Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
Ara aquesta hora està previst que s'obri la circulació a la P7 Nord, a la frontera francesa.
Els sindicats de pagesos francesos han aixecat aquest matí el bloqueig a les carreteres del país,
però asseguren que a principis de la setmana que ve tornaran les mobilitzacions.
El portaveu del sindicat Joves Agricultors, Maxim Bizar, ha explicat a l'emissora francesa Sud Ràdio
que, tot i les 10 mesures proposades ahir pel govern francès, encara hi ha molt de descontent al sector.
A partir de diumenge al vespre modificarem la nostra manera d'actuar.
L'amplificarem per assegurar-nos que aconseguim allò que volem.
Ja hem fet accions molt localitzades i puntuals a París,
i ho dic als nostres companys i amics de la regió de l'illa de França.
La setmana vinent serà llarga, perquè la idea és envoltar la capital
i assegurar-nos que el primer ministre escolti l'abast de les nostres expectatives
i els reptes agrícoles que tenim al davant.
De moment a la Junquera encara hi ha desenes de camions esperant per poder circular
i hi ha uns dos quilòmetres de cua a la sortida 3 en sentit nord.
Més notícies, en Raúl Flores.
El nou viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià,
aposta per arribar a pactes amb Junts i treballar per tornar a governar plegats.
Ho diu en una entrevista al programa L'Hemicicle de Catalunya Informació.
Hem de tornar a arribar a acords i hem de tornar a treballar junts,
i quan això ha passat, el país ha avançat,
i per tant, no què sé, patim la repressió conjuntament, eh?
Hem d'arribar a acords amb ells i tornar a arribar a acords,
i hem de tornar a generar oportunitats de governar junts, sí.
Un fort terratrèmol de magnitud 6 ha afectat el sud de Guatemala
sense provocar ferits ni danys importants, segons informen les autoritats.
El sism ha passat cap a la mitjanit d'hora local al departament d'Esquindla,
a la costa de l'oceà Pacífic,
i ha provocat el pànic entre la població que ha començat a fugir de casa seva.
El terratrèmol també s'ha notat a la capital guatemalenca,
on han sonat les sirenes i el país veí del Salvador.
Entre els danys documentats hi ha la caiguda de la façana d'una església.
Els bombers han extingit aquesta matinada un incendi
en una indústria de riudellots de la selva.
Les flames han afectat l'interior de la nau i també part de l'estructura,
i han arribat a calcinar 17 vehicles que eren a l'exterior d'aquesta empresa.
Els bombers han rebut el primer avís a les 3 de la matinada
i hi han participat fins a 11 camions.
A hores d'hores desconeixen les causes del foc.
L'educació en el lleure com a agenda de transformació social
és un dels temes que es posaran a debat a l'Assemblea General del MESSEC,
que és el moviment d'esplais de la Fundació Pere Terrés.
Prop de 300 monitors de més de 100 centres es troben avui a Girona
per analitzar el paper dels esplais en el procés educatiu d'infants i joves.
Anna Grau és la presidenta del MESSEC
i apunta en declaracions a Catalunya Ràdio
la raó per plantejar aquest debat a la trobada anual dels esplais.
Bàsicament és reforçar la idea del convenciment
entre les responsables dels centres i clubs d'esplai
que estem fent una tasca educativa,
prendre consciència d'aquesta tasca que estem realitzant
i que la nostra missió és ser una agenda educadora.
Esports Albert Benet
La violorussa Sabalenka acaba de guanyar ara mateix
la final de l'Open d'Austràlia de tenis
després de derrotar la xinesa Zeng
a la final per 6 a 3 i 6 a 2.
Destaquem també a aquesta hora de les últimes hores
un nom propi, el de Luca Doncic,
que ha aconseguit la quarta millor notació de la història
en un partit de l'NBA de Bàsquet.
Ha fet 73 punts aquesta matinada
en la victòria de Dallas a la pista d'Atlanta
per 143 a 148.
Avui a Montjuïc, Barça-Vilarreal
en la 22a jornada de la Lliga de Futbol
és, juntament amb la Champions,
l'únic títol que pot lluitar l'equip aquesta temporada
després de l'eliminació a la Copa
aquesta setmana, fa 3 dies,
i de la derrota a la final de la Supercopa
contra el Madrid fa dues setmanes.
Xavi Hernández assegura que li queda menys que més
com a entrenador del Barça.
El tècnic recorda que el mateix Guardiola guanyant
va estar 4 anys a la banqueta,
o Luis Enrique, també guanyant, en va estar 3.
El Barça-Vilarreal a dos quarts de set
el podereu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Entre els altres partits d'avui a primera
juga a les Palmes Madrid,
just abans que el partit del Barça,
a un quart de 5.
Demà jugarà el Celta-Girona.
A la Lliga femenina aquest migdia,
a les dues, levanta les planes
Atlètic de Madrid.
A l'Eurolliga de Bàsquet,
una altra derrota del Barça lluny del Palau.
A Milà, 74 a 70.
Avui hi ha la CB Manresa-Breugan
i Andorra-Joventut.
I a la Lliga femenina,
Cedis Bàsquet,
Cadí la seu,
Barça-San Feliueng,
i Ferrol Unigirona.
Fins aquí les notícies.
Ja saps que t'has de tornar a posar la mascareta, oi?
És una de les maneres més efectives
de protegir-te tu i a tothom
contra la grip, la Covid-19
i altres malalties respiratòries.
És obligatori portar-ne el CAP,
el CUAP i els hospitals i centres de salut mental.
I és recomanable a les residències i les farmàcies
i també si presentes símptomes d'alguna malaltia respiratòria
i comparteixes espai amb altres persones.
I quan la duguis, has assegurat que tapa fins al nas,
perquè no entri ni surti aire sense filtrar.
Posa't la mascareta per la teva salut i la dels altres.
Si tens cap dubte, truca al 061,
Generalitat de Catalunya.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger escapa
11 i 6
El Comunista
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amarada Joel Díaz.
Bon dia, bona hora.
Bon dia.
Jo pensava que venia fet una merda,
però t'he vist a tu
i ara estic més animat.
Estic remuntant.
No, ara estic remuntant.
Estàs remuntant.
Els analgèsics, és a dir,
a les 6 del matí si que estava,
dic, bueno, no acabes.
No, però la gent ha de ser conscient
de l'esforç que estàs fent per Catalunya i pel país.
Sí, sí.
Això la gent ho ha de ser conscient.
El que passa és que jo...
No tothom m'ho fa, això.
No, perquè m'he acostumat a conviure amb...
Bueno, ja ho parlàvem amb la Maica,
amb virus de llarg d'infants.
Ja, ja, ja.
Els cuentos aquests de la paternitat i tal, no?
Que no t'interessa, veig.
Sí, que m'interessa,
però és bastant repetitiu, no?
Sempre.
Anem a les coses importants.
Els primerissos sou molt pupes, no?
Ai, jo no sé què...
Sempre esteu queixant-vos.
És curiós,
perquè us queixeu més els pares primerissos,
que només teniu un criu,
que els que en tenen 3 o 4.
3 o 4 ja no us queixen de res.
No tenen ni força per queixar-se,
aquests ja estan...
No reconeixen el mirall quan es lleven.
Bé, això és del Comunista.
Ah, sí?
En joc un esbambes múnic del vostre número.
Molt bé.
Qui endevinir el personatge misteriós
que s'amaga darrere del telèfon d'aquí una estona.
Abans les consultes,
que cada setmana té de dir que ens rebem més,
també perquè durant unes setmanes
crec que no fèiem crida.
I suplement arroba catradi.cat,
suplement arroba 3cat.cat,
que la gent ens envia les seves consultes...
Arriben totes,
o sigui, tant és 3cat.cat com catradi.cat,
tot arriba la mateixa bústia.
Ja no ens calgui un...
No, tota la mateixa bústia.
Vale, perfecte.
Dic que no tinguis dos bústies.
Ja no ens cal el guionista, pràcticament,
per les consultes,
perquè ara totes són reals.
No n'ha caigut mai de guionista.
No, no.
Ara no sé què...
Mira, ens ha escrit un correu,
un tal,
arnau.clases
arroba gmail.com
Arnau.clases.
Benvolgut, Joel.
Fa un parell de setmanes,
a la teva secció,
vas manifestar un cert descontentament
pels estàndards de qualitat
de les consultes que se't formulaven.
És veritat.
A diferència del Roger,
estic d'acord amb tu,
he pres la determinació d'ajudar-te
a augmentar aquests nivells
i així aprofito per utilitzar
el correu electrònic
que vaig crear
quan feia classes particulars
a una noia d'ESO
durant l'estiu del 2015.
La meva pregunta és la següent.
Avui dia,
s'ha generalitzat
l'ús de tovalloletes
per aixugar-se el cul
després d'expulsar de vacacions.
Sí, senyor.
Però,
és aquesta una solució apta
per a un futur intel·lectual d'esquerres?
Diria que no.
Trobo que l'ús d'aquestes tovalloletes
té contrapartides
a nivell mediambiental
perquè a la pràctica
no són prou biodegradables.
Sí, Joel,
encara que a l'embolcal
hi hagi el símbol
de la tassa del vàter,
les maleïdes
provoquen greus embossaments.
A més,
qui sap si aquestes fibres humides
estan emetent microplàstics
que després de netejar-nos
feliçment
aniran a la claveguera
als peixos
i finalment
els acabaran ingerint.
Una solució seria
tornar a emprar el bidet,
però podria ser
una decisió classista.
És un invent
que es va difondre
a l'aristocràcia
dels segles XVIII i XIX
i els immobles
de nova construcció
que en recursos
és cada vegada menys present.
Sí, i la consulta?
He fet la consulta
a la meva mare
i m'ha comentat
que les teves letres
són un símbol
dels nostres temps
perquè passem
moltes hores a la feina
i ja no es fa vida a casa.
Ella m'ha manifestat dubtes
sobre una possible instal·lació
massiva de videts
de les oficines
i altres centres de treball
perquè seria contradictori
amb les mesures d'estalvi.
D'aigua,
a veure,
consultes un pèl més breu,
sisplau,
però encara no hi ha hagut consulta,
no?
Per tot el que he estat exposant
i amb voluntat de resumir,
com puc anar ben net
i mantenir els meus principis.
Gràcies per la teva gentilesa
cordialment, Arnau.
Aviam,
no, realment,
estimadíssim, Arnau,
que m'agrada.
Moltíssimes gràcies
per la teva consulta
i era hora
que algú a la ves una mica
al nivell de les preguntes
d'aquesta secció
i més amb un tema
tan delicat
com és el de la higiene perianal.
El problema és que
no és una consulta fàcil
perquè no hi ha marc teòric.
Jo he buscat i no he trobat res.
Ni marcs,
ni cap marxista
o neomarxista
de mínim renom
han escrit
que jo sàpiga
sobre aquest tema
tan important
i és evident
que és degut
a una mena de tabú
que ara entre tu i jo, Arnau,
espero que trencarem
ja per sempre.
Efectivament,
cagar
és una activitat humana
i com a tal
no escapa
de les urpes del capitalisme.
Lluny queden ja, Roger,
aquells temps
en què els humans
cagàvem a la gatzoneta
i a l'aire lliure
sense més ajuda
per netejar-nos
que les nostres pròpies mans
potser amb alguna fulla grossa
d'algun arbre
i aigua.
Ara t'estic imaginant.
I aigua, sí, n'hi havia.
Igual que ha fet
amb la resta d'activitats humanes,
el capitalisme ha aconseguit
que una activitat
tan lliure, tan pura,
a priori,
com l'anar de ventre,
hagi acabat tan vinculada
també a l'ús
de productes de consum.
Hem anat sofisticant
aquesta activitat, Arnau,
introduint cada vegada
més elements
per fer el cagar
més confortable,
sí,
però en conseqüència
com a cagadors
hem esdevingut
cada vegada més dèbils,
més dependents
i menys autònoms
i el cagar s'ha convertit
com molt bé
t'ho denuncies,
Arnau,
en una activitat
amb cada vegada
més petjada ecològica.
Primer es van inventar
el lavabo
i ens van obligar
a cagar amagats.
Després es van inventar
el vàter
perquè les nostres
cames dèbils
ja no aguantaven
la gatzoneta.
Després van decidir
imposar-nos el paper
de vàter com a intermediari
entre la pell
i la pell,
d'acord?
I ara,
per si tot plegat
no era prou humiliant,
ha aparegut el tema
de les tovalloletes.
Unes tovalloletes
que, per cert,
a part de generar problemes
en la gestió de residus,
també són un exemple perfecte
de com el capitalisme
és capaç de generar-nos
necessitats
i de com aquestes necessitats
ens debiliten,
perquè realment
és molt agradable
netejar-te el cul
amb una tovalloleta
humida d'aquelles
i una vegada
acostumem el nostre cul
a aquest tacte sedós
fresquet i lubricat
de les tovalloletes
ja no hi ha marxa enrere.
Veig que ho has provat,
tu també.
Sí, clar,
és que ho he provat.
Ja no hi ha marxa enrere.
Ja no podem tornar
al paper de vàter normal
perquè el notem aspre,
el notem agressiu,
violent.
I ja ens tens,
amb 40 anys,
netejant-nos el cul
com si fóssim
un bebè de dos mesos.
Tens tota la raó
que m'agrada Arnau
i acabo amb una resposta
escueta
a la teva última pregunta.
Diu,
com puc anar ben net
i mantenir els meus principis?
No ho sé, Arnau,
perquè jo ja els he perdut
els principis
amb aquest tema
perquè jo, Arnau,
també he sigut víctima
dels cans de sirena
de les tovalloletes.
Has estat mai
a Corea del Sud?
No,
però si pogués
aniria a la del Nord
abans.
Per raons que no vénen a Tom,
jo feia una pila d'anys.
Ah,
els dos pàters aquells.
Vaig ser a Corea del Sud
i, bé,
allà,
l'experiència d'anar a un lavabó
és...
entres a una nau especial.
T'he de dir
que no cal anar a Corea del Sud,
perquè jo em vaig trobar
amb un lavabó d'aquests
a Camprodon.
Ah, sí?
O sigui,
del xorro, eh?
Sí, sí,
el del xorro,
dirigible.
Jo no vaig ser capaç
de provar-ho.
Ah, jo sí.
No.
I et dic una cosa.
No, perquè a mi,
o sigui,
la meva pregunta és...
No te la diré,
millor.
No sé que te la diré.
Que et va causar plaer.
Plaer.
I si em dones
un parell de graus
més de potència de xorro,
em masturbo.
Em masturbo.
Però,
i com aconsegueixes
que em foqui on toca?
Perquè els bons lavabos
aquests intel·ligents
o com se'ls digui,
tenen,
a part de tu controlar
la temperatura del xorro
i la força del xorro...
Una nau especial.
Jo vaig entrar
a una nau especial una vegada.
També pots,
en teoria,
també has de poder dirigir
el xorro.
Sí, però hi ha una...
Perquè no tothom té l'anus
encarat de la mateixa manera,
ni tothom s'asseu igual
a la tassa del bat.
Però aleshores hi ha un moment
en què comença a sortir el xorro
i no enfoca on toca.
Llavors és el teu moment
per calibrar-lo.
Has de calibrar-lo.
Una vegada el tens calibrat
i et serveix per sempre.
I...
I després,
i després,
hi ha xorro d'aire.
Ah, clar.
Perquè, clar,
perquè no sortim al culmoll.
Clar, clar, clar.
Sensacional, Roger.
A Can Prudón?
A Can Prudón.
Doncs mira,
és baratet que a Corea del Sur.
Sí, sí.
Vaig anar a un casament
i després allà,
és d'aquests que t'havies de quedar a dormir,
a l'hotel que hi havia aquell...
I sí, sí, sí.
Però estem gastant
un temps preciós de secció, eh?
Amb collonades, Roger.
També t'ho dic.
Soblamet a robacarradi.cat,
una altra consulta
que hem rebut d'un tal Omar.
Omar.
T'admiro perquè ets una persona
que utilitzes la intel·ligència
per imaginar un món millor, Joan.
Això m'ho diu a mi, no?
Les teves reflexions
no es limiten només a pensar
com és el món,
sinó com volem que sigui,
i aquesta és la clau
que ha permès, per exemple,
abolir l'esclavitud
o que les dones votin.
Eh, eh...
Ara bé, el que em diuen a la de tu
és que t'importi tant el Barça
i el futbol en general
i que part de la teva feina
sigui parlar sobre aquest esport.
Com pots donar suport
a un negoci pervers
que augmenta les desigualtats
entre rics i pobres,
que malpaga les dones futbolistes,
que esclavitza els treballadors
del Mundial de Qatar
i les mil injustícies
que relata l'estimat Fonsi,
l'OAI.
Aquest és el món que vol, Joel?
Jo què sé.
Si ni tan sols la gent de bé
com tu és capaç
d'engegar el Barça a fer punyetes,
estem arreglats.
Estem arreglats.
Signat, Omar.
Mira, Omar,
vist des del punt de vista
estrictament racional,
que jo sigui del Barça
i em parli,
i per tant intrínsecament validi
no només el que representa el Barça
sinó el negoci del futbol en general,
no és una cosa
que jo et pugui justificar,
però ojo,
ojo, perquè tampoc puc justificar
per exemple
la majoria de cultura
que consumeixo,
perquè la cultura també
està mercantilitzada.
Omar, ojo, carinyo amb això
i estic segur
que si vinc a casa teva
i faig una ullada
als teus llibres,
als teus discos
o a la teva roba
o a les teves subscripcions
a Netflix o a Spotify
trobaré contradiccions
tant o més flagrants
que la meva amb el Barça.
Vull dir que molta calmeta
amb el tema
de la superioritat moral aquesta,
perquè aquí tots tenim
un mort a l'armari
si del que parlem
és de ser consumidors
de negocis perversos,
que no et vegi jo, Omar,
mirant la tele
o escoltant la Beyoncé
ni anant a qualsevol
festival musical
d'aquests de Barcelona
que estan tots pagats
per marques de cervesa
i filials d'Inditex,
que no et vegi jo
al Sònar, Omar,
o al Primavera Sound,
perquè m'enfadaré
i també et preguntaré
com pots recolzar tu
un negoci pervers
que explota treballadors,
perquè els explota
i mercantilitza,
perquè la mercantilitza
una cosa tan profunda
i tan pura
com és a priori la música.
Llavors,
perdona'm,
Omar,
que m'agrada,
perquè t'estic fent servir
de boc expiatori,
segurament injustament,
però és que no estic passant
per la meva millor època
com a culer
i segurament estic massa sensible.
És possible
que, com tu dius,
algun dia jo engegui
el Barça a la merda,
no ho descarto gens,
com tu dius a mi,
Omar,
és possible que això passi,
però creu-me
que quan ho faci
no serà gràcies
als arguments hipòcrites
de quatre culturetes
traumats
perquè no els triaven
per jugar al pati de l'escola.
Serà per un tema de salut,
perquè a mi el Barça
està arribant a un punt
que m'afecta a la salut,
a la mental
i a l'altre.
Carai,
tu sí que t'ho agafes a pit,
això.
Sí,
m'ho agafo molt a pit.
Però també em toquen els collons
aquesta gent
amb la superioritat moral
i el futbol.
Gràcies, Omar,
per la teva consulta.
I després estan tots comentant
després l'eurovisió.
Vas a Montjuïc, avui?
Home,
horrible.
Més a Montjuïc que...
S'engançats a la TDT.
Mira, mira, mira
què ha dit el savi.
Porto dos anys i mig
al càrrec.
Vull dir que, al final,
jo crec que em queda
menys que més, eh?
Bueno, doncs ho celebro.
Ah, sí?
Home, i tant.
Sí, sí.
Més consultes.
Ha de venir el Maurinyo.
Suplement a robacarradi.cat
la Maria i la Malena,
dues estudiants d'Història d'Art
ens han escrit
Història de l'Art.
Som la Maria i la Malena,
estudiem Història de l'Art.
Sí, ja ho ha dit.
perquè l'altre dia vam veure
que la gran majoria de persones,
per no dir totes,
que fan la nostra carrera
són de classe obrera.
Creiem que els pobres
l'estudiem l'Art
perquè sabem que mai
arribarem a posseir-lo.
En canvi,
als rics no els cal estudiar-lo
perquè el tenen a l'abast.
Compren Art
per guanyar diners amb ell.
No sabem si els interessa o no,
però sabem que ells
sí que tenen l'oportunitat
de tenir-lo entre les mans.
Hi ha nivell, eh, aquí?
Sí.
Creus que els rics
només estudien les carreres
que els farà ser encara més rics,
com ara AD o Relacions Públiques
i a poder ser ASD?
Creus que als rics
no els fa falta estudiar història,
no els fa falta estudiar història de l'art
perquè ja tenen un Bangkok,
un Picasso,
un Miró Penjata,
un dels seus menjadors de casa
i si no aniran a una exposició
del Circo L'Equestre
a veure quin quadre
els quedarà millor
en aquesta paret de casa blanca
nuclear sense Gotelé?
També en punt genal,
Maria i Malena.
Mira, mira,
Maria i Malena...
Sònia i Selena.
Sònia i Selena.
Es veu que una vegada
un home de negocis
li va dir al poeta anglès
Robert Graves
que no li interessava la poesia
perquè no hi havia diners
a la poesia
i Robert Graves
li va respondre
que no,
no hi havia diners a la poesia
però tampoc hi havia poesia
als diners
i que per això
a ell no li interessaven
gaire els diners.
No tinc ni idea
de què vol dir
aquesta cita
però he pensat
que quedaria bé
i que així guanyaria
una mica de temps
per pensar alguna cosa
intel·ligent i socialista
a dir sobre un tema
el de la història de l'art
sobre el qual
torna a passar allò
que no en tinc ni puta idea.
però ens en sortirem
igual que m'hem sortit
amb la intel·ligència artificial
i amb mil altres mogudes.
A veure,
dius
creiem que els pobres
estudiem l'art
perquè sabem
que mai arribarem
a posseir-lo.
Hòstia,
d'entrada m'ha cridat
l'atenció
aquesta frase
i m'ha semblat
boníssima.
Sí,
a mi també.
Enhorabona,
Sònia i Selena,
heu parit un euforisme.
La veritat és que no tenien idea
de les característiques
sociodemogràfiques
de l'alumnat
d'Història de l'Art.
Jo recordo anar
al vostre bar,
al bar de la Facultat
d'Història de l'Art
bastant sovint
a la meva època d'estudiant
bàsicament
a fumar canutos
i tots fèieu,
si fa o no fa,
la mateixa pinta
de homeless
fòssiu
de l'extracte social
que fòssiu.
Vull dir,
jo no notava
diferències,
però el que dieu
sobre la diferència
entre com
s'aproxima l'art
als pobres
i com ho fan els rics,
la veritat és que
té molt de sentit.
L'únic que tinc a afegir
a la vostra reflexió
és que no us oblideu
del paper
que el capitalisme
ha tingut també
en la pròpia història
de l'art.
O sigui,
si us fixeu
en les obres d'art
com a producte de consum,
que és el que sou,
que és el que són,
us adonareu fàcil
que són,
totalment deslligat
dels costos de producció.
I això,
com a bé de consum,
el fa interessant
perquè llavors
l'únic que en determina
el preu és la demanda.
És a dir,
tu no pagues un Van Gogh
en funció del temps
i els recursos invertits
pel pintor en el quadre,
la pintura,
el llenç,
no sé què.
No,
tu ho pagues únicament
en funció de l'apreciació
que com a consumidor
fas de les seves qualitats estètiques
però sobretot mercantils,
en el cas de l'especulació
en el món de l'art.
I aquestes qualitats mercantils
depenen bàsicament
del prestigi de l'artista
i el prestigi de l'artista
el decideixen uns experts
i aquests experts,
endevina què,
company,
doncs que treballen pels rics.
Per tant,
Maria i Malena,
potser haureu de ser conscients
que els rics
no només posseeixen l'art
sinó que a més
són ells
qui n'han escrit
la pròpia història,
l'història de l'art.
Són els rics
els que han decidit sempre
quin art calia finançar,
quin art havia de ser el dominant,
quin és aquell art
que mereix ser conservat
i quines són en conseqüència
els autors i les obres
que formen part
d'aquesta història
que vosaltres estudieu.
I per acabar,
per acabar,
una cosa que han dit
elles del tema
dels mirors i els picassos,
jo diria que els rics
no tenen els mirors,
els picassos i els van Goghs
al menjador de casa,
ojalà els tinguessin
al menjador de casa,
almenys algú de tant a tant
els podria veure,
jo diria que els tenen amagats
a l'ombra de les catacombes
d'algun banc suís
en alguna caixa forta
on absolutament ningú
les pot veure
ni apreciar.
Mira, el John Carlin,
està passant el John Carlin.
Ara vindrà darrere teu.
Fins aquí les consultes.
Suplement arroba catradi.cat
si voleu enviar
al llarg d'aquesta setmana,
ara el personatge misteriós.
Etiqueta suplement catradi
a Twitter,
arroba catalunyaràdio.
Qui s'amaga
darrere del telèfon?
Aquesta persona
només pot respondre
amb un sí o un no
a les preguntes
que li formula el Joel.
Si no vol respondre
la pregunta,
disposa d'un,
volta'l.
Som-hi.
Som-hi.
Estàs amagat
darrere del telèfon?
No.
No, clar que no,
perquè estàs anant amb cotxe?
Sí.
Condueixes tu?
No.
Vas al seient del copilot?
Sí.
Condueix la teva parella?
No.
Ets un home.
Ets un home?
Sí.
Sí.
Ets un home
menor de 40 anys?
Sí.
Menor de 30?
No.
Ara està posant l'intermitent.
estàs conduint
per una autopista?
Bé,
esteu conduint
per una autopista?
Sí.
Esteu marxant de casa?
És a dir,
us esteu allunyant
de casa vostra
o esteu anant
a casa vostra?
Esteu anant
a casa vostra?
Sí.
Molt bé.
Torneu de comprar?
No.
Ens coneixem personalment?
No.
T'agradaria
que ens coneguéssim?
Sí.
És bastant indiferent,
aquest sí.
Ets comunista?
Ets comunista?
No.
Ho has sigut alguna vegada?
No.
Ets a Catalunya?
No.
Ep.
Ara físicament
no ets a Catalunya.
Vale.
Vale.
Doncs tenim una persona
de 30 anys.
Ara físicament
no ets a Catalunya,
però t'agradaria
que Catalunya
fos un nou estat
independent d'Europa
en forma de república?
És un passat, Joel.
Escolta'm,
no passa res.
Volta'l, volta'l.
Volta'l.
Volta'l.
Molt bé.
Creus que respondre
aquesta pregunta
podria afectar
la teva activitat
professional?
Sí.
Vale.
Queda clar.
Ets català?
No.
Ah.
Ah.
Però no ets català
ni en la seva definició
pujolística,
és a dir,
és català
qui viu
i treballa a Catalunya?
No.
O sigui,
ni vius
ni treballes
a Catalunya?
no.
Has viscut
a Catalunya?
Sí.
Clar.
Parles català?
Sí.
I tant que sí.
El tema
de la nacionalitat
és important.
t'entenyor-ho.
Ets nascut a Europa?
Sí.
Arroba...
Ets nascut a...
Catalunya Ràdio Twitter.
Suplement Cat Radio.
Ets nascut a França?
No.
Ets nascut a Anglaterra?
No.
A Alemanya?
No.
A Itàlia?
No.
A la península ibèrica?
Sí.
Ets nascut a Portugal?
Sí.
Ets nascut a Portugal?
Ets un artista portuguès?
Ai, que tenim Maurinho.
Sí.
Que volies Maurinho.
Ets un artista portuguès?
Sí.
Un artista portuguès
de 30 anys?
És fàcil, Eia.
Busquem la disciplina.
Et treballes
en la disciplina musical?
Sí.
Sí.
Vas aparèixer
en alguna mena
de talent show
o alguna així?
Alguna cosa així?
Sí.
No ho sé, un moment.
Fàcil, fàcil, fàcil.
Sí, sí, sí, sí.
Tinc el nom, tinc el nom.
Tinc el nom, tinc el nom.
Tinc el nom.
Tinc el nom.
El cognom, no.
Doncs necessites el cognom.
El nom és...
Et dius Salvador?
Salvador, Salvador, Salvador.
Salvador.
Ja sé qui és,
però és que ja sé qui és.
Ja sé qui és.
Sobral!
Salvador Sobral.
Salvador Sobral.
Sí!
Bravo!
Salvador Sobral,
bon dia i bona hora.
Increïble com feu això.
Fa quants anys que feu això?
Perquè és increïble com...
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, sí o sis temporades.
Una cosa, per què parles
com si fossis mallorquí?
Ah?
Perquè he viscut allà també.
Això no m'ha dimanat,
però jo veig que és a Mallorca també.
Parles mallorquí, tio.
Parles però molt mallorquí.
Espera, espera un moment,
una mica de Salvador Sobral avui,
el sublement puja.
Posa.
Posa.
Bé, ara és quan el Joel ha de fer una entrevista.
Avui em veig apurat, Joel.
No, Salvador Sobral,
jo t'he vist a la tele i a YouTube
i he vist cançons teves.
Ets un músic, crec que pel que puc recordar,
molt sensible i ets un bon músic,
ets un gran músic, de fet.
Però ara mateix no estic gaire al cas
del moment actual que viu la teva carrera.
Em podries dir més o menys
ara en què estàs ficat?
La meva mare tampoc, eh?
Sempre m'hi ha dit.
La teva mare no...
No, ara estic...
La teva mare què és?
Lluisa Maria Cabral.
Sí.
Sí?
És que ho he trobat a la Wikipèdia.
Ho he trobat a la Wikipèdia.
Sí, senyor.
A veure, deixem parlar al Salvador.
Salvador, en què estàs immers aquests dies?
Mira, ara estic tornant de Burgos.
De fet, no sé com sabíeu que estava en cotxe,
però sí que estava en cotxe.
Home, pel soroll, Salvador.
Pel soroll, clar.
Clar, clar, clar.
I res, que estic tornant de Burgos d'un concert
i que estem fent gira del darrer disc
que es diu Timbre
i crec que m'estan cridant altres
perquè faré un concert al Liceu.
El Gran Teatre del Liceu.
El Gran Teatre del Liceu, eh, van dir-ho.
Que broma, eh?
Sí.
Hòstia, i com va la venda d'entrades?
Mira, va bé, eh?
I això que em donava molta por de no vendre,
però la veritat és que va bé,
però sempre va bé de fer...
8 de febrer, Gran Teatre del Liceu
per presentar Timbre.
Timbre.
Exactament.
Fa estar a comprar l'entrada, Joel.
Sí.
No, bueno, mira, quant val l'entrada, Salvador?
Saps el preu de les entrades d'aquest concert?
Crec que ja de tot.
a mi m'agrada tenir entrades a 25 euros,
que no és molt caro en Catalunya.
Sí.
El Liceu a 25 euros? Carai.
Sí.
Carai.
Però també hi ha molt cares,
tipo, quantos?
40 pavos o...
Menos.
Menos.
30 y algo.
Sí, bueno, 30 y algo es lo máximo.
40 pavos.
Ara, de cop i volta,
has canviat l'accent completament.
Quants idiomes parles, Salvador?
Perquè crec que en parles un munt, tu, eh?
Jo crec que és trampa dir que xerro sis idiomes,
perquè si quatre són llatins,
això és tot igual.
Una vegada que xerres dos, tres idiomes llatins,
ja és molt fàcil de xerrar el francès
si xerres el castellà.
Digue'ls-hi a molts castellanoparlants
que amb el tema del català
no se n'acaben de sortir d'això.
Salvador Sobral?
Però això és perquè no ho volen, eh?
És una cosa més política que lingüística, crec.
Ara estic llegint que vas estudiar
el taller de músics d'aquí de Barcelona.
Ara ja em començo a situar.
El que no entenc és per què hi feies a Mallorca.
Per què parles mallorquí?
Què t'uneix a Mallorca?
Mira, jo estudiava psicologia a Portugal
i volia fer allò de psicologia del deporte.
Oh!
I hi ha un departament molt important
de psicologia del deporte a Mallorca.
Sí.
I doncs jo soc anat allà per fer això,
per estudiar això.
Però he començat a tocar en bars
i en hotels i en restaurants.
Sí.
I la veritat és que he deixat d'estudiar
perquè, clar, jo feia un concert
a un bar que es deia Bluesville
i això acabava a les 4 del matí
i era impossible d'anar a classe de neurociències
a les 8 de la manana en Mallorca.
Neurociències, eh?
Però escolta, que t'interessava l'esport a tu?
Ets un tio que t'interessa l'esport, eh?
A part de la música o què?
Sí, més que tot el futbol.
Soc portugués,
cumplo el cliché del portugués en aquest sentit.
De quin equip ets?
La veritat és que no tinc un equip
perquè m'agrada veure el futbol com un art
i no tinc com el fanatisme,
que crec que no és bo per ningú.
El meu pare, que no m'escolti, diu això,
perquè ell diu que jo soc del Baix Fica,
jo li dic que sí, per agradar,
però he vist que el fanatisme no fa bé a ningú.
És veritat.
Prefereixo mirar el Manchester City
o el Barça que el Baix Fica.
Ah, amigo.
I què en penses dels rumors que situen Josep Mourinho
a la banqueta del Barça?
Perquè això està circulant, eh?
M'han dit que és impossible
perquè ell ha xerrat malament
d'un del Barcelona, no sé qui és.
D'uns quants.
Crec que no li ha quedat ningú per xerrar malament
al Mourinho.
Escolta'm...
No sé, crec que això no passarà, eh?
Vale, vale, quedo tranquil.
Escolta'm, ara recordo que tu vas guanyar Eurovisió, no?
Vas guanyar Eurovisió. Quin any?
2017.
Jo recordo veure...
Crec que n'està far el Salvador Sobral
que li recordin que va guanyar Eurovisió el 2017.
Bueno, ja, però jo m'he d'agafar...
Salvador, tu saps que això és una entrevista improvisada,
jo no sé amb qui parlaré,
llavors jo m'agafo el que sé, eh?
I el que sé és que vas guanyar...
Però mira, mira, infelizment,
això passa quasi sempre amb els periodistes, eh?
No sabem mai...
Això és veritat, això és veritat.
Però bueno...
Això és així, el periodisme,
en Portugal és així,
doncs estic ja acostumat.
Vale, però jo tinc excusa.
Però ja li pregunto.
N'estàs far que et recordin
que vas guanyar el 2017 a Eurovisió, Salvador?
Crec que ja ha passat una fase
on estava molt...
ja molt cansat d'això
i, de fet,
no tocava aquesta cançó
durant un any, un any i mig.
Estava com...
No volia ser un...
Com diuen els americans,
un one-hit wonder, no?
Ser conegut per una cançó
i volia, saps?
Però crec que ja ha passat això
i, doncs,
la veritat és que
si Bruce Springsteen canta
Born in the USA
perquè...
Exacte.
Jo he de cantar també el meu hit
i ja està.
A més que és un hit molt maco
i, de fet,
jo crec que hauries d'estar orgullós
de la teva participació a Eurovisió
perquè...
I ara, això,
que quedi clar
que són declaracions meves, eh?
Hi ha poca gent
que hagi aconseguit guanyar Eurovisió
sense fer el gilipolles
i tu ets una persona
que ho vas aconseguir.
Clar, clar, clar, i això.
I això m'ha canviat sa vida.
Això m'ha canviat sa vida.
Doncs no puc estar com...
contra això, saps?
Ara estic repassant la teva biografia
mentre parlo amb tu
per poder-te preguntar coses
i veig que et van trans...
et van transplantar el cor?
Sí.
Això ha sigut en el 2018.
Hòstia.
Hòstia, va...
O sigui, però literalment, eh?
Tot el cor d'una...
Ha fet una cançó al Salvador
dedicada a la persona
que, evidentment, no sap qui és
que li va entregar el cor.
I per què no pots saber qui és?
Molt bé, tio.
Tu sí que estàs informat.
L'altre sí que està informat.
Sí, sí.
Bueno, clar, Salvador,
és que vols que et digui?
Però crec que tenim la cançó per aquí.
Ah, mira.
A veure.
No, no és aquesta, no és aquesta.
No és aquesta, ara...
Bueno, l'estem cagant, eh?
Sí.
La cançó del transplantament es diu
El regalo que me hiciste.
A veure, busca-ho a la Spotify, això.
El regalo que me hiciste.
És com un homenatge al donat.
Jo, de fet, havia llegit
que l'havies fet en castellà
perquè si la cantaves,
no sé si amb el teu idioma o en català,
te la senties massa propera
i t'emocionaves cada vegada
que la interpretaves, Salvador.
Sí, exactament.
Sí, he vist que en portuguès
no podia escriure,
que ja me'n donava ganes de plorar
i per cantar això seria impossible.
Doncs en castellà tinc una mica més
de distanciament
perquè no és la meva llengua mare.
Et trobes bé ara, Salvador?
Ara molt bé, tio.
Ara molt bé.
Sí?
Félixmente.
Puc jugar al futbol,
que era una cosa que no...
Pots jugar a futbol?
Jugues a futbol, Salvador?
Sí.
Quan estic a Portugal,
dues vegades a la setmana, sí.
Amb un equipet d'aquests d'amics?
Sí, d'amics,
però això és sèrio,
no és com broma.
Futbol 11 o futbol sala?
A vegades 5, a vegades 7,
però jo prefereixo 5.
I de què jugues?
Darrere.
De Cancelo.
De Cierre, eh?
De Cancelo.
Sí, sí, Cancelo.
D'acense, Joan Fèlix i Cancelo?
A Muerte.
A Muerte.
Però el meu preferit
és el Bernard Silva.
És que aquest era el que havíem de fitxar.
Aquest era el que havíem de fitxar al Barça,
no al Gundogan.
Estic d'acord.
Home.
Estic d'acord.
I el Cancelo,
el Cancelo és un gran jugador de futbol,
el problema és que està com una cabra.
Salvador, estem d'acord, no?
Sí, però el Fèlix és més inconsistent
que el Cancelo, no?
El Fèlix, sí.
Dóna la sensació que només...
És curiós.
És com una mica selectiu amb l'esforç, no?
És com un tio que...
Sí, això és veritat.
És que sí.
Només s'esforça
quan el partit és així, flashy, no?
Perquè si no, li és igual una mica.
És una mica indolent.
Sí, és perfecte
per posar en els mig del partit
quan això no va bé, no?
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí.
Bé, doncs,
el Salvador Sobral que molt aviat
el dia 8 de febrer presenta el seu últim disc
en aquest cas al Gran Teatre del Liceu
un disc titulat Timbre
i que també, doncs, animem a tots els oients
a participar d'aquest espectacle.
El Joel de Pet a comprar l'entrada.
No, no, no, és que me l'estic comprant ja, eh?
Salvador, bon viatge de tornada,
una abraçada
i ens veiem al Liceu.
Una abraçada, ens veiem allà, gràcies.
Moltes gràcies.
Una abraçada, Salvador, un ple.
Passen 5 minuts de 2, quarts de 12 del migdia.
Ho he quedat fatal,
és que no sabia gairebé res d'aquesta persona.
No, no sé, he fet el que he pogut.
Però és que em cau molt bé aquest nano.
És que és molt maco.
Però, clar, no ho sabia jo ara...
Podem posar la cançó de la que comentava?
Sí, la tenim.
La tenim, és aquesta, és aquesta.
Mira, mira.
Que bonic.
Ara hi ha.
Va pujant, eh?
Va pujant, això.
El regalo que me hiciste.
El regalo que me hiciste, tu.
El regal que ens fas cada cap de setmana
venint a fer el comunista al suplement.
El regal que em vas fer tu
el dia que em vas proposar fer aquesta secció.
Fem una pausa i de seguida, John Carlin.
Canta'm l'ànima, aquest noi.
El suplement.
Gràcies, Joel. Fins ara.
Adiós, adiós.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Quan cerques, no sempre trobes.
Però a la Setmana de l'Esport del Corte Inglés
sempre trobes el que cerques.
Fins al 50% en marques com
Maranà i Cadides, Puma, Asics, Boomerang,
Anderar, Murkwik, Silver, New Balance,
Bands, Mountain Pro, Columbia, Roxy.
Del 25 al 31 de gener,
Setmana de l'Esport del Corte Inglés
a la botiga Web.
I el Gaudí,
el millor director,
és per...
Marc Coll,
per 3 dies al...
Summer of 1993
by Carla Simón.
Clara Roquet.
Por libertad.
Neus Benllús.
Per 6 dies.
Neus Benllús.
Alcaraz.
En fins de nominacions,
Criatura.
Hi ha com un moment d'exclusió de talent.
Les nostres pel·lícules estan viatjant.
És l'arribada,
amb força,
de l'univers femení.
Això quedarà.
30 minuts.
La gran onada.
A TV3,
diumenge a la nit.
Soc Junts Cundé,
jugador del Barça.
Soc Alexia Putelles,
capitana del Futbol Club Barcelona.
Amb la Fundació Barça
anem més enllà de l'esport.
Acompanyem els infants amb malalties.
Prevenim la violència a les escoles.
Ajudem a trobar feina
a joves en risc social.
Donem suport a persones refugiades.
Jo vaig més enllà de l'esport
amb la Fundació Barça.
A les nostres rebaixes no tenim talles,
ni cues.
L'oferta és simple.
Entendrà-hi més,
pagar molt menys.
Rebaixes del Periódico.
Subscriu-t'hi per 67.
20 euros a l'any.
70% de descompte.
Només per rebaixes.
Només a El Periódico.
Hola, et fa falta res?
Sóc al súper del Corte Inglés
i hi ha moltíssimes ofertes.
Oli d'olivacó,
sorra el que ens agrada,
el verge extra.
En compres 3 i en pagues 2.
I per sopar avui
hi ha salmó noruec fresc
a 13,90 euros al quilo.
Ho aprofito, oi?
Són molt bons preus.
Supercori per cor
i supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
a la botiga web i app.
Pedro Piqueras.
Els Òscars.
Victoria Pagès.
Xavier Sala i Martín.
Albert Serra.
I Clara Rojas,
exhaustatge de l'Esfarc,
a Col·lapsa,
amb Ricard Ostrell,
a TV3 aquesta nit.
Estàs entrant a la planta noble,
la casa dels meus besaris,
l'Amàlia Godó
i el Josep Batlló.
Amb ells comença la nostra història.
Casa Batlló presenta
Una nit d'hivern,
una experiència nocturna única.
Promoció dos per un per residents.
Entrada ja a la venda.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
I ara entrem al búnquer.
A veure, aviam, aviam, aviam.
Ell ha dit regalito.
És un tovalló de paper.
No ho puc creure.
És un mocador.
És un mocador blanc
dels de tota la vida,
dels avis de mocar-se,
de portar la butxaca ple de mocs.
I aquesta coreo que tenim.
Amb el logo del búnquer
i l'expressió fuera, fuera,
per fer una mocadorada com cal.
El búnquer,
amb en Païtio,
en Jair Domínguez i l'Anil Rossell.
Un programa amb un Premi Ondas 2023.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
Perdona, Míriam,
però això tot català
hauria de tenir-ho.
Oi tant.
En Guàrdia,
amb Enric Calpena.
Henry Kissinger,
secretari d'Estat nord-americà
amb Nixon i amb Ford,
ha estat un dels polítics
més influents del segle XX.
Va ajudar a millorar
les relacions entre els Estats Units
i la Xina
al mateix temps
que donava suport
a les dictadures
més cruels de Sud-amèrica.
En parlarem
en el proper episodi
de l'Anguàrdia,
també disponible
a la plataforma
3Cat.
Anguàrdia,
amb Enric Calpena.
Aquest diumenge
a partir de les 3 de la tarda
a través del canal exclusiu digital
de l'àvia web
de Catalunya Ràdio.
Pol Gize.
Escolta,
jo no sabia que els bebès
anaven amb un altímetre
integrat.
O sigui,
si tu estàs adormint
el teu fill en braços
i t'asseus,
es desperta a l'instant.
Bé,
sóc la típica embarassada
que fa ràbia,
que es troba bé,
que té parts fàcils.
Mira,
tinc aquesta sort.
El programa per pares,
mares i famílies
amb criatures
entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres
les que estem tot el dia
nens amunt,
nens avall.
Kids XS,
en Pau Guillamet
i Txell Bonet.
Cada dissabte
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar a 3 quarts de 12.
Bona nit i bona hora,
Joan Carlin.
Bon dia, Roger.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
A veure,
tenim un munt de temes
damunt la taula,
perquè la decisió
del Tribunal Internacional
de Justícia
em seu a l'AIA
de seguida
en parlarem
sobre la guerra a Gaza.
però abans vull comentar
tu ets una persona
que sempre ha parlat molt
de Rafa Nadal.
N'ha parlat tant
que fins i tot
vas escriure la seva biografia
el 2011.
Rafa,
m'història.
I clar,
vaig pensar molt
en tu fa uns dies
quan vam sentir això.
Rafa Nadal
és el nou ambaixador
de la Federació Saudita
de Tenis.
Clar,
vaig pensar amb tu
perquè
amb el currículum
que tens
de dies
que hem xerrat
de l'Arabia Saudita.
Exacte.
dic, ostres,
deu haver caigut
un mite als peus,
no, John?
Sí.
Bueno, mira,
yo conozco a Rafa
bien,
conozco a su familia,
a su equipo,
algunos de ellos
siguen siendo
buenos amigos míos
y no solo escribí
el libro con Rafa
sino que
he hecho
montones de entrevistas
en todo el mundo
sobre Rafa Nadal,
pero montones,
en casi todos los continentes,
radio y televisión
y siempre
he hablado
bien de él.
Y la pregunta típica,
como digo
en mi artículo
de La Vanguardia
el otro día,
es tan buen tipo
como parece
y yo digo
no, mejor.
O sea,
yo he sido
un gran propagandista
de Rafa Nadal
y entonces
de repente
hace, no sé,
diez días o algo
sale noticia
de que ha aceptado
ser embajador
del tenis saudí
y no tenía
más remedio
que machacarle
por ello
en un artículo,
no tenía más remedio
para ser
consecuente.
O sea,
yo ya cuando Messi
se apuntó de embajador
de Arabia,
al turismo
le di unos palos
muy duros
y he escrito mucho
sobre el tema
saudí
y las terribles
violaciones
de derechos humanos
a todo nivel
que hacen
y también hablé
sobre
John Ram,
el golfista
que se acaba
de incorporar
al torneo
estadounidense
y entonces
no tenía
más remedio
que darle
un
un palo
a Rafa
y lo que dije
al final
fue que sí.
O sea,
ese libro,
esa biografía
va hasta como
el 2010
que en el caso
hipotético
de que el equipo
de Rafa
viniera
me pidiera
que hiciera
el volumen 2
ahora le diría
que no.
¿Y has parlado
también?
¿Ahora?
No,
he hablado con gente
de su entorno
pero mira,
la verdad es que
es algo que tuve que hacer
pero no me gusta nada,
me ha dejado muy mal
sabor de estómago,
de boca,
de todo,
se siento como
que he matado
a Bambi,
pero
por una cuestión
de coherencia,
de respeto
por mí mismo,
por lo que escribo,
por lo que he dicho,
tenía que decir
que ya ahora
rompo con Rafa Nadal
y nunca más
voy a salir
en programa de tradición
a decir que es
el mejor tipo del mundo.
Al final,
el missatge que dona
és que de pasta
mai no n'hi ha suficient
perquè un tio
que porta 20 anys
a l'elit
de la manera
que porta el Rafa Nadal
que té els contractes
de patrocinis,
que té la quantitat
de milions
que ha acumulat.
Sí,
no,
no,
tiene hoteles
y tiene,
bueno,
sus centros de tenis,
tiene su Kia
en coche,
todo lo demás.
claro,
eso es una mentalidad
que creo que a mí
y seguramente
la mayoría
de los oyentes
y a ti,
Roger,
nos es difícil
entender
que uno tiene
tanto dinero
pero aún quiere más
y más y más
y está dispuesto
incluso a vender
su alma
por ello.
Es una forma
de pensar
que para mí
es totalmente
ajena,
impenetrable
y como digo
en el artículo
lo más triste
de todo
y lo que demuestra
una miopía
tremenda
de él
y de parte
de su equipo
es que él se le ha
abrado una reputación
a lo largo de años
y años
no solo como un gran
tenista
sino como un buen
tipo,
un ejemplo
Pals Nens
y que no se fue
a Mónaco
a pagar los impuestos
lo sigue pagando
aquí en España
en Mallorca
y es como
de repente
cagarse
en toda esa reputación
que ha labrado
a lo largo de los años
es que
para mí
es incomprensible
y cuando
y la reputación
es algo inmortal
o sea
cuando se muera
Rafa Nadal
que será mucho
después de que muera yo
los obituarios dirán
sí un gran tipo
pero esto
tiene esta mancha
¿por qué?
Ya está
De coro ya está
sí
voy a decir
que la Arabia
Saudita
s'estan portant
tots els teus ídols
Messi
Sí
Rafa Nadal
Son Ram
Sí, exacto
Sí, sí
Es que claro
Sí, sí, sí
No, mira
igual hay algo aquí
que yo no entiendo
igual tengo una mentalidad
aquí antigua
El que ya son
4 dòlars
Això es el que ya
Sí, al final
sí
todos saben con el cuento
que van ahí
a ayudar al país
y no sé qué
es dinero
Més notícies
va
Avui també és notícia
la decisió
del Tribunal Internacional
de Justícia
amb seu a l'AIA
arran de la demanda
de Sud-Àfrica
de jutjar a Israel
per genocidi
l'alt Tribunal Judicial
de l'ONU
no ha decretat
un alto al foc
però sí que demana
clarament a Israel
que el seu exèrcit
eviti un genocidi
a Gaza
A veure, hi ha hagut
un article
d'aquests últims dies
teu a la Vanguardia
al voltant
de la paraula genocidi
que ha causat
rebombori
Tu defensa, John
que aquesta guerra
no és un genocidi
no perquè no siguin
crims atrossos
sinó perquè
l'objectiu final
no és eliminar
el poble palestí
absolutament grotesco
absurdo
i ofensivo
que se usa la palabra
genocidio
en este contexto
y porque me parece
que es por muchos motivos
uno de ellos
es frivolizar
la palabra genocidio
que se usa tanto
que incluso la gente
que está ahí
a favor de los palestinos
está perdiendo valor
esta palabra
búscate una palabra
que tenga más impacto
la usan
a niveles propagandísticos
claro
pero búscate una palabra
que no le haya restado valor
mira
a ver
se le ha acusado
a Pedro Sánchez
de ser genocida
Podemos ha acusado
a Vox es genocida
Vox a Podemos
pero olvidémonos
estupideces como esas
mira
hay un tema
que a mí
ha sido clave
en mi vida
que determinó
el rumbo
de casi todo
lo que he hecho
cuando era muy joven
yo estaba en Argentina
durante la lectura militar
que torturó
mató
y desapareció
a miles de personas
para mí fue un horror
yo odio
a esos militares argentinos
como no odio
a nadie en mi vida
pero
cuando dice
el fiscal
en el juicio
de los militares
que es genocidio
eso no es genocidio
tú sabes mi posición
sobre la guerra de Ucrania
o sea
lo detestable
que encuentro
a Putin
pero cuando dicen
que lo que Putin
está haciendo en Ucrania
es genocidio
no es genocidio
no es el intento
de exterminar
a todo
o incluso
a parte de una gente
es otra cosa
entonces
eso por un lado
me parece absurdo
me parece un abuso
del lenguaje
igual que nuestro
queridísimo
como juez
Manuel García Castellón
diciendo que
Bustemont y Aragonés
son terroristas
que ese evento
esa manifestación
en el aeropuerto
en la que yo estuve ahí
como civil
no fui a manifestarme
fui a buscar un amigo
ese día
decir que eso es terrorismo
o sea
es un abuso del lenguaje
y para nosotros
que vivimos
de las palabras
periodistas
me parece importante
defender
el valor de las palabras
pero lo que me irrita
más todavía
y eso
tú mencionaste
ahí todo el ruido
que causó
este artículo
que escribí
que generó
tantos comentarios
y la mitad
de los comentarios
por lo que vi
no los vi todos
pero muchos de ellos
básicamente
porque yo no digo
que lo de Israel
en Gaza
es genocidio
yo estoy a favor
de lo que está haciendo
Israel
y pese a que en el mismo artículo
dije que lo que estaba haciendo
Israel en Gaza
era un gran crimen
un crimen de guerra
masacre de inocentes
baño de sangre
y una obscenidad
pese a que puse todo eso
no
porque está este artículo
de fe
de que si no dices
que es genocidio
estás con Israel
y estás ahí
aplaudiendo
lo que para mí
es una abominación
es posible
pensar a la vez
que no es genocidio
que no hay que abusar
del lenguaje
y al mismo tiempo
pensar que lo que está haciendo
Israel en Gaza
es una atrocidad
pienso
pienso en el cuadro
de Picasso
de Garnica
cuando pienso
en Gaza
pero no es genocidio
d'alguna manera
aquest article
el vas escriure
fa uns dies
però
estàs bastant
amb la mateixa posició
que defensa
aquesta decisió
del Tribunal Internacional
de Justícia
en seu a l'aia
d'aquestes últimes hores
a mi no me importa
que jueces
o quien lo diga
o sea te digo
o sea igual
el juez
García Castellón
¿no?
si él dice
y él declara
que Puigdemont
y Pere Aragones
son terroristas
me parece
absurdo
y ridículo
y no voy a estar
de acuerdo
con ese juez
y si cualquier juez
ahí dice
que esto es genocidio
que no lo han dicho
todavía
no han llegado
al veredicto
pues es que
no entienden
tienen que ir a clases
de lenguaje
que aprender
lo que significan
las palabras
Déu n'hi do
en qualsevol cas
segurament
el posicionament
d'aquest tribunal
és una victòria
de
¿tú la interpretas
como una victòria
d'Israel?
Bueno
no
yo creo que
o sea
yo aplaudo
que
esta Corte
de Internación
de Justicia
salga
y exija
que Israel
que deje
de matar
a civiles
a Granel
a niños
a Granel
como está haciendo
y en ese sentido
creo que es una
una victòria
para Sudáfrica
los que llevaron
este juicio
aunque no estoy
de acuerdo
con la palabra
genocidio
por otro lado
obviamente
no creen
que es genocidio
porque han dicho
que pueden seguir
con sus acciones
con lo cual
fue un juicio
bastante raro
que los dos
tienen la oportunidad
de sacarle provecho
a los dos bandos
de ello
pero más que nada
yo creo que es un palo
bastante duro
a Israel
y merecido
y simbólico
y que no va a tener
ningún impacto
sobre el terreno
la guerra continuará
pero bueno
pasen 6 minutos
de 3 quarts
de 12
i per rematar-ho tot
a plegat
et volia preguntar
per un altre nom
d'aquestes últimes hores
que és Jurgen Klopp
que diu que
es un tema más agradable
sí por Dios
diu que s'ha buidat
sí
com Guardiola
no?
sí
la diferència és que
Jurgen Klopp
ha aguantat 9 anys
al Liverpool
9 anys
sí
sí
hi ha un vídeo
preciós que circula
per la xarxa
aquestes últimes hores
que és la relació
Klopp-Guardiola
sí
no es una relació
muy
s'estimen molt
fa la sensació
s'estimen molt
creo que no son
grandes amigos
no se conocen bien
pero estaba leyendo
justo esta mañana
unas declaraciones
de Guardiola
ayer
después de un partido
que ganaron anoche
contra el Tottenham
en el que dijo
que Guardiola
que Jurgen Klopp
había sido
su gran rival
el rival más grande
que he tenido
tanto en Alemania
porque cuando estaba
Guardiola en Bayern Múnich
Klopp estaba
en el
Borussia Dortmund
y especialmente
estos últimos años
el City Liverpool
se ha convertido
en un como
superclásico
en los últimos años
es como el nuevo
gran clásico
del mundo
y tiene mucho que ver
con que ambos son
equipos fuertes
pero con las
personalidades
de Guardiola
y Klopp
que son
sin la más mínima duda
y con todo el respeto
por supuesto
a Josep Mourinho
son los dos mejores
centradores del Delmont
en la última
en la última década
y
a mí Klopp
me encanta
yo no soy
fan del Liverpool
pero creo que es
el personaje más
carismático
del mundo del fútbol
que es mucho decir
incluso del mundo
de los deportes
tiene una tremenda
energía
pasión
pero al mismo tiempo
es simpático
cada vez yo
he visto muchas
ruedas de prensa
siempre es divertido
sensato
buena gente
ha dit que no entrenarà
més a la Liga Anglesa
per fidelitat
al Liverpool
sí, sí, sí, exacto
yo estoy seguro
que no
es que el Liverpool
en Inglaterra
ser del Liverpool
es lo más cercano
que haya
no sé
una especie de
convergencia
religión
y fútbol
y sería como
bueno
volviendo al tema
Israel-Gaza
como un musulmán
transformarse en judío
o algo
ir a entrenar
al Manchester United
o al Chelsea
o algo
no pot ser
o sea
no
eso lo entiendo

muy fans
del Barça
o del Girona
o quien sea
pero
cuando conoces
a estos
entrenadores top
ves que hay un punto
de fanatismo
y locura
su vida
el fútbol
absorbe sus vidas
al
prácticamente
100%
y a mí
cuando te digo
veo a Pep
o veo a Jurgen Klopp
y pienso
¿cómo es posible
que pueden mantener
ese nivel
de energía
y compromiso
semana
tras semana
tras semana
año
tras año
tras año
y la verdad
para mí
casi la sorpresa
es que
Klopp
haya aguantado
tanto tiempo
9 años
pero es que el Pep
en porta 7
sí, sí, sí
no, no
y la pregunta
que ens fem molt
es
¿qué hauria passat
si hauria fet 7 años
al Barça?
Bueno
el tema del Pep
se complica
por el tema
del dinero
del financial fair play
esto en el fútbol
y puede ser
que le caiga
un castigo
del Copón
al City
que incluso
que bajen
a segunda
y ya
veurem
que hace Pep
pero
él está muy contento
ahí
pese a que vive
en Manchester
o sea
una persona
que es de aquí
de aquí
de Cataluña
de Barcelona
vivir en Manchester
es una especie
de
no infierno
pero purgatorio
seguro
pero ahí sigue
porque tiene
un equipazo
y tiene un grupo
de gente
que le rodea
que son muy fiel
y muy fieles
y bueno
A tot això
avui
a Montjuic
Barça-Vilarreal
a dos quarts de set
una hora abans
a la TDT
veurem què passa
veurem què passa
són unes altres històries
i unes altres divisions
també
a la de Klopp
i el City
hubo una època
en la que pensamos
que un partido así
sería primero
una obra d'arte
ver jugar al Barça
y segundo
que sería
para convivir
al Villarreal
ya no
ya no
moltes gràcies
moltes gràcies
Joan Carlin
que tinguis
bon dissabte
fem una pausa
i continuem
el suplement
i serem fins la una
del migdia
ara tornem
el suplement
amb Roger
escapa
Continua encara jo
Fèlix
la toca per l'amics
som i l'amics
xuta l'amics
salva
Iñaki
Félix
tot és possible
un dia
de partit
tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'en Torquemada
avui a partir
de dos quarts de sis
la TDT
del Barça-Vilarreal
a Catalunya Ràdio
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
Mercè
sóc en Dani
que he acabat
l'escola de cuina
i començo a treballar
estic supercontent
vull domiciliar
la nòmina
serà el meu primer sou
i ho vull fer bé
El millor de tenir
algú a prop
és que t'escolta
a CaixaBank
estem a prop
per posar-t'ho fàcil
beneficia't
de tots els avantatges
de domiciliar
la nòmina
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
més informació
a CaixaBank.cat
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària
d'Am
i CaixaBank
L'Inca
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
La Filmoteca de Catalunya
presenta
les 5 pel·lícules finalistes
del Premi del Públic Lux
organitzat
pel Parlament Europeu
uns premis
que reconeixen
el cinema europeu
que sensibilitza
sobre qüestions socials
polítiques
i culturals
d'actualitat a Europa
Durant els dijous
del mes de febrer
la Filmoteca
presenta
les 5 finalistes
en sessions gratuïtes
l'Alemanya
Sala de Professores
els documentals
En el Adaman
i Smoke Sauna
Sisterhood
Fallen Leaps
d'Aquicaurismaki
i 20.000
espècies
d'abejas
Més informació
a Filmoteca.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
El 3 de febrer
al Palau
de la Música
Catalana
l'Orquestra Sinfònica
del Vallès
presenta
la Pastoral
de Beethoven
A més
es podran escoltar
Cantos i Revoltes
de la mà
del seu autor
Paco Flores
acompanyat
pel 4
venezolà
de Leo Rondón
i també
l'obra
Accents Catalans
d'Elisenda Fàbregas
Més informació
a osvallers.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
Mercè Ibar
Luis Carroll
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
Biblioteques
Escoles
Llibreries
Contes
Noveles
Poemes
Cançons
Tots
Tenen en comú
una adreça
A tots
els trobareu
El mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
Cada dissabte
a les 11 de la nit
la literatura
a Ciutat Maragda
amb David Guzmán
I també a l'àvia
al web
de Catalunya Ràdio
Xipra
i la seva capital
Nicosia
viuen partides
per la meitat
des de fa mig segle
Turks al nord
grecs al sud
Trevessar la línia verda
que els separa
és un viatge
en el temps
Més que un canvi
de país
és com un canvi
de civilització
un canvi de segle
totalment
és com entrar
en el món
de les mil i una nits
Passejant per Nicosia
l'última capital
dividida del món
amb Francesc Miralles
escriptor
Els viatgers
de la Gran Anaconda
Els dissabtes
de 3 a 4 de la tarda
i tota la setmana
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
Els dissabtes
a la mitjanit
Enpar Moliner
ens convida
a fer un tast vertical
El tast vertical
és el programa de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén donar veu
a pagesos
pageses
somillers
somilleres
elaboradors
elaboradores
és a dir
en definitiva
a paisatgistes
els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb Enpar Moliner
també a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
Nena
anem a fer un vi
eh
d' AH
d'a
d'A
en
es
d'A
d'A
1
3
4
5
3
5