logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 28 de gener del 2024.
Avui al suplement...
Avui al suplement Addictes al Mòbil.
Coneixerem la història de 3 persones de 3 edats diferents
que passen més estona del compte enganxats a la pantalla.
I unes històries que segur que ens seran molt familiars,
perquè molts de nosaltres ens sentarem segurament representats.
I també farem un experiment.
I l'hem proposat a aquestes persones passar uns quants dies sense telèfon.
Els hem segrestat al Mòbil i avui ens vindran a explicar l'experiència, com els ha anat.
De tot plegat en parlem amb el Jordi Royo, ell és psicòleg clínic especialitzat en l'àmbit infantil i juvenil,
i el David Bassa i la Marta Narberhaus que han publicat pantalles que no et dominin.
Serà al voltant de les 10 del matí.
Avui tornem al mòbil a aquestes persones que ens han deixat que els hi segrestem durant uns quants dies, unes quantes hores.
En el cas de la Bàrbara, 7 dies.
En el cas dels altres dos testimonis, 48 hores.
Tot això serà al voltant de les 10 del matí,
en un matí on també farem els arguments universals de la Marta Ferrer,
la màquina del temps de la Marina, la Minos,
les converses a taverna del Roger Mas i el David Carabent.
El demà ho deixo.
I a les 12...
Avui a l'eclipsi les nits de l'actor Roger Casamajor,
un dels protagonistes de la Messias a Movistar
i aquests dies interpretant Andorra al TNC.
Abans de tot això, però, de seguida arriba l'Elisab Pedrosa
amb l'ofici d'educar i de seguida també el Joan Anton Català a la Terra Esplana.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui comencem amb un nom propi, el de Xavi Hernández,
que deixarà de ser entrenador del Barça final de temporada.
El tècnic Blaugrana ho va anunciar ahir
després de perdre davant el Villarreal per 3-5.
En Xavi li ho va comunicar al president del Barça, Joan Laporta,
un cap acabat el partit i, posteriorment,
va explicar els motius en roda de premsa.
Crec que la situació mereix un canvi de rumb
i, com a culer, no puc permetre aquesta situació.
Crec que ha arribat al punt d'anunciar-ho públicament.
Així ho tenia decidit ja fa uns dies,
però crec que és el moment.
Tal com han anat les circumstàncies,
crec que el club necessita un canvi de dinàmica
i, sobretot, com a culer.
Xavi també admet que se sent alliberat
i que ha pres la decisió pensant en el club.
Crec que això alliberarà els jugadors,
destensionarà una mica també la situació general del club.
He pensat en el club.
Jo la decisió fa dies que la tinc decidida
i, d'alguna manera, m'he alliberat.
Però el que veig és que no allibero els jugadors,
no allibero la situació de la Junta ni a l'afició.
Per tant, jo no vull ser una rèmora en absolut del club.
Xavi va arribar al Barça el 6 de novembre del 2021
agafant el relleu de Ronald Koeman
i el passat mes de setembre el van renovar fins al 2025,
fins l'any que ve.
Per tant, el tècnic no complirà el seu últim any de contracte.
Ha guanyat una Supercopa d'Espanya i una Lliga,
tots dos títols, la temporada passada.
Avui també expliquem que continua,
en l'àmbit internacional continua,
el degoteig de països que han suspès el finançament
de l'Agència de les Nacions Unides
pels refugiats a Palestina,
després que el govern israelià l'hagi vinculat
amb l'atac de Hamas del 7 d'octubre.
Alemanya i Suïssa són els últims
d'una llista de nou països.
El director general de l'agència
alerta que la decisió posa en perill
la feina humanitària que estan fent
i que fan a la franja de Gaza.
Un altre nom propi de la jornada,
Pere Aragonès, que reclama al govern espanyol
que expliqui si coneixia l'espionatge
als líders independentistes
amb el programa Pegasus.
El president de la Generalitat
no en té prou amb les explicacions
que ha donat fins ara l'executiu de Pedro Sánchez
i pressiona perquè aclareixi
qui va a ordenar el Catalanguei.
El govern del PSOE el que ha de fer
és aclarir-se d'una vegada
i aclarir-se i anar fins al final.
Si no sabien que hi havia aquest espionatge,
jo crec que és greu,
perquè un govern ha d'estar informat
del que fan els serveis secrets.
I si ho sabien,
crec que encara és pitjor,
perquè estarien avalant un espionatge
sobre persones
simplement pel fet que defensem
unes idees polítiques.
Seguint encara amb la crònica política,
el PP torna a sortir al carrer
avui diumenge al migdia
en contra de l'amnistia
amb una nova concentració a Madrid.
Ho fa a les portes de la primera aprovació
de la llei al Congrés,
que està prevista per dimarts que ve,
i també de l'inici de la campanya
de les eleccions gallegues
la mitjanit de divendres vinent.
La secretària general del partit,
Coca Gamarra,
ha assegurat que treure el terrorisme
de la llei d'amnistia
és un exercici diu de corrupció moral.
Que en Espanya
hay un terrorismo bueno y malo,
que hay un terrorismo light.
En definitiva,
y seguro que lo recordáis,
que hay un terrorismo
de baja intensidad
y de alta intensidad.
No, señor Sánchez.
El terrorismo es terrorismo.
Y lo que aquí ocurre
es que usted está dispuesto
a amnistiar el terrorismo
en función de quienes sean
los terroristas.
Santiago Abascal liderarà Vox
durant quatre anys més.
El partit ha fet aquest dissabte
una assemblea extraordinària
per ratificar-lo en el càrrec
sense cap votació,
sense saber quants avals tenia
i sense cap rival
que li disputés la presidència.
Abascal, però,
ha negat cap crisi interna
ni purga de dissidents
i parla de conxorxa mediàtica.
¿Dónde está la corriente interna?
No la ha habido nunca.
Son películas de ciencia ficción
de los medios de comunicación.
Treba avui de les protestes
dels pagesos francesos,
tot i que adverteixen
que les mobilitzacions importants
les faran aquesta setmana vinent.
Els sindicats agraris
no estan satisfets
amb les mesures anunciades
pel primer ministre francès
i han cridat a bloquejar
demà dilluns
a partir de les dues del migdia
les vies principals d'entrada
i sortida de París.
Maxim Visar,
que és el portaveu
del Sindicat Joves Agricultors,
ahir ja avisava
de les seves intencions
en declaracions
a l'emissora Sud Ràdio.
A partir de diumenge al vespre
modificarem la nostra manera d'actuar.
L'amplificarem
per assegurar-nos
que aconseguim allò que volem.
Ja hem fet accions
molt localitzades
i puntuals a París
i ho dic als nostres companys
i amics
de la regió de l'illa de França.
La setmana vinent
serà llarga
perquè la idea
és envoltar la capital
i assegurar-nos
que el primer ministre
escolti l'abast
de les nostres expectatives
i els reptes agrícoles
que tenim al davant.
El sindicat
Elite Taxi
amenaça en protestes
si no s'apliquen
mesures immediates
per protegir
les taxistes
de les agressions sexuals.
És la resposta
a la denúncia
que ha presentat
una taxista
després que un client
es masturbes
a l'interior del cotxe.
El portaveu
d'Elite Taxi,
Tito Alvarez,
denuncia la indefensió
amb què es troben
les taxistes
davant de situacions
com aquesta.
És que hay compañeras
que las han tocado,
que le han tocado un pecho,
le han estado tirando
los trastos,
o sea,
que se han tenido
que salir del coche.
No han podido hacer nada
porque no hay caras,
se han ido.
Estas cosas ocurren.
Anulen
unes oposicions a Múrcia
per un error
en la impressió
dels exàmens
que feia
que la mateixa pregunta
es repetís
115 cops.
Les proves
que s'havien de fer
aquest dissabte
eren per accedir
a una de les 12 places
de fisioterapeuta
al Servei Murcià de Salut.
De les 125 preguntes
n'hi havia una
que es repetia
115 vegades
i les altres 10
eren diferents.
L'examen
s'ha aturat immediatament.
Noelia Martínez
és delegada del sindicat
satser.
A 9 y media
cuando nos han dicho
de abrir el examen
nos hemos dado cuenta
que la pregunta
número uno
se repetía
115 veces.
Y entonces
nos han dicho
que paráramos
y efectivamente
había pasado
en todas las aulas
con lo cual
el examen
se ha anulado.
Ha pasado
al tribunal
dando explicaciones.
Tenemos la experiencia
del examen anterior
que ya hace 5 años
que se hizo
y todavía no se ha resuelto
y este pues empezamos
ya anulando
el examen
el primer día.
I pel que fa al temps
sapigueu que un dia més
d'anticicló
que va per llarg
perquè el tindrem
tota la setmana vinent
temps una mica més fresca
especialment a la costa
on poden aparèixer
boires o núvols baixos
boires baixes i fred
al pla de Lleida
i sola la resta
amb alguns núvols prims.
No hi ha res
que t'acompanyi
més que la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio
tornem a celebrar
el Dia Mundial
de la Ràdio
al teu costat.
El dimarts 13 de febrer
venim amb tu.
Tornarem a fer
els nostres programes
on ens proposeu
els oients.
Farem la ràdio
al menjador
de casa teva.
O a la cuina
o al vàter
o al dormitori
que així podem posar
a prova el matalà.
Sí, Joel,
però sempre actuant
civilitzadament.
Sí, sí, sí.
I fins i tot
podem canviar de país.
El Dia Mundial
de la Ràdio
ens multipliquem
per arribar
on ens proposis.
A mi m'agrada més
que la gent vingui
que no pas
ve d'anar enlloc.
Però ho hem de fer
per la ràdio,
veieu?
Què vols que et dic?
Fes-nos la teva proposta
a catradio.ca.
Arribarem
fins on ens digueu.
Farem la ràdio
junts!
El Dia Mundial
de la Ràdio
farem
autèntica ràdio
de proximitat.
Catalunya Ràdio
el dimarts 13 de febrer
venim amb tu.
En las curvas
de la carretera
molt bones.
Jo sóc en Salvador Sobral
i estaré
al Gran Teatre
del Liceu
a Barcelona
el 8 de febrer
per presentar
el meu nou disc
Timbre.
Espero que pugueu venir.
El 8 de febrer
al Teatre del Liceu
organitzat
pel Diari Ara.
Som el suplement
som a Catalunya Ràdio
i aquesta hora
per treure'ns la son
de les orelles
arriba l'ofici
d'educar
amb l'Elisabet Pedrosa.
L'ofici
d'educar
a Catalunya Ràdio.
Tothom
alarmat
pels mals resultats
obtinguts
a l'informe PISA.
Benvinguts
resultats
que poden ser motiu
per prendre consciència
de totes les millores
i transformacions
que cal fer.
Però atenció,
millorar i transformar
el sistema
i els centres educatius
només té sentit
quan la finalitat
està encaminada
a millorar
la qualitat educativa
que reben els nostres infants.
I d'això,
polítics,
govern,
departament d'educació,
administracions públiques,
sindicats,
famílies,
equips directius,
mestres,
tots en som responsables.
Els que han de vetllar
per fer de l'educació
motor de transformació social,
impulsant les millors
polítiques educatives
i dotant dels recursos
necessaris
per fer-les efectives.
Els que han de responsabilitzar-se
de ser en bon model,
d'implicar-se en l'educació
i l'aprenentatge,
tot reconeixent el valor
dels centres educatius,
els que han d'utilitzar
de forma eficient
i eficaç
els seus recursos,
analitzar les bones pràctiques
i reconèixer
què és qualitat educativa
i com es pot impulsar,
promoure i acompanyar
els centres
per a que realment
respectin els principis
de l'aprenentatge,
els que han d'oferir
el seu alumnat
sense deixar ningú enrere,
conscients del món
on vivim,
crítics en els riscos
socioambientals
i proactius
per a millorar l'entorn
i la qualitat de vida
de les persones.
Tots haurem de remengar-nos
i seguir treballant.
Benvingudes a l'ofici d'Educar.
Hem començat amb la mestra Agnès Barba.
Pel mestra i pedagog Martí Teixidor,
les proves PISA
són un bon instrument
per a l'administració educativa,
l'empresa institucional
que gestiona el sistema escolar.
Però no serveixen
per a l'avaluació interna
del centre
i no orienten
els canvis de millora
que hagi de fer cada centre
ni el país en conjunt.
Gairebé tothom ha dit la seva
sobre els resultats
de les proves PISA,
experts, polítics,
docents i famílies
i avui és el torn
del nostre Consell
de Savis Docents.
Ens acompanyen...
Els mestres i professors jubilats
Jaume Sela,
Ural Regí,
Joan Maria Girona
i Susana Soler Sabanés.
I acabarem amb Coma Ducu
amb la psicòloga
Lara Terrades.
L'Ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa.
Una educació
amb pedagogia científica
es basa en observació
i avaluació
de tots i cadascun
dels alumnes
amb un primer criteri evolutiu.
Martí Teixidor
Doncs avui a l'Ofici d'Educar
els resultats
de les proves PISA
ens porten a parlar
de què pot haver passat
per tenir aquests resultats,
com hem arribat fins aquí,
quins canvis hi ha hagut
en el decurs dels anys
en la docència
per entendre
per entendre
que haguem arribat aquí.
El que encara no s'ha dit
perquè s'ha dit
tantes coses
que intentarem
sentir-vos
i que ens digueu
el que encara no s'ha dit
Jaume Sela.
Ell escriu
sobre els resultats
PISA
que
què hi diuen
els que estan a peu d'aula?
Poca cosa,
tenen feina,
destinen el seu temps
a millorar el clima d'aula,
a formar-se,
a conèixer els seus
i les seves alumnes
perquè aprenguin més i millor
a potenciar el seu treball
en equip
i a intensificar
les relacions
amb les famílies
i destinen també temps
a la paperassa burocràtica,
a fer i desfer horaris
quan el conseller de torn
té una bona idea
però no sap esperar
el temps
per posar-la damunt
la taula del debat
i dius
ens cal un pacte
sobre educació.
Jaume Sela,
comencem per tu.
Què no s'ha dit
de PISA
i que tu afegiries?
Jo no afegiria
alguna cosa
sinó només
que subscric
totalment
la valoració
que ha fet
el Martí Teixidor
de l'informe PISA.
L'informe PISA
no serveix
o serveix
molt poc
per les escoles.
Per escoles
que tinguem
una certa mirada
sobre els nostres alumnes
i una recollida
de dades
sobre el que vam fent
no ens serveix.
Serveix per l'administració?
Doncs jo sempre dic el mateix
i en el Consell Esquerra de Catalunya
quan he sigut membre
i s'ha presentat això
sempre he dit el mateix.
Si es tracta
d'ajudar l'administració
que tingui unes dades
ajudem-la.
Però a mi personalment
com a director de l'escola
o com a mestre
no m'han donat
gaire llum.
L'altra cosa curiosa
és que tothom
sabia els resultats.
Ningú s'ha sorprès
si deu poder dir
alguna cosa
que tots
sapiguéssim
prèvent
els resultats.
Però jo ja et dic
que per no allargar-me
subscric totalment
el que diu
el Martí Teixidor
i a més a més
amb la manera que ho diu
i amb l'autoritat
que té el Martí Teixidor
perquè la té.
Com hem arribat
fins aquí?
Clar,
jo t'ho demano a tu
però que cadascú
entre tots
hem de saber
com hem arribat.
És a dir,
què s'ha fet malament
o què no s'ha fet prou bé
com hem arribat
fins aquí?
Jo crec que
una de les coses
que ha facilitat
és que no sé
si dir baixada
de nivells
perquè jo no
no sé
si això és així.
No sé si això és així.
Les proves PISA
valoren
una sèrie
de coneixements
o una sèrie
d'estratègies
o una sèrie
de mètodes
que moltes escoles
no fan.
Per exemple,
jo parlava
amb un professor
de matemàtiques
que em deia
tu creus que
els alumnes d'ESO
no saben fer
una equació
de segon grau
o de primer grau?
Molts ho saben fer.
El que no saben
és com
aplicar això
en la seva vida quotidiana
i això és el que
s'explica
a les competències.
I curiosament
les persones
que més estan
vivint
la solució
als problemes
és mirar enrere
és tornar enrere
és tornar
el mamemimumumú
doncs
són les que són
més crítiques
amb el sistema
que han fet
algunes escoles
d'arriscar-se
a innovar.
Arriscar-se a innovar.
Que s'han fet coses
malament
amb el tema
de la innovació
o segur
però que hi ha coses
que s'han d'innovar
i s'han de canviar
segur.
És que
s'alcen els mans
ens parlo
en Joan Maria Girona
que atenció
només per puntualitzar
què diu el Joan Maria Girona
no serveix
per les escoles
enganya i manipula
PISA
no avaluar
allò important
per l'educació
dius
serveixen per fer
endavant
el sistema econòmic
que patim
i només servirà
per amagar
els problemes educatius
que tenim
tota la societat
i a partir d'aquí
digues el que creguis.
jo deia
que hem de plantejar-nos-ho
malgrat PISA
com allò que es diu
que les escoles
i instituts
funcionen
malgrat el departament
jo crec que aquestes valoracions
hem de fer
malgrat PISA
PISA
com acabes de llegir
no dona uns resultats
que serveixin
com ha dit el Jaume
tot això
ja se sabia
per tant no cal
benvinguda
PISA
perquè ara
ho posem damunt de la taula
i fins ara
ho teníem amagat
sota les estovalles
i per tant
va bé que se'n parli
ara com deies
com hem arribat fins aquí
jo crec que hi ha coses globals
del sistema d'ensenyament
que s'han de tenir
molt en compte
per què tenim ràtios tan altes
per què hi ha tanta burocràcia
que perfevega
no només els equips directius
sinó els mestres
i els professors d'aula
per què hi ha aquests nivells
de segregació escolar
per què hi ha poques sortides
d'AFP
aquestes elements
si els revertíssim
potser aleshores
podríem millorar
la situació
estic d'acord
també amb el Jaume
que no han baixat els nivells
respecte fa uns quants anys
ara tothom està escolaritzat
i per tant valorem
a tota la societat
fa uns anys
els que tenim uns quants anys
d'anar a escola
hi havia una part significativa
que no anava a escola
ni molt menys a l'institut
i per tant
es podia parlar
que els nivells
eren més alts que els d'ara
però a nivell de la societat
no és cert
si no han baixat els nivells
llavors
perquè estem alertats
si PISA ens diu
que han baixat els nivells
això és com una paradoxa
no Susana?
estem alertats
perquè tothom
ha comentat
els resultats
de PISA
i clar
llavors fem cas
sabem que són uns espers
que hi ha a darrere
els que fan
aquests informes
i encara que no ho acabem
de veure del tot
clar
si aquest informe
només aquest informe
hauria de ser
el que ens donés
les pautes
però clar
és normal
i està bé
que ens alertem
jo sobretot
de PISA
el que voldria parlar
és dels alumnes
dels nois
i de les noies
dels joves
de fet la Susana
el que diu
és
a mi em preocupa
com es deuen sentir
què en pensen
i quina petjada
deixaran ells
aquesta etiqueta
dels pitjors resultats
exacte
exacte
clar
jo he llegit moltíssim
potser sí que algú
ho ha escrit
o potser algú en ha parlat
però no he vist
la veu dels nois
i de les noies
i clar
a mi m'ha retrotret
tot això molt
a la meva pròpia experiència
clar
quan jo et feia
el setè o vuitè
ens van començar
a dir que nosaltres
faríem una cosa
molt estranya
que canviava el sistema
que canviava el sistema
faríem una cosa
molt estranya
uns estudis molt estranys
que es dirien BUP
jo soc la primera generació
que va fer el BUP
i llavors recordo
que tot era
que quina pena
que sereu els primers
que es baixaran el nivell
no aprendreu res
els vostres germans grans
i els vostres amics
més grans
quina sort
que poden fer
el batxillerat
antic
perquè mira
tot ho fareu amb fitxes
recordo que en aquells moments
sempre
fa gràcia
dins del temps
perquè veus que les coses
es repeteixen
les fitxes
que això té a veure
amb una innovació tecnològica
perquè en aquells moments
devien començar
començaven a funcionar
aquestes màquines
que fèiem
de fotocopi
els fotopiadors
encara no
però hi havia unes màquines
que es passava
el full
que tu havies fet
i que els professors
devien dir
doncs mira
per primera vegada
puc allunyar-me del text
i plantejar
amb els nois
i les noies
me'n recordo molt
de tot aquest
enrenou
els dos anys anteriors
i mentre vaig estar fent
el bub
de comentar-ho
de sentir-ho
i molt
inclús
empejoratiu
bub-bub
com els gossos
o com els gossos
bub-bub
està bé recordar
aquestes coses
està bé recordar
perquè ens posen
en perspectiva
i suposo que
per això estem aquí
que som grans
i en les perspectives
però bueno
tot això jo ho he lligat
amb un llibre
que vaig llegir fa poc
i vaig anar a buscar
una altra vegada
que és un tema
que no té res a veure
que és el del Francisco Villar
que parla sobre
el suicidio dels adolescents
i hi ha un capítol
gran llibre
vam parlar


ho vaig sentir també
un llibre impactant
bueno
hi ha un capítol
que parla
llavors ho vaig buscar
parla de l'epigenètica
l'epigenètica tan interessant
a mi em crida molt l'atenció
perquè és la ciència
que estudia
allò que passem
d'una generació a l'altra
però no a través de l'ADN
i ell parla exactament
de com passem
els pensaments
d'una generació a l'altra
i clar
com passem els pensaments
en un moment
en què els nois i les noies
estan a l'adolescència
que és quan estan creant
el seu jo
soc competent
o soc competent
els demés m'estimaran
jo podré estimar
soc normal
no soc normal
clar
els hi estem
abocant
en aquesta generació
aquest pensament
i ells
així ens ho transmeten
nosaltres no sabem tant
no saben molts més
els meus
i també estem dient
i amb això acabo
estem dient
que els seus
docents
que els seus professors
els que els havien de guarir
els que els havien d'educar
no ho han fet bé
i això també em sembla
molt greu
i que s'anirà com
que s'està quedant
a la pell
en l'ADN
dels nois i les noies
i bueno
ho volia parlar

alguna cosa
de com hem arribat
fins aquí
que no haguem dit
fins ara
que t'ho vulguis afegir
i després parlem
amb la Coral
alguna cosa més
de com hem arribat
fins aquí
jo crec

una cosa més
crec que falta proximitat
o sigui
el departament
malgrat
encara som un país
encara no
som un país
petitó
encara hi ha molta falta
de proximitat
o sigui
les escoles
sí que estan lligades
als seus ajuntaments
però els instituts no
llavors aquests serveis educatius
encara serveis territorials
sí que s'ha fet un esforç
però jo
jo personalment
els aproparia encara més
i els faria
faria més al model anglès
diguéssim
més en aquest sentit
no en un altre
que el model anglès
té moltes coses
no desitjables
però
aquesta proximitat
crec que
ens entendria més
de què estem parlant
no?
La Coral Regí
atenció
perquè forma part
de la comissió
dels 18 experts
que han d'impulsar
les millores urgents
a curi a llarg termini
del sistema educatiu
enhorabona
per començar
Coral
quina responsabilitat
experts
no ho són
són persones
compromeses
a impulsar canvis
jo us haig de dir
que del que treballem
el grup d'impulsor
de les millores
no en puc parlar
perquè tenim aquí
un pacte de silenci
però malgrat tot
evidentment
podem parlar
del tema
de PISA
sense problema
com hem arribat
fins aquí
la pregunta
te la passem
a veure
què s'ha fet malament
hi ha
algunes consideracions
prèvies
i seré molt breu
però algunes consideracions
prèvies
que són importants
una
qui fa les proves
PISA
l'OCDE
per què les fa
és una organització
econòmica
i en un moment donat
estem parlant
des de l'any 2000
s'adona
que la formació
que es fa
a les escoles
a les escoles
no és útil
pel món del treball
perquè ells
són una organització
econòmica
i a partir d'aquí
dedica
molts recursos
i la meva opinió
molt ben treballats
per assegurar
que es dissenyen
un tipus de proves
que valoren
la competència
és a dir
l'aplicació
del que els alumnes
aprenen a les escoles
a la vida real
aquesta és la primera cosa
que hem de tenir present
per tant
PISA valora
competències
aquí és la primera cosa
que hem de tenir present
una
dos
el nostre
a nivell social
hi ha hagut canvis
molt importants
i els companys
n'han parlat
una
el fet
que el 100%
de la població
estigui a l'escola
fins als 16 anys
i pràcticament
de facto
fins als 18
això fa
que qualsevol dada
estigui realment
una mica
doncs
no estem valorant
aquestes baixades
de nivell
és que estem parlant
del 100%
de la població
i a més
en una societat
que és diversa
en una càrrega important
de sectors
de migració
etc
el problema
de l'equitat
i el problema
de la inclusió
són dos elements determinants
que fa que realment
el nostre mapa
diguéssim
del nostre font
del sistema
sigui una mica diferent
a partir d'aquí
nosaltres
el que ens n'adonem
és
PISA
ens dona uns resultats
que no funcionen
primer
la tendència
dels resultats
de PISA
és bastant constant
en gairebé
totes les avaluacions
primera cosa
segona cosa
PISA
és un element
un indicador
totalment d'acord
amb els companys
i amb el professor
Martí Teixidor
és un indicador
de sistema
però el sistema
és el que és una cosa
que realment
el Departament d'Educació
té aquí una responsabilitat
i que per tant
aquí és una alerta
però tenim altres indicadors
que també ens han de fer moïnar
per mi
la desafecció de l'alumnat
per mi
l'abandonament escolar
el fracàs educatiu
dels alumnes
a partir
de la secundària
són elements
que realment
clamen una mica
han de provocar
que realment
que realment
que realment
tinguem una reacció
i en aquest sentit
sí val la pena
tenir present
que a vegades
que a vegades
que a vegades les reaccions
que tenim
i molt d'acord
amb el que plantegen
els companys
i el que ha dit
ara la Susana
el que no poden provocar
és una desafecció
del sistema
els mestres
fan bé la seva feina
la poden fer millor
tots
poden fer les coses millor
els alumnes
estan millor formats
que abans
la idea aquesta
de qualsevol temps passat
va ser millor
és una idea
absolutament falsa
perquè tenim
molts indicadors
que demostren
que realment
en aquests moments
els joves
tenen competències
que nosaltres no tenim
i que els seus pares
o els seus avis
no tenien
per tant
a partir d'aquí
hem de fer millores
i establir canvis
segur
sempre
però tenim molt clar
que no estem tan mal
avui a l'ofici educar
no estem tan malament
estem avaluant
els resultats
de l'informe PISA
a Catalunya Ràdio
en temps de suplement
jo vull un institut
que m'ajudi
a trobar el meu lloc
al món
caldria tenir
uns objectius clars
que dirigissin
les polítiques públiques
educatives
a llarg termini
més enllà
del color polític
del govern de Torn
Lluís Font
i Espinós
se n'han dit
tantes coses
que a mi m'agradaria
que anéssim fent
una repassada
i a partir d'aquí
podeu anar dient
allò que penseu
de cada tema
val?
tantes coses
tantes
falta d'evidències
científiques
del que funciona
a l'aula
sí, no?
no, n'hi ha
moltes d'evidències
les tenim
les tenim
totalment
però no sempre
les apliquem
és veritat
i és veritat
que moltes vegades
i me'n vaig
amb un tema concret
l'aprenentatge
de la lectoescritura
a vegades
potser hem de ser
una mica més sistemàtics
amb aquest tema
assegurant
que utilitzem
metodologies
que estan comprovades
que són més eficaces
i a vegades
és una qüestió
moltes vegades
d'una formació
i sobretot
d'una reflexió
dels claustres
no
són afirmacions
que són molt difícils
de dir
jo estic d'acord
perquè sempre
em falten
d'evidències
em falten
passa que si jo tinc
les evidències
i això no genera
un debat
on s'ha de generar
el debat
que és
en els centres
a cada escola
i amb tots els membres
de la comunitat educativa
doncs això
saberà per molt poc
el que no es pot fer
és la reforma
des de l'administració
Falta escoltar
la comunitat educativa
Sí, evidentment
això sí que falta molt
però és que a més a més
hem de desmuntar
el sentit de la pregunta
com ha arribat fins aquí
si estem millor que abans
per tant
aquesta pregunta
ja pressuposa
per tot el ressò mediàtic
que estem pitjor
qui ho diu?
aquí hi ha
l'alumnat d'avui dia
Molts ho diuen
molts ho diuen
cada dia
a l'article
hi ha cada dia
una article que ho diu
però vull dir
no diuen que
l'alumnat ara
té més capacitat crítica
que és més capaç
de treballar
amb equip
de col·laborades
de ser demòcrata
de lluitar
contra les desigualtats
això no es diu
perquè no ho valora PISA
ni ho valora cap
de les competències
i en canvi això hi és
i això són les feines
com demanava
aquesta noia
a l'institut
que un lloc
al món
em sembla que
totes aquestes coses
que ara acabo de dir
hi són
i s'estan fent
i això sembla
que no té importància
i per mi
preparar per la vida
té més importància
això
que segons quins continguts
i no oblidem
que PISA
valora
unes determinades competències
lligades
a unes
coneixements
determinats
no fa
per exemple
una prova
sobre ensenyaments artístics
no el fa
potser millor
que no el faci
però no el fa
a mi el que em preocupa
és a partir
dels resultats
que tinguin
què faran
les administracions
perquè per exemple
pel poc que jo sé
de França
el pensament
que ha tingut
el senyor Macron
és a part de
donar més recursos
és
reimplantar
fer una experiència
de veure què passa
si els nens
van
amb uniforme
no amb bata
que és diferent
amb uniforme
això es veu
que té una cosa
que a veure en PISA
i la segona cosa
és que prenguin l'himne
que prenguin la marcellosa
això ha sigut
les coses
que han sortit
d'un govern
on el primer ministre
és l'exministre
d'Educació
i un tio
que té 30 i pico d'anys
doncs bé
si la resposta
que donem socialment
és aquesta
doncs
clar
això a mi
per exemple
em fa patir molt
ara reia
però esclar
això també
el riure del patiment
jo volia contestar
una cosa
que has comentat
abans
qui està dient
coses que
ara estem parlant aquí
doncs
normalment
les persones
que diuen
amb negatiu
diguéssim
són les persones
afiliades
a veure
són persones
que estan lligades
als sindicats
i jo aquí
sí que voldria
dir una cosa
que potser
no serà popular
no sé els companys
que tinc
a veure
què en penseu
però jo crec
que totes les persones
que estan en el grup
d'experts
em mereixen tots els respectes
en conec forces
i crec que no en sobra
ni una
però em falten
i falten
representants
de sindicats
queda dit
més repassem la llista
falten recursos
i falta inversió
en educació
i lligat
amb això
dir-vos
perquè avui
buscava
Portugal
que diuen
que l'educació
és obligatòria
que és una de les propostes
que algú també ha dit aquí
l'educació obligatòria
fins als 18
dediquen
destinen
en el 14%
en educació
és la partida
és la partida més important
després de sanitat
per tant
recursos
inversió

els recursos
i la inversió
sempre fan falta
ara jo afegiria
que aquests recursos
s'aprofitin bé
que a vegades
es donen
i després no hi ha
com una mica
de seguiment
com es fan servir
i com s'utilitza
i que no
es donguin
de manera homogènia
o sigui
no totes les escoles
necessiten el mateix
hi ha escoles
que necessitaran
8 mestres més
i escoles
que amb un passaran
la igualtat
no és totalment
i aquí
el que ha comentat abans
la Susana
crec que és important
recursos

en necessitem
però ben treballats
i en aquest sentit
potser sí
que quan es gestiona
des de la proximitat
és més fàcil
poder arribar
a solucions
més òptimes
és a dir
perquè ella es coneix
com és la situació
i s'estableixen situacions
més òptimes
aplicant millor
els recursos
en aquest sentit
crec que seria
una bona opció
educació obligatòria
fins als 18
no
ui
estàs obrint
un altre meló

exacte
jo crec que això
s'està parlant
la meva
l'altre dia
em van entrevistar
des d'error sensat
sobre aquest tema
un mitjà
d'informació
crec que
és més prioritari
a fer això
que estàvem dient
l'actual sistema
escolar
de secundària
s'ha de reformar
per atendre
les diferents diversitats
si les criatures
estan ben ateses
i ben orientades
després no deixaran
d'estudiar
fer-ho obligatori
genera més problemes
que avantatges
no estic d'acord
crec que
a més
quasi bé
en tots els països
del món
avui ens trobem
amb educació obligatòria
fins als 18 anys
aquí de facto

aquí de facto
ho és
i treballem-ho bé
és a dir
estic d'acord
que el que hi ha d'haver
no és una proposta homogènia
ha de ser una proposta
diversificada
que garanteixi
que tots els alumnes
sota un principi
tots els alumnes
tenen una gran força
que és que són diferents
i necessiten
formes diferents
de treballar
amb ells
i formes diferents
però
amb una consigna
clara
tots els alumnes
poden aprendre
tots els alumnes
poden avançar
tots els alumnes
poden millorar
com a persones
el que no podem permetre
és que surtin alumnes
del sistema educatiu
els 15
els 16
els 17
amb la sensació
de fracàs
ja no escolar
sinó de fracàs personal
i jo crec que aquí
és on hem d'estar
vull un institut
que m'ajudi en el món
que m'ajudi
a situar-me en el món
això és el que
nosaltres hem de garantir
per això
si això ho fem
que és el que jo
reivindico
modificar
la secundària
per aconseguir això
llavors
els que vulguin
continuen estudiant
i els que no vulguin
faran altres coses
obligar-los a estar
mai
l'obligació
mai és útil
Jaume
i hem de fer un sistema
que no tanqui cap porta
perquè a aquestes edats
la gent
es pot equivocar
es pot equivocar
i per tant
hem de trobar
sistemes
de canalització
de totes les demandes
que puguis passar
d'un sistema a l'altre
sense necessitat
de sentir-te
com deia abans
la Susana
de sentir-te
doncs fracasat
perquè això és una paraula
que hauríem d'eliminar
la nostra feina
deixeu-me obrir
un nou meló
massa treball
per la innovació
i treball per projectes
i l'objectiu
de l'educació
és fer feliços
els alumnes
en detriment
dels aprenentatges
aquests van junts
això
que
la primera part
depèn
vull dir
si
treballar per projectes
no es pot fer
d'avui per demà
hi ha escoles
que han intentat fer
i s'han equivocat
escoles que
han dit
nosaltres volem ser innovadors
i treballarem per projectes
ara que és la metodologia estrella
n'hi ha d'altres
d'un dia per l'altre
l'altre
s'ha manipulat
la gent que ha parlat
de felicitat a l'escola
no ha dit que això
és l'objectiu principal
l'escola és una institució
que es fa
perquè els nens
la gent que hi vagi
aprenguem
els nens sobretot
els joves
aprenguin
el que passa
que per aprendre
per aprendre
han d'estar molt bé
si un nen no menja
doncs no podrà aprendre
igual que ningú
podrà escriure
un poema excel·lent
tenint
sobre el mal de queixal
quan té mal de queixal
i ningú t'ho farà això
el millor poeta del món
li dius
escolta tens mal de queixal
fes un poema sobre mal de queixal
serà un desastre aquest poema
per tant
la felicitat
això no és
l'objectiu únic
perquè esclar
per això
podríem anar
doncs a Port Aventura
ens sortiria molt més barat
i possiblement
s'ho passaríem més bé
els nens
no ho sé
no ho sé
però
el que tots sabem
és que un nen
que no està bé
a casa seva
al barri
a l'escola
on sigui
és un nen
que té més problemes
per aprendre
per tant
desmuntem aquest argument
que utilitzen gent
que està aferrada
a tornar al passat
i allà hi trobarem
solucions de tot
de dir
oh és que es predica això
el que passa
que és veritat
que hi ha moments
que hi ha mestres
que potser on ha explicat
malament
i em dic
home entre que sàpiga
matemàtiques
i sigui feliç
jo trio que sigui feliç
no és que aquesta
no es la tria
no es la tria
quina idea
no es la tria
hem de fer matemàtiques
i les hem de fer
molt ben fetes
però per fer-les ben fetes
hem de tindre coses
que afecten la vida
però fixeu-vos
una evidència
que demanem
sempre evidències
l'aprenentatge
és un procés cognitiu
però basat
en les emocions
i fixeu-vos
en un tema
que a més ens diu
Pissa
els alumnes
tenen por
a les matemàtiques
per què?
perquè d'alguna manera
es transmet
que és una cosa difícil
a la que no es pot arribar
ens n'enriem
quan es proposa
que l'accés
a les matemàtiques
s'ha de ser d'una altra manera
però ha de ser un accés
que parteixi
que l'alumne
tingui confiança
que pot aprendre matemàtiques
que l'alumne
es vegi capaç
d'aprendre matemàtiques
i amb uns sistemes
que garanteixin
que realment
l'alumne
aprèn i s'esforça
i amb això
aconsegueix
la satisfacció interna
a mi
perdoneu-me
és una cosa molt tonta
però
m'agradaria
destriar
la felicitat superfluor
del happy
de la felicitat real
i la felicitat real
és el que s'ha d'aconseguir
a l'escola
i s'aconsegueix
donant confiança
als alumnes
i que se n'adonin
que aprenem
quantes forces
gaudeixes
i és
el gaudi
de l'obra ben feta
del que jo he aconseguit
del que jo aconsegueixo
transmetre
i això crec que
ho hem de treballar
molt a fons
i que es poden equivocar
i que l'error
forma part
del procés
d'aprenentatge
i que si un nen
el valores
amb un 3
la feina del mestre
és que
tregui un 6
si és el paràmetre
que té el mestre
aquí és on
aquí és on jo trobo
a faltar
quan a començament
parlàvem del PISA
i que bueno
el PISA
doncs són uns resultats
però jo sempre trobo
a faltar aquí
un altre informe
nosaltres hauríem
de
perquè jo ara
escoltava els companys
jo estic segura
que molts d'aquestes
d'aquests
elements
que estan citant ara
del benestar
no?
jo crec que els trobaríem
bastant alts
en les nostres escoles
no?
de veritat que ho penso
en canvi en el PISA
surt que no
eh?
surt que
llavors clar
jo aquí
bueno
voldria demanar
no?
al sistema
que totes les dades
que té
de competències
no?
tots els exàmens
que es fan
de competències
per què no hi ha
un informe PISA
nostre
de Catalunya
no?
que pogués contrastar
amb aquest informe PISA
que ens ve des de fora
que a més
totes les formes
d'avaluació
sempre ens diuen
que s'han de fer així
no?
una cosa externa
objectiva
totalment
des de fora
etcètera
però una interna
si tinguéssim ara
aquest informe
jo crec que moltes
d'aquests articles
que s'han escrit
no s'haurien escrit
perquè hi hauria
l'informe
dient que allò
no és veritat
avui a l'ofici d'educat
Artúlia de Savis Docents
sobre PISA
i molt més
sobre l'educació
i avui una escola
que em faci feliç
L'avaluació
de l'aprenentatge
dels alumnes
s'ha de fer
de manera directa
no sols
amb resultats
de proves
sinó observant
com llegeixen
escriuen
i fan el procés
de càlcul mental
Martí Teixidor
Seguim repassant la llista
hi ha un excés
de burocratització
hi ha un excés
de tecnologia
a l'aula
sense uns criteris clars
L'excés de burocratització
ja heu dit
que és un dels elements
que estan frenant
el funcionament
de les escoles
des de la meva època
a l'actual
s'ha multiplicat
per molt
la càrrega burocràtica
que tenen
no només
els equips directius
sinó també
els mestres
i els professors d'aula
i això
és en detriment
dels atrenentatges
En uns moments
en què tenim
les intel·ligències artificials
que tant estem a vegades
criticant
que molta recollida
de dades
les podríem fer elles
no cal diria que
els equips directius
etcètera
anessin cada any
fent
això ja ho he dit
diverses vegades
els indicadors
la recollida anual
de les dades
per què estem fent
tot això
quan en canvi
el que ens fa falta
després és
què ha sortit d'aquí
i no t'arriba mai res
si fas tota aquesta feinada
cada any
i després no tens
aquest informe
de tornada
de compte
que això està anant malament
que això
no ho tenim això
En alguns casos
sí que hi ha
sí que hi ha retorns
per part de la inspecció educativa
jo crec que sí que hi ha retorns
en alguns casos
no sempre
però sí
que pocs
sí però
jo penso que
sí que hi ha retorns
però sí és cert
que les dades es demanen
per quatre llocs diferents
i es podrien
el tema de la burocratització
és un tema
i el tema de la tecnologia
doncs com ha comentat abans
el Jaume
passa el mateix
que amb els projectes
els profes
hem de partir
d'un aspecte
que sí que és clau
som professionals
de l'educació
i com a professional
de l'educació
has de tenir criteri
criteri
per treballar a fons
quan vols aplicar projectes
criteris pedagògics
clars
quan s'incorpora
la tecnologia
i no és
tot o res
és
les coses
amb criteri
i amb sentit
i això vol dir
un de l'aspecte
que és més important
és
molta formació
adient
i vinculada
als objectius
del centre
i molta reflexió
dels equips docents
lligat amb això
falta formació
dels docents
falten docents
perquè darrerament
el que més sento
és que no hi ha professors
em falten molts
ahir em sembla
llegia un article
dels que faltaven
precisament
sí sí
falten moltíssims
que també ens dona una pista
que vol dir
que els nostres joves
no estan volent ser mestres
diguéssim
no estan volent ser professors
falta formació digital
em falta
i aquí és una de les coses
que provoca
aquest
por als mòbils
i es parla de prohibir-los
quan realment
si volem
ensenyar bé
els centres
una cosa que avui dia
és com el pa
doncs
fa falta
que l'alumnat
sàpiga
com fer-lo servir
no només la mecànica
sinó els continguts
i aquí
la manca de formació
fa
que
el professorat
no pugui donar
resposta
complerta
no estic
pràcticament d'acord
amb tot el
amb tot el que han dit
ara
falta formació
dels docents
formació en falta sempre
el que passa
que hi ha dos tipus
de formació
una és
aquella formació
que ofereix el departament
perquè ells tenen
unes dades generals
el dir
doncs aquest any
treballarem
les matemàtiques
o el que sigui
però sobretot
el que s'ha de reivindicar
és la formació
en centres
exacte
formació en centres
vull dir
el centre és qui més
coneix els seus problemes
exacte
és que la formació
del mestre
ha d'arribar
a l'aula
és a dir
l'única formació
que és útil
és la formació
que es fa en centre
a partir dels objectius
del centre
i que es transfereix
perdoneu
hi ha temps
i per això falsa temps
exactament
és el que anava a dir
parlem de temps
quan diem
formació en centres
vol dir
el teu centre
i la xarxa
sobre
per exemple
es pot determinar
que una dona
necessita formació
per exemple
amb una cosa
que ara s'ha esborrat
del món
i que jo reivindico
aquí
aprofito
les didàctiques
tu fas
un curs
de didàctica
de la geografia
i no s'hi apunta ningú
has d'inventar-te
una cosa
de didàctica
o competencial
que té a veure
didàctica
en geografia
la gent ha de saber
geografia
si vol ensenyar geografia
per tant
formació
en falta
formació en centre
entenent centre
no només el teu centre
sinó la zona
i després
evidentment
el departament
té tot el dret
a impulsar projectes
i en quin temps
no hem d'oblidar
que un funcionari públic
té 37 hores i mitja
de feina
unes quantes
són actives
unes quantes
són preparació
que es pot fer
al centre
o a casa
ningú
pot protestar
perquè un centre
digui
una vegada
cada 15 dies
a partir de dos quarts
de 5
fins a les 6
de la tarda
farem formació
en centre
que haurà d'assistir
tot el claustre
excepte aquell
que tingui
una excusa
prou d'això
ja sé que dient això
a molta gent
se li provocarà
tota mena d'orticàries
però algú ha de recordar
que el nostre horari
com a funcionari
són 37 hores i mitja
distribuïdes
així com t'he dit
i respecte al que deia el Jaume
partint de l'acord
amb el que està dient el Jaume
tenim tots els tipus
de formació
i els tres tipus
de formació
avui en dia
són necessàries
la formació
sobre els continguts
és a dir
jo crec que ens cal
quan estan falten
professors de llengua
quan estan falten
professors de matemàtiques
quan ens adonem
que potser no sabem
fer un enfoc
competencial
d'alguns aprenentatges
comunicatius
o de matemàtiques
falta formació
en això
en l'enfoc
competencial
de la matèria
falta formació
de com donar classe
és a dir
de la didàctica
i falta formació
de treball
amb els alumnes
perquè realment
si no som
aquestes tres potes
no som bons mestres
i després
s'ha de trobar temps
per una cosa meravellosa
quan la pots fer
i és que un mestre
de l'equip
estigui amb tu a l'aula
observant
què estàs fent
i després en pugueu parlar
i compartir bones pràctiques
o treballar sempre així
o treballar sempre així
això costa molt
treballar sempre
de dos en dos
de tres en tres
ara que estic a la taula
i clar
jo estic assegut
davant del Joan
això ho fèiem
fa molts anys
a la mina
i al camp de la bota
i et parlo
de quan jo tenia
vint anys
i això ho feia
al Badalona 9
aquests centres així
una mica
punters
i de dificultats
que s'ha fet
jo crec que la formació
en centre
jo seria per mi
la primera
jo l'he feta
com a
com a
i l'he feta
com a
com a impulsor
i veig que és la que dona
més resultat
perquè dona resposta
a la situació real
de cada escola
i de cada centre
i es vincula al projecte
i és la que no produeix
en aquesta classe
tots voleu parlar
ja només vull afegir
una cosa
ja callo
i s'ha d'impulsar
aquella formació
de la universitat
de professors
d'universitat
que tenen
grans coneixements
i una capacitat
de fer recerca
però sobretot
afavorir
aquelles recerques
que es facin
entre el món
de la universitat
i el món
de les escoles
recerca educativa
avui a l'ofici
d'educar
tertúlia de
savis docents
deixa'm que m'equivoqui
estic aprenent
Pisa ha mostrat
com de despullat
va l'emperador
i la reacció
ha estat
correm i tots
la pitjor de les reaccions
dramatisme
i precipitació
Jordi Rodon
deixeu-me
per això
obrir un nou meló
sé que has d'afegir
alguna cosa
Jaume
però deixa'm obrir
un meló
que és
la culpa
dels resultats
és la segregació
escolar
o la immigració
es va dir
tot i que es va
desmentir després
No, i a més
et volia afegir
que fes una tertúlia
de savis
amb nens
Ja ho fa
pel sentit comú
Ja ho fas
Sí que ho fa
Però sí, sí, clar
ho fa
Felicitats
perquè ho continuïs fent
però fixa't tu
que el que han dit
els nanos
és
deixeu-me equivocar
i no em valoreu
ni em fumeu
fora, ni em fumeu
de cara a la parella
i em fumeu
un zero
deixeu-me que m'equivoqui
i expliqueu-me
perquè m'equivoqui
i ajudeu-me
perquè no m'equivoqui
Quim vol parlar
del maló que he obert
de la segregació
No és cert
que l'emperador
vagi despullat
els resultats
falsos resultats
de PISA
no valen
per afirmar això
i jo
sí, és un dels temes
que a mi sempre
m'ha preocupat
des que vam començar
a treballar
al camp de la bota
i la mina
és les segregacions
escolars
Penso que aquest és
un element
no que justifica
cap resultats
perquè torno a dir
els resultats
no ens diuen res
de nou
ni són exagerats
la importància
que li estem donant
però que la segregació escolar
perjudica
els resultats
de moltes criatures
tant
de les que
en considerem
que van bé
com les que van malament
Això també ho diu PISA
que consti
PISA també ens diu
atenció
que tenia uns dirits
de segregació
si és que tenim solucions
Home, hi ha esforços
des que
el síndic d'agressió
es va començar
el pacte
contra la segregació
forços per avançar
Alguns
es estan fent
per mi són parges
perquè mentre
tinguem
els privilegis
de la concertada
en form de la pública
i el fals
dret
de les famílies
a escollir centre
que és un invent
que també s'ha fet
en alguna administració
doncs això
difícilment
evitarem
les segregacions escolars
si aquests dos elements
no els podem treure
i això a mi
quan estava
amb la comissió
del pacte
m'han dit
això aquí
no s'hi pot entrar
Lligat amb això
ara seré provocativa
hi ha qui ha dit
a la concertada
sí que ho fan bé
els resultats
són millors
i també són millor
a Corea
hi ha un aspecte
però no anirem
a viure a Corea
no
però hi ha un aspecte
que és molt important
és la manera
i per això he dit Corea
o Singapur
que és la manera
amb què s'imparteixen
les proves
i com es treballen
les proves
i això és cert
a Corea
els nens i nenes
de Corea
o els nois i noies
de Corea
o de Singapur
per ells
és una qüestió
d'estat
que les proves
sortin bé
i s'ho consideren
propi
i me'n vaig
una altra banda
del tema
del benestar
i de la desafecció
dels alumnes
en molts casos
ens trobem
amb que l'alumnat
té una desafecció
molt gran
i el tema
de les proves
penseu que
són unes proves
que venen
amb uns ordinadors
que els hi posen davant
de preguntes
que són complexes
difícils
molts alumnes
no tenen motius
per contestar-les
ni per esforçar-les
i potser això
és un tema
que a l'escola concertada
potser es treballa millor
la implementació
de les proves
aquest és un element
que no podem obviar
vull dir que és un element
que prou
la desafecció
però el bàsic
el bàsic
això ho va reconèixer
la consellera
és el tipus d'alumnat
que a la concertada
per tant no s'hi va
a fer-ho
la concertada
no arriba
ni el 14%
de l'alumnat
amb dificultats
de tipus social
i els altres
estem a la pública
i recupereu
la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb el mestre
que va prometre el mar
us deixem amb zoo
epíleg
sigueu lúdics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les criatures
petons
de la Múlia Aventura
de la Rosa Sillué
de la Marta Sánchez
i fins la setmana vinent
fins aquí
l'ofici d'educar
amb l'Elisabet Pedrosa
el suplement
fem una pausa
i de seguida tornem
si el pas del temps
és sols perversió
tu saps de mi massa
jo no sé qui sóc
o què som
jo vaig escapar d'un zoo
i què puta és la guerra
i quina pau el bosc
estava jo dormint
al meu cau
era 2013
va aparèixer panxo
amb ritmes
lletres
somnis esgarrats
en bolses
ens llancem al riu
el 2014
estic
que bonic sentir-se
viu
i gràcies a Da Sousa
i l'amor dels meus
benvingut Marcos
benvingut Arnau
tot això ara és vostre
tot això ara és teu
va vindre tu ahir
tan galant
tan distret
El suplement
amb Roger Escapa
Aquesta tarda
tenim set hores
de ràdio esportiva
al Tot Gira
Atenció
Començarem a tres quarts
de dues del migdia
amb un 3 per 1
A primera
Celta Girona
l'Aldent Espanyol
de segona
i Betis Espanyol
de la Lliga F
També seguirem
el Barça València
de la Lliga ACB
la final de l'Europeu
d'en Bol
i coneixerem
els germans Sikusa
les joies del planter
del Barça d'en Bol
A més
tindrem temps
per fer els minuts
Escombraria
Tot Gira
Avui
a partir de tres quarts de dues
del migdia
amb David Klopés
Tinc passió
Per estar amb connexió
Telefonia conscient
que cuida la gent
Però és competitiu
i comparatius
per persones
que fan coses bones
Som connexió
l'única operadora
que et farà cantar
a la dutxa
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
amb Roger Escapa
Som el Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquesta hora els dissabtes
i diumenge
repassem alguns dels millors
moments de la setmana
Els continguts
ben escoltats
al nostre web
catradi.cat.barra
El Suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Mariana Laminos
Bon dia
Bon dia Roger
La setmana passada
al Suplement
vam fer una tertúlia
sobre posar-se cabell
i ho vam fer
amb el Gerard Autet
el Lluís Freixas
i també amb el doctor Martínez
L'Autet
que s'ho va fer a Turquia
no és l'únic
i ens explica per això
I ets de Turquia
a tres dies
Sí, sí
tres dies
vaig estar
Organitzat perfectament
Un dia a l'arribada
fins i tot el company
ens va portar a dinar
pel Zoco
donava una mica
la volta per allà
llavors diu
demà
us vindran a buscar
amb el taxi
a l'hotel
i us portarem
a la clínica
I sí, sí
demà a les tres
et vinen a buscar
a la tarda
tota la tarda
a l'operació
perquè és una operació
que són unes quantes hores
després el doctor
suposo que ho explicarà
i l'endemà
fer unes petites cures
i l'avió
a la tarda
i tornar
Quants éreu a l'avió
que us havíeu fet
el tractament?
A l'anada
a l'anada
no ho saps
tothom està allà
d'incògnit
A la tornada
doncs sí
i tot i ser Covid
i això
jo vaig
9-10 persones
perquè vas
amb una protecció
aquí darrere
o fins i tot
amb un turban
en alguns casos
o no
però una cinta
i es veu
que has passat
per allà
però és que fins i tot
passejant per Istanbul
el dia següent
passejant pel Zoco
pel centre
et veus moltíssima gent
I a la setmana tràgica
del John Sindreu
i Antoni Rodon
van parlar de la polèmica
que envolta
el holding farmacèutic Grífols
en Sindreu
va aprofitar
per relacionar-ho
amb la situació
del Barça
i una de les situacions
que proposes
és aquesta
I per cert
els que penseu
els que pensin
que convertir el Barça
en una societat anònima
doncs arregla problemes
penseu això
amb deteniment
és a dir
l'objectiu
com diu Alfred Chandler
de ser a Borsa
històricament
és fotre una petada
al cul
al soci
és a dir
la idea de la Borsa
és que el soci
se'n vagi a prendre pel sac
i deixi d'emprenyar
de manera que els professionals
entrin
i puguin fer i desfer
això
hi ha casos
en què són bons
però no sé
si el soci del Barça
és conscient
de fins a quin punt
doncs la idea
de sortir a Borsa
seria a poc a poc
fer-lo fora amb ell
ho dic
perquè això
està bé també
posar-ho en perspectiva
a les 12
com cada diumenge
l'eclipsi
la setmana passada
amb la visita
del fotoperiodista
Ricard García
a Vilanova
que de tots els llocs
on ha fet nit
aquest
ens va dir
que és el que recorda
especialment
el lloc més estrany
on has dormit
doncs et diria
que
al costat d'un mort
a l'ofensiva
de Mossul
quan l'estat islàmic
estava
estava
o tenia
diguem la capital
de Mossul
com
com una de les tres
capitals
que controlava
dintre del seu estat
doncs
era una casa
que estava totalment
destruïda
i al costat
havia un mort
que estava
pràcticament
a pocs metres
i no s'havia retirat
i no hi havia cap lloc
o cap opció
més a dormir
i la veritat
és que potser
aquest ha sigut
el lloc més gore
o més estrany
en el qual he dormit
i vas poder dormir bé
allà
sí, sí, sí
a veure
hi ha un tema també
d'olor
òbviament
perquè el cadàver
ja portava
un parell de dies
o tres
potser més
ja feia una certa olor
però al final
sí, t'acostumes a tot
evidentment
dors al terra
dors amb situacions
de fred
de soroll
és que no hi ha més
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de 3CAT
també a la web
carradio.cat
barra el suplement
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
al cinema
s'estrena
una multinominada
als Òscars
pobres criatures
la versió moderna
i feminista
de Frankenstein
que dirigeix
Yorgos Lantimos
i protagonitza
Emma Stone
està nominada
a millor pel·lícula
millor direcció
millor actriu protagonista
i millor actor secundari
entre moltes altres
i encara als cinemes
Miller's Gale
Martin Freeman
i Jenna Ortega
són un professor
i la seva alumna
que mantenen
una relació
força complicada
una que els generarà
moltes realitats
incòmodes
plenes de clarobscurs
i a la Villarroel
els estrena
E-Link
David Verdaguer
i Albert Prat
són dos joves
que es coneixen
compartint habitació
en un centre psiquiàtric
tot i que sembla
que la seva amistat
no funcionarà
quan acabin compartint
un pis tutelat
a la ciutat
començaran un camí
ple de reptes
sorpreses
i revelacions personals
que capgiraran
totes les seves expectatives
i els pronòstics
de fracàs
avui a funció
a dos quarts
de sis de la tarda
Bon dia, Sònia de Lofeu
Molt bon dia
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevat
fem tres propostes
avui per Girona
La primera
és l'espectacle
Vull ser com soc
A les 12 del migdia
a la sala
La Planeta
una obra a càrrec
de la companyia
Creixent a Mart
basada en el conte
Vull ser com la Valentina
de la Júlia Moiano
i la Laia Jiménez
és la història
de la Bruna
una nena
amb una imaginació
desbordant
que li encanta
explicar contes
i inventar-se històries
però un dia
té un ensurt
que li farà perdre
la confiança
en el seu imaginari
Aquí comença
la recerca
per tornar a creure
en ella mateixa
L'espectacle
té una durada
de 50 minuts
és recomanat
per a nens i nenes
a partir de 3 anys
i l'entrada
té un cost de 10 euros
i podem esmorzar
dinar
o també sopar
al bar
La Terra
situat al carrer
Vallestaries
número 23
al barri Vell
i al costat
de la Fundació
Rafel Masó
on fan menjar
artesanal
informal
i de proximitat
un local antic
ple de mosaics
ambaires bohemis
on s'hi respira
creativitat
Asseieu-vos
sobre els coixins
per prendre
un té
un suc natural
una cervesa artesana
o una hamburguesa
casolana
i podem tastar
el suc de pastanaga
poma i llimona
l'hamburguesa de soja
amb formatge rocafort
o la xorissada
la quix de carbassó
amb porro
o la taula d'embotits
per postres
el pastís de formatge
amb navius
o el de taronja
el preu mitjà
per persona
és d'uns 18 euros
si fem carta
obert
de dilluns a diumenge
de les 10 del matí
a les 2 de la matinada
una proposta
que sona així
hi ha en aquell festival
que tant ens agrada
dels que tenen
fotracs
amb llumetes penjades
que organitza el cunyat
i ens regala entrades
que hi toca
pau allbé
i propostes rares
va i més germana
d'infrevista
treu un sobret
d'una pista
un dibuixet
que ens fa
ser a visitar
i ens van passar
al concert
plorant
perquè podem aprofitar
la tarda
per anar al concert
dels tiets
a dos quarts de sis
a la sala
Montsalvatge
de l'Auditori de Girona
un concert
pensat pel públic familiar
i perquè els més petits
de la casa
puguin gaudir
de la gira
Epic Solete
en un horari
adequat per ells
i és que la parella
del Maresme
agrada tant a grans
i joves
com a petits
aquest segon disc
els ha acabat consolidant
com el grup del moment
és el primer grup
en català
en superar
el milió d'oients
mensuals a Spotify
la cançó
Coti per Coti
ha rebut el disc d'or
i la seva música
ha travessat fronteres
ells diuen
que fan música
per alegrar-nos el dia
i a vegades
per posar-nos tristos
i fer-nos plorar
ara estan fent
els últims concerts
de la gira
i tal com han anunciat
a les seves xarxes socials
a l'abril
concretament
el 20 d'abril
al circuit de Montmeló
estrenen nou directe
doncs arribarem
a les 7 del matí
amb la cançó
Olivia dels tiets
que avui passen
per l'Auditori de Girona
amb aquest concert familiar
nosaltres tornem de seguida
El Suplement
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat
peat