Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
La presidenta de Junts, Laura Borràs, assegura que és de vergonya aliena que el president
de la Generalitat per Aragonès hagi donat per superat el pacte d'investidura amb Junts
per Catalunya, que li atorgava aquesta formació en la presidència del Parlament.
Borràs ho ha dit fa molt poca estona, des de Vilalba dels Arcs a la Terra Alta, on Junts
fa avui el seu Consell Nacional.
Produeix una certa vergonya aliena sentir el president aragonès dient que el pacte
amb nosaltres per presidir el Parlament està superat, perquè aleshores el que estaria
superat i afectat també és a la seva pròpia presidència.
Borràs també ha donat per acabada la taula de diàleg i ha acusat Esquerra de blanquejar
partits i institucions de l'estat espanyol.
D'altra banda, la presidenta sospesa del Parlament ha tornat a defensar la seva inocència
després que el judici per la seva gestió al capdavant de la institució de les lletres
catalanes hagi quedat víspera a sentència.
Els màxims dirigents del partit també han tancat files amb Borràs i han qualificat
el seu cas de judici polític.
La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, ha sortit en defensa de la llei
del només CSI de les ministres de Podem, Irene Montero i Oné Bellarra.
Rovira ha denunciat que darrere de la polèmica per la reforma de la llei hi ha una campanya
masclista.
Que no estem combatent casos com el de la Manada amb aquesta llei, però com és que perdem
el relat?
Com és que perdem l'objectiu de protegir el dret de decidir de la dona, de decidir el
que a nosaltres ens doni la santa gana?
L'ha rearmat el patriarcat, l'ha rearmat.
El patriarcat està sortint de l'armari.
Les restriccions en el consum d'aigua a les llars, si arriben, serien a partir de la tardor.
Aquesta és la previsió que ha fet avui el catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona,
Narcís Prat, en una entrevista al Canal 324.
L'aigua de boca amb la situació actual sembla ser que podríem arribar a la tardor i tot.
El que afectarà més serà sobretot l'agricultura, els radius de parts i jardins, que tot això
ja s'està limitant.
Hem de tenir en compte que ara fa fred i per tanta por que es fa servir tanta aigua per regar gespes,
el regadiu està pràcticament parat perquè la temperatura és baixa.
A l'Iran, dotzenes de nenes han hagut de ser hospitalitzades avui perquè les han enverinat
amb gas quan estudiaven a l'escola.
Aquests enverinaments han passat en quatre escoles, però el país viu una onada d'intoxicacions
per gas en centres educatius femenins.
Des del mes de novembre, un miler de nenes han estat enverinades en diverses ciutats de l'Iran
i les Nacions Unides han reclamat a les autoritats d'aquell país que investiguin els fets
i que introdueixin la legislació efectiva per impedir aquests actes discriminatoris.
La dona més vella del món, la catalana Maria Branya, es fa avui 107 anys.
Nascuda el 4 de març de 1907, Maria Branya celebra avui el seu aniversari la residència
a la ciutat d'Olot, on viu des de fa 22 anys.
Ha viscut els fets més destacats dels segles XXI i XXI i al gener es va convertir en la dona
més longeva del món quan va morir la francesa Lucille Rendon, que fins aquell moment ocupava
la primera posició.
Maria Branya s'utilitza un perfil de Twitter per comunicar-se amb el món i avui ha penjat
un missatge on recorda que és el seu aniversari, com dèiem, i que ha hagut d'arribar una data
avançada per apreciar el silenci.
Esports Maria Guixà.
A primera, el Girona juga a les dues al camp del penúltim classificat, el Getafe, l'equip
gironí busca la tercera victòria seguida en el seu partit número 100 a la primera divisió
d'aquest partit, el podreu seguir al totgira de Catalunya Ràdio.
Avui també es disputen les semifinals de la Copa Masculina d'Uke i Patins, que es disputa
a Calafell, són aquestes Voltregali C o les 6 i Barça Reus a les 9.
Amb Ascet a la CB, 21ena jornada, avui 3 dels 4 catalans tenen partit amb aquests emparellaments
Manresa, Fuenlabrada i Unicaja, Girona a les 6, i Saragossa, Barça, 3 quarts de 9, pel que
fa a la lliga femenina, que dir la seu estudiant és a partir de les dues.
A l'europeu de l'atisme amb pista coberta d'Istanbul, el Palamusia del Meixals s'ha
classificat per la final dels 3.000 metres llisos, amb la segona millor marca dels participants.
En canvi, la Vilafranquina Xènia Benac ha quedat eliminada a la primera eliminatori dels 60
metres tanques.
Destacar que a la tarda, a les 6, la banyolina Esther Guerrero disputa la final dels 1.500 metres
llisos.
I avui també s'hi disputa la prova individual del Mundial d'esquí de muntanya a buit d'ull
a l'Alta Ribagorça, en presència de 6 esportistes catalans.
Última hora, Pau Rubina, bon dia.
Bon dia, sí, en marxa la prova individual race, en categoria sub-18, sub-20 i sub-23,
en categoria masculina absoluta, victòria pel Suís Ramí Bonet, segon i tercer lloc
per atletes italiens, en categoria femenina ha guanyat la francesa Axel Gaixet Molaret,
segona i tercera posició també per a Itàlia.
I, per a l'esquerra, Gaixet Molaret ha guanyat tot el que s'ha presentat, 3 orts consecutius.
Pendents, doncs, aquí, com deies, dels atletes catalans, per si cau alguna medalla, amb
les esperances posades sobretot en l'esquiadora Laia Sallés.
Pau Rubina, Catalunya Ràdio, pistes de buit a ull.
El suplement, notícies, entreteniment i hi-hi-ha-ha, amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts de les 12.
Passen 6 minuts de les 12.
Passen 6 minuts de les 12.
Ach!
Amb l'Alba Riera i l'Andreu Jaunola preparats per aquests premis en rock que podreu degustar
en directe aquesta setmana a través de TV3 i Catalunya Ràdio, la gran gala de la música en català a Girona, 25 anys,
i això ens serveix per parlar-vos una mica de l'amor en català a través de les cançons, Alba.
Ja sé que és el meu tema preferit.
Sí, ho hem notat.
És la meva obsessió, eh?
I la veritat és que jo soc una persona que escolto moltes cançons d'amor.
M'agrada molt buscar les lletres a Google. Lírics, Google. Lírics. I via sona.cat, crec que allà les penja molt.
A més, jo soc una persona de rebussar-me en el drama. M'agrada fer la croqueta en el tema.
Llavors, quan vull arribar a certes emocions, jo em fico cançons d'amor i endavant.
Llavors, avui parlem una mica de cançons que m'han acompanyat en moments pels que en realitat tots hem passat o passarem,
perquè en realitat és com descriure una mica algunes fases, alguns estadis de l'amor, que no podran ser tots, però a través de cançons, d'acord?
I a més és que hi ha una cosa que m'encanta de les cançons d'amor que és...
Tu normalment ens creiem persones molt originals, molt úniques, molt especials,
però després quan busques les lletres de les cançons d'amor de tothom, tothom passa pel mateix.
Es queden els mateixos estadis vulnerables, fa les mateixes absurditats i les mateixes bogeries.
Llavors a mi això em fa com sentir molt... connectar.
Tu connectes, eh? Jo connecto. Jo connecto moltíssim.
I a més a més, com que trobo que estem en una època que és veritat que sabotegem molt l'amor romàntic, jo m'he encarregat de fer-ho també.
A mi m'agrada com a vegades torna aquesta cosa costumista de...
Bé, doncs, nòvio-nòvia, davant.
Vull dir que avui no parlarem com de fases de solteria, etcètera, etcètera,
sinó parlarem de l'amor, parella, parella en el centre i vincles, val?
Aleshores, comencem. Jo crec que és aquesta la primera fase de tothom que seria l'amor platònic.
El primer amor, que és un amor que realment només passa al teu cap, te l'inventes absolutament.
I hi ha una cançó que és única i indiscutible que parla sobre això.
Bueno...
Això no pot posar mai a tot Catalunya la butxaca.
Ningú ho ha superat, això.
És que no... Que guapa.
A mi em segueix posant la pell de gallina, aquesta cançó. És molt fort.
A veure, aquesta cançó que jo crec que tots posem, a més, quan l'escoltem com una cara de patiment...
Fins i tot la va cantant català Shakira Fiquet.
La Shakira. Vaig estar a punt de posar aquesta, però vaig dir que no, no, no.
Aquí només n'hi ha una.
Llavors, tots posem com una cara de patiment absolut quan escoltem aquesta cançó,
perquè crec que tots hem passat per aquesta fase algun cop a la vida,
que bàsicament és la fase en què ens inventem una història d'amor i ens obsessionem.
O sigui, quan diu botx per tu és que realment, literalment, et tornes botx, fas absurditats...
Vosaltres us ha passat també. Com recordeu el vostre primer amor?
Malament, segurament. Fatal. No correspon.
No tens eines, no correspon. És una cosa com absolutament platònica.
I potser, o sigui, com tiraré una mica de tòpics, però realment no et tornes a enamorar així.
No per la persona, sinó perquè aquest descontrol absolut no el tornes a viure.
Et he de dir també que hi ha una cançó que a mi m'agrada molt que us volia posar,
que és una versió que han fet els Petit Ibéric, el Petit Ibéric, no sé si el coneixíeu,
que la podem posar de fons, que ha conversionat aquesta cançó de botx per tu,
i que ens demostra que és impossible superar això i sempre la reviurem.
A la terra un miig d'estric
i n'estic boig per tu
Em passo els dies
a esperà'l a mi
Ja sabia jo...
A mi soc poca amant de les eleccions.
Us volia posar a prova.
Està molt bé aquesta cançó.
Està molt bé.
Espera un moment, que hi ha aquí uns efectes.
Puja, puja.
L'autotune també.
Us estic ensenyant moltes coses.
Sembla que encara estic aquí ahir a la nit.
Home, plataforma, això no pot.
A veure la tornada, com la fem.
Mare de Déu.
Està molt bé.
Per què ho fem?
Sembla que vagin obrint i tancant finestres.
Segona fase.
Vull que escolteu aquesta cançó,
que és de Falciots Ninja.
A veure, aquesta cançó
és una cançó com aparentment d'amor normal.
Vull dir una persona que li agrada a una altra persona,
però al final té una frase que m'agrada molt,
que és que ell simplement es desperta
i diu, ja no sou nets,
no en tinc ni idees,
desaparegut.
I a mi em fa molta gràcia,
perquè trobo que és un dels primers aprenentatges
que fas en qüestions d'amor aquest.
Si hi ha una relació sempre
en la que tu no t'has enterat i t'han deixat,
o sigui, com passa molt a les relacions del principi,
que no tens tanta consciència de res ni experiència,
ni tampoc diners per anar al psicòleg,
ningú t'ha treballat,
llavors no te n'enteres i et passa l'amor per davant
i de cop la persona.
T'ha deixat que també és lo típic,
o sigui, és una mòrdia, jo crec, del que te'n refas ràpid,
i també és el típic que
després dius, ho va deixar ell,
però em va fer un favor, m'ho explico,
sabeu aquella típica frase que ens passa en aquesta fase.
I ho preguntes.
Ho hem deixat ja.
Això s'ha acabat.
Em sembla que també és una fase de l'amor que es viu,
que és el que estàs empanat a una figuera
i no t'has enterat del sentiment de l'altra persona.
Ha passat.
Ara, això sí, anem a parlar de les crisis de veritat.
Vinga, va.
Escoltem aquesta cançó.
A quin precis instant tot és tan placit i tan clar que em veïn
ganes de cridar res no m'escalten
res no m'escalten
res no m'escalten
Fantàstica.
Quins són?
Bàsicament el que explica aquesta cançó, quan tens por de parlar,
de dir alguna cosa que no t'agrada, de deixar anar una altra mentida,
por de callar, per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber que rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga,
és quan ja te n'adones que l'altra persona no està bé,
deixes de ser tu mateix, comences a impostar una actitud
i la teva relació es tancarà.
És molt dura aquesta lletra, però és totalment real,
hi ha un moment on tu ja no estàs de nou amb la teva parella
i saps...
És que engabaldar, quan s'hi posa, pot ferir,
és dels millors lletristes que tenim a aquest país.
I tant.
Anem a una altra fase que és bastant de les meves preferides,
perquè aquí comences a deixar de ser un inconscient.
Ho hem de fer pujar, jo estic molt avall ara.
Entrem a la fase assimilació.
Vull que escolteu aquesta cançó d'Esbatlana.
Deixa'm dir-te el que et vull dir
Ja fa temps que t'ho vull dir
I perdona que no sigui un com estàs ni com va tot
Se'm fa tan estrany ja saber res de tu
Aquesta cançó és el moment en què comences a despertar
d'aquesta inconsciència per la història viscuda,
i és una fase que m'agrada perquè la raó comença a guanyar l'emoció.
Llavors, el que explica aquesta lletra és...
Deixa'm dir-te el que et vull dir, ja fa temps que t'ho vull dir
i perdona que no sigui un com estàs ni com et va tot,
se'm fa estrany no saber de tu i diu que li vol escriure una carta,
però com que no la vol descol·locar, fa un pas enrere.
Són aquells whatsapps que estàs a punt de mirar i al final l'envies,
aquelles històries que dius no cal fer la nota, vaig a eliminar-ho,
no passa res, ja tens encara l'impuls de l'amor i de la història viscuda,
però comences a fer les coses una mica bé
i comences a deixar de fer el ridícul, bàsicament.
És la fase assimilació, està bé, aquesta fase.
És quan els amics ja et diuen home, allò era hora,
esclar que tu ho estàs fent molt bé, tal i qual,
i tu vas superant-te tu mateix.
És veritat que moltes vegades crec que allarguem els sentiments
dintre de les relacions d'amor,
no sentir res per ningú és com a estrany.
És fàcil que quan s'està acabant una relació,
tot i que ja sàpigues que això no tornarà a ser el que era,
és impossible que tornis amb aquella persona,
segueixis a arrastrar una mica aquest sentiment
i hi hagi moments que tinguis ganes d'escolar-li un missatge,
que tinguis ganes de saber què passa, perquè tu vols sentir.
Home, ens està despullant, avui.
Jo ara mateix, jo no faria la meva secció.
Has passat per algunes d'aquestes fases?
He passat per tot arreu.
He passat per tot arreu, Alba, vull dir.
Estàs descrivint la vida de tothom.
Quan la droga s'enfonsa, m'agrada.
Jo estic enfonsat per diverses coses,
però ara mateix per aquesta també.
Doncs ara espera't amb la cançó que ve ara.
És tan fràgil, no el puc ni mirar.
Semblava impossible que es pogués trencar.
M'és de culpa meva, ja no puc canviar.
És curiós perquè la Julieta és joveníssima
i fa molt poc que ens sentim a parlar,
però ja té una cançó d'amor per totes les fases.
Mira, és que estic molt d'acord amb això que diu Roger.
De fet, jo m'ho plantejava l'altre dia i dic
que la Julieta té moltes històries d'amor aviscut,
per saber-ne tant.
A més, és monotomàtica perquè només escriu sobre l'amor,
que està molt bé.
Mishima porta 25 anys de trajectòria
i només també ha parlat d'amor, que està molt bé.
Julieta serà l'artista més gran d'aquest país.
Va camí de zero.
Ho dic avui.
No sé quin dia som avui, però quin dia som?
3, 4 de març?
4 de març.
El cas és que aquesta cançó va ser de les cançons
que més vaig escoltar l'any passat,
i ja està arribant a aquella fase on ja estàs absolutament
al final del dol.
M'agrada molt una frase on ella diu
va ser culpa meva i ja no ho puc canviar,
potser ja ho saps,
però a més d'aquí poc ja em trec el carnet,
et trobo a faltar,
però tampoc no tornaria al passat,
que són ganes d'explicar coses a l'altra persona
que faci dolor haver-ho deixat però saber que
ja no vols tornar.
Aquí ho tens superat. Igualment hi ha dolor en aquesta fase.
I a més, el si ha de ser serà,
que és la frase d'aquesta cançó,
és que més es repeteix en totes les relacions amoroses.
El si ha de ser serà i si no ha de ser no serà,
que és bastant absurde en realitat.
Sí, perquè en realitat no serà.
No serà. És un no serà.
És un consell molt barat que tenim tots,
el tenim com a la punta de la llengua,
quan algú et diu mira, tranqui, si no havia de ser,
no havia de ser i no passa res,
i ens caiem tan panxos.
Però això és com la frase i l'important és participar,
és una cosa terrible. Exacte.
Però bé, la cançó és increïble i a més aquesta cosa
que l'amor és tan fràgil no el puc ni mirar,
i amb la nostra història d'amor, potser ens trenquem una miqueta.
Aquestes són les rimes que li agraden a l'Andreu.
Alguna he posat per a l'Andreu.
És que a més, a més t'hi haig d'agradar molt.
Ja ho hem notat.
Pugem un moment.
No cantes bé, oi?
No, però això és tietre amb fàgica i aixecrim, no?
Molt bé, exacte.
Aquí és quan ja torna a sortir el sol, nois.
I això és quan et comença a agradar una altra persona.
Aquest moment és molt interessant,
perquè de cop totes aquelles ratllades que havies tingut per algú
desapareixen, l'altra persona te les suda,
és una cosa increïble.
D'un dia per l'altre et despertes i dius,
ah, però que tot allò, en sèrio, era necessari?
Jo, nois, tinc la prova,
si teniu dubte si us agrada algú o no,
el que heu de fer és quan s'aixeca pel matí,
tu el mires, si el trobes guapo, és que tu ja estàs enamorat o enamorada,
i ja t'agrada.
Això vol dir que ja heu dormit junts.
Clar, però quan ja estàs en aquella fase que t'estàs enrotllant amb algú,
és aquest vaig per tu,
aquesta és la manera de saber si seguir endavant o no.
Tu la teva parella vas a trobar guapo o guapa, no?
És obligatori.
Pregunto, no és una pregunta que faig.
Jo la meva parella trobo guapíssima.
Tothom ha de trobar guapo o guapo la seva parella.
Sí, a la seva manera, sí, i tant.
Aquesta idea que no per dedida he cancel·lat tots els plans,
que és aquell moment on sempre estàs disponible,
curiosament sempre acabes al mateix lloc que l'altra persona,
busques la manera de dir-li sense,
dir-li què faràs i on aniràs, a veure si coincidiu,
i et fa una trucadeta i tu estàs allà.
És una fase molt bonica, però molt esgotadora,
perquè està plena de balabars.
Estàs entregadíssim.
I a més parla molt de l'olor coco,
que aquesta noia seria una mica la meva obsessió.
Per mi, no el coco, sinó l'olor d'una persona,
pot fer que m'enganxi.
Tant cert.
Tant cert.
Com que tu i jo som altres.
Com que tu i jo som altres.
Andreu, ets un cunyet.
He trigat dies a dir-ho, però ets un cunyet.
El cunyet de Catalunya soc.
Un cunyet.
El fort és que està molt a gust amb aquest cunyet.
Cada vegada que sona una cançó l'has de taralejar.
No sé si la gent m'està veient o si ens estan filmant,
però m'hi faig molt.
Aquesta cançó m'agrada molt.
Aquesta cançó és la fase t'estimo.
És la fase cap de la consolidació.
Aquesta lletra ho diu tot.
Jo no vull fer el meu avui.
Tu estàs una mica en aquesta fase, jo també.
És la meva fase actual, la meva fase preferida.
I la fase preferida de tothom.
Perquè no hi ha molt patiment, hi ha molta seguretat.
És un gust.
Tots són dies bons.
Es valora, s'aprecia, es disfruta.
I veus que, escolta, un t'estimo.
És que tenim una paraula molt bonica en català.
És que t'estimo és increïble.
Té molt de temps.
Pots parar, sisplau?
Et tallaré el micro.
Per favor.
Va, l'última.
Ben volgut.
Permet'm a suposar
que, malgrat no haguem gaudit
de presentació oficial,
més o menys així com jo estàs assabentat
de la meva existència,
et trobes l'ex.
Això em sembla increïble,
és de les meves cançons preferides.
No es troba l'ex, es troba el nòvio de l'ex.
Exacte, és quan tu ja ets la segona.
Quan tu ets la segona nòvia,
aquella persona té un passat i tu et trobes amb el seu passat.
Em sembla molt adient que s'hagi fet una cançó sobre això.
Hi ha dos tipus de persones, jo crec.
Els que volem saber el passat de la nostra parella i els que no.
Vosaltres de qui en sou?
Jo especialment no el vull saber, però si el sé tampoc passa res.
A mi m'interessa moltíssim.
És que em dóna moltíssima informació.
Jo estic amb un entremig.
No necessito conèixer tots els detalls.
Una cosa que em passa és que mira fotos de la meva parella
amb la seva ex parella.
A mi m'agrada això.
Tu has mirat fotos de viatges de nòvios.
A Instagram, sí.
Hi ha una cosa que m'agrada d'aquí.
Jo penso que en aquell moment s'estimaven.
En aquell moment es deien t'estimo.
I em dona molta curiositat pensar
què li agradava d'aquell, quins codis tenien i per què jo ara estic aquí.
A mi és un àlisi que m'encanta fer i el disfruto moltíssim.
No ho comparteixo.
És una manera sana de conviure amb els ex.
Ja, però al final no ho comparteixo.
Està molt bé que no ho comparteixis.
No puc compartir tot amb tu tampoc.
Però aquesta lletra...
Tu te l'emportaries al convidat del casament.
Jo soc la típica persona que pot ser que acabi fent això.
Però també és veritat que quan estàs en aquesta posició,
en aquesta segona,
quan et trobes l'ex parella del teu ex,
la teva parella ho fas des d'una posició de privilegi.
Perquè tu ja ets la nova.
També és veritat que hi ha segones
que t'han parlat malament una putada.
O sigui, ser la Claratxia ara mateix, per exemple,
em sembla terrible.
Sí, sí, hi ha motxilles molt grans darrere.
Aquesta és la cançó que li podria haver cantat Shakira a Claratxia.
Sí, en català és benvolguts, en castellà és despistat.
Sí, sí.
Però bé, em sembla molt important,
perquè és molt important tancar amb això,
perquè és una faceta amb la qual tots hi convivim.
De fet, no tanquem ben bé amb això.
Ara faré una cosa molt de ràdio antiga
i em fa una mica de vergonya.
Però aquesta cançó era única i espacial
per dedicar-li al meu nòvio,
perquè li encanta i és la cançó d'amor preferida.
El podem trucar o no?
Petit de Caleril sento.
Sí, home, però què és això?
Per això, com que això no ho seria trucant-lo.
Venim al telèfon del...? No, en sèrio.
Pobres morts.
Nosaltres ja el podem trucar.
Però, home, era una cosa, la cançó d'amor,
i he volgut dedicar-l'hi perquè les comparteixo.
Això vol dir que tenim una llengua molt saludable
que té una cançó d'amor per cada situació diferent.
I això està molt bé.
Per exemple, Andreu, has anat mai a un concert del Petit de Caleril?
No, però m'agradaria molt.
No m'agrada molt animat el concert del Petit de Caleril.
Perdona, però són directes molt guais als de Petit de Caleril.
Sí, sí, però no.
No ho estic dient amb ironia.
El Joan Pons és un dels millors artistes que he de dir.
No en tinc cap dubte, però no he anat a cap concert
i tinc pendent d'anar-hi.
Perquè a mi als concerts hi ha coses que no m'agraden gens.
Què?
Hi ha coses que m'agraden molt, però hi ha coses que no m'agraden gens.
A mi m'agraden tres tipus de concerts,
crec que ja en el panorama català,
que són el concert d'un grup en una sala de concerts,
que és el més típic,
que és el de festivals i després hi ha el d'auditori
que està assegut.
A mi m'agrada el de sala.
El de sala, no?
És el que parlaré.
Sí, és el que parlaré, perquè jo crec que és el més...
I crec que són els artistes que fan la seva millor proposta.
Perquè el públic va veure només aquell artista
perquè li ve de gust,
no està limitat pel temps perquè un festival
els deixa en 45 minuts.
I assegut és avorrit.
No passa res.
Llavors, són els més habituals.
Una cosa que em molesta molt
d'aquests concerts de sales.
Et diuen que hi vagis a les 9 i comencen a les 11.
O sigui, és una cosa terrible, això.
Obrim portes a les 9.
A mi em diuen que obrim portes a les 9
i jo a les 9 i 5 estic allà.
I no, hi ha un taloner.
Hòstia, que normalment foten un taloner que és molt pitjor.
Molt pitjor, perquè ara no són tontos els grups de música.
Es foten un taloner molt pitjor.
Allà jo ja m'he fotut 6 cerveses,
amb el taloner.
No el gaudeixo.
S'ha de greu pel taloner.
S'ha de greu.
La gent està xerrant.
Això no m'agrada.
Llavors, hi ha la cosa que em té captivadíssim,
que són les persones que es fiquen a primera fila als concerts.
Vosaltres us heu ficat mai a primera fila a un concert?
No.
Jo, per raons físiques, no puc.
És el que no m'ha dit.
Però quan eres més jove...
No, a primera fila no.
Havia entrat molt d'hora en alguns concerts.
M'he entrat molt en davant.
Recordo alguns concerts que abans anàvem a Coldplay,
abans que toquessin a l'Estadi Olímpic,
ho vam fer, per exemple, al Sant Jordi.
I aquells concerts sí que vam entrar com van obrir portes
i vam estar molt en davant.
Tu no has entrat mai a primera fila.
Jo tampoc.
On ens hem de ficar?
El meu amic i tècnic de Zónric Gózó,
que és el tècnic de la Sotana,
em va dir que saps que a les sales aquestes
hi ha la taula de sol al mig de la sala,
moltes vegades, que molesta molt.
Fica-la en un altre lloc.
Però bueno, ha ficat al mig.
Llavors, us heu de ficar al costat de la taula de sol
perquè és des d'on el tècnic sent
i des d'allà se sent perfecte.
Confirmo aquesta informació.
Tu t'has de ficar al costat.
Però ara tenen molta tecnologia, això ha avançat una mica.
Enviem si serà el comentari més boomer d'aquest matí.
Ara hi ha molta tecnologia.
Tenen mecanismes per saber que se sent bé des del centre.
No saps el que tenen?
Hòstia, quin impostor!
Un cop situat,
jo he arribat dues hores abans al concert,
m'he tragat el taloner,
he consumit ja set cerveses,
tinc moltíssima gana.
Pipipí.
Molt de pipí.
Acostumen a sortir encara més tard els grups de música.
Per què?
Perquè si tu ets puntual et penalitzen els concerts.
Perquè esperen a que entri tothom.
O sigui, esperen a que entrin els impuntuals per començar
i això penalitza els puntuals.
Quan ja sembla que han apagat les llums
i tothom fa aquells crits d'o i que comença i tal,
se't fica un Roger Escap a davant.
O sigui, se't fica un tio de metge 95 a davant.
No!
Però és que és pura matemàtica.
O sigui, m'ha passat a tots els concerts.
No sé si a tu també et passa.
A mi em passa i al cine també em passa.
Però el cine no perjudica tant que no a un concert.
Un concert sí que jo ho tinc futur.
Tu passes malament?
Sí, jo passo malament.
És el que t'anava a dir.
No em dóna la gana.
El que passa és que sí que demano perdó
o m'intento posar a un lateral
per intentar no perjudicar tant la visibilitat.
No molesta.
I si els hi dius alguna cosa s'enfaden.
Per això he d'arribar una mica amb temps.
Que ja vegin que hi ets.
I després dius que m'ha tocat un tio o una tia de metro 65.
És el típic que aixeca una altra persona a sobre.
Jo ja no puc més.
Sempre és el típic que treu l'estalada.
És el típic que treu l'estalada.
Que trieu estalades, que estic molt a favor.
Una altra cosa que em molesta molt els concerts.
Per què graveu amb el mòbil tot el puto concert?
Per què graveu amb el mòbil?
Això no té cap sentit.
Ara hi ha molts concerts que ja no t'ho deixen fer.
Els artistes demanen abans de començar...
El David Giehl no deixava...
El David Giehl si tots els mòbils estaven al live.
No, per exemple, hi va haver un concert del Cetangana
que ell va començar el concert
i també sortia en pantalla que la gent no estigués
tota l'estona amb els mòbils, que s'espatllava el show.
A més a més, que no s'espatllasseu,
és que tu arribes a casa amb 352 vídeos
i encara que tinguis el millor mòbil del mercat,
no se sent bé.
O sigui, no... Què fas?
Un zooms una mica xungo.
Passa-t'ho bé, fes una història.
Fes una història com el 2, 3...
No, ja està. Gaudeix del concert.
Una altra cosa que em molesta moltíssim.
Quan acabarem amb la tonteria aquesta
dels grups de música,
que diuen ara sí que marxem,
aquesta és l'última i evidentíssim
els falta per cantar les 3 cançons més famoses.
Que no ens ho treguin, això, Andreu.
Per què? Per què és la gràcia?
Quina gràcia?
No, perquè se'n van, es fan les seves coses allà dins.
Has estat a punt de dir-ho. Agafen aire.
Agafen aire?
No, també pots anar un moment al lavabo,
pots agafar un moment, no ho sé.
Jo crec que s'ha d'acabar aquesta hora.
Ja marxem, ja és l'última.
A mi que em diguin, no, escolta'm, ara anem un moment a fer...
a ficar-nos gasolina, com si diguéssim,
que no hi anirem, no?
Però hi ha prou, perquè, per exemple, Manel,
que és el meu grup preferit,
són millor grup de música en català,
però fa tot el concert i li queda Benvolgut i Boomerang.
Home, nois, no marxaràs sense fer aquestes, no?
Llavors, prou d'això, prou.
I per últim, vols que et digui l'última cosa?
Estic molt enfadat.
No, dues últimes coses.
Quin és el millor moment per no fer pipí?
Perquè, clar, un concert dures hores.
Al moment dels bisos jo no hi aniria,
perquè corres el risc de prendre't el primer bis.
Sempre hi ha una cançó que no t'agrada o que t'agrada menys.
Llavors, tu tries aquesta cançó i dius,
vaig jo a pixar, però què passa?
Que anar al lavabo dura més que no pas la cançó aquella
i després de la cançó aquella, que no t'agrada,
ve la cançó que t'agrada més.
I la comences a escoltar quan estàs a dins,
i això és una ansietat increïble.
I tens ganes, pràcticament, d'etacar-te els pantalons.
Més igual. Més igual.
Està sonant la meva cançó.
A més, la cançó que tu amb la teva parella
és la que més significa per nosaltres.
Ens pensem que han escrit per nosaltres,
però ara que hi estic, pixant.
Com pot ser que m'hagi que faci pixant?
El Bob Dylan el vas anar a veure?
El Bob Dylan el vaig anar a veure i és un tio que m'agrada molt.
L'he anat a veure 3 vegades, el Bob Dylan.
Perquè al meu pare li agrada molt
i crec que no trobava ningú que l'acompanyi
i em paga l'entrada.
Però és un tio que m'agrada molt perquè fa una cosa molt honesta,
que és no dir ni bona nit,
ni fer bisos, ni fer tonteries.
Perquè aquí ens agrada molt el Bruce Springsteen,
perquè ve a fer aquí 4 paraules en català.
Concerts de 3 hores.
Fa el discurset en català i ja ens pensem...
És que hem perdut tant, els catalans?
O sigui, durant tants anys hem perdut tantes batalles
que amb res ens...
Amb un bona nit de Bruce Springsteen.
Amb un bona nit, gràcies, per favor.
Lamentable.
Encara estic esperant que el Pati el digui algun català.
Està molt enfadada, eh?
I bona nit només.
Última cosa, amb el tema dels concerts amb cadira,
de veritat,
com pot ser que no trobeu la vostra localitat?
Si hi ha número de fila,
i número de butaca,
com pot ser que t'equivoquis?
Com pot ser? Si els números senars estan a la dreta,
i tu tens un número senar,
per què vas a l'esquerra?
De veritat, és que costa molt poc.
Sempre que vaig a un concert d'aquests assentats,
hi ha una persona a la meva localitat.
Però que no ho veus?
Però si són dos números, fila i butaca.
No fotem, tu. Un esforç.
Jo no demano que hagi tingut 3 carreres.
Un esforç, hòstia.
Passen 3 minuts de l'esforç d'un any al migdia.
Molta, molta sort a aquest dijous.
La necessitem.
Molta sort a la Girona. Moltes gràcies.
Un segon, que farem el concurs a vidre el marnugat.
Ets per aquí, eh? Sí, sí, i tant.
Com estàs, Pep? Bé, bé, bé.
El pare és avui a la Garriga, eh? Avui a la Garriga.
Quina sort? L'Andreu, el punyatero,
va estar al celler Can Roca i el pute, eh?
Ah, jo vaig estar al celler Can Roca.
Perquè el meu pare es va xovilar, va fer 65 anys,
i ens ho ha pagat.
Estic molt content.
Paga el Bob Dylan i paga el celler Can Roca.
Sí, Narcís, una abraçada a Narcís.
Narcís, t'estimem.
Sí, home, Pep,
només et valdria que el meu pare et convidés al celler Can Roca.
Hòstia, jo faig dos menus al celler,
perquè amb un no...
Tu fas dinar i sopar, eh? Exacte.
Avui botifarra, eh, Noguer català.
Mira, mira, ens porta llardons, tu. Hòstia, tu, que bé.
Quin bé de Déu, això. Molt bé.
De seguida anem amb el Noguer,
però abans del concurs de vida o mort.
L'Hora d'allargar-se.
L'Hora d'allargar-se.
Alba Riera i Andreu Joanola
juguen a L'Hora d'allargar-se.
Quatre noms, un de viu i tres de morts.
Començo jo, eh? Vinga, Andreu.
Estàs preparada?
Sí.
Ron Wood, Eduardo Txillida, Niki Lauda, Xabela Vargas.
Són famosíssims, eh, tots?
Sí, ho sé, ho sé.
Ron Wood, Eduardo Txillida, Niki Lauda, Xabela Vargas.
No sé qui està viu. A veure si guanyaràs avui.
A veure si guanyaràs avui.
El segon.
Eduardo Txillida? No, no, el primer.
No, fora, fora.
Volia el Ron, volia el Ron.
És el Ron i de Rolling Stones. Ah, era el Ron.
Doncs anàvem a divinar-lo.
Andreu, això va a la de moment amb avantatge. Vinga, va.
Canta, canta. David Delphine.
Chadwick Boseman. Mort.
Charles... Charles... Charles Bidin.
No saps ni què fiques.
Charles Bidin o Isla Fisher.
Isla Fisher.
Andreu Jonola.
Començarà a defensar en tema.
Al barriere, Andreu Jonola. Sort dijous, que vagi molt bé.
Pausa i ara tornem.
El suplement. Amb Roger Escapa.
Descobreix els esdeveniments més importants de la ciutat.
Els seus serveis, la seva activitat
i com hi pots participar,
dijous vinent, a la tarda de Catalunya Ràdio.
Escolta, has tastat la Moritzet?
Eh, no.
Doncs ho hauries de fer, perquè té un sabor de beure per creure-ho.
Vols dir que és molt bona?
No només això, també és la cervesa que sempre voldràs tenir a mà.
Això què vol dir?
Que estàs a una Moritzet, de descobrir el que és un gran sabor.
Vaja, que la tasti, no?
Ja tardes.
Moritzet. Un sabor bestial.
Tinc 29 anys i soc nascuda de donant anònim.
No tinc accés a cap mena d'informació
sobre la meitat dels meus orígens.
Ho tinc prohibit.
Quan el teu fill et pregunta qui és el seu pare,
llavors t'adones de cop que l'anonimat no és el camí.
Si hagués de tornar a fer el tractament,
mai no triaria un donant anònim.
Jo només reclamo un dret.
Estem parlant d'una ocultació d'uns orígens.
Gens anònims. 30 minuts.
A TV3 diumenge a la nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.
Casa teva.
Si quan penses què vols ser no saps si prefereixes programar,
dedicar-te a la física, el periodisme,
la farmàcia, l'astronomia, la informàtica,
la psicologia, la ciència...
Deixa de donar-hi voltes i vine al Saló de l'Ensenyament del 15 al 19 de març,
i esportarem perquè descobreixis què et vols dedicar
i et puguem ajudar a ser el que vols ser.
T'esperem a Fira de Barcelona, recinta de Montjuïc.
Tenim paraules.
L'última vegada que vaig fer servir esta paraula
va ser gener del 2017.
M'ha fet el favor.
Literatura, molt literatura.
Tenim paraules.
El podcast que, a través d'una paraula en català,
sobre tot un món.
Quina arts més magnífic.
Jugarem, riurem i reflexionarem sobre la nostra llengua
i ho farem en un programa farcit de gent apassionada pel català.
D'això no en tingueu cap dubte.
Us ho podem assegurar perquè nosaltres tenim paraula.
Tenim paraula.
El podcast sobre la riquesa del català amb Roger de Gràcia.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràbia.
Arriba a la gran sala del Teatre Nacional de Catalunya
Trilogia sobre la guitarra.
Treballem amb el Roger de Gràcia.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Un record obligat de Jean-Luc Godard.
Un cicle transversal estructurat en tres blocs
que mostra la influència cabdal
del més trencador dels cineastes
sorgits de la Nobelbac.
Més informació a filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Ostres, què és això?
Diria que és un maniquí.
Després ho miren bé i diuen que truquem al 112
i hi ha una persona morta.
November 2018.
Uns pescadors descobreixen un cadàver
mig enfonsat amb unes pedres,
el pantà de Boadella.
L'home que van trobar mort dissabte
al pantà de Dernius Boadella
el van apallissar mortalment
abans de llençar-lo a l'aigua.
El misteri envolta el crim.
És una persona que no porta pantalons
però porta posades les salades.
Vidents, uns anfitrions molt estranys
i un grapat de mentides.
El pantà de Boadella aquest dissabte
a les 9 de la nit a Crims.
Amb Carles Porta.
I també en podcast a l'app i al web
de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar a 3 quarts d'una.
L'arca de Noguer.
Avui amb el Pep Noguer
des de la Fira de la Botifarra a la Garriga,
que se celebra aquests dies 4 i 5 de març.
Pep Noguer, bon dia.
Avui amb el Pep Noguer
des de la Fira de la Botifarra a la Garriga,
que se celebra aquests dies 4 i 5 de març.
Pep Noguer, bon dia.
Avui amb el Pep Noguer
des de la Fira de la Botifarra a la Garriga,
que se celebra aquests dies 4 i 5 de març.
Pep Noguer, bon dia.
Bon dia.
M'han dit que t'havien entregat uns llardons,
però aquí el protagonisme és per la botifarra, no?
Sí, si no t'agrada la botifarra,
avui passa de llarg.
Agafa la C17 i tira cap amunt o baixa cap avall.
Avui a la Garriga hi ha la botiaula,
que s'hi fan tastos diversos,
la botiquits, que s'hi fan activitats infantils,
el botitast, que et pots fotre a les botifarres,
de mil i una manera,
i tots els bars i restaurants ofreixen plats especialitzats
amb la botifarra Garriguenca.
Avui amb el Pep Noguer botifarres,
la botifarra sens dubte el producte que dona identitat
i ha aconseguit aglutinar tot el país,
cada territori en té la seva versió,
això també passa al País Valencià o a les Illes.
A veure, jo crec que hem de començar diferenciant Noguer,
botifarra a seces,
de botifarra catalana, no?
O de catalana, directament.
Clar, és que, a veure, penso una cosa,
tot el que és el botifarres català és un botifarric.
És a dir, tu, dintre de botifarra,
podries posar-hi tots els tipus d'embotits,
llavors tindríem botifarres crues,
botifarres cuites,
botifarres conservades, allò curades.
I la llonganissa, no? La llonganissa.
Clar, la llangonissa no deixa de ser una botifarra assecada,
no?
Tot i que tu saps que la tradició diànea
de la matança tradicional del porc
i de l'elaboració d'embotits
fa que, depèn de on siguis o d'on estiguis,
aquelles botifarres es diu
d'un nom o d'una altra.
I la botifarra catalana és una botifarra molt concreta.
És una botifarra, diguem-ne,
no és una botifarra, podríem dir,
i aquí ara podríem estar-hi tota l'estona parlant,
però bàsicament és una botifarra més
de les xarcuteries i canceladeries
que no pas de la tradició
de fer la matança del porc.
Per bé que pel Pirineu també es fa la botifarra catalana.
Però d'això, si vols, ens en explica
la, podríem dir,
la millor botiferrerera catalana
d'aquest any passat, del 2022,
que va guanyar aquest concurs espectacular
amb una botifarra
que la tinc aquí davant,
Roger Escapa, que, mira,
mentre es parla, me la fotria tota.
La Iolanda Presaer, que és la gerent de la carnisseria
La Perla de la Garriga i és la guanyadora
al Premi a Millor Botifarra Catalana 2022.
Iolanda, bon dia. Bon dia.
Avui també presenten aquesta fira de la botifarra La Garriga.
Què té aquesta botifarra teva que ho va guanyar tot l'any passat?
Bueno, primer de tot,
que està feta amb molt de carinyo i amb molt d'amor,
com tothom que treballa tots els nostres productes,
però suposo que el que van dir el jurat
que la diferenciava
eren els tocs dels aromes de les espècies que hi posem.
Que hi posem la nou moscada,
el llorer, la canyella,
llavors hi posem un licor,
que aquest licor sí que porta una mica de secret,
que aquest sí que me'l quedaré per mi,
i la catalana s'elabora,
com va dir tant Pep,
més a la zona de la ciutat,
però que, si anem una miqueta enrere,
tenim la tradició,
tenim la tradició, a principis de segle,
quan transportant unes llonganisses
els semblava que els havia fet malbé,
i van agafar i la van posar a la caldera
i els va sortir la catalana.
Per tant, podem dir que la botifarra catalana
és, diguem-ne,
és d'elaboració,
és una llangonissa feta amb el bodell,
amb la colana,
que està cuita, per dir-ho d'alguna manera, no?
És aixís mateix, sí, sí.
O sigui, et porta les mateixes carns
que portaria una llonganissa
que són les carres més nobles del porc,
les carres més ben triades,
la cancel·lada,
les salts decorats,
i llavors, diuen, la dita, com hem dit,
en el transport d'aquestes llonganisses
per poder-les decorar,
es van pensar que els havien fet malbé
i a aquella època no es podia llençar res,
avui tampoc, avui hem dit que no es podia llençar res,
però les van posar a la caldera
i els va sortir aquest embutit tan fantàstic
que tenim des de principis de segle.
Clar, i és curiós,
perquè avui, amb un també dels artesans
que hi ha aquí a la carriga, en David de Can Gori,
que feia muntats de llonganisses
i de botifarres,
hi ha portat una colana, no?
I molta gent s'estranyava de la llonganissa colana
perquè diu, hòstia, això ja no es veu
a la gran majoria de cancel·laderies
de casa nostra, de Catalunya.
I en canvi, sí que la catalana, diguem-ne,
ha tornat, diguem-ne, a fer una rebifalla, no?
Jo crec que aquests últims anys,
suposo que també ha hagut aquest concurs
de la catalana que es va celebrar
aquest octubre passat,
que també els cancel·laders i cancel·laderes
de casa nostra l'han tornat a elaborar
i ara la pots veure molt més sovint, no?
Jo recordo, Nogué, que hi havia una època que quan...
És a dir, que sí, que la catalana a mi no em va agradar
i després a mi vaig tornar a aficionar, no?
Que quan em tocaven trepada la catalana a l'escola
deies que arrufaves el nas, no?
Clar, però clar, és que quina catalana menjaves tu a l'escola.
No era com aquesta que tenim aquí davant, eh?
Ja t'ho asseguro jo, segur, eh?
Perquè, clar, la catalana, diguem-ne,
de fa 30 o 40 anys,
com que és més de la indústria
que de l'artesania alimentària,
és bastant diferent, no?
Bueno, jo aquí tiraré una llança,
perquè jo soc de Tona, soc de la comarca de l'Eusòna,
amb la qual cosa els nostres embotits,
els embotits allà dalt,
doncs són una miqueta diferents
que el que és la zona del Vallès i demés,
i llavors nosaltres, quan jo era petita,
anàvem a comprar en una botiga
que s'al·laboraven absolutament tot.
I tenien una catalana molt semblant aquesta,
una catalana boníssima,
que a mi em recorda molt aquesta,
i no era d'indústria, era una botiga petitona
que es feia en estelpater,
que es feien tots els embotits curats,
quan meva mare anava a comprar,
el primer que estava pensant, quan arribava a casa,
era obrir-li tots els paquets
per menjar botifarradou i catalana.
Clar, hi ha una cosa per això important,
i és que jo sempre tinc la tendència
a veure, diguem-ne, la catalana
que sempre la teniu a la nevera,
és a dir, és un embotit que no sol estar curat, no?
Com a mínim, diguem-ne,
aquesta basada més de la Catalunya nova,
no tant a la Catalunya vella,
que hi ha poca diferència
entre una botifarra blanca i una catalana.
Aquesta botifarra no la cureu, no?
Aquesta és una botifarra que no es cura,
però jo penso que, de totes formes,
l'embotit curat sí que és molt típic
del que és la zona de Cerdanya.
Potser d'anamunt.
Per què?
Bueno, no tan sols a la Cerdanya,
sinó que, per exemple, a la comarca d'Osona,
d'allà on jo soc, no?
Doncs que ara ja fa molts anys que soc aquí a la Garriga,
però que he viscut molts anys a Osona.
Nosaltres, per exemple, allà on jo havia treballat,
quan tu feies un bull,
el tenies 24-48 hores de la càmera
i automàticament posava sacadero.
Aquí, en el Vallès, no tenen tradició
de menjar-se els embotits curats.
El volen fets cada setmana.
Si tu tens un bull que alguna setmana
el tens reposant a la nevera i el vols posar a vendre,
ja et diuen que és sec.
Per tant, jo penso que és per zones.
Precisament, no va curat.
Però és que no en va cap aquí.
Suposo que, al millor, a la muntanya,
i si això hagués sigut, que m'has dit que no era tradició,
hagués sigut tradició, l'haguessin curat,
perquè era el mètode de conservació que tenien
perquè els hi donessin tots els embotits
durant tot l'any, perquè a la Matança es feia un cop l'any.
Ara que parlem d'això, Roger Escapa,
aquí també, a la zona de la Garriga,
hi ha un embotit que bàsicament es fa aquí
i una part, diguem-ne, del Vallès més oriental,
que és el Vallès més oriental,
que és el Vallès més oriental,
que és el bull d'Ossets,
que aquest també, aquest sí que està en perill d'extinció.
A veure, què porta aquest?
El ventre d'Ossets és un ventre que es feia abans
a les Matances, si parles amb mocaderes,
per aprofitar totes el que eren les puntes més lletges
de la costella i de les cars mares.
Llavors això s'alpabrava,
es posava dins del ventre del porc
i, si no, a dintre dels bisbes.
Llavors, dintre del ventre s'ha de cosir
i la seva cocció serà molt més llarga
perquè el bodell de fora és molt més sec,
és molt més dur,
i, a més a més, la peça és més grossa
i, si no, es fa amb els bisbes.
I l'única porta és això,
can magre, costella, salp abrada,
amb una mica de licor o, si li vols, posar algun toc teu,
i llavors només bullida.
Però sí, en perill d'extinció,
perquè, si no recordo malament,
ja ho heu fet dos o tres anys enrere,
només érem cinc botigues d'aquí del Vallès
que al·laboràvem amb encara aquest motit.
Uf! Hi ha una cosa que amb la catalana
escapa que toca més a més ara,
tot i que jo vull, t'haig de dir,
que ja començo a anar màniga corta,
però que la botifarra catalana també és una d'aquelles
que s'aprofita, diguem-ne, l'hivern,
que hi ha tòfons, tot i que aquest any hi ha poqueta,
que es fa botifarra catalana tofonada.
Trofada, sí.
Brutal.
Tot natural o hi poseu alguna cosa
per això de la conserva que duri una mica més?
No, la catalana és una...
Bé, tots els embotits que nosaltres el veurem,
tots són naturals.
L'única diferència és que, a diferència
de les altres embotits cuits,
la catalana, que per això té aquest toc rosat,
porta les salts decorats.
De fet, aquestes salts,
jo sempre dic el mateix, no és a dir,
a part que ens donen aquest color rosadet a la carn,
també donen un toc,
no? Donen aquest puntet humà,
i també que, per exemple, no té tant
quan és botifarra, com diguem, acabada de coure.
No.
La botifarra catalana té aquest toc
perquè és el que hem dit abans, no?
Recordem que bé diguéssim de lo que seria
la llonganissa, llavors a les llonganisses,
tot el que són els productes curats
se'ls hi posa, les salts decorats.
Per això, en aquest embotit se li han mantingut
aquestes salts que, a més a més,
li han donat aquest color.
Hi ha una cosa important amb tot això,
que és la cucció.
Perquè, clar, és una peça d'una certa dimensió,
pensem que la colana, clar,
és més gran que el meu canyell,
llavors la cucció ha de ser, allò que diem els cuiners,
a baixa temperatura, llarg temps.
Quant tarda més o menys?
A la meitat, perquè quan són tan llargues,
pel mateix pes, a dins la caldera
tindríem parell d'edat de trencar-se.
Llavors nosaltres les partim per la meitat,
lligades pels dos extrems, i es posen a la caldera,
sempre a una temperatura de 80 graus.
Per què? Perquè a més a temperatura
l'aigua bulliria i el que faria seria rebentant-se la peça.
Seria una catalana, una botifarra o qualsevol.
Amb aquesta manera es couen
dintre d'una aigua calenta amb una temperatura,
però mai amb abolició.
I llavors, el que sí que s'ha de comprovar
és que arribi a 72 graus
i es recorda el producte.
Normalment nosaltres ja no fem aquest procés,
entre cometes, perquè ja tens molt estandarditzat
i tens molt per mar
la mida amb el temps.
Però nosaltres li deixem mínimament una hora i mitja.
Quines s'han de guardar a la nevera i quines no?
Home, aquí i a Holanda,
que hi ha un gran reguitzell no només de catalanes,
i a més a més tots aquí teniu
el vostres estants a aquesta nevera.
Clar, també tenim la botifarra crua
o les botifarres crues, perquè avui en dia
hi ha tantes botifarres gairebé com platja.
Em sembla que he sentit que també
botifarra de calçots, botifarra...
Però, per exemple, la crua és la d'ou que ens menjaven
fa un parell de setmanes per carnaval? Noguer?
No, aquella escuita. Aquella escuita.
Aquella escuita. Aquella escuita.
La crua, diguem-ne, és el que li diem
la llangonisseta, la llangonissa, que en diuen...
O la plana que en diuen la botifarra bona.
La botifarra bona. Però aquesta aleshores
després l'has de coure a la paella.
Sí. O la deixes assegar.
La deixes assegar? Seria un fuet o una somalla.
Una somalla. Una somalla.
Hi ha molta gent que la compra i la deixava
en l'estand de la nevera, no?
A lo millor se l'havia menjada i la deixava oberta
amb el paper i se l'acabava assegant.
I llavors això t'ho menges amb un tomàquet
o així mateix fent un aperitiu.
Aleshores, expliqueu-me el que hem de fer de la nevera.
Va, clar, la nevera té una cosa important, no?
I l'anda, que ens dona per una banda el fred,
que això és molt important, un fred controlat.
I a diferència de l'assecador,
aquí, diguem-ne, no hi ha un control d'humitat.
És a dir, la nevera té la seva humitat.
Per tant, són, diguem-ne, les carnes crues,
les botifarres crues,
que són les que ens duren dos, tres, quatre dies.
I llavors les hem de coure i les hem de consumir.
Correcte. Però les cuites
també les conservaríem dintre d'aquests paràmetres.
O sigui, les conservaríem dins de la nevera una miqueta més,
perquè el fet d'haver passat pel procés de cocció
tenen una miqueta més de conservació.
Però que sempre hem de tenir present una cosa.
Com que el bodell que nosaltres utilitzem,
i parlo per molta altra gent, és natural,
si mai...
És tripa.
Si mai no te la mengessis dintre d'aquests dies,
el que és molt fàcil és obres el paper,
la deixes assecar una miqueta,
li treus el paper i la botifarra que queda a dins,
la carn que queda a dins està ben bona.
O sigui, que no la llencin la gent.
Que a vegades, com que els bodells són naturals
i fan una mica de llepissot, i estan acostumats,
moltes vegades que quan es compren aquestes de super,
amb tots els respectes, són de plàstic,
allò no es fa malbé. No.
El que es fa malbé perquè és una tripa natural,
no li passa res. Ja li la tripa i el de dins ho podeu menjar-ho.
El que m'agrada de la botifarra vermella,
diguem-ne la botifarra crua, la de sal i pebre,
escapa, és que tu te la pots menjar a la brasa,
o a la paella, com dieu,
o no se m'emporti el llibre, m'estressa,
és que se m'emporta el llibre. Què passa?
No, que m'han regalat un llibre i se me l'emporten.
S'ha d'aprofitar això.
Veig molt ambient aquí, a Merder.
Home, si n'hi ha aquí, pensa que això és un bé de Déu.
A mi hi ha una cosa que m'agrada amb les botifarres,
que és, per exemple, ara tu fots uns macarrons,
i en lloc de posar-hi carn picada,
agafa la botifarra vermella,
li treus el budell,
i les micoles fas els macarrons amb la carn de botifarra,
que, clar,
tot i que podem salpebrar, diguem-ne, la carn picada,
no és el mateix.
No és el mateix.
No és el mateix i jo penso que no només perquè,
no només perquè,
en el moment, quan tu compres la carn picada,
sales en el moment i la salpebres, diguéssim,
però què passa?
Que no l'estàs pestant, no l'estàs remenant,
perquè la carn picada té la mateixa proporció de cancel·lada,
perquè tu agafes una carn picada,
i el primer que et diuen és, sobretot, que sigui magre,
a lo millor amb vedella, i uns bons macarrons,
clar, si hi ha una part de carn magre i una part de cancel·lada,
ja sabem que el gust serà diferent,
a part que estarà salpebrada uns dies,
que això també farà que la carn tingui més gust.
Clar, és com, per exemple, el ventre d'ocells,
que tu agafes i li pots treure la tripa,
i llavors el vas esmicolant, allò que hi ha a la carn emblos,
i te'l pots menjar tranquil·lament,
que és una passada.
Hi ha una cosa que és, tu ara vols fer uns pideus guisadets
a la cassola,
i, clar, no ho facis amb costelló cru,
és a dir, fes-ho amb ventre d'ocells.
És una meravella, sí, és un dels meus plats preferits.
Clar, és com si tinguéssim, diguem-ne,
el costelló confitat, no?
Sí, seria una manera, com abans es feia el cosí, no?
Això és el que podreu tastar i trobar aquests dies,
tan avui com demà, això s'allarga.
Fins demà, la Fira de la Botifarra de la Garriga,
n'hem parlat amb la Iolanda Presagué,
gerent de la carnisseria La Perla de la Garriga,
guanyadora del Premi Millor Botifarra catalana el 2022.
Quines ganes de tastar-la, Nogué?
Porto catalana una miqueta de catalana.
Una mica, una mica.
Si demà la gent encara té ganes de passejar per la Garriga,
es trobarà això encara, Nogué.
Que vingui, que vingui, sí, i tant, i tant.
D'aquí em sembla que fins al migdia demà...
Fins a les 3 de la tarda.
Fantàstic. Fins a les 3.
Una abraçada a tots dos cap a la Garriga, cuideu-vos.
Moltes gràcies, igualment. Ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Això que sents és la Rioja.
Sabors d'hivern a taula.
Somriures que t'obren la porta.
Escalfor de les mantes tajides a mà.
Allò que se sent al Vall de la Lengua.
El cruixit de treputjar la neu.
El carrer als pinxos la festa.
Reserva de Rioja.
Gobierno de la Rioja, suma-te a l'educació
que suma l'Alba, l'Ahmed i en Rafa.
Que suma mares, pares, docents i professionals.
Que suma oportunitats i futurs, innovació i qualitat.
Sobre el termini per fer l'aprenscripció.
Del 6 al 20 de març per al segon cicle d'educació infantil
i educació primària.
I del 8 al 20 de març per a l'educació secundària obligatòria.
Informa tant a preinscripció.gencat.cat.
Suma-te a l'educació que suma.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Som així.
Amb un preu esclar d'energia
tenim l'electricitat més barata del mercat.
Ho has sentit bé?
El millor preu, a data 27 de febrer,
segons la CNMC, som els més econòmics del mercat
amb el pla FEMU Fàcil,
amb l'estimació d'un consum de 4.000 kWh
i una contractada de 4 kWh.
Informa tant a bonpreuesclat.cat.barra.energia
i festa de l'energia de Catalunya.
Amb tots vosaltres,
Ricard Tostreny.
Miquel Barceló,
Miguel Ángel Revilla i Jimmy Jam
a col·lapse a TV3 aquesta nit.
Lincoln.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Catalunya Ràbia.
El 18 de març,
l'1 d'octubre i l'1 d'octubre,
a la capital de la Cerdana.
Vine a l'acte de proclamació
de la capital de la Cerdana
i al concert de Coblism
amb la Copla Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
Rald Domàs i Cobòsmica Company.
Més informació a portalcerdanista.cat.
Recomanat per Catalunya Ràbia.
Lincoln.
Arriba a la gran sala
del Teatre Nacional de Catalunya
Trilogia sobre la guitarra.
Tres espectacles
de la presència de la bailaora Rocio Molina,
una artista premiada internacionalment
que trenca els esquemes del flamenc.
Només els dies 10, 11 i 12 de març al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràbia.
Quits XS.
Quina era la teva joguina preferida?
Montmars.
La meva joguina preferida era un tractor.
Alba Carrera.
El meu fill era un tractor.
Alba Carreras.
Un clip del Paxís, aquell que té darrere la oca.
El Bonet.
Jo em passava les nits amb la bola del món encesa buscant països.
Patrick Urbano.
La meva joguina preferida quan era petita era als Legos.
Quina passada, tot el dia fent històries amb aquests dinotets.
Jo soc en Pau Guillemet
i a mi m'agradaven molt els cotxes en miniatura
i crec que aquí al Museu de Jogueta Catalunya de Figueres
en trobarem algun.
Aquest dissabte, el programa per a pares, mares i famílies
i el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.
Veniu, aquest dissabte, Kids XS.
Kids XS, amb Pau Guillemet i Txent Bonet.
Dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
Dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
50 metres to our fucking 7 o'clock.
50 metres...
Per anar per una història jo no mato,
però per anar per una història jo moro.
Vaig alçar la càmera per fer la foto
i el Tomasí em va tirar la càmera i em va dir
no tornar a fer mai més això que acabes de fer.
Estaríem fent un documental ple de mentides
i llavors per què l'estàvem fent, no?
Una guerra és un lloc molt fosc, molt fosc.
Una guerra és un lloc molt fosc, molt fosc.
Hotel Palestina, el podcast de Catalunya Ràdio
on reporters i reporteres expliquen l'altra cara del relat.
on reporters i reporteres expliquen l'altra cara del relat.
Hotel Palestina, en podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio
En podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio
amb Marc Comes i David Fonseca.
amb Marc Comes i David Fonseca.
Tens un podcast en català?
Tens un podcast en català?
Presenta'l als Premis Sonor.
Entre el web sonor.cat i ombla el formulari.
I ombla el formulari.
Pots participar-hi fins al 31 de març.
Premis Sonor, el millor podcast en català.
Una iniciativa de la mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio.
Una iniciativa de la mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
On this week's podcast, we're talking about gender-based violence.
Feeding the Singh, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món.
Ciència, cultura, política, economia,
cada dissabte a l'hub de Catalunya Ràdio
i a 4radio.cat, amb l'Orkan Doherty.
Feeding the Singh.
Listen to stories and debates from Catalonia.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
On the ceiling
On the ceiling
Mets minuts per arribar a la una del migdia
i tornarem demà a les 6 del matí
i fins que faci falta us deixem ara amb el Bulleter Notícies
i amb el Kids XS Salut i Ràdio a tothom.
Ens podeu recuperar a 4radio.cat per el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Gràcies, bona tarda de dissabte.