Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Els bombers han rebut una seixantena d'avisos per incidències del vent,
la majoria concentrada és al litoral central.
També el telèfon d'emergències, el 112,
ha rebut 255 trucades, la immensa majoria des del Barcelonès,
que es manté l'alerta pel fort vent en 17 comarques catalanes
per forta ràfaga, sobretot al litoral central sud i al Pirineu,
que en alguns casos han arribat a puntes de 100 km per hora
en cotes altes.
Ho ha explicat la subdirectora operativa de protecció civil
i maçolea Catalunya Ràdio,
destacant també l'elevat risc d'incendi forestal
que hi ha aquest cap de setmana.
Temperatures altes, aquest vent una mica intens,
i després també tot això que conjuga, que fa baixar la humitat,
doncs és un moment propici perquè puguin haver-hi incendis forestals.
Malauradament, ja sabem que cada vegada
aquest risc el tenim més present,
que ja no és només el pic de l'estiu,
sinó que ja durant tot l'any hi ha períodes de risc d'incendi
i hi hem de vigilar, hem d'anar molt en compte.
De fet, s'ha decretat el nivell 2 de risc d'incendi forestal
al segon més alt, a 21 comarques catalanes.
Per aquest motiu, els agents rurals han suspès
més de 32.000 activitats
i també s'han reforçat els parcs dels bombers aquest cap de setmana.
Més notícies, en Raül Flores.
El candidat d'Esquerra publicant a l'alcaldia de Barcelona,
Ernest Maragall, es compromet a recuperar per la capital catalana
el pla pilot per la renda bàsica universal
i a destinar-hi 10 milions d'euros.
Aquesta era una de les apostes del govern de Pere Aragonès,
que ahir a la tarda va quedar tombada al ple del Parlament
perquè PSC i Junts hi van votar en contra.
Ho farem també tirant endavant, des de Barcelona,
la prova de renda garantida
que ahir van intentar bloquejar el Parlament de Catalunya.
Nerviosisme als mercats financers
després que les autoritats monetàries nord-americanes
han intervingut el Silicon Valley Bank,
una entitat especialitzada en startups i companyies tecnològiques.
El tancament ha sorprès molts clients que hi anaven a retirar efectiu.
És el cas de Dean Nilsson, conseller delegat de Cato Digital,
una empresa que comercialitza material informàtic
fabricat sense emissions de CO2.
Aquest matí he sortit a parlar amb el banc,
he posat en contacte amb molts altres fundadors i consellers delegats
només per saber què passava i després també les opcions que tenim.
Però acaben de sortir i ens han dit que el banc està tancat.
Crec que només estan intentant saber tot el que poden per dilluns.
És una mica estressant quan cal continuar operant amb l'empresa.
Aquesta és la fallida bancària més gran als Estats Units
des del 2008 i les conseqüències ja han arribat a Europa,
on les borses van tancar ahir amb pèrdues generalitzades.
8 de cada 10 catalans considera important
que el govern destini recursos
per al desenvolupament de països empobrits.
Ho constata una enquesta del Departament d'Acció Exterior.
Precisament avui, el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
comença un viatge de 10 dies per l'Amèrica Llatina.
La consellera d'Acció Exterior, Maritxell Serret,
creu que són dades que els reforcen
per tirar endavant polítiques de govern enfocades al desenvolupament.
El 80% dels entrevistats consideren que és important
invertir i aportar recursos a la cooperació al desenvolupament.
El 70% ens diuen que estan convençuts
que ajuda a les persones,
ajuda a la promoció del benestar i de la cohesió.
Esports, Maria Guixà.
A la Lliga eFAR a les 12 ha començat el partit
entre el Llevant les Planes i el Sevilla
municipal les Planes de Sant Joan d'Espí.
Montse Mir, bon dia.
Bon dia.
Amb el vent com a protagonista, un partit que ha començat fa 3 minuts,
un Llevant les Planes, que avui presenta 3 canvis
respecte a l'equip que la setmana passada va empatar amb el Betis.
Han entrat a l'equip Cilestrac, Esther Martín i Sònia O'Coby
als llocs de Júlia Mora, Lina Young i Mapi.
De moment, com dèiem, minut 3 de la primera part, empat a 0.
Montse Mir, Catalunya Ràdio, municipal de les Planes.
El Barça líder de la Lliga juga en quart de 7 al camp del Llevant,
que és el tercer classificat.
A primera, l'Espanyol visita el Bernabéu a les dues del migdia.
Els blancs i blaus busquen retrobar-se amb la victòria
després de perdre la setmana passada a Valladolid.
Al Madrid és segon a 9 punts del Barça,
podreu seguir aquesta transmissió al tot girar.
Els blaugrana juguen demà al camp de l'Atlètic Club,
mentre que al Girona rep dilluns l'Atlètic de Madrid.
Encara en clau blaugrana, la fiscalia inclòs
l'expresident del Barça, Sandro Rossell,
en la denúncia del cas Negreira.
Acusa tant Rossell com el també expresident Josep Maria Bartomeu
d'haver pactat verbalment amb l'exàrbitre Enriquez Negreira
per afavorir l'equip en les decisions arbitrals.
El Madrid, per la seva banda, ha convocat per demà
una junta directiva urgent per decidir quines accions
es duen a terme en relació a aquest cas.
Fins aquí les notícies.
Avui, el suplement des de la Sagrada Família,
amb el suport dels productes frescos de Caprabo a casa.
Benvinguda.
Benvingut.
A tu, que tens un petit o gran negoci, et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota 677-09-1268.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enxil.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Viste qué maravilla de plantas y cómo me crecieron.
Les hablo, les digo cosas lindas, les leo poesía.
Hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum Pembextra Nutrients.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.
Casa teva.
La gira del suplement.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Ara des de la Sagrada Família, amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts del migdia en directe el suplement
des de la Sagrada Família.
Encarem l'última hora del programa.
Se tén hora de suplement, ja.
Ara descobrirem la història de la Susana.
Com anem?
Molt bé, gràcies.
Des d'on vens?
Des de Sant Cugat.
Però?
Us escoltava des d'Austràlia.
Què hi feies?
Varies coses.
Viatjar i treballar, principalment.
Quants anys vas estar allà?
4 anys, en total.
Si ens escoltaves des d'Austràlia,
ens devies escoltar en diferit,
perquè la diferència horària és considerable.
Sí, us escoltava l'endemà.
Amb les notícies anava amb un dia enrere.
Suposo que això també et permetia
estar connectada amb el que passava a Catalunya.
Sí, quan estàs tan de temps fora de casa, també t'agrada molt.
Primer, sentir el català, que és molt important,
i després seguir una mica connectat a casa teva i a les teves arrels.
Has tornat per sempre, ja?
La meva mare creu que sí, i espero que sí.
Sí, la veritat que sí.
Ara és el moment de dir-li que tornes a marxar.
No, que li agafa una cosa i m'està escoltant.
Em quedo, de moment, i avui he trobat molt a faltar.
He trobat molt a faltar aquí i ho sé del cert.
La Lorena on és?
Lorena.
Ah, què tal? Com anem?
Tot bé.
Tu ets una oient fantàstica,
que ens vas explicar fa uns dies que...
Quants anys portes aquí?
Ara 6.
6 anys.
Sí.
Com ens vas descobrir?
En un estiu, abans de la pandèmia, 2019,
la meva parella va partir a Dinamarca per feina,
tenim dos gossos, doncs tots els dies eren només ells i jo.
Doncs em mancava una mica de veu humana,
doncs vaig començar a buscar ràdio
i en cap de setmana vaig descobrir-ho.
Clar, tu véns de Mèxic, no?
Sí.
I has après el català també gràcies al suplement?
Exactament.
Sí, escoltant-los.
T'ha estat fàcil aprendre la llengua?
Sí, si una li posa ganes de fer-ho,
també gràcies a la música i escoltar-los, bàsicament.
Gràcies per seguir-nos.
Gràcies.
Un fort aplaudiment també per aquests uients.
Anem descobrint les seves històries
i anem a l'escenari on hi tenim el Pol Balla i la Rita Paiés,
que ens tocaran una peça fantàstica.
Rita, com anem?
Molt bé.
Hola, Pol.
Hola, què tal?
Què interpretareu?
Farem una cançó que es diu Ojos de papel.
Crec que la vas dedicar a la teva mare, potser.
Així és, ella pateix una malaltia que és l'Alzheimer
i per tots aquells que no la coneixen és bastant...
Sí, no?
Aquí molts em diuen que sé que la coneixen,
doncs llavors no diré res més.
Us sentim i xerrem una estona. Gràcies.
I no ven.
Abra-se un puñal de amor,
derram el calor.
Para ver mejor.
Se desvanece algo en ti,
palabras ya no vienen solas.
No pude imaginar algo así,
que fueras a perder la memoria.
Se desvanece algo en ti,
palabras ya no vienen solas.
No pude imaginar algo así,
que fueras a perder la memoria.
No pude imaginar algo así,
que fueras a perder la memoria.
No pude imaginar algo así,
que fueras a perder la memoria.
No pude imaginar algo así,
que fueras a perder la memoria.
Rit, Paies i Pol Vall del Suplement, veniu cap aquí.
Dempeus.
Seieu aquí a l'escenari.
Moltes gràcies, Sim.
Explica'm la història d'aquesta cançó,
que us heu acompanyat.
Sempre estic molt tranquil i aquest tema em desmunta.
Estic molt regirat.
Suposo que va de la malaltia.
És difícil de comprendre.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Tinc la sensació que sou una parella més enllà de l'artística,
però que us aneu acompanyant amb els dos projectes que teniu.
De tant en tant la Rit acompanya el Pol
i també tot sovint el Pol acompanya la Rit.
No sé si això acabarà sent un projecte musical conjunt de tots dos.
Com va?
Qui en sabe.
A vegades és un cacau, també t'ho he de dir.
Al final ja sabem a què anem.
El bolo d'avui de què va?
Si mires el calendari.
Què passa avui?
Sempre anem junts.
El Pol va ser molt orgànic.
Ell ja estava gravant el segon disc
i em va cridar per fer unes guitarres.
I jo tenia un tema allà que després de la pandèmia,
va aturar tothom això.
La Rita també la va aturar.
Això va ser acollonant perquè sempre està amunt i avall.
Llavors vam tenir l'oportunitat de sentar-nos en un sofà
i fer cançons, que era el que més venia de gust.
I de fet, per això ara tot és com conjunt,
però cadascú té la seva trajectòria
i confiem que hi hagi molta més varietat.
I a més a més avui heu coincidit aquí amb l'Andrea Motis,
que teniu aquest passat conjunt,
perquè totes dues vau néixer de la Sant Andreu,
ja es van d'alguna manera, no?
I que vau començar amb el jazz, però ara ja feu...
No sé si tu diries que el que continues fent encara és jazz
o ja t'has desviat també d'aquest camí.
Ella abans ha dit això, que el jazz és una cosa molt àmplia
i entra en moltes coses i al final ja...
posar-hi la etiqueta és una mica... que no sé.
Jo he tocat jazz a la meva vida i el que faig ara
suposo que té a veure,
perquè és inevitable que la influència es quedi allà,
però no és estrictament jazz, vull dir que no sé.
La criatura també ve de bolos o no?
Sí, aviat té un micro més.
Quant té ara?
Un any i mig, quasi.
Clar, això vol dir que també està marcat per la música, no?
Inevitablement, sí, sí.
Ha estat travessada per la música.
L'al·lorabona, moltes gràcies i molta sort
també amb tots aquests projectes que teniu.
Moltíssimes gràcies.
Farem una petita pausa i de seguida el suplement al dominical.
Fins ara.
El març és el mes de la dança.
300 activitats per a tots els públics
omplen els teatres, els carrers, les classes, els cinemes
i els edificis singulars de 12 ciutats que ballen juntes.
Dança metropolitana, del 9 al 26 de març.
Tota la informació a dancemetropolitana.cat.
Som aixecar-nos.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Som aixecar-nos.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
El suplement.
Obrim el dominical.
Passen dos minuts d'un quart d'una del migdia en directe
des de la Sagrada Família, celebrant els 35 anys del suplement
amb 60 oients fidels que ens acompanyen des de primera hora.
Avui, primer programa en públic des d'aquí de la Sagrada Família.
Moment d'Obrir Dominical, normalment diumenge,
però tampoc volíem deixar passar l'oportunitat
de compartir una estona d'humor amb els nostres amics del dominical.
Són el Gerard Jovan, el Xavi Spinoza i el Carles Roig.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
I en un dia especial com avui també hem de donar la benvinguda,
ja que som al temple, a la basílica,
al Cardenal Arcaísva de Barcelona,
president de la Conferència Episcopal espanyola.
Bon dia.
Senyor Sánchez de Pomella, bon dia.
Bon dia, benvinguts a casa meva.
Perdoneu pel desordre, ja veieu que estic fent obres.
Són unes obres que costen bastants de diners
i, per tant, després passaré el plateret per si voleu contribuir.
Si no teniu suelto, també podeu fer un bízum.
El meu telèfon és 666-666-661, eh?
Què us pensàveu?
Estic molt content que feu el programa aquí,
Roger, Gerard, Xavi, però, com que us conec,
us demanaria que seguíssem unes petites normes, d'acord?
La primera seria intentar no dir hòstia ni me cago en la maça veu
més de tres vegades.
Després, no invocar el nom del bisbe de Solsona,
tampoc parlar del porno satànic
i no parlarem de l'empresa on treballa.
Bé, el Fernandes, bon dia.
L'empresa aquesta es dedica a la extracció de semen de porc.
No, no, no. Acaba de dir que no en parlem.
Tampoc tornarem a dir la paraula semen
a l'interior de la Sagrada Família.
Podem dir llavor. Sí, llavor de porc.
Gràcies avui per obrir les portes de la Sagrada Família,
el senyor Umella.
Joven, de què parlarem avui?
Doncs parlarem de què significa per aquesta ciutat
internacional com és la Sagrada Família,
encara que sigui una obra inacabada.
De fet, a Catalunya tenim moltes coses que no estan acabades,
des de la Sagrada Família, passant per l'estació de la Sagrera,
al Camp Nou o Ciutadans, que tampoc està acabat, però quasi.
Bé, bons dies, caram, quina garrotada, tan gratuïta.
M'acaben de fotre els companys de Ciutadans.
Salvador Illa, bon dia. Li ha molestat el comentari?
Mira, a mi, mentre no em treguin esbàstiques amb el logo del PSC,
facin el que vulguin.
A veure, senyor Illa, què en pensa de tot el tema de la Sagrada Família?
No, ara mateix no em vindria gaire de gust opinar sobre els Pujol.
Avui parlem del temple, del temple on ens trobem.
Doncs, mira, ho diré una cosa.
Com a president a Uombre, que soc,
abans que acabar la Sagrada Família,
m'interessa acabar altres coses importants.
Per exemple?
Per exemple, el quart cinturó o ampliació de l'aeroport del Prat.
I gràcies al PSC, aquestes obres s'acabaran.
I, si podem, doncs també farem els casinos del Hanalk.
I, per tant, d'alguna manera,
em considero l'Antoni Gaudí de les infraestructures.
Segurament que sí.
Sí.
Si jo hagués manat fa un següent, la Sagrada Família ja estaria acabada.
Amb totes les seves torres, les seves naus,
les seves carreteres, les seves màquines, tragaperres...
El projecte final de la Sagrada Família,
per cert, ara en parlarem amb els alcaldables,
inclou la demolició d'alguns domicilis d'aquí al voltant.
Aquest és un tema delicat.
Sí, això és un disparat.
No es pot empullar la Sagrada Família a costa dels veïns.
Sí, sí, hem trobat la solució a aquest problema.
Construir la nova Sagrada Família en una plataforma sobre el mar.
Sí, home!
Grandíssima idea.
Sí, sí, sí.
Instalar la Sagrada Família en una plataforma sobre el mar.
Exactament.
Com la nova pista de l'aeroport, que també la farem sobre el mar,
doncs pensi que el mar és molt gran i cap de tot.
I en el cas del Tempua, el Tempua on som avui,
així el fem sobre el mar, passaria a dir-se la Salada Família.
La Salada Família.
Gràcies.
Gràcies.
A veure, més personatge.
Que no està gaire mal, home!
Sí, home, Déu-n'hi-do, president Laporta.
Bon dia.
Bon dia.
Complicat per vostè, perquè ahir la Fiscalia va acusar el Barça
de corrupció contínua d'administració deslleial falsedat
documental i també de tenir un acord verbal confidencial
amb Negreira per obtenir arbitratges favorables.
Tot això què vol dir?
Mira, el que vol dir i el que n'he de dir
és que no es pot dir a l'interior de la Sagrada Família, la veritat.
Després sortim tots al carrer i gustosament em cagaré
en aquella banda de fills de la gran.
Ha dit que no ho diria.
Però aquí dins, per respecte, no ho diré.
El que va és que durant el seu mandat
també es va fer pagaments al Negreira.
Efectivament, es van fer una sèrie de pagaments al senyor Negreira,
però allò no era corrupció.
Jo ho vaig fer per curifisme.
Ah, per curifisme.
Sí, perquè el gran Johan sempre deia
que el dinero tiene que estar en el campo y no en el banco.
I els hàrbits on són?
El campo.
El dinero cap allà.
No sé si el curifisme servirà com a argument de defensa.
No, home, no, que és una broma.
La veritat és que tot és culpa del Barça.
A veure, perdoneu les al·lucions.
No és culpa meva.
No, al·lucions no.
Canviem de tema, que avui fem el programa
en aquest enred tan simbòlic de Catalunya.
Què ens pot dir de la Sagrada Família, president Laporta?
Ja fa molts dies que estem parlant amb el pare,
però amb el Jorge Messi, però de moment demanen massa que vingui.
No aquesta Sagrada Família, parlava del temple, de l'edifici.
Molt maco, molt maco, molt maco.
M'agrada perquè les obres van més lentes que les de l'Espai Barça.
Això no és culpa meva.
Què creieu que s'acabarà abans, la Sagrada Família o el Camp Nou?
Segurament potser aquest ritme la Sagrada Família, no?
Mira, si us demano una cosa,
que si veieu que les obres de la Sagrada Família de cop i volta
van una massa lenta i tal,
jo conec una constructora turca que ens acabarà el temple per pas.
No, no, no, no, aquí no, sisplau.
I el més important, si els dic que ens facin totes dues coses,
ens fan preu especial dos per uno.
No, doncs no caldrà.
Sí que és veritat que potser et canvien la torre d'alguna vangelista
per algun minaret, però no passa res.
No, no, que no, que no, no.
Per cert, si el problema que té la Sagrada Família és de finançament,
només m'heu de preguntar com es pot sortir del forat.
Abans que ja té el seu propi finançament,
en principi la Sagrada Família, però no.
La solució té un nom i el sap tothom, les palanques.
No, la Sagrada Família no necessita palanques econòmiques,
sinó el que atregui la Sagrada Família per palanques econòmiques.
Molt fàcil, et dents coses.
Per exemple, li vens el 25% dels drets de retransmissió
de les missies a ràdio Esteve.
No crec que es pugui fer, això.
O, si no, doncs se li posa un nom com ara Spotify Sagrada Família
i tenim finançament necessari per acabar-la abans de Nadal.
No cal més idees.
Podríem venir a jugar, nosaltres.
A disposar.
Podríem venir-los a jugar.
Leo Messi, bon dia, bona hora.
Hola, com està? No tot.
Doncs...
Suposo que durant tots els anys que vas viure a Barcelona
sí que vas tenir temps, Leo, de visitar la basílica, el temple.
La verdad es que me encanta, me acuerdo que la visitamos un poco
por fuera, ¿no?
A dins no hi havia entrat, eh?
Bueno...
Com a bon català, no havies entrat mai a la Sagrada Família.
No, un bon barceloní, no.
De hecho, en realidad pasamos un día por la calle de Mallorca
en coche y la vimos, me saqué un selfie, pero...
Ja que et tenim aquí, Leo,
és cert que s'està treballant perquè tornis al Barça.
Yo creo que, como te digo,
hay más opciones de terminar la Sagrada Família
la semana que viene que de que yo regrese para acá.
Perfecto, gràcies, Leo.
Gràcies, Leo, soc el preci.
Soc empatat de les Champions, eh?
Moltes gràcies.
Ja veus per allò que t'ha servit marxar a París, eh?
No me toques, Jan.
Que burroquets, hòstia!
Bueno, tornes al Barça o què?
Però que ho vam cobrar amb poca pasta, eh?
No, no lo creo, Jan.
Bé, gràcies, Jan Laporta i Leo Messi, també,
per aquesta intervenció.
Ja sabeu que el proper mes de maig
hi ha eleccions municipals arreu del país.
Avui, en aquest balotó especial,
podem saludar alguns dels alcaldables
a la ciutat de Barcelona.
Comencem pel senyor Xavier Trias, candidat de Junts.
Hola a tothom, molt bon dia.
Com estàs, Rux, eh?
Doncs molt bé, content de saludar-lo, també.
No sé si té alguna proposta específica, senyor Trias,
per la Sagrada Família.
Bueno, diré una cosa.
Realment, el que m'estranya és que la Colau
encara no l'hagi pintada de Lila, per exemple.
O li hagi fotut alguna cosa rara, perquè...
Però hi ha pla específic o no hi ha pla específic
de la seva candidatura?
Bueno, jo penso una cosa,
i és que es tenen de reordenar els arredadors.
Els com?
Reordenar l'arredador a la Sagrada Família.
Al voltant.
Sí, l'arredador.
És més fàcil dir voltant que...
El perímetre.
El perímetre, efectivament, el perímetre, sí.
Perquè és que darrerament he estat recorrent
els carrers d'aquí de la rodalia,
per tot arreu.
I és un gali, Matías.
És una barra passada, un desbarajuste.
Sí, sí.
Això és l'espai més caòtic, que això he vist mai, eh?
Et dic una cosa, només superat per l'espai
que va deixar l'antiga conversència, no?
Bon dia a totes de les Sagrades Famílies.
Com diu senyora Colau?
Des de l'Ajuntament de Barcelona.
Ets molt passada, eh?
Mira, tu també.
Que en la societat actual no podem parlar
d'un sol model de família sagrada,
pare, mare, fill, com és aquest cas,
sinó que un temple tan important com aquest
hauria de rebre el nom de les Sagrades Famílies,
o bé la Sagrada Família biparental amb fills,
biparental sense fills,
o bé la Sagrada Família homoparental,
o bé monoparental,
o bé reconstituïda, o bé extensa,
o bé unipersonal sense fills.
Queda clar el missatge, alcaldessa.
Com és una família unipersonal sense fills, ha dit?
És una persona.
Una persona que es consideri una família.
Un solter de tota la vida.
I tu et consideres la teva pròpia família.
Exacte.
Els dinars de Nadal estàs tu sol i jo soc el meu cap de taula.
Em faig la sopa de galets.
Per tant, des de l'Ajuntament de Barcelona considerem
que el temple de la Sagrada Família hauria de passar a ser
el temple de les Sagrades Famílies.
Doncs en plenem notes.
Hi ha més canvis que introdiria el temple.
No ens interessen, tampoc.
Les torres evangelistes, per exemple,
no sé si ho heu vist, però no hi ha cap dona.
Sí, però és que, clar.
Jo afegiria unes quantes torres més dedicades a dones,
destacades, de manera que el temple faci el doble.
El temple, eh?
El temple, eh?
El temple, eh?
Bé, molt bé, doncs queda recollida aquesta proposta,
alcaldessa.
Sí, hola, bon dia.
Soc l'Ernest Maragall, com estàs?
Encara no l'havíem saludat, eh, senyor Ernest Maragall?
Jo sóc perquè aquest pas que aneu sou molt lents.
Hòstia, fada, m'agrada molt que hagis vingut, perquè...
Senyor Maragall!
Sempre ho sento.
Perdoneu, és que acabo de ser testimoni d'un miracle.
Ah, sí? Mòmia?
Sí.
Hòstia.
De haver ressuscitat.
Sense faltar.
He vingut caminant fins aquí, des de la Barceloneta,
i no m'han fotut la cartera.
Que tal com està la ciutat, la gent d'aquí ho sap,
podem considerar un miracle.
A veure, hi hagi pau, que som en terra divina, eh?
Jo entenc que li tinguis molt carinyo a la Sagrada Família,
perquè tu estaves aquí quan van posar la primera pedra.
Però, home, no faltem per qüestions d'edat.
És veritat, i crec que el senyor Trias li deuria vendre la parcel·la.
Hòstia, que això no estava dient res, ara.
Toca a mi el rebre, sempre.
Hòstia.
Hi hagi pau, moltes gràcies a tots dos.
Mira, jo t'admiro molt, Ada, jo t'admiro molt la Colau,
perquè veient els guixarots que està fotent pel terra
de tota la ciutat,
es pensa que és l'Antònia Gaudí de l'urbanisme.
Va, sisplau.
No, no, està convertint Barcelona,
ja em diré al públic si esteu d'acord, no?,
que és l'aparellador d'una botiga de desigual.
Mires el terra.
No és tan dramàtic, no és tan dramàtic.
Sí que ho és, sí.
Això puc afegir una cosa, perdoneu, eh?, per al·lucions,
perquè clar, m'esteu fotent...
Sí, però és que tots estan afegint coses.
És que estem benvinguts per això.
Aquesta senyora m'acaba de dir
que això el vaig vendre al terreny o per la serrada Família.
I no va ser així, no?
No.
Això li volia recordar a la senyora alcaldessa,
que tant està en contra del cotxe,
que no es pot circular per enlloc,
avançar aquí amb el cotxe, no pots aparcar enlloc,
has d'aparcar sobre les voreres.
Això li volia recordar
que qui va matar en Toni Gaudí va ser el transport públic.
Vinga, va, apa aquí, va, tiri.
Sí, sí, no, tiri, tiri, tiri.
I es desperten aplaudiments entre el públic, eh?
És que és veritat.
Amb més cotxes, hiverns, rambies, per tot arreu,
això no hauria passat.
Moltes gràcies a tots tres.
Un minut per arribar a dos quarts d'una del migdia.
Ernest Maragall, Xavier Trias.
Perdoneu, que interrompi la missa, eh?
No, no estem fent cap missa.
Això és el debut d'un personatge al Dominical, que és...
Albert Pla, bon dia.
Bon dia.
Som aquí, Albert.
Ah, vale.
Albert.
Bueno, la missa, què tal?
Què tal eufòria, hi, Albert?
Bueno, jo, eufòria...
No me'n recordo, de veritat.
No me'n recordo, vaig veure, però jo no me'n recordo.
A veure...
De veritat.
No, però que no has vingut a fer la crítica d'eufòria,
ens has dit abans que tenies coses per...
Bueno, és que jo...
al programa em va costar de sentir les cançons i tal,
perquè aquest any cada concursant
va vestit un color diferent, eh?
I això semblava un puto partxís.
Sí que és veritat, que anaven cada concursant...
Jo recordo que el primer cop que vaig jugar el partxís
vaig acabar a urgències.
Ah, sí?
Bueno, perquè em van dir, Albert,
que estaves de menjar les fitxes de l'altre, no sé què.
Bueno, ho vaig fer.
A veure, eufòria, Albert.
Què tal eufòria i TV3?
Bueno...
Ho va petar, eh?
I el nano aquell que està tot arreu, el Damian, no sé què...
L'Ildami.
I qui passa penya, això que el L'Ildami, tios?
Sí, aquest, el L'Ildami, aquest.
Duia com...
com unes arracades...
de porcs d'aquests de fer bombolles de nens petits.
Sí, sí, és veritat.
Només ho dic, eh?
No, queda dit.
És que, clar, després et deien que el que em drogava era jo, no sé què.
Això ho tallarem.
I jo no em drogo, eh, tios?
Que quedi clar, soc L'Ildami i jo no em drogo.
Moltes gràcies, Albert Pla, també, per aquest debut.
Hosti, tu! Jo també vaig veure eufòria ahir.
Maria Mainat, bon dia. Vas veure la gala, eh, doncs.
I tant que la vaig veure.
I els meus advocats també la van veure.
La Mainat va anunciar fa temps que posaria una demanda contra eufòria
pel plaig d'Operación Triunfo i tot això.
I tant!
Tampoc cal tocar-ho aquí avui...
Però és que és lo mateix, és com si ara vinguessin uns xinos
i construïssin una sagrada família aquí davant.
Oi que tocaria els collons, eh?
Sí, segurament.
És tot igual, els concursants, els donats, els assajos, les gales.
Però bueno, que vagin fent, eh?
A cada gala, goita-t'ho, la demanda creix una mica més.
Home, no ho sé tu, ja s'ho faran.
Jo, com a programa musical, li veig més futur al Plantabaixa, eh?
Que sempre estàs pendent de la cançó que posaran, oi?
Molt bé, gràcies. Fins aquí, Josep Maria Mainat.
Gràcies també a l'Albert Plau, gràcies als aïs primers del Carles Roig.
Passa un minut de dos quarts d'hora del migdia.
Gràcies, Gerard Joveny, i a tots els alcaldables.
Avui no ha sortit, l'Alçol Aulèstia.
Un fort aplaudiment pel Domenical. Pausa i ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Els amics de les arts,
Gemma Nierga i Mercè Comas,
a Colapsa, a TV3, amb Ricard Ostrell, aquesta nit.
Els talibans no deixen que les dones estudiïn.
No permeten que les dones riguin, cantin o ballin.
No accepten que les dones condueixin o facin esport.
A Cabull, un saló de bellesa
és un dels últims reductes de llibertat per les dones.
Cuidar-te ajuda a aguantar tot això.
30 Minuts, Sofía i Niguina, dues amigues lliures,
a TV3 diumenge a la nit.
Ho vius.
Ho lluites i ho gaudeixes.
Sí, l'esport impulsa a fer més esport.
Per això el Cort Inglès del 9 al 19 de març
aconsegueix les marques de Finlay's, Running and Trail,
Cognike, Adidas, Under Armour, Puma
i emporta un 30% de regal.
Per les teves futures compres en tots els esports.
Només al Cort Inglès.
Florentino ha arribat a la ciutat comptal.
Una firma de qualitat per a l'home amb més eladànic cosmopolità.
Descobreix la teva nova botiga Florentino
al carrer València número 264 de Barcelona.
O visita www.florentino.com.
Florentino, comoditat i estil
pels que busquen una cosa diferent.
Pare, què és el poliamor?
A veure, tu saps que el pare i la mare tenen un cotxe, no?
Doncs aquest cotxe els agrada molt,
però a vegades necessiten o enveuen un altre que els agrada més.
Doncs el van canviant quan volen.
Com la subscripció d'OK Mobility.
Un servei on pots gaudir del cotxe que vols, quan vols i on vols.
Tot Inglès. Tengues un cotxe sense tenir-lo.
Subscriu-te a la multimobilitat a OKMobility.com.
Benvinguda. Benvinguts.
Endavant, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
El suplement.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Avui, en directe des de la Sagrada Família.
Amb Roger Escapa.
Ho sento si una part del meu cos només pot veure com un temple.
Si el meu sentit del sagrat comença allà on se m'acaba el ventre.
Passen 4 minuts de dos quarts d'una del migdia
en directe des de la Sagrada Família
amb la veu del David Carabent de Mishima cantant el temple.
Ho sento si una part del meu cos només pot veure com un temple
si el meu sentit del sagrat comença allà on se m'acaba el ventre.
Xavier Pérez Esquerdo, de l'Última Hora del Matí a Catalunya Ràdio.
Bon dia i enhorabona.
Moltes gràcies per la part que ens toca a tots.
Ila Maritzell Plana, expert en comunicació i activista dels drets del menor.
Bon dia.
Bon dia.
El Xavier i la Maritzell són parella?
Sí.
Marit i Moller?
Sí.
Ara, al juny farà 20 anys que som.
A veure, Xavier, us hem convidat aquí perquè sou molt creients, no?
Sí.
O ets creient o no l'ets, eh?
Sí, és com estar embarassat.
O ho estàs o no ho estàs.
Però sou molt practicants, no?
Sí.
I l'estapem per pregar, per exemple, per tu.
Què se suposa veure vosaltres avui aquí?
És que és fantàstic estar aquí.
Primer perquè és una obra d'art en si mateixa,
però després per tot el que representa.
És ben bé que tens la sensació que està...
que es construeix com la teva fe cap amunt.
Llavors és un símbol molt bonic.
Sentia aquest matí que la Maica Navarro explicava
o feia referència a algú dient que era com etern, no?
Que era una cosa que no s'acabava mai.
I és això, doncs és una miqueta com l'obra de Déu, no?
Que no s'acaba mai.
De fet, també deixaria de ser, penso, eh?
Deixarà de ser com un gran negoci el dia que s'acabi.
Perquè cada dos o tres anys que explicava el Calpena,
com anem venint, veus coses noves.
Jo fa 30 anys que vaig viure a Alaska,
que això és un altre tema,
vaig conèixer gent de tot el món i sempre han anat venint aquí.
Jo recordo fa 30 anys venir aquí i a la nau central plovia.
No hi havia sostre.
I llavors tampoc existien els ascensors.
Havies de pujar, que encara ara es pot, fins a dalt de tot,
que no sé, quan trigava mitja hora gairebé una hora,
fins a pujar dalt de tot d'alguna torre.
I clar, anaves veient com a poc a poc
es anava construint aquest temple per fora i per dins.
Què és per vosaltres la fe?
Maritxell.
És una manera de viure.
Al final, quan tu tens fe,
et suporta tot allò que et passa a la vida, no?
I per això és una manera de viure.
La gent que no té fe, jo crec que és un do.
No és allò que dius, va, vaig a tenir fe.
No, això no passa.
Te l'has de currar una mica, la fe.
Al principi pots fer la comunió.
Molts hem de haver fet la comunió i ja està.
I te'n vas cap a la teva i ja està.
I et queden allà res, cosetes.
Però després, si tu construeixes la teva vida al voltant de la fe,
la fe et dona moltes respostes i et dona molta pau per viure,
malgrat tot allò que et passa, que no sempre és bo.
T'ajuda a viure bé i a donar moltes gràcies
d'allò bo que et passa.
Per tant, és una manera de viure.
Sí, perquè això tan bonic que estem vivint aquí,
i també tot el dolent que es viu,
ha de tenir un sentit.
No pots anar a morir-te i dir,
ostres, no pot ser que, per exemple,
tota la gent que ha patit,
tota la gent que ha estat patint i encara ara pateix,
jo què sé, desgràcies de qualsevol tipus,
s'acabi aquí i no tingui cap mena de resposta,
ni cap mena de retorn, ni un premi.
No, no.
Aquesta senyora o aquest senyor o aquests nens
han patit moltíssim aquí a la Terra
i hi ha d'haver alguna cosa més quan morin.
Clar, a mi a vegades em costa una mica entendre-ho,
perquè jo no estic ni batejat, ni he fet la comunió,
ni soc creient,
i encara em sorprèn a vegades de veure gent molt jove que diu,
no, és que jo crec, i al diumenge vaig a missa,
i teniu la sensació a vegades que us heu de justificar?
Sí, constantment. Som les rare avis, ara.
O sigui, ara, de la nostra Quinta,
dir que vas a missa el diumenge,
el diumenge diem,
podem quedar? Bueno, en quina hora?
No és que tenim missa.
La gent et mira com... Què? Missa?
Aneu a missa?
Però que hi ha alguna celebració familiar o alguna cosa?
No, no, anem perquè volem, eh?
I la gent et mira com molt estrany.
I després fa gràcia gent que ho porta com d'amagat,
gent que et trobes, fins i tot de la feina,
fins i tot de Catalunya Ràdio,
que et trobes a la mateixa parròquia,
o d'altres àmbits,
i t'ho diuen com...
Els fa com vergonya explicar-ho, expressar-ho.
Tot i així,
la gent que no creu, no sé, en Déu,
perquè potser ningú li ha presentat a Jesús
o ningú li ha explicat la fe catòlica,
sempre veus que hi ha com una necessitat,
hi ha una necessitat darrere
de voler fer meditació d'alguna manera o altra.
Ja no parlo de la religió, sinó...
Trobar la pau.
Com? Que et troben la pau.
Sí, trobar la pau fent meditacions o iogues,
o, bueno, qualsevol tipus d'aquestes centres
on fan meditació
i fan recessos d'aquests de cap de setmana.
Vull dir que veus que al darrere
la gent, fins i tot també els joves,
busquen alguna cosa.
Sí, si us hi anirem a l'ésser humà, eh?
I també crec que feu cursos
o d'alguna manera ho relacioneu
amb parelles joves que estan començant
pel matrimoni, per exemple, no?
Sí. Què feu? Què feu?
Bueno, fem el que podem.
Bueno, clar, és que quan acabes
de la comunió i la confirmació
i et cases, ja sembla com
hi ha un desert.
Hi ha ningú més, ni fas catequesis,
o sigui, ha de ser una cosa
que has d'anar fortificant.
A ningú li dona el carnet de pare,
a ningú li dona el carnet de marit o esposa, no?
A ningú li dona res.
Llavors necessites algú que t'ajudi
a fer créixer aquella llavor
que durant la teva joventut i adolescència
algú t'ha posat a dins, no?
El que fem, bàsicament, és intentar
fer un recordatori,
diguéssim, mensualment,
de per què vas triar aquella persona, no?
Per què et vas casar amb aquella persona?
Què pretenies quan vas triar aquella persona?
Què pretenies trobar?
Què és el que et va portar a casar-te
i fer aquest recordatori?
I per l'altra, parles de temes
que normalment no parles.
És a dir, quan ens asseiem amb ells,
parlem de coses futuribles, no?
Coses tan bàsiques com pot ser,
què és la relació amb la família política?
Uau, quin temazo, no?
No en parlarem avui aquí, que tinc el seu presió.
No, doncs no. Però és un temazo.
O sigui, quan portes aquest tema,
els matrimonis allà, la sogra, el cunyau,
i aquestes coses, no?
És asseure's i parlar-ho.
A mi em molesta això de tu, però sossegadament,
m'emmolesta la relació que tens amb la meva mare, per exemple,
o al revés.
Jo crec que podria ser més agradable
quan arribes a casa dels meus pares, no?
Aquest tipus de coses.
Però sossegadament, sense que hagis de buscar la discussió,
t'ajuda a créixer i no t'hi va tant,
perquè els matrimonis que es trenquen
és perquè t'hi van, t'hi van, t'hi van,
i no parlen, parlen, parlen, no?
I al final, bueno, aprofitem la fe
com una excusa per parlar d'aquest tipus de tema.
I els ensenyes a no donar-se l'esquena,
els ensenyes a, que per a nosaltres també ens passa, eh?
El divorci pot ser una bona solució per a vosaltres?
Depèn si el divorci...
Home, si matunyin és, no estaria aquí amb ell, eh?
Ja m'ho imagino.
El divorci, si hi ha hagut una violència física,
si hi ha hagut una violència verbal,
si hi ha hagut una falta de respecte...
Si s'han deixat d'estimar?
És que aquest és el problema i això és el que fem nosaltres.
Però l'enamorament ha passat?
Clar, sí, això passarà.
Això ho has de tenir clar quan et cases, no?
No anem malament.
El Capri deia que l'amor se'n va i ell es queda.
Doncs una miqueta és això.
Has d'anar treballant la relació conjugal amb el teu marit,
amb la teva esposa, tu has d'anar treballant,
fer-li petits detalls, pensar l'un amb l'altre,
tenir la prioritat, sobretot, que tu t'has casat amb el teu cònjugues.
Hi ha unes parelles que la seva prioritat la donen als fills
i llavors abandonen la seva parella.
I aquest és l'error, tu t'has casat amb aquella persona
perquè vols estar-hi fins a l'últim dia de la teva vida.
I els teus fills, per molt que t'estimis, acabaran marxant.
I quan veus que algú dels dos acaba prioritzant els fills
a la parella, aquí comença a trencar-se.
Aquí comença això que tu dius de deixar-se d'estimar.
I el que ensenyem és estimar-se a la parella.
Recordar que et vas casar per alguna cosa.
Hi ha discursos que no us encaixen?
Què?
Home, no has d'estar d'acord amb tot, això està clar.
Això t'ho pregunto.
Hi ha coses que no.
Per exemple, les dones tenim un paper molt petitet
a dins de l'església i és que nosaltres som catequistes,
però jo soc catequista.
Però no pots arribar més amunt dins de l'església
i està muntada així.
L'església sempre va per davant, no,
sempre va per darrere, diguéssim.
La societat evoluciona, l'església va fent pessets.
Ha evolucionat molt, depèn del papa que hi ha,
es fa un creixement.
Crec que demà el papa Francesc fa 10 anys que...
I amb 10 anys s'ha obert molt
i s'ha fet un discurs més progressista.
Però costa, eh?
Primer ha de canviar la societat, però estic d'acord.
Però anem cap allà.
I s'ha de denunciar tots els casos
que hi ha d'abusos sexuals a l'església i tot això.
No es poden amagar com es feia abans.
Jo soc el primer i el papa també,
que si un tio ha comès un abús,
aquest tio a la presó, fora, es comulga i fora, ràpid.
No es pot aturar.
Vull dir que, igual que la vida civil també passa,
doncs a l'església catòlica també.
Crec que dorms en un llibre molt concret,
que dorms en un nou testament, no?
El nou testament, sí, per l'editorial Albada.
Ah, és que em vaig veure un vídeo.
Sí, divendres carant.
Em va fer molta gràcia. Explica, explica.
Sí, clar, a veure, per ensenyar un totxo així amb els nens,
doncs a vegades penses, ostres, ara,
que com els hi ensenyes una miqueta
a entendre com funciona el nou testament, no?
Doncs una de les maneres que fem a casa és agafar...
Doncs vinga, va, anem a agafar el nou testament així a l'atzar,
posem el dit aquí o allà,
què ens comunica?
A vegades et diu alguna cosa i a vegades no.
I és una manera de saber o d'entendre
que tot està allà escrit, en el nou testament.
O sigui que poden haver molts papes que escriuen encícliques
i grans mocens i grans cardenals
que escriuen les seves cartes apostòliques
i les seves humilies, però és que està tot allà.
Tot està escrit al nou testament.
No t'enganya, ningú amaga res.
No s'està inventant res nou.
Moltes gràcies, avui,
per haver vingut aquí a la Sagrada Família,
el Xavier Pérez Esquerdo i la Maritxell Plana,
amb una faceta segurament diferent
amb la que veiem al Xavier normalment,
perquè, evidentment, la fe i l'humor són compatibles, no, Xavier?
Home, és que la fe és l'alegria de la vida.
Ara?
Clar. De fet, m'han convidat moltes vegades
a programes de televisió o de ràdio
per parlar justament d'aquest tema.
I, clar, molta gent veu que tot és com negre, com fosc,
i, al contrari, el que hem de transmetre
és una alegria de viure increïble.
I, a més, la fe és la llum.
Només és això.
Gràcies per acompanyar-nos a tots dos.
Que Déu et veneixi.
Moltes gràcies.
Tenim feina, tenim feina.
I a Catalunya Ràdio, tots vosaltres.
Gràcies, Xavier Pérez Esquerdo i la Maritxell Plana.
Passen dos minuts de tres quarts d'una de migdia.
Sentirem la Gemma Homet, que ja està a punt el piano.
Gemma, què tal? Bon dia.
Molt bé. Què tocaràs?
Una cançó meva del meu segon disc, que es diu Hymne al futur.
Del meu segon disc, que li dockaràs?
Algun dia el cel tornarà a ser brillant
i somriurà com aquell nen que sap
que tornarà a estimar
i no tornarem a enfonsar
els seus ulls al cant que el fan cantar.
I del fang en tornarem a fer brotar
les flors que junts veurem reneixer
com els brots d'un nou futur,
un nou món fet de gent i per la gent
no ens fareu sentir allò que voldreu.
Algun dia el cel tornarà a ser brillant
i somriurà com aquell nen que sap
que tornarà a estimar
i mai més no tornarà a enfonsar
els seus ulls al cant que el fan cantar.
Les paraules prenen vida,
tots a l'aire, l'impossible,
i no, no, no,
no, no serem els vostres soldats.
Algun dia el cel tornarà a ser brillant
i somriurà com aquell nen que sap
que tornarà a estimar
i mai més no tornarà a enfonsar
els seus ulls al cant que el fan cantar.
I del fang en tornarem a fer brotar
les flors que junts veurem reneixer
com els brots d'un nou futur,
un nou món fet de gent i per la gent.
No ens fareu sentir allò que voldreu.
Les paraules prenen vida,
tots a l'aire, l'impossible,
i no, no, no,
no serem els vostres soldats.
Algun dia el cel tornarà a ser brillant
i somriurà com aquell nen
que sap que tornarà a estimar
i mai més no tornarà a enfonsar
els seus ulls al cant que el fan cantar.
I del fang en tornarem a fer brotar
les flors que junts veurem reneixer
com els brots d'un nou futur,
un nou món fet de gent i per la gent.
No ens fareu sentir allò que voldreu, no.
No ens fareu sentir allò que voldreu.
No ens fareu sentir allò
que voldreu.
Bravo!
Fantàstica, la Gemma Omet, en directe des de la Serada Família,
en el recte final d'aquest suplement.
Tres quarts i mitja, Eugema. Moltes gràcies, tu mateixa.
Què tal?Molt bé.
Com estem?Molt contenta de seguir-nos.
Gràcies per acompanyar-nos. D'on surt aquest soroll, Eugema?
No ho sé, de... de... de... de... de... de... de... de...
Com se'ns fa que cantes, ara?Fam molts anys, molts.
Clar, jo és que no recordo la meva vida sense... sense cantar.
És una cosa com que...
De fet, ja ho he dit moltes vegades a la ràdio,
però la meva mare sempre em deia que jo vaig cantar
abans que començar a parlar, i té raó, ho he vist.
Clar, la teva història és una mica diferent de la de la Rita
o l'Andrea Motis que sentíem fa una estona,
perquè elles van néixer de la Sant Andreu Jaspant.
Tu no surts d'allà,
però també deus tenir una formació clàssica, no?
Sí, jo vaig començar a música als 5 anys,
piano clàssic, trajectòria clàssica conservatòria, SMUK...
Vull dir, la meva trajectòria ha sigut molt d'estudiar,
d'estudiar, de currar molt, diguéssim.
Però hi ha un moment que suposo que has de trencar també tot això
i intentar fer la teva i fer una proposta musical...
Totalment, de fet, jo quan estava a l'SMUK
sempre sentia que jo no em queixava allà,
que hi havia uns itineraris molt concrets
i que jo formava una mica part de tots
i de cap en específic, no?
I això sempre et fa sentir com una mica fora de lloc,
però també penso que gràcies a això
he pogut fer tot el que he fet després.
I ara què estàs fent?
Ara estic preparant un espectacle nou jo sola,
perquè tinc moltes ganes de no dependre gaire de ningú,
de no sentir...
Portar un projecte amb el teu nom vol dir que tu estàs al davant
i que tu has d'activar del carro perquè, si no, no funciona,
si no, les coses no avancen.
I tinc moltes ganes de no dependre de ningú.
I tinc la sort que m'està dirigint aquest espectacle nou,
que es dirà Miralls.
De fet, estic fent spoiler mundial perquè no havia vist això en cap.
Exclusiva, exclusiva. Miralls.
Sí, Miralls.
I la direcció artística me l'està fent en Lluís Danés,
que em flipa tot el que fa.
I crec que poder unir d'alguna manera aquests dos mons
és, per mi, espectacular.
Però de què anirà? De què anirà?
És com una mica... no ho vull dir així,
però com els hits que hagi pogut tenir,
hits en el sentit de cançons que m'agraden,
les meves grans cançons,
en les que jo em puc admirallar, ja siguin meves o ja siguin...
No em surt ara la paraula. No, versions.
Versions que hagi pogut fer.
Cansons en les que jo m'hi veig, en les que hi veig la meva vida,
en les que hi veig els meus referents,
i enfrontar-me una mica a la solitud aquesta
de quan estic jo a casa creant,
abans que les cançons passin per un procés de producció,
abans que passin per ningú, d'estar jo amb el teclat,
amb el piano, amb l'ordinador, amb el micro,
i això normalment no ho sent ningú.
I és la manera que tinc d'ara, amb aquest espectacle,
poder apropar tot això a la gent que vingui a escoltar els concerts.
Clar, això no serà cap disc, no serà res,
una cosa única del directe que passarà durant aquella hora i pico
que estarem plegats a la sala, que sigui.
Clar, hi havies estat mai al Serà Família o no?
No. Mai, eh?
Mai. Això...
Clar, són molts, eh?, jo havia vingut una vegada aquí de casualitat,
però... i què? Què t'ha semblat?
Home, és brutal, és molt guai.
I cantar aquí? Perquè suposo que l'acústica també.
Clar, som al claustre, no?, però...
No sé si et preocupava l'acústica o el contrari.
El contrari, tenia clar que, justament per la cançó que volia fer,
em plantejava, començo cap a la nou fàgica,
i dic, no, allà, segur que sona bé.
Segur que sona bé.
Moltes gràcies, Gemma, també per acompanyar-nos avui en aquest especial,
perquè fa una pila de temps que anem coincidint,
espero que siguin molts més,
perquè això voldrà dir que tots dos les coses ens van bé.
I, clar, recordo que fa un any per Sant Jordi
ens vas presentar un llibre, no?, també amb un disc.
Sí, el llibre i el disc, sí.
Que parlaves dels amors, dels amors tòxics,
i ara, doncs, el capítol és un de nou.
Un de nou, sí, la vida sempre és obrir capítols.
Moltes gràcies, Gemma. Moltes gràcies a vosaltres.
I encarem la recta final d'aquest programa especial
des de la Serà Família.
Tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Quina vergonya de premi!
Per mi, de moment, el millor de la serina...
Va, va, va, va.
...tornar a demostrar...
Voleu callar?
Espereu.
Quan vaig dir que apostava per tota la vegada a tot arreu,
no em referia a això.
És que això no hi ha qui ho entengui.
La gala dels Òscars 2023 a la Finestra Indiscreta.
Després de l'impacte de l'edició passada...
Uau!
...ens espera un altre aní emocionant
i us ho explicarem amb els sospitosos habituals de la Finestra.
I també amb el Garriga, Josep Maria Buñol,
i l'altre Garriga, en francès, des del Don Víciat.
La matinada de diumenge, dilluns,
la Finestra Indiscreta especial Premis Òscar,
amb el Fons Gorina i Àlex Gorina.
Uns Òscars i un programa que seran l'Òscar.
Uau, dude!
Oh, no?
Aquest cap de setmana, al Tot Gira,
viurem l'esport femení al màxim.
Dissabte, el líder de la Lliga F
visita el tercer classificat.
A partir d'un quart de 7, llevant Barça.
Amb Pere Escobar, Mireia Vera i Maria Guixà.
També us explicarem el Barça perfumeries
de la Lliga femenina de bàsquet.
A més, viurem l'emoció de la Liga.
Dissabte al migdia, Reial Madrid espanyol,
i diumenge us acompanyarem fins a la TDT de l'Atlètic Club Barça.
Dissabte, des de tres quarts de dues del migdia,
i diumenge, a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopès.
Quatre minuts per arribar a la una del migdia,
recte a final d'aquest suplement.
Hola, Pol, què tal? Molt bé, gràcies.
Cada vegada que marxem de holo, veig la teva cara entre el públic.
Ets el més fidel de tots.
Sí, de fet, he vingut a tres, ja.
On has estat, amb nosaltres?
Vaig estar a Girona, a Calonja, i ara a la Sagrada Família.
Què tal? Molt bé, molt agraït d'estar aquí.
Vius per Girona, em sembla, recordar?
Soc de Sant Feliu de Guixols, com en Xavier Solà.
Com el Solà.
I com ho has vist, això d'avui?
Molt bé, m'ha agradat molt el programa,
i sobretot poder estar aquí, a la Sagrada Família.
Hi havies estat? No, mai.
Ara que s'acaben els bolos, què farem?
Doncs escoltar-vos des de casa com faig de normal.
Jo crec que encara en farem algun abans d'acabar la temporada.
Apunta-t'ho bé. El Romea.
No em sé la data de memòria, però el 21 de maig.
Et guardo una entrada pel Romea.
Si puc venir, sí. Clar, que pots venir.
Sí. Moltes gràcies, Pol. A tu.
Aquest programa l'hem fet possible
a la coordinació d'informatius l'Aneus Bonet,
a la redacció Nilvia, Marta, Ferrer, Gerard,
Marina Dila Cruz,
producció Sara Llobet i Sònia Olofeu,
Dolor Joanola, el control tècnic Dani Rodríguez i el Maciac Loses,
el Pep Casanovas, el Ricard Luque i el Jordi Just.
S'han encarregat que tot això sonés tan bé com ho ha fet.
A la producció exteriors, la Lola Cuadrado
i el control central, el Manel Gil i la Conchi Vecino.
Gràcies a tothom.
I tornem demà a les 6 del matí fins a la 1 del migdia.
Un fort aplaudiment dedicat a tots vosaltres,
a aquests uïents que ens heu acompanyat des d'aquí a la Sagrada Família.
I gràcies a la Sagrada Família per obrir-nos les portes.
Que vagi bé. Fins demà a les 6. Adéu, adéu.
On the ceiling
I ain't blind
Just a matter of time
On this evening
There's no rest
Ain't no good in my eyes
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Hi ha moments en què t'adones
i tant és gaudir del teu temps lliure amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
oferint-te la millor varietat de productes frescos al tall i al moment.
I s'ho he acabat de fer.
A més rebràs la comanda completa en franges d'una hora.
Benvinguda a la vida.
Benvinguts a capraboacasa.com