A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 1 d'octubre del 2023.
Han passat 6 anys des d'aquell 1 d'octubre del 2017
en què ho va capgirar una mica tot.
Avui en parlarem en una tertúria que compartirem amb l'Oriol Marc,
cap de Política del Nació, l'Oriol Riols del diari Ara,
l'Anna Pardo de Vera de Público i el Marc Molins, advocat penalista.
A les 10 la setmana tràgica amb el Lión Cindreu i el Toni Rodón.
A les 11 llibres, sèries i bandes sonores amb la Marina Porres.
Les converses del Roger Mas i el David Carabent.
El demà ho deixo.
Els arguments universals de la Marta Ferrer.
i avui a l'eclipsi, un nou espai,
com ja aneu coneixent aquestes últimes setmanes
al voltant de la conversa i al voltant de la nit.
Es calcula que 25 anys és el temps que dorm
una persona llarg de la seva vida, 25 anys de nits.
Avui, primer d'octubre, Carme Forcadell, a l'eclipsi.
Com és una nit a la presó?
Què se sent? Com sona?
Què recorda de la nit de l'1 d'octubre?
Es pot tornar a dormir tranquil després de passar tant de temps entre reixes?
Empararem aquest migdia a l'eclipsi del suplement
amb l'expresidenta del Parlament.
De seguida arriba el Joan Anton Català amb la Terra Esplana.
També hi posarem una mica d'ofici d'educar amb l'Elisaè Pedrosa.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu.
Fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Les negociacions per la possible investidura de Pedro Sánchez
marquen el sisè aniversari avui de l'1 d'octubre.
Sánchez recuperava ahir el protagonisme després de la investidura fallida
d'Alberto Núñez Feijó i el líder del PSOE.
Ja donava per fet un govern de socialistes i sumar,
però va tornar a esquivar una vegada més el debat sobre la llei d'amnistia.
Vamos a trabajar por una investidura real,
no una investidura postiza,
una investidura para que haya un gobierno progresista
con cuatro años más de avances sociales
y de derechos para los españoles y españolas.
Por cuatro años más de convivencia.
Núñez Feijó, de la seva banda,
treu pit per no haver acceptat les condicions
que plantegen els partits independentistes.
Aceptar imposiciones de una pequeña parte sobre el todo
conlleva que el presidente del gobierno
estará el tiempo que dure su presidencia en libertad condicional
y por eso me siento muy orgulloso de no ser presidente por ahora.
I en aquest marc els partits independentistes
mantenen l'autodeterminació en el full de ruta.
Líder d'Esquerra, Oriol Junqueras,
planteja l'amnistia com un pas més.
L'amnistia no és i no serà un punt i final
en el procés d'alliberament nacional del nostre país.
Just el contrari.
L'amnistia és una passa més.
I les hores prèvies a aquest primer d'octubre,
el president del Consell per la República, Carles Puigdemont,
remarca que no té cap intenció de girar full del referèndum.
Ja que voldríem que ens n'oblivéssim,
que ho deixéssim córrer.
Aquest diumenge torna a ser un diumenge,
un d'octubre que farà sis anys d'aquella victòria
i que tot allò que fem ha de servir a aquest propòsit.
Són posicionaments que, segons el cap de l'oposició,
portarien a un carreró sense sortida.
Salvador Illà reclama discreció
per aconseguir que les negociacions acabin en acord.
També reclama discreció
el secretari general de Junts, Jordi Turull.
No volem participar d'aquesta escalada de declaracions
ni d'això de voler insinuar que hi ha pas o abans de rams.
Turull demanava ahir no avançar res
sobre les negociacions que es porten a terme
per la investidura de Pedro Sánchez.
Al marge d'aquestes negociacions,
avui ja comencem a conèixer els resultats
de les eleccions a Eslovàquia,
on Robert Fizzo hauria guanyat,
segons aquestes últimes dades,
amb pràcticament més d'un 23% dels vots,
que són set per damunt del seu rival en directe.
Recordem que Fizzo és el candidat populista prorrus
que suposa continuar subministrant ajuda a Ucraïna.
Finalment, també explicar-vos
que els Estats Units han evitat el shutdown
a l'últim moment.
L'administració federal no tancarà per ara
després que la cambra de representants
s'hagi aconseguit un acord
per finançar el govern federal durant 45 dies més.
Es tracta d'una mesura provisional, això sí,
que evitarà enviar a casa de moment un milió i mig
de funcionaris no essencials.
Avui és el Dia Mundial de la Gent Gran.
Els suïcidis entre la gent gran
són una realitat silenciada.
Han augmentat més d'un 8% els últims 5 anys
a tot l'Estat,
segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística del 2021.
I els casos de suïcidi en aquest grup d'edat
ja representen més del 30% del total.
Des de la Fundació Amics de la Gent Gran
alerten que arran de la pandèmia
la salut mental i emocional dels avis
han pitjorat molt,
ho explica el seu president, Albert Quilés.
Ara estem davant d'un altre escenari
completament diferent,
on les persones estan en una situació
de salut mental i emocional
molt més complexa,
molt més delicada,
i això segurament pot explicar
per què la situació dels suïcidis
està incrementant.
I en un altre ordre de coses,
avui és el Dia Internacional del Cafè,
una de les begudes més consumides al món
i la segona mercaderia més comercialitzada
al planeta per darrere del petroli.
Aquest últim any s'han consumit al món
més de 178 milions de sacs de 60 quilos de cafè,
que és com es mesura aquest producte.
Els més cafeters del món són els finlandesos,
que es prenen unes 4 tasses de cafè al dia,
12 quilos per persona i any.
A Catalunya se'n consumeixen poc més de la meitat,
segons Carlos Gotor,
que és el president del Gremi de Cafè
de Torredors de Catalunya.
Un consum mig aproximadament.
A Catalunya, doncs, unes 2,2 tasses
per persona i dia.
I va continuant el creixement
del consum de cafè.
El cafè cada vegada està més de moda,
cada vegada trobem també més oferta.
La pel·lícula Gallega o Corno,
de Geione i Camborda,
ha guanyat la conxa d'or del Festival de Sant Sebastià.
Camborda ha fet història en convertir-se
en la primera directora espanyola
a aconseguir aquest guardó.
La cineasta, molt emocionada,
ha volgut dedicar el premi a les precursores,
però també a les que seguiran el seu llegat.
Y qué importantes son los referentes,
las que abrieron camino y nos iluminaron.
Un poquito esta especie de nebulosa,
que es la vida,
y a través del cine
y otras artes nos enseñan un poquito más.
me gustaría compartir este premio
con todas esas cineastas
que están por venir
y que serán referentes para las siguientes.
Es que ricasco.
El cinema català també ha rebut
dos importants reconeixements
al Festival de Sant Sebastià.
L'actor Joby Keuschkerian
ha rebut la conxa de plata
la millor interpretació de repartiment
pel seu paper
A un amor,
dirigida per Isabel Cuixet.
Mentre que el també català,
Juan Antonio Bayona,
ha recollit el premi del públic
per la seva última pel·lícula,
La Sociedad de la Nieve,
amb una nota rècord de 9,23.
I en esports,
el Girona ha perdut 0-3
contra el Real Madrid
i cedeix el lideratge de la Lliga
a l'equip blanc.
El descompte Nacho
ha estat expulsat en vermella directa
després d'una forta entrada
sobre Porto,
que ha abandonat el camp en llitera
i l'han traslladat a l'hospital.
Avui diumenge,
a tres quarts de vuit del matí,
cursa llarga del Gran Premi
del Japó de MotoGP.
Jorge Martín,
a només vuit punts de Peco Banyaia,
la general sortirà des de la pole
per davant de Banyaia i Jack Miller.
La cursa de Moto3
l'ha guanyada el pilot
del País Valencià i Jaume Macià,
que és nou líder en solitari.
Avui diumenge,
clàssic a la Lliga CB de bàsquet
Madrid-Barça,
al Bissing Center
a dues quarts de set de la tarda
i també juguen
la resta de catalans.
Granada-Bàsquet-Girona,
Joventut Gran Canària
i Breogan-Manresa.
I el temps avui també serà notícia
per la forta calor
ja entrat el mes d'octubre.
Molt probablement
es poden batre rècords de calor
al Pla de Lleida
i potser a la Vall de l'Ebre,
a la Catalunya central
i al Pirineu.
Temperatures de dia
entre els 30 i els 35 graus
com si fos el mes d'agost.
Temps ha assolellat
a tot el país.
Cat Ràdio
és més que una ràdio.
Les Teresines
pim-pam-pum
El llindar
Gent normal
Tenim paraula
Parça reservat
Ja m'entens
Polo Oguarriga
L'última bruixa
Comarcal 947
Avui creu el llindar amb nosaltres.
Bé, ja m'entens.
A veure, què va passar?
Això és de Calaix
perquè des del Brexi...
Oh, de Calaix
doncs no hi havíem pensat.
Arribarem a la frontera de seguida.
El riu baixa molt poc.
Catalunya Ràdio
és líder en podcast en català
i celebrem aquest dissabte
el Dia Internacional del Podcast.
Benvinguts a la gran factoria de l'àudio.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Som Podcast
És per tu que has canviat
Els teus gestos èpics
inspiren Zurich assegurances
per ser millors.
Per això,
contractant ara l'assegurança
de cotxe elèctric o híbrid
pots guanyar un cotxe Fiat 500 híbrid.
Consulta amb les condicions
a Zurich Bonest
i fem-ho èpic.
Zúric
Pren nota!
El diumenge 8 d'octubre
celebrem la festa solidària
del periódico Alzó
a favor d'Aprenem Autisme.
Compra les entrades
a un preu especial
de 8 euros als infants
i 12 euros als adults
i ajuda a millorar
la inclusió de les persones
amb autisme.
Passa un gran dia en família.
La solidaritat i els petits
seran els protagonistes.
T'hi esperem!
El suplement
des que surt el sol
fins a l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som el suplement
Som a Catalunya Ràdio
cada diumenge
una temporada més
l'ofici d'educar
amb l'Elisabeth Pedrosa.
Som-hi!
L'ofici d'educar
a Catalunya Ràdio.
El documental
Les Nossos Joss Floig
tracta sobre casos
de persones racialitzades
que moren sota custòria
de l'Estat
aquí a l'Estat espanyol.
I són diversos casos
que ens permeten
explorar
i parlar sobre el debat
de l'existència
d'un racisme sistèmic
en els cossos policials
i en si mateix
a l'Estat espanyol.
Vam agafar casos
a diversos llocs
de la geografia
de l'Estat espanyol
amb diverses casuístiques.
Casos de persones
que moren
en centres d'internament
de persones estrangeres
gent que moren
en comissaria
gent que moren
en detencions al carrer
que per tant
s'assemblen bastant
al cas de la mort
de Joss Floig
dels Estats Units
quan es produeix la mort
l'assassinat de Joss Floig
dels Estats Units
es produeixen manifestacions
arreu de Catalunya
i arreu de l'Estat espanyol
i els col·lectius antiracistes
surten al carrer
i denuncien
la hipocracia
de la societat
catalana i espanyola
han denunciat
el que succeeix
als Estats Units
però no estan denunciant
els casos similars
que han succeït
de l'Estat espanyol
nosaltres el que fem
és recollir aquesta queixa
i recollir aquesta denúncia
i a través del llenguatge
periodístic
doncs explorar
què és el que ha succeït
en aquests casos
i convertir-ho en un documentat
per plantejar aquest debat
en el si de la societat catalana
simplement
Benvingudes a l'ofici d'educar
hem sentit el periodista
Marc Almodóvar
autor dels nostres
Joss Floig
de toc
és la xerrada
que fan moltes famílies
racialitzades
als seus fills
als Estats Units
per evitar que acabin
detinguts
o morts
a mans de la policia
i no només es fa
als Estats Units
la xerrada
perquè això també passa a Europa
sense anar més lluny
a França
el Nahel
de 17 anys
el van matar
d'un tret
en un control policial
l'antídot
és pedagogia antiracista
defensa
l'activista
Desiree Bela Lovete
per parlar
de pedagogia antiracista
ens acompanyen
Desiree Bela Lovete
activista compromès
amb el feminisme
i l'antiracisme
autora de Color Carn
i Ponte a Punto
para el Antiracismo
Lídia Casanovas
educadora
i facilitatora
de la cooperativa
Fil a l'Agulla
i Fatija El Muali
tècnica d'acollida
llicenciada en Econòmiques
i doctora de la UAB
en Ciències de l'Educació
activista antiracista
i investigadora
en termes d'immigració
educació
i racisme
i acabarem
amb Com a Ducu
amb la psicòloga
Lara Terrades
L'Ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa
La societat masclista
també és racista
Desiree Bela Lovete
Avui a l'Ofici d'Educar
Pedagogia antiracista
Desiree Lídia Fàtia
Benvingudes
Escriu la Desiree Bela Lovete
A Espanya i Europa
la societat majoritàriament blanca
viu amb la il·lusió
que als països europeus
no hi ha racisme
i que només hi ha racisme
als Estats Units
però no és així
el sistema porta el racisme
de fàbrica
i se'ns eduquen el racisme
i per tant
totes les persones
necessitem educació antiracista
per identificar-la
tu també
diu
ella
tot i que tinguis
una filla adoptada
o un company de feina africà
o hagis fet voluntariat
en una ONG
i afegeix
no n'hi ha prou
de no ser racista
cal ser antiracista
afegint que la Desiree
ha escrit
també ser mujer negra
en Espanya
i minories
històries de desigualtat
i valentia
Desiree
com es pot protegir
els fills racialitzats
del racisme
li pregunto
a la Desiree
després li preguntaré
a la Fàtia
desiré
Gràcies per convidar-me
és difícil
protegir
les nostres criatures
contra el racisme
perquè
per més que
les mares
o les famílies
racialitzades
fem la nostra part
hi ha
una part
que perpetra
i si aquesta part
no s'educa
per deixar de perpetrar
no fem res
és com
si
si canviem
l'eix
i parlem
de feminisme
és com
si sempre
posem
tot el pes
i la responsabilitat
de no patir
agressions
masclistes
en les dones
ja hem après
que això
no funciona així
i que els homes
s'han d'educar
s'han de formar
i han de deixar
de ser masclistes
doncs en aquest cas
les persones blanques
s'han d'educar
s'han de formar
per deixar de ser
racistes
i així
deixaran de ser
una font
de perill
i de violència
cap a totes
les persones
racialitzades
i tot i així
tu has fet
la xerrada
diguem-li
xerrada
de toc
a les teves filles
sí
i què els has dit
és diferent
del context
dels Estats Units
però
per exemple
les meves filles
que ara ja tenen
14 i 16 anys
elles saben
que no poden
sortir de casa
sense el DNI
el DNI sempre
a la butxaca
sempre
sempre
perquè
sí que és veritat
que a partir dels 14 anys
és obligatori
dur el DNI
però
a una persona blanca
no la pararan
sense més
pel carrer
per demanar-li
i a les meves filles
com que són afrodescendents
sí que els hi poden demanar
i el fet
que no el portin
pot suposar
una font
de problemes
per elles
llavors
elles saben
que de casa
no es pot sortir mai
ni que sigui
al carrer de sota
a comprar el pa
sense el DNI
perquè mai no sabem
i sobretot
és aquest exercici
de fer que prenguin consciència
que per ser persones racialitzades
per ser dues noies
afrodescendents
la relació
amb la policia
i amb els cossos
de seguretat
és complicada
Fàtia
com es pot protegir
els fills racialitzats
del racisme
igual que la
deseri
en el meu cas
jo tinc homes
dic homes
perquè ara ja som majors d'edat
els tres
i en general
els homes
d'origen marroquí
en aquest cas
que en la societat
els denominen
moros
tots sabem
que són
molt estigmatitzats
llavors
com diu
la deseri
des del primer moment
amb el DNI
en la butxaca
per molt que no
sigui obligatori
i com a famílies
ens trobem
en el delima
de
d'una banda
vols que els teus fills
visquin
la seva
enfantesa
enfància
en general
segur
protegit
i desfrutar-la
però d'una altra banda
sents també
l'obligació
de fer-li
de crear
en ell
la consciència
que no està
en un país
en un espai
en un
espai
no només
un espai concret
vull dir que
no està segur
en cap espai
i malauradament
inclús
l'escola
llavors
és una feina
molt dura
que hem de dur
a terme
perquè ens trobem
sols i soles
com ha dit la companya
i la contradicció
com deia
aquest fragment
de la Desiré
és que creiem
que no som racistes
i dius tu
Desiré
s'ha de parlar
de racisme
sí
hi ha gent que creu
que parlar
de racisme
genera més racisme
no
jo em trobo
moltes vegades
que hi ha gent
que em diu
que tu
Desiré
el que has de fer
és deixar de parlar
de racisme
però
si no parlem
de racisme
si no aprenem
a identificar-lo
com podrem gestionar
totes les conseqüències
que genera
aquesta opressió
per tant
anem de parlar
ens hem d'informar
i ens hem d'educar
i de nou
com sentíem
el tall
com que
normalment
hi ha
una
identificació
molt concreta
del que és
el racisme
sobretot
de la part
més visible
més gràfica
més socialment
condemnable
i que està
molt relacionada
amb com
s'expressa
el racisme
als Estats Units
perquè hi ha
una influència
molt gran
de la indústria
cinematogràfica
i televisiva
creiem que
només és allò
i no
hem d'aprendre
i hem d'entendre
que el racisme
al nostre context
es manifesta
d'unes altres maneres
Fàtia
tu has percebut
tu has fet una recerca
però la vegada
abans m'agradaria
també afegir
una cosa
que en el cas
sobretot
de les persones
migrades
la societat
en general
espera que siguin
agraïts
i agraïdes
i no
queixant-se
del racisme
a sobre que
us hem deixat entrar
al nostre territori
de drets
i de benestar
doncs ara
us esteu queixant
i una part
també important
de la societat
pensa
que ens victimitzem
perquè
pensant
que traiem
profit
d'aquesta victimització
Fàtia
tu
jo ho deia
has fet una recerca
i tu has percebut
per part de les famílies
d'origen immigrant
a l'escola
també a la societat
en general
desigualtats
discriminació
tractes hostils
barreres
desconfiança
islamofòbia
tot això
tu has percebut
a veure
no és una percepció
si parlem
d'investigacions
i estudis
que no és
només
fet
l'investigació
meva
és
una tesi
que ve
per complementar
parts
que encara
no estan
estudiats
per
l'acadèmia
aquí
i en molts llocs
del món
llavors
estem parlant
d'una evidència
científica
demostrada
per
molts estudis
no només
una percepció
i
tot el que expliques
barreres
discriminacions
islamofòbia
racisme
i no només
a tota la infància
racialitzada
no
un col·lectiu
concret
llavors
que
moros
mores
persones negres
gitanes
tots aquests
es queixen
del mateix
i a més
la pràctica
racista
té
un mateix
patró
a tots
aquests col·lectius
és que no
és una casualitat
sinó que és
sistèmic
és una estructura
i Lídia Casanova
es defila l'agulla
els blancs
no som conscients
de totes
moltes vegades
de tots aquests
micro racismes
que podríem dir
tu també has entrat
a l'escola
i també has estat
testimoni d'això
absolutament
nosaltres
les persones blanques
el primer de tot
és que
no ens importa
el racisme
perquè no ens afecta
les persones blanques
pel privilegi blanc
que tenim
som cegues
aquest tema
llavors no
passem
no ens involucrem
i a més a més
som negacionistes
vull posar un exemple
tirant del fil
del que de la Desiré
nosaltres al fil a l'agulla
fa 14-15 anys
que començàvem
a entrar a les aules
per treballar
tot el tema
del masclisme
i de la prevenció
de les violències
allà nosaltres
trobàvem negacionisme
que això
que què ens inventàvem
que érem unes exagerades
fa 15 anys
i vam començar
amb molta altra gent
evidentment
a crear cultura coeducativa
i a canviar una mica
l'escola des de dintre
des de les creences
del professorat
ens passa exactament
el mateix
amb el racisme
primer que és un tabú
m'alegro molt
que en parlem avui
perquè com que costa
parlar-ne
precisament per això
perquè les escoles
i instituts
estan formades
per persones blanques
que simplement
anem com negant
el fenomen
puc parlar molt més
d'exemples concrets
i si vols
anem entrant
però evidentment
que cada dia
entrem a moltes aules
i instituts
d'arreu de Catalunya
i ens trobem
la discriminació
forma part
és el dia a dia
vivim en un sistema
violent
i per tant
a l'escola
el tenim reflexat
i evidentment
que cada dia
veiem
actituds
i pràctiques
racistes
Això és molt problemàtic
perquè jo em trobo
moltes vegades
amb equips directius
que ho neguen
però després tenim
intents d'autòlisi
criatures
que han de canviar
d'escola
per tot aquest tema
llavors
o es parla
i es dissenyen
protocols
per atendre
l'assetjament racista
o no ens en sortirem
Avui a l'ofici
d'Educar
Pedagogia Antiracista
M'ensenyeu
a pensar un món millor?
El racisme
continua sent
un tema tabú
del qual fa por parlar
i que genera
molt de dolor
Desiré Bela Lovede
Doncs la Desiré
parla del dolor
que causa el racisme
en les persones racialitzades
de la supremacia blanca
que aquesta paraula
jo crec que als blancs
ens incomoda molt
i que una part del poder
es basa en la seva invisibilitat
i poses l'exemple següent
a moltes persones negres
ens passa que quan pugem
a algun transport públic
el nostre accident del costat
acostuma a quedar buit
Sí
Aquesta supremacia blanca
aquests privilegis
que comporta
i com parlar-ne
en què consistiria
una educació antiracista
una pedagogia antiracista
com se n'hauria de parlar?
on se n'hauria de parlar?
Se n'hauria de parlar
a tot arreu
l'educació antiracista
ha de ser transversal
perquè em fa l'efecte
que moltes vegades
posem molt el pes
a l'escola
i sí
però no és l'únic àmbit
on es necessita
perquè si per exemple
la gent
que fa polítiques
no fa polítiques antiracistes
des del govern
des dels governs
tampoc es podran
produir els canvis necessaris
perquè aquestes polítiques
siguin una realitat
i hi hagi
una normativa
unes lleis
per protegir
les persones
que patim
posa'm un exemple
d'una política antiracista
que creus que seria essencial
perquè ara
tu em dius això
i jo penso
sí, però què?
jo no soc politòloga
però per exemple
penso
en l'àmbit
professional
bueno
penso en molts àmbits
no?
penso en polítiques
educatives
i crec que
s'hauria de refer
el currículum
escolar
per afegir
les aportacions
de persones
racialitzades
perquè tot el que
s'aprèn
a l'escola
és el que han fet
persones blanques
europees
o occidentals
amb la qual cosa
ens perdem
moltíssimes coses
això d'una banda
d'una altra banda
per exemple
quotes
quotes
per determinats
sectors professionals
igual que
en un moment
es van plantejar
les quotes
per donar
cabuda
a les dones
o a les persones
amb algun tipus
de discapacitat
o capacitats
diferents
perquè
doncs ho plantegem
això també
no?
és a dir
hi ha
molts àmbits
les polítiques
són tantes
que afecten
la sanitat
el personal
sanitari
ha de tenir
una formació
per poder
reconèixer
moltes
de les afeccions
i de les malalties
que afecten
les persones
racialitzades
perquè com que
tot el que s'estudia
s'estudia
sobre cossos
masculins
i blancs
això deixa fora
entendre
com es manifesten
determinades
enfermedades
en altres cossos
és a dir
necessitem
una revolució
i necessitem
aquesta
perspectiva antiracista
en tots els àmbits
Fátia
jo vull afegir
punts
sobre les coses
que s'han dit
el racisme
no només
causa dolor
sinó
malalties
mentals
i físiques
i això
malauradament
encara
no s'està
no rep
tractament
en el sistema
de salut
català
espanyol
perquè encara
no es reconeix
el racisme
com a també
font
que causa
malalties
i això
ho estan
vivint
ho estan patint
persones adultes
però a mi
personalment
em preocupa
que ho visquem
com a persones adultes
però
el que més
em preocupa
que ho estan
vivint
nanos
i
la infància
en general
i que després
a l'hora
de fer el diagnòstic
es posen
com a
orígens
d'aquestes
malalties
coses que no
tenen res a veure
amb l'origen
real
dels tros
posa'm un exemple
de malalties
que puguin
com a exemple
perquè ho entenguem
personalment
penso
per exemple
que
allò que s'explica
moltes vegades
en les escoles
que
tenim un percentatge
superalt
superalt
i ho estan
evidenciant
els estudis
acadèmics
de nens
amb
hiperactivitat
i falta d'atenció
jo per mi
personalment
no el tinc
ara
no tinc
les dades
les dades
però
per mi
una part
explicativa
d'això
és el tracte
la mirada
i els comentaris
que
rep
aquesta infància
en
diferents espais
ho he dit
abans
l'escola
el pati
el parc
i a tot arreu
els missatges
dels mitjans
de comunicació
i a tot arreu
això
fins ara
els psicopedagogs
que
atenen
aquesta
infància
encara
no ho tenen
present
puc sumar
sí
i tant
m'estava venint
exemples clars
que he viscut
en el dia a dia
que he acompanyat
a professorat
també
en aquestes situacions
difícils
en el que
hi ha nens
i nenes
que
el professorat
té errors
d'atribució
en casos d'assetjament
estic parlant
que
venen molts casos
al cap
de nens i nenes
que se'ls acusa
com persones
que han perpetrat
i que han fet mal
quan
vas rascant
i escoltes
els testimonis
d'aquests nens i nenes
de les famílies
i escoltes
a l'historial
de patiment
d'aquesta criatura
o d'aquest jove
i te'n dones compte
que aquest nano
s'estava defensant
com podia
de tota la violència
sistemàtica
que estava rebent
en el dia a dia
i llavors
això és molt important
i està molt
resset
amb el que està dient
la Fatia
Fatia
què més?
jo ho dic també
perquè
jo estic en contacte
permanent
amb professionals
que estem
en el sector públic
en general
i com a treballadors
i treballadores
del sector públic
veiem
cada dia
barbaritats
barbaritats
llavors
una forma
que tenim
com a mecanisme
de defensa
psicològica
és intentar
moltes vegades
allunyar-te
del que s'està comentant
del que s'està
llavors
llavors això
dia
rere dia
comences a tenir
més o menys
vull dir
com no està
i aquest
no està
en aquell moment
de
de
de converses
racistes
jo m'imagino
que
aplicant això
a la infància
és la falta d'atenció
no sé si
m'he explicat
i després
una altra cosa
la Disire
diu que
necessitem la quota
i professionals
racialitzats
d'entra
de
de molts espais
per ser com
el Mirai
també
per la infància
que està pujant
i
també ha sigut
i és
la nostra demanda
des de fa
molt de temps
però
últimament
estic veient
per exemple
en el
en el món escolar
sobretot
que estan entrant
joves
nois i noies
racialitzat
a les escoles
i veig
que les escoles
fan servir
aquestes
mestres
aquests mestres
no només
de mestre
mestre d'inglès
o mestre d'est
sinó
de mediador
d'intèrpret
i després
de mestre
d'integrador
llavors
bueno
jo
això li dic
als professionals
de 3x1
vull dir
tu entres
com a
com a professor
però després
t'encarreguen
molt més tasca
del que et toca
tu
llavors no és
aquesta la nostra demanda
la nostra demanda
és que aquest professional
si és mestre
ha de ser mestre
i per les famílies
i per els infants
ha de ser mestre
perquè jo em trobo
amb famílies
que em diuen
bueno la regida
la regida
que jo no sé exactament
si és interpret
o és mediadora
o és professora
o és el que
això un
l'altre
moltes vegades
les escoles
intenten
obligar
i ho dic
amb boca ampla
perquè també això
està
demostrat
amb estudis
i si vols
després
ho puc passar
aquests estudis
obligar les famílies
a escollir
un recorregut educatiu
per als seus fills
que la família
no
bueno no accepta
i com no accepta
l'escola
fa servir
tot el mecanisme
que té
a l'abast
serveis social
i altres serveis
per pressionar
aquesta família
i també
quan dius un recorregut
que no vol
què vols dir?
abans d'explicar
això
per continuar
amb el tema
del professional
racialitzat
dintre del sistema
que hi recorren
aquest professional
aquesta mestra
per explicar-li
amb la seva
lengua materna
que hagi de fer
el que li demana
a l'escola
i llavors
aquest professional
es troba entre
els seus caps
que és la directora
el director
i el que sigui
i la família
llavors aquí
per molt que no estigui
d'acord
amb el que li està
demanant l'escola
ho ha de complir
perquè si no
ja sabem
les represàries
i també aquí
els professionals
racialitzats
que estem
que estem treballant
en aquest sistema
sabem perfectament
quan fem
aquestes denúncies
de què comporta
això
sobre la nostra
carrera professional
i sobre la nostra
presència
en aquest sistema
en quant
a la carrera
educativa
els estudis
torno a dir
estan demostrant
que
moltes vegades
l'escola
sobretot
a nivell d'institut
perquè és
quan es fan
les derivacions
deriven
a la infància
racialitzada
en general
i aquí
quan dic en general
estic parlant
dels infants
afrodescendents
de
gitanos
racialitzats
en general
sobretot
que no s'oblidi
el tema
dels gitanos
perquè moltes vegades
la gent
relaciona
aquests altres
amb els
procedents
de la immigració
no
aquí també
tenim el col·lectiu
gitano
que està rebent
el mateix
que nosaltres
i que porta
molt més sigles
rebent això
llavors
tenim
aquests joves
que estan derivats
cap a formació
en professional
però no
qualsevol
formació
en professional
sinó
aquelles
concretes
que tots sabem
en una societat
que també
és classista
donde
els vas situar
a nivel
laboral
en el futuro
avui
a l'ofici
educar
pedagogia
antiracista
en temps
de suplement
a Catalunya Ràdio
cada vegada
hi ha més alumnat
racialitzat
que no troba
a les aules
persones com ells
des d'una perspectiva
positiva
desiré
Bela Lovede
el Marc Almodóvar
que l'hem sentit
al principi
és periodista
és autor
dels nostres
George Floyd
li hem demanat
si hi ha una violència
policial
racialitzada
també a casa nostra
i si no
és aïllada
nosaltres
durant la realització
del documental
més enllà de constatar
els nombrosos casos
de violència
policial
racista
el que sí que vam veure
és l'absència total
d'aquest debat
en certes esferes
de l'estat
ja sigui en la judicatura
ja sigui en la política
o ja sigui
dintre els mateixos
cossos policials
quan nosaltres plantejàvem
si l'estat espanyol
era un estat racista
o si hi havia
un racisme sistèmic
a l'estat
aquesta gent ens deia
no
nosaltres racistes
com hem de ser racistes
hi haurà gent
que sigui racista
però nosaltres
no som racistes
no s'havia debatut
en profunditat
què significa
el racisme en realitat
i si bé
doncs podíem veure
amb facilitat
la necessitat
de feminitzar
la judicatura
per no tenir
una justícia masclista
no veiem que això
fos necessari
per exemple
en una qüestió de raça
i això és un tema
que sí que ens portava
a la resposta aquesta
de creure
que el racisme sistèmic
està molt més arrelat
del que ens pensem
bàsicament perquè
són unes preguntes
de si som racistes
que en bona part
d'aquestes institucions
no s'ha plantejat mai
i és un debat
que no existeix
quines són les preguntes
desiré
que ens hem de fer
per saber
si som racistes
jo crec que
el punt de partida
hauria de ser
entendre
que el sistema
ja ens dona
aquest racisme
per tant
com que ens hem educat
en aquest sistema
tenim
és a dir
moltes vegades
dir
som racistes
és el que
a la gent
li genera
molt rebuig
potser si parlem
de tenir
conductes
o comportaments
perquè
la majoria
de la gent
no és 24 hores
al dia
racista
la majoria
llavors
és entendre
que
vivim
en una societat
que fa
que tinguem
en moments
concrets
determinats
prejudicis
viaixos
estereotips
que són
discriminatoris
per com
se'ns ha educat
i perquè
la història
ho porta
posa'm un exemple
ja sé que
tota l'estona
us demano exemples
però posa'm un exemple
o sigui
jo
quins viaixos
puc detectar
de mi mateixa
com penses
sobre
una persona
racialitzada
quan la veus
o per exemple
hi ha gent
a la que li sobta
veure
persones racialitzades
en espais
on no se'ls espera
atenent
a una administració
pública
o en un lloc
de mestre
de docent
són aquestes
aquestes coses
que et criden
l'atenció
de
ai
quan sents
una persona
racialitzada
parlant català
que
a moltes
persones
racialitzades
ens feliciten
perquè parlem català
llavors
tot això
és indicatiu
d'una creença
que les persones
que són
d'aquí
perquè jo
quan dic
que soc d'aquí
a mi se'm nega
que sigui d'aquí
d'aquí
d'aquí
d'aquí
d'on
des de quan
llavors
existeix aquesta creença
que les persones
que són d'aquí
són d'una manera
determinada
però no són com jo
llavors
és sempre aquesta alterització
i aquesta estrangerització
constant
de les persones racialitzades
i quina és la mirada
que voldríeu
i la comunicació
que voldríeu rebre
que no és aquesta
que ens estàs dient
a veure
jo torno
endavant
hem de diferenciar
entre nosaltres
com a persones
jo com a Fàtia
la Isabel
i després nosaltres
com a persones
que formem part
d'un sistema
llavors nosaltres
com a persones
que formem part
d'aquest sistema
estem reproduint
el racisme
d'aquest sistema
o
al contrari
estem intentant
frenar
frenar-ho
i fer plantejaments
que corregeixen
aquesta situació
a mi m'agradaria
per exemple
preguntar-vos
aquí
com a mitjà
de comunicació
quantes persones
racialitzades
teniu aquí
treballant amb vosaltres
llavors
d'aquí comença tot
prendre consciència
que aquí
teniu poques persones
o començar
a corregir
això
després
els programes
fer tota una revisió
dels programes
que teniu
perquè
nosaltres
quan ocupem
un lloc
estem assumint
una responsabilitat
per canviar
la realitat
que estem vivint
nosaltres
com a dones
allà on siguin
hem de ser
en contra
de la violència
de gènere
a mi no en val
si jo
com a Fàtia
estic a casa
i no treballo
això
amb els meus fills
i amb el meu entorn
vull dir que jo
si estic en el lloc
de treball
ho assumeixo
amb més contundència
però també
si estic
en el meu lloc
privat
de casa
també
i si estic
al carrer
i si estic
a tot arreu
llavors
això
en el cas
vostre
com a feina
en aquest cas
és revisar
tot el
tot el
tot el
que esteu fent
i
i
i us agraeixo
molt
aquesta iniciativa
que jo crec
que és pionera
no
en donar
aquest espai
l'espai d'avui
per poder
parlar
i tractar
aquest tema
sí
Lídia
sí
només per sumar
com que ara
la Fàtia apuntava molt bé
com que ara els mitjans
i pensava
mira
com a persona blanca
doncs m'enduc la pregunta
cap a les persones blanques
que ens estiguin escoltant
moltes vegades
ens ofenem
no
com deia la
la desireans
és que m'estan dient
que soc racista
i jo no ho vull ser
perquè
la majoria de persones
hi ha gent que li agrada molt
ser racista
però
hi ha una gran part de gent
que és com
no jo
ara m'estic incomodant
i em sento com molt
molt incòmode
perquè m'estan dient això
doncs tranquil·lament
és assumir
que vivim en aquest sistema
i dir
doncs mira
quina part
potser no compro
que el 100% de mi és racista
però quina part de mi
sí que ho és
i tenir una mica
aquest diàleg
i la pregunta per mi
és
o la que vull disparar
és
com ets de racista
en quins espais
mira
ara que estic
en un moment de criança
en el parc
m'estic barrejant
amb altres famílies
que no són blanques
i li estic donant models
a la meva criatura
en què hi hagi diversitat
aquí tenim una clau
molt important
des de les famílies
des de l'escola
llavors crec que tenim
i és un deure
i és una responsabilitat
que hem de canviar
hem de fer-ho diferent
anem molt tard
Què feu des de la cooperativa
Fil i l'Agulla
pel que fa a la formació
de docents
pel que fa a la formació
d'alumnat
per ajudar a detectar
aquesta situació
de racisme
Val
una cosa és
quan entrem a les aules
sobretot entrem
hi ha situacions
bastant escalades
i de conflicte
i ajudem a separar
quan una cosa
és un conflicte
entre dos nens
que hi ha una posició
de poder igual
diguéssim
que tenen
les mateixes cartes
o les mateixes
sí característiques
unes característiques
semblants
ens fixem molt
en la dinàmica
de centre i marge
que hi ha
a tots els grups
i a les aules
es reprodueix
no és el mateix
que hi hagi
dos criatures
en el centre
diguéssim
que s'estan disputant
un conflicte
que una criatura
que està més
en posicions de centre
quan dic posicions de centre
que s'entengui
que és una criatura
que té capacitat
d'incidir
en canvi
hi ha una criatura
que estarà més al marge
i no té tanta capacitat
d'incidir
no és el mateix
el tipus de conflicte
que es dispara aquí
llavors intentem
sobretot treballar
perquè s'aturin
les agressions
i acompanyar
modelant
a la infància
els joves
i al professorat
que tinguem altres eines
per acompanyar
aquest tipus de situacions
per tant
primer
que sapiguem llegir
que sapiguem
discernir
aquestes dinàmiques
que estan passant
que no són
conflictes inherents
sinó que hi ha
arrels masclistes
racistes
homòfobes
etc
que aquest professorat
aquests docents
realment acceptin
que hi ha violència
perquè si no ens trobem
que hi ha molts
no tots
evidentment
però estic parlant
d'una gran majoria
que no
aquí no hi ha violència
llavors aquí tenim
un problema
perquè estem negant
hi ha violència
i canvia molt
és a dir
que fa molta diferència
quan treballes
amb equips directius
que estan convençuts
de fer un canvi
i això
està passant
evidentment
no és la majoria
perquè em fas pensar
que això us ho dic
a les tres
quan diem
en un lloc
hi ha racisme
reconeixem
que hi ha racisme
tenim la sensació
que és que
hem fallat
i llavors
no ho volem dir
perquè pensem
que hem fallat
si n'hi ha
i llavors això
ens fa no veure bé
totes aquelles
petites coses
que grinyolen
és que
el racisme
hi és
és inherent
llavors no és
no és fallar
sí però no ens agrada
que n'hi hagi
no ho volem
no ens ho volem mirar
perquè no ens agrada
i entenem que
en la nostra societat
que som democràtics
dialogants
tolerants
fan cara de dir
oi oi oi oi
no la veieu
però la fan
però nosaltres
ens ho creiem
ens ho creiem
ens ho creiem
perquè és el discurs
que des de
hi ha un llibre boníssim
del Lilian Turam
El pensamento blanco
aquest pensament blanc
és el que ha creat
aquest relat
d'aquesta Europa
garantista
dels drets humans
que en realitat
no ho és
però és el que s'ha creat
o no ho és tant
perquè intent
és a dir
és garant de drets
Europa
tant
tant
ens quedem amb el tant
d'acord
s'accepta
és un debat
és un debat
és un debat
l'obrirem un altre dia
perquè avui ens hem de centrar
en la pedagogia antirracista
exacte
però és això
és aquest relat
que sorgeix
des del segle
molt avant
no però
jo crec que el moment
algi
des del segle XVIII
la il·lustració
el segle de la raó
aquest és el moment
en què Europa
es creu
que són
que representen
els drets
de l'home
però aquests drets
de l'home
estan esviaixats
perquè estan creats
en un moment
en el que
l'expansió colonial
és una realitat
i l'expansió colonial
se sustenta
en el fet de creure
que hi ha persones
que són menys
i que són menys
com són menys
els seus territoris
i les seves vides
valen menys
llavors
el sistema
inherentment
és racista
llavors
és el que deia
la fatija
del que fem
en el dia a dia
què fem?
que perpetua
o ajuda
a desmantellar
allò que ja hi és
i que està construït
i que està molt arrelat
Lídia
torna'm amb tu
que t'he tallat
estic a tope
ara mateix
estic amb elles
i només per sumar
o reproduïm
o qüestionem
i aquí
però a l'aula
el que dèiem
és a dir
la formació
no sents
per exemple
tenia un exemple
que m'ha vingut al cap
d'una directora
perquè ho dic
perquè
no ens anem
de la defensiva
només
hi ha gent
que està fent
les coses bé
però no és la majoria
amb el tema del racisme
jo vull posar en valor
que hem fet
tot un camí
en relació
al feminisme
i a l'ecoeducació
però amb aquest tema
és que encara
no ens hi hem posat
de veritat
llavors sí
puc parlar
d'experiències aïllades
però no com a
sistema
com a canvi
encara no estem aquí
encara falta una mica més
falta
que ens posem
molt més les piles
llavors
em venia un exemple
per il·lustrar
també
d'una directora
que va fer una formació
i no dic perquè les nostres formacions van molt bé
però bueno
algú va haver-hi un clic
una directora d'un institut
que ens va explicar
que
que al cap d'un any
d'un xaval
que havia patit racisme
al seu institut
i que ella
era una directora
amb molta sensibilitat
amb ganes de fer les coses bé
i s'havia vinculat molt
amb aquest xaval
va perdre de vista
aquest xaval
i al cap d'un any
que acabés l'escolització
aquest xaval
va anar a veure
la directora de l'institut
i li va dir
que sàpigues
que
o sigui
va poder parlar
del seu patiment
en aquella escola
m'emociona
i tot recordar-ho
que sàpigues
que he viscut
un infern
en aquest institut
que pinteu
tan progre
i tan bonic
m'he passat
molt malament
els pitjors anys
de la meva vida
i aquesta directora
es va quedar tota
xocada
perquè ella era com
però si és el meu institut
el projecte aquest tan bonic
i tenia una desesperança
molt forta
una
li vaig dir
celebra que aquest xaval
ha vingut
no tots els xavals
venen
o sigui
vas aconseguir un vincle
i et va venir
a dir el que havia passat
ei celebra-ho
i dos
aprenem-ne
aquesta directora
es va posar les piles
i va començar a crear
tot un pla
de formació antiracista
al professorat
ei
perfecte
ha hagut de passar això
malgrat tot aquest patiment
invisibilitzat
perquè es fiqués
les piles
amb això
em sembla bonic
d'il·lustrar-ho
avui a l'ofici d'educar
aquesta signatura pendent
la pedagogia antiracista
no m'agraden les etiquetes
el racisme
és una opressió
creada i exercida
per les persones blanques
i per això
es requereix
la implicació
dels blancs
Desiré
Bela Lovede
doncs
diu la Desiré
es fa dues preguntes
quin to de pell
tenen els personatges
de la majoria d'històries
contes
llibres
pel·lícules
sèries
i quan a l'escola
la canalla
dibuixa persones
de quin color
és el color carn
llegim el seu llibre
color carn
la professora explica
que hi ha tants colors
de pell
com persones hi ha al món
i que l'únic color
no serveix
que un únic color
no serveix
per representar tothom
com s'ha de fer
aquesta pedagogia
des de quan
amb qui
a casa
a l'escola
introduir referents
deies tu abans
no hi ha referents
sí que n'hi ha
el que passa
que no es visibilitza
no es visibilita
des de quan
com abans millor
on
a tot arreu
jo insisteixo
però és això
des de quan
com abans millor
per això
aquest llibre
color carn
que està tenint
molt bona acceptació
a les escoles
hi ha moltes
moltes aules
on s'està treballant
la diversitat
i posant valor
la diferència
arran de
de la història
de color carn
i bueno
per mi és un orgull
i em sento
molt honorada
però
però sí
és a dir
hi ha una qüestió
i és que
les criatures
identifiquen
la diferència
la identifiquen
llavors
per què
arribem a un punt
no
en el que
des de la nostra
mirada adulta
creiem que
visibilitzar la diferència
per ser
és perjudicial
o és negatiu
i llavors
volem
no
no
senyalis
vull dir
ho veuen
si un nen
diu mira mama
un nen negre
és que l'està veient
i ja està
a partir d'aquí
a veure
quin tracte li dona
quan ha identificat
aquest nen
aquesta diferència
però si no
llavors
arribem a l'edat adulta
amb aquestes coses
de jo tracto a tothom
per igual
quan no és veritat
jo no veig colors
veig persones
i aquests
discursos
són
molt performatius
i no aporten res
Fàtia
que
com es pot
d'alguna manera
parlar
amb totes aquelles famílies
que no siguin racialitzades
perquè incloguin
aquesta diferència
perquè la sàpiguen
viure
de manera
que siguem
una societat
en què tots
ens sentim còmodes
però és que el tema
no són només
les famílies
a nosaltres
jo crec que les tres
el que més ens preocupa
és el sistema
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb les cures
pal·liatives pediàtriques
a Catalunya
us deixem
amb les catalanes
de 6 sisters
believe
sigueu lúdics
positius
i alegres
i una mica d'empatia
per salt del món
i sobretot
sentit comú
i sentit de l'humor
per cuidar
les vostres criatures
petons
de la Núria Venturi
i la Rosa Sillué
i la Dolor Joanola
i fins la setmana vinent
fins aquí
l'ofici d'educar
bon diumenge Roger
una abraçada ben forta
gràcies Elisabet
el suplement
amb Roger Escapa
que en guàrdia
Feelin'n that nothing with power can start with you.
Entre els anys finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX,
un període de transformacions polítiques i socials profundes,
el Vaticà va haver de reformular sovint les seves posicions.
Des del papa Lleó XIII, empès pel context de la revolució industrial,
fins a Pius XII, que va viure com a pontífex la Segona Guerra Mundial,
l'Església va viure moments convulsos i decisius.
Embarrarem en el proper episodi de l'Enguàrdia.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana dos programes, el diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
Ostres, Sílvia, la teva empresa no para de créixer.
Sí, i saps què m'ajuda? Confiar en proveïdors que sé que no em fallaran,
com Vera i el seu servei de connexió garantida.
Doncs al meu negoci sempre tenim talls d'internet que afecten la productivitat.
Passa-te, Vera. Tindràs un sistema de connexió de seguretat
que s'activa si hi ha cap interrupció.
A més, el seu equip d'experts està a la teva disposició
a qualsevol hora del dia, sense esperes ni robots.
Truco al 1543 perquè m'informin.
Vera. Fibra, mòbil i energia.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
També de matinada
Amb Roger Escapa
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquestes hores, dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra els suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Mariana Lamínos, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
La setmana passada al Suplement
vam parlar amb familiars
que s'han donat un òrgan en vida,
un tractament que creix any rere any.
És el cas, per exemple, de l'Antoni
que després de patir un càncer a la bufeta
va rebre un ronyó de la seva filla Cristina.
Tens la sensació, Antoni, de viure una pròrroga ara?
Ui, hòstia, i tant que la tinc.
Però molt.
Home, jo en diversos moments d'aquesta etapa
des del 2011 que vaig agafar el càncer
he tingut moments que he estat a punt d'anar-me, diversos.
I llavors fas una valoració de la vida, no?,
d'una altra manera.
I llavors, la manera de veure les coses la canvies molt.
Aquest tema és la part positiva
que et fa canviar la manera de pensar.
I llavors, en aquests moments, dius, hòstia,
tens l'oportunitat de seguir vivint,
de seguir disfrutant de la família, dels amics,
que és molt important,
és el més important que hi ha en aquest món,
per tenir salut,
poder viure amb la família i amb els amics.
I llavors, i tant, que ho valoro molt, però molt.
I com cada diumenge a les 12 del migdia
hi ha una eclipsi a Catalunya Ràdio.
La setmana passada ens vam endinsar la nit de la Laura Fa
un eclipsi replet de confessions.
Què creus que pensen, Piqué i Shakira, de tu?
Doncs, saps què passa?
Que com que les dues pensem diferent,
jo soc molt més dura amb el Piqué que la Lorena,
molt més dura.
i, per tant, amb mi s'ha enfadat bastant més que amb ella.
I jo crec que la Shakira...
Jo crec que a ella li vam fer un favor,
perquè pensa que va haver-hi un temps
que nosaltres sabíem el nom de l'amant i ella no.
I va estar a punt, va estar a punt
de trucar-nos per dir-nos, sisplau...
Això ho saps del cert?
Ho sé del cert.
Sisplau, podeu dir-me qui és?
Perquè ja va haver-hi un temps que no ho tenia.
Sabia que hi havia algú, s'havien separat...
Tot plegat, però el nom no el tenia.
I va estar a punt d'encarregar
trucar a aquestes dues senyores
que em diguin ja qui és aquesta tia.
Això hauria estat extraordinari, eh?
Aquí a mi m'hauria molat més això que res més, no?
I els diumenges hi posen música
en Roger Mas i en David Carabent.
El demà ho deixo.
Vam parlar el diumenge passat de Pintallavis,
o un objecte que ha inspirat grans temes musicals.
Per fer l'amor, com cal, s'ha de cuidar
com si cuinessis bé, també, no?
I has de posar farina del propi sac,
com diuen en italià,
que és posar la teva autenticitat,
el que només tens tu, la tranquil·litat,
una manera de fer les coses.
És un tipus de...
Ens descriu un tipus d'encontre realment bonic.
I m'agrada molt la manera lleugera
que té de cantar-ho,
com si no estigués fent absolutament res.
i trobo que és una visió interessant.
Vull dir, moltes vegades la cançó lleugera
jo crec que no la valorem en la seva adequada mesura.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de la web catradio.cat.parrelsuplement,
també a l'aplicació.
Estrems!
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Los Mercenarios 4 arriba als cinemes.
La pel·lícula d'acció reuneix totes les vaques sagrades del gènere,
com Sylvester Stallone, Jason Statham i Andy Garcia.
En aquesta ocasió,
el mercenari Bernie Ross i el seu equip
s'enfrontaran a un nou desafiament,
impedir que Suarto,
que dirigeix una operació terrorista,
pengui armes nuclears
que desencadenaran un conflicte
entre Rússia i els Estats Units.
I a Netflix s'hi pot veure
la meravigliosa història de Henry Sugar.
És un dels quatre contes de Roald Dahl
que Wes Anderson ha adaptat en format de curs.
Protagonitzat per Benedict Cumberbatch,
explica la història d'un home ric
que sent a parlar d'un gurú
que pot veure sense obrir els ulls
i decideix aprendre la seva tècnica
per fer trampes a les cartes.
I al Headbreak Hotel
s'hi pot veure Hedda Gabler.
El director Àlex Rigola
trasllada la modernitat d'Enric Ibsen
al nostre present
per explorar a través d'una adaptació lliure
d'un dels primers textos
de la dramaturgia moderna
les contradiccions
d'aquest gran personatge femení
que és Hedda Gabler.
Avui a funció a les 12 del migdia.
Sònia de Olufeu, molt bon dia.
Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes
avui pel Ripollès.
La primera,
fer la ruta a peu
de Vilallonga de Terra
al Mirador del Drac.
Un indret fantàstic
per pujar-hi amb els més petits
de poc més d'un quilòmetre.
Deixem el cotxe
a l'aparcament de davant de la piscina
tot i que trobarem indicadors
per pujar al Mirador
per tot el poble.
El camí de pujada
és costerut
i amb algunes escales
tot de formigó
i protegit amb branes de fusta.
Tot i així
és una ruta distreta
i durant el recorregut
anirem trobant
les estàtues de metall
que formen part de la llegenda
i podem apreciar també
les impressionants vistes de la vall.
Al punt més alt del camí
ja hi veiem
el drac imponent
que ofereix espectacle
dos cops al dia.
Ara en horari de tardor-hivern
a la una del migdia
i a les nou de la nit
el drac ferotge
avança per damunt la via
mou les ales
i xiscla
mentre es treu fum
pels queixals.
Un moment màgic
per viure i veure
de lluny o de ben a prop.
I si després d'aquesta excursió
tenim gana
podem dinar-ho també sopar
al restaurant
al pont nou de Camprodon.
Situat al carrer
Camí de la Cerdanya
número 1
molt cèntric
a un minut caminant
de la plaça de la Vila
va obrir portes
l'any 2001
restaurant familiar
que porten pares i fills
la Franzina
l'Anna
en Jordi
i en Xavi
ells diuen
que fan cuina humil
i senzilla
sota l'etiqueta
de cuina mediterrània
per gaudir dels sabors
les olors
i les textures
dels aliments originals.
Les suggerències
de la casa són
la crema de tronfes
els contrastos
de carxofa
la tripa de bacallà
amb cigrons
l'entrecot de Vall d'Ella Rosada
la careta de Garrí
les postres d'en Joan
de pa
amb vi i sucre
com es feia antigament
i el pa de pessic
de galetes de Camprodon
amb fruites vermelles
i xocolata
el preu mitjà per persona
és d'uns 35 euros
local petit i acollidor
recomanem això sí
fer reserva amb temps
obert per dinars
de dimecres a diumenge
de la una del migdia
a les 4 de la tarda
i per sopars
de dijous a dissabte
de les 8 del vespre
a les 10 de la nit
i posem-hi música
perquè podem acabar el dia
el concert
d'arribar i ploure
a 7 cases
a les 10 de la nit
concert de festa major
a la sala dels estudis
l'Àlex Pujols
exxarangó
i en Ricard Ferrer
amb el seu adoptó
denominat pop còmic
han construït
una proposta
que junta música
teatralitat
i un toc d'humor satíric
després de publicar
diferents senzills
el duet
ens han presentat
aquest any
el primer disc
o així l'han titulat
per no generar confusions
amb 8 cançons
que contenen
diferents històries divertides
i plenes d'ironia
que formen
el seu curt
però i tens repertori
en conjunt
un espectacle
diferent
fresc
trapella
i popular
l'entrada del concert
d'avui a 7 cases
és lliure i gratuïta
doncs arribarem
a les 7 del matí
d'aquest diumenge
amb la cançó
Xof per tu
d'arribar i ploure
que avui actuen
a 7 cases
de seguida tornem

escapa