A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
diumenge 24 de desembre del 2023.
Avui al suplement, Tartúlia, Muriol, Marc, Núria, Oriol, Marc, Molins, Anna, Part de de Vera,
a les 10 la setmana tràgica del columnista del Wall Street Journal,
Lión Sindreu i el politòleg Toni Rodón,
en un matí de diumenge on els preguntarem
com han importat el Tió al Regne Unit,
com expliquen una tradició tan nostrada com és la del Tió
els catalans que viuen a l'estranger com són el Toni i el Lión.
I avui també molta música.
i em fas una abraçada
que parla de la ràbia
i les ganes d'estar bé.
Avui Joan Deusà el suplement
conversant i fent la prèvia d'uns apes de Nadal
que m'anirem amb música.
Sota de la manta
hi ha joguines
i un detall pels grans.
Sento algú que crida
Tothom a taula
És l'hora de dinar
A dos quarts d'onze
Joan Deusà
amb 25 coients
que ens acompanyaran a l'estudi
en un matí de diumenge
on també farem l'excusa
de la Marina Porres,
els arguments universals
de la Marta Ferrer,
les converses de taverna
del Roger Mas i el David Carabén
al demà ho deixo
i a les dotze
avui a l'eclipsi
les nits de la monxa
Vicky Molins.
Abans de tot això però
Joan Anton català
amb la terra esplana
i de seguida
l'Elisabet Pedrosa
amb l'ofici d'educar.
Bon dia als que us esteu despertant
bona nit als que no ens escoltareu
fins a quarts d'una.
Som el suplement
i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement
amb Roger Escapa
i amb Raül Flores.
Bon Nadal, Raül.
Bon dia i bones festes, Roger.
Un diumenge marcat per això,
per les festes de Nadal
i pel temps de descompte
per fer les últimes compres.
Avui les botigues,
els centres comercials
i fins i tot els mercats
tornaran a obrir
i es veu que repeteixin
les cues
i també les aglomeracions d'ahir
per agafar els últims detalls
per aquestes dates.
Tot el teu vora, com sempre.
Aprofitant els últims
moments,
mitjons,
monader,
coses petitones així
que fan servei.
Festa de Nadal,
són festa de Nadal
i sempre
gasta una mica més.
Ens hem vingut a provar coses
i per veure,
agafar idees.
També com demà
és
noche buena,
per mirar alguna roba
per posar-nos de mà.
Un dels productes estrella
d'aquest Nadal
tornaran a ser els torrons.
Com no,
els pastissers de Barcelona
preveuen que les vendes
siguin similars a les de l'any passat.
El torró de crema cremada,
el de xixona
o el dur d'en Mella
són, segons el gremi de pastisseria,
els més buscats.
Creixen també les vendes
de formats més petits i creatius,
com destaca el president del gremi,
Antoni Ballart.
Cada vegada
diré
més petits,
però més quantitat,
perquè
cada vegada
potser es reuneixen
la mateixa gent,
però vol provar
moltes més coses.
Nosaltres,
el rústic
és xocolata molt bona
i
l'Abellana,
aquest és
on
els que es venen
centenars
de coco,
mango
i fruita de la passió,
de coccino...
Alguns dels regals
que es compren
per aquestes festes
són de segona mà
les vendes d'aquest tipus de productes
s'han disparat
en alguns establiments,
aquest tipus de productes
evita que les joguines
o els electrodomèstics
vagin a parar
les escombraries
mentre encara funcionen.
Isaac Paraires
és el director
de l'Agència Catalana del Consum.
Precisem
combatre
el consumisme desfassat
per la petjada
que deixa el món.
En l'àmbit
de la reutilització,
nosaltres el que notem
hi ha hagut un augment,
una proliferació
de centres de reutilització
que en els darrers
mesos i anys
hi ha un augment
de negocis
de reparació
tan físic
com online,
per cert.
Més enllà del Nadal,
avui també us estem explicant
que la xifra de morts
a Gaza
ja supera
les 20.000
des de l'inici
de la guerra,
segons l'últim balanç
de les autoritats palestines.
Hamas assegura
que els bombardejos
d'Israel
sobre la franja
han fet
més de 200 morts
en només 24 hores
i també ha revelat
que 5 gustatges israelians
haurien mort
en aquests atacs.
Les tropes d'Israel
han intensificat
els atacs
al nord de Gaza
per consolidar
l'ocupació
d'aquesta àrea.
A més,
els aliments
escassegen,
com confirma
aquesta metgessa palestina
desplaçada
de la ciutat de Gaza
i que treballa
en un dels hospitals
de Rafal Sud.
La situació és dolenta,
la situació sanitària
és dolenta,
la situació econòmica
és dolenta,
la situació humanitària
és dolenta,
les malalties
estan terriblement esteses
i hi ha una escassetat
important d'aliments,
així que cada dia
que vinc a la feina
sóc testimoni
de tots els sofriments
que mai podríem
haver imaginat.
Això a Gaza,
però a Rússia,
Vladimir Putin
estaria obert
a negociar
un alto al foc
a Ucraïna,
segons revela
el diari
The New York Times.
La condició
que posaria el Kremlin,
segons aquest diari,
és que Rússia
pugui mantenir
el control
dels territoris
que ha ocupat
fins ara.
Un punt difícil
d'acceptar
per a Ucraïna
que reclama
justament el contrari,
el retorn
a les fronteres
anteriors
a la invasió
per poder seure a negociar.
Per cert,
que la comissió
electoral russa
ha denegat
la candidatura
de la periodista
Yekaterina Dunsova
a les eleccions
presidencials
del mes de març
en què es volia
enfrontar a Putin.
La candidata
defensava justament
la pau a Ucraïna.
A Catalunya,
avisa Pere Aragonès
que si vol el suport
del PSC
als pressupostos
de la Generalitat
per al 2024,
els hauran de fer
conjuntament.
Ho deia
en una entrevista
a l'agència
catalana de notícies.
Jo no porto
8 diputats
en un govern
de 45 o de 50 diputats.
No, no, no.
Jo tinc el mateix
vest parlamentari
i més vots
que el senyor Agurès.
No és allò
de posar la xirereta
o pastís?
No.
No hi ha xirereta
que posar aquí.
Hi ha pastís
de fer tots junts.
No posar
no la pistola
o el pit a ningú
però tampoc dient
que no vinc aquí
d'acompanyant
ni a veure si...
No.
Passi, segui, firmi?
No.
Treballar conjuntament?
Tot el que es vulgui.
La planta de preproducció
de xips
que va ser un dels acords
de la reunió de dijous
entre els presidents
català i espanyol
es dedicarà
al disseny
i a la creació
de prototips
de xips
fets amb materials
de nova generació.
Centrar-se en el disseny
és una prioritat
per a Europa
perquè aporta seguretat
en les comunicacions
i també,
i això és molt destacat,
menys dependència
del mercat asiàtic.
Ho ha explicat
a Catalunya Informació
el secretari
d'Afers Econòmics
i Fons Europeus
de la Generalitat,
Miquel Puig.
Això és una cosa
que a Europa
interessa moltíssim
perquè un xip,
si tu dissenyes aquests xips,
saps el que fa aquest xip,
si no,
no saps el que fa aquest xip,
no saps el que hi ha allà dins
i, per tant,
encara la seguretat
de les comunicacions,
és molt important
controlar el xip
i això passa per dissenyar-lo.
Avui diumenge
a Lleida
recupera el cant
de la Sibila
11 anys després
del concert
d'aquest cant medieval
serà aquesta tarda
a càrrec
de la major soprano
lleidatana
Marta Infante
a l'església
de Sant Llorenç.
i a Girona
la ciutat es prepara
per viure
la desena edició
del Gran Cis de Nadal
que es podrà veure
a Girona
a partir del dia de Nadal
i fins al 30 de desembre.
Enguany,
les 12 funcions programades
es faran
per primera vegada
dins d'una carpa
que s'ha instal·lat
a la Copa.
aquesta funció
tiene algo especial
porque es un trabajo
en equipo
de mucha energía
mucho a dinámica
interacción con la orquesta
y cada número
va a ser muy rápido
la transición
de un número a otro.
Era Agustí Maloend
del Pallasos
i la impulsor
d'aquesta iniciativa.
I en esports
el joventut
ha perdut de forma
contundent
davant del Madrid
a Badalona
per 73 a 101.
Ara els verd i negre
són novenys a l'ACB
i estan obligats
a guanyar la pista
del Manres
de la setmana que ve
per tenir opcions
de guanyar
de jugar a la Copa.
A la Lliga Femenina
victòria
de l'Uni Girona
davant del Garnica
per 71 a 65
i derrota
del Cadí La Seu
a la pista
del Guipuscoa
per 55 a 49.
A la primera divisió
de futbol
Atlètic de Madrid
1-0
en un partit
corresponent
a la jornada 4
de la competició.
Els de Simeone
són tercers
empatats a punts
amb el Barça
que ara és quart.
I el temps
un diumenge
que es presenta tranquil
l'estable
i força fred
a primera hora del matí
amb glaçades
a bona part
de l'interior
i també
en diversos punts
del prelitoral.
La nit dels ignorants
3.0
Qui és el més blau
aquesta nit?
Sí, sí que ho és.
Sembla que es vegi
l'infinit.
L'equip de la nit
dels ignorants
3.0
de Catalunya Ràdio
us desitja
un infinit
per cada nit.
Nadal
ve cada any
com el domini
dels ignorants.
Gràcies per ser-hi
i bones festes.
Mai a la vida
havia pensat
portar una càrrega
tan llogera.
Bona nit.
La màgia del Nadal
torna a Barcelona
amb els llums
de Sant Pau.
El recinte modernista
de Sant Pau
acollirà una experiència
lumínica
totalment renovada.
Com a gran novetat
una pista de gel.
Viu els llums
de Sant Pau
del 21 de novembre
al 14 de gener.
Entrades
als llums
de Sant Pau
punt com.
Torrons alemany
ametlla marcona
mel de romaní
del Montsec
i la mateixa recepta
de fa cinc generacions.
Alemany
de la nostra mel
als nostres torrons.
Descobreix els episodis
del Club del Quadern
del País
on parlem
amb els autors catalans
de grans llibres
del moment.
Gaudeix dels vídeos
de les entrevistes
i els podcasts
de totes les trobades
al web
del Quadern
del País.
I si encara
no t'has apuntat
al Club de Lectura
Mensual
uneix-t'hi ara
i comparteix
la teva lectura
amb nosaltres.
El Suplement
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al Suplement
som a Catalunya Ràdio.
Vent d'hora, vent d'hora
cada diumenge
al Suplement
a l'Isaep Pedrosa
a l'Ofici d'Educar.
Som-hi!
L'Ofici d'Educar
a Catalunya Ràdio.
Hola a tothom.
Doncs bé,
les ganes
de parlar
sobre les dificultats
i les peripècies
de la criança
venen
de quan ho estàs
vivint
en primera persona,
no?,
i t'adones
de les múltiples
contradiccions
a les que et veus
implicat permanentment
cada dia
entre tot el que saps
i les coses que fas
i de veure
com som una generació
totalment
volcada
a aquesta búsqueda
d'excel·lència
que ens pensem
que ho estem fent
molt millor
que les altres generacions
que no dic
que amb moltes coses
ho estem fent
molt millor
però teníem ganes
de posar una mirada
crítica
i d'humor
sobretot
cap a nosaltres mateixos
per començar
i després
cap a qui vulgui
també sentir-se
identificat.
Benvingudes a l'Ofici d'Educa
hem sentit
l'Aina Clotet
actriu, directora
i creadora
de la sèrie
Això no és Suècia
que ha rebut
el Premi Prix Europa
2023
a la millor ficció televisiva
del Parlament Europeu
l'International Green Film
i un premi
del Festival de Göteborg
és la sèrie
sobre criança
del moment
perquè molts i moltes
ens hi veiem reflectits
i els grups de whatsapps
de pares i mares
en van plens
de per què ho està petant
Això no és Suècia
en parlem amb
Elisenda Pasqual
psicòloga
psicòloga de criança
psicòloga de criança
respectuosa
i acompanyament familiar
i terapeuta
de la sèrie
Això no és Suècia
Pat Martínez
actriu i mare
de la sèrie
els creadors
i coguionistes
de la sèrie
Valentina Visso
i Dani González
i els seus protagonistes
Aina Clotet
i Marcel Borràs
i acabarem
amb
Com a educo
amb la psicòloga
Lara Terrades
L'Ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa
Hi ha un tendor de quiles
en la criança
perquè els fills
ens interpel·len
Elisenda Pasqual
Doncs avui
a l'Ofici d'Educar
a la sèrie Gaupeta
Això no és Suècia
El punt de partida
d'aquesta sèrie
és una parella
que es trasllada
de la ciutat a Vallvidrera
per viure en plena natura
una criança
més respectuosa
Que bonic
Que bonic
Diu la Pat Martínez
de Loyo
Tornaria aquells vespres freds
a Vallvidrera
en nits de teràpia
amb les meves companyes
que ara són les meves amigues
Ens pagaven
per fer-nos amigues
i vam treure molt de suc
i afegeix
Buscaven mares reals
que volguessin compartir
pos i dubtes
sobre la maternitat
per una coproducció
amb Suècia
i m'hi vaig veure
Em trobava
en un moment àlgid
de la maternitat
amb tres nens petits
tela
una feina
i poca conciliació
Em van explicar
que era un projecte
d'Ena Clotet i Marcoll
i vaig pensar
que era una sèrie
que podia ser
el que necessitava
per sortir
del pou
el pou
de la criança
Del pou de la criança
i de tot el pac
que fa
quan tens fills
treballes
vius a una ciutat
estressant
els has de portar
a l'escola
extraescolars
estava en un moment
una mica
antipàtic
i vaig pensar
una sèrie
de criança
oi
potser és la
la xispa
que em fa
per acabar de petar-ho tot
ja
no sé
em vaig imaginar
que potser era
el detonant
de coses emocionants
i divertides
i ho vaig donar tot
perquè m'agafessin
vaig fer
tot el que
no sé
la voltareta
quasi al càsting
aquesta sensació
de pou
de soledat
de dificultats
d'això
Elisenda Pasqual
que és
la verdadera
terapeuta
de la sèrie
que és terapeuta
a la vida real
atenció
avui tenim el privilegi
de tenir
si a més em confonen
perquè la gent ara em veu pel carrer
em diu
tu ets l'actriu
que fas de terapeuta
els dic
no jo sóc la terapeuta
que faig d'actriu
i es queden
molta gent que no ho sap
però sí
jo crec que realment
l'acompanyament
amb una criança
que impliqui
una mica més
de revisió personal
encara és molt solitària
i gràcies a sèries
com això
no Suècia
crec que és
l'oportunitat
per poder-ne parlar més
i perquè mares
com deia la Pat
puguin entendre
que sense tribu
i sense comunitat
no pot haver salut mental
per què penseu
que ho està patant
aquesta sèrie?
què passa?
quina ha estat
la gràcia de la sèrie?
vinga l'home de la taula
va
digue'ns
crec que és una sèrie
que des dels que hem viscut
l'experiència de paternitat
és fàcil connectar
encara que potser sigui
una versió
lleugerament
més dramàtica
del que potser vivim
nosaltres cadascú
a casa seva
però és fàcil connectar
amb la misèria
i la desgràcia
i la comèdia retrospectiva
una mica
que presenta la sèrie
i m'agrada també pensar
que està bé la sèrie
tot i que jo t'he de dir
que aquesta sensació
de vida tragicòmica
que ofereix la sèrie
jo l'he experimentat
moltes vegades
que jo crec que aquí
ens hi podem veure
que entre rius i plores
hi ha moments
que són hilarants
per això
perquè tu en aquell moment
ho passes fatal
però després
és veritat que fas riure
la resta
per què penseu que ho peta?
sí
o sea
estoy de acuerdo
con lo que dice Dani
que creo
creo que
justamente
y
al hilo de lo que hablamos
hace dos segundos
de la soledad
como la
justamente
hay una sensación
muy de soledad
en la crianza
de pronto ver
en pantalla
iguales a ti
que lo están haciendo
igual de mal
o peor
tienes pues una
creo que
justo
te exponges una mica
no?
creo que ha dado
un poco
ahí en ese lugar
que estás en tu casa
y dices
ay no estoy sola
somos una comunidad
de padres y madres
que estamos en lo mismo
con las mismas preocupaciones
creo que eso es como
una cosa que bueno
que ocurre en el audiovisual
en el cine y tal
que es que el espectador
se siente
identificado
y acompañado
siempre
en ese lado más
oscuro
y defectuoso
¿no?
porque en la realidad
uno lo que intenta
justamente
es dar
esa máscara
de control
de hacerlo bien
y tal
cuando tú por dentro
sabes cuál es la verdad
¿no?
¿per qué ha agradat
el teu entorn
Pat
la sèrie?
jo crec
perquè
dius
no estic sola
i no estic boja
porque el que a mi
és important
el que els està passant
als altres
a mi també m'ha passat
de fet jo tinc una escena
que dic que
vull matar els meus fills
sí, sí, sí
molt, molt
no sabeu
la de gent que m'ha vingut
de
hòstia, primer
això era guió
o eres tu
no?
perquè
i em diuen
és que a mi també em va passar
em van arribar a contactar
les més amigues de l'escola
jo vaig créixer a Berga
en un poble
i ens vam retrobar
gràcies a la sèrie
perquè em van veure
ens vam buscar
i em va dir
és que a mi també em passava
és que
o sigui que explicar una cosa
d'aquestes
que no expliques mai
en una sèrie
fa que molta gent
digui
uah, no estic boja
i després
no ho faig tan malament
perquè si aquestes
estan així
i ho expliquen
no sé
la meva misèria
o el meu moment
de drama
no és tan greu
Elisenda
tu quin feedback
has tingut
és a dir
ens sentim més consolats
ara
jo crec que
una de les preguntes
que m'han fet
el dia de l'estrena
m'han dit
com definiries
aquesta sèrie
i vaig dir
principi de realitat
perquè és que realment
jo porto
més de 15 anys
acompanyant famílies
com és que esteu a pau al carrer
i la realitat és aquesta
que és que
moltes vegades
la realitat supera la ficció
Sentim també
per què creu
l'Aina Clotet
que la sèrie
ho està petant
Jo crec que
el que està connectant
realment
és l'humor
amb la gent
vull dir que
els comentaris
bonics que m'arriben
que la veritat
és que
estic molt agraïda
perquè són molts
últimament
de com s'han sentit
identificats
de com han rigut
i alhora també
que s'han emocionat
en moltes coses
que jo crec que
era un dels objectius
aconseguir aquesta barreja
de tons
que per mi
havia de tenir claríssim
molta comèdia
però també
havia de tenir tendresa
i havies d'estar també
a prop dels personatges
per entendre
les seves ferides
i les seves misèries
i des d'aquí
és quan viatges
o sigui la Mariana
és un personatge
difícil d'entrada
potser
d'entrada i d'esportida
perquè sempre està
molt revolucionada
i
quasi per sobre
de les seves possibilitats
i fa patir
però alhora
hi ha moments
en els que li veus
perquè ho fa
l'entens
entens on ve
qui és aquesta família
que ha tingut
i per què vol ser
aquesta imatge
absolutament contrària
i crec que
de les imperfeccions
dels fracassos
és del que ens sentim
com a acompanyats
veient que no estem sols
en aquest intent
de fer les coses bé
i de fracassar permanentment
evidentment
és aquest to
que té la sèrie
però que
crec que és part de l'èxit
l'estima'm
quan menys ho mereixo
perquè és
quan més ho necessito
encallar-nos
en la criança
té a veure
amb l'estat de consciència
amb què vius la vida
i et permet
revisar patrons
Aina Clotet
doncs avui ens acompanya
l'autèntica
terapeuta de la sèrie
però també els co-creadors
de la sèrie
la Valentina Visumara
co-creadora guionista
de la sèrie
co-escrit
amb Marc Coll
els seus dos llargmetratges
tres dies amb la família
colla a la millor direcció
novella
i tots volem el millor
per ella
i la sèrie
Matant el Padre
va col·laborar
en el guió d'estiu
1993
de Carles Simón
i és co-cognista
de la sèrie
No m'agusta
conducir premi feroz
a la millor comèdia
2023
i el Dani González
i llegim el vostre currículum
perquè veiem
la categoria
dels co-creadors
de la sèrie
Dani González
pare
també participa en la sèrie
ho va fer també a cites
Barcelona nit d'estiu
i Barcelona nit d'hivern
entre d'altres
director del curtmetratge
Círculo
ja ha escrit
el llargmetratge
La Mujer Dormida
que s'estrenarà aviat
Valen i Dani
com s'ha construït
aquesta història
d'on han sortit
les històries
són històries reals
sí, no?
a veure
va, compasseu
sí, yo sé que
a la gente
le encanta saber
si es verdad
o es mentira
pues esto es mentira
no, no
en realidad
hablando con Dani
intentando hacer
un poco memoria
de cómo se inició
todo esto
que es algo
que escuchamos
en las entrevistas
de Aina
y tal
todo esto se inicia
porque
Aina
junto con
Cersei Cameron
se conocen
haciendo terapias
¿no?
para padres
y la pregunta
que surge de ahí
es
¿qué hay detrás
de unos padres
que van a unas terapias
para ser los mejores padres?
¿no?
entonces
esa pregunta
no es fácil
de pronto
se abre como una puerta
muy grande
de ¿no?
qué nos está pasando
cuál es este motor
y entonces
nos empezamos
a reunir
con Aina
con Mar
con Dani
conmigo
con Sergi
para empezar
a darle vueltas
a esta idea
y como decíamos
el otro día
rememorando
con Dani
en realidad
ha sido
toda una búsqueda
a lo largo
de la propia escritura
darnos cuenta
qué había detrás
de eso
y entonces
nosotros
cada uno
volcando un poco
nuestras experiencias
nuestras emociones
nuestras reflexiones
sobre los temas
fuimos construyendo
una ficción
la ficción
bebe de la realidad
pero es una ficción
es decir
aquí
aquí le doy paso
a Dani
que tiene un ejemplo
bueno
un ejemplo
que parla
amb la Valentina
que em semblava
com il·lustrativo
per exemple
l'Aina
en las reunions
de desenvolupament
compartía
moltes historias
personals
amb els nostres fills
i l'Aina
va explicar
que va anar
un día
a clase
a explicar un conte
a la clase
de la seva filla
però
llavors la seva filla
reclamava
la seva atenció
i l'Aina
tenia com un conflicte
intern
entre
fer de mare
o fer de
persona
que va explicar
un conte
a tots els nens
a la vegada
i per exemple
me'n recordo
que arrel
d'aquesta explicació
va sorgir
la idea
de les colònies
de l'episodi 3
que acaba
culminant
aquella escena
frágica
en les lliteres
que és una versió
d'això
òbviament això
es passa pel filtre
doncs
la competència
és amb la filla
de la sueca
que la Mariana
està obsessionada
però
així és com
es va transformar
i crec que
en general
això és representatiu
de com
es destilen
res és exactament
biogràfic
ni personal
però sí que
moltes coses
de sensacions
d'experiències
es traslladen
d'alguna manera
molt transformada
i passada
per
per filtre la ficció
però és un exemple
de com
i les mares
també vau aportar
la vostra experiència
és a dir
perquè en algun lloc
he llegit
que també
totes les teràpies
que ara en parlarem
era com molt fluid
no?
i que sortia
i que us emocionàveu
i res de com molt
vivenciat
va ser molt vivencial
i vam tirar
de material propi
perquè no érem actrius
la majoria
sí que és cert
que vam fer una cosa
molt graciosa
que l'idea
amb el mercadillo
d'anècdotes
perquè potser
jo tenia l'anècdota
de la meva sogra
però no puc posar
raja de la meva sogra
a la sèrie
perquè quan la meva sogra
ho vegi
alerta
que quan la s'agroveix
l'altre està explicant
la teva anècdota
però ho treballàvem així
fèiem intercanvi
d'anècdotes
i també l'Aina i la Mar
ens llançaven anècdotes
que tenien interès
que sortissin
per tant
sí
partés de la realitat
després li vam posar salsa
després ens vam emocionar
li vam posar unes capes més
i pot ser que la història
que jo expliqui
no sigui la meva
però sigui la de la meva companya
o sigui la que ens ha llançat
la Mar
perquè volíem passar
per alguns temes
volíem passar per la por
per tant
partés de nosaltres
i de les nostres històries
és cert que quan ens vam posar
vam tirar a la primera
o a la segona
ho vam repetir molt poc
perquè ens va sortir molt bé
jo crec
clar
temes en surten molts
per exemple
just abans de començar
tu em deies
és que el model
d'aquesta mare
és Suècia
i quan passa una cosa
quan mireu la sèrie
cal tot per terra
el que se suposa
que és model
per tant
quins són els temes
que van apareixent
just abans de començar
em dèiem
i abans ens deies
tu també la por
parlarem de la por
Elisenda
importància
sobretot
d'aquest
que és la part
que ens agrada molt
a l'ofici d'educar
de la teràpia
de pares
de posar en comú
de compartir
això que ens deia ara la Pat
jo volia afegir-me
això que deia la Pat
que jo en cap moment
vaig voler saber
si jo el que escoltava
era veritat
era ficció
una de les coses
que per mi eren importants
és fer de terapeuta
i si jo sé
que una persona
m'està explicant
una història
que no és real
jo no m'implico igual
llavors jo crec
que aquesta també
és la part important
i el suc
que han tret en totes les càpsules
transmèdia
de cada espai terapèutic
perquè atenció
hi haurà unes càpsules
transmèdia
que no han sortit
han sortit ja
que estan penjades
estupendo
i que són
la teràpia
que no veiem
perquè només veiem una part
es completa allà
per temes
correcte?
cada capítol
entre 8 i 10 minuts
de càpsula transmèdia
on es veu molt més ampliada
tot això que explicava la Pat
que és el que va passar
dins dels espais
terapèutics
de la sèrie
que van ser diversos
o sigui
van ser diversos dies
de gravació
i s'intentaven tocar
temes
que ja heu vist
als primers 3 capítols
i que s'aniran veient
a partir d'ara
però són temàtiques
molt
universals
dins de la criança
com pot ser la por
com pot ser la sexualitat
com pot ser l'autonomia
com pot ser els patrons
que heredem
a nivell familiar
a mi quan em van deixar
llegir els guions
al principi
de gravar
i vam una mica
classificar
aquests temes generals
que la Mar i l'Aina
m'anaven explicant
em van semblar
que eren els temes
universals
de tota família
que ve a la criança
quin llestos
que sou
no, no
és que això
que estàs
explicant abans
serà que ho esteu vivint
en primera persona
exacte
és que realment
la sèrie té
elements
són elements
de realitat
clar
amb un toc
de comèdia negra
que és el que també
atrapa
però també us he de dir
que jo tinc famílies
que s'han sentit
potser massa interpel·lades
per aquest humor
i llavors
jo els he tornat
la reflexió
de dir
ostres
quan alguna cosa
ens toqui massa
potser te veurem
més amb nosaltres
que amb la sèrie
en general
llavors aquí també
s'ha de revisar
una vegada
la Valen
posava molt l'accent
en la por
com a motor
tenim por
explica'ns-ho
sí
no
que
justo
en referència
a lo que decía
antes
que
que conté
que había sido
como una búsqueda
a lo largo
del proceso
de desarrollo
que no fue
que lo identificamos
minuto uno
cuando nos sentamos
a hablar
sino que
buscando buscando
nos dimos cuenta
de que el miedo
era
es una emoción
universal
con la cual
todo el mundo
se puede identificar
que es un motor
muy potente
¿no?
a la hora
de tomar decisiones
en la vida
en general
y en la crianza
era como
paradigmático
¿no?
esta historia
de miedo
y que
justo lo que
decíamos antes
es que yo pensaba
que abordábamos
la crianza
la relación
con nuestros hijos
muchas veces
desde el miedo
¿no?
un miedo
que por un lado
como digo
es una cuestión
que a lo mejor
está muy anclada
a un nivel
existencial
de condición
humana
y que el niño
que es esa vida
que tú traes
al mundo
y de la que te sientes
completamente responsable
¿no?
lo magnifica
y por otro lado
este miedo
que creo que está
muy relacionado
a una sociedad
¿no?
en la que vivimos
hay unos valores
que tiene que ver
con miedo a fracasar
a todo nivel
y en la crianza
esto pues
otra vez se magnifica
¿no?
es
tenemos mucho miedo
de hacerlo mal
tenemos mucho miedo
de repetir patrones
que sabemos
que nos hicieron sufrir
¿no?
tenemos miedo
porque en la serie
hay
a veces hay como
un matiz
un pequeño malentendido
porque el miedo
cuando el chico
bueno
cuando hay este
evento trágico
no es el miedo
de que tu hijo
pueda morir
es el miedo
que tu hijo
pueda ser infeliz
exacto
y esto es
ahí es donde
se juega
toda la serie
¿no?
y que a veces
yo he escuchado
como esta pequeña
confusión
no, no
claro que tú tienes miedo
un miedo atroz
a perder a tu hijo
pero de eso
no va la serie
¿totas aquestes pors
vas a arribar
a la crianza
con todas estas pors
que nos descriu
totes
tot el pack
sí
però també
amb coses molt divertides
jo crec que la serie
està molt bé
perquè t'ensenya
totes aquestes pors
i després
els moments
que fan molta gràcia
i crec que és la combinació
de les dues coses
i la pregunta clau
ara si volies afegir alguna cosa
i la pregunta clau
i la teràpia
de l'Elisenda
t'ha funcionat?
t'ha servit?
sí, l'Elisenda
ens ha dit
que no vol ser la nostra terapeuta
perquè som massa amigues
sí, però a la sèrie
alguna feineta
veu fer
home, a la sèrie
i a les pauses
i m'hem preguntat
tot el que podíem
cada una venia amb la seva llista
mira, el meu nen
es rebota no sé què
i pega els seus germans
sí, ens va servir
va ser molt útil
la teràpia
i el fet de trobar-nos
i el fet de trobar-te
amb un grup de mares
que estaven en la mateixa situació
jo crec que per mi
el més revelador
perquè teràpia a teràpia
no en vam fer tanta
però sí que ens vam fer amigues
ja sé que sembla infantil
emocionar-se
de haver fet amigues noves
als 40 anys
però per mi
el més guai de tot
va ser
hòstia, descobrir
10 dies espectaculars
amb les que teníem
moltes coses en comú
superestimulants
que passaran pel mateix moment
bé, que a més
amb psicologia
sabem que moltes vegades
l'efecte positiu
és el grup
no és tant la terapeuta
és el trobar-nos en un grup
que això va en contra nostre
com a psicòlogues
però aquest efecte grup
i aquest efecte xarxa
jo crec que és el que genera
el canvi
i Dani
fer teràpia
perquè l'Elisenda
en algun moment diu
que els homes
quasi no en fan de teràpia
fer teràpia
per què ho recomanaries
tu que ets home
jo la veritat és que no he fet teràpia
però tinc una cita amb l'Elisenda
el dijous que ve
sí, bé
o sigui que ja
si no veni
jo t'ho explicaré
què tal hem anat
però per què creus
que és important
que els homes també
poseu en comú
perquè la sèrie
clar, són moltes dones allà
i dos
bueno, un
surt per una pantalla
que és la parella
de la Pat
i l'altre
i és perquè no li toca més remei
què passa amb els homes?
per què no us acabeu
de llançar a la piscina
d'obrir-vos
compartir
jo crec que segurament
si hem tendit
a no compartir-vos tant
és perquè també ens hem fet
menys responsables
de la situació
suposo
vull dir que
que en la mesura
aquestes pors
que també descriuen elles
també va acompanyada
de sentir-te responsable
de les coses dolentes
que poden passar
o que la vocació
dels teus fills
o la seva felicitat
és responsabilitat teva
i entenc que
segurament
entre homes
s'ha compartit
i parlant menys d'això
perquè
s'han sentit
menys responsables
que això surti bé
diguéssim
però ara
podeu començar-ne a parlar
i en parleu
o seguiu parlant
dels temes que...
bueno, no puc parlar
per tothom
però sí
bueno, jo aquí
a la sèrie
n'hem parlat molt
fent-la
des de l'únic
diu la Pat
vaig convèncer
el meu home
perquè també fes un vídeo
i l'enviés
i el van agafar
i aquí ha dit
que a la sèrie
hi ha un canvi de rols
jo he sentit això
que estan canviats
jo trobo que això
és una mica relatiu
en part sí
però ell fa feines
amagats sense culpa
i ella s'obre camí
amb el seu projecte
amb tots els remordiments
i la culpa del món
que les dones coneixem
prou bé
sentim com viu
la paternitat
el personatge
del Marcel Borràs
i com l'ha viscut ell
el Sam
és un bon noi
que intenta ser
el millor pare possible
també
però clar
és molt difícil
estar a l'altura
de les expectatives
de la Mariana
és un personatge
que sofreix
les conseqüències
de no tenir molt clar
què vol a la vida
o sigui
en el sentit
que ell projecta una idea
però que després
aquesta idea
no es compleix
en la realitat
i per tant
entra en una espècie
de crisi inconscient
en la qual
els seus actes
i les seves accions
van per separat
i crec que això
no és només comú
dels homes
sinó que és una cosa comuna
de la humanitat
en general
o sigui que en aquest sentit
jo crec que tant el Sam
com la Mariana
són personatges
molt humans
que nosaltres des de casa
quan mirem a la tele
ens fan rissa
i ja
que primos
i tal
però crec que tots
estem bastant més a prop
del que ens pensem
d'aquest tipus
de conflictes
i res
no sé què més dir
que una abraçada
papa
crec que tinc pois
això no és suècia
que comença com una comèdia
costumista
evoluciona
cap al thriller
i sense
de deixar la comèdia
es van fosquint
sergi cameron
qui no ha tingut
pols a casa
alguna vegada
aquella escena
jo tinc
jo tinc
ahorita
en mi cabeza
amb el paper film
allà
això és patètic
en aquell moment
és horrorós
clar
aquesta és la part
que ens identifica
de la sèrie
i una cosa
molt bonica
que té la sèrie
és que les criatures
donen veu
a coses
que potser
els adults
no donen veu
la Lia
és molt corrosiva
a vegades
perquè realment
diu allò
que tu no vols sentir
hi ha infants
que són uns miralls
molt transparents
de la família
hi ha d'altres
que potser es col·loquen
només a un lloc
de bons nens
o bones nenes
i no confronten tant
o no interpelen tant
però la Lia
en aquest cas
és que no tens fuga
com a mare
o com a pare de la Lia
o sigui
no hi ha possibilitat
de fuga
perquè el que no vols veure
t'ho posa davant
i ja m'es creix
tu em deies
abans quan parlàvem
de les coses
que porta la sèrie
una d'elles
és mirar els infants
amb dignitat
què vols dir amb això?
bueno
que jo crec que a vegades
també agafen el fil
que deia abans
la Valentina
de la por
quan tu cries en por
no estàs mirant
el teu fill
o la teva filla
estàs mirant
la teva ferida
i no vols reproduir-la
aquesta ferida
en els infants
però és que
t'estàs oblidant
que el pare
i la mare
o les mares
o els pares
és igual
format família
però qui està
criant
i acompanyant
aquella criatura
no són els teus pares
ets tu
i tu has fet un procés
i tu has evolucionat
i tu estàs en un lloc diferent
i a vegades
si seguim mirant
la ferida que vam tenir
i seguim criant
des de la por
no estem oferint
l'estructura
que els fills necessiten
i a vegades
això els fa perdre
que els mirem
amb la dignitat
que mereixen
és a dir
una criatura
petita
està en procés
de construcció humà
i si tu no li ofereixes
aquest espai
contingut
aquest sosté
aquesta frase
que diguem
en algun moment de la sèrie
la mare del riu
la mare del riu
fa que el riu
baixi amb seguretat
cap a on ha d'anar
que és cap al mar
si tu no ets aquesta figura
i no repetir
perquè tots
quan criem
tenim el pare i la mare
que ens van criar
darrere nostre
dient-nos
com hauria de ser
com no
com ser lliures
a l'hora de criar
i prendre consciència
això clar
imagino que en la vostra vida personal
us passa
jo soy mi padre
això ha sonat
ha sortit
jo soy mi padre
te lo digo con resignación
i la resta
com ho porteu?
jo soy mi madre
jo la veritat
és que és excepcional
però a mi
si cries com els meus pares
a mi ja em semblaria bé
ah molt bé
no tinc
en aquest sentit
oh que bonic
jo una mica com ell
també
en realitat tinc uns referents
molt positius
i de vegades
el llestor està molt alt
i és com
venen uns pares
molt simpàtics
i la meva pressió
de vegades és el contrari
hòstia
estaré a l'alçada
del que a mi em van donar
jo crec que el pitjor
és la pressió ara
una mica
xarxes socials
entorn
tota aquesta
una cosa
que sortia
a una de les teràpies
era com
però qui ho diu jo
el manual
i quin manual
el manual de la bona mare
no sé on es ven
però el tinc present
tot el dia
de totes les coses
que he de fer
i que si no ho faig
no no no
jo crec que
hi ha una pressió
de l'entorn molt bèstia
quan sou bones mares
quan sou mals pares
teniu aquesta idea
d'ara estic sent bon pare
ara estic sent mala mare
alerta
sí
sí
no sé
jo la verdad
que
como eres tu padre
como soy mi padre
no hay problema
jo vas a asumir
ja, lo tengo asumidísimo
pero cuando mis hijas
eran más pequeñitas
y yo hacía
de pronto
el papelón terrible
las amenazas
los gritos
todo
todo
una tras otra
terminaba el día
y me tiraba al sofá
miraba el techo
y pensaba
es la madre
que les ha tocado
pues bolsa
me perdono porque
intento hasta donde puedo
pero yo también lo que intentaba siempre
era comprenderme a mi y perdonarme
a mi porque
arrastrar esa culpa es una losa
y terminas también yéndote
a un lugar que es igual de insano
porque terminas
esto no lo soporto, relacionarme con
mis hijas desde una culpa
y una especie de humillación
y esto también me parece
yo prefiero ir de frente
con la verdad por delante
chicas, desde pequeñitas lo saben
así es mamá, mamá tiene este carácter
mamá es así, mamá es asado
y pido perdón cuando tengo que pedir perdón
y rectifico porque en eso yo soy muy
orgullosa pero con mis hijas no
¿vale?
Pa, tu tens cara de no criar mai
amb culpa, oi que no?
Jo no vull tenir culpa, no la vull tenir
perquè és com a sobre de tot
a sobre de tot el que fas
i de la conciliació i de la pressió
no sé què, si a sobre tinc culpa
llavors he estat molts anys
dient que jo no tenia culpa
era mentida, sí que en tenia
però recordant una mica el que
estava dient la Valentina
i això ens ho va ensenyar
l'Elisenda a les teràpies
era no perdre la dignitat
com a persona
que de vegades en la criança
en aquesta criança tan...
Què vol dir això?
És que no et perdis la teva pròpia dignitat
i és una cosa que de vegades
en bronques o en situacions d'aquestes
jo tinc tres nens que es porten dos anys
entre cada una a casa
llavors tot és molt intens
penso, ostres, la dignitat
que m'ha ensenyat l'Elisenda
no la perdem
no et perdis a tu mateix
ni el respecte a tu mateix
i no facis coses
que tu et sents
que estàs perdent la teva dignitat
com a persona
en coses concretes i petites
com en el dormir
si tu no...
o sigui, primer has d'estar tu
i has d'estar bé
i això va ser un aprenentatge
molt interessant
i de vegades quan estic allà
lluitant amb tres nens dintre del llit
penso la meva dignitat com a persona
fa que s'hi de dormir bé
i no ha raconat d'aquí
fora d'aquest llit
o en una llitera jo no sé què
llavors culpa sí
desgraciadament
treballo molt per no tenir-la
i la dignitat
crec que és un consell boníssim
que ens va donar l'Elisenda
Dani, la culpa
perquè en la sèrie
abans ho dèiem
que en teoria es canvien els rols
i es canvien d'aquella manera
perquè el protagonista
culpa poca
treballa d'amagat
mentre ella
buf
què?
sí, bé
sí, què passa?
els rols estan canviant
a les vostres cases o no?
home, jo crec que
respecte a generacions
anteriors
sí que en general
em fem bé que les coses
estan canviant
crec que la sèrie
posa el foc
com tu dius
que hi ha una mica
la teoria
i després la pràctica
i que em reflexa molt
en el personatge del Sam
que la idea aquesta
que teníem
era que
ell està bevent
de l'entusiasme
i les idees
de la Mariana
i a la que la Mariana
deixa anar una mica
perquè comença a preocupar-se
per altres coses
el Sam
sense la validació
i el recolzament
i l'aplaudiment
de la seva parella
no aconsegueix
estirar del carro
i portar aquestes mateixes idees
i respecte a la por
sí que
jo crec que és una experiència
que al final
és el que passa
jo crec que amb aquestes
i el que li passarà a l'Elisenda
que és que
al final segurament
les respostes
són
evidents
o sigui
quan perdem els nervis
quan no cridem
tots sabem
quan estem fallant
una mica
i que és el que hauríem
d'estar fent
i suposo que
és comú a tothom
però la pregunta és
¿tienes culpa?
¿sufres culpa?
que m'està prenent
com és su padre
no s'ha prenent la feina
sí, culpa
sí
o sigui
jo crec
per exemple
una cosa
que per mi
que és important
és saber
la pregunta
és que ser un bon pare
¿te parece bien la pregunta?
que ser un bon pare
però tu va
digues
no sé
la veritat
jo crec que
sí
no
jo crec que
per exemple
una cosa
que em sembla important
és
demanar perdó
als fills
o sigui
quan jo
he fet alguna cosa
que he perdut els nervis
que he cridat
que no sé què
doncs
ho haig i li dic
perquè crec
perquè
perquè ells tinguin
la consciència
que jo
sé que no ho faré
sempre tot
perfecte
però crec que està bé
tractar-los
amb dignitat
i respectar
la seva dignitat
i els
disculpa
perquè abans
no he fet les coses
com hauria de fer
i que ells sàpiguen
que això no és
una cosa
que ells hagin de
necessàriament
assumir i gestar
sinó que
ha passat això
i et dic
que això no ho he fet bé
i vull dir
que m'estàs dient això
i em sembla
molt important
puntualitzar
que a vegades
o sigui
el que tu estàs explicant
és demanar disculpes
i això és endreçat
el que no és endreçat
és demanar perdó
perquè quan tu demanes
perdó a la teva criatura
t'estàs desendreçant
jeràrquicament
perquè l'estàs fent
responsable
de la teva redempció
això ho dic molt
a les famílies
no demaneu perdó
als infants
demaneu disculpes
m'he equivocat
em sap greu
que em sembla
que és el que tu fas
i és totalment endreçat
però hi ha moltes famílies
que demanen perdó
i quan tu demanes
perdó a algú
t'estàs posant per sota
que t'ha perdó
de persona
ets tu la que t'has de perdonar
amb el que t'ha passat
llavors en qualsevol cas
l'infant
ha d'entendre
que tu fas una meva culpa
i dius
ostres m'he passat
o avui la mama
o avui el papa
estava nerviós
estava cansada
però no em perdoni
un altre dels temes potents
de la sèrie
és la dificultat
de posar límits
que aixequi el braç
qui no tingui dificultat
per posar límits
jo no em perdoni
la mentira
no jo de verdad
obviamente
seguramente también
pero es verdad
que en mi entorno
me doy cuenta
que soy de las que
no tengo problema
con sostener un no
hasta no
y con poner límites
porque es verdad
yo crecí
como te digo
en una estructura
o sea
desestructura
en muchos sentidos
pero en otros
no
con unos límites
muy marcados
y es eso
o sea yo
de verdad
otra cosa
es que quizás
me equivoco
en los límites
que pongo
esto sí
esto perfectamente
puede ocurrir
pero
el hecho de decir un no
y de marcar un límite
y de tal
de verdad
que nunca he sentido
un problema
en ese sentido
o sea
no siento que se me
haga difícil
a part de la Valen
que sap fer-ho
la resta
anem bastant
venuts
sí
anem venuts
amb el tema límites
o no
ara el Dani
ens sorprendrà
no bueno
ara per això
tinc una cita
amb l'Elisenda
ja ho explicarem
Elisenda va
tema límites
per què ens costa tant
jo crec que són
diverses coses
la primera és
que a vegades
si venim d'un model
molt autoritari
hem entès
que el límit
és castració
llavors anem a l'oposat
és que no ens agraden
els límits
però clar
el límit cuida
el límit és la mare del riu
si tu no poses un límit
una estructura
l'infant no sap
per on moure's
llavors té massa espai
i això fa que
el seu sistema nerviós
estigui massa sobrecarregat
o massa atent
i massa disparat
i això tampoc cuida
la criatura
aquesta pot ser una
l'altra és que potser
ni hem revisat
el que hem rebut
dels nostres pares
o les nostres mares
i acabem perpetuant el mateix
i a vegades pot ser
una absència de límits
o pot ser una desconnexió
del límit
i la tercera és això
que tu dius Valentina
que em sembli com molt interessant
o de dir potser jo
no tinc problemes
en posar límits
perquè vinc d'un model autoritari
i en el fons
estic reproduint
una part més rígida
però potser la que m'assec
i reviso
aquests límits
no són adequats
Sí, però jo per exemple
jo recuerdo
porque me hace gracia
con lo de la mare del riu
cuando lo escuché en la serie
porque hace 10 años
o 12
cuando mis hijas
eran chiquititas
yo no tenía
no le había puesto nombre
a la cuestión
de la mare del riu
pero yo me acuerdo
que mi manera
de formularlo era
es que se me desbordan
y yo les decía
a mis amigas
y yo lo que intento
es
¿no?
como contener
este desbordamiento
o sea que había
de alguna manera
como padre
tienes una intuición
cuando tú ves
que tu hijo
se desborda
es la corregulación
que tienes como
que hacer esto
¿no?
entonces
y era una necesidad
o sea
no era una teoría
¿no?
era una necesidad
porque
los límites
creo que también
pasan
ese bidireccional
es decir
para poder poner
límites
de alguna manera
tú tienes que tener
saber cuáles son
los tuyos
exacte
¿no?
y eso es lo difícil
y esto es muy difícil
porque en esta
en esta crianza
que es la dignidad
que veía la pata
en esta crianza
llena de miedo
¿no?
en la que esta
lo puedes
¿cómo se llama?
formular en términos
de ser indigno
pues que
¿no?
viene el miedo
o como dices tú
perdón
y colocarte en un escalón
por debajo
¿no?
hay toda esta idea
de
¿cómo se llama?
alterar
un orden
que yo ni siquiera
llamaría jerárquico
sino es de responsabilidades
o sea
para mí
tú como padre o madre
tú tienes la responsabilidad
no se la puedes
colocar a un niño
pero fixa't
que interesante
¿no?
porque en el fons
això
cuando tú saps
cuando tú saps
que este es el teu lloc
como madre
o como padre
ya no entra tan la por
el problema
es cuando tú
perds
esta conexión interna
con la teva propia
capacidad reguladora
y con la teva propia
capacidad
de posarte límites
a tú
que con que
això no nos lo han enseñado
si tú no la conectes
es muy difícil
és el que jo dic
educar crèdit
perquè tu estàs donant
algo que tu no t'estàs donant
a tu
i això és totalment incoherent
i ara escoltem
la vida real
Pat
que és que
se't desborden
les criatures
les criatures
perquè tens molt poc temps
i que la intuïció
no funciona en aquell moment
i ja estàs
i els límits
i els límits no t'agraden
perquè a ells no els agraden
i perquè posar límits
vol dir que tindràs
una bronca
i llavors aquest pollastre
no et va bé
perquè són les 8
i s'haurien d'haver banyat
i haurien d'estar sopant
perquè s'han d'anar a dormir
perquè no
llavors de vegades
els límits
i després a sobre
et sents culpable
perquè has sortit
aquella fiera
que no reconeixes
i dius
aquesta dona
maleducada
i d'allò
i què fa aquí
m'hi cae mal
sí
i a més pateixes
pels veïns
perquè t'han sentit cridar
i aquest trucarà
als serveis socials
doncs amb tot aquest context
els límits
de vegades
doncs fes el que vulguis
perquè t'és més fàcil
a tu
perquè tens la paella al foc
una mica de vegades
jo crec que els límits
que les circumstàncies
també marquen
la crianza
obviamente
si tus circumstàncies
van muy a favor
hay cosas
que se dan más fáciles
eso es verdad
o sea yo me puedo imaginar
cómo puede ser
criar en unas condiciones
totalmente adversas
circunstanciales
a lo mejor
esta conversación
que estamos teniendo aquí
es que les parecerá
és que a Suècia
sí, sí
a Suècia
que és el títol de la història
a Suècia
ho sabeu vosaltres
perquè segurament
hi heu anat a mirar-ho
jo ho sé
perquè tinc un amic
de Barcelona
de l'escola
que s'ha casat amb una sueca
i té quatre fills a Suècia
i tenen unes condicions
que tenen molt
o sigui
que és molt més fàcil
educar
primer perquè acaben de treballar
a les quatre a la tarda
per tant poden recollir els nens
a l'escola
no fan les bogeries
que fem nosaltres
de l'avi, no sé què
a la cangur
a la ributa
vull dir que
en realitat
si ens ho posessin més fàcil
crec que també seria
una mica més fàcil
però com que això
no és Suècia
com bé diu la sèrie
Elisenda
què hem de fer?
què hem de prioritzar
les nostres vides
perquè la criança
respectuosa
perfecta i feliç
que la sèrie
a bandera
no ens faci patir
una barbaritat
perquè no arribem
perquè ens frustrem
perquè no ens sorbem
jo crec que entendre una mica
que l'ideal
no s'hi pot arribar mai
és a dir
és molt difícil
que aquest ideal
de criança respectuosa
que crec que a més a més
amb tot el moviment
de les xarxes socials
està fent molt mal
perquè
hi ha moltes persones
que són influencers
en aquest sentit
i les famílies
idealitzen aquests personatges
i jo sempre dic
que en conec algunes
que no són personatges
a idealitzar
perquè tenen
les seves dificultats
llavors jo crec que
a nivell estructural
és molt important
entendre
què implica
tenir una criatura
perquè no ens ho expliquen
ningú ens explica
el que implica
criar una criatura
si tu no et pares
a pensar i a qüestionar
això que hi ha la pat
ostres tinc una infant
en tinc dos
en tinc tres
logística
horaris
escoles
activitats extraescolars
tot això
quan tu tens una criatura
ningú t'ho ha explicat
perquè potser no t'has parat
a pensar
o potser generacionalment
no tens
algú amb qui mirar
i de qui aprendre
doncs clar
tu vas amb la il·lusió
de ser mare i de ser pare
i de sobte la vida
se't comença a complicar
perquè et comences
a distanciar
amb la parella
et comences a veure
que no tens ideals similars
que els valors
no són els mateixos
és una mica
no veus a les amigues
temps de parella
aquest és
en temps que
sí, digues, digues
i amb tot aquest context
de llunyes de les amigues
i a sobre la feina
és com ha sigut mare
has de mostrar el triple
i llavors
com que surts d'hora
per recollir-los
a la nit has de currar
llavors clar
és el context
de vegades
ara sembla una dramàtica
i també és molt guai
però que sí
que hi ha moltes coses
que no contaves
quan vas fantasajar
que series mare
el temps de parella
que la sèrie també parla
què?
us sobra el temps de parella?
home, sobra
no sobra
però n'hi ha?
n'hi ha?
a veure-lo a Ailo
o què?
bueno, vas buscant-lo
com pots
com a la sèrie
com a la sèrie
sí
però
però sí, no
yo estoy de acuerdo
con lo que se dice
en la sèrie
que es eso
es desde el momento
en que asumes
que estás pasando
por una etapa
concreta
creo que te quitas
un peso de encima
porque esta idea
bueno, es que yo
siempre la he rechazado
esta idea
y nunca me he sentido
identificada
y tampoco me he sentido
seducida
por la idea
de la perfección
en ninguno
de sus
¿cómo se llama?
de sus facetas
es decir
esta idea
de madre perfecta
pareja perfecta
no sé qué
¿no?
yo recuerdo perfectamente
con mis hijas bebés
ir a una de estas
reuniones del CAP
con otras madres
y las recuerdo
que se habían puesto
como guapas
yo pensaba
pero no
guapas con sus parejas
y yo
con aquel aspecto
yo pensaba
bueno
o sea
es mi etapa
y la vivo
tal cual
¿no?
aspirar
en medio de todo esto
tener
un espacio
que no tengo
es que
es la receta
perfecta
para el fracaso
para la neurosis
y para la neurosis
entonces en ese sentido
yo asumí
en mi primera crianza
rápidamente
que esa era
hi ha coses
que no es poden fer
o que no es poden donar
o que no hi ha temps
no Pat?
no, prioritzes
nosaltres el fet de tenir
tres fills
fa que no ens discutim
perquè no tenim temps
això és un gran
això és una gran
no sé com acabareu
si acabareu junts
jo crec que
ens ha unit
crec que els fills
que tu neixen
no et separen
no sé
veus molta gent al teu voltant
que hòstia
la maternitat peta
en el nostre cas
ens ha unit
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb criteris
per triar jocs i joguines
amb la Imma Marín
us deixem ben amunt
amb l'Eduard Costa
sigueu lúdics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les vostres criatures
petons
de la Núria Venturi
en el Rosas i Lloé
i fins la setmana vinent
fins aquí
l'ofici d'educada avui
gràcies a l'Isabet Pedrosa
replanem el fil
d'aquest suplement
d'aquest diumenge
tot és molt més fàcil
Ben amunt
ben amunt
tot és molt més fàcil
Ben amunt
tot és molt més fàcil
Ben amunt
ben amunt
tot és molt més fàcil
A've in the sky
A've in the sky
I'm in the sky
I'm in the sky
I'm in the sky
I'm in the sky
I'm in the sky
I'm in the sky
El suplement, amb Roger Escapa
Iiii, clubers!
Escolta, avui hem de fer cagar el tio del Totgira.
Sí, Minguella, què vols fer?
Bueno, jo vull que em cagui un bo amant.
A veure, això no ho caga el tio del Totgira,
però sí que et pot cagar un bar
especial per analitzar com arriba en Barça,
Girona i Espanya a l'aturada de Nadal
i també podem comentar el tema del Dakar,
fer allò del concurs dels himnes del Nèl·lic.
I demà, dia de Nadal, un Totgira extra
amb l'especial dels Minuts Escombraria
amb un convidat sorpresa.
Totgira!
Aquesta tarda a partir de les 4
i demà, dia de Nadal, de 4 a 5
amb David Clopés.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio,
camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenge,
repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web,
catradi.cat barra els suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Mariana Laminos, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
La setmana passada van fer un suplement especial
amb motiu de la Marató del 2023
dedicat a la salut sexual i reproductiva.
Van poder conèixer moltes històries,
per exemple, la de la Vicky Luengo
i la Georgina Latre,
que comparteixen professió,
també amistat i malaltia,
l'endometriosi.
Totes dues van denunciar la violència obstètrica,
que, com a moltes altres dones,
han hagut d'aguantar.
Jo, l'última vegada que vaig anar d'urgències
a una clínica aquí a Barcelona
amb molt de dolor,
sabent que tinc endometriosi,
vaig anar i el senyor,
l'única cosa que em va preguntar
és que si jo tenia fills,
que era ja bastant gran
per tenir endometriosi i no tenir fills,
que si deixava passar el temps
potser no podria tenir fills,
i que ella em va preguntar si tenia nòvio
i jo em vaig sentir tan cohibida
i tan jutjada
i estava tan vulnerable
que li vaig dir que sí
i en aquell moment no era veritat
i em vaig inventar que tenia parella
perquè em vaig sentir cohibida
i tenia molt de dolor
i no sabia aquell senyor que m'estava dient
i al final em va dir
jo et recomano que vinguis aquí
i et fem un embarassi in vitro
i te pongo dos de una vez
i així ja luego te vacío
i te quedas així.
Te vacío.
Com si jo fos una espècie d'animal
al que se li ha de treure els úters
i els ovaris.
Llavors vaig sortir d'aquella consulta,
em vaig fotre a plorar,
no entenia molt bé per què plorava
i després, quan vaig parlar amb amigues,
amb ma mare em van dir
és violència això.
Amb la Maica Navarro i la Laura Fa
vam posar sobre la taula
el tabú de la menopausa.
Ho vam fer compartir la seva història
i a més molt ben acompanyades
de l'Elisa Llorba
que és directora del Servei de Ginecologia
i Obstetricia
de l'Hospital Santa Creu i Santa Pau.
El vaig provar
i anava calenta tot el dia, eh?
Tots a dir,
però per això,
com que vosaltres teniu tanta testosterona
aneu com aneu,
jo anava com les cabres.
Home,
per això te'n va arreglar
perquè havies d'anar calentíssima tot el dia.
Clar, perquè ell no s'ho creurà ara,
ell es pensa que és per la seva guapura,
però és perquè per això jo,
quan me poso en sotopele,
hi ha tres primers dissabtes
que li tiro moltes,
però després ja se m'oblida,
ja no el veig.
Però al començament...
Jo vull aclarir una cosa d'aquest tractament.
Jo també vull aclarir algunes coses.
A les 12 vam viure un eclipsi
per la salut sexual i reproductiva
amb la periodista i escriptora Júlia Bertran,
que explica així com viu el sexe
després d'haver estat mare.
Null?
Clarament.
O molt escàs,
molt escàs,
en el meu cas, eh?
En el meu cas.
Després de parir va ser com la libido
va baixar...
Però és que ni cap a la meva parella,
ni cap a ningú,
ni masturbació,
ni parlant clarament,
ni masturbació.
Estava tan entregada físicament al meu fill,
tant...
O sigui,
jo sempre dic
que la meva sexualitat
va ser segrestada,
però feliçment segrestada.
És a dir,
jo,
sobretot el primer any de mare,
o sigui,
és que el sexe...
Jo crec que...
Us ho prometo,
que crec que no m'hem follat
fins al cap d'un any o així, eh?
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través del 3CAT,
també a la web
catradio.cat barra el suplement.
Estrenes!
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Al cinema s'estrena
Aquaman i el rei no perdido.
Oh, yeah.
I finally got a job.
I'm the king of Atlantis.
En aquesta seqüela d'Aquaman,
la pel·lícula del superheroi de DC,
el rei d'Atlantis
haurà d'enfrontar-se
al seu enemic Black Manta,
que deixarà anar
a la força malèbola
del mític trident negre.
L'única manera d'aturar-lo
serà que el nostre heroi
ajunti forces amb el seu germà,
el rei Orm.
I també a les sales
arriba
Follet Livs.
És la nova pel·lícula
del gran director finlandès
Aki Kaurismaki.
Explica la història
de dues persones solitàries
que es troben
per casualitat
una nit a Helsinki
i que es pensen
que són el primer,
únic i últim amor
l'un de l'altre.
I al Teatre Emma Vilarassou
torna a ser
la Lali Simon al Romea.
És un tribut
a l'ofici de monologuista
escrit i dirigit
per Sergi Belbel.
La Lali és una gran estrella
reconeguda pel seu públic,
una comedianta
amb xous divertits,
irònics i punyents.
Però quan baixa de l'escenari
descobrirem
qui s'amaga realment
rere aquest posat artístic.
La funció
és a les vuit del vespre.
Bon dia, Sònia de Lofeu.
Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes
avui per Barcelona.
La primera,
visita al pessebre
de la plaça Sant Jaume.
De figures retallables
en un espai tridimensional,
aquest pessebre
es pot veure
des de molts punts
de la plaça
i està dissenyat
per l'escenògraf
Ignasi Cristià.
Es tracta
d'un naixement
100% barceloní
que busca homenatjar
la tradició napolitana
amb les escenes
dels pastors,
els reis d'Orient
i enguany
una caganera.
fet de grans lones
amb fotografies impreses
que mostren
escenes típiques
del naixement
traduïdes
a escenes
del nostre dia a dia
que podríem veure
als carrers de la ciutat.
Una mena de teatre
en miniatura
de 15 metres d'amplada
i 10 de fundària
on s'empara
la tècnica
de la resina encunyada.
Es pot visitar
fins al 5 de gener.
I si som pel centre
podem dinar
o sup al restaurant
Cachaca.
Situat al carrer
de Taúlf
número 5
a Ciutat Vella
molt a prop
de la plaça
de Sant Miquel
i a 5 minuts
caminant
del Moll de la Fusta.
Un restaurant
de cuina tradicional italiana
amb especialitats
de la Toscana.
Plats deliciosos
que et deixen
amb la boca oberta
com els parpadele
amb ragú de senglar
el malfati
fet a base
d'espinacs i ricota
o els gnocchis
de salsa de bolets
amb tòfona
i xampinyons.
Molt recomanable també
la fusta d'embotits
de la Toscana
i la de formatges italians.
El preu mitjà
per persona
és d'uns 35 euros
obert tots els dies
de la setmana
sempre de nit
de les 7 del vespre
a les 12
i dissabtes
i diumenges
també migdies
de la 1
a les 4 de la tarda.
Posem-hi música.
I allà vaig aprendre
que tot depèn de mi
i que tots tenim
un petit príncep a dins
només cal voler-lo sentir
I allà vaig aprendre...
Per últim,
un clàssic de Nadal
anar a veure el musical
del petit príncep
a la sala Paral·lels 62.
El musical
que any rere any
emociona grans i petits
i que ja han vist
més de 4.000 espectadors.
És la història
més internacionalitzada
basada en el conte
que explica la trobada
entre un nen
i un aviador
al desert del Sàhara,
els diàlegs que tenen
i com fan replantejar
la vida a l'adult.
L'espectacle
d'Àngel Llàtzer,
Manu Guix
i la Perla 29 combina
cançons,
cançons d'estils diversos,
so en 360 graus,
una escenografia visual
espectacular
amb projeccions
i animacions creades
amb tots els detalls
que ens transporten
des del desert
fins a l'herba,
passant per l'asteroide
B612,
el planeta del rei
o el món del geògraf.
Avui hi ha una única funció
a les 12 del migdia
i el preu de l'entrada
és d'entre 25 i 30 euros.
Doncs això serà d'aquí
a 5 horetes de res.
Nosaltres arribarem
a les 7 del matí
amb aquest Vaig Aprendre
del Petit Príncep
que podeu veure avui
també aquests dies de Nadal
a la Sala Paral·lels 62 de Barcelona.
Torrem de seguida.
Ja vaig aprendre
que l'essencial
és invisible als ulls,
que aprendre a estimar
i ser feliç
és el que vull.
I ell va ensenyar-m'ho
com ningú.
Catalunya Ràdio
El suplement
Roger Escapa
BIN
Fins demà!