Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
Els Estats Units adverteixen a Israel que en cap cas avalaran un contraatac directe contra l'Iran.
Així ho ha comunicat el president Joe Biden, el primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu,
en una trucada de matinada per donar suport a Israel,
tot plegat després de l'atac de l'Iran contra territori israelià amb més de 300 míssils i drons.
Israel n'ha interceptat, diu, el 99% i això ha evitat danys de gravetat.
Per l'investigador principal del SIDOB, Musa Burekba,
la represàlia israeliana ha estat continguda i calculada.
La represàlia contenida d'algún modo, calculada, con vistas a advertir a Israel
i dir, ara hemos respondido, consideramos el asunto cerrado,
si Israel quiere ir a más, pues Irán irá a más, con otro ataque masivo,
pero el objetivo, de forma paradójica, es, entre comillas,
empatar después de l'ataque israelí al consulado de Irán.
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que presideix el G7,
ha convocat una trobada per videoconferència a primera hora de la tarda
amb els líders de les set democràcies més riques del món
per debatre sobre l'atac de l'Iran contra Israel.
Més notícies, en Raül Flores.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
s'assuma a les condemnes internacionals per l'atac d'Iran contra Israel.
En una publicació a la xarxa X,
Sánchez parla d'una nit angoixant
i exigeix responsabilitat i contenció
en la possible resposta a l'atac iranià.
El president espanyol també demana aprendre de la història
i trobar una fórmula de resoldre els conflictes per la via diplomàtica.
Més qüestions.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijó,
acusa el PSOE de reactivar el procés independentista a Catalunya
per necessitats personals
i fa una crida al votant del PSC, contrari a l'amnistia,
agafar la papereta dels populars a les eleccions catalanes del 12 de maig.
Ho diu avui en una entrevista al periòdico.
Estoy convencido de que los catalanes merecen unos políticos mejores
y una política mejor.
Si concentramos el voto,
sabiendo que hemos elegido un partido
que quiera continuar el procés
y resetear la política catalana,
que quiera volver a hablar de los problemas de Cataluña,
de nuestros ciudadanos.
L'autor de l'atac a ganivetanes que hi va haver ahir
a un centre comercial d'Austràlia
és un home de 40 anys que tenia una malaltia mental,
segons ha informat aquest matí la policia,
que ha descartat així el mòbil terrorista.
L'atac va deixar 6 morts i 8 ferits,
entre ells un nadó de 9 mesos que està encara hospitalitzat
en estat greu però estable.
La seva mare, en canvi, és una de les víctimes mortals.
L'agressor, es deia Joel Cauchy,
que tenia un historial mèdic amb problemes de salut mental
i finalment va ser abatut per la policia.
Avui tanca a portes un restaurant centenari a Lleida,
Cal Nanet, situat als afores de la ciutat.
El local va obrir portes el 1910
i han treballat fins a 5 generacions.
Ara tanca per falta de relleu.
Lleida, Júlia Albacar.
El restaurant primer va començar com un bar
i a la dècada dels anys 60
s'hi va afegir també al servei de restaurant.
Ara, la falta de relleu generacional
per part dels dos fills de la propietària
ha precipitat el tancament.
Gerard Pellegrí, un dels dos fills i cuiner del restaurant,
explica que després de molts anys ajudant la seva mare al negoci,
han prioritzat altres opcions.
La vida no és la mare i la germana
i hi ha aquest cas de generacions anteriors
perquè també hem treballat aquí durant molts anys amb els padrins
i per molt que això t'arrel hi ha la teva família de sang,
també tens una parella, tens fills, tens els amics
i això treballant de dilluns a diumenges
de vegades ho abandones.
Ara la família seguirà buscant interessats
per poder traspassar el local,
tot i que de moment encara no han tingut cap oferta.
Esports, Maria Guixer.
A les 12 del migdia l'Igualada juga a la final de la Europe Cup
d'hoquei patins davant el Folonic en directe pel canal exclusiu
de Catalunya Ràdio i pel Dual d'Esport 3
i també en Bater Polo d'aquí a mitja hora
el Sabadell i l'Atlètic Barceloneta jugant el títol de la Copa Masculina.
En motor, Maverick Vinyales ha guanyat la cursa Esprint
del Gran Premi de les Amèriques,
segona posició per Marc Márquez,
tercera per Jorge Martín.
A les 9 d'aquest vespre, cursa llarga,
també en directe pel canal exclusiu de Catalunya Ràdio.
En futbol, el Barça es manté a 8 punts del Madrid
quan falten 7 jornades perquè s'acabi la Lliga.
Un gol de Joao Fèlix va donar ahir la victòria al Barça a Cádiz.
Per la seva banda, el Madrid també va guanyar per la mínima a Mallorca.
El Girona es manté tercer
amb només 4 punts de marge sobre l'Atlètic de Madrid
després de perdre el Metropolitano per 3 a 1.
és la cinquena derrota seguida dels gironins a domicili.
I en bàsquet a l'ACB avui,
la 5 duel català, Girona-Barça,
dos quarts de 7, Madrid-Juventut
amb el debut de Dani Miret a la banqueta verd i negre.
I a la Lliga Femenina,
penúltima jornada de la fase regular,
a les 12, Jairis, que di la seu,
i a tres quarts d'una,
Barça-Sant Feliuen, un i Girona.
Fins aquí les notícies.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
En Roger escapa.
11 i 5.
És l'hora del Suplement de pujar a la màquina del temps.
Marina Laminos, bon dia.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
19 d'abril del 1999,
perquè aquesta setmana farà 25 anys
que TV3 va estrenar Plats Bruts.
Perdona, tu no ets el López?
Ens coneixem?
Soc el David, el David Güell.
Perdona, però no et recordo, eh?
Tu eres el meu monitor, el cau,
quan jo era petit.
Ah, ja, ja et recordo, ja.
25 anys, des d'aquell primer capítol
en què vam conèixer el López.
I el David, 25 anys,
d'aquell tinc pis.
I després, doncs, en vindrien uns quants més.
73 en total, repartits en 6 temporades,
que van acabar el 15 d'abril,
però del 2002.
Els protagonistes de Plats Bruts
són en David i en López,
Joel Joan i Jordi Sánchez.
Dos joves molt diferents que comparteixen pis.
El molt enll, la veïna hippie,
l'assistenta i companys de feina i d'estudis.
Ara fa un quart de segle,
Coriol Grau i Lluís Manyós,
es del Terrat, van anar a veure
crampac al teatre.
I llavors es van adonar que això que feien
en Joel Joan, en Jordi Sánchez,
la Mònica Glensel i tota la companyia,
doncs era exactament el que ells tenien al cap,
no?
Una sitcom tipus Friends,
però a la catalana.
Llavors, aquesta setmana hem pujat a la màquina del temps
amb l'Oriol Grau,
que és un dels directors de Plats Bruts,
que ens recorda així els inicis.
De fet, TV3 ens va enviar a Los Ángeles
perquè estiguéssim vivint allà en un plató
durant tres dies
veient com es muntava una sitcom nord-americana.
Per això nosaltres volíem públic en directe.
L'interès especial,
aquí és un sac que ha jugat el Sánchez,
l'especial,
i jo ha viscut anar a veure en mig dels nostres vistes.
Teníem 50 persones de públic,
teníem animadors de públic,
perquè no de que hi és,
perquè tots els riures són naturals, no?
Ai, ai, ai, López.
López, que aquí hi ha pilota.
Això és pilota, López.
Hòstia, no fotis, eh?
López, que és pilota,
i la pilota no és normal,
la pilota fa Nadal, eh?
Hòstia, hòstia, hòstia,
no pot ser, no pot ser.
No, no, no, jo amb aquesta pilota, no...
Calla, calla, calla, calla,
no és pilota, no és pilota, no és pilota.
És bandonguilla, és bandonguilla.
Sort que me n'he preguntat.
Brillant, això és, tinc un dia normal,
un dels capítols que més ens van fer riure
amb en López i el David,
que no volien celebrar el Nadal.
Perquè per un moment m'he espantat.
Jo també, per un moment...
Vinga, López, diguem-ho ben fora
i que se n'assabenti tothom.
El Nadal és una puta merda.
Ui, però això no es pot dir, això.
Diu, aquí som nosaltres els que decidim
el que es pot dir.
I nosaltres diem
el Nadal és una puta merda.
Va, diu.
Bueno, em sap greu, però va.
Diu.
El Nadal...
El Nadal no està bé.
De fet, segons grau,
un dels secrets de l'èxit de Plats Bruts
és aquesta interacció amb el públic,
no hi havia riures enllaunats,
també la implicació de tot l'equip,
no només dels actors,
i, òbviament,
totes aquestes referències al catalanisme
i a Catalunya,
que, Roger, potser ho podem dir,
d'alguna manera,
aquest humor tan nostrat, no?
Perquè el cine català
sembla una mòmia dissecada.
Però una mòmia catalana,
per l'amor de Déu.
I, en definitiva,
una sèrie de País.
Que sigui, com totes les sèries de País,
diguéssim,
una mena de mirall a la societat catalana.
I això de la sardana, com es balla?
Bueno, tu vas fent vots
i deixes que el cor et porti.
Ah, vale.
Però, en caràcter d'un riure,
diguéssim que TV3
tampoc estava acostumant, no?
Aquesta mena de riure
i amb aquest llenguatge, també,
ple de barbarismes,
completament incorrecte.
Hola, Pés,
a aquesta tia no li feia res dormir amb mi.
Ara m'has fotut, tio?
Perdona, xato.
Aquí, ons escalfem tots
a l'estufa va al carrer.
Però, que va ser una batalla
amb els lingüistes de TV3,
però que amablement ens van dir,
vinga, va, veia lliure
i podeu utilitzar les paraules que vulgueu, no?
Ara, escoltàvem també aquesta sardana
que ballava en el Tinc Nació,
que és un altre dels capítols més recordats.
Sempre surten als rànquings
dels millors episodis de Plats Bruts.
Ei, Lopes!
Hola, soc la teva consciència nacional.
Però si tu ets igual que jo!
Funol, ja t'ho he dit,
soc la teva consciència nacional.
La què?
He vingut a donar-te un missatge.
Doncs no me'l donguis,
que a mi aquestes coses em fan molta por.
Vinga, va, vés-te'n, fuig!
Fot el cap d'aquí!
I sobretot, més enllà dels dos protagonistes,
en David i en López,
que representaven aquestes dues Catalunya
tan diferents, a més, entre ells dos,
hi ha també dos dels personatges més estimats,
l'Emma i la Carbonell,
que d'alguna manera també
eren qui donava sentit, no?
Tot plegat.
Per mi, independentment dels dos protagonistes,
les dues dones, no?,
que els envolten,
que són l'Emma per un cantó
i la Carbonell per un altre.
Ho tinc!
Ho tinc, conegueu!
Ho tinc!
On surt la torn!
Sóc una parada!
Carbonell,
sóc de la gran família de l'INEM!
Ah, no!
Servei català de convocació, nena.
Que ara l'han normalitzat
i surt fins i tot a servir caixa.
I elles,
que són gairebé,
en tots els capítols,
sobretot de les primeres temporades,
doncs li donaven aquest color, no?
Ai, tio,
però on vas així?
A banyar-me, eh?
Amb la Carbonell?
No, mira,
em banyaré jo sol.
Si ho he fet tota la vida.
Carbonell!
Ai,
els picarols del David!
Hem fet ja també
la màquina del temps
de la Mónica Glènzel,
que interpretava l'Emma,
la veïna de López i d'en David,
que recordem a més per aquells
a Valé,
i que vivia en aquella caseta
de fusta just a sobre seu.
Era un bon contrapunt
d'aquests dos nois
i era una mica
el que no acabem de poder ser
i ens agradaria ser una mica.
Jo penso que
en el sentit
que és un personatge
que amb això
és supermodern,
és un tipus de llibertat
i un tipus de personatge femení
que malauradament
no n'hi ha gaires.
I jo penso que
no sé per què no se'n fan més,
perquè la gent s'hi enganxa
i no només noies,
sinó nois també.
I no tornis a menjar mai més
el flam d'una altra.
I tu què faràs?
No ho sé,
necessito escriure el que sento,
potser faré una poesia,
una cançó...
Sobre el flam?
Sobre el meu flam.
Ah, vale.
Me n'entorno al llit
que m'has despertat
just en el moment
que el George Clooney
es treia els calçotets.
Doncs a tothom era una sèrie
molt agraïda de fer,
que era més semblant
a fer teatre
que no pas tele,
perquè, clar,
pensa que durant tota una setmana
assajaven un mateix capítol
i llavors era els divendres
quan el gravaven
davant de tot aquest públic.
Les càmeres
i els operadors de càmeres
eren un més del públic
i al darrere
hi teníem
aquelles 25-30 persones
que interactuaven
amb nosaltres.
Ja m'havia pensat
una frase molt bona,
però ara m'he quedat en blanc.
Sempre vaig tenir molt
la sensació
d'estar fent una funció,
no d'estar a Montplató.
I li hem demanat
a la Mònica
amb quin dels 73 capítols
es queda.
Escolta, David,
a tu els pinyons
com se t'enganxa?
Però què fas?
A que mola, eh, diu?
Però què t'ha passat?
Qui t'ha mossegat?
Que és Halloween, López.
Què dius, què és?
Halloween,
the day of the dead.
El dia dels morts, López.
Això és Tinc Castanyes, no?
Sí, es queda
en aquest capítol
on el López,
que comencem a qui ho escolta,
van fent panellets,
s'acaba doncs veient
abocat a celebrar
aquest Halloween.
La primera seqüència
del Tinc Castanyes,
del Halloween,
que era una seqüència
on sortien molts personatges,
on durava,
pràcticament dura
vuit minuts,
aquella seqüència.
Això són els esperits.
Ens ha de tocar
un d'enremaliat.
És que la Carbonell
és una experta
en això dels fantasmes.
No, experta no.
Aficio a una dilla.
Estem tancats
i ens mataran a tots.
Vinga, vinga, vinga.
I que va sortir bé
a la primera cosa
que em semblava
supercomplicada.
A part que era molt divertida,
recordo un subidón
espectacular
de dir
l'hem fet bona,
l'hem fet bona,
una cosa que portàvem
assajant tota la setmana
i em semblava
molt complicada.
Si la resposta és sí...
25 anys de plats bruts
avui recordant-ho
la màquina del temps
i encara que l'últim capítol
es va ametre,
com dèiem,
el 2003,
la sitcom encara triomfa
el 3CAT
i totes les revisions
que va fent la tele pública.
Sí, triomfa tant
que algunes de les reposicions
que s'han fet a l'estiu
han arribat a tenir
gairebé 500.000 espectadors,
és a dir,
que hi ha moltíssima gent
que s'hi ha enganxat després
i que encara que l'any 1999
no estiguessin enganxats
a la tele,
doncs segur que els sonen gags
com aquest.
La tanga te dona,
veneno.
Un èxit que es va intentar exportar,
es va doblar el castellà,
fins i tot a ETV a la tele basca
es va fer una versió pròpia
que es deia
Plato Sucios,
però, Roger,
ara ho escoltareu,
no va acabar de tenir
gaire èxit, eh?
Antes mataba palomas,
ratas voladoras,
pero ahora no vienen
las muy putas,
me han imprimido.
Plato!
Això és Plato Sucios a ETV
que no va triomfar aquí.
Van punxar bastant, sí, sí.
Aquí Plats Bruts
continua sent Plats Bruts
i encara que hagin passat 25 anys
i segurament
encara que en passin 25 més,
doncs Plats Bruts
no passarà de moda.
Grinyol a vegades
quan els veus fumar al bar,
no?, per exemple,
que és una cosa
que vull dir és un escàndol
o quan veus aquells telèfons antics i tal.
Ja per 30.000
no li puc llogar ni una rulot.
Però, si vol,
li puc deixar per...
60.000?
Però en realitat
l'humor ben construït
no passa de moda.
Ah, allà no s'han de fer lleis
per conservar l'idioma, tu.
Es conserva sol.
Home, perdona.
És que si has de fer lleis
per conservar l'idioma
és que l'idioma aquest...
Malament, malament, eh?
Hi havia un equip
de guionistes fantàstic.
Els actors eren esplèndids
i l'equip de TV3
molt disposat.
Vull dir que jo
em considero un afortunat
d'haver-hi treballat.
25 anys que es va estrenar
el primer capítol de Plats Bruts
al Tinc Pis.
Ho hem recordat avui
a la màquina del temps
amb la Marina Laminos,
acompanyats de l'Oriol Grau,
la Mònica Gleenzel
i els documents
de l'hemeroteca
que per sempre més hi serà.
Gràcies, Marina.
Tornem al 2024.
Fem una pausa
i de seguida
l'altra Marina.
La Porres, fins ara.
El suplement
amb Roger Escapa.
El 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya.
Si desitges votar per correu,
ho has de sol·licitar.
Pots fer-ho
amb qualsevol oficina
de correus
o entrar al web
correus.es
amb un certificat
electrònic reconegut.
Tens temps
fins al 2 de maig.
I si tens
una discapacitat visual,
pots demanar
el kit de vot Braille
al telèfon gratuït
900-500-912.
Tens temps
fins al 15 d'abril.
Més informació
al 012
o a eleccionsparlament.cat.
Generalitat de Catalunya.
Per Sant Jordi
regala cultura en català.
Serra d'Or
t'acompanya
des del 1959
i t'explica
el país i el món
amb rigor
i amb esperit crític.
Ara amb nous col·laboradors
i una nova imatge.
Subscriu-t'hi a
panse.cat
també en format digital
al portal
iquiosc.cat.
A més,
ens trobaràs
a moltes llibreries.
Serra d'Or.
65 anys
al teu costat
i no ens aturem.
La quarta edició
del Desconcert 2024
fa el salt
al Pirineu.
A la Seu d'Urgell
dos artistes
que veuen
de la tradició
de maneres
ben diferents.
la Ludwig van
i la Renesa
a l'Idee Sanz.
Vine al Desconcert
de la Seu d'Urgell
el divendres
19 d'abril
a la Sala Guil.
Entrada exclusiva
amb invitació.
Demana-la al web
a la Seu d'Urgell.
Occident,
l'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
el Desconcert d'Icat.
Durant dècades
a Sicília
la màfia
ha anat de bracet
de l'Església.
L'Església
no els ha suposat
cap problema.
Estem convençuts
que amb una Bíblia
en una mà
i un àrma
a l'altra
poden matar
sense remordiments.
La crònica
d'una connivència
fonesta.
Nits sense ficció
El Déu de la màfia
a TV3
dimarts a la nit.
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.
passen 3 minuts
d'un quart de dotze.
Marina Porras,
Bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estàs, Marina?
Molt bé.
Setmana de Sant Jordi, eh?
Sí, setmana de Sant Jordi.
Molt divertida.
La setmana no encara.
És dimarts que ve, no?
Però jo crec que
tota la gent
del món del llibre
a Catalunya
ho compta
com a setmana
de Sant Jordi
i llavors
dilluns i dimarts
serà sprint final.
Mira,
ho anuncio
ara mateix.
Crec que ho puc fer ja.
Dissabte que ve,
el dia 20,
farem el suplement
des de
l'Abacus
de Sants.
Faràs venir
escriptors.
I tant.
Mira,
ara vaig a mirar
el cartell que tenim.
Però serem
al carrer, eh?
És a dir,
de cara al públic,
perquè crec que munten
aquell,
totes les paradetes
no sigui el mateix
carrer de Sants
o qualsevol que...
A veure,
mira,
vaig a llegir-te el cartell
que tenim
per dissabte que ve.
o sigui que la gent
es podrà acostar
i venir a saludar, eh?
Des de les 10
i fins la 1
del migdia
davant de l'Abacus
de Sants,
Xavi Coral,
Pau Cosí,
Maria Climent,
Abram Urriols,
Mar Serrat,
Ofèlia Carbonell,
actuacions en directe
de Venus,
actuacions en directe
de Guillem Remisa,
amb el comunista
Joel Díaz en directe,
amb la Maica Navarro
en directe,
vull dir que hi serem tots, eh?
Molt bé.
Sant Jordi
aquest any
comença 3 dies abans.
Molt ben fet.
En alguns llocs,
aquesta setmana ja és Sant Jordi,
ja està,
poseu-vos el cap
des de dilluns
i ja estem allà.
I sense roses catalanes,
que jo explicàvem
al suplement
que l'únic
que és productor
de roses a Catalunya
ja se n'ha cansat,
ja diu que no surten a compte
i que és impossible competir-hi
i que aquest serà
l'últim Sant Jordi
amb alguna rosa
produïda a Catalunya.
Ah, no,
la sabia.
Colòmbia
i no sé on més.
Sí, sí.
Els llibres,
en principi,
sí que molts són escrits
aquí a casa nostra,
d'això es tracta.
trobaríem sorpreses.
Ah, sí?
Sí,
d'on s'imprimeixen
i on...
Ah.
No tots, eh?
Això és un tema, eh?
És un tema.
Si vols,
parlar amb impremtes
i amb distribuïdores.
Diuen que són de Catalunya
i no ho són.
Bueno,
el tema de les distribuïdores
sempre és
des d'on portes els llibres
a les llibreries catalanes
i venen
perquè no...
És tot un tema,
bàsicament.
Això és l'excusa
de la Marina Porres.
Cada diumenge a aquesta hora
agafem un concepte
i posem
llibres,
sèries,
pel·lícules i cançons.
Avui amb què arrenquem, Marina?
Avui és un especial.
Avui ho sento.
Aquesta setmana
partim d'una excusa
com fèiem molts mesos
que no fèiem
i és que avui fem un monogràfic.
Avui només parlarem
d'un escriptor,
només parlarem d'un llibre
perquè
ha passat una cosa
que és que han publicat un llibre
que no es publica cada dia
i és una cosa sèria.
És aquest llibre
que tinc aquí sobre.
Si me l'he de llegir
abans de Sant Jordi
no hi arribo temps, eh?
No,
hauries de córrer
i és un llibre
que també
si te'l llencés
ara mateix al cap
tindries problemes
perquè és un projectil
serió.
Són mil pàgines,
és un dels llibres
més importants
que es publicaran
aquest 2024.
Per mi
es titula
Contes,
simplement,
i és de William Faulkner
que és l'escriptor
més important
del sud dels Estats Units.
Llavors,
avui li dedicarem
la secció
amb l'excusa
que a edicions
de 1984
s'ha atrevit
a publicar
aquest llibre
que recull
els contes
que el mateix
Faulkner
va triar en vida,
és a dir,
que és un llibre
de contes
que ell mateix
va compilar
per encàrrec
d'un editor
i va triar
els contes
que hi havien
de ser a dintre
i la manera
com estaven endreçats
que ara en parlarem.
Abans hem de dir
que aquest llibre
està traduït
per l'Esther Tallada
que ha fet
una feinada impecable
i com ens podem imaginar
s'ha passat
unes quantes hores,
dies, setmanes,
mesos i anys
amb aquestes mil pàgines
i és una molt bona feina
la que ha fet.
Per mi Faulkner
ja sona amb la seva veu
i no és gens fàcil
traduir un autor
com aquest.
Parla'ns una mica
d'aquest personatge
de William Faulkner.
Situa'ns una mica.
William Faulkner
és un dels escriptors
més importants
de la literatura universal
i un que ha marcat
com cap altre
la literatura del sud
dels Estats Units.
Va néixer
com Josep Pla
el 1897
però va morir
molt abans que ell
va morir el 1962
Faulkner va néixer
a Oxford, Mississippi
on va viure
una bona part
de la seva vida
i on va ambientar
moltes de les seves històries
i un lloc
on espero
anar-hi aviat
i per les dates
que acabem de citar
vol dir que
Faulkner va conèixer bé
moltes coses
va conèixer bé
el món del vell sud
és a dir
per entendre'ns
l'estètica
i la mitologia
del salvatge oest
i també va viure
dues guerres mundials
per tant
el món
és com que té
molta connexió
amb el segle XIX
i molta connexió
amb el segle XX
de fet era un senyor
que tenia molt interès
en la guerra mateixa
però
quan es va intentar
allistar l'exèrcit
dels Estats Units
el van rebutjar
perquè era massa baixet
ell feia 1,65
i com que
el tio volia lluitar
tant sí com no
va acabar
a les forces aèries
del Canadà
a la Royal Canadian Air Force
però no va combatre
la guerra
perquè devia també
ser massa baixet
i era com de dir
però a les forces aèries
també hi havia
una estatura mínima
sí, suposo que sí
perquè
clar, els pilots
han de fer un mínim
bueno, si m'ho estic inventant
si ens ho estem inventant
a veure, per ser pilot
jo crec que
et deu
puntuar ser
més aviat petit
que gran
potser era una condició
prèvia
per entrar a l'exèrcit
era com de dir
senyor, amb aquesta alçada
no fem res
però no ho sé
el que passa
és que quan torna
de la guerra
perquè no va lluitar
però es va allistar
i tot això
se'n va
a la Universitat
de Mississipía
però no va tenir
gaire èxit
com a estudiant
perquè no
encaixava gaire
amb la disciplina acadèmica
i ho deixa
se'n va a Nova Orleans
comença a escriure
i és una cosa
que no pararà
de fer fins a la seva mort
tot i que
no va escriure
sempre el que volia
és a dir, per guanyar-se la vida
durant un temps
va fer de guionista
a Hollywood
cosa que detestava
i que a més
li va provocar
que comencés a veure
com un boig
i entrar en una espiral
una mica fosca
i va tenir
moltes altres feines
a la vida
molt menys glamoroses
que ser guionista
de Hollywood
però va tenir
la sort
de ser reconegut
en vida
de fet
va guanyar
el Premi Nobel
de Literatura
l'any 1949
13 anys abans de morir
d'un atac de cor
mentre muntava cavall
bueno, va caure del cavall
i la cosa es va complicar
doncs ambientem-nos-hi
amb una mica de música
del sud dels Estats Units
Georgia
Georgia
The whole day through
The whole day
Just an old sweet song
Keeps Georgia on my mind
Georgia on my mind
I said
Georgia
Georgia
Georgia
A song of you
A song of you
Comes as sweet and clear
Is moonlight through the pines
Avui amb la Marina Porras
parlant del llibre de contes
no és un llibre curt
és un totxo
de l'William Faulkner
a través també
de la música
de Ray Charles
Sí, perquè
Ray Charles
va néixer
en aquest estat
del sud dels Estats Units
Georgia
i en aquesta cançó
canta Georgia on my mind
és una cançó tan famosa
que és com
la cançó oficial
de l'estat de Georgia
i ha estat versionadíssima
per moltíssims artistes
i és una d'aquelles cançons
que funcionen tant
perquè
es pot fer l'ambigüitat
entre
una història d'amor
cap a una persona
i una història d'amor
cap a un lloc
com quan aquí diu
la cançó
que hi ha altres llocs
que poden ser bonics
però que en realitat
quan somia
el que li ve al cap
són les carreteres
que duen
cap a Georgia
i llavors
aquesta ambigüitat
és el que fa que vagi
tan bé tot això
Més contes Marina
Tornem cap als contes
de Faulkner
perquè m'interessa molt
anar-vos explicant
que hi podem trobar
en aquest llibre
que ja us dic
que és com
una altra cosa
un altre nivell
és cosa sèria
aquest llibre recull
els contes de Faulkner
que ell mateix va triar en vida
i que considerava
que eren els millors
llavors
aquest llibre
està dividit
per seccions
i les dues primeres seccions
d'aquests contes
són el que
el Faulkner
que coneixem
si hem llegit
les seves novel·les
més famoses
com per exemple
El soroll i la fúria
Llum d'agost
o Mentre em moria
i el que hi trobem
és al sud dels Estats Units
un ambient dur de debò
amb uns estius
llargs
i angoixants
i uns hiverns
que no poden ser més crus
i on sobreviure
és una qüestió
de valents
que són aquests personatges seus
els personatges de Faulkner
són gent
feta a prova de bombes
posada sempre
contra un destí
que és molt més gran
que ells mateixos
i per tant aquí
trobarem
caois indestructibles
gent de poble
que porta
com tota la ràbia
del món a sobre
senyores
que s'han quedat enrere
en el seu temps
són uns contes
molt sensacionals
realment
molt marca de la casa
per si t'en a dos
un dels més famosos
es diu
Una rosa per a l'Emily
que parla d'una senyora
que per honorar
el seu pare
i el sud antic
ella no s'ha casat mai
s'ha quedat tancada
al seu casalot sudista
que és l'emblema
d'aquest passat
que hi ha mort
i està tan obsessionada
amb el passat
que fins i tot
intenta guardar cadàvers
literalment
a casa
i no desvelo més
hi ha un altre conte
per exemple
l'oncle Willy
que és un vell drogadicta
que prefereix ser
un malalt incurable
que viure la realitat
d'una manera
com acceptable
per tant
prefereix ser un repudiat
a la societat
que encaixari
que és un gran
gran tema
a Folkneria
Més música
deep down in Louisiana
close to New Orleans
way back up in the woods
among the evergreens
there stood a log cabin
made of earth and wood
where lived a country boy
named Johnny B. Goode
who never ever learned
to read or write so well
but he could play a guitar
just like a ring and a bell
go go
go Johnny go
go
go Johnny go
go
go Johnny go
go Johnny go
go
Johnny B. Goode
ara ens has portat
Chuck Berry
sí
Johnny B. Goode
una història que podria ser
de Folkner
cantada per un senyor
de l'estat veí de Folkner
Chuck Berry va néixer a Missouri
és la història d'un noi
que vivia en una cabana de fusta
al mig del camp
perquè no sabia llegir
ni escriure
però que tocava la guitarra
com un prodigí
i que quan anava a tocar
al costat de la via del tren
tothom li deia
que tocava molt bé
i que seria famós
per tant aquesta gent
no que surt del no res
i pot explotar-ho tot
Avui parlant de contes
també sobre indis
És una de les sorpreses
que m'he endut
amb els contes de Folkner
que no sabia
que ell coneixia tan bé el tema
i que en parlava
d'una manera tan interessant
hi ha una secció al llibre
que es diu
La Terra Salvatge
i que bàsicament
són contes
sobre indis americans
és un tema interessantíssim
perquè no són
les típiques històries
d'indis
que ens podem imaginar
o sigui
sobre indis salvatges
i com s'integren
a la societat americana
sinó que són històries
molt més contemporànies
fins i tot
n'hi ha una
on els indis
ocupen la Casa Blanca
per anar a protestar
perquè clar
si els tracten
com a ciutadans americans
ho volen ser del tot
i llavors els blancs
es queden
com en una posició
molt difícil
perquè no saben
si han de tractar-los
com a indis
o com a iguals
un conte fantàstic
sobre la hipocresia
i bàsicament
hi ha un discurs
molt ben trebat
sobre ser indi
sobre la consciència de classe
sobre els problemes racials
que es van destapar
amb ells
i també s'hi expliquen
molt bé
les lluites ètniques
entre els indis americans
i els negres
perquè al principi
els indis
menyspreaven els negres
com a raça inferior
fins que van començar
a veure
que començaven a ser
socialment
més importants
que ells
i has trobat
una sèrie
que parla precisament
d'aquest conflicte
això és Yellowstone
fantàstic
Kevin Costner
fent de John Dutton
és
el tema dels indis
m'ha fet pensar
en aquesta sèrie
i Yellowstone
amb una primera
diria dues temporades
impecables
després
em sap greu dir
que tot va caient
Kevin Costner
hi fa de protagonista
això sol
val la pena
i Yellowstone
és bàsicament
un western modern
adaptat al segle XXI
i la història passa
a l'actualitat
a Montana
als Estats Units
però agafa
els mateixos conflictes
que les pel·lícules
de l'Oest clàssiques
llavors
la trama
és que Costner
John Dutton
té un ranxo
gegant a Montana
un ranxo
que pertany a la seva família
des de fa no sé
quantes generacions
i que ell ha de passar
el llegat
als seus fills
però clar
ell viuen
en un context
molt diferent
al d'ell
i un dels temes
de la sèrie
és com els indis americans
són un problema
per ell
i pels fills
perquè són un col·lectiu
molt important
a la zona
que reclamen
els drets
de les seves terres
que entren en conflicte
amb les de John Dutton
que reivindiquen
com el seu llinatge
i que viuen
permanentment
amb una mena
de conflicte
d'identitat
per tant
està tractat
molt bé
el tema dels indis
des d'una perspectiva
del segle XXI
carai
molts tiros
molts tiros
ahir a l'Ostone
no podíem esperar
una altra cosa
William Faulkner
avui a l'excusa
de la Marina Porras
acabarem amb un altre conte
digues
no vull parlar
d'una de les parts
més interessants
no vull no parlar
perdó
d'una de les parts
més interessants
d'aquest llibre
que és
es diu
La Terra Erma
i hi ha tot de contes
que parlen
de guerra
Faulkner va viure
molt de prop
l'experiència
de dues guerres mundials
i també tenia
a la memòria
la guerra de successió
que és
l'única guerra
que han perdut
els nord-americans
del sud
llavors els seus contes
no són els típics contes
sobre els desastres
de la guerra
sinó que són contes
plens d'homes
que un cop han acabat
de lluitar la guerra
no troben cap sentit
a la seva vida
és un gran temàs
increïble
d'alguna manera
amb ells els havien educat
i s'havien acostumat
a combatre
i un cop
s'acaba la guerra
es troben
que no saben
per què
són
al món
i el que podem fer
si vols
és passar també
per la petita pantalla
una altra vegada
perquè aquesta
és una altra sèrie
que també ens aboca
a tot això
que estàs comentant
la guerra
i el sentit
de la vida
al sud
és una excusa
perfecta
per posar-hi
Deadwood
una de les millors
sèries de l'OES
que he vist mai
és una sèrie antiga
del 2004
quan HBO
s'hi posava
per coses
molt grosses
està ambientada
a finals del segle XIX
en un poblet remot
de Dakota del Sud
i el conflicte
de la sèrie
és com també passa
en molts contes
de Faulkner
un problema
de territori
és a dir
l'estat vol canviar
les fronteres
de Dakota
i els habitants
de Deadwood
no s'ho volen
deixar fer
és una gran sèrie
tràgica
shakespeariana
amb homes
que busquen
sentit de la vida
a partir de coses
més grans
que ells mateixos
que és el problema
dels personatges
de Faulkner
i avui també ens visita
The One and Only
The One and Only
Bob Dylan va
All my powers
of expression
I thought
soos of blood
Could never
do you justice
In reasonable
Right
Only one thing
I did wrong
Stayed in Mississippi
A day too long
Well the devil's
in the alley
Mules in the storm
Say anything you wonder
I haven't heard it all
I was thinking about
the things that
Rosie said
I was dreaming
I was sleeping
in roses
Girl
Sempre t'encaixa tu
Bob Dylan, eh?
No és culpa meva
que Bob Dylan
tingui una cançó
bona per tot
Això és ell
cantant una cançó
que es diu
Mississippi
una cançó de 2001
ja canta amb aquesta veu
una mica més
de senyor Madú
i aquesta és una lletra
que signaria
William Faulkner
i que segur
que li hauria agradat
molt llegir
és una cançó
busqueu-la
sisplau
és una cançó
d'un home
que no té res a oferir
res a vendre
res a comprar
que és un senyor
de poble
que l'únic error
que ha comès
és estar un dia
de més
a Mississippi
perquè allà
tot se li comença
a torçar
i donaríem
molt per saber
què va passar
aquell dia
de més
a Mississippi
i és una cançó
d'aquestes
de Dylan
de trobador americà
que va amunt
i avall dels estats
que hi és una mica
l'esperit
de pioner
de Faulkner
també m'ha semblat
molt bonica
que va lligant-los
a tots dos
Southern Stars
com diu
ell mateix
la cançó
avui amb la Marina Porres
Bob Dylan
amanita amb els contes
de William Faulkner
una recomanació
per Sant Jordi
i per més enllà
de Sant Jordi
molt més enllà
i a banda de Bob Dylan
Rachel, Chuck Berry
i Yellowstone
Sky Showtime
i Deadwood
a HBO
gràcies Marina
a vosaltres
farem una pausa
i parlarem
de la nit de les roses
amb el David Caravent
i posarem també
una mica de poesia
amb la Blanca Llum Vidal
fins ara
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Viu Sant Jordi
a Calonja
poble de llibres
parades de llibres
roses
espectacles
signatures
i un poble sencer
celebrant els llibres
amb la participació
de Bernat de Déu
Xavi Bosch
Sílvia Soler
Ramon Janer
Laura Fa
Marta Pontnou
Santi Valmes
Maria Barbal
Lolita Bosch
i molts més
del 18 al 27 d'abril
vine a Calonja
poble de llibres
la primera booktown
de Catalunya
més informació
a pobledellibres.cat
per Sant Jordi
regala cultura
en català
Serra d'Or
t'acompanya
des del 1959
i t'explica
el país i el món
amb rigor
i amb esperit crític
ara amb nous col·laboradors
i una nova imatge
subscriu-t'hi a
pamsa.cat
també en format digital
al portal
iquiosc.cat
a més
ens trobaràs
amb moltes llibreries
Serra d'Or
65 anys
al teu costat
i no ens aturem
La FAC
Factoria Cultural
de Terrassa
presenta el 20 d'abril
la companyia americana
de dansa
Pilòbulus
una companyia
que ha transformat
la dansa contemporània
a nivell mundial
gràcies a la seva innovació
i talent excepcional
Gaudeix d'aquest espectacle
de la 41ena temporada
BBVA de dansa
de la FAC
Entrades a la
factcultural.cat
Per què tot s'està tornant rosa
al magatzem d'Els Beta
Descobreixo en el seu primer llibre
Les aventures d'Els Beta
el virus rosa
a la venda
a la botiga 3cat
i als punts habituals
Yo pediría
para que probemos
así el auténtico sabor
del Perú
el ceviche
igual pediría la causa
Causa y un ceviche
Eso
Un restaurante
Caníbal a Barlín
Estamos en un restaurante
peruano
tú eres chilena
y gracias a tu libro
Pensar Comer
yo he descubierto
que el ceviche
es tan chileno
como peruano
Claro
el ceviche
está ligado a un territorio
a una geografía
La cocina
es un fenómeno
siempre migrante
siempre de traspaso
de fronteras
tal como comer
un restaurant
Caníbal a Barlín
Aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés
Aquesta tarda
el Tot Gira
ens preparem
per el gran partit
de dimarts
Atenció
Des de les 4 de la tarda
farem la prèvia
del Barça PSG
el partit
que marcarà
la temporada
del Barça
També viurem
el Girona-Barça
de l'ACB
Duel català
a Fontejau
amb la permanència
i la tercera plaça
en joc
Seguirem el Madrid-Penya
amb l'estrena
del nou entrenador
a la banqueta
verd i negre
I viurem
la ressaca
de la final
de la Europe Cup
d'Hockey Patins
d'Igualada
Tot Gira
Avui
des de les 4 de la tarda
amb David Glupés
Riu més
Estressa't menys
Comença
per fi
Estimar-te
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen
les emocions
a l'hora de votar
Un programa
sobre conducta humana
Parlarem de
l'anomenada
Ment d'Amico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Eines
pel benestar emocional
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
i a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
5 minuts per 3 quarts de 12 del migdia
Arribats aquí
Sabent que hem de marxar
Si pogués fugir
Saps on voldria anar
Hauria de ser tan lluny
que la meva memòria
No em pogués seguir
Hauria de ser tan lluny
Dilluns 22 d'abril
Dilluns 22 d'abril
La Paloma
S'omplirà de música
Roses i literatura
amb la segona edició
de la nit de les roses
que organitza
Mishima
Una fusió perfecta
entre la música de la banda
i les obres recents
de 4 grans exponents
de la literatura catalana
com són
la Mireia Calafell
el Jordi Puntí
la Blanca Llum Vidal
i el Pol Guas
qui avui una gran representació
del que vindrà aquest dia 22
amb el David Carabent
i la Blanca Llum Vidal
plegats a l'estudio
de Catalunya Ràdio
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Què feu els diumenges al matí?
El David ja m'ho sé
La Blanca què fa?
Jo depèn
Si treballo el dissabte
com ahir
un pis tutelat
doncs passejo pel sol
i dormo
i avui estic aquí
per treballar tota la nit
Què passarà la nit del 22?
S'ho de celebrar vigílies
vosaltres?
A la vida?
Perquè el dia important
representa que Sant Jordi
la nit abans
ens reservem
pel que ve l'endemà
Jo no
la vigília de Sant Jordi
no l'havia celebrat mai
m'ha sorprès fins i tot el tema
quan m'ho heu dit
la vigília del Sant Jordi
no sabia què
Jo la del Sant Jordi tampoc
però vigílies
m'agrada celebrar-les
i a casa som molt
de felices vigílies
i d'altres aquestes històries
trobo divertit
celebrar el final
com més
millor
Què hi passarà
aquesta vigília?
Aviam
la vigília de Sant Jordi
clar
amb Ixima
el que vam intentar
va ser
trobar una edat xula
per
per convocar
per repartir joc una mica
és el que ens ha agradat
sempre
amb Ixima
també ho hem fet
també en els concerts
de Nadal
i llavors
de cara al Sant Jordi
ens agrada
conèixer autors
que ens agraden
i intercanviar amb ells
doncs
contaminar-nos una mica
els uns dels altres
i llavors el que fem
és
cada any
aquesta serà la segona edició
cada any
convoquem
3, 4, 5
escriptors
o poetes
que vinguin
a
reviure els seus textos
llegint-los ells mateixos
i llavors nosaltres els acompanyem
musicant
o amb un acompanyament
que sigui molt lleu
els seus textos
és a dir
tindrem la Blanca Llum Vidal
recitant els seus poemes
o la seva literatura
i algun component
de Mishima
posant-hi música
exacte
sí, sí
de vegades tots
no, no
i això és meravellós
això a mi m'encanta
tu amb qui et toca
pujar a l'escenari
amb en David
amb el guitarrista
amb el Dani
això del Dani Vega
sí, sí
sí
sí
al Dani Vega
li agrada improvisar
a mi també
tot i que
s'ha de dir que les improvisacions
són una cosa molt relativa
hem parlat una mica
ens hem enviat notes de veu
ell m'enviarà el tema
llavors
jo he treballat bastant amb músics
i això de la impro
que sembla
bueno
l'enca havia treballat molts anys
amb la
bueno, molts anys
amb la Sara Fontan
exacte
sí, sí
que havia sigut col·laboradora
amb Mishima
i llavors doncs ja teníem
aquest lligam
diguéssim
sí
i amb Lady Pou de Zà
exacte
llegir petit
i no cometràs adulteri
són les dues publicacions
els dos assajos
amb què es presenta
la Blanca Llum Vidal
aquest Sant Jordi
un Sant Jordi
que estarà amanit
musicalment
també amb el llibre de l'amor
el llibre de l'amor
és llarg i avorrit
el malparit pesa tant
que ningú el pot aixecar
està ple de mapes
de dades i d'esquemes
i d'instruccions
per ballar
aquesta cançó
no és ben bé vostra
no
no, això és una versió
és una versió
de Stephen Merritt
bueno
el Magnetic Fields
i el Peter Gabriel
després també
crec que
jo crec que la va fer
més célebre
el Peter Gabriel
que no pas
el Stephen Merritt
amb Magnetic Fields
però jo crec que
la versió
de Peter Gabriel
a mi encarrega molt
i precisament
doncs
jo volia tornar
aquesta
aquesta cosa
una mica més lleugereta
més divertida
més de broma
que té l'original
de Stephen Merritt
el que passa que
Stephen Merritt
el cantant
i compositor
de Magnetic Fields
té una veuota
molt greu
i de seguida
converteix
les seves composicions
en coses molt més solemnes
del que
haurien de ser
Blanca
tu quan escrius
crec que
durant el procés
d'escriptura
ja acostumes a recitar
llegir-te amb veu alta
si més no
sí
és una cosa
que faig sovint
de fet sempre dic
que escric amb veu alta
és a dir
que escric
que esborro
que torno a escriure
cosa que fa
que segons on
no ho pugui fer
o que et miren
d'una manera molt estranya
però a més
m'agrada molt
escriure en música
i fins i tot
en música que té lletra
que això és una cosa
com molt delirant
jo
em va fer molta il·lusió
això de Mishima
perquè a mi
hi ha una cançó seva
que m'ha salvat
els últims mesos
és a dir
tornaràs a tremolar
m'ha salvat
llavors jo escric
les meves històries
em tornaràs a tremolar
de fons
i es barregen
dos textos
alhora
sí
sí
tornaràs a tremolar
la tenim?
ara la buscarem
d'aquest
ha salvat Blanca
que si es pot explicar
doncs d'un dolor
d'un dolor
d'un desamor
molt gran
d'una persona
que m'ha fet mal
sí sí
i de cop i volta
m'ha donat una força brutal
sí sí
i m'ha fet adonar
que cal
una gran quantitat
de patiment
per alliberar-te
i entenc que
després hi haurà concert
de Mishima
normal
o
amb cameos
també
normal ben bé
tampoc
perquè
com que
sabem que hem tocat
a Barcelona
fa relativament poc
hem tocat
els concerts de Nadal
doncs sempre intentem
portar un repertori
una mica diferent
portarem 4 o 5 cançons
que no toquem
habitualment
amb els repertoris
i també fem una versió
és a dir
ens hem inventat
la tradició
hi ha una sorpresa
exacte
hi ha una sorpresa
que és inventar-se
una tradició
que vam començar
l'any passat
versionant
la cançó
que en aquell moment
era la número 1 del món
que era la Flowers
de Miley Cyrus
i clar
el que passa
que aquesta
espera espera
primer la Flowers
no volia deixar-te
no et volia mentir
ja em posava a plorar
quan vaig recordar
com es compra una rosa
em sé dedicar una cançó
puc parlar sol durant hores
de coses que no controles
a mi la cançó de la Miley Cyrus
m'encanta
però aquesta versió és
i clar
més Sant Jordi
clar
i que a plau
ets tradurint per roses
és molt guap
a veure
explica'm com va
perquè tu tens permís
de la Miley Cyrus
per fer aquesta versió
o no
la qüestió és que
tu fas la versió
i llavors després demanes permís
no ben bé la Miley Cyrus
sinó el seu editorial
i llavors te'l concedeixen
o no te'l concedeixen
i el que va passar
amb el cas de la Miley Cyrus
que eren no sé quants
cases editorials
vull dir
els autors són milers
doncs
no ens el van concedir
el primer que els hi vam demanar
ja ens van dir que de cap manera
i doncs per això no l'hem pogut penjar
a Spotify
simplement la pots extreure del directe
del directe exacte
és això que estem sentint
exacte
aleshores
a veure
això que veia ara és gruixut
perquè jo quan m'ho vas explicar
no acabo d'entendre què
el regal d'aquest any
sentim primer l'original
i m'hi poses context
perfecte
però l'original
has de pensar
que era
no sé si ara
avui ho és
però fa poc
era el número 1 del món
i em sembla que era
la cançó
el corrido tombado
bueno
la cançó en castellà
que més setmanes
havia sigut
número 1 del món
Crec
mira cómo baila
te lo no hay en tu
això és
La Diable de Xavi
un cantant mexicà
que té 500 milions
de reproduccions
a Spotify
i que diuen que és el rei
del corrido tombado
exacte
té 19 anys
té 19 anys
de fet és nord-americà
el que passa que és
de família d'origen mexicana
i com passa a Mèxic
que nosaltres els catalans
diem Mèxic
però decidim Mèxico
Mèxico és Mèxico
Xavi
nosaltres pronunciem Xavi
el teatre és Xavi
entenc jo
com és que has volgut
versionar aquesta cançó?
perquè era el número 1 del món
i la Flora
la meva dona
li feia molta gràcia
tota aquesta moguda
que hi ha
amb els corridos tombados
perquè saps que
l'anterior número 1
del corrido tombado
és el Peso Pluma
i el Peso Pluma
es veu que està molt gelós
ara del Xavi
perquè és un nano
molt més jove que ell
i amb un talentàs bestial
Flowers
la festa de les roses
Flora
tot acaba al mateix lloc
amb tu no?
sí
és una mica previsible
la veritat
l'has sentit
la versió que ha fet
Blanca tu?
no l'he sentit
però ha sentit la cançó
i em sembla molt interessant
això que apareix
una niña mala
també
més que res
tenint en compte
els debats
feministes
crec que està molt bé
que apareguin
i que apareguem
dones dolentes
dones que tenim desitjos
foscos
violents
com podeu tenir
els senyors
crec que està molt bé
molt ben triat
sí, sí
l'estrenem en exclusiva
no David?
vinga
la podem sentir
la deixo sencera
de dalt a baix
com vulguis
sí tant
allà tu
què fas amb els teus oients
sí, sí
som-hi va
com la diablesa?
la diablesa
de Mishima
estrena exclusiva mundial
del suplement
som-hi
jo podria menjar-te
com a tu t'agrada
si et deixessis estimar
en secret
jo vaig per tu
no, no
jo no m'ossego
no te m'espantis
no cal que
perdem més el temps
només es viu
una vegada
sóc una mala influència
i això t'agrada
ets entremaliada
se't veu de molt lluny
ets una dia blessa
mira com banyes
de l'1 fins al 10
tu vals un milió
i si vens amb mi
serà Christian Dior
Fendi Valenciaga
per tu sobre la llana
el que vulguis amor meu
la meva princesa
faré baixar la lluna
i si tu em deixes
veuràs que ningú no
te durarà tot el que ja t'adoro
dios de la cárcel
que les feien piedad a mi
tu me creaste como soy
como los alacranes
como las patas
ets una dia blessa
que yo bajo las orejas
las paredes
tengo tanto derecho
como si fuera una víbora
o esa araña
sóc una mala influència
i això t'agrada
ets entremaliada
se't veu de molt lluny
ets una dia blessa
mira com banyes
de l'1
de l'1
fins al 10
tu vals un milió
i si vens amb mi
serà Christian Dior
Fendi Valenciaga
per tu
em sobra la llana
el que vulguis amor meu
la meva princesa
et faré baixar la lluna
i si tu em deixes
veuràs que ningú no
te durarà tot
tot el que jo te adoro
Ustés de los que hablan solos
que no ha pensado
que yo también tengo voz
quina meravella
la diablesa Mishima
recuperant-me del cop
perquè això
no ho sé
com
li ha arribat a Xavi
ja això
fa molt temps
que l'hem enviat
no a ell personalment
sinó també una altra vegada
la seva discogràfica
i encara no tenim resposta
o sigui que el millor demà
me l'hem de retirar
ja l'haurem estrenat
què t'ha semblat Blanca?
m'ha encantat
i destacaria dues coses
la primera és que m'ha fet
molta il·lusió
que el primer diguis
digueu
vaig per tu
perquè és aquesta construcció
verbal antiquíssima
jo la deia quan era petit
i ara no me'n recordava
vaig per tu
i l'altre és que és un home
que adora una dona
i està molt bé
que ens atrevim
a fer entrar aquests sentiments
quasi de religiositats
en l'amor
perquè clar
sembla que avui no toca
o sigui m'agrada molt
que l'home s'atreveixi
a adorar
directament
aquesta dona
totalment
sí sí
per aquest 22 d'abril
per aquesta vigília
de Sant Jordi
la fusió de la poesia
i la música
de Mishima
i de la Blanca Llum Vidal
entre altres autors
entenc que el puntit
també pujarà
a dalt de l'escenari
i llegir fragments
del seu confeti
i ho fa molt bé
i ho fa molt bé
a més a més
és a dir
que el xulo
també és que
hi ha un punt d'interpretació
també
hem d'agafar gent
que també tingui
aquest punt
de saber-se posar en escena
la Blanca
el té moltíssim
però hi ha fins i tot
és que no sé
la Mireia en Pol
també
també
i el
però tu
fins i tot
és que aquest matí
m'he tornat a
almenys
no l'he llegit
tot un altre cop
però
he tornat a recuperar
la princesa Soubós
de la Blanca
i aquest sentit de l'humor
aquesta manera
de jugar
amb les convencions
i d'anar cap enrere
i
saps
tractar de vostè
a la persona
desitjada
i alhora
doncs revelar-ne
de vós
que és pitjor
és de àvia
rebostres
acabes moltes vegades
rebostres
amb algunes entrades
a la venda
molt poques
crec que hi ha
molt poques
espavileu
la Paloma
que és un lloc
meravellós
i que sona molt bé
aquella sala
i també
preparant alguns concerts
d'estiu
suposo David
sí
però vaja
per nosaltres
som com dues
fites a l'any
els concerts de Nadal
i aquesta
de la nit
de les roses
que ens ajuden
a endreçar
el repertori
Blanca
a tu et fa il·lusió
el Sant Jordi o no?
a mi em fa il·lusió
sí
tot i
aviam la crítica
que se li pot fer
i que ara no recordo
com es diu
aquesta plataforma
que fan una crítica
important
al neoliberalisme
al Sant Jordi
a mi em fa il·lusió
que vols que et diguis
un dia bonic
vull dir
sí
i nostra
no?
i nostra
que no ens queden
tantes coses nostres
Blanca Llum Vidal
David Caravent
moltes gràcies
molta sort
i molts èxits
gràcies a tu
records de la diablesa
també
4 minuts per les 12
pausa
i fem l'eclipsi
es fa de nit
el suplement
avui
les nits
del Peyu
fins ara
que s'esclat
Retro
Tintre
el suplement
amb Roger Escapa
Linda
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Gaudiu de la música
en família a l'Auditori
El 20 i el 21 d'abril podreu assistir
a un concert monstruós en un viatge musical
arreu del món en què fades, follets
monstres i altres personatges mitològics
ens mostraran melodies i cultures
dels cinc continents
Més informació a Auditori.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
En temps de guerres
Impacte Festival de Cinema
i Drets Humans de Catalunya
fa una aposta per la pau
El dret a la pau, un dret a reclamar
i també migració
empoderament femení, drets laborals
pel·lícules de qualitat per entendre
millor el món
Del 9 al 28 d'abril
la quarta edició del festival Impacte
a diverses ciutats catalanes
i també en línia
Més informació a Impacte Film Festi
Punt Cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
Aquesta tarda el Tot Gira
ens preparem per el gran partit de dimarts
Atenció!
Des de les 4 de la tarda
farem la prèvia del Barça PSG
el partit que marcarà la temporada del Barça
També viurem el Girona-Barça de l'ACB
Duel català a Fontejau
amb la permanència i la tercera plaça en joc
Seguirem el Madrid-Penya
amb l'estrena del nou entrenador
a la banqueta verd i negra
I viurem la ressaca de la final
de la Europe Cup d'Hockey Patins d'Igualada
Tot Gira!
Avui, des de les 4 de la tarda
amb David Klopés
Apunt semàfors
Comença la cursa de MotoGP
Quan hi ha Mundial de Motociclisme
connectem amb Univers MotoGP
Sempre amb doble transmissió
a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT
Els dissabtes la cursa sprint
i els diumenges la cursa de gran premio
Els caps de setmana
Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
Amb Damià Aguilar
Aquest cap de setmana
el Gran Premi de les Amèriques
Univers MotoGP
MotoGP
37 anys seguint el Mundial
10 temporades transmetent les curses en directe
perquè el Mundial és nostre
Ara via al web de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT
Els convidats de Sílvia Coppolo
s'estiren al divan
Ja des de molt jove
vaig començar a dedicar-me a la vida social
perquè vaig pensar que havia rebut molt de la vida
i que podia ajudar amb els altres
que no havien tingut tanta sort
Aquest diumenge
Maria Assumpció Vilà
presidenta de la Fundació Oncolliga
Em considerava una persona molt afortunada
Per tant, vaig pensar que tot això
havia de revertir amb els altres
que no havien rebut tant com jo
El divan amb Sílvia Coppolo
El valor de la conversa
Són psicòlegs especialitzades
o sigui, psicòlegs
perquè no és el mateix
atendre una persona que tingui una depressió
a una persona que no està depressiva
però està malalta
i no sap com enfrontar el seu futur
Aquest diumenge a les 9 del vespre
Revolució 4.0
amb Chantal Llovina
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat, empreses digitals
Revolució 4.0
El programa en català de referència
sobre emprenedors i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Chantal Llovina
Dissabte tot a l'API Web
i diumenge a les 10 de la nit
a l'antena de Catalunya Ràdio
A l'una del migdia
Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh
però estic gestionant el departament de queixes
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent
Doncs sí, és que no és fàcil
obrir el camí del cor en un país com aquest
A l'una del migdia
Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
El món dels famosos a Catalunya Ràdio
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El suplement Catalunya Ràdio
Som 3CAT