No.
No al carnaval.No al carnaval.
Aquí sí que m'hi ficaré molt seriós.
Carnaval comença ja, això?És com dues setmanes, no?
Sí, però crec que és la setmana que ve.
Sí, perquè jo a l'autobús he vist molts nens amb el cabell tanyit.
Però és que depèn del poble.
Jo crec que hi ha zones de Catalunya
i crec que és millor el cap de setmana que ve.
Suposo que a cada barri fa les rues, també.
Pots enllaçar dos setmanes disfressant-te.
Un nonstop de carnavals.
Després explicaré què no s'ha de fer.
Avui, amb l'Andreu Jónala i l'Alba Riera,
aprendre a dir que no, Alba.
Sí, perquè aquesta setmana han sigut els Grammys,
els Premis de la Música.
Hi ha tres persones que m'han caigut especialment bé
per la seva actitud.
I són la Rosalia, no es podia saber.
Aquesta fa ser el que faci el meu vell, ho sabeu.
La veritat és que jo soc una menuda.
No hi va anar, no?
Aquest era el tema.
La Charlie, ex i ex, i de cop el Ben Affleck.
Aquesta persona de cop m'ha caigut bé.
Totes elles tenen en comú que han sabut dir que no,
una cosa que jo no sé fer.
Però és que dir que no és sexi, nois.
Aquest és el meu nou argument d'aquest 2023.
Quantes vegades dieu que sé a la vida
quan en realitat voleu dir que no?
Moltes.
Si les comences a comptar, són moltíssimes.
Aquesta és la Rosalia.
La Rosalia ha celebrat el seu Grammy des del llit.
De casa?
Des del llit.
Ella va penjar una foto al seu Instagram
per anunciar que havia guanyat el Grammy
mentre s'estava literalment adormint.
O això semblava, o s'havia fumat una cosa que no vull dir.
Però és que era molt forta la seva mirada.
Desconec si no va poder presentar-se els Grammys
per altres raons, però anem a pensar que és per mandra,
que a mi m'encanta aquesta opció.
Això seria fantàstic.
Com has de ser de famosa i de rica?
Que perdràs una oportunitat,
que el networking també és important.
Com has de ser d'ama
per poder-te permetre gaudir d'un premi des del llit?
És bastant de sobrada.
És com si el dia dels enderroc vosaltres no us presenteu.
No us presenteu a la clàssica.
El que sí que em sabria molt de greu
és que no vinguessin els artistes catalans a l'enderroc.
A veure si ara estem aquí donant idees.
Imagina't, Joan, deus anar penjant una selfie
des del llit aquest any.
Però si els presentadors van dir que estava bé,
que no anéssim.
Veniu tots artistes.
Estan dormint.
He volgut incidir una mica més en el tema del pijama.
Andreu i Roger,
vosaltres sou de les persones que quan arribeu a casa
us poseu el pijama?
No.
No, perquè jo tinc encara una fase prèvia,
que és ficar-me xàndel.
Jo arribo a casa,
em trec el que vindria a ser l'uniforme de carrer,
i després em fico
el pijama així vella
i uns pantalons de xàndel.
I llavors sí que ja passo...
Jo només em fico el pijama per anar al llit.
Però això...
Què?
És a dir...
Tots els focs artificials de la parella ja se'n van.
No?
Sí, tot això s'ha de cuidar una mica més.
O sigui, estem dient que no ens posem el pijama
perquè deixes de ser com atractiu per la teva parella.
Sí, home.
No, posar-se el xàndel arribar a casa és com poc atractiu.
És que no m'has vist amb xàndel.
No, no t'he vist amb xàndel.
Però fa una estona la Juliana que em deia que a partir dels 30 anys,
per exemple, la de suadora aquesta
que portes avui aquí...
Ja no toca.
Però què? És que ella, clar, des dels seus 23 anys,
va parlant de...
Clar, això no val.
Nois, això és una tonteria, com una català, l'hi us ho dic.
Perquè jo qui faig cas és la moda de París,
que són els que realment saben de moda.
I he estat investigant una mica sobre el tema.
I atenció, perquè ha aparegut
una nova tendència a París,
la Patricia Rodríguez en parla a aquesta moda.
Us agradarà molt. A mi m'agrada molt.
Que es diu Netflix Baguette Netflix,
que vindria a ser baixar en pijama al carrer.
Jo estic a favor, eh.
Vull dir, és que jo ho faig moltes vegades.
A mi m'agrada anar pel meu barri en pijama.
S'ha dit que hi ha pijames que no semblen pijames.
A veure, és veritat que hi ha el xàndel xic, no?
Com que et veus una mica guapa, això.
A veure, baixar és una mica tirat
i vas una mica amb la por que qualsevol cantonada trobaràs algú
i veuràs que no ets tan guapo com a Instagram.
Però, igualment, jo decideixo exercir el pijama,
perquè el pijama té un element molt a l'illiberador.
El pijama, en si mateix, és una posició política.
Nois, això ho heu d'entendre.
Estàs deixant moltes frases avui, eh.
Sí, sí, aquesta és...
Aquesta és tremenda, però jo no us la justifico.
Pot ser que sigui per desadedesa,
pot ser que sigui perquè t'encanta fer el dropo, això és així,
però també pot ser activisme, perquè veure, contemplar,
o sigui, no fer absolutament res.
Hi ha alguna cosa més antisistema que aquesta.
Vull dir, plantegeu-vos-ho.
La desidi en si, o sigui, asseure's un banc,
com fan els avis quan estan jubilats,
o sigui, quan no treballen, i prendre's simplement el sol,
és no produir.
La immobilitat és antiproductiva.
També us dic que això és una cosa que a mi va molt bé
per dir-me quan no vull fer alguna cosa.
Quan tinc madre, dic, calma, està sent antisistema,
això és una lluita, etcètera.
Això relacionat amb el tema de la Rosalía i el pijama,
però és que anem a més. Ben Affleck.
Vosaltres vau veure la cara de Ben Affleck en aquella gala?
Sí, no volia estallar.
Roger, tu no la vas veure, era una cara de desidi absoluta,
era una cara aplastada, d'avorriment...
Com és que hi era?
Anàvem acompanyant la Jennifer López,
que és la seva dona. Estaven junts.
No ho sabia, no ho sabia.
Jo estic amb el que vindria a ser el salseig català.
L'altre ens interessa.
Doncs a veure, és veritat que hi ha moltes vegades
que assaden els llocs perquè toquen,
perquè en realitat fa molta mandra però ho has de fer.
Llavors, en aquest escenari que no tens escapatòria,
ningú t'hauria d'obligar a posar bona cara.
Hem de normalitzar més que hi hagi gent
que tingui cara de fastiguejat.
No vas saber dir no a acompanyar.
Clar, és que a vegades vas acompanyar la teva dona,
ella forma part de la indústria de la música,
té un paper força important, doncs entenc.
Però per fotre aquesta cara, què era ta casa?
Bueno, mira, aquest cas em va caure bé.
Per què és el que us dic?
A mi, personalment, em costa molt dir no,
sobretot a les feines, per exemple.
Les feines m'ha costat moltíssim dir que no
per aquella por de no poder-t'ho permetre,
de que llavors no et trucaran mai més,
de que has de dir que sí a tot.
Evidentment, dir que no és un privilegi,
però sí que és veritat que aquests dies
ho he estat practicant, he començat a dir que no,
i dona molt de plaer.
Però sobretot per un motiu,
perquè jo us parlo de dir que no perquè no pots,
perquè no arribes, perquè no ets prou capaç,
perquè tens limitacions, perquè no ets prou bo.
Aquest discurs de si vols pots, ets capaç de tot,
a mi m'ha fet més mal que bé.
Jo m'he vist avocada assumir feina,
assumir roles que potser no estic tan preparada per fer
i potser hi ha gent que faria inclús millor que jo.
És una mica com acceptar el síndrome de la impostora,
a vegades acceptar els límits.
No ha de ser invalidant, al contrari,
ha de ser validant, perquè no en saps prou,
perquè acceptes que hi ha algú millor que tu.
Això pot ser molt alliberador, també.
No soc el millor punt, ja està, que ho faci una altra persona.
Està bé, està bé.
Poca gent ho fa, eh?
No, no, és que no tinc temps.
Potser no hi arribo.
Cadascú té limitacions, és així.
Com a excusa també és bona, eh?
Perfecte.
Una d'excuses.
Una de material.
No, gràcies, no vull.
M'agrada molt.
I per últim, la reina absoluta dels Grammys va ser
la Charlie X i X, que no hi va anar perquè no l'han nominat.
Jo tampoc sé qui és, aquesta.
No ho he usat preguntar abans.
Gràcies, Andreu.
Jo crec que es podria agradar.
Qui és?
És una cantant que, de fet,
aquest any ha tret un àlbum que és cràs, que és boníssim,
i no l'han nominat.
I la reina absoluta, per tant, el que segurament s'espera és d'ella,
que seria com entomar-ho amb esportivitat.
Allò que se'n diu, no, l'important és participar,
no passa res.
Allò que s'han ensenyat des de petit.
Ella es va encarar a la institució,
i va desafiar una mica el poder.
Ja m'enteneu, eh?
Però des de la ràbia i la fúria va escriure al seu Instagram,
va penjar una foto seva, i va dir,
no està nominada un Grammy per cràs,
és com la Mia Gott no està nominada un Oscar per la perla,
i només demostra que la gent no vol veure
prosperar a noies malvades.
I la reina, ja m'explico.
Té raó?
Home, jo crec que té bastanta raó.
Jo crec que ens hem de poder permetre ser irracionals,
irreflexives, imprudents, tornar-nos bojes.
No, jo em pregunto si té raó.
Si té raó que no la nominessin, és injust no haver-la nominat.
Jo crec que és injust.
Això és de títol personal, eh?
Escolteu-la i doneu-me la vostra opinió.
Però jo crec que en el seu cas tenies raó,
és injust que no l'haguessin nominat.
I aquesta cosa de no complaure, de no fer el que s'espera de tu...
Ara, quan surti en el Premi RAC i no estigui nominat,
jo crec que estaria bé.
Jo crec que estaria bé.
I ondes, què? No sona?
L'ondes i el búnquer, nominat.
Home, merescudíssim.
L'ondes, aquest programa, ja el té amb el Xavi Solà, el suplement.
Ja l'han donat.
Ah, vols dir que no te'l donen perquè ja te'l van donar?
Clar, ja l'han donat.
Està molt bé per poder dormir a les nits.
Ja ens el van donar.
Ja tens una part que és teva, aquest ondes?
No, perquè jo no hi participava, però el programa en si...
O sigui, aquest programa sempre és més important que qualsevol
i jo no hi seré. Com el Barça, no?
No, però és que és veritat, i un dia jo no hi seré,
vindrà una altra persona a fer aquest programa.
Quant no hi seràs? Quant creus que et queda?
No ho sé. Més o menys.
Home, jo espero que encara, uns anys, no?
Uns anys, encara. Espero que sí, no depèn de mi.
M'ha anat molt bé, lo de Tàrrega.
Estava tot pleníssim, eh? Sí, sí.
Tu no hi eres, però sí.
No és que ens vas dir no vingueu a Tàrrega,
amb el que m'agrada a mi, Tàrrega.
Digue'm tres coses de Tàrrega.
Deixi'm Pierre Oriola, que ara mateix el basquetbolista...
Joan Capdevila, si no et sap greu, eh?
He dit jo.
Jo és el germà, el Josep.
No, Josep Capdevila saps qui és? És Sergio Dalma.
El Sergio Dalma es diu Josep Capdevila, de nom real.
Ara soc jo aquí.
I després diré una altra cosa.
Tercera cosa de Tàrrega. Joan Capdevila...
Pierre Oriola.
I vaig anar a fer unes colònies de l'Estiu Estiu
amb el Manel Vidal.
Home, i la fira de Tàrrega, no? No, jo parlo de mi.
Molt bé, molt bé.
Per on anàvem?
Abans d'acabar, jo vaig preguntar a Instagram
què és el que la gent li donava més plaer, a dir que no.
Llavors, a banda de la feina, que això es va repetir molt,
dir que no feines, hi havia una persona que em deia que no em paguen.
Home, és que si no em paguen, evidentment, no?
Hi havia una persona que em va dir que no em donava plaer.
Jo ets a dir que sí de tot, tens un problema.
En aquest cas, podria ser el psicòleg, no?
Però he seleccionat les més divertides, aquesta vegada, d'acord?
Anar a un sopar d'empresa on no et paguen el plat.
Home, evidentment, a mi m'ha passat, eh?
Això em sembla insultant, és un sopar d'empresa.
Paga'm el plat. I demà és del jefe que pagui.
Podria ser, sincerament.
Quan el teu jefe et mana segons què i per raons morals,
dius que no, seria el Joel Díaz. Seria el Joel.
Això és perfecte. Dic que no al pàdel.
Això és un problema perquè...
Estic mirant l'Andreu per la gent que t'escolta,
perquè com que ell practica pàdel... Bastant bé.
És fotut, perquè són quatre persones
i després tres poden i n'hi ha un que no la troba i et van dient que no,
doncs després ja no et truquen més.
Ah, això ja se't cancela, eh?
És que no és gens fàcil organitzar una partida de pàdel.
No, i el que no és fàcil és trobar una pista Barcelona de pàdel.
Hi ha un boom que ara mateix...
És culpa de l'alcaldessa, també? Segurament.
Per favor, Andreu. Segurament que no.
No, no, alcaldessa. Jo li vaig dir el que havia de fer,
que era fer els autobusos una mica més estrets
perquè no passen pel carrer.
Sí, alerta que no passi com a...
No, bueno, allà que han posat uns trens que no acaben el túnel.
Ah, sí? Perquè això és un molt més problema.
Què més, què més?
Ara ja havíem d'acabar parlant de la Colau.
Sí. A la Maria de Mónig i Magals.
Després, una persona em va dir que no els sopitos.
Clar, perquè això l'endemà passa factura.
És un gran no, eh? Però això ho vas aprenent amb l'edat.
És una victòria, absolutament d'acord.
Sí, però que avorrit. Jo crec que ens hem de divertir.
D'acord, d'acord.
Quan en un sopar un dinar algú diu
demanem uns quants plats i ho compartim tot,
no, aquí no es comparteix res.
I per acabar, una persona em diu,
quan em tornen el canvi i són cèntims,
i dius que no els vols.
D'anar de ric.
D'anar de maco.
Això és com el de rodonil o del bombeu.
Avui, amb l'Alba Riera i l'Andreu Genola, diem no.
I l'Andreu diu no al carnaval.
Evidentíssimament.
Ja us ho podeu imaginar.
No, ja us ho podeu imaginar.
Som catalans, això és per primera cosa, vull dir.
Jo ara, per exemple, vas a una rua de Río de Janeiro...
Això és un altre carnaval.
El que estic parlant... Del desig és...
Estic parlant de Catalunya, d'una mica com són els catalans.
El món, jo crec que es pot dividir...
entre persones que o els agrada disfressar-se
o que no els agrada disfressar-se.
No hi ha una persona que li agrada una mica disfressar-se.
O sigui, no hi ha terme mig.
O t'agrada disfressar-te o no t'agrada. A tu?
A mi ara no m'agrada disfressar-me.
Però he tingut alguna època en què sí que ho he fet.
I on has anat, per exemple, perquè la gent pugui imaginar...
Oh, sí, hi ha fotografies de Peque, de Baquet, d'Indy...
De cuina... I tu, Alba, t'agrada disfressar-te?
M'encanta disfressar-me, soc aquest tipus de persona.
Però ara vull diferenciar dues coses.
Una, la persona que es disfressa, sense ser res reconeixible,
sinó que es fica 5 quilos de purpurines, pinta el cabell,
i es fica, no sé, un vestit una mica lluent,
això és disfressar-se, això és disfressar-se.
I l'altra és anar, per exemple, de superheroi.
I que sigui tu, quina és la disfressa que t'agrada.
Vaig a ser superhonesta amb això.
Jo soc de disfressar-me molt, vull currar-me la disfressa,
però mai em veuràs anar al llitxe.
Clar, perquè hi ha gent que es disfressa
i s'atreveix a anar de monstre, d'una cosa que no t'afavoreix.
Però, per exemple, què? Quines coses?
Ets una guapa, és fort, això. De què?
He anat de personatges de Disney, el més tòpic del món.
Famosos, professions... Les últimes.
L'última va ser de famosos, precisament.
Vaig anar de Rosalia.
Molt bé, no es podia saber.
Sempre busco com... Però m'encanta disfressar-me.
Jo, a partir de que vaig fer 30 anys,
com ha comentat la Juliana abans, vaig madurar.
No sé si ho heu notat, però jo, a partir dels 30 anys,
vaig madurar i vaig decidir una cosa,
que seria no fer el ridícul.
Llavors, la persona que es disfressa fa el ridícul.
És veritat, és veritat.
Podem estar molt en contra, no, d'això?
Sí, home, clar. Ho parlo per mi.
Arriba una edat que la gent ja no s'ha de disfressar,
i per mi aquesta edat són 14 anys.
A partir dels 14 anys, la gent ja no s'ha de disfressar.
A partir que tens bicis de persona adulta,
que jo crec que a partir dels 14 anys...
Als 14 ja tenies bicis de persona adulta?
Cadascú els bicis... Se'ls sap.
Se'ls sap a casa seva.
Jo crec que als 14 anys ja la gent comença a tenir bicis.
Perdoneu-me, potser és perquè soc de ciutat,
però què és bici de persona adulta?
Un bici, un bició, eh? No una bicicleta.
Pensava en les bicicletes, tio,
però si les rodetes te'ls treuen els 4 anys.
Bicis... Puc mai veure.
Evidentment, això sí que hauria d'estar prohibit i multat,
els pares que es vesteixen igual que els fills.
Això aquí sí que vull comentar-ho.
Sí, però, hòstia, fa molta gràcia, eh?
Fa molta gràcia... Parla el pare.
No fa molta gràcia, perquè tu vas...
Jo també em pensava que no ho faria mai.
No s'ha de fer.
No s'ha de fer perquè tu de cop vas pel carrer Ganduixer,
i dic Ganduixer com em podia dir un altre,
tu vas pel carrer Ganduixer i de cop veus un pare i un nen
vestit de Teletubbies.
Escolteu-me una cosa. No.
Tu, com a pare o com a mare,
el que has de fer és fotografiar el teu fill que va disfressat,
petjar-ho a Instagram, que tens 33 seguidors,
i li fiques un emoticono, un emoji, a la cara del nen.
No fos cas que te'l reptessin, de l'ufa mosquets.
Com ja sabeu, i crec que d'aquí en venen tots els traumes,
a mi anar a l'escola no m'agradava.
Jo odiava. Mai.
Eres mal estudiant.
Per tu ets totalment l'energia del nen
que als autocars es posa a l'última fila.
A l'última fila, clar. I a la classe també.
I al mig. O sigui, a l'autocar, a l'última fila,
i al mig del passadís, perquè se'n vegi tota l'estona.
Era terrible.
A l'escola també, que passa que la meva mare
anava a parlar amb el professor perquè em fiquessin a davant.
Però bueno, no passa res. A mi no m'agradava.
A mi no m'agradava gens anar a l'escola
i quan s'acostava el dia de Carnestoltes,
que també m'agrada molt dir la paraula Carnestoltes,
encara m'agradava menys.
Encara m'agradava menys.
Ho feien fer lloc a cada dia de la setmana.
Això en parlarem, perquè jo faré una cosa,
perquè he dit totalment prohibit a Catalunya.
Això encara es fa, eh?
El meu col·legi, era un col·legi públic de Girona,
ens feien confeccionar la disfressa a la signatura de plàstica.
Nosaltres també.
Dos mesos abans, crec que ja començava,
jo me'n recordo perfectament,
a quarta primària,
vam agafar unes bosses d'escombraries,
de color blaves i verdes.
Això devia passar a tota l'escola pública de Catalunya,
perquè a casa meva feien igual.
Vam fer uns retalls, ens els vam ficar i ens van dir
que fos una bossa d'algues.
Això em sembla una mica traumàtic.
Com fas disfressar d'alga un nen
que quan va a la platja i veu una alga s'aparta?
O sigui,
no el facis disfressar d'alga
amb unes bosses d'escombraries.
Jo ja entenc que potser no ha de ser
la disfressa més espaterrant de la història,
però no em facis anar d'alga.
És que d'alguna bossa d'escombraries.
Retallar.
Que fan aquella olor de plàstic que se t'impregna tot arreu.
Segur que ho feien posar com unes tires o així,
perquè és com la base de la bossa d'escombraries.
Pots fer el que vulguis.
Jo recordo, amb una bossa d'escombraries,
haver-nos disfressat de bruixa i de bruixot.
Imagina't. És la base de les disfresses.
No, però després el que ens fèiem fer nosaltres
era agafar-nos de la mà
amb una altra persona de la classe,
però es feia molt això a les escoles,
t'agafaves de la mà d'una... Per què?
És igual, et feien agafar de la mà d'una altra
i fer una volta a tot el que vindria a ser el col·legi,
perquè els pares et anessin veient
com si fos una rua avorrida, evidentíssimament.
Una rua avorrida.
A la meva època, i ara parlant d'això que has dit de la setmana,
això encara no es feia, però és que ara a les escoles
m'he enterat que els fan anar de manera original
i quan dic original, ho dic per no insultar ningú,
cada dia durant una setmana.
Un dia, per exemple, els fan portar un mitjà de cada color
i una sabata diferent a cada peu.
Un altre dia els nens o nenes endenarà vestits
com els seus pares i mares.
Però això fa molta il·lusió, el nen.
A qui li fa il·lusió? Home, li posava nerviosíssim a Andreu, eh?
Jo estava esperant... Aquella setmana estaves arribant.
Un dia portaves la bata al revés.
Un dia, una sabata de cada... Al pijama, efectivament.
A qui li fa gràcia, això?
Els nens, són nens, Andreu.
No els hi fa gràcia.
Els nens, un mitjà de cada?
Pràcticament, hi ha dies que vaig amb un mitjà de cada.
Això, fora, també.
Llavors, una cosa que sí que estic totalment en contra
és aquestes competicions que es fan als col·legis
de qui porta la millor disfressa.
Jo crec que s'han d'acabar aquestes competicions,
perquè al final va millor disfressat el pare o mare
que és més manetes i li fa la millor disfressa al nen.
Al final, fa això.
Per tant, no feu competicions de disfresses,
feu competicions de futbol, que això sí que s'ha,
i això sí que és el millor que hi ha.
Ja per acabar, tipus de persones als carnes totes.
Bé, bé, bé.
Tipus de persones on vosaltres us identifiqueu.
A veure.
Hi ha la persona més motivada de totes,
la que fa treballar fins i tot els seus familiars
perquè li confeccionin i li facin la disfressa
que, en teoria, haurà de guanyar el concurs de disfresses
que aquesta mateixa persona haurà muntat a casa seva.
Haurà muntat a casa seva.
O sigui, la persona que li agrada molt disfressar-se
muntar a casa seva una festa de disfresses,
fa una competició i la guanya ella.
Alba, no ets d'aquests. Podria ser-ho, eh?
Perquè això de jo organitzar les coses per guanyar jo,
sí que ho feia.
Aneu-vos apartant d'aquesta gent, mica en mica.
No és la que més.
La persona que conviu, o que té com a millor amic o amiga,
la persona descrita anteriorment.
Ha de fer veure que li agrada tot el tema de la disfressa,
però que si per ell o parella fos,
aniria un cap de setmana a la Cerdanya amb un llibre,
i quan dic llibre, vull dir un mòbil amb TikTok, Twitter i Instagram.
Aquesta persona no ha pres a dir que no.
Aquesta persona no ha pres a dir que no.
Veu l'alegria d'aquest ésser estimat
i diu, no li puc dir que no,
perquè li xafo pràcticament la festa de l'any.
La festa de l'any.
Llavors, abans de juntar-vos amb una parella o amb una persona,
doncs pregunteu-li,
t'agrada disfressar-te?
Sí? Vinga, doncs una altra.
La persona que va molt al gimnàs
i creu que el mes de febrer es pot ficar a una disfressa
te pot ensenyar cos.
Aviam, aviam.
Veus, per carnaval i carnesoltes,
molta gent passant fred, això és veritat.
De gladiador.
Era un dilema decidir una disfressa,
per la que no passes fred. Fem un juliol, doncs.
És igual, al final les festes es poden canviar.
Fotem un juliol.
Estaria bastant bé un carnaval a l'estiu.
Si una cosa teòricament no es pot canviar,
són les festes perquè acaben en funció del calendari.
És igual, ho estem canviant tot.
Canviem això, també. Ho estem canviant.
Gladiador de Pocahontas.
Hi ha gent que ha anat molt al gimnàs,
però, hòstia, estem al mes de febrer.
El Tomàs Molina ha dit que ve pràcticament fred polar.
Vull dir, no pots anar així.
Aneu amb disfresses que abriguin.
Després hi ha la persona que no li agrada disfressar-se,
però li encanta la festa
i sap que disfressar-se és el preu a pagar
per poder passar una nit fantàstica.
Normalment acostumen a disfressar-se de futbolista,
d'avi o d'àvia, de casteller, de hippie,
coses que impliquin poquíssim temps.
És poquíssim temps.
Vas un moment al Parti Fiesta, et compres unes rastes,
et fiques un xant del tonto...
Quatre coses i ja tens la festeta muntada.
No els agrada disfressar-se, tampoc...
Però són resolutius. Els agrada la festa.
O sigui, els agrada més la festa que disfressar-se,
i, per tant, s'han de disfressar.
Llavors, com ja he dit abans,
hi ha el pare i la mare que amb l'excusa
que el seu fill o filla es disfressa ho aprofita
per sortir una mica de la seva zona de confort.
De cop, la persona que t'ha fet el préstec a la caixa,
el senyor o la senyora que sempre va elegantíssim,
de cop te'l trobes vestit d'esrec.
Costa reconèixer, eh?
Costa reconèixer i això és fatal.
A més, hi ha la persona que es disfressa totalment sencera,
que compra la disfressa per internet,
i va amb una màscara i es proposa parlar amb tu
amb la màscara posada.
Escolta'm una cosa, superguerrer.
Et pots treure la màscara per parlar amb mi
perquè no sé on he de mirar un superguerrer.
Quan vas amb un tio o una tia amb una màscara,
on la miro...
Hi ha pares que normalment són els pares,
perquè hi ha pares que es disfressen extremadament més que els fills.
I això sí que fa una mica de cringe, és veritat.
És que utilitzen els fills per passar-s'ho bé ells.
Per disfressar-se bé ells.
I per últim tenim les persones com jo
que no ens disfressem encara que ens diguin avorrits,
som la resistència i cada dia hauríem de ser més.
Per acabar, i tornar a insistir,
si no és estrictament necessari, no us disfresseu
i celebreu les coses de la vostra manera.
L'hora d'allavar-se.
L'hora d'allavar-se.
Alba Riera i Andreu Joanola juguen a l'Hora d'allavar-se.
Un minut per arribar als quarts d'una del migdia.
Alba Riera i Andreu Joanola juguen a l'Hora d'allavar-se.
Quatre noms, un de viu, tres de morts.
Qui l'encerta i comença la setmana que ve...
A veure, Andreu, què proposes avui?
Són quatre noms, eh? Són tres morts i un viu, eh?
Has de descobrir el viu.
Chimoncheli, Galindo, Anita Egbert, Norman Foster.
El Norman Foster.
Va, tu, jo ja torno. Jo no torno.
A veure, tira.
Personatges d'aquí no hi queden viva. Eduardo Gómez.
Què és això?
El Maxi. Emma Penella. La Charo.
Marit Martín. Marit Bilbao.
Està poc a molt el nivell. Quants noms m'estimen?
Quema Cuervo. Vicenta. Els quatre avis.
Eduardo Gómez.
Està viva la Vicenta.
La Vicenta està viva?
Està viva la Vicenta.
Li queda poc, eh?
Totes les restes estan morts.
Comença la barriera.
És un llibre que m'ha fet molta il·lusió.
A veure, explica, va.
És un llibre de Jaume Llauredó i Jordi Llauredó,
de Barça Books, que entenc que deu ser l'editorial del Barça.
Han enviat el llibre aquí, eh?
Sí, que és a Pròleg de Joan Laporta i a Pílac de Xavi Hernández.
És una cosa fantàstica.
Són cites i frases de la història relacionades amb el Barça.
Mare meva, quina mandra.
Sí? Sincerament, sí.
A mi em van molt bé, perquè són frases...
i no has de seguir com un fil.
A la gent que no ens ha de llegir, això ens va molt bé.
Us poso el cinturó, que ens ho passarem bé.
Sou de carxofes, vosaltres?
Gent, és de l'aliment que m'agrada menys.
Els propers 30 minuts de la ràdio pública de Catalunya
n'erem dedicats a les carxofes.
Pep Noguer, bon dia a bona hora.
No n'encerto una.
És que al Joan l'hi passo perquè només s'ha de rematar
sol davant de porteria.
Doncs no li agrada la carxofa.
Tu fots un arròs i m'hi fots carxofa i me'n vaig del restaurant.
Noguer, com ho arreglarem, això?
Mira, a mi m'agradaria un dia fer un curset de cuina
amb el senyor Joanola i el senyor Escapa.
El dia que vols.
Tiri en feina, tiri en feina.
Però ho gravem, eh? Ho gravem amb tela, eh?
Alba, carxofa sí i carxofa no?
M'encanta la carxofa. A mi també m'encanta la carxofa.
Amb molta sal. Vinga, esclar que sí, vinga, la carxofa.
Es pot cuinar de moltes maneres diferents,
tot això ara ho aprendrem.
A més, és època de carxofa, eh? Sí.
No, és que si vas segons a l'estiu a un restaurant
i t'ofereixen carxofes d'aquestes, marxa perquè no és època.
Com la tòfona.
La carxofa et surt una mica més barateta, segurament, eh, Andreu?
Sí, sí, això és així.
Va, fotem-li la carxofa.
Vinga, fem una pausa i de seguida amb el Luguer i la carxofa.
Gràcies, Andreu, gràcies, Alba. Ara tornem.
El cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Som així. A casa nostra triem l'energia
que ens ajuda a fer tot el que volem.
Per això tenim bon preu Esclata Energia
que ens ofereix els millors preus.
I, a més, ens dona totes les facilitats
per instal·lar plaques fotovoltaiques
i ens compensen el 100% de la nostra producció.
Comforma-te a anar a bonpreuesclat.cat bar Energia
i festa de l'energia de Catalunya.
Els teus fills no necessiten saber a quin preu està la benzina.
Necessiten cantar amb tu en el cotxe de camí cap a casa.
I tu necessites la tranquil·litat
de poder seguir-los cuidant amb el millor.
Per això, a Denoni,
arrenquem l'any baixant els preus a un euro
amb la qualitat de sempre.
El que és essencial és ajudar-nos.
Yogurt Denoni.
Per gaudir del dia necessites el millor descans.
Ara, al Corte Inglés,
tens un 50% de desconta en una setmana.
El 50% de desconta en una selecció de matalassos
de les principals marques.
A més, del millor assessorament i finançament
en un màxim de 12 mesos.
Només del 10 al 28 de febrer a Hipercori,
al Corte Inglés, a la botiga web i app.
Finançament ofert per financiar al Corte Inglés
és objecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions al Corte Inglés Pones.
El petroli fa moure cotxes, camions,
vaixells i avions.
Fa funcionar maquinària industrial.
Genera electricitat.
Il·lumina i escalfa les llars.
S'han de fer de pneumàtics, plàstics,
medicaments, detergents...
Per això, quan puja de preu,
quedem atrapats pel gasoil.
30 minuts, a TV3 diumenge a la nit.
5 segons per donar-vos un bon motiu
per sentir-los cada migdia a Catalunya Ràdio.
Temps.
Digue-ho tu, Quim.
És que, Charlie, no sé si...
Pren Jordi, Jordi, i si expliquem allò...
No, no, Joel, allò, no.
Crec que hauríem de dir que jo formo part...
No, no, no.
6 segons i el vostre contracte quedarà immediatament rescindit.
Va, Quim...
El millor motiu per sentir
l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
el descobrireu cada migdia de 12 a 1.
Bé! Bé! Bé!
L'última hora, sempre l'última hora.
Amb Quim Morales, Joel Díaz i Charlie P.
Cada dia de 12 a 1 a Catalunya Ràdio, però pels pèls.
Mira, pels pèls, crec que t'ha dit calvo, Quim.
Soc Josep Pedrerol
i aquest cap de setmana,
en el totgira del gran David Clupés,
farem un gran desplegament per la Finlàndia Mundial de Clubs!
Claro que sí, periodisme!
Un moment, Josep, d'on ho treus, això?
A veure, que ho seguirem, sí, però no serà el partit principal.
Però, David Clupés, si no tenies gaire,
el Madrid va a ser el campeón del mundo!
Tu escolta i pren nota, Josep.
Dissabte al totgira,
viurem l'Eleves Barça de la Lliga F
i seguirem les semifinals de la Copa d'Espanya de futbol sala.
Diumenge, farem la prèvia de la Copa de bàsquet de Badalona
i farem bullir l'olla de la Superbol.
Quiero un puto de conexión en las tibeles de tremos!
Totgira!
Dissabte i diumenge des de les 4 de la tarda.
Amb David Clupés.
Hello and welcome to Felling the City.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
This week on Felling the Sink,
we're talking about skiing in the Catalan Pyrenees.
Fins de cinc.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món,
ciència, cultura, política, economia,
cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat.
Felling the Sink.
Listen to stories and debates from Catalonia.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Felling the Sink.
Passen 5 minuts de dos quarts d'una.
L'Arc de Noguer. Pep Noguer, bon dia.
Molt bon dia. Què tal?Molt bé, i tu?
Home, fantàstic.
Mira, aquí ja ho veus, amb ple de neu, aquestes alçades,
30 centímetres de neu,
que si vols venir, jo tinc pala, eh?, per tu.
Jo encara no entenc com hi ha gent que...
30 centímetres de neu a la Vall d'Avianya?
Sí, a 1.000 metres, eh?
A la Vall d'Avianya, el que és la vall, no n'hi ha,
però aquí dalt, sí, sí, aquí, ahir t'haig de dir
que vaig arribar per primer dia aquesta setmana...
I vas alocinar, no?, vas a veure la neu.
...i sort del tractor del veí, saps?, d'aquí, del Camp de Rodet,
perquè, si no, haig d'anar a un hotel a Olot, eh?, a dormir.
Perquè la Nevada Gran, què la va fer, dilluns, dimarts?
El dimarts, sí, sí, el dimarts del dimarts,
ja no vam ni venir aquí, tu, perquè si no...
Jo que estàs al costat de la carretera, però, clar,
algun dia haurem de fer aquests que treuen la neu de la carretera,
però que te la foten davant de casa,
llavors, no ho sé, saps?, hauríem de fer-ho d'alguna manera, això.
Clar, clar, o sigui, la màquina lleva neu quan treu la neu,
entenc que la neu va cap al costat, no?, cap al lateral.
Clar, sí, la lleva de la carretera,
però no de l'entrada de les cases o de l'entrada dels camins.
Llavors, tota la gent que viu en un camí o que viu a l'entrada de la casa,
doncs no podem... Que s'ha gelat, que s'ha gelat, aquesta neu.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Clar.
Jo avui estic ben estallat ja de caminar allò i d'anar-me enfonsant
que això és pitjor que fer la marató allà a la platja,
com van fer aquella gent de la pel·lícula,
doncs déu-n'hi-do.
Sort n'hem tingut, que estem plens d'energies aquestes setmanes,
cap a perquè hem fet el concurs de les botifarres d'o.
Home, aquest és mític de cada any, a prévi al carnaval.
O sigui, que has tastat botifarra, eh?
Sí, i botifarra de carxofes també.
No sé si a en Joanola li agradaria aquesta,
però fixa't que vam tastar 40 botifarres tradicionals,
30 botifarres singulars i 9 farcits de carnaval.
I clar, imagina't tu que de botifarres, per exemple, singulars,
que són aquelles que hi afegeixen cosa,
n'hi havia unes com això, amb carxofes, amb calçots,
amb patates braves, amb bolets, amb llardons,
amb pernil, amb llangonissa de pic i patapacic, etcètera.
I la que va guanyar va ser una botifarra, atenció,
una botifarra amb kimchi.
Ostres, això ve de Corea, eh?Sí, sí, sí, fantàstica.
Això, el kimchi és aquesta col fermentada, no?
Exacte, que li donava un gustet allò fantàstic.
En Ramon Hernando, de xarcuteria d'aquí Barcelona,
xarcuteria Hernando va guanyar el premi,
aquesta millor botifarra d'oham kimchi,
i la tradicional, tenim repetidor, perquè la va tornar a guanyar
en Xevi Codina de la carnisseria Codina de Tardell.
I el farcit de carnaval,
que em sembla que no ho has tastat mai, Roger,
el va guanyar també una xarcuteria d'aquí Barcelona,
fàbregues amb un farcit espectacular,
perquè el farcit es pensa que no es fan normalment amb un budell,
sinó que es fan amb el ventre,
és a dir, poden ser farcits de més d'un quilo i mig.
Fantàstic.
Doncs amb aquest tastet de botifarres
avui comencem aquesta arca de Noguer dedicada a la carxofa.
Tu en dius carxofa o escarxofa, Noguer?
Saps què em passa?
Jo, tot i que soc d'aquí dalt a la Garrotxa,
com que em passo tant de temps ja aquí a Barcelona,
a vegades començo a parlar massa, diguem-ne, normal,
massa convencional, allò, carxofa.
Però jo aquí dalt dic escarxofa.
Escarxofa.
Queda més bé. Escarxofat, també, allò.
Escarxofa, escarxofa.
De carxofes, bàsicament a Catalunya,
tenim la del Delta del Llobregat i tenim la del Delta de l'Ebre.
Tu la saps distingir, a simple vista?
Home, no. Saps què passa?
Una cosa és l'origen i l'altra és la varietat.
Llavors, a veure, aquí hi ha diverses varietats,
jo crec que també, segons diguem-ne,
la tipologia o de tres, quatre, cinc anys amb sa,
es van canviant varietats.
Sempre s'ha parlat molt de la blanca de Tudela,
però segur que, segons quin tipus de pegesos i pegeses,
ja comencen a fer diverses varietats,
sigui per la forma, sigui pel color, també,
o sigui perquè aguanta més.
Tot i això, també t'haig de dir que aquest any,
sobretot aquesta setmana, hi ha hagut una mala notícia
perquè amb aquestes gelades que hi ha hagut aquesta setmana,
una gran part, diguem-ne, de la carxofa,
ens sembla que no ens la podrem menjar.
Deixem que incorporin aquesta conversa l'Andrea.
Segur que és pegesa i productora de carxofes del Prat.
Bon dia, com estàs? Bon dia, com anem?
Ens has portat aquí una bona mostra.
Explica'ns què portes aquí a l'estudi, avui.
Us he portat una caixa de carxofes, recent cullides,
de la varietat blanca de Tudela,
una crema de carxofes i un paté.
Un paté, eh? Paté de carxofa, eh?
Sí. Oh, que bo. De les nostres.
Us han afectat aquesta setmana les gelades a vosaltres o no tant?
Ens ha afectat concretament un dia
i es van gelar les carxofes.
I a partir d'aquí hem tingut unes pèrdues d'un 80%.
Déu-n'hi-do. 80%.
Sí, un 80% de pèrdues.
L'humor de la planta és que té tres cardus.
El primer és el que s'ha gelat.
I ara estem esperant, a finals de febrer-març,
que torni a sortir l'altre cardu.
Ostres.
Per sort es podrà recuperar, perquè només va glaçar un dia el prat.
Clar, això, el prat, però...
O sigui, ens hem de fixar en aquestes dues varietats,
el prat i delta de l'ebre. Sí.
Quina particularitat té la del prat? Quines característiques té?
Les característiques són...
És més dolça i més intensa.
Hem tingut el sol.
El sol és superimportant perquè durant molts anys
el riu Llobregat es desbordava
i nutria aquest terreny de nutrients.
També tenim una cuifar i la proximitat al mar
fa que ens dongui un punt de salinitat superimportant
perquè tingui aquesta tendresa i aquesta dolça.
Noguer, estem parlant d'un producte que és molt estacional.
Sempre ho dius, que és a dir, desconfies si fora de l'època
de l'hivern d'aquests mesos et trobes carxofa al mercat.
Clar, és que, a veure, el que passa és que també...
El món és molt gran avui en dia i la globalització és la que és.
I per segons quines coses ens va molt bé.
Però clar, per exemple, a l'estiu, si hi ha carxofes,
evidentment no són d'aquí, és a dir, més o menys.
Aquí, aquesta zona del sud de Barcelona
fins al delta de l'ebre,
l'abril i maig, que és quan les temperatures ja comencen a pujar,
i depèn de quinze anys, el maig ja tenim temperatures d'estiu.
Llavors, ja no és el que és.
La carxofa és un vegetal, és una flor d'hivern i primavera.
Clar, jo no sé, i l'Andrés segurament ens ho pot dir,
si hi ha alguna varietat de carxofa que estan testejant aquí al Prat,
que sigui més... que llargui més, no?
O que, al revés, que sigui més primerenca?
Més primerenca, no.
Però la Green Queen ara mateix és una carxofa
que és més fàcil de plantar i dona més producció.
I, bueno, també es fa al Bajobregat.
Quan anem al mercat Noguer, tu saps triar les carxofes?
Home, sí, la veritat és que, a veure, ja...
Jo crec que la carxofa és fàcil triar-la, no?,
perquè tu ja ho veus, és a dir,
segurament que aquestes carxofes que avui t'ha dut l'Andrea des del Prat
són carxofes que són fantàstiques de color,
que tota la punta, diguem-ne, de tots aquests,
podríem dir, pètals de la carxofa,
són d'un verd immaculat,
que és una carxofa que tu l'agafes i és dura, és terça, no?
En canvi, doncs, una carxofa,
que tu te la mires allà a la zona on s'ha tallat,
de la part del tronc, que ja comença a ser una mica musti,
que les fulles comencen a ennegrir-se
de la part, diguem-ne, de tota la part del voltant,
i que la carxofa ja comença a ser, diguem-ne, tubeta,
doncs, home, ja dius, aquesta no sé què en farem, no?
Vull dir que, bé, potser sí una crema,
perquè, evidentment,
si té ja els últims dies, diguem-ne, de la seva vida útil,
doncs, mira, una crema o un pater, com ens deia l'Andrea,
encara el podem aprofitar.
Però, clar, una carxofa, quan és terça, quan és bona,
quan és gustosa, quan està plena d'aigua,
que, a més a més, no té aquell plumissol a dintre,
ostres, jo crec que és una de les verdures més agraïdes que hi ha.
De fet, n'hi ha que jo sempre dic
que entre un bistec amb carxofes o unes carxofes amb bistec
no sabria què triar-te, saps?,
perquè és que la carxofa té molta gastronomia per la seva textura,
pel seu gust, pel seu aroma,
sobretot, a part de cuita, sobretot crua, a mi m'encanta crua.
L'altra cosa és que la podem preparar de mil maneres diferents,
perquè brasa, paella, forn, encaixa a tot arreu, crua, no?
Sí, i, a més a més, ara, si us hi heu fixat,
s'ha posat molt de mod, aquests últims dos anyets,
fer-la confitada, és a dir, fer-la en un format, diguem-ne,
allò confitada amb un oli d'oliva verge extra, per exemple,
de tal manera que quan tu la tens ben confitadeta,
que està ben toveta, aprofites, i quan és tèvia, la vas obrint,
allò com si n'essis a punt de desfollar una flor,
i et queda la carxofa oberta i amb una dimensió molt més gran.
Llavors, tu aquesta carxofa la passes per una planxa,
allò que faci una bona reacció de mallar,
i, escolta'm, això és un bocato di cardinale, eh?
Andrea, com la prefereixes, tu?
Crua. Crua, eh?, directament?
O al forn. Amb amanida o...?
Sí, com si fos un carpaccio, la talles fineta,
l'amaneixes amb oli i sal, si vols una mica de vinagre,
i amb enxoves també li dones un puntet.
Sí, sí. Aquí hi ha una cosa molt important,
sobretot amb això, quan treballem la carxofa,
i jo, per exemple, que mira, estic fent el programa avui
des de la cuina i estic veient aquí els ganivets,
i una cosa que hem de tenir en compte és,
no utilitzeu mai ganivets de ser carbó per netejar les carxofes.
Perquè es fa malbé, no?
Més que fer-la malbé, és a dir, la ser carbó és una ser
que no és com la ser inoxidable.
Per tallar, per mi, és molt millor que la ser inoxidable,
però té un hubnicum que oxida, llavors.
Si utilitzeu això, ganivets de ser carbó,
que a mi m'agraden molt i els faig servir molt,
accepta per productes com el cas de la carxofa,
que et dic que estàs pelant la carxofa i ja l'estàs oxidant.
En canvi, agafar un ganivet de fulla estreta
d'aquestes puntilles de punta de bec,
que per mi són les millors per pelar carxofes, per netejar-les.
I si són de ser inoxidable, no tindreu aquesta oxidació
que tenen les carxofes.
On les hem de guardar, entre que les comprem i les consumim,
si passen uns quants dies,
nevera natural, fins i tot a temperatura ambient,
o, fins i tot, pregunto si es poden congelar.
Les podeu guardar a temperatura ambient,
al balcó, al rebost,
important dins de casa, no?
Amb la calefacció, es poden estovar i oxidar,
i si no...
Nevera, millor que no.
Si no, com a última opció, nevera.
Aquí hi ha una cosa que jo no sé si va bé, Andrea,
que, ja que és una flor, quan la tallem,
o si la comprem, la comprem, diguem-ne,
en una part del tronc, si posar-la, per exemple,
com si tinguéssim un ram de roses, és a dir,
agafes un recipient, un recipient de vidre,
li poses aigua i poses les carxofes.
S'aguantarien més bé, no?
Sí, podrien, però el millor és, si tens un balcó,
una terrasseta, amb una caixa,
les deixes a fora i les vas consumint mica en mica,
jo crec que aquesta és la clau, també.
Noguer, hi ha un plat que ja fa uns consens,
si et trobes a totes les cartes de restaurants pica-pica
o de tapes, que són les carxofes
servides com si fossin chips, inclús arrebossadetes
o enfarinadetes.
El que passa és que, oi que sí, t'hi has trobat,
a la carta ja és tot l'any.
Clar, què passa, no?, que la carxofa, per exemple,
que és una verdura que, diguem-ne, que té aigua,
però no té tanta aigua com pot ser un enciam o una escarola,
doncs bé, hi ha una gran indústria, diguem-ne,
de la carxofa confitada, no?
Llavors, què et permet?
Et permet, per una banda, tenir carxofes tot l'any
i per l'altra, diguem-ne, ara, quan és temporada,
sobretot que les compres fresques, tallar-les finament
i fregir-les, és a dir, ara, per exemple, això que dius tu,
uns chips de carxofa, doncs te'ls trobes a molts de llocs
i fora de temporada,
que hi ha molta gent que compra carxofes congelades,
o inclús, diguem-ne, avui en dia, carxofes gairebé,
n'hi ha tot l'any, una altra cosa és que siguin d'aquí, eh?
Però després la gent, què fa, doncs?
Fa la carxofa allò que, diguem-ne, a vegades a la romana, no?
Una pastina amb una mica de farina, amb aigua ben freda,
o aigua amb una mica de cervesa, una mica de sifon,
un pols de sal, una mica de llevat,
la passes per la pasta i la fregeixes.
I això, diguem-ne, que avui en dia allò,
com si fos una mena de bronyol de carxofa, eh?
Doncs li combina bé, la veritat és que li combina meravella.
Ara, s'ha de tenir en compte, Roger,
que quan fas aquests chips, a l'hora de fregir, què ens passa?
Que depèn de com tallis tu la carxofa,
és a dir, si a la carxofa tu li poses una gran part de pell
que queda oberta,
pot ser que, quan tu fas el fregit,
aquesta part de les puntetes, les fulles de la carxofa,
et quedin més cuitetes que les altres, eh?
Llavors, s'ha de controlar molt bé la temperatura.
Jo sempre dic que es vagili i que es cuini entre els 160-180 graus.
I això sí, molt important,
no poseu allò, vinga, 5 carxofes juntes a fregir,
perquè fotreu un xef ranxo de combat, eh?
Les carxofes, quan les fem així amb chip, les hem d'agafar.
Jo sempre dic, el millor és, una a una, parlar-les, tallar-les,
o fer-ho entre dos, enfarinar-les lleugerament,
fregir-les i menjar-les.
Perquè cal tenir una cosa molt important,
i és que el chip dura el que dura, eh?, en el cas de les verdures.
Vull dir, la patata és una cosa perquè es deshidrata molt bé,
però la carxofa, depèn de com la tallem,
doncs, clar, serà més o menys chip.
Sí que és veritat que és un producte amb un punt romàntic,
perquè de la carxofa sabem que té cor, no?
A mi és la part que més m'agrada, el cor de Gus Noguer.
No sé si tu en tens alguna preferida, l'Andrea.
Home, jo no sé vosaltres, però a mi, per exemple,
ara parlàvem amb l'Andrea, que li agraden molt crues,
a mi m'agraden molt guisadetes.
Jo no sé, tu, Andrea, per exemple,
unes carxofes amb unes mongetes del ganxet
i una miqueta de tripa de bacallà, o així,
t'agrada el terme del guisat?
Sí, moltíssim. A mi m'agraden també amb calamars.
A mi m'agraden la ceba, putxadeta, amb carxofa i calamars.
També està boníssim.
O si ho afegeixes a les paelles, també.
Li dona un punt diferenciador, molt bo.
I després, he vist que ens has portat també una crema de carxofa.
Sí, crema de carxofa.
També la feu vosaltres, aquesta crema?
Sí, ho portem a un obrador i ens ho fan ells,
amb els nostres productes.
Aquí ha sigut la carxofa pura, i què més hi ha?
Què més hi porta?
Patata i sal i pebre, sí.
Què dinaràs avui no què?
Avui tinc una reunió d'aquelles de restaurant.
Ah, o sigui que avui no cuines, eh?
Avui aniré cap a un hostal dels ossos
i no sé si menjarem carxofes, això, a la flama,
que hi ha una cosa que jo no sé, Andrea,
si tu tens aquesta andròmina, és a dir, a les ferreteries,
hi ha una andròmina per coure les carxofes, això, a la flama,
no com si fessin calçots.
Imagineu-vos, diguem-ne, una uera més gran,
és a dir, mi de carxofa, amb el mànec,
és a dir, com si sigués les grielles de la brasa,
però que tu pots agafar la carxofa, tallar-li el tronc,
posar les carxofes cap per món i posar-les a la flama.
Són fantàstiques.
Jo no sé, Andrea, si això al camp esmorzeu carxofes d'aquestes.
Sí que ho he vist, però nosaltres som més rústics,
i ho fem directament.
I posem el cul cap a baix, i així es fan.
I com les aguanteu?
Com una mica s'aguanten soles, sí, no tenim problema per això.
Doncs avui hem fet aquest tastet de carxofes,
ara que és època i ara que és quan hem de menjar.
Què s'acaba la temporada quan deixa d'haver-hi fred cap a l'abril?
Abril, maig.Abril, maig s'acaba.
Andrea Segú, pagesa productora de carxofes del plat,
moltes gràcies per acompanyar-nos.
Deixa'm dir també que qui s'emporta aquests sortets
que teníem en marxa a les xarxes del suplement,
que és una bateria de cuina Bra Efficient obsequi de Bra Mònix,
és l'usuari Invisible Band.
Bon regal, avui, entre tots els participants, gràcies als que ho heu fet.
Pep Noguer, que vagi bé pels hostels dels ossos, quina enveja.
Si vols venir, ho saps, eh?
Em queda una mica lluny. Avui dinarem a casa.
Una abraçada, Pep, gràcies.Apaciau, salut.
Petita pausa i encarem la recta final del suplement. Fins ara.
Amb Roger Escapa.Som així.
A casa nostra triem l'energia que ens ajuda a fer tot el que volem.
Per això tenim Bonpreu Esclat Energia,
que ens ofereix els millors preus
i, a més, ens dona totes les facilitats
per instal·lar plaques fotovoltaiques
i ens compensen el 100% de la nostra producció.
Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barr'energia
i festa de l'energia de Catalunya.
Aquest 2023, a TV3 i TV3 a la carta,
les sèries en català que estaves esperant.
Som-hi.
Prepara't per l'estrena de grans produccions pròpies.
Estem a punt d'aixecar-te l'octubre.
Espera, és real!
I una selecció de sèries internacionals d'èxit.
El rei és mort.I què passarà ara?
Un 2023 de sèries en català a TV3 i TV3 a la carta.
A Hipercòria el supermercat al cort inglès sempre tens bons preus.
Com ara el llucet de palangre,
peces d'una a dos quilos a nou amb 99 euros al quilo.
I una de maduixot de Huelva que té la segona unitat al 50%.
Si en compres dues, la segona terrina et surt amb 50 euros.
A Hipercòria el supermercat al cort inglès.
A la botiga web i art.
Però es vàlids a la península i les balears.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya, audio, audio.
Hello and welcome to Feeling the Sink.
Com podem convertir l'eparsitat en un repte?
Cap a un bar al món de demà en comunicació?
Això és Longuàrdia.
A la ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enrique Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandez,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sartre.net.
Catalunya, audio.
Ciutat Maragda.
J.B. Foix. Josep Vicenç Foix.
J.K. Rowling. Joan Kathleen Rowling.
Ernst Theodor Amadeus Hofmann.
J.R.R. Tolkien.
Joan Roral Ruhl Tolkien.
Fyodor Mihailovits Dostoyevski.
Úrsula Kali Wynne.
Úrsula Kreber de Wynne.
Per ràdio, en versió més curta.
En podcast, en versió allargada.
Ciutat Maragda.
Cada setmana a les 11 de la nit,
la literatura ampliada a Ciutat Maragda.
Amb David Guzman.
El teu enllaç amb la cultura?
A Catalunya Ràdio.
El 24, 26 i 28 de febrer,
al Teatre Tarragona,
l'auditori Enric Granados de Lleida
i al Palau de la Música Catalana,
Katia i Mariell Lavec,
amb la Francho Berfil Harmonia,
interpretaran el concert
per a dos pianos i orquestra de Mozart.
Una obra en què la compenetració
entre les dues parcelistes és clau
per transmetre la bellesa d'aquesta partitura.
Més informació a franchoberfil.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 15 de febrer al 12 de març,
simultàniament al Teatre Tantarantana
i a la Fundació Joan Brossa,
centre de les arts lliures Blanc.
Dos espectacles que es representen de forma simultània
que neixen de la mateixa obra escrita
per l'autora anglesa Alice Berg,
la desigualtat Sereta.
Més informació a tantarantana.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Dos minuts per arribar a l'1 del migdia.
D'ahir, Clopés, què tal? Bona tarda.
Avui connectats al Tot Gira,
tot i que el Barça no juga fins demà.
Demà, al camp del Vila Real.
Partit molt complicat.
El Barça té bon calendari,
però té un parell o tres de sortides complicades.
Demà, al camp del Vila Real, de Quique Setién,
que ahir ja va parlar, el vam sentir.
Es va desfer analògics cap al seu Barça.
Però...
Això de seu Barça...
Li va durar poquet.
Sempre ha admirat el Barça
i sempre ha tingut bones paraules pel Barça.
I ahir les va tenir per Xavi,
que considera un entrenador privilegiat.
L'Espanyol quan juga? Juga dilluns.
Ahir va fer el Girona, que va fer el pitjor partit de la temporada.
Llàstima. Horrorós.
A veure, tenim un coixí.
Ara són dos punts de marge respecte al descens,
però no es pot despistar el Girona,
perquè ahir vam veure en Girona molt desdibuixat.
L'Espanyol jugarà dilluns contra la Real Sociedat
i demà ho farà al Barça al camp del Vila Real.
I saps que avui hi ha la final del Mundial de Clubs.
A Madrid estan, no diré eufòrics,
però sí, inflant aquesta final,
que jugaran contra l'Hilal...
No m'interessa.
El mèrit és arribar-hi, guanyar-la.
A veure, normalment els rivals dels europeus
acostumen a ser molt més febles.
A més, aquest any, el Flamengo,
que és en principi el favorit per passar la seva semi,
va perdre davant d'aquest equip l'Hilal,
que és el calilo asiàtic.
L'Hilal.
Sí, sí, equip de l'Aràbia Saudita,
que serà el rival del Real Madrid.
Doncs ja ens ho explicaràs.
Sí, exacte. Bé, si vols avui...
Sí, sí, sentirem.
Nosaltres no farem la transmissió perquè les no plegarem,
així no haurem d'explicar la victòria al Madrid.
Que ja t'ho dic ara, que potser m'he de menjar les paraules,
però dono per fet que el Madrid serà campió d'aquest Mundial.
Molt bé, doncs, a partir de les 4,
el Tots Girona haurà de ser de clubers. Gràcies.
Gràcies, adeu.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte
l'hem fet pússita a la coordinació d'informatius Neus Bonet,
redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Joany, Mícara Loz i Marina Dela Cruz,
producció Sara Lleuat i Sònia Olufeu,
control tècnic Marc Peyron i Macía Closes
i el control central, el Manel Gil.
I tornem demà, des de les 6 del matí, i fins que faci falta.
Salut i ràdio a tothom. Bona tarda de dissabte.
Bona tarda.