Bona tarda.
Bon dia. Us informa, Neus Bonet-Begant.
El govern ha tancat l'accés al Parc Natural de Montserrat
per l'elevat risc d'incendi forestal.
Per primera vegada en els últims 10 anys s'ha activat,
fora dels mesos d'estiu, el nivell 3 del Pla Alpha,
que és el més alt.
Estarà restringit com a mínim fins demà,
però no afecta l'accés al monestir.
Avui hi ha 30 comarques de Catalunya
amb un nivell 2 d'alerta pel risc d'incendis,
que és el segon més elevat.
Les comarques centrals i l'Empordà són les que més preocupen
per les previsions de fort vent.
Aquesta alerta tan generalitzada gairebé a tot el país
s'explica també per la sequera i per la vegetació tan seca que hi ha.
Ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Informació
al cap de l'àrea regional dels agents rurals
a les Terres de l'Ebre, Miguel Ángel García Readygos.
Sembla que seria on l'episodi començaria amb més risc
i després hi aniria cap a les comarques del sud de Catalunya.
També la tramuntana forta a l'Empordà ens preocupa.
El vent és un factor que condiciona més el risc d'incendis actuals.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
El president de la Generalitat ha demanat
a la vicepresidenta la responsabilitat que demana
a la presentació de sumar.
Yolanda Díaz tiene en su mano que mañana
podamos estar en el acto de presentación de su candidatura.
Basta con que esta misma tarde podamos y sumar.
Firmemos una declaración en la que nos comprometamos
a celebrar unas primarias abiertas al conjunto de la ciudadanía.
Bé, l'ha revisat Díaz que la seva candidatura
no pot menys tenir i podem, que si vol que vagin junts
han de tenir pes a les llistes electorals.
Escolta'm.
Jo és president de la Generalitat.
De veritat, he75 anys de presó act saintgalè,
he G.B.
Deies que era deia queances.
View!
Escolti'm.
Durant el primer trimestre d'aquest any
han mort a les carreteres catalanes 34 persones,
gairebé la meitat durant el mes de març.
Segons dades del Servei Català de Trànsit.
De les víctimes mortals, vuit eren motoristes
i quatre vianants.
A més a més,
el nombre d'homes i dones
també es manifesta en la quantitat de ferits greus.
118 homes i 41 dones.
Esports, Maria Guixam.
A les dues, amb un Tili-B,
duel català entre el Girona i l'Espanyol.
El Girona és 12 amb 5 punts de marge sobre el descens
i l'Espanyol, 17, quart per la QA,
amb el descens de només un punt.
Aquest vespre a les 9 i per la TDT de Catalunya Ràdio,
Ells-Barça, un partit que arriba
per a les mares de l'Espanyol,
i a les dues de la TLD,
un partit de la TLD que va a l'Espanyol,
que va a l'Espanyol,
i un partit de la TLD que va a l'Espanyol.
I, per tant,
el partit de l'Espanyol,
que va a l'Espanyol,
és la que s'està treballant més públicament
en el retorn de Leo Messi.
El vicepresident esportiu Rafa Iusté
assegura que estan en contacte amb el seu entorn,
mentre que el tècnic Xavi Hernández diu
que és el primer que remarà
si hi ha opcions que l'Argentí torni.
Avui, Sabadell i Mataró disputen
busquen estrenar-se i sumar el primer títol
de la màxima competició continental.
En tenis, Carlos Alcaraz s'ha quedat sense el número 1
del rànquing mundial després de perdre semifinals a Miami
contra Siner.
Novak Jokovic recupera el primer lloc.
En fórmula 1, el campió del món,
Max Verstappen, ha fet la pol del Gran Premi d'Austràlia.
Sortirà al davant dels dos Mercedes.
Rasse l'ho farà segon i Hamilton tercer.
Fernando Alonso ha estat quart,
la cursa demà a les 7 del matí.
També avui, cursa Spring de MotoGP,
el Gran Premi de l'Argentina,
a les 8 del vespre amb transmissió al web
i a l'APP de Catalunya Ràdio.
I en futbol sala, el Barça jugarà avui
les semifinals de la Copa del Rey contra el Palma.
Partit que començarà a dos quarts de tres del migdia.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb la
hosti, Andreu.
Bé, Andreu, no?
No, perquè tenia aquí el coll.
Sí, però és que ho has fet exactament
perquè s'ha acabat la música.
Sí, però tu saps que al final el cos humà és el cos humà.
Sí, però tu has de mirar quan obren el micro o el tanquen.
Sembles Mike Navarro.
Bueno, i...
12 i 5. Tira, va.
Me siento muy contento, me siento muy feliz.
Ya es fin de semana y me pienso divertir.
Alba Riera, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Andreu Joanola, com estàs?
Què tal? Bueno, ara fantàstic.
Després d'haver-me guanyat el coll.
Alba.
Ai, no estic aquí, eh?
He patit moltíssim.
Molt fort, Alba.
Odio Galícia, no, és broma.
Avui t'has despertat a Galícia.
Si m'he despertat a Galícia, molt d'hora,
perquè agafava el primer volt per tenir-ho tot controlat
i poder arribar aquí una hora i mitja de retras.
Turbulències molt pròximes.
Vueli.
És que no...
Hi ha hagut turbulències.
Sí, a més, com que des que vas fer aquella secció
tinc cada cop més por a l'avió,
és exponential.
La gent ha de tenir por a l'avió.
Estava absolutament cagada.
A més, ha sigut d'aquelles situacions
en què tens molta pressa i tot falla.
La tia del davant és molt lenta, la cinta de l'Europort no va,
t'equivoques...
Però aquí estàs, eh?
Però aquí estic.
12.00 estava entrant.
És increïble, eh?
És que no fallo.
No, no falles, no falles.
Vaig amb xàndel, te'n recordes que un dia vas dir
que vas amb xàndel.
Jo quan viatjo vaig amb xàndel.
Vas amb xàndel, no?
Perquè has fet...
És anel·la aquí, que hi deu haver un hora i mitja, com a molt.
Però s'ha ficat còmode.
Mentre agafes aire, deixarem avui que comenci l'Andreu,
i així ens ho traiem de sobre, Alba.
Així ens ho traiem de sobre.
Faig de taloner.
Faig de taloner de l'Alba, no?
Sí, exacte, taloner.
El taloner...
És que això de...
De què?
És que ara no sé com es diu...
El pollastre, sí.
El pollastre, sí.
Bueno, això és una cosa que pot quedar gravada per sempre,
però és que de veritat que estava malament, però no passa res.
Ara estic bé i tinc una veu que és la que agrada a Catalunya.
Terrasses de bars.
Terrassetes de bars.
Avui vull parlar de terrassetes de bars.
Ara, una miqueta de musguem, pugem-la una mica a la musiqueta.
Això és musiqueta de terrasseta.
No ho sé, també podria ser d'enprobador del polenvirt.
Ara ja fa un temps que jo cada dissabte parlo amb l'Audiència
del suplement.
Jo crec que ja ens comencem a conèixer, l'Audiència i jo.
I jo sé que la setmana passada van canviar l'hora,
però a les vuit encara és clar.
A les vuit encara és clar.
I quan a les vuit encara és clar, els catalans, el nostre hobby
preferit és anar a les terrassetes.
Després de treballar, veiem que encara és clar,
no tenim ganes de tancar-nos a casa.
Llavors què diem?
Anem a fer una cerveseta, una terrasseta.
Tot és petit, sempre una cerveseta, unes tapetes, una terrasseta
i tal.
Llavors sí, si tu et proposen, anem a fer...
No, això d'una hora més és el que em dona la felicitat de la vida.
Clar, et dona això la felicitat.
Estic en una altra tapa, ja.
Tu estàs millor ara que la setmana passada?
Molt millor.
Se't nota la cara, eh?
Vinc de Galícia, per això no m'ha agradat, perquè és terrible.
Tot gris.
Però què passa?
No tot són bones urdícies a les terrassetes.
Jo porto tot el que em molesta,
tots els desavantatges d'estar a les terrassetes.
Primera cosa que em molesta molt,
totes les taules de les terrassetes ballen.
Això...
O sigui, ja venen les taules malament
i al terra el fiquen expressament irregular,
una cervesa que et portin amb un moviment,
un moviment, un petit moviment,
et caigui la meitat de la cervesa,
que totes ballen.
Arneu, sisplau, a qualsevol terrassa de bar
i comenceu a moure taules, totes ballen.
Jo no estic entenent com estem fent descobriments al planeta Mart.
Tu portes aquell trosset de cartró a la butxaca, per si de cas?
No, no, no.
Et dediques a plegar cartrós?
Ho has de demanar, hòstia, no ho veieu, que balla?
I les cadires, eh?
Això no és culpa de la taula,
és culpa del terra que és irregular, segurament.
No ho sé, eh? No ho sé, eh?
Ara ho veurem amb les superilles, que em fan una il·lusió.
El tema terrasses de Barça és un tema polític, ja,
per tant, molta cua, tot això.
I amb la pandèmia que tothom havia de prendre...
Hi havia terrasses en zones blaves, eh?
Al mig del carrer, directament.
Els sopars al carrer de les festes de les pobres,
em semblava això.
Et passava l'autobús a dos milímetres, eh?
És una cosa incomodíssima.
Una cosa que també em molesta molt,
tu vas amb una persona a menjar,
a compartir les tapes que es fiquen al mig,
i no deixa la forquilla ni que el matin.
Escolta'm una cosa. Tanta gana tens?
O sigui, hem vingut a parlar...
O sigui, tu demanes unes tapes i només et porten una forquilla.
No, no, no, no.
Jo vaig amb algú altre, per exemple, quatre o cinc persones,
i n'hi ha un del grup que no deixa la forquilla, no parla.
O sigui, s'ha acabat totes les patates braves, se les ha acabat ell.
Però, noi, quina postguerra estàs passant?
A més, fa molta gràcia quan estàs en un grup en una taula i a menjar,
hi ha una persona que està menjant molt
i tu veus que hi ha una altra persona que està explicant una cosa
i de raull va mirant com es van acabant les patates
i es la posen nerviosa perquè no li està quedant la seva passió.
Però, per exemple, amb la pandèmia, el menjar per compartir
també es va acabar de cop i ara ho hem aconseguit revitalitzar una mica,
però jo crec que es comparteix menys menjar.
Tu creus que es comparteix? Jo crec que sí.
Allà on vaig sempre és... En els teus cercles ja...
O sigui, ara ja les postres sempre es comparteixen, eh?
Jo no entenc què està passant.
Tu no t'agrada que les postres es comparteixin?
Jo estic ja fart de compartir. Tu que ets crític astronòmic.
És que soc crític astronòmic, però estic fària que tot...
Tu, el teu individualisme. No és individualisme, és...
Jo pagaré un menjar i pagaré el que vull.
Fem unes carxofes. No m'agraden les carxofes, ja us ho vaig dir un dia.
Això ens va quedar clar. Insistent.
Unes carxofes per picar amb la cervesa, però això què és?
Hosti, que són vegetarians. Bueno, no passa res.
Patates braves. He tret el tema de les patates braves.
Aquí sí que vull fer... parem, parem tot el que parem al carro.
Si esteu conduint, pareu un moment a la calçada,
perquè vull comentar-vos una cosa.
Prou d'invents amb les patates braves.
S'han acabat els invents amb les patates braves.
Qualsevol bar que aneu que fiqui a la carta les nostres braves,
braves a l'estil i el nom del restaurant, para, para.
O sigui, les patates braves són com són.
No vull... No, és que nosaltres, les patates braves,
vam anar un dia al Japó i hem donat un toc...
Les patates braves són patates braves.
Acosta molt fer-les ben fetes, o trobar-ne de ben fetes.
És molt fort dir que no m'agraden les patates braves.
Hòstia, Alba. Què és, la patata o la salsa?
La patata la trobo molt gran, m'agraden molt més les fregides,
crec que són molt més pràctiques, i les patates braves,
les mossegues, et crema la llengua absolutament sempre.
No hem vingut a menjar. A Terrasset és un lloc per parlar.
No és per menjar com si no hi hagués un demà un bufet lliure.
Llavors, ara hi ha aquesta moda de no es pelen les patates.
O sigui, ara et posen les patates no pelades.
Això no és una moda, eh? Això es diu mandra.
O sigui, no, no, clar, no comencem.
No, perquè amb aquesta regla de tres comencem a fer que...
No, nosaltres no les palem.
Bueno, a mi me les pots pelar, sisplau, perquè les no...
Us ho dic, eh, restaurant o bar que tingui les nostres braves,
marxeu. O sigui, no vull, no, vaig a buscar-ne...
Si tu vas a un bar i te les porten sense pelar,
tu dius, perdona, pots retirar-les i pelar-me-les, sisplau?
No, perquè és l'estil, és l'estil del van.
L'estil. Tema patater, molt ràpid.
Les truites de patates, que a vegades també és per convertir dalt,
però amb el tema massa crues.
O sigui, ara estem fent unes truites de patates
que s'han de menjar amb cullera.
Ens hem passat, eh? Ens hem passat.
O sigui, com sempre, sempre ens passa que quan ens agrada una cosa
fins a l'extrem i quan ja és... Posa-me la crueta.
A ella també, no?
Almenys que toqui el foc, però és que jo he obert, he obert truites,
com un colant. Però si aquest ou no està fet.
Però jo entenc que no ha de ser com si fos una espardenya d'espart.
Com si fos una espardenya d'espart. Però, hòstia, intentem.
Vale, una altra cosa, que això em va passar amb l'Alba
l'altre dia que vam sortir de fer el programa,
vam fer la secció i vam anar a un bar amb l'Alba.
Tot el dia inspirant d'i Crean, eh?
Vas a un bar i tu demanes i l'altre no demana.
Però què vol dir que no demanes? No, jo no vull res.
I no m'ho vas dir en aquell moment.
Tu estàs ocupant una cadira, tu estàs ocupant un servei d'una gent
que t'he obert un local. Fes un aigua, almenys.
Fes un aigua. No estic demanant... No, jo no faré res.
Home, que malament.
Em cau el bany, no? Si no vols, doncs vés-te'n.
Malment demano, però és veritat que aquell dia no sé què passava.
No vas demanar. Una altra cosa que em molesta.
Aquella gent que passa dues hores en una terrasseta
i demana dues cerveses.
Home, consumeix més! Hòstia!
Però quantes són per hora? Quin bon client que és l'Andreu.
No, home!
T'aixecaràs a la taula del costat i els diràs que fa mitja hora
que no esteu consumint.
És que jo crec que d'aquí poc les taules hauran de ser a zona blava.
O sigui, una hora, 10 euros, només per estar a la taula.
No, perquè si no la gent va allà i demana dues cerveses,
passa dues hores.
Si vols estar sentat amb una cervesa, t'agafes un banc,
t'obres una cerveseta i... No es pot fer això.
No veig que no hi hagi la policia. Tampoc està tota veu.
Sense alcohol. O amb un nestí, o una fanta, o el que és...
Estem fent molta publicitat, avui.
En dues hores quan consumeixes.
No! Amb dues cerveses és correcte, però demana menjar.
El tiquet mig no pot ser que en dues hores una persona només es gasti 4 euros.
No pot ser. Tu estàs ocupant allà un espai que hi ha gent
que li costa diners obrir la persiana.
Llavors, consumiu una miqueta o marxeu.
Hi ha vegades que veus que estàs fent cua per una terrassa
i hi ha gent que porta allà literalment amb un cafè sol
i et va mirant en plan, no em penso aixecar, t'esperaràs.
El tema aquest de les cues,
perquè hi ha locals que es fiquen molt de moda i es fan cues i tal,
hi ha sempre el més lleig del poble
que està veient que potser hi ha una fila de deu persones
veu que estan netejant una taula i se senten.
Se seu allà.
Però tu et penses que els altres som idiotes, que estem fent cua perquè sí?
No, si et sembla, mira, ens hem aixecat dissabte al matí
i hem dit, hòstia, què fem avui?
Doncs en lloc d'anar a fer un passeig per la Rambla de Barcelona
ens hem ficat a fer cua aquí, perquè sí, perquè ens agrada.
Prou ja, prou ja.
Una altra cosa que molesta molt, els coloms.
Home, clar, per això és un tema...
Les rates de l'aire.
No, crec que ens han perdut la por.
Home, fa temps, eh?
No, fa temps no.
Crec que per la pandèmia van agafar com a confinament...
Es van apoderar de la ciutat.
Ara mateix, si ens fotessin una guerra, ens guanyava.
És que més volen a un metre, els hi és igual, et passen pel costat.
Estan desenvolupant unes tàctiques ninja que, alerta,
els coloms s'han de fer així.
Tinc tantes coses per dir.
Les terrasses dels hotels.
Aquí sí que ara em ficarem les terrasses dels hotels.
Potser ja no puc anar a cap més terrassa d'hotel.
Quin marge teniu?
Quin marge amb les begudes i amb el...
Caríssim, caríssim.
Aquesta cervesa, 5 euros i mig.
És veritat que ara es comença a saber,
perquè jo crec que això ho hi han explicat molt poc,
que tu en un hotel pots anar a prendre una cervesa a la terrassa
sense estar-hi llotjat i ja està.
I hi ha hotels molt exclusius que no et pots permetre
passar-hi la nit perquè són caríssims,
però en canvi anar a fer una copa sí.
El que passa és que aquesta copa la pagues a 20 euros.
A preu de la nit, pràcticament pots passar-hi la nit.
És una aberració.
I els terrasses dels hotels.
No vaig mai a terrasses d'hotels.
Doncs hi ha unes vistes espectaculars.
Estan molt guais.
Estan molt guais.
El que passa és que és això que et dic.
Allà sí que jo faig la de dues hores, faig dues cerveses.
Però és que és molt car.
Està justificat.
És que és molt car.
I l'última cosa que vull dir,
a les terrasses dels bars normals,
hi ha vegades que tarden mitja hora a atendre-te.
O sigui, que sembla que et tornis invisible a dir.
Els cambrers no es toquen.
Un sol cambrer amb 30 taules corrent.
Jo no dic que sigui culpa dels cambrers.
És culpa de l'organització dels fets.
La beguda, almenys, s'ha de portar directe,
perquè la gent ve amb un asset terrible.
Per tant, terrassetes, consumeu moltíssim.
Consumeu moltíssim,
perquè la gent ha de gastar i ha de guanyar diners.
A les terrasses on l'Andreu i la Joanola
només es pot permetre una cervesa cada dues hores,
són aquests hotels on passen nits torrides, segurament.
Molt torrides.
Els encanta el sexe, la gent que ara dius.
Com ho saps?
Perquè aquest videoclip, per favor...
A més, es veu.
És una parella carnal.
Jo la definiria com una parella carnal.
De qui parlem?
La Rosalia i el Raul Alejandro.
No veus que jo soc la porta veu d'aquesta parella
i que vaig amb ells fins al final.
O sigui, tu t'atreveixes a dir que els agrada el sexe, aquest sexe.
Home!
Això es veu.
I, de fet, aguantaran més per això.
Sí? Tu veus que el sexe aguanta relacions.
Però al final, com acabarà? Malament.
It's over.
Sí, eh?
Això ja es deu a venir.
A més, ell farà mal a ella, oi?
Jo vull que m'ho donguin tot, vull el matrimoni,
vull dir, jo m'arrastro més fins al final.
Oi que ell li farà mal a ella?
Jo a ella em sap molt greu.
O sigui, jo a ella la veig molt més intel·ligent.
Això segur.
Ja se'ns esteu avançant en molts temps.
És igual que sigui molt més intel·ligent.
Jo veig que ella se'l menja. Ella se'l menja, evidentment.
Sí, amb patates.
Però és que noia, jo també soc molt intel·ligent,
i he estat amb capullos, vull dir-te.
Això pot passar i em pot tornar a passar.
Sí, no.
I em pot tornar a passar.
No té res a veure, ser intel·ligent...
Bueno, perquè ja li agrada aquest perfil, no?
Pot ser, o no, sí, pot ser.
Bé, us han agradat les cançonetes, Roger i Andreu?
Jo no m'hi he passat gaire estona,
no m'ha cridat l'atenció.
No passarà d'història, aquestes 3 cançons.
Home, jo crec que està sonant, sí.
Almenys gràcies a mi.
Això és Besos.
Recordem que la setmana passada Rosalia i Raül Alejandro
van decidir per fi fer música del seu amor
i donar-nos el contingut que mereixem, o no.
Perquè ja va haver decepcions amb aquest contingut.
Recordem que eren 3 cançons, 3 anys, 3 etapes de la relació,
i un videoclip que era el de Besos
amb un anell de matrimoni a l'escena final del casament.
Per cert, per mi, una mica cutre.
Per mi, penja aquest vídeo,
i al final, l'anell plorant,
és com demanar-li la mà a la teva parella a Roma
i fotre l'anell dintre els espaguetis
i que s'ofegui.
És un moment molt íntim que has decidit compartir amb tothom.
Jo entenc des de la part creativa
i que en el final faci música del seu amor
és el que s'ha implicat,
però aquest detallet ho pots fer d'una altra manera.
Em va semblar cutre, però és una opinió molt personal.
Però no tens la sensació que és una parella
que té una pela a cada ull?
O sigui, mira, saps què passa?
En realitat han trigat bastant a capitalitzar
i ho podrien haver fet molt abans i han esperat,
ells ho diuen, a ser una parella sòlida.
Però a mi em sembla bé que ho facin.
Si poden fer música i una gira
i estimar-se encara més...
Com ho anunciaries tu, un casament?
No ho sé.
És que és complicat, eh?
És que a l'Instagram el 98% de la gent
fa allò que ensenya...
Això encara és pitjor, eh?
T'estàs tornant a deixar en casa, Andreu?
No, jo sé que no em casaré.
Ah, si l'altre dia m'ho està explicant, això.
Jo també tinc alguns amics de l'entorn
que estan preparant bodes
i m'estan explicant la factura.
No, és això el que tira enrere.
No és un problema per la rosseria.
La factura estàndard, eh? Un casament...
50.000 cap amunt.
Estem parlant d'aquest preu, eh?
En viatge de noces inclòs.
En preu de viatge de noces inclòs.
És que és caríssim.
Hi ha gent que quan ve potser no et dona els diners que toquen.
Què vol dir que toquen?
Entenc que la gran majoria ho fa per això
d'enviar la invitació
amb l'Ivan, amb el número de compte.
Sí.
Què? És tensíssim.
A mi m'agraden molt les frases que utilitzen com per...
Ei!
Ens vols ajudar a fer aquest viatge junts?
Quin viatge junts? M'estàs demanant diners o no?
M'estàs atracant, pràcticament.
És que la idea de boda és terrible.
Els casaments són això.
Però tu pots fer una celebració de l'amor.
Tu has decidit que no et casaràs.
O sigui, no faràs boda...
I que hi ha altres prioritats que un casament.
Mira que et pega.
Tancar el plataforma cada dia.
Bàsicament.
Tornem a la Rosalba Alejandro, per favor.
Jo sí que tenen diners per casar-se
i jo pagaria per estar en aquesta boda.
De fet, tinc una amiga que potser hi va
i li he demanat que siguin els meus ulls allà dins.
Una amiga que potser va al casament?
Sí, és que jo amicodeo.
Parlem una mica del videoclip.
Aquest videoclip va generar moltíssimes reaccions.
Tornem a l'amor romàntic, ja que sabeu que venim
d'una època on ens havíem carregat
una mica l'ideal d'amor romàntic.
No, no.
Rosalba Alejandro ens ha dit que Disney is back.
Home, era un producte de Disney.
Inclus les imatges.
Era com un amor basat en els focs artificials.
Hi havia inclús imatges
que fan normalment les parelles de TikTok
que són famoses per això
i que es donen la mà, etcètera.
Performaven molt el cànon hetero.
Tiraven molt del costumisme
i era com una entrada indirecta a la seva intimitat.
A mi hi ha algú d'això que m'agrada.
Aquest bolleria em sembla com original per seva, ja ho sabeu.
Però a la vegada sí que és veritat que trobes una mica a faltar.
Si m'està transcendent la relació,
als moments de separació una llagrimeta.
No, jo volia una mica més d'intensitat, diguem-ne,
que només transmitien una sola sensació.
Una sola emoció, val?
Jo igualment el compro, aquest videoclip,
però jo estic recollint les sensacions del meu entorn.
Llavors, vaig estar preguntant a la gent del meu entorn
què els havia semblat el videoclip, no?
Em fa plorar, em genera molts rebuig.
Quants anys porten junts?
Tres, un per cançó.
Estan encara amb la serotonina pels núvols,
enamoradíssims, fa 3 anys.
Fan una mica d'enveja, també ho podem dir.
Tot és el que ens ensenyen ells.
Clar, per això és el que et deia que el videoclip
al final tu has vist aquella peça,
és una peça artística i ja està.
Estan en els tres primers mesos encara, Andreu.
Sí, això és el que ens ensenyen,
però potser hi ha un moment que no hi ha cafè a casa,
potser hi ha una discussió perquè no hi ha cafè a casa.
El que em deia és tot el que jo idealitzava
i com veia la relació amb el meu ex
i m'ha costat molt entendre que l'amor no és això,
ara no ho vull veure, semblen adolescents,
a aquesta gent el que ens ensenya és que es poden permetre
una vida molt guai però sense diners no pots tenir aquesta vida.
S'ha de dir que la majoria de gent està soltera,
la que m'ho ha dit i clarament parteixen d'una ferida
perquè en realitat...
I aquí m'ha dit, a mi se m'ha disparat l'amor romàntic
i és aquí on jo volia anar.
És veritat que tot el que fa la Rosalia es posa a la moda.
No hi ha dubte.
Per tant, tornem a l'amor romàntic,
jo estic molt a favor del romanticisme
però no del tot de l'amor romàntic.
És veritat que portem un temps que,
ja ho hem parlat més d'una vegada,
que sabotegem moltíssim les històries d'amor,
estem reconstruint un ideal de parella,
formulant altres maneres d'estimar-se
i al final la Rosalia del Roi Alejandro
ens ensenya el conte de sempre,
que és el seu i està molt bé.
Però és que ells formen part d'una gent...
Quants anys té la Rosalia? 30 n'acaba de fer, no?
Crec que estaven un parell d'anys menys que jo, 29.
Va fer els 30 fa molt poc.
M'ha agradat molt que tu et fiquessis...
30, 30.
Però, hòstia, té un any menys o dos.
És que ella forma part d'una generació
que és molt semblant a la nostra,
quan nostra vull dir de l'Andreu i de l'Alba,
que són la generació Disney, també.
Aleshores, els que tenen 10 anys menys,
aquests ja entendran l'amor d'una altra manera.
I això ja ho veig.
Però clar, per molt públic, no.
Són referents a aquest tema.
Exacte. Sí que és veritat que jo,
repeteixo, per mi s'estimen,
però per mi s'estimen.
Han fet diverses entrevistes en les que es demostra.
Però sí que és veritat que venien d'una entrevista prèvia
amb l'Ibai, que segur que és el seu cotxe emocional,
és l'única persona amb qui parlen.
Jo crec que perquè no els hi preguntes res, bàsicament.
Llavors se senten còmodes.
I és veritat que a l'Ibai, al costat del Raül Alejandro,
en aquella entrevista s'anomenava un osito.
Si diguem-ne...
Van començar a saltar una mica les alarmes,
perquè, diguem-ne,
que es va percebre el Raül Alejandro
amb certs símptomes d'una masculinitat
fràgil.
Red flags, no del tot evidents,
però una mica sospitoses.
I tics en el comportament de la Rosalia, no verbals,
que moltes ens eren familiars.
Sobretot les que hem estat en una relació
on el nostre rol ha consultit en salvar el tio.
Quan estàs en una relació, el que deia el Roger,
en la qual ets conscient que en molts aspectes
te'l menges una mica.
Però, o que saps que la relació està descompensada,
però tu estàs enamorada, enganxada i vols protegir-lo.
Saps que l'eclipses, però és més important
que ell no senti que l'eclipses.
I el que acaba passant és que cada cop que va dir una cosa
tu el mires amb cara de patiment en plan
ai, ai, ai, perdona, em sortirà ara.
Es va percebre una mica aquesta sensació
que es contrarresten en altres directes i coses.
Però aquí es va veure molt.
I jo crec que està passant una mica
el tema d'amiga obre els ulls.
També us dic que qui és?
Qui és tan l'evella de la Rosalia?
També es passa una mica això a totes.
És una pregunta que no tinc resposta.
Quina responsabilitat ser el nòvio de la Rosalia?
És una responsabilitat i em dóna sensació
que la Rosalia no sigui un nòvio de la Rosalia.
És una responsabilitat.
El seu últim disc, el seu estilisme
tira com una estètica
que se'n va més enllà dels cànons.
Em sembla que ho fa perquè vol ser el tió moló
i no el que pensem que és un matxirulo.
Però una mica se li nota.
Què en penses, Andreu?
De Raúl Alejandro què et sembla a tu?
A mi m'agrada la música.
Tot el que fa m'agrada.
Busquem Raúl Alejandro perquè jo el tinc poc sentit.
Faca desesperados.
Em sembla un artista de Butamara.
A veure, puja, puja.
Això és un tema fàcil.
Bueno.
Alerta que ara entra el bombo.
Primera vegada que la sento.
Solta aquesta.
Jo no en tinc res.
Ens la sabem tota.
La gent que sap que estem de lletrejar la lletra.
A mi, a música,
m'he ficat més Raúl Alejandro que Rosalia.
I no passa res.
No passa res.
No hi ha masculinitats.
L'artista t'agrada, està clar?
L'artista m'agrada molt.
Crec que la persona que és el que està dient ella,
que és el que podem veure,
és que en l'entrevista d'Ibai...
És que ells ensenyen realment com són
i la Rosalia se'l menja.
Ella està tota l'estona pendent d'ella,
deia si diu les coses bé.
Hi havia moments en què, per exemple,
es parlava del matrimoni abans del videoclip,
i moments en què l'Ibai els preguntava
com era treballar junts,
i ell patinava bastant.
Ell performava molt la història de...
Vamos a hacer ver,
vamos a que no pierda los nervios,
tal, tal, però, madre mía, como manda,
però des d'un punt de vista com el de Cunyat.
Red flags, estan apareixent massa red flags.
Andreu, no serà que estàs una mica espantat
per confrir-ne algú.
Segur que ens encenyen alguna targeta.
No, però és que hi ha...
Bueno, nois, escolteu-me.
Ara s'estan repartint red flags
com el que reparteix aquí fora flyers.
Serà perquè tocava.
Alba, una pregunta.
Tu creus que s'arribaran a casar?
Jo crec que sí, i tant.
Repeteixo, tenen la serotonina pels núvols.
Sabem alguna cosa del casament?
A on creus que es casaran?
Creus que es casaran a Catalunya?
No vull ficar-me una altra comú.
No crec que es casin a Catalunya.
Estaria molt bé.
Una cosa és que t'hagin comprat aquí,
però la residència és Catalunya i és Barcelona.
Jo crec que és entre Miami i Manresa, no?
Un moment, no us havia dit mai aquesta frase.
Miami i Manresa.
Un moment, és el Valles allà, no és Manresa.
Sí.
Clar, és que viure a Manresa és una cosa,
però el Valles és una altra.
A Miami viuen quan estan allà.
És Miami, eh? No és que jo no ho sé.
On teniran la Shakira? Estaran tots allà mateix.
Tots allà.
Un parell de cosetes més.
També volia assenyalar el tema del matrimoni.
Sí que és veritat que,
com a simbol mita culminació de l'amor romàntic,
com l'hem concebut, com una empresa al final,
és com la forma per validar el sistema,
i és veritat que, en aquest cas,
ha sigut una mica com, sembla molt bé que us caseu,
però fer tanta apologia d'això,
el que estem com normalitzant.
No, perquè no fer-ho, eh?
Cada cop que treuen una peça,
si tu estàs fent una peça creativa i ensenyant això,
és normal que la gent opini i entregui les seves opinions.
Si no, no la fas.
Hi ha un moment que...
Sí que segueixo mantenint aquest argument
una mica classista i racista no conscient
que tindrem amb el Raül Alejandro,
perquè molta gent és com,
aquest tio ple de tatoos, jo ho vaig dir un dia aquí,
un tio que porti cinc tatoos pot ser igual de Red Flag
que un tio que en una cita et siti a cinc filòsofs.
Sí que hi ha aquest prejudici
per al Raül Alejandro.
És veritat que a través d'entrevistes
estem veient que potser s'està complint una mica,
però escolta'm, no siguem racistes.
I serà un casament per l'Església?
Té pinta que sí, perquè ells no paren
d'enviar missatges a Déu i la Rosalia,
però és que la Rosalia també...
T'imagines que el casi no a la Sagrada Família?
Bueno, si es casen a la Sagrada Família...
I l'avet de Dime cantant Dime.
I qui hauria de convidats, no?
O sigui que si es casen a Catalunya,
això ens donarà teca,
qui creus?
Laura Roseli i Jordi Basté,
que són els que els han entrevistat de l'Stard System Català.
Però no crec que hi vagin.
Home, tu et convida...
És que m'ho estic pensant a veure si em va bé.
A mi em conviden i si tinc suplement no el faig aquell dia.
Potser et passa l'Ivan, aquesta gent,
i aviam...
Clar, aviam què has de pagar
en un casament de Raül Alejandro i Rosalia.
Ho has de pagar.
Jo crec que no has de pagar res,
però si has d'anar vestit...
No, però em refereixo ben vestit,
has d'anar guapa.
Vull dir, no, és una pressió tallar.
Hauria pogut ser molt més crítica en aquesta secció,
però no ho he sigut per si de cas.
Em volen convidar a no ser jo que perdre oportunitats.
Ui, que sembla...
Red Flag per l'Albarriera.
Gràcies, Albarriera, gràcies, Andreu General.
O voleu fer...
No.
Va, el concurs, tira, tira.
L'Hora de Llebar-se...
Albarriera i Andreu Joanola
juguen a L'Hora de Llebar-se.
Quatre noms...
Va, només un de viu i...
Tres morts.
M'ha mirat, l'Andreu, si m'ha mirat.
Alba, endavant.
Paco Ibáñez, Diana Garrigosa, Georgi Dant o Lucia Bosé?
El segon que has dit és aquest.
Diana Garrigosa.
No.Com que no?
Ja diu Paco Ibáñez, eh?
Ja està viu.
Diana Garrigosa, que és la dona de Pasqual Maragall.
Pasqual Maragall.
Digues, digues.
Ara vaig jo, eh?
Montse Pérez, Josep Blatter, Ike Turner, Urruti.
Alerta, eh?
Montse Pérez era la de Plats Bruts, no?
Torna'm a dir els quatre.
Montse Pérez, Josep Blatter, Ike Turner, Urruti.
Doncs el Josep.
Correcte.
Moltes gràcies.
Un curs de vida o mort mai més.
Adéu.
El suplement amb Roger Escapa.
Som com som i així seguirem sent.
T'atreveixes a trencar mites i estereotips?
El pròxim 2 d'abril connecta-te a l'autisme.
Des del dissabte 1 d'abril podràs gaudir d'activitats solidàries
amb família a Reu de Barcelona.
I no et perdis el 14 de maig la gran festa final a l'estació del nord.
Descobreix totes les activitats a connecta.
Les pàgines més fosques del mal que ens envalta.
El nou llibre de crims.
Pecats capitals.
A la venda a partir del 13 d'abril,
a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Som els de Catalunya Ràdio i el mundial és nostre.
Quan hi ha un mundial de motociclisme,
connectem amb l'univers MotoGP.
A l'estació del nord.
A l'estació del nord.
A l'estació del nord.
A l'estació del nord.
A l'estació del nord.
A l'estació del nord.
A l'estació del nord.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes a la cursa Esprint i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana amb Mundial de Motociclisme.
Aquest cap de setmana, el gran premi de l'Argentina.
El Mundial – El Mundial és Nostre.
A l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Com podem convertir l'epercitat en un repte?
Cap a on va?
El món de demà en comunicació?
Això és l'enguàrdia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app,
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enrique Alpena,
el Revolució 4.0 de l'Ajuntat Llevina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sar de Búndez.
Catalunya Ràdio són podcast.
Entrem a la cuina de la presó de Puig de les Basses a Figueres.
Disposem una fleca en la qual fem el bar artesanalment.
La part més complicada que tenim sempre és la logística.
La majoria són plats tradicionals catalans,
però també s'han anat incorporant plats d'altres parts del món.
El menjar el preparen els mateixos interns
i cada dia cuinen els menús per a 700 persones.
Pensem que és una cuina d'un centre penitenciari
que no pot fallar res.
Tot i que estàs a la presó, és un temps que et passa volant.
Un restaurant que aniva a la Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Això de tenir bessons té una cosa màgica,
que és que mai et ploren els dos a la vegada.
La natura és sàvia.
Primer plora un i després plora un altre.
Seix bonet.
Necessito que vinguis a fer de cangur dels meus fills.
Per molt que tu ja has cuidat molt dels teus,
si vens segur que ho tornes a reviure tot per primer cop.
El programa prepara mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres,
perquè estem tot el dia nens amunt, nens avall.
Kids XS amb Pau Villamet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
Crims.
Dolores li confessa la seva mare,
que els he matat jo, però tinc un fill i em culpa tu.
1935.
Al municipi de la granja d'Escarpe al Sagrià,
cinc membres d'una família han mort amb els mateixos símptomes.
Sembla una gastroenteritis aguda.
El derivat dels cènics fan servir com a matar rates,
mata de les rates de morrages digestives massives.
La Dolores va passar 23 anys a presó,
condemnada per enverinar la sogra, el marit, la cunyada,
el cunyat i un nebot.
Ella li deia a la meva mare,
que no volia fer el món de més
i a la meva família ho volia fer.
Va accedir a que li fes una entrevista.
El cas de l'enverinadora de la granja d'Escarpe a Crims,
amb Carles Porta.
Disponible a partir d'aquest dissabte
en podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El cas de l'enverinadora de la granja d'Escarpe a Crims,
amb Carles Porta.
Disponible a partir d'aquest dissabte en podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El cas de l'enverinadora de la granja d'Escarpe a Crims,
amb Carles Porta.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig.
A Culinarium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on-line.
Culinarium, patrocinador de l'Escarpe.
Culinarium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?
Avui, des de la Fira Rels a Menorca, quina sort, a Noguer?
No passis pena, tranquil, home, que s'hi està molt bé, aquí.
Està bo?
Bo, bo, sí.
Mira, clar, tot això és molt relatiu,
perquè a Menorca fer bo per una Fira és que estigui nublat.
Perquè, clar, què passa?
Que s'hi fot un sol d'aquells que...
La gent se'n va a la platja, se'n va als camins de cavall,
i aquí no hi ha ningú.
Per tant, avui està nublat,
i és una meravella perquè això està ple de gent, saps?
I ets a Mo, exactament?
Sí, sí, soc aquí a Mo, a la Fira Rels,
que durant tot el dia d'avui i demà
tenim un bon grapat d'activitats
tant de productors com també de cuiners i cuineres,
que no només venen de Menorca,
sinó que també venen d'altres interès.
Ara mateix hi ha una noia de forma entera
que està fent una sessió fantàstica,
i d'aquí a poc tenim Marc Gasconz,
que també farà la seva sessió,
Marc Gasconz de Llagostera, de Girona,
o tenim, eh, si te'n recordes,
el campió mundial de la xocolata, aquesta tarda.
Doncs qui?
En Cruells. Molt bé, molt bé.
En Cruells, d'aquí d'Osona.
Doncs, com que tenim setmana santa a tocar,
molta gent, també, arran de la pandèmia,
s'ha animat últimament a fer les seves mones a casa,
i tenim un concepte, que és aquesta fregidora d'aire,
que, per exemple, els bunyols,
que també es mengen molt aquests dies,
que ara es poden fer amb menys oli
també gràcies a aquesta fregidora d'aire.
Avui, nou capítol dels Estris de cuina.
Vinga, va!
De fregidores d'aire en vam parlar ahir molt fa uns mesos.
Podeu recuperar la secció i l'aplicació
al web de Catalunya Ràdio.
Però la tecnologia culinària continua, no té aturador,
i van sortint nous artilogis i estris
que ens ajuden també als fogons.
La Montse Robinat és directora general de culinària.
Montse, benvinguda de nou. Hola, molt bon dia a tothom.
Com estem? Molt bé, i gràcies per convidar-me.
Perquè l'altre dia que vas venir,
vam fer un capítol sencer dedicat a la fregidora d'aire,
que va causar sensació.
I va ser la revolució del Nadal,
perquè els reis van portar fregidores a tot el terreny.
Sembla que encara no ho ha listat tothom,
perquè encara continua l'àxit de la fregidora.
Però, atenció, perquè avui sortegem batadora amassadora,
que ara m'explicaràs què és,
amb motlles i accessoris, obsequi de culinàrium.
Si entreu ara mateix al Twitter del suplement,
arroba el suplement i ens seguiu,
i feu retweet a aquesta publicació,
entreu a la llista dels guanyadors al final d'aquesta secció,
que servirà per fer la mona de Pasqua.
Què és aquesta batadora amassadora, Montse?
Bé, la batadora amassadora és un estric a la cuina.
Té bastantes aplicacions, sobretot amb el tema de reposteria.
Tens la peculiaritat que la batadora s'aguanta sobre un suport,
ella mateixa gira les varilles,
i a tu pot deixar tranquil·lament fer d'altres tasques a la cuina.
El que t'ha de portar és això.
Ella mateixa és una batadora que té bastanta potència.
Al final són 300 watts de potència,
que necessites per poder muntar unes clares ben muntades a punt de neu
i poder blanquejar uns revells de l'ou amb el sucre.
Aquesta és la principal.
No és un aparell gaire complex, sinó que té la varilla de massar.
També serveix per fer masses de pa.
També té la varilla de massa dura i les varilles de batre.
Això és el sentit de la batidora amassadora.
No té més.
Quina diferència hi ha entre batadora i licuadora?
Bé, són aparells bastant diferents.
Dins del món dels sucs i els esmucis, l'aparella és l'aliquidora.
L'aliquidora el que fa és extreure't el suc
de les fruites i les verdures per fer els batuts.
I l'amassadora realment és massa espessa.
És per fer tot el que són pastissos, pans, pizzas...
Aquesta és la diferència bàsica.
Són aparells que no són complementaris.
L'un sense l'altre poden treballar perfectament a la cuina.
No necessites l'un per l'altre.
No què?
I per això es fa amb unes ganivetes.
Un té unes ganivetes que pot trinxar i triturar
i, a més a més, emulsionar tota la part de la fruita
o de la verdura amb l'aigua.
I l'altre amassa.
L'altre té aquesta mena de banya que va molt bé.
Una cosa és fer un pas de pessic.
Tu vols airejar aquells ous, posar-los molt d'aire,
triplicar el seu volum per afegir després la farina...
I l'altre és poguer amassar.
I l'altre és poguer amassar.
És a dir, agafar una bona quantitat de farina,
que en aquest cas, normalment, ara que s'ha posat molt de moda,
i aquesta setmana m'han regalat una mona d'aquestes,
podrien dir, de les de brioix, les que es feien abans
i que ara es tornen a recuperar,
que amb la banya, aquest aparell que hi afegiu en lloc de la barilla,
va de meravella per fer aquestes masses de brioix.
Sí, són les masses espeses.
La banya fa treballar la massa espessa.
Aquesta és la diferència també de les masses.
De totes maneres, sembla que hi ha hagut una mica de confusió,
perquè ella, els regents parlava de la licuadora,
i de la manera que el Pep parlava, diguéssim,
de la màquina de fer els smoothies,
de triturar el que és la totalitat de la fruita i la verdura.
Una cosa és licuar i l'altra és fer un smoothie o un batut.
Aquí són aparells també diferents,
de la licuadora a la trituradora, per fer els smoothies.
Pep, digues.
De fet, ara, quan parlàveu d'això de licuadores,
hi va haver al costat aquestes altres màquines
que fan això que en diuen el colprès,
que també es va posar molt de moda,
i no sé si ha baixat una mica el suflé o no d'això del colprès.
Ha baixat, Roger, ha baixat.
O sigui, va tindre un punt, també,
que l'avantatge d'aquestes màquines del colprès,
el que feien era que trituren tota la pulpa,
però no te la cremen, perquè per això no hi duen colprès.
És tritura, però no crema.
No crema, i al no cremar tota la proteïna es guarda.
Però aquestes màquines el que fan és licuar.
Per un costat et deixen la pulpa i per l'altre et deixen el suc.
Per això és una licuadora.
En canvi, per fer els smoothies,
el que aprofitem és tota la base de la fruita o de la verdura
i queda tot triturat.
Per tant, queda una massa bastant més espessa.
Una cosa tu la pots beure amb una canya xuclant
o li afegeixes un líquid, una llet vegetal,
o li afegeixes un iogurt,
però no sé si estaràs d'acord amb mi o no,
i és que en funció que la màquina tingui més o menys acceptació,
és de la quantitat de peces petites que té.
És una màquina que costa molt de muntar,
que té moltes peces diferents i no sé què,
ja fa com mandra treure-la.
En canvi, hi ha màquines com aquesta de la fregidora d'aire,
que tot plegat és treure la cistella i tornar a posar,
que això és molt ràpid, i llavors hi ha màquines...
El crockpot, què tal? A on està el nivell?
Aquesta fa molt bona feina.
Ara estem introduint un altre element de cocció.
Per la gent que no conegui la paraula tècnica,
són les cassoles. Aquesta és de cocció lenta.
Aquesta sí que és un producte que no ha estat popularitzat
i jo crec que és un bon producte,
perquè el que fa és una cocció lenta dels aliments.
I això et permet, tu la pots deixar programada
i arribes a casa i trobes l'aliment al dinar fet.
És que són bàsicament per fer les sopes,
els caldos, els rostits, aquestes coses,
que són una mica més caldoses.
I el que volen és una temperatura baixa i una cocció lenta.
Per això no hi duen olles de cocció lenta.
Aquestes realment són olles que no tenen molta complexitat.
És una resistència, hi ha dintre porta un recipient de ceràmic
i el moment de netejar és tan senzill
com treure el recipient de ceràmic, el neteges i la tapa.
Realment són estris que són fàcils de fer funcionar
Aquesta Crock-Pot, el número 1 ara mateix,
l'aparell número 1 de vendes,
continua sent l'afregidora d'aire?
Continua sent l'afregidora d'aire i amb molta diferència,
perquè és un producte que és molt innovador.
I al segon ja hi trobem aquest Crock-Pot,
aquesta olla de pressió de cocció lenta?
No, en aquest moment no.
La Crock-Pot fa molt temps que és al mercat,
és un producte que ve d'Estats Units,
el seu inventari un americà i un enginyer.
A les botigues del nostre sector,
però no ha agafat l'embranzida que pot agafar l'afregidora ni de ventros.
I el segon producte més venut quin és?
En aquest moment, jo hi posaria tot el tema
que és de fer els smoothies, les trituradores.
Perquè ara hi ha unes màquines molt petitones,
aquestes que porten el basc,
inclús ara en tenim una de petitona culinàrium,
que te la pots emportar a la feina,
te'n portes la fruita o la verdura i és tan petitona,
tu la carregues inclús amb l'USB de l'ordenador
i quan és el moment d'esmorzar, et tritures,
perquè l'avantatge de fer de la verdura i la fruita
triturar del moment és que no et perd cap tema de vitamina.
I és molt simple, al final només neteges un basc.
És un basc amb una base que porta el motor i la ganiveta
i neteges el basc.
És molt fàcil de fer funcionar i molt senzilla de netejar.
I aquest és ara el producte que jo diria
ve al bon temps, la gent es comença a cuidar,
la gent fa més consciència de la salut,
la gent es vol tornar a posar al biquini
i el que està intentant són fer dietes.
I dintre de les dietes, el tema dels smoothies i els batuts
realment ha agafat molta força.
I això és el que hem de fer amb aquestes màquines.
De fet, aquesta setmana el moment és les batidores amassadores
perquè estem amb el tema de la mona
i nosaltres a Culinarium en aquest moment
el que tenim més potenciat a dintre de xarxes i tot
és el tema de la batidora amassadora.
Però el que és el tema de les batidores aquestes
per poder fer els sucs i els triturats, els smoothies,
també és un punt molt bo de vendes.
Pep.
Montse, el crockpot, sobre quines temperatures treballa?
El crockpot pot fer, depèn del rang,
pots fer moltes coses, no?
Quin és el mínim i el màxim del crockpot?
El crockpot va fins a 90 graus,
però et pot fer una mica com la funció del runner.
Tu, que també ets tècnic, la paraula runner ja saps què és, no?
Sí.
També el runner és aquest aparell
que et permet cuinar a baixa temperatura.
Són coccions també molt lentes.
Al final és el mateix, és una cocció lenta.
La cassola del crockpot és més com una cassola
dels rostits i els sucs.
En canvi, el runner
és el que tu poses envasat al buit,
agafes l'aliment, el poses envasat al buit
i també et pot mantindre la temperatura
que et dona la recepta i et fa les cars molt més meloses,
et fa els vegetals d'una altra manera,
pots fer els ous també, no?
I la temperatura, normalment la deixes a 60 graus,
potser ho pots tindre 8 hores, collant a dintre l'envasat al buit.
Per això necessites l'envasadora, les bosses gofrades,
que són les bones per poder fer l'envasat al buit,
i això és el que et fa que et manté la temperatura.
La temperatura és la mateixa,
o sigui, la crockpot també et baixa entre 60 i 90 graus,
i això es fa una cocció lenta i llarga.
Nesca, em fas pensar, Quica,
jo ara, per exemple, que acabo de veure aquí
un xai d'aquí, de Menorca,
agafar unes bones espatlles de xai, allò talladetes,
posades aquí, amb una cabeza d'all,
una miqueta de pastanaga, una miqueta de ceba,
cobertes amb oli d'oliva verge extra,
per poder-les confitar, això que dius tu.
Dius, mira, a 60 graus,
que demà tinc gent a dinar,
i els deixes 24 hores a 60 graus,
i això és tendre i melós, que bueno, no?
Això es veu a la boca,
i sobretot si és aquest xai tan bo que tens tu aquí.
És la manera de fer...
A més, és una cuina que és molt sana,
perquè al final tots els ingredients,
tot el que porta el mateix,
els nutrients que porten els mateixos aliments,
queden concentrats perquè no es perden,
perquè tu no barreges amb aigua.
O sigui, tot queda i és com el seu mateix,
té la mateixa vitamina i proteïna, no?
Per tant, mantens tots els nutrients,
els elements que hi poses a dins,
i aquesta és l'avantatge també de la cuina de baixa temperatura,
que pot ser una cuina molt sana.
Ah, però necessites temps, no?
Bueno, però pensa que pot fer sol, això.
Sí, tu pots deixar allò posat i te'n vas a passejar al bosc.
Clar.
Aquesta és l'avantatge, no? Sí.
Sí, sí. O te'n vas de casa.
Sí, te'n vas de casa, però, o sigui,
ara em fa cosa deixar la casa buida
amb allò que vagi fent xup-xup.
Però tu saps que allò porta un temporitzador
i arriba un moment que allò s'apareix, s'ature.
Quan tu li has dit que això són quatre hores de cocció,
doncs s'ature.
Home, és que si has de passar les quatre hores davant dels fogons, no?
No, aquesta és l'avantatge d'això, no?
Que tu pots deixar que vagi fent-ho.
Si estàs per casa i vols fer d'altres tasques a casa,
doncs ho pots fer perfectament.
L'avantatge, doncs, és que ell va fent sol
i quan arribes el resultat és òptim, no?
Tens que estar pendent que si puja el foc, baixa el foc,
que sigui remeno, però el secret és perquè està tan baixa temperatura
que no es pot sobresortir l'olla,
no pot baixa, no pot besar.
És molt tranquil en aquest punt.
I és que precisament, Montse,
jo crec que si alguna cosa té de bo això,
és que a més a més, diguem-ne,
no has de patir.
Tu vols fer una cosa al foc,
evidentment al foc de gas, tu no el deixaràs quatre hores d'allà,
perquè, home, tu saps allò que vagis, jo què sé,
amb un cop de vent, que s'obri una finestra.
Avui en dia hi ha molta gent
que evidentment té cuina d'inducció, no?
Però no deixa d'estar tranquil·la.
En canvi, això, saps que és evidentment un endoll.
A mi em dóna més confiança
deixar un croc-poc, per exemple,
que es vagi fent un estofadet o un bon brau, no?
Que dius, mira, després ja hi tiraré els fideus al final,
que no pots deixar-la a una cassola.
Tot i que...
Sí, sí, amb el foc encès no pots deixar res,
perquè no hi ha res que et pugui mantindre
tan baixa temperatura, és molt més complex.
Per molt que poses el foc al mínim,
s'ha d'estar molt a l'aguall del que tens al foc.
I, d'aquesta manera, el perill que tens
és que se te'n vagi la llum de casa
i arribis i estigui el dinar per fer.
Però és l'únic perill que pot haver,
perquè una altra cosa no pot passar.
Volia obrir un altre debat, però ens el guardarem
per un altre dia, o sigui que ja em comprometo
a un altre dia a convidar la Montse,
que és el de la vitro i la inducció, diferències i avantatges,
que això sé que també ho toqueu.
Sí, aquest és un tema llarg, també, i bastant complex,
i en aquest moment té molta rellevància.
Doncs el farem aviat, ens l'apuntem.
Però... És que ens hi fixàvem,
i una de les notícies més vistes aquesta setmana, el 324,
que és un pastís de formatge imprès en 3D
i cuït amb l'Àser.
Les impresores 3D entraran també a les nostres cuines, Montse?
Jo crec que és un tema que...
Ja fa temps, també, que s'està treballant,
amb tots els àmbits, i en àmbits que l'impresora 3D
ha agafat bastanta força.
El tema de la cuina, jo crec que costarà,
perquè és un tema bastant complex.
Són aparells que valen bastants diners,
i jo crec que costarà.
I la dimensió deu ser gran, això o no?
Jo penso que és un tema més professional
que no pas domèstic.
Jo tinc la sensació, potser,
que amb tots aquests estris que gestioneu,
especialment en el culinàrium, també,
cuideu molt el disseny, i els colors,
i forma part també del disseny de la cuina, al final.
És un element decoratiu, pràcticament,
una torradora de color vermell i ben...
Però és que penso que el concepte ha canviat tantíssim,
d'anys enrere, perquè, al final,
ara les cuines formen part d'un element de la casa
on la gent hi fa vida.
Les cuines ara, les cases noves, s'integren, realment,
a la sala, i aquesta és molt la tendència.
Llavors, el que vols amb una cuina
també tindrà una certa estètica.
I amb tot el que poses a la cuina, el que vols és que el disseny s'hi edicui.
Aquest és el canvi que hi ha hagut.
Abans la cuina era un lloc al final de la casa, a l'esquerra,
amb una porta tancada, que hi havia algú que cuinava,
i ara la cuina s'ha integrat totalment, és molt més social.
És un lloc on s'hi fa reunions familiars.
Per tant, t'agrada tindre-la molt més cuidada.
Aquest és el punt de rellevància que ha donat tots aquests estris
també més bonics i decoratius.
I és que, a més a més, Roger i Montse,
hi ha diversos tipus d'impresores.
És a dir, diem 3D, però, per exemple,
avui en dia, a molts bars, ja hi ha una màquina que t'imprimeix,
per exemple, tu fas una cervesa o un cappuccino,
ja et dissenya, diguem-ne, un joc allà o unes paraules.
Hi ha d'impresores 3D, avui en dia, per exemple,
mira, aquesta setmana a l'escola n'hem tingut una,
que hem fet un bistec amb una proteïna de pèsol.
I, evidentment, aquell bistec que, tu deies,
semblava un bistec de vedella, visualment.
Una altra cosa és que després el gust i la textura s'hi assemblin,
no que cada vegada ens hi anirem acostant.
Però jo crec que tot això...
Aquest és un debat important, també,
tot aquest tema que s'està fent, que sembla i no és,
i penso que també donaria bastant per parlar,
bastant llarg i profund.
Doncs tornem a comediar la Montse Rubinat Català,
el director general de Culinàrium.
Per cert, tenim aquesta batadora amassadora en joc
amb motlles i accessòries obsequi de Culinàrium
que se l'emporta...
De seguida veurem qui se l'emporta.
La guanyadora del sorteig és la Rosa Martínez.
La Rosa Martínez, doncs, l'enhorabona.
És fàcil de fer, no?, la batadora amassadora? Sí, eh?
És molt simple, sí.
Si no, entro a la web del Culinàrium i veurà el receptes.
A veure si la podem estrenar per la Montse. Moltes gràcies.
Que vagi bé per Menorca, Pep.
Escapa, jo crec que me'l regalo i ha d'anar-hi tu,
que la portis amb un davantal i que facis la demostració.
Molt bé. Gràcies, una abraçada, Pep.
Adéu.
Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on-line.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
Para-ho!
Tenta obrir la porta, Maralva!
Que em puc volar!
T'anestegues!
T'anestegues!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les vuit,
la TDT de l'Els Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Sabem que sentir algú a prop és molt important.
Per això, a CaixaBank volem estar al teu costat
protegint el més important
i mantenint el preu de les assegurances
i l'alarma de següents directes sense pujades durant tres anys.
A la teva oficina o a caixabank.cat.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Per les assegurences Maybox.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària,
RAC, Solideo i CaixaBank.
Catalunya Ràdio.
3 minuts per arribar a l'1 del migdia.
Tarda de ràdio, tarda de tot gira, tarda d'esports.
Quina tarda, quina tarda.
En Girona Espanyol d'aquí no ha res a les dues
i podem entrar ja en Montilivi amb l'Eudald Serra i l'Eduard Solà
per saber quin ambient hi ha.
Solà, què tal? Com esteu? Bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Què? Tenim 11 no, encara, oi?
Sí, sí. Tots dos hem fet els deures.
A veure, Solà, el del Girona.
Dos canvis respecte els que van jugar l'últim partit del Girona.
L'últim partit del camp del Rayo Vallecano
és l'alineació de la segona part.
Quan el Girona va aconseguir empatar el partit,
amb Caps de Niga a la porteria,
Arnau, Bueno, David López, Javi Hernández a la defensa,
Oriol Romeu, Iván Martínez i Borja,
García al mig del camp a dalt,
Tati Castellanos i Toni Villa.
I l'Espanyol a l'Eudald?
També dos canvis respecte l'últim partit de Lliga,
el que va perdre a casa amb el Celta,
Pacheco a la porteria,
López i Sergi Gómet al mig del camp,
Vinny Sousa i Grajera al doble pivot per davant d'Ardé,
a les bandes Brelguet i Poado,
i al davant José López.
El Girona a 5 punts del descens,
l'Espanyol a 1 punt del descens.
És un partit vital per tots dos
i una tarda d'emocions fortes que viurem en directe al Tot Gira.
El Barça juga al camp de l'Elza a les 9 del vespre,
però és una tarda de l'Ater Polo.
Sí, Mataró i Sabadell.
La final catalana de la Champions, final històrica.
El Sabadell o el Mataró?
No puc dir-ho, soc neutral.
Jo sé amb qui vas, no passa res.
Crec que el Sabadell és favorit,
però el Mataró pot donar la sorpresa.
El Sabadell ha guanyat 5 copes d'Europa,
ja sabem què és guanyar la Copa d'Europa,
i el Mataró no n'ha guanyat cap.
Però ara mateix, si em fas mullar-me,
crec que el Mataró està en condicions
de tenir almenys la etiqueta de favorit.
Està jugant molt bé l'equip del Dani Ballard,
i per tant serà una final espectacular.
A més, el Sabadell, aquest lloc,
que és la piscina Can Llong,
avui a dos quarts de sis de la tarda
per fer boca abans de l'Ells Barça,
que serà el gran plat final del dia
amb la transmissió de la TDT.
Déu-n'hi-do, quina tarda.
Clupers, no ens ho perdrem. Gràcies, una abraçada.
Adéu.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte
l'hem fet possible a coordinació d'informatius,
Neus Bonet, redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Joan, Miquel Olos i Marina Dila Cruz,
producció Sara Lluvet i Sònia Olofeu,
control tècnic Marc Peyron i Macía Closes
i el control central, el Carles Monales i la Conchi Vicino.
A tot això, demà hi tornem a les 6 del matí,
i fins que faci falta.
Salut i ràdio de Catalunya.
Bona nit a tothom.