Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estil.
De dissabte a 15 de juliol de 2023, Albert Montilla.
I tot un equip meravellós.
L'esperit estival del cap de setmana.
Us he de confessar que fa dies
que miro la cadira de l'estúdio de Catalunya Ràdio amb respecte.
La cadira, tot i que ara llueix moderna i còmode,
fa 40 anys que hi és.
Tant de bo us pogués transmetre el vertigen que fa seure-hi.
Tinc 28 anys i encara no sé com agrair la confiança
que ha depositat amb mi la direcció d'aquest estimat mitjà públic.
Però per molta biodramina que calgui
i per molt que em tremolin les cames en aquests moments,
he de seure a la cadira i estar-m'hi quiet.
En primer lloc, per respecte a vosaltres, als orients.
En segon lloc, per respecte als companys i companyes d'aquesta bona casa.
I en tercer, per respecte al jovent que no troba feina.
O bé que l'ha trobada, però xoca contra un sostre
que no li permet aconseguir un millor sou o més responsabilitat.
Avui he de seure en aquesta cadira
i ajudar a donar en penta l'engranatge del relleu generacional
perquè és evident que l'engranatge està rovellat.
Les dades apunten que l'edat mitjana dels funcionaris de l'Estat
és de 52 anys
i només el 12% dels treballadors públics tenen menys de 40.
I al camp, només un 5% de les hectàrees del Conreu
estan gestionades avui, per menors de 35.
Des d'aquest altaveu aprofito per reivindicar
una aliança entre generacions per facilitar el relleu.
Confieu, doneu espai perquè ens equivoquem
com us vau poder equivocar vosaltres.
Deixeu no ser guerrers en comptes de ser la vostra espasa,
per tot el que ens heu ensenyat, i encara necessitem aprendre.
L'aliança intergeneracional
és un deure perquè ens dirigim inevitablement cap a un canvi d'època,
l'era del gran relleu.
En els propers 10 anys, atenció, es jubilaran els 56% dels funcionaris.
A les universitats, la dada encara és més al·lucinant.
Durant la propera dècada jubilaran el 90% dels catàdràtics
i en el mateix període de temps
desapareixeran el 60% dels agricultors i ramaders.
De fet, als Estats Units ja s'espera que el 60% de la riquesa
canviï de mans als propers anys.
Ajudem-nos, perquè les generacions que venen no han sofert una.
Han sofert dues crisis,
sense diners, sense poder o experiència.
També han patit dos confinaments.
El més greu, però, possiblement,
és el que s'ha produït en una gàbia
i ens han fet oblidar el sentiment de comunitat.
Estimem la comunitat i participem de la vida pública
per recuperar la confiança en les institucions.
Calen bons parlaments, bones lleis,
bona escola, bona universitat,
bones biblioteques, bons museus,
bona televisió, bona ràdio,
bon teatre i, en general,
bona cultura per formar els estudiants i els ciutadans
perquè estimin el bé comú
i suposin a la lògica del benefici del backpack.
Una epidèmia d'egoisme.
És una qüestió de dignitat
i que ens diferencia de fet de la llei de la selva
on només guanya el més fort i brutal.
Lluitem pel bon relleu,
per l'aliança entre generacions i per la cultura,
pels que vam ser som i pels que som serem.
Som el suplement d'estiu i tenim esperit de cap de setmana.
Som-hi amb les claus per entendre què passa al món.
Un dissabte solidat a la majoria del país
i amb segaires congestions de trànsit.
Un Catalunya Ràdio fa saber que...
Marina de la Cruz, bon dia. Bon dia, Albert.
Obertura excepcional de les oficines de correus
de la ciutat de Barcelona
i dels principals municipis turístics
per donar resposta a la llau de demanda de vot per correu.
A Catalunya hi ha 276.000 sol·licituds,
un rècord en unes eleccions generals,
però encara per sota de les últimes eleccions del Parlament
hi va haver una tercera pandèmia, n'hi va haver 8.000 més.
Al conjunt de l'Estat,
les peticions de vot per correu sí que han marcat un rècord absolut.
Més de 2,6 milions d'electors l'han demanat.
És un 80% més que el màxim històric
fins ara registrat, el juny del 2016.
Ara bé, l'alta demanda amenaça de col·lapsar el sistema
i els electors temen no rebre la documentació a temps.
El director d'operacions de correus, José Luis Alonso Nistal,
ha recomanat no deixar per última hora
el fet d'anar a dispositar el vot en una oficina.
Ho ha dit a TV3.
Hacemos dos cosas.
Primero, no dejarlo para el último día,
de manera que no se generen esperas incómodas para el ciudadano,
y segundo, informarse en la página web de correos
de cuál es el horario máximo de apertura
para que nadie se pueda quedar sin votar.
Malgrat el gruix de treball i la lentitud de correus
les últimes setmanes, l'empresa pública assegura
que ja han entregat la documentació electoral
a 4 de cada 5 sol·licitants
i que la resta quedarà repartida aquest cap de setmana.
El que segur marcarà aquesta campanya electoral a Catalunya
és que la gent del cos nacional de policia espanyol, la Maria,
és la quarta espia descoberta de la promoció del 2019.
La seva missió d'espionatge ha posat el focus
en l'independentisme, l'antirracisme
i el moviment per l'habitatge.
Durant tot el període d'infiltració
ha mantingut una relació sentimental estable
amb un dels encausats pel tall de les vies de l'AVE
en el primer aniversari de l'1 d'octubre.
De fet, el relat dels fets,
segons la investigació de la Directa,
fa venir esguerri fàcil.
La gent infiltrada hauria arribat a fer barbacoes amb la colla
i hauria iniciat una relació sentimental
amb un jove vinculat al CDRs que assegura que s'havia enamorat
i que la noia estava completament arrelada a la família.
Tots ells assegura que han patit un xoc emocional molt dur
i és que, de fet, el mitjà diu
que l'enganya ha arribat fins al punt
de convidar el noi un cap de setmana.
Havia arribat fins a aquest punt,
de convidar el noi un cap de setmana
en un habitatge a Palma, suposadament seu,
anar de vacances en una furgoneta
a Camparestorias i a la Catalunya Nord
i, fins i tot, viure junts.
I es plantejaven també buscar un pis més gran.
Paral·lelament, la noia hauria assistit a concentracions
en contra de la detenció de Pablo Hasél
i insistia a incorporar-se-la com a coordinadora de feminismes
del 8M a Girona.
Però com acaba aquesta història, Marina?
Doncs en coincidència amb la resta de casos d'infiltració,
la Maria hauria tingut intermitències
en la seva presència a Girona
i es va escudar en una suposada malaltia greu del seu pare
per 4 mesos a Palma i Madrid,
habitant qualsevol visita amb el pretext
de les estrictes mesures d'aïllament
en dependències hospitalàries.
A finals d'octubre del 2022 és quan hi ha l'últim contacte
amb el noi i, des d'aleshores,
la infiltració s'assenyeix només en l'àmbit digital i telefònic
un fet que acabaria provocant certes desconfiances
i sospites en el seu entorn.
D'on hi dono?
En fi, més notícies pendents durant les pròximes hores
que declarin davant del jutge els 6 acusats d'una violació
en grup a Mallorca.
La policia està recopilant informació
i ha fet una reconstrucció dels fets
amb dos dels 6 detinguts a l'hotel
on s'hauria comès aquesta violació grupal
i on s'allotjaven els joves, tots alemanys, de 20 pocs anys.
D'una manera o altra, la jove va aconseguir fugir
i la va auxiliar la patrulla de la policia que feia la ronda.
Primer van detenir 5 joves i, en les últimes hores,
la bandera LGTBIQ i més una geràbuia a la façana
de l'Ajuntament de Barcelona,
motiu de la celebració del Pride.
L'Ajuntament desestima així la petició de l'extrema dreta de Vox,
que va demanar retirar-la perquè la consideren excloent.
En un escrit, l'equip de govern municipal
ha desestimat la petició i ha defensat que aquests símbols
no vulneren el principi de neutralitat institucional
ni tampoc desafien l'oficialitat de la resta de banderes
que uneixen l'Ajuntament.
Ho ha explicat el comissionat de la policia d'infància,
que no hi ha queixes per la bandera LGTBIQ i no la rebem,
per exemple, per la bandera d'Ucraïna.
Nosaltres sabem que estem davant de l'odi, de l'exclusió,
estem davant d'aquells que rebutgen els que són diferents
i avui el que reivindiquem és aquesta diferència.
Tenim la consciència molt tranquil·la perquè les sentències
que ells aleguen no són aplicables a la bandera LGTBIQ.
En la resposta a Vox, el comissionat també els ha enviat
la guia per la igualtat LGTBIQ
i els demana que apliquin la llei de drets LGTBIQ i més.
A l'aigua econòmica, el sector turístic arriba a les setmanes
de més ocupació de l'estiu sense poder penjar el cartell de complet.
A la costa brava, l'ocupació frega el 80% i a la deurada, el 75%.
Al Pirineu, les reserves avancen a bon ritme i a Barcelona
és on les xifres milloren clarament
amb més reserves que l'estiu passat.
I atenció perquè aquesta setmana s'ha publicat un informe
que indica que la limitació del preu de lloguer,
prevista a la llei d'habitatge,
pot provocar que molts propietaris decideixin,
atenció, retirar els seus pisos del mercat
i buscar altres opcions, com ara la venda o altres usos.
En el cas de Barcelona, l'efecte de la llei
podria suposar que l'oferta de lloguer
es redueixi un 12,6%,
és a dir, que hi hagi uns 24.000 pisos menys al mercat.
La portaveu del sindicat de llogateres,
Carme Arcarazo, i col·laboradora del suplement d'estiu,
afirma preocupada que el sector immobiliari
ha començat una ofensiva contra la norma.
La Generalitat prepara la regulació de lloguers
perquè arribi aquest estiu.
Després d'una dècada de preus disparats,
la Generalitat fixarà un topall perquè els lloguers
no puguin seguir pujant.
Mentrestant, el sector immobiliari
ja ha començat l'ofensiva contra la norma.
Tecnokassa, la Universitat Pompeu Fabra
i el Col·legi d'Administradors de Finques
han publicat informes alertant
que l'oferta de pisos s'està desplomant,
tot i que la norma encara ni ha entrat en vigor.
Aseguren que, com que no podran seguir apujant els preus,
el negoci els sortirà menys propitós
i les immobiliàries retiraran els pisos del mercat de lloguer.
El mateix mantra el neoliberal,
segons el qual, apujar el salari mínim
automàticament fa que les empreses creïn menys llocs de treball.
Ja ens hauria de fer dubtar que l'informe estigui publicat
per Tecnokassa i el Col·legi d'Administradors de Finques.
És com si Malboro es dediqués a fer informes
sobre el càncer de pormó.
I és que l'objectiu és deslegitimar la regulació
que limita els seus beneficis perquè neixi morta.
I, de pas, fer creure que hi ha una necessitat d'oferta
perquè la gent que ha d'entrar en un pis ara mateix
es vegi en pes a afirmar qualsevol cosa.
El sector immobiliari sol citar el cas de Sant Francisco
com a paradigmàtic de la caiguda d'oferta
per desacreditar la regulació de preus.
El que no es menten és que eren precisament els forats
que tenia aquella llei el que permetien saltar-se-la
i desviar l'oferta cap a lloguers de temporada
que quedaven fora de la regulació.
La regulació a Catalunya peca del mateix mal.
Si una immobiliària vol escapar-se a la complir-la,
en lloc de fer un contracte llarg,
es pot fer molts de temporada
i així no ha de respectar cap topall de preus.
Que bona part de l'oferta s'acabi desviant
cap a lloguers de temporada
és la gran escletxa de la regulació.
No és suficient regular els pros dels lloguers,
cal fer-ho bé.
Hi ha en joc el futur d'una mesura
que molts desitgen i s'esmararan perquè freguessin.
I això que sona és Rod Stewart.
Ahir a la nit es va ficar a la butxaca
el públic del Festival de Cap Roig en un concert
amb els seus principals èxits musicals.
El Mita del Rock va estar acompanyat d'una banda
amb 12 músics i cantants
i va acabar fent aixecar les més de 2.000 persones
que van seguir el concert.
Qui també s'ha aixecat, en aquest cas,
per protestar en una vaga
és el sindicat d'actors de l'Ajuntament de Barcelona,
que va ser la primera persona que va ser aixecada
al festival de Cap Roig en un concert.
I això que sona és Rod Stewart.
Qui ha de protestar en una vaga
és el sindicat d'actors de Hollywood.
I atenció, perquè els actors i directors professionals
de Catalunya estudien sumant-se a la vaga.
Ho deia Catalunya Ràdio el president
de l'associació que els agrupa, Àlex Casanovas.
No és que puguem arribar a plantejar,
és que dilluns, aquest proper dilluns,
hi ha una reunió a nivell internacional
a través de la Federació Internacional d'Artistes,
i ja es debatrà de quina manera
els actors i actrius de fora dels Estats Units
poden donar suport o no en aquesta vaga.
De moment, l'aturada dels Estats Units
ha afectat el rodatge de sèries i pel·lícules.
S'ha aturat la producció de sèries com Stranger Things o Hacks
i pel·lícules com Gladiator 2.
I també s'han suspès campanyes de promoció.
Ara l'atenció se centra en films com Barbie i Oppenheimer,
que s'ha d'estrenar el divendres,
ja que els seus actes promocionals es podrien veure alterats.
¿Qué te debo de las verduras? La voluntad.
No sé cuánto es la voluntad.
O me paso o me quedo corta.
I aquesta escena que sentim ara correspon al film Un amor,
amb què Isabel Coixet debutarà
a la competició oficial del Festival de Sant Sebastià.
Els organitzadors que han aprofitat per criticar la censura cultural
han anunciat les produccions espanyoles
que participaran en la 71a edició, que començarà el 22 de setembre.
Pemolero, bon dia. Bon dia, Albert Montilla.
Què, com anem de moment?
Tot bé. T'he vist molt bé a l'editorial.
Quasi em fa explorar.
La veritat és que has estat espectacular,
i esperem que això continui així fins al setembre.
Ens mereixem aquesta aturada a un quart d'haver començat.
No, Marina, també?
Bon dia a tothom. Moltes gràcies.
Pemolero, ens aprofes la informació esportiva.
Què tenim dels esports?
Tenim Roger Grimau, presentat com a nou entrenador del Barça de bàsquet,
el dia del seu aniversari, el dia que feia 45 anys.
Grimau diu que el repte que té al davant és molt bèstia,
però afirma que se sent preparat i que està molt il·lusionat.
En futbol, el Barça i el Girona negocien per Oriol Romeu.
L'operació imminent pot incloure la sessió d'algun jugador
com Pablo Torre al Girona.
La idea és que Romeu, el pivot d'Uida Kona, de 31 anys,
ja viatgi a la gira nord-americana del Barça.
I en tenis, Carlos Alcará, Dinovac i Djokovic,
jugaran la final masculina del torneig del Girona.
Serà demà, a les 3 de la tarda, en una lluita generacional.
I també pel número 1, a les semis, ahir,
el Murciava es combra a Medvedev per un triple 6 a 3,
i Djokovic no va donar opció a Cínera amb un 6-3, 6-4 i 7-6.
Enric Soler, bon dia. Bon dia, Albert.
Estrenem secció entre línies, on cada cap de setmana anem al quiosc...
i farim una breu pinzallada de les publicacions del dia.
Seria una mica com anar a la llotja, no?
Sí, el país pot estar molt fresc...
Bueno, depèn del que trobem.
Avui hem anat al nostre quiosc, del nostre barri,
i hem comprat la revista Caballfort,
destinada a infants i a joves.
El primer número d'aquesta revista es va publicar l'any 1961,
fa 62 anys.
Va ser la introductora als territoris de parla catalana
dels còmics franco-belgues.
A l'exemplar de la primera quinzena de juliol
trobem una tira còmica dels mítics Calvin i Hobbes,
escrita i dibuixada per Bill Waterson.
Explica les peripècies, en clau humorística, de Calvin,
un imaginatiu nen de 6 anys,
i Hobbes, el seu tigre de peluix,
enèrgic, sarcàstic i una mica excèntric.
El nom del tigre de peluix ve del filòsof Thomas Hobbes,
autor del llibre Leviathan sobre filosofia política.
El Leviathan és un monstre marí que apareix a l'Antic Testament,
que encarna les forces del mal.
En la tira d'aquesta setmana veiem com l'entremaliat Calvin
apareix tot brut de fang.
El seu pare, que està llegint un llibre tranquil·lament,
li pregunta com és que va estar en brut de fang,
i Calvin li contesta Doncs mira, estava allaparat,
pensant en les meves coses,
quan de cop ha vingut una tribu de canívals llardosos.
El nostre entremaliat amic Calvin pot estar ben tranquil.
L'experiència de la Constitució espanyola vigent
protegeix el dret a la vida.
Per tant, el canibalisme està prohibit.
La tribu que persegueix el nostre amic Calvin
no podrà degustar un plat tan italià com és el carpaccio.
Si volen complir amb la llei vigent, s'hauran de posar a règim.
La pregunta és, quin tipus de règim voldran triar?
M'agraden molt, aquests silencis.
Una pausa per publicitat i tornem de seguida.
L'univers al teu costat em queda petit,
ets una espècie i t'has d'anar-hi.
L'univers al teu costat em queda petit,
ets una espècie i t'has d'anar-hi.
L'univers al teu costat em queda petit,
ets una espècie i t'has d'anar-hi.
L'univers al teu costat em queda petit,
ets una espècie i t'has d'anar-hi.
L'univers al teu costat em queda petit,
ets una espècie i t'has d'anar-hi.
Jo t'estimo igual.
Potser he nascut molt lluny d'aquesta platja,
però aquí va ser on el meu pare em va ensenyar a nedar,
quan ajudava la meva àvia a tallar la síndria
i el meu àvia a clavar el parasol,
quan vaig aprendre a agafar crancs amb el meu germà,
en aquesta platja és on vull tornar cada estiu amb els meus fills.
Ja està a la venda la loteria de Nadal en aquest lloc de vacances
al qual també pertanys.
I així acabo aquí el gordo de Nadal, loteria nacional.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Reservar els teus llibres de text
per a la pròxima tornada al col·legi.
Un 10% de regal per a les teves futures compres de papereria,
material escolar, botxilles...
I, a més, ja pots ves canviar el teu val escolar.
Tornada.
Consulten les condicions al Cort Inglès Pones.
Les teves compres de tornada al col·legi a la botiga Webby Up.
No ho puc evitar.
No ho podem evitar.
Com fer-ho amb arribar-te a les mans.
Ens agrada el col·lapse.
Pensa el cero que m'ho ha tocat al mercat.
Rosa Regàs.
Maria del Mar Bonet.
Gerard Quintana.
I detallets.
Col·lapse.
Aquesta nit.
Vendermicotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermicotxe Pones.
Som al carrer Rocaforç 78, prop de l'estació de Sants.
A tothom li costa creure
que es puguin ficar maquetes de vaixells en ampolles de vidre.
Però ara qui que obre la primera botiga XS
amb inspiració Xela Diagonal
amb més de 1.000 productes
i tota la gamma disponible en 24 hores,
la cosa ha canviat, oi?
La Xela Diagonal 532.
Mesaiquea.es barra Catalunya.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Catalunya Ràbia.
Del 1 al 5 d'agost a Palamós,
amb so de copla, el Festival de Copla de Catalunya.
I participarà en la companyia elèctrica d'arma
amb la principal del Llobregat,
Jazzwoman amb so de copla,
i Montserrat Casas amb la copla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona,
i Xavi Lozano amb la copla mediterrània, entre d'altres.
Més informació amb sodecopla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràbia.
Torna al grec,
el Festival d'Arts Escèniques de Barcelona.
La violació i assassinat d'una performer
inspira un seguit de narracions sobre gènere i violència sexual
a càrrec de Carolina Bianchi i la companyia Cara de Cavallo.
Cadela Força, capítol 1,
La Núvia i el Bona nit, vent a focs.
El 20 i 21 de juliol, al Teatre Lliure de Montjuïc.
Més informació a barcelonapuncat.grec.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca, Linca, Linca.
A Catalunya Ràdio.
Deixa d'enamorar per un estiu ple d'emoció.
Jo t'estimo igual,
siguis del venus o premiada del cel.
En Catalunya Ràdio i TV3 obre el cor a l'estiu més espacial.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
9 i 22 minuts.
Marina, Marina de la Cruz, que et veig ballar des d'aquí.
Ara em fas cas?
Ara et faig cas, ara t'escolto per les dues orelles.
És que Déu-n'hi-do.
Com va aquest inici? Va molt bé, va fantàsticament bé.
Jo estic bevent aigua com un camell.
Potser d'aquí 5 minuts heu d'anar al lavabo, però no passa res.
Espero que no sigui així,
perquè si no, aquí hi haurà un buit durant una bona estona
que potser ocupa en Pemolero.
Doncs...
Doncs començarem malament,
si jo ets ocupar ja aquesta cadira tan important,
la qual tu ocupes amb molta professionalitat
i amb molt dirideratge,
i t'agraïm aquesta oportunitat que ens estàs donant per...
Gràcies per ensabonar-me.
...per gaudir aquest estiu, tots plegats.
Ens queden 7, no? 15 programes, ara.
Un menys, 17 total. Exacte.
Marina de la Cruz, en aquesta secció del cor,
intentarem, doncs, veure què ens deixen els personatges.
A veure, què seria l'estiu sense un bon repàs del cor?
Perquè ens deixen perles, eh?
Sabem que Cristina Pedrocha ha estat mare de la Laia.
Enhorabona, amb ella el David Divertxo, que Déu-n'hi-do.
Laia, nom català.
De ballecas al món, no? Serà? Approximadament.
Però el que vull fer,
necessito fer un resum ràpid sobre el casament de l'estiu,
perquè els detalls no es poden desaprofitar,
és que no en deixen ni una.
Tamara Falcó i Inigo Nieva, que ja són a Johannesburg,
és la primera parada del viatge de novis de més de cinc setmanes.
Qui pogués fer un viatge de cinc setmanes és que...
és fantàstic.
Passarà per Sudàfrica i probablement també per les illes Maurici.
I un detall que destaca la revista 10 Minutos
és que Tamara Falcó comença la Lluna de Mel en xandall.
Què us sembla?
Mmm...
Hi ha tipus i tipus de xandall, però...
Si és Gucci...
Poder un xic agosarat. Un xic agosarat.
Xandall llarg, a les Maurici, no cau de veure.
Però viatge llarg has d'anar còmode, sempre ha d'anar còmode.
És així. Què diu la revista Ola?
La revista Ola recull que aquest viatge
és un somni per la marquesa de Grinyon,
perquè, atenció, Memòries d'Àfrica
és la seva pel·lícula preferida.
Sorprenents declaracions, si em permeteu.
Però ja pot anar dient aquestes coses tan profundes,
perquè el que realment li agrada
és l'exclusiva del casament
que li va proporcionar un milió d'euros
que li ha permès fer aquest tros de viatge.
Un milió d'euros per l'exclusiva.
O sigui, per fer-nos la foto amb el xandall
i comunicar-te totes aquestes notícies...
500.000 euros per ella i 500.000 per l'Onieva.
Poder anar de safari, que és el que està fent ara mateix.
Esperem que a l'Onieva
li faci mig milió de petons en agraïment, no?
A veure, se n'haurien de poder fer molts i molts més.
Però la realitat és que tenen una química
més que qüestionable, podríem dir pèssima, directament.
Però espereu, perquè això no s'acaba, les exclusives no pararan.
Business, trenquem el capítol del casament de la discòrdia,
perquè aquests dies han travessat al Bassal unes quantes celebritats.
I són molt llestes perquè no s'han quedat a passar calor a la península,
sinó que han fet escala per anar a parar a les Illes Balears.
D'una banda, tenim a Chris Jenner, que és la mare del Clan Kardashian,
i llavors l'humorista i presentadora Ellen DeGeneres,
les dues amb les seves respectives parelles,
que estan desplegant totes les ales del luxe,
amb un escapat idíl·lica per les aigües turqueses de Mallorca,
i probablement en un iot que té les aixetes d'or com a mínim.
D'altra banda, també tenim a Salma Hayek,
que ha anat a parar també a l'illa gran de les Balears,
i ens ha regalat una imatge, permeteu-me que digui jo,
icònica, perquè no deixa un cap de gamba sense xoclar.
La mariscada l'hi ha donat a profit, o sigui, l'ha aprofitada bé.
Molt bonica luxe de Hollywood, però ella sempre torna a les arrels.
Gràcies per aquesta imatge, Marina de la Cruz.
De res, a vosaltres.
Anem als Estats Units, també. Què destaquem del seu estat sistem, avui?
Doncs mira, la revista People,
que és la revista de capçalera dels Estats Units,
que és la que s'encarrega d'estripar totes les vides de les celebritats,
i volem ser més, menys, vaja, i volem ser més que ells.
Volem estripar-les encara més. Encara, eh?
Però avui és una notícia molt bonica,
no he escollit les Kardashian perquè n'hem parlat,
però ens quedem amb Naomi Osaka.
La tenista de 25 anys ha estat mare
i ha volgut ensenyar a tots els seguidors d'Instagram
la primera fotografia de la seva filla i del procés d'embaràs,
tot una miqueta estrany.
El raper Cordà és el pare de la criatura
i va anunciar que la nena n'esdiuu Shy en un dels seus concerts.
Abans es feien àlbums i ara tot s'ensenya a Instagram.
No conec cap. Naomi Osaka...
Naomi Osaka, Shy, amb X o amb S-A-A-C.
Com ho faries tu, Albert, això?
És Shy de... Ah, Shy?
Shy? Shy d'un B.
No de cordero, Albert.
Podem dir que la nena es diu B, ja està.
Ah, M-S-A-A-C, M-S-A-A-C, Shy i M-S-A-A-C.
OK, OK, OK.
I ja que entrem a la vida dels rostres coneguts,
els recomanarem una recepta de cuina, no?
Sí, d'aquestes que surten a les revistes,
que sempre la ve a saber,
de la revista Semana, unes postres refrescants amb fruita.
Atenció, meló a la planxa amb gelat de Gertz.
El meló què fem?
El tallem a rodanxes de cinc centímetres
i hi posem sucre per sobre i li fem un toc de planxa.
I per coronar-ho ara sí, una bola de gelat de Gertz.
Rodanxes de cinc centímetres?
Han de ser cinc, si no, no val.
Ho sento, ni dos ni tres.
Un altre plat que no podrà fer.
Falta una mica de pernil, no?,
que diuen que combina bé amb el meló.
M'adres el tall apuntadíssim, aquesta recepta.
Moltes gràcies, Marina.
Però ara, perquè arriba el concurs més dolç i ensucrat de l'estiu,
tirant-lo a canya.
A veure, Marina, què és això de tirant-lo a canya?
Saps què passa?
Que no valorem prou les històries d'amor
amb una alta dosi de romanticisme
i un tant per cent aquest que ens agrada molt,
i molt, i molt alt de sucre.
Per això hem pensat que han de tenir una cabuda a la ràdio.
Voleu una estada romàntica aquest estiu
on som i hem voltat de natura i tothom...
Sí, sí!
Sí, sí! Endavant, doncs, atenció.
Moller, escolta, bé.
Atenció, perquè regalem un cap de setmana,
una nit a les cabanes d'Huller del Mas
per dues persones amb esmorzar inclòs,
que regalarem cada cap de setmana.
Això què us sembla?
Cada cap de setmana?
Estem tirant... Ho estem fent molt bé, eh?
És que és fantàstic.
Una cosa, cabanes als arbres...
Huller del Mas... És així, eh?
Sí, sí, sí. I vas amb la parella...
Puges... Vigila, no caiguis.
Faràs mal. I què hi fas, allà?
El que tu vulguis, Albert.
Un parxís. Un rumicub.
Un rumicub. Un jungle speed.
O sigui, regalem... Un twister.
Un twister? Un twister, molt bé!
No sé si es pot dir, però és una mica picaderos, els arbres.
Sí, ho volíem blanquejar una mica, però el que tu vulguis.
Què podem fer per aconseguir aquest senyor regal?
Doncs molt fàcil. Ara mateix obrim línies
i ja podeu trucar o enviar notes d'àudio de WhatsApp
al, atenció, apunteu, Boli o, si no, el mòbil,
que som ja molt moderns. Des d'ara mateix, això.
Ara mateix, ja. Si volen trucar i qui truqui, vinga.
Doncs que ens expliqui la seva història d'amor, per favor.
I si ens agrada? Demà...
Potser guanya. Potser guanya, però atenció al número.
Fàcilíssim. 6-6-7-0-7-1-6-1-1.
I demà, a la mateixa hora, posarem les notes d'àudio
que ens hagin semblat més potents, així, més boniques,
que, si teniu la pitjor història d'amor,
aquí estem nosaltres per també escoltar-la, eh?
De mer. És que és de mer, de molt.
I anunciarem la guanyadora d'aquest cap de setmana.
I tenen preferències i truquen ara mateix.
Feu-ho ja.
Si hi ha alguna història d'amor potent...
Alguna que té una història d'amor potent...
Jo la tenia, però jo no me'n recordo.
Em sap greu.
No parem, perquè avui ens sembla que van a parlar finestra
amb un altre sorteig.
La Generalitat de Catalunya us ofereix aquest espai.
A veure, Marina, podem parar de regalar coses, si us plau?
No, balleu aquesta cançó.
No deixes a ningú regalar res. No m'heu quedat tot tu.
M'ho he quedat tot jo, perquè m'agrada regalar, m'agrada donar amor,
m'agrada donar entrades, perquè, què passa?
Voleu anar a veure la pel·lícula de l'estiu?
I, a més a més, en català, sortegem 5 entrades dobles
per anar a veure Barbie,
els O Cine de Girona, per el dia de l'estrena,
aquest dijous 20 de juliol.
Heu de fer una trucada ara mateix, és que estem fent una trucada.
Deu-n'hi-do, deu-n'hi-do.
Se solapen, no, les trucades? Galdric, ho sento.
667071611.
I les 5 primeres persones que truquin
s'enduran aquestes entrades dobles per anar a Girona al cinema.
És el mateix telèfon que el concurs, també.
El mateix. D'acord.
Aquí tot se solapa.
Ping-pong-pong, regalem el que tu vulguis.
A veure, pot repetir, aquest telèfon?
Repetim el telèfon.
El 667071611.
Molt bé. M'agrada.
I anem a veure la Barbie? Vinga.
La Generalitat de Catalunya
treballa per fomentar l'audiovisual en català
en tots els àmbits, tant a les plataformes com als cinemes.
Sempre que pugueu,
triau les sessions en versió doblada al català.
Trobareu tota la informació a gentcat.cat barra llengua barra cinema.
Tenim molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya.
Catalunya Ràdio, 40.
On vas amb aquesta carpeta?
M'he matriculat a l'escola oficial d'idiomes.
Les escoles oficials d'idiomes et permeten aprendre
una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic,
oficial i de qualitat.
Si tens més de 14 anys i vols conèixer altres cultures
i obrir-te a noves oportunitats professionals,
apunta't a un dels centres distribuïts pel territori
i podràs escollir entre 15 idiomes diferents.
Trobaràs tota la informació i les dates d'inscripció
a triaeducativa.gentcat.cat.
Saps què? Crec que jo també m'hi apuntaré.
Generalitat de Catalunya.
A Nespresso sabem que cada moment del teu estiu
és per gaudir-lo.
I el volem viure amb tu.
Perquè siguis on siguis, no renuncis al teu cafè preferit.
Per això, en la teva propera comanda,
rebràs un detall que omplirà el teu estiu
del sabor inconfusible de Nespresso.
Apropa't a la teva botiga Nespresso
i gaudeix-te a Your Special Days fins al 16 de juliol.
Consulta les condicions a nespresso.com.
Nespresso, what else?
Lliguer, acció de llogar, negoci pel qual accedeix una cosa
a una persona durant un temps a canvi d'una rendibilitat.
Segur, adjectiu, és cert, lliure i exempt de tot perill o risc.
Si penses a llogar, ja ho saps.
Lliguer segur, truca ara al 910 775 775.
Lliguer segur, la protecció als propietaris.
Anys 30, Berlín.
Una ciutat plena d'accéssos i conflictes.
Amb un policia obstinat...
Ja saps el que busco.
I crim organitzat.
Fa perillar tota l'operació.
Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels dilluns.
Una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon, Berlín.
A TV3, dilluns a la nit, estrena.
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Que ja no es tragués un lloc tan especial...
Una de les vuit candidates és...
Les coses que no m'agraden de tu, de Sóc un bohemio.
La nua salta el vent, jo menjo uns albarcats...
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catradio.cat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Que escriurà quan estic content.
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertranes.
Catalunya Ràdio i Cat.
Amb la col·laboració d'Anderrock.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Parramam.
Com que llançàvem la casa per la finestra en aquest programa,
ens hem proposat enviar un redactor,
cada dia, els dissabtes i els diumenges,
a un poble o ciutat de Catalunya.
A un poble o ciutat de Catalunya.
Ara bé, quin redactor?
Interessant.
És un redactor força peculiar.
Ell és en Miquelet.
En Miquelet, com ve, diu el seu nom,
que fa honor a aquests mercenaris
que van lluitar la guerra dels segadors.
Té un objectiu, que és intentar salvar Catalunya,
segons ens diu.
Per fer-ho, però, volen derrocar símbols.
Ai.
Veurem on és ara mateix, perquè crec que el podem saludar.
Miquelet, on ets?
Bon dia, estimats. Soc a Girona.
Què busques?
Avui, avui catedrals. Moltes.
Tot el que pugui trobar en aquestes 3 hores.
Com que moltes catedrals? Quantes n'hi ha, a Girona?
Segons la llei eclesiàstica, n'hi ha una per diòsesi.
Però aquí, en aquest programa,
jo em regeixo per la llei metafòrica,
que llavors en podem trobar totes les que jo vulgui.
Quina és i on t'ha portat, aquesta llei metafòrica?
Encara no puc donar massa detalls, perquè veiem com l'apliquem.
Però ara mateix soc a Fontejau, un lloc de culte.
Home, és un lloc important, no?
És molt important, i per qui no ho sàpiga,
és un temple del bàsquet femení,
i no parlo pas d'arquitectura,
perquè us animo a tots els ullens
a buscar una fotografia del Google de com és Fontejau,
i veureu que és com si l'Ecorbusier i un arquitecte soviètic
s'haguessin posat d'acord per fer un pavelló,
i més veient les inundacions que van haver-hi el 2020,
no descarto que s'hi afegís el calatrava allà a fotre mà i trincar.
No, no, va, no em desvio. Anem al tema, anem al tema.
No estem parlant d'una obra arquitectònica avui com a temple,
sinó que sí que estem parlant d'una obra arquitectònica
que imposa i és en concordança amb el que es viu a dins
quan juga l'Uni Girona,
l'equip de bàsquet femení més important de la ciutat.
Els partits de màxima competició a Europa, a l'Euroliga,
ajunten més de 3.000 espectadors al pavelló,
i és una xifra molt difícil de veure,
fins i tot a pavellons de rivals europeus.
I els últims anys Espanya han guanyat la Lliga,
la Copa de la Reina, on no falten a la final des de l'any 2017,
i els partits d'aquí, des de Girona, obertament,
i des de Fontajau, som a la catedral del bàsquet femení.
O sigui, tu has anat a Girona,
et reivindica que hi ha més catedrals, no?
Aquesta és la teva manera de salvar Catalunya avui.
Bé, com dic, jo em regeixo per la llei metafòrica,
i jo metafòricament aquí he decidit trobar una catedral,
que és la del bàsquet femení, què més vols?
Avui, que és el primer programa, necessitem encomanar-lo,
necessitem força, i en comptes de buscar-la a la verge,
doncs he vingut aquí a trobar-la
Bueno, tens tota la raó, Fontajau.
De fet, és la casa d'un dels millors equips de bàsquet
que hem tingut mai. Això és innegable, vaja.
Efectivament. Però bé, ara és el vostre torn.
Què vols dir amb el vostre torn, a veure?
M'havíeu dit que venia aquí a parlar amb algú,
i jo només veig cotxes aparcats, molts.
Entenc que el pàrquing és gratuït,
i que està tothom aquí ratajant fins a l'últim euro
dels pàrquings gironins, però no veig ningú amb qui parlar.
Bueno, passa gent, passa gent, però no interpreto jo...
Passa gent amb gossos?
Amb gossos, no, no hi ha ningú.
Hi ha una gesta ben gran per deixar-lo allà córrer, lliure,
però no hi ha ningú.
Has estat mai a Fontajau, tu, que ets l'esportista del programa?
He estat a Montilivi.
Doncs no sé del que em perds no haver estat a Fontajau.
Descansa, sisplau, del futbol,
que encara queda perquè comença la temporada.
Acabaràs perdent el cabell esperant el futbol, tio.
Has fet una intro.
Llàstima, estic a Girona i no et veig.
No sé com vas d'això.
Però és que, a més, has fet una intro d'esports
i no has parlat del tur, tio, és ofensiu.
Parla't de la tur, no em surt res.
Miquelet...
No teniu vergonya.
Em direu ja què he vingut a fer o què?
Sí, Miquelet, t'hem de confessar una cosa.
La persona amb qui t'havies de trobar avui no és a Girona.
Hòstia, no fotem que jo m'he llevat molt d'hora.
No, un moment, calla,
perquè t'està escoltant des de fa uns minuts.
I, a més, és una convidada de luxe.
A veure si és la llepa la. Bon dia.
Què dius?
Bon dia.
Hòstia, cabrons, haver-me avisat. Això no pot ser.
Se m'havien dit que parlaríem amb algú del club,
però no que havíeu fet baixar la Verge Maria
del bàsquet català.
Escolta, en verge tampoc, eh?
Laia, per favor, no et treguis mèrits, eh?
Sisplau, no et treguis mèrits, perquè...
Albert, qui és laia Palau?
Bé, Miquelet, aquí tens laia Palau,
una de les millors esportistes catalanes
sense cap mena d'adulta de la nostra història,
amb una llarguíssima carrera professional.
Va guanyar lligues, copes, eurolligues, medalles,
amb la selecció absoluta, etcètera, etcètera, etcètera.
En fi, Miquelet, tu, que avui has anat a Girona...
per reivindicar que a Girona hi ha més d'una catedral,
ara tens l'oportunitat de demostrar-ho.
Bon dia, Laia, com estàs? Per què no ets a Girona amb mi?
Bon dia, doncs, mira,
arribo demà, estic de vacances, que també...
Hòstia...
Sí, heu anat d'hora, heu anat d'hora,
però ja m'està molt bé que obriu el programa
i que l'obriu amb aquestes catedrals de Girona,
perquè trobo que està molt bé
que la teva, metafòricament,
en trobis més que el que és la nostra catedral,
que és espectacular, la de Girona, està clar.
Però que triïs el bàsquet femení com a catedral i fontejar-ho,
trobo que també tens molta raó,
perquè s'ha construït tant molt de temps,
no tant com la catedral de Girona,
però costa molt construir aquestes coses.
Moltes gràcies, Laia.
Podria deixar la meva carrera periodística aquí mateix
amb aquesta lògica que m'acabes de donar.
Ja ho he fet tot, jo.
Primer et volia fer una pregunta,
perquè estic mirant fixament el pavelló i a mi em té impressionat.
Què li sembla l'edifici?
Bueno, de fet hi passo tantes hores,
però ho miro per dintre, ara, últimament.
Sí que és cert que és com una base de concret,
una cosa forta, quan has dit allò soviètic,
estic bastant d'acord,
perquè l'emplaçament és magnífic,
aquesta gespa que dius tu aquí davant, al costat del riu,
i tens horitzó, abans d'entrar tens horitzó,
quan entres dintre ja és una altra cosa,
però la veritat és que és gran, és immens,
i jugar a fontejaur, jo ho diem últimament,
que és fontejou, perquè realment és una experiència única,
jo crec que s'estan vivint nits molt màgiques a dintre,
i pel bàsquet femení,
assiduament poder estar i viure aquestes experiències,
la veritat és que fa molts adeptes,
això, els feligresos van augmentant,
i esperem que així sigui durant molt de temps.
Has parlat de feligresos,
i per tant, anem a la pregunta que t'he de fer,
són les 9.40 al matí, però estem a dalt de tot,
és fontejau la catedral del bàsquet femení català, o no ho és?
Sí, no, jo crec que sense dubtar.
Jo, molt fort, he vingut aquí per això,
però volia que em refirmessis, volia que...
Volies justificar, volies fons, no?
Exacte. No, no, absolutament.
A veure, per començar,
el bàsquet femení és un esport,
que crec que hi ha molta tradició,
però és cert que a nivell de públic,
a nivell de promoció,
tot això estem en un moment
que sembla que hem de despertar, que anem cap allà,
i el que tu deies, per nosaltres,
que hi hagi 2.000 els dies fluixos,
hi hagi 3.000, o hi hagi 4.000 i escaig,
en moments amb partits importants i tal,
i que al pavelló sempre hi hagi aquesta vida,
això no es troba enlloc.
Vull dir, no en tants hores a Catalunya,
sinó a la resta d'estat,
no hi ha tants pavellons que s'omplin d'aquesta manera
amb aquesta assiduïtat.
Llavors, trobo que això,
li podem donar aquest nom de catedral,
perquè jo crec que hi hem transcendit una mica més,
i que la gent, jo crec que hi ha entès
què vol dir venir aquí i viure aquesta experiència.
Pel que comentaves, imagino que resaltes molt
l'important que és la comunió que s'ha creat
amb la ciutat de Girona.
Això d'anar a sorgir terracent, com ha anat?
Perquè és el que dius, ompliu pavellons
com no es veu a Europa gairebé.
Doncs, bueno, com totes les coses que...
la sostenibilitat, sempre hi ha molta feina,
molta paciència.
Aquest club fa molt de temps que s'està construint,
i jo crec que l'entesa amb la massa social de Girona
és una cosa que s'ha anat fent, com totes les històries d'amor,
a poc a poc, i amb confiança.
Llavors, el club ha anat creixent fins a situar-se,
jo crec que ara mateix en un...
de les millors línies, vull dir, Eurolligues,
està clar que encara no hem accedit a Final Four,
hem jugat quarts de final,
arriba un moment que ja comences a disputar-te finals,
està sempre optant a títols,
i això, volguis o no, a la gent el que li agrada
és venir a veure equips guanyadors més enllà.
També hi ha una cosa molt de fons, una cosa molt romàntica,
que no deixa de ser l'esport femení,
i la mirada que tenim cap a això,
jo crec que Girona és un lloc ideal
perquè la gent entén d'esport,
jo crec que la societat gironina és on està posada,
que tens aquesta diversitat de natura de sortir,
la gent està connectada amb això,
amb el que és l'esforç, amb el que és la lluita,
i té un caràcter molt català, també.
Llavors, és un projecte, jo crec que a molta gent li toca el cor.
I també la manera de gestionar el club,
tenim més de cent ni pico petits patrocinadors,
és una cosa que tothom s'ho sent molt seu,
una cosa familiar ha passat a ser una cosa com molt de tots.
Les jugadores que estan allà a la pista
interpreten una cosa, però tothom s'ho sent molt seu.
Això ha fet que hi hagi aquesta comunió,
esperem que això no es trenqui,
venim d'un any difícil,
però també el món de l'esport no sempre es pot estar dalt,
i espero que la gent segueixi empenyent,
perquè de veritat que ens fa falta.
Miquelet, em permets fer una última pregunta a la Laia?
Tira, jo em passaria aquí el dia mentre no entenyeu.
O pareu, o jo continuo parlant de la catedral,
de les relíquies que hi ha dintre, cap problema.
Laia, estàs de vacances? Sí, de vacances.
Estàs amb la Calixta? Sí.
Ens pots explicar què és?
Bueno, la meva furgo,
estic aquí dalt al Pallars,
que sempre la muntanya és el millor lloc per desconnectar.
I sí, vaig amb la meva furgoneta,
tot i que avui estic a casa d'una amiga,
però, bueno, fantàstic.
La vida salvaje, la vida als boscos,
sempre és benvinguda.
Havia de sortir a la Calixta, eh, Laia?
Sí, no falla, li posaré un copyright.
Li posaré un copyright i acabarà que surti a l'antena
i li arreglarem un far, una coseta, un copet, algo, no?
Perfecte, doncs, Laia Palau, llegenda del bàsquet,
amb 33 títols, 12 medalles durant aquesta carrera esportiva.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns avui al suplement d'estiu.
Moltes gràcies, una abraçada, bon estiu.
Bona estiu. Miquelet?
Aquí hi ha negocis, eh?,
camperitzar furgonetes per a jugadors de bàsquet, perquè hi capiguen.
És un negoci potent, eh? És un negoci que s'ha d'explotar.
Jo el conec, eh? No sé per què un dia vaig veure
en unes naus del País Basc que feien aquestes campers.
O sigui, campers molt xules per gent que es podia permetre.
Ho he dit públicament, anem a firmar la patent ja,
treu algun redactor de la redacció i que firmi ja la patent,
em fil directe amb tu a Girona,
o sigui, interromp quan vulguis, fes el que vulguis, sincerament.
Puc parlar? Pots parlar, però poc ara.
Perquè hi ha una altra persona que ha de parlar.
Val. Fins ara.
I ara aquí a l'estudi podem saludar també en David Balaguer.
Què tal? Com esteu? Estic molt content de saludar-te.
Jo també. Quanta il·lusió.
Quanta gent aquí que conec i que em cau molt bé i que m'agrada molt.
Marina de la Cruz, Miquel Michaelet, que no el veig, però...
Te'l pots imaginar, no? Molt bé, molt bé.
L'he vist molt en forma, el Miquelet, també.
Vols dir? Sí, sí, sí.
En forma... Ah, va. En forma radiofònica.
Me l'imagino, allà a Girona deu estar suant.
Sí, està suant.
Suant com un porc.
A més, clar, no puc fer servir el meu ventall,
perquè sonaria pel micro, només quan callo...
Miquel, ho sento molt. T'estimem molt, Miquel.
Gràcies. Tinc el tècnic mentant-me.
Un moment, perquè sembla que tenim una trucada...
que podem connectar en directe.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia. Hola.
Hola. Hola.
Hola, qui ets? Jo?
Sí. Xavi. Xavi?
Bon dia, Xavi. Xavi, has trucat...
per les cabanes o per les entrades?
Per les entrades. Per les entrades?
Ets de Girona? No.
D'on ets?
Del Penedès.
Ah, del Penedès.
Molt bé, escolta, doncs, tenim el primer...
guanyador d'aquestes entrades,
una entrada doble per anar al cine de Girona.
A veure, Barbie.
Així ja, sense pregunta ni res.
Sense cap pregunta. Havien de trucar.
Quin pam-pum. Aquí, els cinc primers són els cinc que guanyen.
Xavi, d'on ets? Fantàstic.
Ets d'allà, no, tu? O estàs de vacances?
Perdona?
Jo soc de Sant Llorenç Hortón. Ah, de Sant Llorenç.
Perfecte. Estàs de vacances o no?
No, però és una bona escolta per pujar a Girona.
Exactament. Home, visita a Girona sempre està bé.
Una gran resposta.
Doncs moltíssimes gràcies, Xavi.
Ara ens posarem en contacte a tu i t'entreguem aquestes entrades.
Enhorabona.
Gràcies a vosaltres. Una besada. Adéu.
A veure, Pep Molero, si no m'haig equivocat...
I no m'has canviat el guió? Sí.
En aquest primer dia? Vull dir que no te l'he canviat.
Gràcies.
Tu cada cap de setmana, aquesta última hora,
ens portaràs l'actualitat dels fitxatges
i també de les notícies esportives, vaja.
Així és, us actualitzarem els moviments més destacats
del món de l'esport
i lògicament ho faré seguint el patró
per excel·lència del periodisme esportiu mundial.
És a dir, 90% d'infantilitat,
90% d'infantilitat,
i l'altra 10% a repartir entre el futbol femení
i la resta de disciplines poliesportives.
Anirem al Mercato gràcies al meu amic
Tommaso Loretti, de Roma, que sempre em deia...
En Italia, el Mercato es más seguido que el calcio.
Que bonic.
Tommaso. Qui és un Tommaso?
Tommaso és un amic meu de Roma des de fa molts anys
que em va confessar que a Itàlia
inclús es segueix més al Mercato que a la pròpia lliga.
És una cosa malaltissa.
Oh.
Tommaso és un amic meu de Roma des de fa molts anys
que em va confessar que a Itàlia
és una cosa malaltissa, el Mercato.
Ells gaudeixen més amb aquests dos mesos i mig
que no hi ha futbol de club
que amb la pròpia lliga.
I aquí hi va haver un moment que va passar el mateix.
Recordo quan la premsa esportiva
feia allò de altes, bajes, interessen.
Interessen.
Els titulars són espectaculars. I allò era bestial.
Interessen i punts suspensius.
Interessen, perquè és una cosa que et pots inventar.
Perfecte.
Interessa. Molt del periodisme.
Clar, molt del periodisme, inventar-se coses.
S'inventaven i era divertit veure quins noms s'inventaven.
Podem tornar a sentir el tall del Tommaso.
És que m'ha fet molta gràcia.
A Itàlia el Mercado es más seguid que el Cacio.
En català.
En Tommaso també parla català.
Políglota. És políglota.
Ens agrada, en Tommaso, eh? Ens agrada molt.
En fi.
Que bé que jo, com a bon barceloní i pixapí,
que soc i cada cop més italianitzat,
li he fet cas sempre i més ara,
on hem arribat ja a la xifra,
on 9 de cada 10 ciutadans que viuen a Barcelona
no sé si queda alguna Itàlia a Itàlia,
però bé, això és un altre tema que ja en parlarem un altre dia.
Molt bé. Ho apunto a la llibreta de coses que no tractarem mai al programa.
Gràcies. Perfecte. Així m'agrada.
Jo també t'estimo. Feedback positiu des del primer dia.
Com et deia, Albert, cada cap de setmana us portaré el Mercado,
perquè bàsicament no hi ha cap com més clàssic de les vacances que això.
Pocs binomis existeixen més estivals que aquest.
Mercado és sinònim d'estiu.
Igual o més que els britànics corroborant la teoria de la gravetat
des dels balcons a les Ies Balears.
Mercado és la vaquilla del Gran Prix.
És el frigopier del bar de la piscina.
És l'aroma d'After Sun.
És el sorri, where is Ras Matas?
És l'entrecugi irritat després de vuit hores amb el banyador moll.
Ai, Pep.
Però bé, abans de visitar aquestes paradetes al Mercado,
és convenient que expliquem el nou tipus de mercader
que ha canviat per complet tots els paràmetres del futbol.
Lògicament, estem parlant del mercader saudita.
Mmm, el mercader saudita.
Sona una mica estrany, no?
Què està passant actualment?
Està passant que, bé, el món del futbol,
però l'esport en general,
estan intentant aplicar els seus mètodes
per invertir a Occident
i, de pas, intentar blanquejar la seva més càmera escura
i guanyar de pols.
Mala imatge.
Intentaré posar llum a la foscor. Comencem.
Vigila què fas amb aquesta sintonia, eh?
Aquí hi ha totes milions i milions d'audients de Catalunya Ràdio.
Potser me l'estic jugant ja des del primer dia.
Però hem vingut a jugar, no?
I saps els seus mètodes, eh?
No ho sé, i els vull saber.
Bé, com us deia,
que el futbol modern està infectat pels diners d'Orient Mitjà
és més que una obvietat des de fa ja molt de temps,
però fins a dia d'avui estàvem acostumats al fet
que els jugadors que marxaven al Qatar o als Emirats Arab
anaven directament a retirar-se, perquè ja no s'aguantaven els peix,
i bàsicament ho feien per embutxacar-se uns milions més,
com si no n'haguessin guanyat ja suficient.
Llavors, actualment, què està passant?
Doncs passa que el factor ara d'Eva Saudita és novedós en molts sentits,
perquè per una banda estan pagant altres passos amb molts fitxatges,
un fet atípic, ja que els jugadors sempre arribaven a cost zero,
i d'altra banda estan aconseguint convèncer futbolistes
que encara tenen edat i nivell de sobres
per seguir rendint a grans equips de les millors gigues europees.
Faré l'esforç de resumir-ho,
perquè no vull veure com em vedieu a la cara el dia de l'estrena, ja.
Ok, fem-ho, però en versió d'amis i resumides, si us plau, eh?
Doncs és ben fàcil,
tampoc has de tenir un coefficient gaire alt per saber-ho.
El patroli.
L'empresa estatal anomenada Aramco
es escolta per primer i esperem que no l'últim cop a la seva vida.
L'any passat va assolir el rècord de beneficis.
Quant? 161.000 milions de dòlars.
Arriba el moment que dius xifres, comences a engreixar-les.
Són quatre cèntims, això, eh?
Per això us vaig fent unes petites referències.
Gràcies.
441 milions al dia. Interessant.
Perdo, 18 milions cada hora i uns 300.000 per minut.
Euro amb un euro avall.
Si fa no fa, Albert, aproximadament el teu sou per aquest estiu.
Fora bromes, van assolir el rècord de beneficis
més alt de la història d'una empresa que cotitzi a borsa.
I de tot això, quina lectura fan els audites, eh?
Doncs que la seva dependència del patroli és excessiva
i, per tant, van dissenyar un pla anomenat 2030 Beijing,
en català, Vigió 2030.
Sort que us ho he traduït. Gràcies.
Un pla que consisteix a diversificar les seves inversions
i no dependre tant del cru en el futur.
I és aquí on entra, Albert, i amics i amigues,
el concepte més important de tots.
Amb anglès, també, suposo, si no, no tindria sentit.
Sportswashing.
Què significa rentar la teva imatge a través de l'esport?
Una mala imatge que s'ha guanyat marescudament,
entre d'altres coses,
pel seu totalitarisme i privació de llibertats de qualsevol tipus.
Demostrat amb un exemple, que recordareu,
tan evident com el de Jamal Jassioui,
periodista saudita del Washington Post,
exiliat a Turquia i que l'any 2018 va entrar al consulat d'Istanbul
per un tema burocràtic d'aconseguir el seu divorci
i no va tornar a sortir mai més.
I, Pep, ens pots explicar com han fet això de l'esports washing?
Doncs, com et deia anteriorment,
l'esports washing no només passa al futbol,
on espinava a organitzar el Mundial 2030-2034,
després que els seus màxims enemics, els catàrians,
aconseguissin el seu recent ment,
sinó que també ho estan fent amb fortes inversions a la Fórmula 1,
amb un gran premi, el golf ha enforçat a la PGA
a fusionar-se amb els saudites,
perquè estan atraient els millors golfistes del seu país,
i també van invertir mil milions de dòlars
en les lluites aquestes de tretzo tipo pressing catch,
i és una constància gran quantitat de combats de boxe
que també atrauen el seu gran país.
O sigui, que molta gent es pensa que això de l'esports washing
no és el futbol, però realment està arribant a moltes disciplines,
és una mica el que s'està veient.
Sí, ho han utilitzat durant molt de temps,
durant el segle XX, grans règims totalitaris,
i en aquest cas és la monarquia saudita
qui taca tots els esports amb els seus petrodòlars.
El gran promotor ideòleg de tot això
és el princepareu Mohamed bin Salman,
i ho està fent a través del PIF,
un organisme d'inversió pública que té recursos infinits,
i que comprarà tot allò i més per introduir
els seus tentacles en els esports occident.
Molt bé, aquest crims versió esport que ens has portat avui,
moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
El suplement d'estiu.
Veu aigua, veu aigua, que fa calor, eh?
Sí, fot molta calor. Horrible.
És que avui saps què comença, no? Ho sabeu o no?
Sí.
El suplement d'estiu, però també comença la canícola.
Coincidita, coincidita, coincidita, aquest any.
I jo parlaré... sempre portaré fílies i fòbies.
És el nom de la secció, fílies i fòbies.
Ens agrada.
Són dos personatges, podrien ser dos personatges.
Fines i Ferb. Sí, correcte, fílies i fòbies.
I portaré o una fília o una fòbia.
Ja us dic que aquest cap de setmana...
Fa pinta de... Fa pinta de fòbia, avui, i també demà.
Pot ser que els setze programes. Segurament.
Fòbia, fòbia, fòbia. Intentaré colar també una fília.
Va, Anabita. Fòbies i fòbies, correcte.
No, perquè comença aquesta travessa,
queda inaugurada avui mateix, és la canícola, com dèiem,
sempre arriba, les coses dolentes en aquesta vida sempre arriben.
No ho podem evitar, això.
De vegades n'hi ha que per sort només arriben un cop a la vida.
No cal especificar quina és aquesta cosa dolenta
que arriba només un cop a la vida.
Altres ho fan cada dia i aquesta ho fa un cop a l'any.
És la canícola, ho fa un cop a l'any i no la podem evitar.
És un període de 4 a 6 setmanes
que comprèn una part del juliol i una gran part de l'agost,
durant el qual sol fer molta calor.
Sempre m'han agradat molt les paraules
que encaixen amb el seu significat.
És una cosa que sempre m'ha agradat
i trobo que aquesta et transmet molt bé el que és canícola.
Horror, horror. És horror, canícola.
Podria ser...Bogeria.
Sí, un emparador romà ben boig.
És com molt potent, la paraula.
Jo també veig el dolent d'una d'Indiana Jones,
i a més és que li veus la cara, fins i tot.
Canícola. Fa por. Canícola, doctor Jones, tot això.
Després, un defensa central amb problemes per treure la pilota
i que ha fet carrera en equips de la sèrie B italiana.
El veus, eh, també?
Cabell llarg i enganxat per la sua...
És una mica Tommaso, potser.
És una mica Tommaso.
Jo, quan parlava Tommaso, m'imaginava en canícola.
T'estaves imaginant, eh?
Després, també, un pivot dels alguiris caunes,
imparable sota el cèrcul,
i m'imagino també el Jordi Rovirosa
fluint amb la pronúncia del seu nom.
Si ens pogués trucar i dir-lo, fins i tot, estaria molt bé.
Quina gran esmaixada de canícola.
El Jordi Rovirosa, que hi ha noms que...
Bé, això ho fem tots els periodistes, noms que ens agraden.
Noms que ens agraden i que els volem pronunciar moltes vegades.
I, clar, és això, només amb aquest nom tu ja t'imagines,
aquest canícola te l'imagines, aspre, aixut, malcarat,
un tio esquer, pagre, amb problemes per relacionar-se.
Sí, un lliurador de poques treves, gent que dona poques treves,
i això és la canícola que ja fa anys que arriba molt abans.
Ja fa anys que arriba molt abans.
No és puntual, i posats a no ser puntuals,
que arribi tard o que no arribi.
Potser que arribi.
El clàssic missatge de WhatsApp,
finalment no puc venir perquè se m'ha complicat el dia,
doncs que fes això, perquè arribar més aviat als llocs
no és ser puntual.
Jo no li puc reteure això perquè faig exactament el mateix,
no arribo mai puntual als llocs.
David, no sé si és canícola o no.
Ara, en 20 segons, hem de llançar un bloc electoral.
Ara hem de llançar un bloc electoral?
Hi ha canícola per allà? No hi ha canícola?
Crec que hi ha canícola. Canícola.
Canícola. Canícola.
Fem una cosa fòbia. Fem aquesta aturada, sentint el bulletí,
dels equips informatius, i tornem a parlar de la canícola.
Sí, perfecte. Perfecte? Accepto.
Tornem al repte. Ara mateix. Fins ara.
23 de juliol.
Eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Perquè el no a tot no serveix de res.
Perquè m'estimo la meva llengua i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som
i tot el que volem ser.
I tu què faràs?
Et quedaràs a casa o defensaràs Catalunya?
Defensa Catalunya.
Vota Esquerra Republicana.
Pops són un problema per a la democràcia
i per a els drets aconseguits.
Su discurso, su pura odi.
Que l'independentisme no se lo borra,
ni con porras, ni con multas, amnistia i autodeterminació.
Segui el discurs del rei.
A ningú se'l va obligar mai a parlar en castanyol.
Señor Botrán, me veo obligada.
Plantem cara. Vota CUP.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa.
Vota Vox.
Ja n'hi ha prou que des de Madrid ens menteixin a tots.
Ja n'hi ha prou de demanar-los permís.
Ja n'hi ha prou d'espolifiscal.
Anem a Madrid a ser decisius per Catalunya.
Tens l'oportunitat de canviar-ho tot.
Pels drets, pels recursos, per la dignitat.
Vota junts.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa.
Vota Vox.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que té cura, que protegeix.
Una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
s'oblida l'acte central de campanya
al Palau de Conglissos de Montjuïc
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança.
Amb tu, Espanya avança.