Bip.
Bon dia, són les 7 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menys a 5 de febrer de 2023.
Netflix fa dies que ens té desconcertats,
després d'anys revolucionant la indústria de l'audivisual,
les últimes decisions de la companyia fa la sensació
que són erràtiques.
Ja no només per la qualitat de l'oferta de la plataforma de streaming,
que és evident que ha baixat,
sinó per la política empresarial i el tracte amb els usuaris.
Primer, Netflix ens va sorprendre a tots anunciant
que posaria punt final als comptes compartits.
Finalment, però, aquesta setmana,
ha acabat fent marxa enrere un cop observat la ira dels usuaris.
Dels 230 milions de comptes de Netflix que hi ha al món,
es calcula que més de 100 milions són compartits.
Quants de nosaltres paguem la quota a mitges
amb amics o familiars des de cases i dispositius diferents?
En aquesta marxa enrere forçada,
finalment, Netflix ha dit que enviarà codis de verificació
perquè els titulars dels comptes autoritzin
que es puguin utilitzar fora de la llara habitual.
És a dir, la companyia intenta camuflar el cop de volant
vigilant que no hi hagi més gent de la que toca
abusant dels comptes compartits.
Avui demanarem al col·lumnista de World Street Journal,
Leon Sindreu, i al politòleg Toni Rodon,
que ens expliquin en quina mena d'estratègia de màrqueting
està ficada a Netflix
perquè actua a l'estil d'Elon Musk
i com pensa combatre l'amplíssima oferta
a la qual tots hem de fer front sense mirar destrossar-nos.
HBO Max, Apple TV, Amazon Prime, Disney+, Star+,
cansa només de pensar en totes les sèries que tenim pendents
i angoixa acumular capítols que et recomannen amb suficiència.
Disculpeu-me si se'm nota massa
que tampoc he pogut veure encara el tercer capítol de The Last of Us.
Avui en parlarem amb la Marta Ferrer, que ella sí que l'ha vist.
Això serà la recta final del programa abans,
però xerrarem una estona llarga
amb un dels grans personatges que han triomfat precisament a Netflix
quan la plataforma estava en el seu punt àlgid.
Avui parlem amb un atracador amb nom de capital d'Alemanya
que tindrà spinor, efectivament.
Parlem de Berlín.
Avui Pedro Alonso, l'estrella de la Casa de Papel, el suplement.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Ha batut el globo xinès que sobrevolava als Estats Units.
Un avió de casa nord-americal li ha disparat un missil
i l'ha fet caure al mar.
El Ministeri d'Afers Estrangers Xinès ha mostrat el seu rebuig
a la maniobra d'atac nord-americana.
Tots treballen des d'aquesta mitjanita
en un incendi de vegetació forestal a Vítam a Tortós, al Baix Ebre.
Sí, el foc crema la zona del coll de l'Alba
i treballen 21 dotacions i bombers diuen ara
que els flancs de moment estan controlats.
Pere Aragonès, el president tancar la porta a un possible tripartit.
En una entrevista al diari Ara, el president de la Generalitat
assegura que el PSC defensa un projecte molt allunyat del d'Esquerra
i que un pacte de govern amb socialistes i comuns
no té cap viabilitat.
La cantant Blanca Paloma guanya el venidor fes,
serà la representant espanyola al Festival d'Eurovisió
amb la cançó E-A-E-A.
Blanca Paloma ha guanyat la votació del jurat i el vot telefònic,
ha quedat segona en l'anomenat vot demoscòpic.
En segona posició ha quedat el cantant Agonell
i en tercer ha estat la cantant catalana Pico.
El Barça rep el Sevilla aquest vespre al Camp Nou
en el primer partit de la segona volta de la Lliga.
Bon dia, Albert Benet.
Bon dia, a les 9 del vespre i amb l'únic dubte de si jugarà Valde.
El tècnic Xavi Hernández assegura que no se sent favorit
per guanyar la Lliga, només candidat,
tot i els 5 punts de diferència sobre el Madrid,
que avui jugar al Camp del Mallorca a les dues.
El Girona rep el Valencià Montilivi.
A partir d'un quart de cinc i amb l'objectiu d'allunyar-se
del descens, que ara té a dos punts.
Empata 1 de l'Espanyol contra l'Ossesuna.
Amb gol de Braithwaite, José lo va ser baixa d'última hora,
mentre acabant de votar Pierre Gabriel,
com a titular, i Denis Suárez i Grajera,
aquests dos, sortint des de la banqueta.
Bon dia, Enric Agut. Bon dia, Roger.
Què tal? Com anem?
Bé, bé, bé. Mirant aquí els mapes a llarg termini,
si ha de ploure, nevar, fer fred i aquestes coses.
Ja m'ho imagino, és la teva feina, bàsicament, Enric.
Quin temps farà aquest cap de setmana?
Avui i demà aquest canvi de temps,
perquè ahir mirava les temperatures de Girona,
que pràcticament van anar amb màniga curta.
Sí, amb màniga curta directament, ahir.
Però és que avui i demà ve un canvi de temps que tapa't, eh?
Sí, és un canvi radical.
Passarem de la primavera d'ahir,
o de la caloreta en algunes comarques,
en un ambient d'hivern.
No és un fred extrem el que vindrà, ni de molt menys,
sinó un fred habitual per al mes de febrer,
que és dels mesos més freds de l'any,
i baixarà, el canvi serà important i es notarà.
Llavors, avui de moment s'espera un dia de sol,
un dia tranquil, estable,
amb una temperatura que la màxima es quedarà més curta,
especialment on baixarà més respecte ahir
a comarques de Girona, pot caure 5-6 graus,
perquè ahir van arribar els 26, anglès, o 25,
a un lotge a Girona,
i avui us quedarà com a molt 19-20, en principi.
I tindrem tramuntant l'Empordà,
a Portbou hi han arribat els 112 km per hora,
Mastral, a les Terres de l'Ebre, que anirà a perdre intensitat,
i això és una bona notícia per a aquest incendi
que estàveu comentant.
I amb la vista posada de demà,
que demà el que notarem és la baixada de la temperatura,
pel que fa a precipitació,
em sembla que el dia més precipitació seria dimarts.
Després ho explicarem.
Ara mateix la temperatura és de 3 sota 0 a Vic,
al Carras també 3 negatius,
a Benissanet 3 positius,
i també per afectar el mar 13 graus.
Escolta'm, Enric, del tema Eurovisió,
t'interessa tot el tema de Benidorm Fes o no?
Gens i mica. Gens i mica.
Doncs mira com sona E-A-E-A.
És la que ha guanyat, eh?
Vull dir que les altres no són gaire millors, tampoc.
Home, comença E-A-E-A, vinga, vamos, no?
Sembla que t'animi, no, una mica?
Bueno, no ho sé.
A la 7 de matí, ja, ja, ja. Vinga, vamos.
Vinga. Gràcies, Enric. Fins ara.
Fins ara.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement.
Artúlia, Marc Molins, Núria Urriols, Oriol Marquiano,
Pardo de Vera, com dèiem, la setmana tràgica a les 10,
amb el Leon Cidreu i el Toni Rodón.
I després...
Avui, Pedro Alonso, l'actor de la Casa de Papel,
que interpreta Berlín,
el dolent que va enamorar l'audiència fins al punt
que la direcció de la sèrie el va recuperar un cop mort.
Ara Pedro Alonso es troba immers
preparant l'spinoff del personatge de Berlín.
Amb ell cerrarem una bona estona sobre el paper de la seva vida,
però també descobrirem un actor amb un món interior místic.
No us el perdeu a partir de dos quarts d'onze.
A les 11 llibres sèries hi van de sonores amb la Marina Porres,
les converses del Roger Mas i el David,
que ara ben al demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i avui a les 12 no hi haurà dominical,
perquè el van fer ahir des de Tàrrega.
En canvi, ens n'anirem a visitar els flamants guanyadors
de les 3 estrelles Michelin, els germans Torres.
Els germans Torres. Quanta gent hi treballa, en aquest restaurant?
Mira, ara mateix jo diria que són com... quasi 50.
50. Per cada servei, eh?
Sí, sí, per cada servei, clar.
50 persones per cada servei. I quants comensals teniu?
50. 50.
Sí, màxim 50. És un per un.
Us surten els números? Sí. És un negoci.
Sergio Javier Torres, el suplement a partir de les 12.
Tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio, diumenge de suplement.
Mitzquart de 8.
L'informatiu del suplement.
Finalment, l'exèrcit dels Estats Units
ha abatut el globo xinès que sobrevolava el país.
Quan era sobre l'oceà, l'àntic, un avió de combat,
ha disparat un míssil contra l'apparell i l'ha fet caure al mar.
Sí, això ha evitat el risc de fer-ho sobre les zones evitades,
i ara haurà de permetre també recuperar més restes del globus,
perquè els Estats Units puguin determinar per què el volien fer servir.
Per facilitar l'operació, s'han tancat 3 aeroports civils,
s'ha posat punt final d'aquesta manera el viatge d'aquest globus,
que, segons van denunciar els Estats Units a mitjans de setmana,
havien detectat sobre Alaska i que després va travessar el Canadà
i va entrar de nou en territori nord-americà.
Anem cap a baix i tot, Francesc Garriga.
Els Estats Units han abatut finalment el globus espia xinès.
El Pentàgon ha esperat que l'artefacte sobrevolés l'oceà atlàntic
a la platja de Myrtle Beach, a Carolina del Sud.
L'objectiu és ara poder recuperar el màxim possible de les seves restes
per estudiar-lo.
Des d'aquestes setmanes,
s'havien aturat les operacions de diversos aeroports a la zona.
Hi ha diverses imatges a les xarxes socials
on es pot veure com el globus va caient.
El president Biden ha autoritzat l'operació aquest mateix dissabte,
dos dies després que es fes pública la seva descoberta.
El secretari d'Estat, Antony Blinken,
va posposar un viatge oficial precisament a la Xina
i va qualificar de violació irresponsable
de l'espai nord-americà aquesta intromissió xinesa.
Abans que passés això, gràcies a Francesc Garriga,
la Xina havia tornat a admetre que el globus era seu,
i que s'hagués fet amb l'espionatge.
El Ministeri d'Afers Estrangers xinès
ha mostrat el rebuig a la maniobra d'atac nord-americana
per fer caure el seu globus.
Paquin, Francesc Canals, bon dia.
Bon dia, la Xina desaprova fermament
i expressa la seva protesta davant del govern dels Estats Units
pel que qualifica d'atac a una aeronau civil no tripulada.
Paquin insisteix en un comunicat que havia verificat
i informat repetidament la part nord-americana
de la naturalesa civil de l'aeronau
i del fet que havia entrat en el cel dels Estats Units
per causa de força major imprevista.
També precisa Paquin
que havia demanat clarament als Estats Units
gestionar l'afer amb calma, mesura i criteris,
diu, professionals.
En aquest sentit, el comunicat
del Ministeri d'Afers Estrangers xinès
recull les declaracions del portaveu
del Departament de Defensa dels Estats Units
en el sentit que el globus aerostàtic
no representava una amenaça militar
ni un risc físic per a la població a terra.
Per tot plegat, la Xina considera
que l'ús de la força per abatre el globus
és el que qualifica de clara sobrereacció nord-americana
i una greu violació de les pràctiques internacionals.
I acaba el comunicat amb un to una mica més amenaçador,
perquè diu reservar-se, sense precisar,
el dret de resposta si és necessari.
Gràcies, Francesc Canals, és de Paquin.
Més qüestions. Avui entra en vigor
a la Unió Europea i a la resta de països del G7
una doble mesura per castigar els productes derivats
del petroli rus i dificultar més a Moscou
Es comença a aplicar un embarcament a la importació
d'aquests productes a les economies europees
i dels Estats Units, al Japó, al Regne Unit i al Canadà.
A banda, la represàlia s'ha reforçat
amb un límit en el preu per l'exportació
d'aquests derivats del petroli rus a tercers països.
Brussel·la, Jordi Baró, bon dia. Bon dia.
Noves mesures contra Rússia
per intentar ofegar la seva maquinària de guerra.
L'Unió Europea i el G7 fan a partir d'avui
nous passos en les sancions al petroli de Moscou,
ara amb una doble mesura per castigar
els productes derivats del cru,
com el dièsel i el combustible per avions.
Es prohibeix per una banda i tal com estava previst
des de fa temps la importació d'aquests productes
a la Unió Europea i als països del G7.
Per l'altra, s'estableix un límit acordat
abans del cap de setmana
el preu per exportar aquests derivats del petroli
a tercers països.
El topall s'ha fixat en 100 dòlars al barril
pels productes considerats prèmium,
com el dièsel i el fuel per avions,
i en 45 dòlars per la resta,
com els productes per la indústria química.
La mesura que s'aplica des del desembre amb el petroli rus.
Rússia ja ha dit que descarta retallar
la producció de derivats del cru
per l'embarcament de la Unió Europea.
La mesura entra en vigor dies després
del desembarcament dels líders de la Unió Europea
aquí per una cimera històrica amb Zelensky,
on han refredat les expectatives
d'un ingrés ràpid a la Unió Europea
rebutjant posar-li un calendari,
però també han promès el decep aquest de sancions
per abans que es compleixi el dia 24 de febrer,
un any de la invasió.
Notícia que anem actualitzant.
A mesura que passen els minuts,
els bombers treballen des d'aquesta mitjanit
en un incendi de vegetació forestà a la Vítama,
el municipi de Tortosa al Baix Ebre.
Sí, el foc crema la zona del coll de l'Alba,
els flancs del foc estan controlats
segons els primers càlculs dels bombers,
i l'incendi afecta una zona d'unes 30 hectàrees.
Alerten que les ràfegues de vent
poden provocar focus secundaris.
Els bombers han rebut l'avís quan passaven 20 minuts de la mitjanit,
i actualment ara mateix hi treballen 21 dotacions.
Anem a parlar amb l'alcalde
que ens doni més detalls del que està passant.
A Xile, mentrestant, la cosa està bastant pitjor,
perquè demana ajuda internacional
per lluitar contra la greu onada d'incendis
que ha causat almenys 23 morts
i 16 ferits en estat crític.
Sí, els focs, que són mig centenar,
han cremat 45.000 hectàrees,
arriben en plena onada de calor
i després d'una llarga sequera de mig de 13 anys
en moltes zones del sud de Xile.
La situació sembla molt a la que hi va haver l'any 2017
amb la pitjor onada d'incendis que ha viscut el país.
A la zona del municipi de Santa Juana,
uns 500 quilòmetres al sud de la capital Santiago,
que és una de les zones més castigades per les flames.
Esquerra i el PSC neguen que l'acord de pressupostos
que han signat aquesta setmana
sigui la primera pedra d'un nou tripartit a Catalunya.
En dues entrevistes al diari Ara i al Periódico,
el president de la Generalitat i el cap de l'oposició
marquen distàncies en alguns dels temes clau
que han centrat la negociació dels nous comptes.
Com el tram de la B40,
entre Sabadell i Terrassa, que Pere Aragonès reconeix
que va ser una decisió difícil però necessària
per desencallar la negociació.
En una entrevista a l'Ara, com deies,
Aragonès admet que l'acord de pressupostos ha estat possible
perquè en els últims mesos hi ha hagut avenços
en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat,
però tan que l'aporta un nou govern tripartit
amb el PSC i els comuns.
Crec que és tan evident
que el PSC
i jo
i el meu govern
defensem projectes diferenciats
que això no té cap mena de viabilitat.
Per tant, pensar que pot haver-hi
un govern conjunt
mentre el PSC segueixi negant
el dret a decidir
crec que no té cap mena de base.
Per la seva banda, en una entrevista al periòdico,
el líder del PSC, Salvador Illa,
reconeix que l'acord pels nous comptes
ha fet entrar la política catalana
en una etapa diferent
i sobren nous acords puntuals amb el govern d'Aragonès.
Influir tant com podem,
impulsar la acción de gobierno,
obernar des de la oposición.
El presupuesto que se va a aprobar
no es el presupuesto que yo hubiera hecho
si gobernara Cataluña,
pero sí que da algunas pistas.
Des de junts, el president del grup parlamentari,
Albert Batet, insisteix, ho fa en una piulada
que el tripartit ja és una realitat,
diu a Catalunya, Barcelona i Madrid.
S'enquista la tensió entre el PSOE i Unides
per reformar la llei del només si és sí.
Continua portant cua els dos partits
negociant l'última proposta
de moment encara no hi ha acord.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero,
reitera que està disposada a cedir i apujar les penes,
però rebutja que el canvi es faci afegint
el requisit de la violència a la norma.
No tenemos un acuerdo con el PSOE,
tenemos una discrepancia fuerte,
y estoy dispuesta a ceder
con tal de que tengamos una respuesta unitaria
como gobierno
ante esta ofensiva contra la ley del solo si es sí.
Solo hay una cosa
en la que no estoy dispuesta a ceder.
La vuelta al esquema penal
de la violencia o la intimidación.
El consentimiento ha llegado para quedarse.
Des del Partit Socialista,
la ministra Diana Morán
ha insistit que no es desplaçarà el consentiment.
Esta ley va a ir del Consell de Ministres
amb unanimitat
i, per tant, serà, també,
deixar unanimitat la que preservarà
per suposat l'esperi de la llei.
La voluntat del PSOE
és presentar la proposta de reforma
amb Podem o Sols demà dilluns
com a molt tard dimarts.
I, per tant, hem sentit el Partit Popular
que ha rescatat el discurs més dur
contra l'independentisme
per arrencar la precampanya de les municipals.
Atenció, perquè junts en aquest acte a València,
Neus, Aznar, Rajoy i Feijó.
Sí, sí, tots tres,
i s'han alineat, com deies,
per atacar Pedro Sánchez i els seus pactes,
l'han acusat de beneficiar els líders del procés
amb la reforma del Codi Penal
i també de governar.
I, per tant,
l'han acusat de beneficiar els líders del procés
amb la reforma del Codi Penal
i també de governar de la mà d'amistats perilloses,
diuen que volen trencar Espanya.
Tiene gracia que ahora empieza el juicio
contra los policías que estaban manteniendo
el orden y la ley,
y quien ha organizado esto es que ni duda.
Hay gente con la que no se puede ir a ninguna parte
y hay socios indeseables
a los que no se le puede dar la llave
de la gobernación de España.
Que nos digan qué parte de ser de izquierda
se exige que se rebaje la malversación
para que los secesionistas que gastaron el dinero público
en romper la Constitución
les salga gratis.
Els dos expresidents també han disparat
contra la llei del només CSI de què ara parlàvem
i les rebaixes de condemnes a violadors
per carregar contra Pedro Sánchez.
Aquí avisen que el resultat de les municipals
li marcarà la porta de sortida de la Moncloa.
El servei d'informació i atenció
a les víctimes d'accidents de trànsit
perjudica la recuperació de les famílies
i dels supervivents.
Adverteixen que els casos en què les asseguradores
o la persona que ha provocat un accident greu
no reconeixen la culpa
es poden allargar dos anys als tribunals.
L'any passat, 413 víctimes d'accidents
van demanar-se ateses per aquest servei
que, a més de l'assistència legal,
n'ofereix de psicològica.
Sí, la meitat de les consultes que rep al servei
són per temes administratius de les assegurances
i per saber quant estarà disponible
a l'atestat indispensable
i que no permeten tancar el dol.
Jordi García és el coordinador.
L'accident passa un dia
i moltes vegades hi ha una defunció.
I fins que no es resol a nivell de jutjats
poden passar dos anys.
És a dir, que la família no pot tancar el cas
i començar a fer un dol adequat
fins, d'una manera, massa dilatada, massa lluny.
Per tant, aquí a la justícia,
tant de bo trobem una manera
que puguin accelerar aquests processos
on les persones es necessiten poder tancar.
Quan hi ha un accident greu, la mala notícia
s'activa el Servei d'Informació i Atenció
a les víctimes d'accidents de trànsit
que ofereix assistència psicològica immediata.
Espanya és el primer país de la Unió Europea
que grava els envasos de plàstic no reciclat,
però les empreses que el volen incorporar
a les seves línies de producció no en troben
i el poc que hi ha al mercat és caríssim.
A Catalunya hi ha 10 plantes que produeixen plàstic reciclat,
però la demanda supera de llarg la seva capacitat.
Vicky Ferrer és la gerent del gremi de recuperació de Catalunya.
Està passant, o sigui, de fet,
nosaltres, a nivell estatal,
ja tenim, a principis de l'any,
ja tenim venut tot el material
que tindrem disponible com a pet reciclat,
per exemple, per l'any,
a principis o a finals de l'any anterior, inclús.
A l'altra banda hi ha empreses com Enplanter Group,
que dirigeix Pep Coll,
es dedica a l'embalatge d'aliments
i no troba en plàstic reciclat per introduir-lo
a la seva línia de producció.
Al mercat global no n'hi ha.
Nosaltres tenim proveïdors arreu d'Europa,
que també en tenim a l'Àsia,
i no hi ha material.
Alguns fabricants en fan una mica
per dir que en fan, eh?,
però per proveir,
fabricants com nosaltres, no n'hi ha.
Malgrat totes les dificultats,
les empreses catalanes que es dediquen
a la producció de plàstic reciclat
tenen projectes o estan valorant ampliacions
a les seves plantes en els pròxims dos o tres anys.
I ara, música.
Ai, ven a mi niño mío
Ay, ven a mi niño mío
Tú no me vas
Que mi pecho te abrigo
Abriguito pa' tu per...
Bé, doncs així sona la cantant delts Blanca Paloma,
que ha guanyat el Benidorm Fest,
serà la representant espanyola al Festival d'Eurovisió
amb la seva cançó Ea, Ea.
Paloma ha guanyat la votació del jurat, el vot telefònic,
ha quedat segona en el vot demoscòpic
d'un grup seleccionat de telespectadors de la Galà,
que retransmetia aquesta nit passada a Televisió Espanyola.
I en segona posició ha quedat el cantant Agonell
i en tercer ha estat la cantant catalana Vico.
Això nova Eurovisió, de moment que sapiguem.
La Cerdanova, la fusió entre la Cerdana,
la fusió entre la Cerdana, el jazz i el rock
que va trencar esquemes fa 30 anys
tornant a sonar aquesta tarda a la sala gran
del Teatre Cursal de Manresa.
Santi Arisa pujarà a l'escenari de la capital del Baixes
acompanyant d'una desena d'entitats locals
i de cultura popular.
Sí, sobre l'escenari hi haurà més d'un centenar
de participants tots implicats en aquesta fusió
entre cobla, teclats, bateria baixa i guitarra elèctrica
que va néixer l'any 92
de la inquietud musical del Manresà Santi Arisa,
com deies.
Una aposta per explorar nous camps sonors
que eren emocionari a l'època i no exempta de polèmica
com recorda ell mateix.
Jo els deia, bueno, no passa res, la Cerdanova
no ve a substituir la Cerdana.
Vull dir, es tracta que hi hagi algo més
i que uns músics que toquem amb uns altres instruments
i altres formes, doncs, puguem participar també d'això.
Bueno, la Cerdana és intocable i no sé què...
De dues maneres, jo diria que la majoria ho van apoyar.
Inclus, a les discoteques es havia intentat posar-la.
L'espectacle a Cerdanova avui
amb Santi Arisa i la Catans i la cobla contemporània
és, com deies, a la 6, el Cursal de Manresa.
Què deixa el nombre de catalans que s'apunten al paleotraining?
Un entrenament físic que es basa en fer exercicis
que imiten els moviments dels caçadors del paleolític.
Sí, la pràctica guanya deptes
en un moment en què el concepte tradicional de gimnàs
està canviant, segons ha explicat a Catalunya Ràdio
el doctor en Ciències de l'Activitat Física
i de l'Esport, Toni Caparrós.
La gent busca més activitats dirigides,
opcions que pugui ser en grup,
i, per tant, és una de les opcions que s'ha d'apuntar a l'esport.
És una de les opcions que s'ha d'apuntar a l'esport.
La gent busca més activitats dirigides,
opcions que pugui ser en grup,
o que pugui ser flexible
amb el temps que les puguis realitzar o amb el lloc.
El paleotraining no requereix
ni unes instal·lacions concretes
ni un material específic.
Està pensat per fer-se a l'aire lliure
i utilitzant elements propis de la natura
o d'entorns urbans.
És, per tant, una manera econòmica de fer exercici.
L'Esther, de 33 anys, va començar amb el paleoentrenament
després d'un accident laboral
i s'hi ha enganxat, i així ho ha explicat a Catalunya Ràdio.
Em van ajudar moltíssim
fins al dia d'avui
que hi vaig
i que realment m'ha ajudat
a agafar resistència,
a agafar musculatura.
Els experts recorden
que el paleotraining
és una marca registrada
i que, per tant, en el seu auge
hi poden haver contribuït interessos comercials.
Per això recorden que altres modalitats d'exercici
poden ser igual de beneficioses.
L'informatiu del suplement.
L'informatiu del suplement.
Canaletes, gàmper...
Estàs preparat per escoltar la història del Barça
i descobrir-ne els secrets amagats a Barcelona?
Una basílica amb l'escut del Barça,
més que un club i molt més.
Escolta Spotify, el nostre nou podcast,
el Museu a la Ciutat
i coneix la resta de la història.
I coneix la resta de la història al Museu del Barça.
Catalunya Audio.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Som a una cuina professional.
Però no som a una cuina qualsevol.
I és que tampoc som a un punt geogràfic qualsevol.
Som a l'Antàrtida.
I som a la cuina de la base antàrtica espanyola
Juan Carlos I a l'illa Livingston.
Com s'organitza una cuina
en una base científica de l'Antàrtida?
Què dinarem, avui? Avui dinarem una manida,
de bocat, formatge de cabre i mango,
i després, de segon, tindrem un estofat de vedella
amb un saltejat de verduretes i arròs.
Como de restaurante y sin pagar.
Come bien, pero se podría mejorar.
Un restaurant caníbal a Berlín.
I ho menja d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
L'informatiu del suplement.
5 minuts per arribar a dos quarts de nou del matí.
Els esports al Barça comencen la segona volta de la Lliga
contra el Sevilla al Camp Nou aquesta nit.
Albert Benet, què tal? Bon dia.
Què tal? A les 9 del vespre i amb la TDT de Catalunya Ràdio,
un Barça líder amb 5 punts de diferència sobre el segon,
el Madrid.
El Barça és campió d'hivern, però ara li falta rematar-ho.
Li falta guanyar l'altra meitat de la Lliga
per aconseguir un títol
que Xavi admet que és la prioritat de la temporada.
El tècnic assegura que no se sent favorit,
però sí candidat.
Me siento un candidato a ganarla, ¿no?
Es uno de los objetivos, sí, eso sí, pero favorito, ¿no?
Competimos contra el vigente campeón de Liga,
vigente campeón de Champions,
y nos va a costar mucho pelear por ganar títulos
a todo un Real Madrid muy fuerte.
Amb 50 punts sumats de 57 possibles,
podria semblar factible
assolir el rècord de 100 punts
aconseguit fa 10 anys amb Tito Vilanova.
Però Xavi afirma que això no el preocupa,
que l'únic que el preocupa és guanyar el títol.
Un Xavi que sembla que ha trobat la fórmula
amb els quatre migcampistes Busquets,
De Jong, Pedri i Gavi.
Tot apunta que avui tornarà a apostar pel mateix estil
en el partit contra el Sevilla.
Bé, amb els quatre migcampistes,
Gavi, Pedri, Franck i Busi, que són els que últimament juguen,
doncs clar, són els quadres
que potser perden menys pilotes de tot l'equip,
i això fa que l'equip també, doncs,
no tingui tantes transicions,
atac-defensa, defensa-atac,
i això fa que l'equip també pugui estar juny
i pugui estar còmode en aquest sentit.
L'únic dubte és si Valde serà titular o no.
Ahir no es va entrenar per un procés fabril.
El Barça jugat sabent el resultat del Madrid
que ha visitat el camp del Mallorca
a les dues del migdia
amb les baixes per les IOT de Benzema i Militao.
I just després del Madrid i abans del Barça
jugarà el Girona,
a un quart de cinc a Montilivi, Girona-València.
Els dos equips busquen allunyar-se de la zona baixa.
El Girona té el descens a dos punts
i el València només un punt en aquests moments.
El tècnic del Girona, Michel Sánchez,
espera que l'equip millori en el segon tram de la Lliga.
Hem de fer una segona...
Hem de fer una segona volta millor que la primera.
És el racte.
El nostre objectiu és millorar la primera volta.
Si farem això, cap problema.
Però he de millorar.
El Girona-València, un quart de cinc, i pel tot gira.
Ahir empat a un de l'Espanyol contra l'Ossesuna
a Cornellal Prat, amb gol de Braithwaite.
José lo va ser baixa a l'última hora,
mentre acaben de votar Pierre Gabriel com a titular
i Denis Suárez com a jugador.
El Girona-València, a un quart de cinc,
i pel tot gira.
Ahir empat a un de l'Espanyol contra l'Osasuna
amb gol de Braithwaite i Suárez i Grajera,
aquests dos sortint des de la banqueta.
Denis va entrar per Calero per jugar l'última mitja hora,
mentre que Grajera, aquí ara se'n tireu,
va substituir Melamed
també per jugar els últims 30 minuts.
Pues muy bonito.
Mucha ilusión por poder debutar,
poder jugar mi primer partido con el español.
El estadio es magnífico, la afición espectacular,
y los compañeros me han dado esa enhorabuena
y ese apoyo que se necesita cuando tienes que debutar.
L'Espanyol és quinzè,
dos punts per sobre del descens.
Victòria del Celta al camp del Betis per 2 a 4,
un resultat que no beneficia els interessos de l'Espanyol,
tampoc del Girona.
També he jugat ahir el G3-Villarreal 1,
el Villarreal, pròxim rival del Barça a la Lliga, diumenge que ve,
i Atlètic de Madrid, un Getafe 1.
En aquest partit es va viure una situació curiosa
d'aquelles que abans del bar haurien estat impensables.
Un jugador celebrant un gol que ha marcat,
però no està al camp, no al terreny de joc,
la banqueta corre a marca,
el gol és inicialment anul·lat per Mateu Llaoz,
correa i substituït,
i al cap d'uns instants de desconcert el Barça revisa l'acció,
revisa la jugada, li dona envalides al gol,
i correa el celebre ja des de la banqueta
amb els companys anant-lo a felicitar.
Coses del futbol modern.
També el futbol a la Lliga femenina,
avui Barça-Betis aquesta tarda a les 4,
ahir empat a 0 allà davant les planes al camp de la Lama,
en un duel per la permanència,
més enllà del futbol Victòria de la Penya contra el Manresa,
a l'Olimpí de Badalona per 73 a 65.
El tècnic de l'equip del Valles, Pedro Martínez,
va acabar expulsat, la Penya és sisena,
mentre que el Manresa és 17è en descens.
El jugador del joventut, Joel Parra,
comenta el bon moment de l'equip.
Estem bastant bé, estem en confiança,
som conscients que el mes de gener
no ha sigut dels millors nostres,
però al final no podem estar sempre al 100%,
hem tingut lesions, hem tingut baixes importants,
i crec que hem d'estar molt contents i satisfets
de la feina que estem fent, perquè és molt bona.
Aquest migdia, a dos quarts d'una,
Barça-València i Breugant-Girona.
A la Lliga femenina, Victòria dels Sedis Bàsquet i de l'Uni Girona,
i derrota del Barça-San Feliuenc.
Cadí la seu, 85, Tenedife, 54,
Uni Girona, 72, Saragossa, 69,
i Barça-San Feliuenc, 56, Encino, 66.
Avui es disputa la final de la Copa Masculina de Vater Polo
entre l'Atlètic Barceloneta i el Sabadell al partit,
a les dues del migdia.
La Lliga de futbol sal al Barça, reforça el liderat,
després de guanyar la pista del River Navarra per 1-3.
El suplement. Amb Roger Escapa.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
Molt bon dia, Roger. A quina hora sortirà avui el sol?
Com falti un minut per les vuit.
3, 2, 1.
Seguenya.
Joan Anton Català, què tal? Com estàs?
Has vist com es va allargant a poc a poc el dia?
Sí, home, ens encanta, això. Ens encanta, ens encanta.
Això vol dir que cada cop Sant Joan és més a prop.
Al final de temporada.
Sí, sí, però això es tracta, no? L'hivern cada cop...
Però hem de fer moltes coses.
Hem de fer moltes coses, encara, sí.
I ara ve el fred, aquesta setmana, abriguem-nos, perquè déu-n'hi-do.
Joan Anton, això és la Terra Esplana,
cada diumenge a l'hora que surt el sol,
o pràcticament a punt d'arribar-hi,
parlem de ciència i d'astronomia amb el Joan Anton Català.
Sabeu que ja teniu les vostres llibreries,
la geopolítica de l'espai és l'últim llibre del Joan Anton Català,
que, a més a més, presentarem el dia 20 de febrer
a la Casa de Libre de la Rambla de Catalunya.
Per tant, tots els odients fidels d'aquest espai que us vingui de gust venir
us presenteu a partir de les 7 de la tarda,
el 20 de febrer a la Casa de Libre de la Rambla de Catalunya,
i allà hi serem, amb el Joan Anton Català,
parlant d'algunes de les qüestions que avui avançarem.
Perquè, clar, Joan Anton, aquí hi ha una cosa que és que,
a mesura que anem conquerint l'espai, hi hem d'anar a posar en ordre.
I fixa-t'hi una cosa que... geopolítica, no?,
que pot fer por, la paraula, és una paraula de...
Fa tirar enrere, sí. Sí, no?, de vegades.
Excepte a la gent que li agrada molt.
Però una de les... Jo en el llibre faig diverses prediccions,
em permeto això, mira, com que moltes d'elles...
Ja no hi serà, sí, no les hauràs de defensar.
Tot i que és un tema actual, eh? Mira, jo dic,
la meva predicció és, per una banda,
que ja no podrem parlar de geopolítica d'aquí a poquet,
sense parlar de la geopolítica de l'espai,
que fins ara parlem de la geopolítica d'aquí,
però l'espai ja és una cosa claríssima.
I després faig una altra predicció en el llibre,
que és que aquesta por, que en tenim alguns,
la paraula geopolítica, que la fa ser una paraula com gris,
acabarà sent bastant sexy.
Perquè, clar, quan li posis el tema de l'espai,
bueno, ja la cosa, no?,
deix que la imaginació voli i, a més a més,
comences a donar-li toms a temes que ara parlarem,
que els tenim ja avui, eh?, que són ja avui realitat.
Parlar de geopolítica normalment també es parla de calés,
d'economia, i en el cas de l'espai també hi ha molts diners en joc.
Sí, n'hi ha molts. És el que anomenem la nova economia de l'espai.
Nova economia de l'espai, perquè cada cop,
avui estem emprenent serveis
que estan d'una manera transparent per a nosaltres,
basats a l'espai, no?,
però és que això cada cop anirà a més.
I això obre unes possibilitats i unes oportunitats tremendes.
I l'Om Mas, que és un dels que hi està posant calés,
i vol expandir la seva fortuna a la Terra,
també més enllà de la Terra, no?,
i ja està veient que aquí, aquí, doncs...
Si més no s'està gastant molts diners, no?
Molts, molts.
No sé si els està recuperant o té intenció de recuperar-los.
Això no ho sé si ho sabrem, o si ho sabrem de manera a curt termini,
però que s'està invertint és claríssim.
Està posant una mega constel·lació de satèl·lits
en òrbita baixa de la Terra,
que ja s'està emprenent per donar serveis de comunicació
i que, a més, a la guerra d'Ucraïna s'ha utilitzat
en efectes de, diríem, d'ajudar a la intel·ligència americana
i a donar serveis de comunicació,
tant als militars ucraïnesos com als ciutadans ucraïnesos.
El que veiem és això, el que anomenem New Space.
New Space és el nom que li hem posat
en aquesta nova economia de l'espai.
Mira, avui, per exemple, tu agafes el mòbil o el cotxe, si vol,
vas amb el mòbil i amb el GPS et porta tot arreu.
Clar, el GPS està basat en satèl·lits.
Això ara ja ho tenim assumidíssim,
però és que això cada cop anirà a més serveis
que no sabrem que estan basats allà dalt,
però que els utilitzem cada dia des del mòbil
i que, com et dic, estan basats en satèl·lits que tindrem a l'espai.
Ja es veu, per tant, que el desenvolupament
d'aquesta nova economia, qui domini l'espai,
té un avantatge claríssim.
I després en parlarem, i qui pugui fer malifetes a dalt,
també en pot fer de molt grosses, d'aquí a poc,
perquè pot realment perjudicar l'economia
de països molt més grans i molt més potents.
Fixa-t'hi, a més, el canvi de paradigma.
Fins ara, l'espai era una cosa que, bueno,
en la Guerra Freda i quan va començar l'espai,
només ho podien permetre dos grans governs.
Després, més governs, però es que ara ja no són governs.
Ara, com dèiem, és l'Elon Musk.
I, atenció, perquè ja no només és l'Elon Musk.
Avui, qualsevol startup, qualsevol petita empresa,
de tres empleats, estic posant un exemple,
però sí, sí, tres empleats en un centre de negocis,
aquí al costat, amb uns bons ordinadors,
sense satèl·lits, sense coets, sense astronautes, sense res,
ja pot, ja estan donant serveis basats en l'espai,
comprant dades de satèl·lits que altres tenen a l'espai
per poder-nos proveir de serveis.
Això és el que anomenem la nova economia de l'espai.
I com que, a més a més,
els preus per enlairar gens cada cop estan caient, han picat,
abans era impossible enviar un satèl·lit.
Avui enviar un satèl·lit costa uns quants milers d'euros,
però les previsions són que acabaran costant
centenars només d'euros per enlairar un satèl·lit.
Quin tipus de servei t'imagines que podria oferir
amb aquesta expansió a l'espai?
Clar, és difícil, aquí, imaginació al poder.
Però mira, ara te'n diré un que ja s'està donant.
Per exemple, per remar... Per remar, disculpa.
Per agricultors, avui,
hi ha agricultors que poden comprar el servei de saber
els seus camps de conreu com estan hidratats, derregats.
I si hi ha algun lloc, alguna zona,
que necessita ser regada més que una altra, per exemple,
o si hi ha malalties d'aquests conreus
que es preveuen que venen,
perquè des de l'espai es detecten, diríem, radiacions que provoquen...
Això és una de les aplicacions
que tenien els nanosatèl·lits que vam enviar, no?
De fet, els dos nanosatèl·lits tenen una aplicació diferent.
L'enxaneta té l'aplicació de sensors
per pujar dades, per exemple,
d'embasaments o d'altres...
o de cap dalt de riu, etcètera.
I el menut, el que té l'aplicació més aviat,
és d'observar la Terra,
per exemple, per a temes d'efecte de canvi climàtic.
Però aquests saltes que et dic,
per exemple, les agències espais europees i molts altres,
tenen satèl·lits que estan obtenint
a la veïdíssima resolució imatges de tota la Terra
i que posen a disposició aquestes imatges.
Hi ha empreses privades que també ho fan.
Algunes imatges són gratuïtes, les altres són pagant.
Doncs jo, tres empleats, o dos o un empleat,
monto un negoci, un estarrap, jo compro aquestes dades,
desenvolupo, això són uns programes molt potents,
monto les dades i t'ofereixo, com a agricultor,
el servei que et diré en monitoritzar els teus camps des de l'espai.
Això és un exemple que ja existeix avui, perquè això anirà.
A més, i a partir d'aquí, pots imaginar-te el que vulguis,
serveis per controlar l'estat de salut de la gent gran
que estigui en llocs de difícil accés, llocs remots,
una altra gran, grandíssima aplicació,
que es puguin disparar alarmes automàticament, etcètera.
Tot això no sabrem que està basat a l'espai,
com ara no saps que el GPS és un satèl·lit,
que tu utilitzes el mòbil i t'entens, no?
I això, cada cop, com et dic, anirà a més.
És la nova economia de l'espai.
Tot això, Joan Anton, es deu haver de legislar.
Perquè, clar, al llarg de la història,
sempre que s'ha arribat a un nou territori s'hi han aplicat lleis.
A l'espai... com ho tenim, això?
Malament. Molt malament, molt malament.
D'entrada, ara entrarem una mica més en tall,
la mala notícia és que les lleis que tenim de l'espai
són molt antigues i obsoletes.
Són de l'any 67, imagina't, no havíem anat encara a la Lluna.
I a més a més era un context totalment diferent.
Ara ho dèiem, hi havia l'antiga Unió Soviètica i els Estats Units,
i prou.
I aquelles lleis, doncs això, són molt poc concretes,
i jo, que no soc especialista ni molt menys en lleis,
soc capaç de trobar forats a les redaccions d'aquestes lleis
que dius, ostres, això dona lloc a moltíssimes possibilitats
i interpretacions.
El que passa és que estrictament parlant
no és que no hi hagi cap llei que ho reguli,
sinó que la llei que existeix ha quedat antiquada.
És això, i és la llei que anomenem, fixa-t'hi, la vaig a llegir,
perquè té tractat sobre els principis
que han de regir les activitats dels estats
en l'exploració i utilització de l'espai ultraterrestre,
inclòs a la Lluna i altres cossos celestes.
Però això, pels amics, es coneix com la OST,
que vol dir Outer Space Treaty,
que és el nom que se li dona a la llei,
signada per més d'un centenar de països.
Això és el que la va convertir en realment llei acceptada,
que la signessin més d'un centenar de països.
Després, clar, això és de l'any 67,
s'han fet intents d'altres tractats
que especificin una mica més les bases,
aquestes bases que aquest primer tractat deia,
però han fracassat.
Tots els intents que s'han fet han fracassat.
O han fracassat perquè hi ha hagut molt pocs països
que l'han signat, o perquè hi ha hagut desconfiances,
i aquests redactats no han esdevingut, al final, res.
No han esdevingut ni tan sols, ni han anat a l'aprovació.
Fixa-t'hi, per tant, que tenim una llei anticuada,
amb molt poc detall, que permet moltes interpretacions,
que respon a un escenari on les empreses no existien a l'espai.
Les empreses només eren proveïdors de la NASA o de l'Urss,
però no existien com a competidors,
amb agendes pròpies, amb plans propis.
I, imagina't, si han canviat les coses,
per tant, ja fem tard que aquesta seixa haurien de renovar.
I què més diu aquest tractat, Joan Anton?
Mira, d'entrada, diu...
Només parla dels estats, perquè era el 67,
com deia, les empreses no existien,
com a menys que anaven directament a l'espai.
Però sí que diu que qualsevol estat
s'ha d'haver responsabilitzat el que facin les seves empreses.
Això sí que ho diu.
Però diu que cada país, per tant, crearà les pròpies legislacions
per assegurar que això sigui així.
Per exemple, que tu, que ets una empresa que vol anar a l'espai,
facis un osètic,
compleixis altres coses que després veurem,
en relació a la militarització, per exemple, i altres coses.
Però tu com a estat decidiràs.
Per tant, fixa-t'hi, eh?
Imagina't que ets un estat molt conscient, molt respectuós,
i dius, vale, vaig a fer una legislació domèstica
que sigui molt curosa.
I per tant, tu com a empresa que estàs al meu territori,
t'inspeccionaré.
Hauràs de passar controls, t'inspeccionaré, etcètera, etcètera.
I ara imagina't un altre estat més laxa.
Un altre estat que digui, mira, saps què, jo deixaré fer,
i en tot cas, si hi ha alguna maleta, ja inspeccionaré
i llavors sí que muntaré.
Doncs bé, fixa-t'hi, aquests dos escenaris,
el que estan fent és promovent el desenvolupament
d'aquesta nova economia a l'espai de manera diferent.
Un respectuós, l'altre molt poc conscient i respectuós,
però que atraurà inversions internacionals
d'empreses que es vulguin situar en el seu territori,
perquè té una legislació domèstica més fàcil,
amb menys traves.
Per tant, un principi que aquest tractat de l'OST
volia que era, escolta'm, i ho diu al començament,
anem a fer que l'espai sigui en benefici de tots,
doncs hi ha falla d'entrada,
perquè, com sempre,
l'espai està guanyant els més sàvils, els més rics.
El que passa, Joan Anton, que ha fet la llei feta la trampa,
com el que va passar amb Luxemburg fa uns anys, què va passar?
És un exemple... Luxemburg, jo crec que és un exemple...
molt, molt, molt...
que et fa pensar, et fa reflexionar,
perquè que això ho faci els Estats Units,
això t'ho explicaré, ja ens ho esperem.
De fet, ho van fer, els Estats Units.
Luxemburg copia una llei americana
que diu que qualsevol empresa que se situï, el seu headquarters,
se situï al seu territori,
la legislació li dona cobertura
sobre la propietat dels recursos minerals
que es tregui de l'espai.
És brutal, Luxemburg. Dius, Luxemburg?
Què vol fer amb això?
Doncs això, atraure capital estranger,
atraure empreses que ja comencen a veure
la mineria de recursos de l'espai, d'asteroides,
no és ciència fixa, això, o de la lluna,
que ja ho comencen a veure i que diuen,
on posaré la meva central?
La posaré a Alemanya, la posaré a UK o la posaré a Luxemburg?
Hòstia, potser la posaré a Luxemburg
i pagaré impostos allà,
perquè la llei que acaba de provar fa uns anys a Luxemburg
em dona cobertura, diu que, tot i que el tractat OST,
fixa-t'hi, diu que cap país, ni ningú,
pot reclamar propietat de l'espai,
ningú pot anar a la lluna o a l'asteroide, és meu, això.
Això ho prohibeix, aquesta llei antiga del 67,
però ningú no prohibeix que tu, sense reclamar sobirania,
puguis anar allà i puguis extreure minerals,
doncs aquesta llei es dona cobertura.
Diu, tu tranquil, que jo et donaré cobertura
i el que estreguis de l'espai serà teu.
Som a Catalunya Ràdio amb el Joan Anton Català
parlant de geopolítica de l'espai.
Una altra de les qüestions incertes
que preocupen sobre aquesta geopolítica de l'espai
és l'ús militar que en fem de l'espai.
Això d'anar al tram tenia entre seia i seia
que volia arribar a la lluna per convertir-ho
en una base militar brutal dels Estats Units.
Sobre això, en tenim alguna mena de control?
No, a veure, tenim una mica de control d'aquesta OST,
d'aquesta llei a la qual ens hem de referir,
perquè no n'hi ha un altre nivell internacional.
Mira, lamentablement, hi ha les coses...
L'OST prohibeix directament l'ús militar
de la lluna i els cossos celestes.
Dius, val, perfecte, però fixa-t'hi,
no diu res ni de l'òrbita de la Terra,
ni tampoc de l'òrbita de la Lluna o de Mart,
ni tampoc diu res de l'espai en general.
Només diu de la lluna i els cossos celestes.
Què? Això va ser un oblid? Va ser una cosa interessada?
Doncs és un petit detall, perquè, clar,
ja estem avui militaritzant l'òrbita de la Terra,
perquè no ho prohibeix, aquesta llei.
El que sí que no pots posar és una base militar a la Lluna.
Això sí que ho diu clarament la llei OST,
però en òrbita de la Lluna no diu res,
i en òrbita de la Terra tampoc no diu res.
Una altra cosa que diu l'OST, paradoxal,
queden prohibides les armes de destrucció massiva a l'espai.
Dius, val, perfecte, però dic paradoxal,
perquè hem estat capaços d'arribar en aquest acord
de prohibir les armes de destrucció massiva a l'espai,
i no hem estat capaços d'eliminar-les de casa nostra.
És una paradoxa absoluta.
Està molt bé que les haguem prohibit de l'espai,
però ja ha posat-se a fer, no?
Potser les hauríem de prohibir a casa nostra.
Què estem col·locant, Roger, dins dels satèl·lits?
Què inspeccionarà un satèl·lit?
Perquè ara les Nacions Unides
poden enviar una comissió dispersa a Pakistan,
d'una manera no legal,
però qui enviarà a inspeccionar un satèl·lit, no?
Que sospitem a l'espai que ho ensobrirem?
Enviarem algú allà dalt?
De fet, tu fins i tot vas més enllà
i dius que ves a saber si les guerres futures
les lluitarem a l'espai.
Jo estic convençut. Sí?
Perquè clar, és que això de la guerra, invasions, bombes...
No, no, jo ho dic sarcàsticament, eh?
A l'espai, doncs fixa-t'hi que és un escenari en què,
abans ho deia,
pots perjudicar molt l'economia d'un país.
Com aquesta nova economia es desenvoluparà,
arribarà un moment que la nostra economia
dependerà tant de l'espai,
hi haurà tants serveis bàsics que estaran basades en l'espai,
i tantes empreses, és un ecosistema,
universitats, empreses petites, empreses grans,
que dependeran de l'espai,
que si jo aconsegueixo malmetre satèl·lits clau,
puc fer un greu perjudici en un país.
I això està ja a disposició de molts països.
Les universitats que estan provant als països
de destruir satèl·lits a l'espai.
Com sempre, dos països al capdavant,
dues forces mundials que tenen protagonisme,
els Estats Units d'un costat,
i el nou contrincant ja no és Rússia sinó que és la Xina.
Sí, i la Xina amb aliança amb Rússia,
perquè, esclar, especialment des de la Guerra d'Ucraïna,
amb tot el tema de les sancions, etcètera,
doncs Rússia ha mirat cap a l'orient,
ha tombat la mirada i ha mirat cap a l'orient,
i a l'espai estan desenvolupant la Xina i Rússia
acords que estan posant molt nerviosos els americans.
T'has de dir que els americans són dominadors absoluts de l'espai.
És a dir, quan hi havia l'Urss hi havia un equilibri,
perquè es respectaven, es tenien por.
Ara no. Ara els Estats Units poden fer el que els doni la gana.
No estic dient que ho facin, però poden fer el que no tenen rival.
La Xina no és rival ni amb les aliances amb Rússia,
no és rival dels Estats Units.
Avui, potser ho serà en algun moment, però avui no ho és.
Què passa, però, que hi ha veus interessades,
especialment en el sector republicà extremista,
més conservador americà,
que ja els interessa alimentar un discurs de la por i de la amenaça,
perquè així justifiquen inversions, per exemple, amb defensa.
I amb militarització de l'espai,
perquè amb tot aquest escenari que estem dient, abans ho dèiem,
la Xina, però només la Xina,
és que ho podrà fer qualsevol país petit.
Això fixa't que ho anomenem, Roger, un escenari asimètric de guerra.
Asimètric vol dir que un país petit
amb una tecnologia que està a l'abast avui de tothom
pot fer mal a un país molt més gran,
malmetent la seva economia a partir de l'atac de satèl·lits.
Molt bé, Joan Anton, tot això ho trobareu a aquest nou llibre,
a Jou Política de l'Espai,
un retrat que ja no és un retrat que hauran de resoldre els nostres fills,
sinó que és un retrat que tenim ja al damunt,
i que ens hauria de preocupar, tot i que no ho fa gaire.
No, però hauríem de posar-nos a fer coses,
ara ho deies, això ho tenim ja aquí, això va cada cop a més,
ja veus que hi ha països que s'estan espavilant amb fer legislacions,
potser és el moment que comencem a canviar
aquestes lleis internacionals abans que sigui massa tard,
abans que tothom es munti la pel·lícula de la manera que vulgui.
Quan trigarem, per exemple, Roger,
a veure l'exploitació de recursos miners,
això ara pot semblar ciència-ficció,
però per què no tirem la vista ara un moment 30 anys enrere?
40 anys enrere no existia internet, sí que existia, però no l'utilitzàvem.
I mira, què serà d'aquí a 20 anys?
Què serà d'aquí a 25 anys?
És que ni ho podem imaginar.
Això de la mineria d'espai, estar aquí mateix,
treure recursos de la Lluna, arribar a Mart i treure recursos,
asteroides, per què no hi posem ordre?
Per què no ho aprofitem ara per fer aquest esperit que deia l'OST,
que era un esperit que diu
que l'espai ha de ser explorat amb benefici de tots?
Per què no aprofitem ara,
i per exemple, fem coses com posem un impost,
que sense desmotivar la inversió privada,
lògicament qui fa el risc d'anar a l'espai i d'invertir
ha de tenir un benefici, això està clar.
Però per què no posem impostos, declaim impostos,
de manera que els recursos de l'espai
puguin revertir també d'alguna manera
en fer d'aquest món un món més just?
És el moment de fer-ho ara,
abans que comencem a tenir un munt de recursos miners i d'empreses,
és el moment, i això és una oportunitat.
Per tant, sent optimista, que saps que al final ho soc sempre,
està a les nostres mans.
La bona notícia és que està a les nostres mans,
però en l'espai encara no l'hem pifiat gaire,
no l'hem cagat gaire allà fora,
encara som a temps de fer bé les coses.
Si en voleu saber més, el dia 20 de febrer
serem a la casa del llibre de Rambla, Catalunya.
Joan Anton, què passarà aquesta setmana al cel?
Avui tenim lluna plena, que és un moment excel·lent,
com sabeu, per fotografiar-la quan surt o s'amaga,
perquè va baix amb un skyline o paisatge,
o el que sigui, de ciutat o de muntanya.
Venus i Júpiter brillen moltíssim en el cel del vespre,
mirant cap al sud-oest.
Fantàstic, Joan Anton, moltes gràcies. Gràcies a tu, Roger.
El suplement, amb Roger Escapa.
En aquesta vida pot ser un més o ser inoblidable,
o genuí, o únic, o realment autèntic,
perquè pot ser un més o ser tu mateix.
Com l'Audi A3 Sportback Genuine Edition,
ara sense terminis d'esperar
amb el caràcter esportiu del paquet S-Line
i la darrera tecnologia.
Condueix-lo des de 410 euros al mes
en 48 quotes amb VCR
i entrada de 5.713 euros per a unitats limitades.
Oferta Volkswagen Renting fins al 28 de febrer.
Consulten les condicions a Audi.es.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes durant 20 anys
i 300.000 euros al comptat va ser...
19.70919709 de la sèrie 023.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo de 2.000 euros al mes
durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos11.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'ONCE.
Ben jugat.
Passant 6 minuts de tres quarts de 8 del matí.
Bon dia, Nilvia. Bon dia.
20 dotacions dels bombers treballen per extinció
un foc forestal en nucli de tortosa.
El municipal descentralitzada de Vita amb els bombers
informen que tenen els flancs controlats,
però que ara la gran preocupació és el vent
que bufa a les Terres de Libre.
Doncs pendents d'aquest incendi,
a veure si en podem ser a aquests propers minuts.
Els Estats Units rebenten el globus espia xinès.
Un avió militar ha abatut el globus que a les últimes hores
havia sobrevolat territori nord-americà.
Les restes han caigut sobre el mar.
Ukraine avisa que Rússia s'està preparant
per una nova ofensiva.
Ara que només falten tres setmanes
perquè es comemori l'inici de la guerra,
els Estats Units estan replegant tropes a la regió del Donbass.
Tot això en un diumenge en què entren en vigor
noves sancions contra Rússia.
Sancions que afecten sobretot l'exportació
de productes derivats del petroli.
El PSOE i Podem acosten posicions per reformar
la Llei del Només Si és Sí.
Tot i el foc creuat de declaracions entre els associats de govern,
sembla que ja podria començar a haver una entesa
sobre com s'ha de reformar aquesta Llei.
Atenció a la dada.
La primera relació sexual de moltes noies
s'acaba convertint en una agressió.
Ho alerten els Mossos a l'ofici d'educar
i mantenint-hi relacions en contra de la seva voluntat.
El president Pere Aragonès descarta
que es pugui repetir un tripartit amb Esquerra,
el PSC i els comuns.
Ho diu en una entrevista a la Vanguardia i Salvador Illa.
El periodico diu que un tripartit ara mateix no és viable.
Polèmica pels nous trens
que Renfa ha encarregat per Cantàbria.
Què ha passat?
Doncs que...
És que la notícia...
O sigui, han encarregat uns trens
que no passen per la via,
perquè són massa grans.
Les dimensions dels trens
que havien dibuixat els enginyers
no hi caben a dins del túnel.
Any 2023.
Espanya.
La ministra de Transports anuncia
que hi haurà assessaments tant a Renfa com a Diff
per a aquest error.
La cantant dels Blanca Palomas
representarà Espanya al Festival d'Eurovisió.
És la guanyadora del Benidorm Fest,
la final al Festival d'Eurovisió es farà a Liverpool el 13 de maig.
I els esports del Barça es prepara per rebre el Sevilla al Camp Nou.
Serà a les 9 del vespre, una hora abans,
com sempre, la sintonia de la TDT de Catalunya Ràdio.
I a Catalunya Ràdio també podrem seguir el Girona-València.
Que juga a un quart de cinc a Montilivi.
Gerard Joan, què tal? Bon dia. Bon dia.
Amb què obren els diaris, avui?
Avui és un diumenge de grans entrevistes als diaris.
Per exemple, a la portada de l'Ara hi veiem una gran fotografia
del president Aragonès, que no mira a càmera,
sinó que mira cap a l'horitzó,
des del mirador de la torre de Collserola,
tal i com expliquen el mateix diari.
El titular que acompanya la fotografia diu
Aragonès sobre un tripartit, això no té cap mena de viabilitat.
Això és el diari Ares, i agafem el periòdico,
aquí ens hi trobem a la portada és Salvador Illa,
aquí també intervisten en profunditat.
En el cas de la fotografia és més austera,
amb un ill amb els braços plegats i mirant a càmera,
deixa un titular que diu seria millor un govern estable,
depèn d'Aragonès.
Doncs quan l'illa llegeixi l'ara, ja veurà que Aragonès
li diu que no té cap mena de viabilitat.
I en tercer lloc, agafem la bombàrdia
i ens hi trobem Aragonès i Illa a la mateixa fotografia.
El diari ens explica en el rerefons
de l'acord per tirar endavant els pressupostos
que resumeixen amb un títol que diu 6 cites discretes i un pacte.
A sota d'ells hi ha una fotografia d'un personatge
que es ve, Roger, és l'Òsbal Aulèstia.
Falsificador.
Sí, avui l'entrevista en el avantguàrdia diu que...
Sí, té aquesta veu.
Diu que és un falsificador falsificat.
Finalment, el punt avui, llegim un titular
que diu falera pel turisme rural.
Diu que aquesta mena de turisme ha crescut un 3,18% més
que abans de la Covid.
I a Madrid en cobren?
El país diu que els beneficis de la banca agiten al debat
sobre hipoteques i tributs.
El mundo, un cop més, torna a la càrrega
i avui diu alarma al PSOE pel cost del CSI
i a continuació ja falleixen unes paraules
d'algú del PSOE sense identificar
que ha dit que aquest nyap ens mata.
I finalment a la portada de l'ABC
veiem una fotografia d'Aznar, Feijó i Rajoy junts,
abraçats, sobre unes paraules
de l'actual líder del PP que diu
hem aconseguit unir-nos i aconseguirem guanyar junts.
Sí, però a més a més avui el mundo, atenció,
perquè a la portada hi ha una foto
del jutge Llarena Motu.
Diu, la incansable lucha de Llarena contra el 1 d'octubre.
I després si entres a les pàgines interiors,
ara ens ho mirarem amb calma, després ho explicarem, eh?
Capítol dedicat al jutge Llarena
i atenció al joc de paraules,
perquè s'han superat Llarena Solitario,
el juez más hermético en la semana de su triunfo en Europa.
Sí, sí.
Bé, ara ens ho llegim amb calma i després ho comentem.
Saps qui?
Sabem que hem de marxar.
Si pogués fugir,
saps on voldria anar.
Vida social, Marta Ferrer, bon dia. Bon dia.
Miss Sima avui puja a l'escenari Vila Franca del Penedès.
Els de David Cravent presenten el seu últim disc,
L'aigua clara, després de 5 anys sense pujar als escenaris.
Avui en tocaran tots els temes
a l'Auditori Municipal Maria Rosa Juncosa,
a les 7 del vespre, amb entrades per 22 i 24.
A la sala Bakers hi va haver l'assassinat d'un fotògraf.
Escrit i dirigit per Pablo Rosal,
el text és la història d'un detectiu privat
que recorre la ciutat
i es va creuant amb una sèrie de personatges singulars
tots sospitosos de l'assassinat d'un cérebre periodista alemany.
Avui, a funció de dos quarts del 7 del vespre,
amb entrades per entre 10 i 20 euros.
A la sala gran del TNC,
Carme Portatxelli presenta
Terra baixa, reconstrucció d'un crim.
Pablo Ley converteix el clàssic d'en Jalguimarà
en un relat detectivès
i un thriller sobre la lluita de classes
a la Barcelona de l'anarquisme
on un treballador ha assassinat el seu amo,
tot sense perdre de vista els orígens
ni renunciar a l'essència d'aquest text universal.
Avui, a funció del 7 del vespre,
amb entrades per 29 euros.
I el Teatre Condal posa en escena Junior.
La nova obra del tàndem Joel Joan
i actor Claremunt està protagonitzada per Joan Pera.
Ell és l'expresident molt honorable
Magí Folgueroles,
que acaba de fer 80 anys
i que rep la visita de la mort el dia del seu aniversari.
A la nostra punt per morir, la mort li concedeix un desig
tornar a ser jove durant 6 mesos,
això sí, fent de nòvio de la seva filla.
Avui, a doble funció, a les 5 de la tarda,
amb entrades per 30 euros.
El Palau Martorell s'estrena com a nou espai
amb una exposició de Joaquín Sorolla.
La mostra presenta 193 olis
en petit format de la col·lecció del Museu Sorolla,
una exposició única i mai vista a Barcelona
que durarà fins al 5 de març.
Avui es pot passejar entre els quadres del pintor
a partir de les 10 del matí, amb entrades per 12 euros.
Baby, I like you, love me
I like you, love me
Cover me in a dream
I'll be yours, your fantasy
Honesty, honesty
Baby, I like you, love me
I like you, love me
Baby, at the end
It becomes real
Enough for me
Fins a les 8 del matí, cada cap de setmana,
ho fem amb la cançó que ens proveix el nostre tènic,
el Marc Pairom. Bon dia, Marc. Bon dia, Roger.
Què ens portes avui per arribar a les 8?
La Rosalia, L-L-Y-L-M,
que significa lie like you love me.
Fes veure que m'estimes.
Un nou hit de la cantant catalana
que segur que tindrà molt èxit.
Salut i ràdio, Marc. Salut i ràdio.
Así yo lo sabré
Yo sabré que fue real
Será mi totem
Lo sabes tú y nadie más
I don't need honesty
Baby, I like you, love me
Lie like you, love me
Cover me in a dream
I'll be yours
Or fantasy
Who needs the honesty
Baby, lie like you, love me
Lie like you, love me
At the end
It becomes real
Enough for me
I don't need honesty
Baby, I like you, love me
Lie like you, love me
Cover me in a dream
Or fantasy
Who needs the honesty
Baby, lie like you, love me
Lie like you, love me
Baby, at the end
It becomes real
Enough for me