Na, no?
Bon dia. Us informa Neus Bonet-Begant.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
el govern prepara un pla d'emergència
per fer front a possibles futures pandèmies
en l'àmbit de les residències de gent gran,
més de la gestió que es va fer durant les primeres onades de la Covid.
La patronal majoritària del sector Acre
va fer la petició a les conselleries de Salut
i de Drets Socials, que ja hi treballen,
com ha avançat a Catalunya Ràdio Toni Andreu,
que és director d'Estrategia d'Acre.
Tant Direcció de Salut Pública
com la Direcció General de Planificació i Recerca
ens han comunicat que el departament està treballant
conjuntament amb el Departament de Drets Socials
amb un protocol que definirà accions concretes
i recursos mobilitzant
en el cas que hi hagués una nova pandèmia.
Andreu aposta per treballar amb calma en aquest nou protocol
aprenent dels errors que es van cometre el març de l'any 2020
i marca els aspectes que ha de tenir.
L'establiment d'un comitè de crisi interdepartamental
amb capacitat operativa per a la pressa de decisions.
Perquè el que no podem acceptar
és que després del que ha passat
no estiguin preparats en el dia a zero si això torna a passar.
Aquest és el concepte.
No ha de ser un protocol detallat i en accions.
Ha de ser un marc operatiu
que defineixi com l'administració ha d'actuar
i el paper que han de tenir els superadors.
Salut, ha confirmat a Catalunya Ràdio
que hi estan treballant i que podria estar enllacit a curt termini,
però no concreten quins aspectes inclourà.
Més notícies, Raül Flores.
Protecció cèbil, a més, un avís per calor intensa
entre aquesta tarda i el proper dimarts.
Des d'aquest migdia fins a les 6 de la tarda,
les comarques afectades són el Sagrià i el Pla d'Urgell,
on es podria arribar als 38 o 39 graus de temperatura màxima.
La calor s'intensificarà aquesta setmana vinent,
en què l'avís s'estén també a les comarques de la Plana de Lleida,
l'Alt Empordà, el Gironès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany.
Sudan s'aboca a una guerra cíbil total,
segons les Nacions Unides,
potencialment desestabilitzadora per la regió.
L'ONU fa l'advertiment l'endemà de la mort d'una vintena llarga de persones
en un atac aéric de l'exèrcit regular a Khartoum.
Més de 3 milions de sudanesos
han morit a marxar de casa.
L'ONU constata l'absència total de respecte pel dret humanitari,
així com dels drets humans, sobretot a Darfur.
Avui, 500 piscines de tot el país
sumen a la jornada solidària Mullet per l'Esclerosi Múltiple,
una iniciativa que arriba a la trentena edició.
En declaracions a Catalunya Ràdio,
la directora de la Fundació Esclerosi Múltiple, Rosemà Riera,
explica que tot i els avenços en el diagnòstic,
les teràpies i també la sensibilització de la malaltia,
l'Esclerosi Múltiple continua sent un repte.
L'aposta ara és per aquest control, sobretot, de la progressió,
i després, sobretot, per provar algun fàrmac,
perquè encara ens trobem que és complexa,
o sigui, ha de ser una malaltia complicada.
I tot i que disposem de molts fàrmacs,
afecta d'una forma molt diferent a cada persona,
i intervenen molts factors.
Per tant, s'ha de fer una medicina d'alta precisió.
L'Institut Polonès d'Auschwitz-Birkenau
ha obert a Catalunya la seva primera delegació territorial
a l'estat espanyol, té la seu a la ciutat de Girona.
Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
Un centre des d'on no només es farà memòria de l'Holocaust,
sinó per fomentar l'esperit crític, sobretot, dels més joves,
cap a actituds autoritàries.
Enrique de Villamor és el president de l'Institut Auschwitz.
Trabajar desde abajo, desde la juventud,
en la importancia del pensamiento crítico,
y debemos de ser conscientes que esto no es una broma.
Esto es una labor de la sociedad completa.
No podemos depender ni de políticos, ni de grupos, de influencia.
Tenemos que ser conscientes que esto es una responsabilidad de todos.
A més d'activitats educatives,
des d'aquí també s'organitzaran conferències,
congressos i projectes de recerca.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.
I ara l'actualitat esportiva amb notícia d'última hora.
Bon dia.
Bon dia, l'exfutbolista del Barça i exentrenador de futbol,
Luis Suárez Miramontes ha mort als 88 anys a Milà.
Segons ha informat, l'Inter Club, on hi va jugar 9 temporades,
a banda de ser-ne també l'entrenador.
Suárez va ser el primer futbolista espanyol a guanyar la pilota d'or.
Va ser el 1960 com a jugador del Barça.
El 1961 va ser traspassat del Barça a l'Inter,
en el que va ser, a l'època,
el traspass més car de la història del futbol.
A banda d'entrenador d'Inter de Milà,
també va ser seleccionador espanyol.
Vítor Roque es converteix en el tercer fitxatge del Barça aquest estiu,
tot i que està previst que no s'incorpori fins al gener.
El davanter brasilé costarà 30 milions fixos més 31 en variables.
Derrota de la selecció espanyola
en la final de l'europeu sub-21 contra Anglaterra per 1-0.
Abel Ruiz va fallar un penal
en l'última jugada del partit que hauria pogut forçar a la pròrroga.
Avui es disputa una de les etapes reina del Tour de França,
una etapa de 182 quilòmetres,
en final a Puy du Mat, port de categoria espacial.
I el número 2 del tènix mundial, Novak Djokovic,
s'enfronta avui al polonès Hubert Hurgdats,
als vuitens de final del torneig de Wimbledon.
El número 1 del món, Carlos Alcaraz,
s'enfrontarà demà a l'italià Matteo Berretiner,
també als vuitens.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
How you can take care of me, for me, for me.
Onze i sis.
I've been just walking down the street,
just looking for my baby.
Marina Forres, bon dia i bona hora.Bon dia.
Com estàs, Marina?Bé, i tu?
Fantàstic. Ja...
La setmana que ve estem treballant,
perquè s'han de preparar moltes coses,
i l'estiu i la temporada que ve serà molt intensa,
i moltes coses obertes, encara.
Però, sí, sí, veus la llum al final del túnel?
Tu faràs vacances o no?
Jo, si encara les veig molt lluny, per tant, gairebé n'hi penso.
Tot i que avui la secció ja l'he fet una mica pensant en això.
Sí, i molts és...
O sigui, jo durant la temporada,
pràcticament la totalitat dels llibres que llegeixo
són per coses d'entrevistes que he de fer,
perquè no tinc més temps.
O per descartar entrevistes,
perquè a vegades també dius, mira, potser he de fer una entrevista...
Al final no.
Al final m'he dit les 50 primeres i al final no cal que vingui.
Però bé, a l'estiu, i a més amb aquest estiu que tenim per endavant,
doncs llegiré, però sí.
Home, espero que recuperis l'excusa,
te'n recordis de les recomanacions i alguna cosa ens serveixi.
Feina acumulada, feina acumulada.
Sí, és que volia realment acomiadar la temporada parlant de l'estiu,
i és perfecte.
A veure, per on començarem avui?
Doncs comencem per un llibre que és estiu total,
de fet és un conte, es diu El nedador,
i és de Joan Chiver.
L'acaba de publicar l'editorial Cal carrer
en un d'aquests llibres seus tan petitets,
traduït per l'Estir Tallada,
i al mateix volum aquest on hi ha el narrador,
també hi ha un conte que es diu La ràdio enorme,
un altre conte icònic de Chiver.
Aquest llibre per a mi i aquest autor són paraules majors.
Chiver és un dels meus autors preferits, que es diu aviat.
Per si no el coneixeu,
és un senyor que va néixer a Quincy Massachusetts l'any 1912
i va morir l'any 1982 a Nova York.
És un senyor que carrega tot el pes
de la tradició de Nova Anglaterra,
és el millor cronista per mi
de la classe mitjana nord-americana.
I per posar-nos en context
i per entendre una mica tota la vibració d'aquest personatge,
sempre m'agrada explicar
que el director de la sèrie Mad Men,
abans de començar cada temporada,
feia llegir els seus guionistes
amb veu alta el pròleg dels contes de Chiver,
perquè sapiguessin una mica què havien de fer
i cap on havien d'anar.
És a dir que, perquè ens fem una idea,
el món de Mad Men és el món de John Chiver.
John Chiver és un senyor amb una vida complicada,
que es ressegueix molt bé llegint els seus diaris,
que no va deixar publicar fins després de la seva mort.
Allà ell explica bàsicament els seus problemes amb la sexualitat.
És un senyor que estava casat i amb fills,
però que tenia una clara inclinació pels homes
i no ho portava gaire bé.
I els seus problemes també amb la beguda,
que va ser la seva perdició, bàsicament.
Llavors, clar, Chiver en realitat treia els seus accessos d'amagat,
i això no és una cosa fàcil de portar.
Llavors, aprofito, aprofito,
amb aquest micròfon, per demanar una vegada més,
als editors catalans que valdria molt la pena traduir
en català els diaris de John Chiver, que he de dir.
Chiver és un narrador fascinant.
O sigui, gairebé tots els seus contes són molt bons.
Tenim la sort de tenir-los tots traduïts a proa,
en una traducció fantàstica del Jordi Martí Lloret.
És un volum que es titula Contes,
i a tothom que li ha de dir aquest tipus de literatura l'hauria de tenir.
Però si voleu una entrada com més petita,
més reduïda, més suau, a Chiver,
que al carrer acaben de publicar aquest, el nedador i la radio Norma,
i llavors, si us agrada, que segurament que sí,
doncs us compreu els contes complets.
Fantàstic. De què ens parla, aquest nedador?
Doncs aquest nedador és la història d'un senyor que es diu Nedy Merrill,
que és un home que està en un suburbí ben estant americà,
on totes les cases tenen piscina.
Llavors, Chiver ens descriu la situació d'en Chiver
amb una frase tremenda.
Aquest conte comença així, diu...
...durant una bona estona a casa d'uns amics
i decideix que farà una cosa boja,
que és anirà fins a casa seva,
que és a 12 quilòmetres d'on està en aquell moment,
nedant de piscina en piscina dels seus veïns.
I llavors el nedador és bàsicament això,
és el viatge de Nedy Merrill
passant per les cases dels veïns, treballant les seves piscines,
parlant amb ells i descobrint coses sobre ells i sobre ell mateix,
i mentre anem llegint anem intuint una cosa terrible,
i és que no ho sabem tot sobre ell.
Perquè sota l'aparença de la bonança i la perfecció
dels suburbis americans,
sempre hi ha secrets foscos,
i el cas del Nedy no és una excepció.
Al final del viatge, de fet,
potser no li espera el que nosaltres ens pensem que li espera,
i no dic res més.
Com molts contes d'en Chiver, aquesta és una crítica valenta,
àcida i molt ben feta a la classe mitjana americana,
els seus vicis i les seves febleses
que tenen molt a veure amb les nostres.
I a la pantalla hi podem posar això.
De fet, no m'ha riscat gaire, perquè El nedador també és una pel·lícula.
És l'adaptació al cine d'aquest conte que ens descriu la Marina Porres,
una pel·li que es diu de Swimmer.
Exactament. La trobareu a Filmin.
És una pel·lícula de l'any 1968.
Es va fer només 4 anys després
que sortís aquest conte de Chiver al New Yorker,
o sigui, que hi ha res.
És una pel·lícula de l'any 1968.
És una pel·lícula de l'any 1968.
És una pel·lícula de l'any 1968.
Es va fer només 4 anys després
que sortís aquest conte de Chiver al New Yorker,
o sigui, que hi ha realment va ser un èxit directe,
tant que es va fer la pel·li rapidíssima.
És una pel·lícula tan mala llet com el conte,
perquè té un punt molt fosc que es va veient a mesura que avança.
És una adaptació estranya i a visos,
com molt agra dolça, molt depriment al final,
però molt interessant de veure.
El Neddy Merrill, aquest senyor protagonista,
l'interpreta el Bert Lancaster.
Està bastant fantàstic fent de senyor crepuscular,
que encara és molt guapo però es va fent gran.
I hi ha dues protagonistes molt bones,
una és la noia amb qui viu una mena d'idili estranyíssima a la pel·li
i una ex amant deprimida.
Llavors, tots els veïns que es va trobant,
el Neddy quan va nedant per les seves piscines,
són molt histriònics, estan molt ben trobats,
i es nota que qui va fer els escenaris d'aquesta pel·li
s'ho va passar molt bé muntant, les piscines al llarg de la pel·lícula.
Sobretot, mireu-la després de llegir el conte,
perquè si no es treu massa, contaminats.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Quin tros de cançó, eh, Marina, que ens has portat avui?
Jo t'he de dir que la vaig trobar amb molt de casualitat, eh?
Es diu I go swimming, és de Peter Gabriel,
que ho vaig buscar perquè em sonava, no sabia de què, eh?
I es va fer famós com a cantant solista
i no sé si flautista, de Genesis.
Llavors, l'he portat perquè aquesta cançó ens va absolutament perfecte
pel tema que tractem.
I go swimming, me'n vaig a nedar.
A més, és una cançó molt enèrgica, sobretot el que li provoca
a la persona que canta el contacte amb l'aigua,
és com si es convertís en Superman,
i ens va perfecte lligar-ho perquè realment
és una mica el que li passa al nedador de Joan Schieber.
Com portes tu la natació?
Jo, a mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt, realment.
Si tinc un trauma infantil. En sèrio?
Bé, perquè l'aigua sempre està freda.
Sí, això sí.
I després perquè tinc la sensació que sempre pillava algo allà,
o conjuntivitis, o foncs...
Però, i la platja? Aquella imatge tètrica de...
Una cosa és la platja, l'altra és la piscina.
Però la piscina, el cloro aquell, bueno...
No, no, jo soc més de platja que de piscina.
Em diuen que per l'esquena t'aniria bé anar a nedar.
És veritat. Si aneu com un nànec, potser em surto pit.
Tot és treballar-ho.
A més, tu saps nedar?
No, no, no.
Perquè jo crec que no vaig passar del cavallet blau.
Saps que això que donaven als cavallets?
No sé si encara existeix, això.
No, és que jo vaig fer natació alguns anys...
De debò, eh? De debò, no.
De petita i me'n recordo de fer anys seguits de piscina.
No t'avorries de la línia aquella de...
No, no, a mi m'agrada.
Em diu que és molt avorrit i jo no tinc mai temps
per apuntar-me a una piscina
i fer-ho com si fos el meu esport, però m'agradaria.
No et dic que no.
A veure, això segur que és un complex, eh?,
però posar-me un banyador slip de nedar ja em sembla ridícul.
Bueno, és un punt... Sí, això sí.
Això és veritat que no...
Em sento molt insegur allà, vull dir...
Molt exposat.
Que alguna cosa pot no anar bé durant la natació.
Bé, més llibres, va.
Més llibres...
Passem de piscina a la platja,
si t'ha de fer sentir una mica millor.
Anem cap a uns contes que són tan durs com els de Chiver,
però d'una altra manera.
Us vull recomana un llibre que es titula El mar no banya a Nàpols,
que és un títol fantàstic,
un recull de contes de l'escriptora napolitana Anna Maria Ortese,
que acaba de publicar edicions del cràter
i que ha traduït l'Alba de Déu.
Si com jo no sabíeu qui era Anna Maria Ortese,
us la situo una mica.
És una escriptora italiana que va néixer el 1914 a Roma,
però va passar part de la seva infantesa a Nàpols,
on va tornar el 1945,
just després de la Segona Guerra Mundial.
Llavors, el que va veure l'Anàpols de la postguerra
li va servir per escriure aquest llibre cru, dur, realista,
un retrat fort, fort de la ciutat.
No va agradar gens a la ciutat,
de fet, als polítics en concret, com ella diu el pròleg.
De fet, va ser tan així que després de publicar el llibre
i els efectes que va tenir,
ella va decidir marxar a viure primer a Milà,
on va seguir la seva carrera literària i després a Gènova.
Ortese és una escriptora que ha tingut influència en autors
tan diferents com Italo Calvino o Elena Ferrante,
i aquests contes són, com explica la mateixa autora,
relats afectats per un estat d'ànim molt concret, molt punyent,
que és la reacció d'Ortese de trobar-se una realitat
als anys 50 a Nàpols,
que no quadrava gens amb la realitat que ella havia vist de petita.
Ortese es va trobar una ciutat dura, bruta, pobra, tràgica,
amb una realitat que, de vegades,
té el batge que fa cosa de descriure,
però, justament, aquesta és la virtut d'aquests contes,
que us recomano moltíssim, moltíssim.
I si som a Nàpols, també a la pantalla hi podem posar això.
A veure, això és una sèrie que estem veient aquests dies a TV3,
que la fan? Sí, sí, sí, la fan a TV3.
És una amiga genial, no? Sí, l'amiga genial, l'amiga geniale,
una sèrie italiana napolitana,
les tres temporades les teniu al VO,
suposo que deuen anar per la primera a TV3,
val molt, molt la pena.
És una sèrie basada en la famosa tetralogia de llibres
d'Elena Ferrante, el primer d'ells és l'amiga genial,
cada temporada és un llibre,
i és la història de dues nenes a Nàpols,
en un barri molt pobre, a la postguerra de la Segona Guerra Mundial,
i exactament el mateix escenari que planteja Ortese al seu llibre.
Llavors, l'amiga genial el que fa és narrar la història
d'una nena que es diu Elena,
que sabem des del principi que acaba explicant la seva història
amb un llibre, i aquesta nena explica la seva amistat amb la Lila,
una nena que des que es coneixen de petita sabem
que és una nena genial, brillant, molt llesta,
però que no té tantes oportunitats com la seva amiga,
i mentre que la Lena, la Lenu,
té possibilitats d'estudiar i de sortir, de fer coses,
a ella li imposen uns límits i s'imposa molts més estrets.
És una història sobre límits, sobre entorns,
sobre què vol descriure, sobre què vol dir ser un artista,
i sobretot és una sèrie que explica Nàpols,
i que explica la relació de Nàpols amb la resta d'Itàlia,
tal com fa el llibre d'Hortese.
Per tant, jo crec que és una combinació molt interessant.
M'acordo
di non avere più risorse senza di te
e allora io quasi quasi prendo il tren a vengo,
vengo da te
ma il treno dei desideri nei miei pensieri all'incontrario va.
Sembra quando ero all'oratorio
con tanto sole tanti anni fa
que aquelles domeniques da solo
en un cortile a passejar.
Ara m'anoio più di allora
ni anche un prete per chiacchierar.
Azzurro, el pomerice trobo azzurro e lungo per me.
M'acordo
di non avere più risorse senza di te
e allora io quasi quasi prendo il tren a vengo,
azzurro de Pablo Conte.
És una fantàstica cançó d'estiu
sobre les expectatives frustrades de l'estiu, en realitat.
Pablo Conte explica aquí
que es passa tot l'any esperant l'estiu,
però quan arriba l'estiu no sap què fer-ne,
perquè és troba lungo,
i es queda sol a la ciutat
i va veient com tothom se'n va i com quedar-se a l'estiu.
A la ciutat és molt avorrit, massa blau i massa llarg,
i a més a més a sobre pensa en l'enyorança dels estius,
quan era petit, quan podia entretenir-se amb qualsevol cosa,
sense pensar-hi gaire,
però ara no és un nen i no pot fer el mateix.
És una cançó fantàstica.
Avui, amb la Marina Porres, l'estiu, més llibres, va.
No volia acabar aquesta secció
sense recomanar-vos un llibre que no fa estiu,
tot i que precisament,
i aquesta és la trampa en què cabrà molta gent a les llibreries,
és un llibre que es titula Estiu,
d'una autora americana molt citada en aquesta secció,
l'escriptora de l'edat de la innocència,
l'escriptora americana fantàstica,
aquesta novel·la l'acaba de traduir la Núria Parés
i la Ditat Univers.
Estiu és la història d'un estiu, precisament,
en un poblet enmig dels Estats Units.
La protagonista de la història és una noia que es diu Charity,
que és una jove que està avorrida en aquest poble,
és òrfana, l'ha recollida un mentor,
ella baixa d'un lloc farèstic, que és un poble de la muntanya,
i representa que ara viu civilitzada en aquest poble.
Fins que arriba un jove arquitecte de la ciutat,
que és el Lucius Harney,
que la sedueix, però no només això,
la sedueix fins al punt que viuen una tòrrida
i molt impròpia de l'època d'Edith Wharton,
història sexual i sentimental.
Llavors, Wharton el que fa aquí és explicar-nos
què passa quan ens deixem anar a les passions desenfrenades
sense pensar en les conseqüències,
com podeu imaginar, no passa res de bo,
però com totes les novel·les d'Edith Wharton,
aquesta novel·la és fantàstica, una reflexió sobre la moral,
està molt ben muntat com s'explica com el despertar sexual
d'aquesta noia en paral·lel a l'estiu,
és a dir, com una cosa no s'entén sense l'altra,
perquè Wharton vol explicar que la vida dels humans
és com una mena de lluita constant contra la natura.
Molt bo, aquest llibre, molt bo.
Soda and pretzels and beer
Roll out those lazy, hazy, crazy days of summer
Dust off the sun and moon and sing a song of cheer
Just fill your basket full of sandwiches and weenies
Then lock the house up, now you're set...
I acabem amb una cançó que sempre desitja que sigui estiu
i que l'estiu no s'acai mai.
Exacte, es diu Those lazy, hazy, crazy days of summer,
aquells mandrosos, calorosos i bojos dies d'estiu.
Això és el que canta Nat King Cole,
en aquesta cançó totalment estiuenca,
que és això, que sigui estiu sempre, que no s'acabi mai,
perquè està abocant, o sigui, aquests dies d'estiu,
en què no hi ha cap preocupació, tot està bé,
tothom s'ho passa bé i no s'ha de fer res.
Espero que tothom tingui alguns lazy, hazy, crazy days of summer
aquest estiu. Tant de bo.
Per això l'he portada avui per acabar la secció.
Avui, a través de la música de Nat King Cole,
Peter Gabriel, Paulo Conte,
a través de les pantalles de The Swimmer a Filmin,
i de l'Amiga Genial, l'HBO i a TV3,
i també dels llibres com el Nadador,
del John Cheever, El mar no banya a Nàpols,
de l'Anna Maria Orestes i l'estiu de l'Edith Wharton,
hem projectat també una mica l'estiu que ens ve a sobre.
Marina Forgo és un plaer.
Portem uns quants engegats. I tornarem també al setembre.
I tornarem. Amb alguna interrupció?
Això sí. Ja ho veurem.
Es pot dir o no? No es pot dir, d'acord.
Això és tensió, sorpresa.
Sorpresa.
Passaran coses la temporada que ve.
Però, és a dir, perdó, no ho explicarem, eh, però...
La família n'està al cas.
Sí, això és una cosa... Però, escolta...
No, no, no.
Ens n'han de fer res si me'n vaig a Tòquio a treballar 3 mesos,
però no n'estàs.
Fantàstic. Gràcies, Marina. A vosaltres.
Salut! Fem una pausa i el Roger Mas i el Dei caram, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Vols tenir la clau dels nous oficis relacionats amb la ciberseguretat
i que ningú no t'ha explicat?
Ciberseguretat.
Nous oficis digitals.
El podcast que entra a les universitats,
centres d'investigació, seus multinacionals
i les cases on treballen professionals implicats.
Trencar tòpics sense anglicismes i en català, què et sembla?
Aquest podcast és per a tothom.
Per a tothom.
Per a tothom.
Aquest podcast us vol ajudar a triar un ofici de futur,
canviar de feina o formar-vos en els nous oficis digitals.
Ciberseguretat, el podcast de Mariola Dinarès.
Cada dimecres un nou episodi a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Amb el suport de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Amb els productes d'Euphoria et sentiràs més a prop de les estrelles.
Descobreix totes les novetats d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3.
El 23 de juliol és dia d'eleccions generals.
Per votar, identifica-te amb el DNI, el permís de conduir o el passaport.
Utilitza el sobreblanc per al Congrés i el sípia per al Senat.
Lliura els tancats a la presidència de la taula perquè els comprovi.
I deposita cada un dels sobres a l'urna corresponent.
Pots votar de les 9 del matí a les 8 del vespre.
Treballem en la línia de la millora perquè puguis moure't...
a través d'una xarxa de transport públic còmode, segura, fiable i sostenible.
I per seguir treballant en aquesta línia, t'informem...
que durant aquest estiu part de la línia L4 de metro...
i la línia T4 del tramvia rumendran tallades.
Disculpa les molèsties, però per seguir en la línia de la millora...
ara cal tallar-ne dues.
Troba tota la informació i les alternatives de transport...
al web atm.cat.
Els esports no descansen a l'estiu de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres, a partir de les 7 de la tarda,
tot costa amb tota la informació de la jornada.
Els dissabtes i els diumenges, a les 11 de la nit, el tot gira,
recull tota l'actualitat del cap de setmana.
Un estiu amb les pretemporades dels equips catalans,
l'inici de la Lliga, el Mundial Femení de Futbol...
i les principals formacions de futbol.
L'inici de la Liga, el Mundial Femení de Futbol...
i les principals competicions esportives.
Aquest estiu, el millor esport amb Catalunya Ràdio.
Linka, el teu enllaç amb la cultura...
a Catalunya Ràdio.
El Consolat de Mar i el Museu Marítim de Barcelona...
organitzen una exposició amb motiu del 750è aniversari...
del Consolat de Mar.
Una mostra interactiva i didàctica...
que ens durà des del segle XIII fins a l'actualitat...
per entendre què era, què és i què vol ser aquesta institució.
Fins el 22 d'octubre al Museu Marítim de Barcelona.
Més informació a tresquartsdamileni.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Torn al grec, el festival d'arts escèniques de Barcelona.
Gràcies per venir.
És el títol del nou disc i del concert...
amb el qual la Ludwig Band debuta al teatre grec...
amb la seva barreja habitual de folk, pop i rock.
El 18 de juliol al Teatre Grec.
Més informació a barcelonapuntcat.grec.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka, a Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
David Carabent, com estàs? Perfectament.
Això és el... demà ho deixo.
Converses de taverna rebestides de cançons.
Avui ho farem a través de les cançons d'acomiat.
No sé si la cosa serà una mica trista.
Ens estàs acomiadant, potser? Espero que no.
Tenim un testament, per si de cas.
Sí, deixem-lo... amb el missatge.
5 temporades fent aquest espai amb el Roger Mas i el David Carabent.
5 temporades.
No us he aguantat tant de temps.
Que ràpid que va ser el temps, perquè marxaves.
No ens aguantaves, marxaves.
Estàvem poca estona, i te'n vas a fer el moment.
Se'n va fora, vaja.
La classe s'ha remullat.
A veure què em proposeu avui per dir adeu-siau.
Gràcies, Roger, gràcies, David. Això és tot vostre.
D'aquí a 15 minuts torno.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Roger, jo, avui, per acomiadar la secció d'aquesta temporada,
doncs, ostres, necessàriament ho vull fer
amb l'últim disc de Bob Dylan,
o començar almenys la secció amb l'últim disc de Bob Dylan,
perquè hi té una versió d'una cançó d'ell mateix,
el disc que es diu Shadow Kingdom, ha sortit aquest 2023,
i conté una tercera versió d'una cançó de Bob Dylan,
que és una cançó de Bob Dylan,
que és una cançó de Bob Dylan,
que és una cançó de Bob Dylan,
i conté una tercera versió d'una cançó
que ell ja va publicar, el disc Planet Waves,
el disc Planet Waves havia sortit el 74,
per tant, quan el Bob Dylan tenia aproximadament 30 i pocs anys,
per tant, quan el Bob Dylan tenia aproximadament 30 i pocs anys,
i llavors, ara que en té 80, torna a publicar la mateixa cançó,
i llavors, ara que en té 80, torna a publicar la mateixa cançó,
que es deia, llavors, Forever Young, és a dir, per sempre jove.
Que Déu et beneixi i et cuidi sempre.
Que els teus desitjos es facin realitat.
Que sempre facis coses pels altres,
i a ells els deixis fer-ne per tu.
Que construeixis una escala fins a les estrelles...
Que construeixis una escala fins a les estrelles...
Que construeixis una escala fins a les estrelles...
i puguis pujar tots els esglaons.
I que segueixis sempre jove.
May you grow up to be righteous.
La lletra continua de manera meravellosa.
Hi ha algú així amb la cançó,
però en les altres versions que n'havia fet
no sonava el clàssic, ja sonava com un clàssic.
És una de les grans cançons de Bob Dylan.
El que passa és que el pes dels anys
ha convertit aquesta cançó...
l'ha fet més solemne, l'ha fet més comiat definitiu.
I de vegades dius...
Hi ha artistes que componen una cançó amb 30 anys
que si la segueixen cantant, aquella cançó agafarà molt pes.
I jo trobo que és una lliçó xulíssima
d'aquestes carreres llargues
i d'aquests grans compositors com Bob Dylan.
Sempre jove.
Doncs els grans se'n van normalment...
Les carreres aquestes llargues se'n solen anar amb grans obres.
El que va deixar bo David Bowie.
Leonard Cohen.
I ara fa poc més d'un any el Pau Riba...
se'n va anar amb un disc preciós,
amb l'Orquesta Firelugia, la segona florada,
i amb una cançó que es diu Daina,
que a més la va cantar ja amb el Terminal,
que fa posar la pell de gallina.
Serosament apaixat per l'Aina,
la meva d'Aina,
dels Pirineus,
el meu cos es regenera
entre els pins i els avers.
Podria ser que en sortissin banyes de cérvol
amb dues grosses antenes
mirant de dret cap al cel.
Aina, la meva d'Aina,
no em miris de front
que l'univers n'iria al col·lapse
i se'ns acabaria el col·lapse.
Aquestes frases les trobo brutals,
la meva d'Aina,
no em miris de front que l'univers n'iria al col·lapse
i se'ns acabaria el món.
Trobo que és una lletra absolutament brutal
i més cantada en el moment que la va cantant,
i estimat Pau Riba,
un dels artistes més creatius que hem tingut en aquest país,
que gran part de la seva carrera, la seva vida,
va transcorre per un perímetre a vegades volgut
i a vegades no tan volgut,
però que ens ha deixat un llagat brutal
i aquesta meravella de cançó.
La meva d'Aina,
que em prodigui a veure el cel dins dels teus ulls,
dins les teves minetes.
Clar, ostres, aquests grans artistes...
A mi, cançons d'aquestes són com de comiat,
que són com imnes que intenten resumir o sintetitzar
què és això de la vida, no?
Hauríem pogut recórrer classes com el My Way,
que interpretava el Frank Sinatra,
però jo he volgut buscar també aquesta...
la idea aquesta que el Bob Dylan compone una cançó
que sembla definitiva quan té 30 anys,
i l'he trobat amb un artista,
que la primera cançó que acaba de publicar
és una artista francesa que es diu Orr,
suposo que deu ser la...
l'apreujant...
Està apreujant, entenc jo, Orr Allí, no?
Aurelia, i és una cançó que es diu The Line,
i és la primera cançó que publica,
és l'avançament d'un EP,
és a dir, d'un recull de sis cançons,
però ja és xulíssima, la lletra és una meravella.
El camí està ple de meravelles.
Indrets amagats que puc descobrir.
Indrets amagats en la meva ment.
La vida no és una línia recta i ja m'està bé bé.
La vida no és una línia recta.
I that's fine.
Ja està bé, és xulíssim, aquesta actitud.
Però imagina't aquesta noia, que no sé quina edat té,
però és un arquitecte, ha estat estudiant arquitectura,
ha estat vivint a Mèxic i ara ha tornat a França,
i junts amb dos companys ha gravat aquestes primeres cançons,
i tot just, és la primera que publica,
ja sona com la Nico, una mica, no?
Et fa pensar en la Nico o en el Nick Drake, una mica.
Però et pots imaginar aquesta noia,
amb 80 anys, com té ara el Bob Dylan,
cantant aquesta cançó i tindrà, haurà guanyat un pes acollonant,
que la vida no és una línia recta i ja m'està bé.
Saps qui tenia veu de vella?
El disc de Cunyat, que ell no sabia que era un disc de Cunyat,
perquè va morir amb 27 anys i no estava previst, en teoria.
Es podia haver venit quan no estava previst.
El Club dels 27, el Jim Morrison,
en l'últim disc, Lally Woman, que és un disc meravellós,
que fa una veu de necessits de ressaca, de whisky, de cansament,
de cansament.
Hi ha una cançó que es diu La casa del Jacint, de Hyacinth House,
que algú ha volgut veure una premonició de la seva mort aquí.
I'm a New Orleans
in this day.
I need a brand-new friend
who doesn't bother me.
I need a brand-new friend
who doesn't trouble me.
I need someone new.
La música és del Ray Manzarek, no?
Sí, el Manzarek, ja. Amb els dits inquiets.
I la lletra del Jim Morrison. Hi ha un moment aquí.
I see the bathroom is clear.
I think that somebody's here.
I'm sure that someone is far away.
Veig que el lavabo està lliure.
Veig... sento que hi ha algú a prop.
Estic segur que algú em segueix.
I algú va voler llegir això com una premonició de la mort
a la banyera a París, que es veu que no va anar d'aquesta manera.
Perquè he llegit coses que es veu que van passar moltes coses la nit.
Ah, sí?
Es van haver d'amagar moltes coses aquesta nit.
Ja en parlarem un altre dia.
I es veu que senzillament és una ocorrència d'un dia a l'estudi
que tenia una mica el lavabo i el va fer fora
per poder gravar unes veus dins el lavabo.
Vull dir que no té cap...
Buscant la reparació típica del lavabo.
És graciós, a vegades, la cultura del fan, no?,
que busca aquest misteri...
L'artista Claire Bouillon, que ho veus clarivident, no?
Home, un dels artistes més clarividents que hem tingut mai,
no aquí a casa, sinó a Europa,
és el Jacques Brel,
i té aquesta meravellosa cançó,
l'últim àpat,
que és com si fossis un condemnat
i et concedíssim aquest últim àpat abans d'executar-te.
I sona...
La va gravar...
Aquesta versió que t'he portat és del 64,
és del directe de l'Olimpia,
i l'havia compost un any abans, em sembla tot just.
L'any 66 es va retirar dels escenaris,
i només es va dedicar a fer cine fins al 77, que va morir.
Per tant, és una de les últimes cançons que compon,
i parla sobre el seu últim sopar.
A mon dernier repas
je veux voir mes frères
mes chiens, mes chats
et bord de la mer...
Al meu darrer sopar vull veure els meus germans,
els meus gossos i gats a la bord del mar.
A mon dernier repas
je veux voir mes voisins
i puis quelques Chinois
en guise de cousins.
I jo vull que hi boivrem...
I vull que hi bevem, a part del vi de missa,
aquell vi tan bonic que bevíem a Arbois.
Je veux qu'on y dévore...
Vull que hi devorem, després d'algunes sotanes,
una gallina faïzana arribada del Perigord.
Lui, je veux qu'on m'emmène...
Després vull que se m'emportin al cim del meu turó.
Veure els arbres dormint mentre tanquen els braços.
I després, encara, vull tirar pedres al cel,
tot cridant que Déu ha mort una última vegada.
zusammen
A mi em sona optiont't perquè el patril·línom
és una mica sardana, gairebé, no?
Et pot recordar, imagina't una mica?
Podria passar ràpid, eh? Sí, sí, sí.
El que m'agrada són els últims versos del Brel,
que era un... escrivia unes lletres impressionants, sempre.
Diu...
O sigui, que l'últim pensament serà
que tindràs a tornar a tenir una mica de por.
Jo crec que, si es veu veient l'avísme, veient el cim.
Exacte.
L'últim moment, com ho diu en la cançó Els anys.
Aquella vida que vam perseguir
és una flor que no es podrà marxir
ni dir.
Viu eternal, és immortal
en el jardí del més pur idea.
Quan governa l'esperança,
la il·lusió de canviar el món
és la idea de pensar que el món avança.
Així ho diuen les cançons.
Tot es mou i es mou amb tu,
acabant i començant,
endarrere i endavant.
El Tarari era la Dolors Palau i el Tururú era el Pau Riba.
Aquesta cançó es diu Els anys, per mi és la més brutal
i és una meravella.
Diu una cosa brutal.
Diu que aquesta vida l'hem viscut abans i tornarem als anys.
Aquest tros m'emociona.
Aquesta vida l'hem viscut abans
i tornarem als anys.
Els anys, els anys, els anys, els anys, els anys.
Els anys, els anys, els anys, els anys, els anys, els anys.
Ara aquí som tu i jo, la Marina Rossell i el Cisa,
fent els anys, els anys, que això és la llatenia
de la missa hiparxiològica de la religió científica catalana,
Francesc Pujols, amb la qual hem de dominar el món.
Els anys acaben sonant els àngels.
I tu dius els anys i vas dient aquesta peça.
I això es fa com un mantra psicodèlico-hiparxiològicament català
estamentari molt curiós.
On ets s'imagina ja, doncs hi ha tots els serefins i els creuins
i tots els àngels.
Pel principi fins al judici,
pel precipici del paradís,
veient l'abisme,
veient el cim.
Àngels, àngels, àngels, àngels, àngels, àngels, àngels, àngels...
Àngels, àngels, àngels, àngels, àngels...
Roger Mas i David Carabent, fantàstics.
Àngels.Ens trobaré a faltar, aquest estiu.
Nosaltres també.Ens quedaran els àngels.
Moltes gràcies per tot, Roger i David. Un abraçada ben fort.
Us vindré a veure a tocar.A mi és que l'estiu.
El suplement, amb Roger Escapa.
A mi aquella nena dolenta m'atreia d'una manera que no acabava d'entendre.
Amigues per sempre.Jo només era un ombra pàlida d'ella.
Rivals per sempre.Jo, per bé o per mal, un home el tinc.
Però això no saps com és.L'Amiga Genial, a TV3, aquesta nit.
Bon dia a sola 7, benvinguts al Matí de Catalunya Ràdio.
Aquest estiu ens encanta que el visquis amb nosaltres.
Estem connectats a l'actualitat del país i celebrem la vida.
De dilluns a divendres, de 7 a 1 del migdia,
al Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, amb Marina Romero.
Atenció, a tots els fudis, gourmets, gourmans, tastolletes,
cuiners i cuineres, pagesos i pageses, pescadors,
baixateres, artistes del paisatge i el producte.
Es busquen per treballar aquest estiu.
Tu què? I ens ho passarem bé. Vinga, va, esteu convidats.
Vermut per tothom.
La Fonda de Catalunya Ràdio, amb Pep Nogués.
De dilluns a divendres, des de la 1 fins a les 2 del migdia.
Sí, home, sí, tot aquest estiu.
Aquest estiu, la tarda és...el millor moment del dia.
La tarda d'estiu, amb Roger Carandell i Marta Montaner.
Us esperem cada dia de 4 a 7 de la tarda a Catalunya Ràdio.
Déu-n'hi-do, no? 3 horetes? Vull dir que donen per molt.
Doncs donen per fer entrevistes, parlar de l'actualitat,
dels 40 anys de Catalunya Ràdio i de tot el que passa aquest estiu.
De 4 a 7, la tarda d'estiu, a Catalunya Ràdio.
El millor moment del dia.
La tarda d'estiu, a Catalunya Ràdio.
Deixa d'enamorar per un estiu ple d'emocions.
Jo t'estimo igual.
Siguis la venu sopremiada...
Amb Catalunya Ràdio TV3, obre el cor a l'estiu més espacial.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
11 i 52.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
11 i 51.
11 i 51 minuts, temperatures torrides,
per encetar aquesta temporada d'estiu a Catalunya Ràdio.
Cap de setmana intens de temperatures que ens ha explicat
que s'antilaran fins al 782 graus a la Catalunya Central.
I el pic el tindrà aquest dimarts.
Tenim per acompanyar-vos en aquesta previa
el dominical del Francesc Mauri.
Molt bon dia, Roger!
Com estem?
Bon dia de nou, Jofre.
Bon dia, bona hora.
Francesc, la teva previsió s'assembla a la del Jofre?
Sí, home, la previsió és que fa moltíssima calor.
Tenim pluja de coloms caient per la Diagonal.
Es va tutats per aquesta calor, rostits.
L'asfalt de la Diagonal també s'està despent.
Panaroles que surten arreu de tot Catalunya.
Bon dia, Jofre.
El Francesc va fort, sempre.
Estic mamadíssim a nivell d'informació meteorològica.
Avui viuràs una nit tòrida, aquesta nit.
Havíem quedat que era ruent, no?
Quan li donem el doble sentit és més ruent.
A veure, Jofre, estem parlant meteorològicament.
A més, quan s'enfilarà aquesta nit el termòmetre a Catalunya?
Mira, avui finalment no hem assolit la nit tòrida.
Vaja, un altre error en la previsió meteorològica
dels serveis d'aquesta casa.
Alguna població del Maresme
sí que el termòmetre no va ser dels 25 o 24 llargs.
Però la veritat és que esperàvem que Barcelona,
ja ho comentàvem fa una estona amb el Dani,
i que la nit tòrida no s'hagués arribat a la mínima sud de 24.
Però posem-la amb el foc a la propera,
de ben segur que el termòmetre quedarà frenat als 25.
A veure, Jofre,
menys comentar cosetes amb el Dani que si no sé què,
la tòrida va ruent i més encertar.
S'ha de comentar.
Sempre s'ha de comentar.
Sí, que ho comenteu el Cruïlla, vosaltres.
Ja us he vist la polsera aquest matí.
El tema de les nits ruents que comentem, sobretot.
Però en conjunt o cada uno?
O tòrides, en aquest cas tòrides.
El Tomàs també hi participa.
El Tomàs Conyers també, aquí tots.
Aquest Conyers ha estat amb segones.
Cap de setmana.
Si l'ans incòmode la redacció...
Té informació que els altres no tenim.
Dicen que los calvos tienen un sex appeal muy grande.
Sí, sí.
Pregunta-l'hi al Roger.
Per calb o per...
De cabell vaig bé, d'altres coses no.
Jo havia entès els caps.
No, los calvos.
Els calbs.
Bé, escolta'm...
Tenim panorales per dies, Jofre?
Aquesta és la informació més important de totes.
Jo espero que no, perquè és bastant incòmode el tema de les panorales.
Jo també pateixo malauradament.
Tens panorales?
Jo tinc panorales.
A casa?
A casa no, però bombardeja a prop i ja està a la guait.
No és agradable, algun cop s'ha colat alguna.
Són de les xiquitites o de la claveguera?
El tamaig depèn de l'edat.
Ni en de grosses ni en de petites.
Sí, on heu adonat algun cop.
Però no fan res.
Hi ha cap panarola que faci res. No et mosseguen ni et passiguen.
Jo he llegit algun lloc que diu que mosseguen.
Jo no he vist que mosseguin mai, però sí que comporten
un microclima bacterià que és dolent.
Clar, quan estàs a casa vas tranquil.
Perquè provenen de zones...
No et fa molta gràcia, Jofre.
Anem a fer una entrevista al Jofre.
Vas de vacances, Jofre? Encara queda.
A on vas?
A les Seychelles.
No!
Com vols que vagi?
Va fort.
Saps que si en Gaspar té un càrrec honorífic
de les Seychelles?
M'ho ha dit les Seychelles per dir qualsevol altre lloc
d'aquestes característiques.
On vas de vacances, Jofre?
Com ara, aniré una setmana a finals d'aquest mes
a Cantàbria.
Costumo anar a buscar una mica de fresca allà.
Els nens els agraden molt i fan surf.
Quants crius tens, Jofre? 3.
Que potència!
Quina màquina!
Són els efectes de les nitruents.
Que prolífero, eh?
Però ja està.
No arribes al Jofre.
Jofre, Manuel, Mateo, la nitruent de Catalunya.
Quants genuers!
Estem sota una onada de calor amb avisos activats.
I què estem parlant?
No, no.
No, però si passa, passa.
Si de repente, no.
Roger, m'han dit que tu...
Jo també m'he plantat.
Jo un.
Hem de fer catalans.
Bé, Jofre,
la pregunta ara sí perquè entren als espais de propaganda electoral.
No, no.
Fins dimecres.
Vull dir una cosa i és que baixarà força,
perquè estarem més de 10 graus per sobre de la mitjana.
Que la passarem dimecres a 3 o 4,
que seria el normal a l'estiu d'una situació de calor intensa.
Baixa, ens hem de ficar al cap que baixarà,
però no refrescarà gaire.
Gràcies, Jofre, bon estiu.
Una abraçada.
Notícies i Dominical.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar con todas las leyes que divide ni destruye.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa. Vota Vox.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Vox va a terminar con todas las leyes que divide ni destruye.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa. Vota Vox.
Avui som una Catalunya i una Espanya que té cura,
que protegeix, una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança. Amb tu, Espanya avança.