Bona tarda.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vagant.
Interceptada una embarcació amb 65 homes a bord,
un d'ells mort, el sud de Tenerife, salvement marítim,
l'ha traslladat al port de Los Cristianos,
on ha fet desembarcar els migrants que anaven a bord,
segons informa la Creu Roja.
La Pastera navegava aquest matí
a prop de les platges del sud de l'illa de Tenerife
quan salvement marítim i la Guàrdia Civil
l'han pogut interceptar.
A banda de la persona morta,
els sis homes més els han hagut de traslladar a urgències.
Això quan ahir a la nit la fundadora de l'ONG Caminando Fronteras
i activista pels drets humans, Elena Maleno,
denunciava la mort del menys 51 persones
en un naufragi a la Ruta Canària,
després de passar vuit dies a la deriva,
segons va explicar al seu compte de Twitter
entre les víctimes hi hauria 11 dones i 3 menors.
A més, també hi ha 4 supervivents que estan hospitalitzats.
La barca en què anaven havia salpat de la ciutat de Tantan,
al sud del Marroc.
Més notícies, en Raül Flores.
Més de 700 detinguts a França en la cinquena nit consecutiva
de protestes per la mort d'un jove de 17 anys
abatut pel dret d'un policia dimarts passat.
El Ministeri de l'Interior ha comptabilitzat 45 agents ferits
i vores 600 vehicles i 74 edificis cremats.
El govern investiga també per tentativa d'assassinat
l'atac amb cotxe contra el domicili
de l'alcalde del municipi de l'Aïda Gó.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni,
demana junts que s'obri a pactes a la capital catalana,
tot i l'aliança que va deixar Xavier Trias fora de l'alcaldia.
En una entrevista a l'agència EF, Collboni ha anunciat
que a partir de setembre començarà converses
amb tots els grups municipals tret de vox
per pactar el pressupost municipal.
Jo obro la possibilitat i estenc la mà
al conjunt dels grups municipals,
a excepció de l'altra dreta,
per arribar als millors acords en favor de Barcelona.
I això inclou, d'una forma molt clara, Junts per Catalunya.
El Conseller de Drets Socials, Carles Campuzano,
aposta per crear un nou impost per finançar l'atenció a la dependència,
que considera infrafinançada per l'estat espanyol.
En una entrevista, l'Agència Catalana de Notícies
assegura que la llei estelal de dependència ha fet fallida
i proposa dues vies per aconseguir doblar la partida actual
de dos milions d'euros.
O establim un recàrrec finalista a l'IRPF,
o establim com una part de la cotització
a la seguretat social,
o algun punt additional de cotització
es destini finalísticament a l'atenció a la dependència.
Barcelona cull per primera vegada
el Congrés Mundial de Parkinson,
que reuneix milers d'investigadors,
neuròlegs i altres especialistes de tot el món.
Els experts no saben la causa d'aquesta malaltia neurodegenerativa
i tampoc es disposa d'eines de detecció precoç.
La investigadora Ariadna Laguna,
de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron,
ha explicat a Catalunya Ràdio que els esforços
de la comunitat internacional
treballen per diagnosticar el Parkinson
tan aviat com sigui possible.
És un dels grans problemes que tenim amb la malaltia de Parkinson.
El diagnòstic clínic és molt tardar
i ja hi ha molt de danys cerebral quan es produeix aquest diagnòstic,
perquè es basa en l'aparició dels símptomes clínics,
motors, característics de la malaltia.
I quan això succeeix,
ja fa anys que el procés neurodegeneratiu està en marxa.
A diferència d'altres congressos científics, el del Parkinson,
inclourà la veu dels pacients i les seves famílies,
que avui, aquesta tarda a les 5,
participen en una bicicletada a l'esplanada del fòrum,
com a prèvia de la conferència, que començarà dimarts.
A un quart d'una comença la segona etapa d'altura de França,
amb iniciatòria i arribada d'onosti,
etapa de 208 quilòmetres, amb 5 ports de muntanya,
l'últim, Heizkibel, es corona a 16 quilòmetres de la meta.
A l'anglès de l'Emirates, Adam Yates, surt de líder,
recordem que hi van abandonar Enric Mas,
i Richard Carapaz, els dos després d'una caiguda.
A les 3 començarà el gran premi de Fórmula 1 d'Àustria,
Verstappen, surt des de l'Apol, compartint primera línia de la Grella,
amb Charles Leclerc, que és un dels grups més importants
d'Espanya.
Des de les 11, a partit pel bronce,
a la golden cut d'Uke Patin
s'enfronten les seleccions de Catalunya i França.
Anem a Santipòlic de Voltregà.
Montse Mir, bon dia.
Bon dia.
I en pocs minuts ha passat d'un 4 a 1 a favor de Catalunya
a un 4 a 4, amb 3 gols seguits del jugador més destacat
de la selecció francesa, Carlo Di Benedetto.
Per tant, empat a 4 quan falten 12 minuts i mig
perquè s'acabi aquest partit,
a la segona etapa d'altura de França,
en el segon partit, de l'Espanya,
perquè s'acabi aquest partit, ara hi ha temps mort.
Quan reprengui el joc, Catalunya tindrà un llançament de falta directe.
A partir de la 1, Portugal-Itàlia jugaran la final.
Montse Mir, Catalunya Ràdio, Santipòlic de Voltregà.
I avui, final del Mundial de Bàsquet Sub-19
entre les seleccions d'Espanya entrenada pel català Dani Miret i França,
aquest partit a les 6,
i dematina de final de la Copa del Món de Butterpolo masculí
entre les seleccions d'Espanya i Itàlia serà a partir de les 4.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Blind album, Taradell, Osona.
Mira, estic arribant del dermatòleg de la Seguretat Social
perquè al José Carlos l'altre dia, per la revel dels amics,
li vam tatuar un penis a la cara.
Hòstia...
El pobre va amb mascareta per dissimular.
Ah, ben vist.
Però només li tapa la part dels testicles.
Clar, la part dels testicles.
I tot el que seria el... El tronc, el tronc.
Que li puja pel costat del nas i li apunta.
Que li deu arribar fins al front, no?
El prepúsil deu tenir l'alçada del front.
El suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim al dominical.
Passen 6 minuts de les 12 del migdia.
Si avui es diu menys, això és el dominical, Gerard Joan.
Bon dia. Bon dia.
Home, i tant.
I, a més, acabo de rebre a casa el xec escolar
per valor de 100 euros per gastar-me en material escolar.
No sé en què me'ls gastaré, si voleu, us convido a llibretes.
Badalona, Xavi, Espinosa, bon dia.
Ja sé que anireu a fer brometes del material escolar i tot plegat.
No necessito res. Tenes de tot.
Tens estots, llàpissos...
Aquesta setmana, Badalona,
han prohibit posar música a les platges.
És correcte.
El viol muntarà els banyistes que es vinguin allà a escoltar música.
No em sembla malament.
Estàs aplaudint amb les orelles, jovent, dissimulat.
Estic per empadronar-me... No, no ho faré, però...
Sí, està bé, a Badalona.
Ullacona, Carles Roig, bon dia. Bon dia, què tal? Com esteu?
M'imagino que estàs content,
perquè al Barça comença a circular el rumor
que està treballant per fitxar Oriol Romeu,
que és d'Ullacona, com tu.
Què has de dir d'aquest fitxatx, Carles?
No... O sigui, ho conec de vista.
No, no, no, però volem una crònica des d'Ullacona, Carles.
Ah, des d'Ullacona.
Vaig un moment, eh?
Oi que sempre presumeixes de ser d'allà?
Sí, sí, sí, és molt persintit. Vinga, doncs des d'Ullacona.
Doncs des d'Ullacona, una crònica...
El Carles Roig sobre aquest possible fitxatx del Barça,
el jugador del Girona, aquest migcampista que vindia...
Ah, ja ets a Ullacona. Endavant, Carles, digues.
Sí, me sentiu.
En estos momentos me trobo aquí a Ullacona,
concretament a la Mourada de dalt,
pujant cap a la Plaça Catalunya, que és en Oriol Romeu,
va donar les primeres patades a una pilota.
Vull dir que... Molt bé.
Com està? És una mica de to de periodista.
Sí, de Dator Patsi.
T'agrada el tema del fitxatx pel Barça, Carles?
La veritat és que no en tinc ni idea.
Sincerament, jo sóc el mateix que vosaltres.
Perdoneu, perdoneu.
Hola, sí, em sentiu, companys?
Roger, soc l'Albert Benet.
Hola, què tal?
En directe des d'Ullacona, a la comarca del Montsià.
Albert, vinga, va.
Com estàs? Soc l'Albert Benet.
Doncs sí, Roger, com us deia, soc aquí a Ullacona.
Ara mateix aquí són les 12 i 8 minuts d'Orientia.
Sí, igual que aquí, eh.
Ah, perfecte.
Des d'aquí veig de manera clara
i hiafen a les típiques de persones d'Ullacona.
Última hora sobre Oriol Romeu, Albert Benet, endavant.
Vinga, va, som-hi.
Sí, allò que feu al Radio Fònix.
Va, doncs, vinga, a curta i al peu, som-hi.
Som aquí amb el Carles Roig.
Carles, per Catalunya Ràdio,
com evolucionen les negociacions
entre el futbol club Barcelona i el Girona?
Per la incorporació d'Oriol Romeu, vinga.
Sí, no, és que...
A veure, jo insisteixo que lo conec,
però personalment no, o sigui,
que s'ha de trucar a una mitjana.
Roger, l'armatisme és màxim aquí a Ullacona,
cosa que t'he dit que l'operació és de funda d'encarcats,
i no, s'ha fet ja, diu, Carles Roig, de Ullacona.
Com dieu a Déu, aquí a baix?
Com allà dalt, la Déu, ja està.
Doncs com allà dalt, en capa.
Molt bé, fantàstic, com sempre, Albert Benet.
Tanquem aquesta connexió,
que bàsicament no ha servit per res, només per perdre el temps.
En un dia com avui, que ja és 2 de juliol del 2023,
hem de desitjar molt bon dia a l'alcalde de Barcelona,
el senyor Jaume Collboni.
Bon dia i bona hora.
Alcalde.
Jo tinc la consciència ben tranquil·la.
No, sí, ningú li ha dit res, només li hem desitjat que tinguin bon dia.
No, és que és totalment legítim.
Sí que és legítim, no li està dient res.
A veure...
No, facin el favor.
Aquesta setmana, senyor Collboni,
el diari Ara ha explicat alguns detalls
sobre com ha redecorat el despatx
que ja ocupa com a alcalde de Barcelona.
Ocupa amb ca. Usurpadó.
Novetats que ens criden l'atenció
pel que fa a la decoració del seu despatx,
a banda de la bandera barcelonina.
Crec que ha de colar on no la tenia
i ha afegit vostè la bandera d'Espanya.
Hombre...
Jaume, el primer suprimer, oi?
Digues que sí.
I n'espenques cap bomba.
No, perdoneu, perquè ja sé per on aneu,
però posar la bandera espanyola és legal
i és el que necessiten els barcelonins i els barcelonians.
Ja, li ha demanat el cilera, oi?
També hi he posat la bandera europea, eh?
Això no ho comences.
Que realment et fa revifar això d'altre, eh?
Perdó, però Barcelona és una ciutat d'Espanya, vull dir.
També he vist que hi ha posat una fotografia del rei.
Va, home, deixa aquesta barba.
Efectivament, amb un text dedicat a mi.
Fica't un retrato del cilera, també.
El retrato del rei i el retrato del cilera al costat.
A veure, senyor, tries una mica de sabesta, sisplau.
I també he vist que hi ha una fotografia
amb tots els alcaldes socialistes de Barcelona,
que en són uns quants, evidentment.
Maragall, Serra, Planeu, no?
En Clòss, i Collboni.
Només els socialistes.
Només els socialistes. Però això què collons és?
Mandarra, per no tenir un retrat meu a la taula
si fiquen només els socialistes.
Jo no hi surto.
Tu, calla, que vas fer d'alcalde. De tu hi ha el cilera, home.
I per completar la decoració,
he vist que hi ha una fotografia també de Collboni en Barack Obama.
Sí, perquè el senyor Obama és una inspiració per mi.
No, mira'n el calici, que el petin.
A mi m'he sortit igual perquè això me'n vaig a casa.
Fa dues setmanes que dius això i segueixes sortint a tot arreu.
Perquè vaig a poc a poc.
Perquè va lluny. Us vol mirar a tots.
Gràcies a tots. Titulars del cap de setmana.
Comencem per les xarxes socials.
Twitter limita temporalment la quantitat de tuits que podrem llegir al dia.
Això farà que tots els usuaris que no tinguin un...
Vosaltres aneu fent. No voldré interrompre.
Ricard, us treia en directe ara mateix.
Ben tornat al suplement, Ricard.
Moltes gràcies, però no em feu cas.
Feu-vos la vostra perquè vinc a preparar les coses de cara a setembre.
A veure, va.
Què anem fent? Avancem amb el tema de titulars.
Per exemple, aquí necessitaria una finestra.
Molt bé. Perfecte.
Estàs fent obres, ja.
Amb aquest soroll ens costarà una mica continuar, eh?
Aquesta taula no. Aquí no la vull, sisplau.
Samantha Hudson. Bon dia.
La Samantha també? Sí. Ajuda'm a treure'l d'aquí.
Molt bé. Gràcies, gràcies.
Visca la ràdio, sempre la ràdio.
Ens farem la competència, Ricard.
Escolta, espectacular.
A veure, vam quedar que el tema de Jordi Basté ja no apareixia més.
Aquestes cadires s'han canviat totes.
Falta llum. D'on falta llum, aquest estudi?
És bastant lluminós, eh?, l'estudi.
El coneixes bé.
Anem als titulars, va. Som-hi.
El Consell de la Unió Europea desmanteix que Espanya hagi demanat
que el català sigui oficial.
Si fa un parell d'anys...
No m'agrada. Jo vull ampolles de plàstic.
Com s'ha fet tota la vida.
Fa un parell d'anys, el ministre socialista José Manuel Álvarez
va afirmar que Zapatero ho havia demanat el 2004,
però que no va ser possible. Doncs no, és mentida.
La petició no es va fer mai i la Unió Europea ho ha confirmat.
Ara el de sempre, per exemple, Pedro Sánchez. Bon dia.
De què rius? Nos habéis pillado.
Era una broma a mig català.
Els governs d'Espanya, Apois, català i Porés,
he pedit a la Unió Europea su oficialidad.
Això és veritat? No.
A mi és molt de caer. És la cola, sempre.
I ara sí, els esports. Però de debò, Albert Benet, bon dia.
Bon dia, Roger. Per cert, és avui el teu aniversari?
No, és demà passat. I aquesta espelma?
I aquest autèntic siri?
Eh?
Quants en fas?
35 de centímetres.
Els esports, Benet?
Sí. Vinga.
Per molts anys. Per molts anys, exacte.
Màxima expectació avui per part de tots els amants de l'esport,
perquè bat-lo a l'olla.
I ara ja ha començat el Tour de França.
Sí, és veritat.
Ens és una mica igual, també.
La prova reina del ciclisme de carretera...
El tot gira vaig veure que fan un... Com ho van titular?
El Tour Gira. El Tour Gira.
Me'l vaig pensar jo, el nom.
És teu, Albert Benet? Exacte.
I ja se n'ha disputat la primera etapa,
una etapa de gairebé 5 hores, que ara us explicaré.
Per tant...
El Tour de França, anava en sintonia.
Durant molt bona sintonia.
És nova.
Fa tira, Benet.
Doncs durant la primera hora els ciclistes van prendre la sortida
i van començar a pedalar.
Uns s'anaven situant per davant dels altres,
altres per darrere dels uns,
pedalant i pedalant, anar fent quilòmetres,
i ara jo t'avanço, ara m'avances tu,
com passa habitualment,
quan de sobte, de cop i volta,
comença la segona de les 5 hores d'etapa,
aquí, els ciclistes... Què passa?
Ens aniràs resumint... L'hora a hora.
Un minut a minut no he volgut fer-lo, però l'hora a hora...
Una hora a hora de l'etapa del Tour.
Correcte, la segona hora de les 5 hores d'etapa,
els ciclistes anaven pedalant.
Molta atenció al ciclista.
Que ocupava el lloc 164,
en aquests moments avança el que ocupa el lloc 163,
i els altres, pedala que pedalaràs.
Màxima emoció, falta de només 3 hores,
perquè s'acabi la etapa.
I a la tercera hora, a veure...
Trepidant la tercera hora de l'etapa.
A veure, que no me la vull caure.
Els ciclistes van pedalant, hi ha uns que van endavant,
uns altres que van al darrere, i atenció.
Tots pedalegen, cadascú amb el seu estil,
hi ha qui mou primer la cama esquerra i després la dreta,
hi ha qui ho fa al revés, però en un moment es manté tot tranquil.
I entrem a la quarta hora de la primera etapa del Tour.
Bicicletes que circulen per la carretera, i van fent.
Molt bé, gràcies.
De què parlarem avui, Joan?
Això que dèiem abans, de la situació d'emergència que es viu a França,
ja fa dies que s'estan arruïn el derulls greus
a diferents ciutats franceses, sort que el Tour encara està pel País Basc.
I també explicarem què implica la presidència espanyola
de la Unió Europea, que acaba de començar.
A Forn de Poblical.
Diuen que hi ha crisi, però els diumenges està tot ple.
Tot. Collons.
Ja fa cinc dies que moltes ciutats franceses
s'hi produeixen el derulls
com a protesta per l'amor d'un jove a causa dels trets d'un policia.
Sí, hi ha més de mil detinguts,
s'han sequejat moltíssims comerços,
tant de nit com a plena llum del dia,
i la policia no dona l'abast...
Això si és Barcelona, un dia normal, eh?
No exageris, senyor Trias. Això és així.
Per conèixer quina és la situació a França,
podem connectar amb el nostre enviat especial...
L'estaves dient amb francès, ja.
T'ha sortit el francès que portes.
Ho porto a dir, sobretot, sí.
A veure, suposo que serà el Pep Entic, no?
El nostre corresponsal, avui, també.
Hola, Pepe, què tal? Bon dia.
Hola, companys, bon dia.
El sentiu? Sí, sí, sí.
Sí? Sí, endavant, Pep Entic, tot teu.
Bé, companys, que estic a directe des d'un barri de França que...
Bueno, si a les 7 de la tarda no has baixat la bessona,
doncs millor que la guarda sort.
Molt bé. Anem amb la crònica, vinga.
Fins al dia d'aquestes valoracions.
Última hora des de França, endavant, Pepe.
Molt bon dia, en directe pel Dominicat,
el suplembec nacional de Catalunya de ràdio en blau.
Sí que una jornada consecutiva del de Rulls
a diverses poblacions de França.
Això és un despiporre,
cotxes cremats, contaminants cremats,
botigues secajades...
No queda ni una sola botiga del PSG sense secajar.
És la primera que ha volat, eh?
S'han emportat tots els tràmits.
Hi ha algú que estigui intentant controlar la situació, Pepe?
Doncs no, en realitat, no.
Roger, això està ple de gendarmes per accessos,
encara d'inspector Clujó,
que no tenen cap mena de credibilitat...
No hi imposen, no?
I la gent es pren pel títol del sereno.
Escolta'm, Pepe, tu què veus ara mateix?
Sí, companys, molt bona pregunta.
En aquests moments, caos absolut.
En aquests moments, un paio de dos metres,
s'han passat companyes...
Mira, s'ha passat per la meva veu, epa!
Compte! Compte!
L'ull ho hi torna, a la mà.
No, no! Que em va plomar, eh?
Tranquilo!
Com està dient algú, es pensava que li volia agafar algun.
Segur que acaba de sequejar la botiga.
Què, Llega, són tots teus, no?
Ha-ha!
Diu que sí, quins collons!
Veig que s'estan produint molts sequejos, Pepe.
Sí, fa molta por, Roger, fa moltíssima por.
La gent sequeja les botigues
com si fossin jubilats al bufet lliure d'un hotel.
Sense cap vera defiantat.
Clar, clar, clar.
Jo m'imagino que estic al mig d'una carretera
i la gent em passa a tota hòstia pel voltant
i jo soc una estatua fent la frònica.
Aquest matí, de fet, he anat a comprar un croissant
a una boulangerie.
Molt bé.
I de cop i volta ha entrat una mare a volta de gent
i han arrasat-ho tot.
I tu què has fet, Pepe, tu?
Bé, he pogut trincar vuit croissants
i una dotzena de baguets.
Més dades, dades de detinguts, si pot ser.
Molts.
Molts, eh?
Molts, molts.
Em diria potser a l'ordre de...
Molts. Molts, molt bé.
Està passant ara un tio amb sis polos, la cos posat.
Així te mueres d'un golpe de calor, imbètil!
El llibre està subnormal per poder-te seis polos.
Però, a veure, no et fiquis amb molts manifestants, Pepe.
Eh! No sis polos!
No sis polos!
Imbètils!
Estan a suport els saquejos, Roger,
perquè desvirtuen els valors republicans de la protesta.
Clar, clar, clar. Molt bé.
Bueno, us hauria de deixar companys,
perquè em veig que estan rebentant una botiga a Apple.
Jo encara vaig amb un iPhone 7.
No sé si m'entens.
S'ha de renovar, eh?
A l'iPhone 4!
A l'iPhone 14!
Eh! No t'espa!
Molt bé.
Gràcies, Pepe. Una abraçada, vinga.
Adéu-siau.
Adéu.
Hem organitzat una tertúlia sobre què passa a França
amb diversos experts sobre aquest tema.
Hem saludat primer el Pep Ventic,
i ara també vull saludar un francès
que coneix bé també aquesta realitat,
que és l'exentrenador del Madrid
i jugador Zinedine Zidane.
Hola, què tal? Bon dia.
Yo creo... Vamos a ver qué pasa, ¿no?
Yo pienso...
No, entonces, bueno, dices...
Joder.
I avui també ens acompanya amb nosaltres el senyor Manuel Valls.
Traïdor.
Lladre. Calma, senyor Maragall.
Lladre. Molt bé.
Senyor Manuel Valls, bon dia.
Bon dia. Ben tornat.
Primer de tot, felicitar el senyor Jaume Collboni.
Si no m'agafeu, li foto.
I per completar aquesta tertúlia, per anar-los a passar a França,
quines raons socials i econòmiques
han portat fins a aquestes situacions,
saludem també un vell conegut de l'efició Blaugranes,
bon dia.
Bon dia. Com estàs, Leo?
Molt bé, aquest francès, Leo, molt bé, molt bé.
Què et penses?
A veure, estan tots presentats de manera que pot començar
la tertúlia, aquesta taula d'experts que tenim aquí.
Per exemple, qui protagonitza aquestes protestes, senyor Manuel?
Els gitanos, evidentment.
No comencem amb aquest discurs, senyor Valls.
No, si va per aquest matí, senyor Valls, aquest camí...
És correcte, això és el que m'han...
El que els vaig dir, si aneu per aquest camí us fotré fora.
No, però què diu? Què està dient?
Si la situació en pitjor, marxaria a Barcelona,
perquè jo soc d'allà.
I, Leo, què en penses, de tot plegat,
perquè no sé què respon aquest esclat de violència?
Bueno, la verdad es que me gusta que me hagas esta pregunta.
Yo creo que no habría una sola respuesta.
En todo caso, sería óptimo leer a Pierre Bourdieu
el prestigioso sociològico francés
que caracterizó su modelo sociològico
como constructivismo estructuralista.
Leo, Leo, Leo, estàs llegint d'algú enlloc, no?, Wikipedia.
Sí, una cosa així.
Mira, m'ho he imaginat.
I la teva experiència a França, quin ha estat, Leo?
La verdad es que como inmigrante tengo que reconocer
que me trataron bien, me pagaron un sueldo...
Pienso que justo, ¿no?
Sou just, eh?
Por otra parte, los franceses sí que son un poco así, ¿no?
Es difícil de ver.
El que no diga, els francesos són un poco así.
Bueno, no son muy simpáticos que digamos, no.
Son incluso peores que ustedes, eh.
Molt bé, gràcies.
Además, están también todo el rato hablando francés
No m'he mutat, eh, tu. Quina mala educació.
Sí, gràcies, Leo. Gràcies a tots tres, també, pel punt de vista.
Jo també.
Els idants, pràcticament, no intervingueu.
No puc dir-ho a mi, però... Doncs a veure.
Yo creo que esto es como 11 contra 11.
En este caso, unos gana, otros pierde.
Molt bé, parlem amb Pedro Sánchez,
que ha estrenat Presidència de la Unió Europea.
A Polisme Dominical, si a aquesta hora penses trobar taula
per buit al restaurant, és que ets...
Vull dir, il·lusió.
Bueno, estoy deseando, sobre todo, esta...
Este programa, esta entrevista contigo.
Tenía muchas ganas desde hace mucho tiempo.
¿Y hace 7 años tenías ganas?
No, no, es que estaba esperando al 1879.
Ah, vale, vale.
He sido paciente, claro, he sido paciente.
Aquest que sentíem era Pedro Sánchez a l'Hormiguero,
companyant de Pablo Motos,
que s'ha convertit en referència de la informació política a Espanya
després d'haver entrevistat la mateixa setmana el president espanyol
i el cap de l'oposició, Alberto Nunez-Eijo.
Els dos principals aspirants del 23-J
entrevistats per Pablo Motos i dues hormigues.
Noto certa rancúnia, Jordi.
Fa una mica de ràbia, eh?
Perdona, perdona.
Ni rancúnia, ni gelos, ni res.
L'únic que sé és espanyols.
Jo gelos.
Gelos.
Digues, Jordi, digues.
Creo que si tenemos que decir el voto
a partir de los temas que plantean dos hormigues,
pues así nos va, no en los españoles.
Lo hay que dar respeto.
Sí, clar, i sempre amb bon humor.
Gràcies per la teva aportació.
Lo que queda clar, viendo las entrevistas,
es que esas hormigues serán de todo menos obreras.
Aquí ha estat bé.
Me lo guardo para el artículo de la Vanguardia.
Molt bé, molt bé.
Si no et fa res, Jordi, anem a parlar
de la presència espanyola de la Unió Europea,
que ja ha començat, de fet.
Endavant.
President Pere Aragonès, bon dia.
Bon dia, esteu parlant de Pedro Sánchez
i no penseu fer cap referència a la gran entrevista
que m'han fet avui a la Vanguardia?
Home, avui ha sortit a la Tartúlia el recull de premsa.
Vull dir que, si vol, podem tornar a comentar,
però, vaja, està tot dit, eh?
No, perdona, no.
Has parlat de les fotografies?
Ah, una mica.
Jo trobo que les fotografies han sortit molt bé.
No sé si heu vist la que ha sortit tot desmalenat.
A veure, desmalenat.
És l'única fotografia, l'única que està feta fora al carrer,
on se li veu com un rínxol,
un floc de cabells que li cau
de manera molt natural davant del front.
I molt atractiva.
Això ho ha dit vostè, eh?
Vaig haver de baixar corrents al carrer
i, clar, jo estava treballant al despatx
i em truquen i em diuen
president i alça de Vanguardia,
que fot mitja hora que s'esperen a baix.
Va haver de baixar corrents.
Vaig volar. De quatre en quatre baixava les escales.
Bueno, de dos en dos.
I em van fer l'opció.
Va arribar de manera precipitada al carrer
i per això va sortir lleugeríssimament despentirat, no?
Sí.
També veiem que fa aquell gest típic d'agafar-se les manetes.
És que no sé què fer amb les mans, mai.
Clar, això és complicat.
Quan et fan una fotografia... És difícil.
Què fas amb les mans?
Hi ha qui diu que a nivell duratòria transmet seguretat.
Agafar-se les mans.
A veure, depèn com tu les agafis, però...
Però queda estudiat, no queda malament.
No, no, no.
A la butxaca no les pots posar.
Que s'ho ha treballat, queda bé.
Si me les posés a la butxaca semblaria que abaixo de poble.
Sí.
A la cintura semblaria un sardanista.
Sí, mans a la cintura no.
Mans a l'aire no tindria cap sentit.
Posa't a les davant dels ous
com un jugador de futbol a la barrera, eh?
Jo sempre ho faig i quedo bé, eh?
Per protegir-se.
Home, prova-ho.
I després hi ha una tercera foto, president,
que és la que no porta ulleres.
Aquest uller és un robador.
Me les vaig treure d'un moment i...
I fa cara de no veure gens.
És que no hi veia gens.
Vaig estar responent les preguntes a un extintor.
Molt bé, doncs gràcies.
Gràcies per l'apunt, president.
En canvi, jo sí que quedo bé en les fotos.
President Pedro Sánchez, bon dia.
Buenos días, good morning.
¿Qué está haciendo?
Ahora soy presidente de Europa,
completamente el presidente más guapo de Europa.
Y sin despeinarme, pera.
I sin agafes.
De fet, president, li volia preguntar
per les eleccions de carnaval 23 de juliol, a veure com ho porta.
Home, però si te n'anem aquí a Pedro Sánchez.
Oh! Oh! Oh!
A veure, però això què és?
Acaba de sortir d'aquí sota uns diners en forma de formiga.
No, per favor. És insuportable.
Són les formigues de l'Hormiguero,
que tenen aquest llibre que diu...
Oh! Oh! Oh!
Com es diuen, com es diuen les...
Tranques i barranques.
Tranques i barranques.
Bueno, qui és la tranca?
I la barranques.
Jo soc barranques. Jo tranques.
A veure, aquí fa les preguntes, a veure.
Les preguntes les fem nosaltres, que som el referent polític d'Espanya.
Però les preguntes, ja que tenim el president Sánchez aquí,
les farem nosaltres, que...
Vull dir, hem estudiat nosaltres.
Pedro Sánchez. Dime. Hormiga.
Si un día estás en el Congreso de los Diputados
y de repente, mientras hablas, te te escapas sin querer un pedo...
No, a vere, no, però...
A ver, es que, claro, no pot ser això.
Molt bona, la pregunta.
A ver, por favor, opción A, posar para disimular.
Opción B, decir...
Vaya, parece que truena.
No em crec que estiguem fent aquesta entrevista amb dues formigues.
Vamos a ver la opción C, déjame ver.
Decir que Vox ya no es lo que más apesta.
Lamentable.
Gràcies al Gerard Jubai, al Xavi Spinoza i al Carles Roig.
Des de quan t'heu forat a la taula de l'estudi de Catalunya Ràdio?
Jo tinc dues formigues.
S'acaba de fer els forats, ara.
Vull que surti d'aquí un minut.
Un minut per arribar a dos quarts d'una del migdia.
Farem una pausa i de seguida arriben els arguments universals
de la Marta Ferrer.
Aquests ratllots a fora.
Ara tornem.
El sopament dominical del sopor.
La Lira està molt malament.
Si em diu que no tinc res, me'n torno al barri.
Quina bogeria tornar al barri.
Jo estava a punt d'anar-me'n per sempre
i ella volia tornar a entrar a la trampa.
L'Amiga Genial, a TV3 aquesta nit.
Ronald Ruhl, Tolkien. Dostoevsky.
Fyodor Mikhailovich Dostoevsky.
Ursula Kaliwin. Ursula Krebber.
De win.
Per ràdio, en versió més curta.
En podcast, en versió allargada.
Ciutat Maragda.
Cada setmana a les 11 de la nit,
la literatura ampliada a Ciutat Maragda.
Amb David Guzman.
Cafè grec.
Un programa pels vespre d'estiu,
acompanyant el viatge del Festival grec de Barcelona 2023.
Tota la música que s'amaga darrere del teatre,
del circ, de la dansa i, per suposat, dels concerts.
Cafè grec, aquest dissabte, a les vuit del vespre,
amb Albert Puig.
Un veritable exercici d'arquiologia musical
a través dels espectacles del grec.
40 anys.
40 anys d'emocions.
Tota la història.
40 anys de companyia mutua.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Soc en Patrick. Des d'on ens escoltes.
Nascuda Marcella.
Quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio?
He començat a aprendre orcatorà amb Catalunya Ràdio.
Et volem sentir.
Envia'ns una nota de veu al WhatsApp 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio.
40 anys. Gràcies.
Gràcies i per molts dies més. Gràcies.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Torn al grec, el festival d'arts escèniques de Barcelona.
Gràcies per venir.
És el títol del nou dissi del concert,
amb el qual la Ludwig Band debuta al Teatre Grec
amb la seva barreja habitual de folk, pop i rock.
El 18 de juliol al Teatre Grec.
Més informació a barcelonapuncat.grec.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
La vuitena temporada de música antiga
de l'orquestra barroca catalana
ens proposa un concert d'estiu titulat
La mort i la donzella.
L'orquestra, amb els solistes
Elisabet Bataller, Núria Pujol-Ras i Guiller Motorina,
interpretarà el quartet número 1 en sol major de Mozart
i el quartet La mort i la donzella de Schubert.
El 6 de juliol a l'església de Sant Felip Mèrit de Barcelona.
Més informació a orquestra barroca catalana.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 3 minuts de dos quarts d'una.
La mort i la donzella de Schubert.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Int Gonna buy,
Smile,
Take the national express.
When your life's in a mess,
It'll make you smile.
Or human life is here.
From the feeble old deer
To the screaming child.
Marta Ferrer, bon dia de nou.Bon dia, què tal?
Avui arguments universals
Indiana Jones.
Em jubilo.
I amb què brindem, doncs?Una per la meva fillola.
El pare em va dir que vau trobar una cosa.
En un tren a la guerra.
Un dial que podria canviar el curs de la història.
Per què vols buscar el que va...
Indiana Jones, l'arqueòleg més famós de la gran pantalla,
s'acomiada per sempre amb la cinquena i última entrega,
Indiana Jones i el Dial del Destí,
una pel·li que es va estrenar a Canes,
que va rebre unes crítiques justetes per no dir dolentes,
però que està triomfant la cartellera,
si més no està omplint la caixa.
Sí.
En diem un Harrison Ford de 80 anys.
Gran, un Harrison Ford molt gran,
que a mi em sorprèn que hagi volgut tornar
a fer el paper d'Indiana Jones.
És veritat que és un paper que ell sempre diu que s'estima molt,
se l'estima molt més que Han Solo, per exemple,
que ell sempre explica que quan li van demanar
si volia tornar a fer Star Wars,
va dir la condició sine qua non,
va ser la primera de canvi.
Crec que ja no és spoiler dir-ho, però així vam fer-ho.
En canvi, Indiana Jones, jo crec que si pogués,
amb 90, 120 anys,
continuaria fent el paper si el cos l'hi donés,
perquè aquest és l'altre,
és un paper que és d'accions, d'aventures.
No és Tom Cruise, ja parlarem la setmana que ve de Tom Cruise.
Ja ho tenim els dobles, també Harrison Ford o no?
Segur, perquè dubto molt
que pugui fer moltes de les coses que fa en aquesta pel·lícula,
però és veritat que amb 80 anys no aguantes el mateix,
que amb 30 o 40 que tenia quan va començar la saga.
Hi vaig o no hi vaig?
Depèn, t'agraden les d'Indiana Jones?
Clar, és que fa 15 anys que no...
Fa 15 anys que no veig una pel·lícula d'Indiana Jones.
Aquesta és l'altra.
Hi havia molta expectativa, sobretot perquè Indiana Jones
és un personatge, jo crec que dels més estimats
de la història del cinema, dels més icònics, segur.
És a dir, no hi ha ningú que vegi aquesta banda sonora,
és que només de sentir la banda sonora
ja sabem clarament de què estem parlant,
i no hi ha ningú que vegi un barret i un fuet
i no pensi en l'arqueòleg més famós.
Però clar, havíem passat molts anys des de l'última pel·lícula,
i encara més des de la primera. Quants?
Ara m'ho faràs dir de memòria,
però jo juraria que segurament...
No m'adventuraré, perquè quedaré malament.
Ara t'ho busco, ara t'ho busco.
Però sí, però fèiem molt de temps que no el vèiem,
i en aquesta última, que era la Calavera,
el rena de Calavera de Cristal...
2008. Imagina't.
Va, 15. Exacte.
I en aquesta última ja se'l veia a ell,
que no era el jove actor que havia estat sempre.
Però després veus aquesta i dius, clar,
és que realment han passat 15 anys, no?
I la pel·lícula és molt conscient d'això,
i crec que és la gran virtut de la pel·lícula.
És a dir, en aquesta, en la cinquena,
en el dial del destí, que, per cert,
es pot sentir en català i en poquetes sessions,
perquè ja passa això, que quan doblen les pel·lícules en català
malauradament hi ha poques sessions,
però si les busqueu les trobareu.
En aquesta, primer, que venia de Canes,
que no sé jo si és el millor festival
per estrenar una pel·lícula com aquesta,
que és blockbuster, que és d'aventures,
i Canes és com l'epítoma de tot allò, no?,
molt posat, molt bé, del cinema d'autor, molt tal,
i llavors la gent li tenia por, però la pel·lícula ho sabia.
Sabia que feia 15 anys que no havíem vist l'Indiana Jones,
sap que l'Indiana Jones ja no és el mateix jove d'abans,
i sap, sobretot,
que Steven Spielberg ja no està darrere la càmera.
I això és molt intel·ligent per part de la pel·lícula,
perquè el que ens planteja és, ja d'entrada,
un Indiana Jones que el personatge està a mig retirat,
o està a punt de retirar-se, tant com a professor com a arqueòleg,
no té gaire ganes d'anar gaire a l'aventura,
i llavors apareix un personatge, que és el de Phoebe Waller-Bridge,
que avui en parlàveu amb la Marina Porres,
que deia crec que protagonitza la nova...
La de Fleabag. Exacte.
Que ho fa molt bé.
No és cap sorpresa, perquè Phoebe Waller-Bridge
és un gran guionista, productora, directora i també actriu.
M'agrada molt el seu personatge, trobo que està molt ben trobat.
És la fillola de l'Indiana Jones.
I llavors se li apareix un dia i diu
que està fent un doctorat sobre el Dial del Destí.
I necessito que m'ajudis a acabar de trobar informació,
perquè el meu pare l'estava buscant,
es va tornar a boig amb el tema.
I a partir d'aquí, sentint-se anant a l'aventura,
anem a trobar aquest Dial del Destí que està perdut,
i que és una peça arqueològica
que sintetitza el millor del que és Indiana Jones,
que és aquesta barreja entre mitologia i història
sense passar-se en el punt fantàstic,
que potser és l'error més gran que havia comès l'última entrega,
que s'havia anat molt per la ciència-ficció i la fantasia
i la gent no ho havia comprat.
Això aquí està una mica més arrelat en la realitat,
i això funciona,
perquè és un homenatge a les altres pel·lícules d'Indiana Jones,
les que per mi són les més bones,
diguéssim que són les tres primeres,
i sobretot la tercera, amb aquell son coneri espectacular.
I llavors, a partir d'aquí, el que fa la pel·lícula és dir...
Mira, com tenim l'Indiana Jones que tenim,
i com que darrere la càmera no hi ha Steven Spielberg,
sinó que hi ha James Mangold, que és un gran director,
perquè és el director de Logan i de Fort versus Ferrari,
que són dues pel·lícules molt bones,
Logan, sobretot, si no l'heu vist, us la recomano perquè és brutal,
anem a... O sigui, no ens la juguem.
Anem a allò fàcil,
que és, fem un homenatge al que és la saga,
sense pretensions, sense passar-nos de llestos,
sense voler fer una cosa boníssima,
sense tirar de la nostàlgia,
que és un error que cometen moltes d'aquestes pel·lícules,
que, per exemple, a les Star Wars,
tenies la sensació que cada cinc minuts hi havia una escena d'allò
perquè el públic aplaudís, bravo,
perquè hi havia una referència a la primera pel·lícula,
o perquè jugava molt amb aquesta idea.
Aquesta no.
Aquesta, les picadetes d'ullets són les justes i necessàries,
estan molt ben fetes, amb molta elegància,
no és allò superevident,
perquè el públic reaccioni, llavors entra molt bé,
i la pel·lícula està ben dirigida,
perquè el director és bo,
és a dir, no és que sigui un mal director,
però clar, no és Steven Spielberg,
que jo aquí és l'única pega real que li trobo,
és a dir, no és una boníssima pel·lícula,
no és una malíssima pel·lícula,
vull dir, està molt bé, jo la vaig gaudir moltíssim,
avui la tornaré a veure.
Sí, la tornaré a veure perquè acompanyaré algú
que no l'ha anat a veure, jo també hi aniré,
i a veure, també m'agradarà veure com reacciona.
Quant dura? Això és important.
Dues hores, deu.
Per mi és el límit.
Es passa molt ràpid, és a dir, es passa molt bé,
no es fa llarga, per mi el guió
està molt ben ajustat i molt ben trobat,
molt fidel al que és un guió d'Indiana Jones.
Però aleshores és l'última o l'última?
Sembla que sí.
O la Phoebe Waller-Bridge també pot agafar el relleu.
Podria ser, a veure, ja ho van intentar amb la quarta,
que van introduir el personatge
del fill de l'Indiana Jones.
L'han fumat aquí, no? I no farem espòilers.
No farem espòilers.
I semblava que ella havia d'agafar el relleu,
i hi ha com aquella escena final
en què se li apropa el barret
i sembla que l'agafarà i després al final l'Indiana Jones diu,
eh, no, que aquest barret és meu i l'Indiana Jones només n'hi ha un.
Aquí no està tan clar que la Phoebe Waller-Bridge...
No ho saben ni ells. No ho saben ni ells.
No ho saben ni ells. Passa res.
Indiana Jones, a veure, en català on la podem veure?
En català haureu de buscar molt intensament,
perquè ja us dic que hi ha poques sessions
i hi ha pocs cinemes
i pocs repartits arreu del territori,
però segur que si feu un cerca,
ja us dic una miqueta intensa,
trobareu sessions.
Més propostes.
Fury.
Since you've been gone.
Things are gone.
Buf, quina mandra. Immasión secreta.
L'última estrena de superherois de Marvel.
Buf, quina mandra. Anem ràpid, aquí.
Aquesta seria de la qual ja se'n poden veure els primers dos episodis.
De moment té poc de superherois.
Sí, de superherois té molt poc,
perquè representa que és una sèrie d'espies.
El protagonista és Samuel L. Jackson,
que primer puc fer una favor perquè Samuel L. Jackson,
vulguis que no, sempre ho fa molt bé.
També hi ha Olivia Colman, que és una altra grandíssima actriu,
que també ho fa molt bé.
Emilia Clarke, que la coneixereu per ser la d'Eneris de Joc de Trons.
Disney+, això, diguem-ho. Disney+, sí.
I Ben Mendelsohn, que, entre altres coses,
és el director d'Star Wars dels últims anys, que és Rock One.
Què passa?
Sembla que s'han cansat de fer superherois a Marvel
i han fet una sèrie d'espies,
que explica la història del Nick Fury,
que diguéssim que és com el cap de tota l'organització
que va reunir els Avengers,
i descobreix que hi ha uns alienígenes,
que es diuen Skrulls,
que ja els vam conèixer a la pel·lícula de Capitana Marvel,
del qual el Nick Fury ja és semiprotagonista, també.
Hi ha uns alienígenes que viuen a la Terra
i tenen les qüestions que s'expliquen a la pel·lícula
i que tenen la capacitat de transformar-se
en la persona que ells vulguin,
de manera que no pots distingir
entre un alienígena disfressat i la persona real.
Aleshores, a partir d'aquí,
aquests alienígenes que han estat vivint a la Terra
durant molts, molts anys,
es cansen perquè veuen que no els estan tractant bé,
i llavors apareix una cèl·lula terrorista
que amenaça a carregar-se a la Terra,
com no es podia saber,
passa sempre en totes les pel·lícules de superherois de la història.
Què li passa a aquesta sèrie?
Que, en els còmics, aquesta idea estava molt ben explorada,
perquè tenia els superherois.
I llavors la gràcia era,
no sé si l'Spiderman és real o és el de mentida,
no sé si el Capitán América és el real o és el de mentida.
Llavors, la idea que no et pots fiar de ningú
feia molta més por.
Clar, si ara de cop el Hulk és un alienígena,
però que té tots els poders del Hulk i tal,
me la pot liar perdíssima.
I aquí no, aquí és gent normal,
agents del que abans era SHIELD,
i són personatges que tinguin cap mena d'interès real
pels fans de Marvel,
del que han construït
a nivell de univers cinematogràfic de Marvel.
Han intentat fer un Andor,
que si recordeu-vos aquesta sèrie de Star Wars
que ha sortit tan tan bé protagonitzada per Diego Luna,
que ha agafat el millor de Star Wars
i ho ha convertit com en un thriller polític tremendíssim,
que si no l'heu vist, us torno a recomanar,
i apareníssima vegada,
però ho han fet sense el talent que hi ha darrere d'Andor.
Aleshores, els hi ha quedat una cosa com a mitges,
ni reflexió política, ni social,
ni un bon thriller d'espies,
ni una bona sèrie d'acció.
Què passa? Que tens de moment dos capítols
que freguen l'hora i que t'avorreixes com una ostra,
i no t'interessa gaire res del que està passant,
i l'única cosa que se salven són això,
les actuacions d'actors com Samuel L. Jackson
i Olivia Colman,
que és que faci el que faci aquesta senyora,
sempre està estupendíssima.
Per mi, us la podeu estalviar perfectíssimament.
I per què es fan tantes pel·lis iguals,
i amb els mateixos superherois?
Això s'ha esgotat, noia?
O realment té una rendibilitat a la taquilla?
A veure, jo crec que cada vegada hi ha menys rendibilitat
a la taquilla, i això es comença a notar,
i crec que això té una vida...
És que està a punt de la mort,
el concepte de Marvel, DC, pel·lícules de superherois,
han mort d'èxit,
o sigui, s'han fet tantes i tantes seguides
que han perdut la qualitat,
la gent està cansada,
jo cada vegada que veig una oltra estrena de Marvel,
amb moltíssima mandra, i crec que en general el públic també.
Encara una altra recomanació, també a Disney+,
Chinoamericano, això és una sèrie
que aquests dies s'estrena
i dius que és una joia amagada,
Chinoamericano, la sèrie.
Perquè, de fet, es va estrenar fa temps,
i tu n'has sentit a parlar?
Jo tampoc, i és una cosa que em sorprèn.
Perquè recordo que quan es va anunciar
al principi de tot,
tenia molta gràcia perquè hi apareixen
cinc o quatre o cinc dels actors
que han triomfat als últims Oscars,
amb la pel·lícula, a tota la vegada, a tot arreu,
que són Kihui Kwan, que ja que parlàvem d'Indiana Jones,
per cert, és el nen petit de la segona entrega d'Indiana Jones,
que va guanyar l'Oscar a millor actor secundari,
la Michelle Yeoh, que va guanyar
l'Oscar a millor actriu protagonista,
la Stephanie Schuch, que no va guanyar,
però estava nominada a millor actriu de repartiment,
de fet, aquest guardó salvandú Jim Lee Curtis
i James Hong, que tampoc estava nominat,
però que és un dels grans actors d'origen asiàtic
que hi ha a Hollywood actual.
Aleshores, estaven tots aquests en una sèrie nova de Disney Plus,
i feia molta gràcia dir,
ostres, doncs això serà molt bo, i tindrà gràcia.
I després, res, silenci administratiu.
Quairebé no l'han promocionat.
Ha passat molt desapercebuda.
Aleshores, vinc jo aquí a reivindicar-la,
perquè és una molt bona sèrie.
El punt de partida és que és una història d'adolescents,
el punt de partida és el Jin,
que és un jove adolescent que deu tenir 15, 16 anys,
que és el típic perdedor,
és un noi d'origen xinès que no acaba d'encaixar,
que li agrada el manga, li agrada l'anime,
i llavors és el típic que no ha sigut mai massa popular,
i quan comença un nou curs escolar diu,
aquest curs sí, aquest curs em faré popular,
aquest curs estaré amb els guais,
jugaré a futbol i seré l'heroi de l'escola.
Què passa? Que tots aquests esforços que farà ell
es veuran troncats quan aparegui un personatge
que és el Wei Chen, que té més o menys la seva edat,
i que diu, jo soc el fill del rei Miku,
que seria un personatge a l'estil son Goku,
i que diu, el meu regne està en perill,
i tu, Jin, m'has d'ajudar.
I el Jin diu, uf, vaya pal, vaya pal,
ara jo que ara he de fer això, no sé què.
Aleshores, té molta gràcia,
perquè primer és una sèrie típica d'adolescents,
però que té molt bona comèdia,
jo he rigut molt, sobretot perquè el seu protagonista,
el Jin, l'actor,
és molt jove, però té un timing còmic excel·lent,
que a mi em va sorprendre i tot,
perquè és un actor així relativament desconegut,
i que hi ha moments que em partia de riure,
i després perquè juga molt a homenatjar,
però també a riure-se'n de tota aquesta cultura cinematogràfica,
serièfila xinesa, sobretot,
de tota aquesta mitologia, tota aquesta fantasia.
La sèrie té un punt bastant cutre,
sobretot quan se centra en aquest aspecte més de fantasia,
del rei Niko i aquests personatges que són com...
mig humans, mig animals,
que ho estàs veient i dius que això és una cosa cutríssima,
és de baix pressupost, de sèrie Z, pràcticament,
és horrible, però és la gràcia,
és l'encant que té la sèrie que juga a riure-se'n de tot això,
i funciona molt bé.
Aleshores, jo us la recomano molt, si heu d'anar a casa,
boníssima recomanació, si no en teniu,
és del tipus de sèrie, tipus Cobra Kai,
tipus Never Have I Ever,
la típica sèrie normaleta,
per passar l'estona, per entretenir-te,
amb aquests actors meravellosos i fantàstics,
que realment donen molt de joc i funcionen molt bé,
i dintre d'aquest rol,
que és molt diferent al que fan tota la vegada a tot arreu,
doncs fan molta gràcia,
i per passar l'estona i entretenir-te
és una recomanació excel·lent.
Chino Americano, la sèrie Disney+,
una proposta de la Marta Ferrer.
Marta, moltes gràcies.
Com a català?Segur que sí.
Segur que Sabadell la faran en català.
Sabadell?Sí, home, sí.
Ara ho buscarem.Ara ho mirarem.
Està bé, per passar dues hores i 10 d'un diumenge a la tarda,
que no tinguis res, està molt bé.
Ara et miraré si la faran en català.
A veure, deixem passar pel Palau Sant Jordi,
allà hi tenim en marxa, ja,
el primer dels dos concerts avui d'Euphoria,
amb els setze finalistes dalt de l'escenari,
i allà hi tenim des de fa una estona el Marc Ruiz.
Endavant, Marc, la cosa està en marxa?
Mira, ja estem... Anem ja per la quarta cançó,
que suposo que pugueu sentir.
És la Ney, que hi ha ara mateix a dalt de l'escenari,
hi han passat primer tots setze, amb el dia de la Victòria,
una versió de bus, després l'Ethan, amb s'acabat dels pets,
l'Hector, amb I wanna be your life, the man is king,
hi ha la Ney a sobre de l'escenari, ja ho veieu.
Això és trepidant.
I fan això que va passar l'altra vegada
de les cançons molt curtes i molt picades?
És a dir, no fan les cançons enceres, Marc?
No, no, no les fan enceres,
perquè si no és que és impossible l'encabir,
les fan ser que tenen dues hores,
i han d'encabir-hi unes 46 de cançons.
És a dir, que sí, sí, estan fent versions més reduïdes,
que duren aproximadament uns dos minuts, una mica més o menys, això.
Entenc que ha estat el venut, eh, Marc?
O sigui, està ple, el Sant Jordi, eh?
Està pleníssim, són 15.500 persones, els que hi ha avui,
em deien que... Mira, veus?
Ara està sonant tu-ju-ru-ju, és que això són no parar.
Puja, puja, puja, de la Julieta, sí.
Qui la fa, qui la fa?
A veure, un moment que t'ho busqui,
perquè ara mateix vaig una miqueta perdut,
perquè estem tan ràpid...
Ah, mira, és la Natàlia, és la Natàlia de l'escenari.
Doncs el que et deia, són 15.500,
em diuen que hi ha una mica més de gent al matí que no pas al vespre,
cosa que és comprensible,
perquè, clar, hi ha molta gent molt joveneta,
molts nens i nenes, que venen acompanyats dels pares,
i aleshores, clar, hi ha una mica més de gent,
i em diuen que a la tarda, més o menys,
també s'arribarà a una xifra molt semblant de 15.500.
Fantàstic. Doncs el Marc Ruid en directe des del Sant Jordi,
mentre sona el tu-ju-ru-ju de la Julieta,
interpretat per la Natàlia,
aquesta tarda, segon capítol dels Quarts de Vuit,
en directe a Catalunya Ràdio Partida de les 7,
amb els companys de l'XL, el Roger Canandell,
la Marta Montaner i la Juliana Canet.
Gràcies, Marruïd, fins ara. Fins ara.
12 i 50 avocats de Semana Intents, també, pel Marruïd.
Gent entregadíssima, eh?
L'imperial és el bo. No hi ha excuses.
Gràcies, Marta. Apa, que vagi bé.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
I què, follar-se amb desconegut?
No és la primera vegada que un tio és a Tinder més grans que jo.
Torna't a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Però has follat o no has follat?
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Aquest estiu no et perdis l'oportunitat
d'escoltar en directe la novena sinfonia de Gustav Mahler.
La Jovo Orquestra Nacional de Catalunya,
dirigida per Josep Pons,
interpretarà aquesta obra monumental
per celebrar els seus 30 anys d'història.
El 9 de juliol, a l'Atlàntida de Vic,
i l'11 de juliol, al Palau de la Música Catalana.
Més informació a jonc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
El festival Nits de Cinema Oriental de Vic
arriba a la vintena edició
amb pel·lícules, gastronomia i activitats,
arts marcials, anime, Bollywood i cinema
vingut de tots els racons d'Àsia.
Del 18 al 23 de juliol.
Més informació a cinemaoriental.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
L'Enigmàrius d'avui conté un anglicisme,
examen que pot ser de Champions,
de 5 lletres.
Aquest dilluns, 3 de juliol,
gran final de la Lliga Enigmàrius
des de la plaça del Diamant de Barcelona.
50 finalistes, molts enigmes,
i la música dels figaflaues.
T'hi esperem.
I la resposta era final.
La gran final de la Lliga Enigmàrius 2023.
El matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
Cada dia de 6 a 1.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Soc Albert Guinovart, pianista i compositor,
i voldria felicitar aquests 40 anys de Catalunya Ràdio
i espero que, com a mínim, em feu 40 més per seguir audint-vos.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Diu Benja, a les 7 de la tarda...
Serà bastant gros el que passarà a Catalunya Ràdio.
Sí, perquè connectarem en directe amb el concert d'Euphoria
des del Palau Sant Jordi de Barcelona.
Ganes de fer la retransmissió
i comentar tot el que es veurà del del escenari.
Les graderies, el backstage...
Diu Benja, l'equip de l'XL,
conduirà la transmissió del concert d'Euphoria.
A partir de les 7 de la tarda a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
5 minuts per arribar a l'1 del migdia aquesta tarda.
Turgira, amb David Tropés.
Per gravar sol, Turgira.
Ahir ho vam estrenar, doncs et diré que va ser molt interessant.
Una de les coses que vam fer va ser,
ho anirem fent, cada cap de setmana,
descobrir friquis del ciclisme,
gent que no ubicaries a l'amunt de les bicis,
però que en saben moltíssim de ciclisme.
Hi va debutar l'Òscar Danielo, de La fe i les flores azules,
que és un boig de les bicis.
Convida mon pare.
És veritat. Tens raó, perquè l'altre dia comentàvem...
Em va dir, perquè no parles amb l'Escapa,
que és de família ciclista, no sé si ell...
Jo feia la migdiada.
No m'ha interessat mai.
Home, doncs ton pare està convidat, eh?
Mmm... D'acord.
Si vols, vaja, no sé, busquem alternatives.
Bé, en fi, és igual, deixem-ho estar.
El que sí que és evident és que...
que és un espai molt interessant,
i sobretot ara que el Tour de França
és, diguem-ne, el pal de paller dels esports,
ahir vam tenir una primera etapa espectacular, brutal,
on va passar de tot, va abandonar Enric Mas,
va abandonar Richard Carapat, dos dels grans favorits,
va anar per terra en un port que era molt complicat...
Què ha passat amb Pogatxart? Estava lesionat, no?
Pogatxart es va lesionar. No és el gran candidat.
No, i tant, està ja en plena forma,
i ahir ho va demostrar perquè va atacar amb el seu equip
en l'últim port del dia, que era un port curt però molt dur,
a tocar de Bilbao, i va demostrar que està en plena forma.
Es va lesionar fa cosa d'uns mesos,
però ha demostrat que està en plena forma
i que, per tant, el danès Vinegor, qui va guanyar l'any passat,
ho tindrà difícil, haurà de suar de valent
per aconseguir aquest Tour de França.
Una altra etapa de nou en territori basc,
des de Vitòria i fins a Sant Sebastià,
on hi serà l'Isaac Vidalta.
També explicarem el desenllaç del Gran Premi de Fórmula 1 d'Àustria
i en Clau Barça parlarem de la búsqueda del nou.
Saps que Lewandowski serà el davanter,
però que el Barça busca un altre davanter
i que el més ben situat és Vitor Roque,
aquest jugador brasilers molt jove,
que és a l'Atlético Paranaense,
amb qui el Barça té un principi d'acord.
Explicarem detalls d'aquesta negociació
i ens preguntarem per què no surten nous de la Masia.
Per què no triomfen els nous del Planter del Barça?
El temps devia ser Jhonatan Soriano, no?
Sí, però triomfar, triomfar el primer equip del Barça,
sentar-se el primer equip del Barça, no.
No n'hi ha hagut cap. Boyan Kerkic,
el que passa que també va acabar marxant,
i hauríem d'anar a remuntar-nos a molts anys enrere,
a èpoques de pitxelonso i companyia.
És difícil que un nou del Barça del Planter,
fet a la Masia, se senti.
I ens preguntarem el per què, perquè això passa,
perquè sempre tirem cap a la Masia
per reforçar la defensa, la porteria, fins i tot, al mig del camp,
però davant és, nous, killers, costa moltíssim.
Això serà a partir de les quatre de la tarda, avui?
I fins les set, perquè les set saps que comença la nit d'eufòria.
Sí, ho hem estat espiant tot el matí.
Mira, m'escriu el Quim Morales i em diu,
quin sap molt de ciclismes al Joel Díaz?
Ah. L'has de portar.
Doncs sí, i tant. Busquem un friqui de les bicis cada cap de setmana.
Dos per cap de setmana, un per dissabte i un per diumenge.
Per tant, mira, me l'apunto. Tu no hi vas, amb bici?
N'hi havia anat molt.
El que passa, que ara ja saps que m'he passat el món del running.
Sí, però amb la història de les elèctriques
és un esport que pots fer fins als 95 anys, eh?
No havia provat mai una bici elèctrica,
ho vaig provar l'estiu passat, a Holanda,
i em va semblar meravellós, perquè pots fer rutes llarguíssimes,
i al final tu decideixes si tires de motor elèctric
o de motor de cames.
Però vaja, és un tema força interessant.
Fins quan tens tot gira, aquesta temporada?
Fins la setmana que ve, igual que tu. Plego el mateix dia.
Però tu torna... Ho dic perquè la lliga comença a mitja d'agost.
Començarà el cap de setmana del 12 a 13 d'agost,
primera jornada, tant a primera com a la segona divisió.
Recorda que aquest any que ve haurem d'estar pendents
de la segona amb l'Espanyol,
i, per tant, el primer tot gira el farem el 12 a 13 d'agost.
Fantàstic. Gràcies, Clupés. Vinga, vagi bé.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge
l'hem fet possible la coordinació d'informatius,
Sineus Bonet i Raül Flores, redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Joan, Miquel Losi, Gemma Carceller,
producció Sara Llobet i Sònia Olofeu,
control tècnic Marc Peyron i Dani Rodríguez,
i al control central el suport del Manel Gil.
I tornem dissabte que ve, des que surti el sol,
des de les 6 del matí fins que faci falta,
ens podeu recuperar al llarg d'aquesta setmana.
Arroba el suplement a Twitter i a Instagram
amb algunes de les entrevistes que hem fet,
també amb suport audiovisual.
Que vagi bé, bona tarda de diumenge.
Aquesta tarda, a partir de les 7,
programació especial amb l'X.E.L.A.
i la transmissió del segon concert d'Eufòria
des del Palau Sant Jordi. Salut!
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Gràcies per haver-nos atès.