Bon dia, us ho informa, aneu-vos bonet vagant.
Salvament marítim ha rescatat 47 migrants
que viatjaven en una pastera aquesta matinada,
en alta mar, prop de les costes de l'Anzarote.
Són 40 homes, 6 dones i un menor d'origen africà,
i tots es troben en bon estat de salut.
La Guàrdia Civil ha interceptat les notícies de les 11 de la tarda,
i, a més a més,
la Guàrdia Civil ha aconseguit que la Guàrdia Civil
estigui en bon estat de salut.
La Guàrdia Civil ha interceptat l'embarcació a quarts de tres
d'aquesta matinada passada i, quan han donat el primer avís,
un pesquer que feinajava la zona ha confirmat la presència de la pastera.
L'operació ha acabat prop de les 5 de la matinada,
i avui és el segon dia consecutiu que Salvament Marítim
fa un rescat a l'Atlàntic, també a prop de l'Anzarote.
Ahir va rescatar 40 persones d'una altra embarcació,
entre les quals també hi havia un menor.
El papa francès, que ha reprès avui la seva agenda
després que a divendres hagués anul·lat les seves activitats,
perquè tenia febre.
De fet, dijous ja va haver de suspendre les audiències
que tenia previstes perquè no es trobava bé.
El portaveu de la Santa Seu, Mateu Bruní,
va informar que el papa estava cansat perquè el dia anterior
havia tingut una agenda molt intensa.
Després d'aquest descans, avui ha reprès les seves audiències
i demà està prevista la missa de Pentecost a la basílica de Sant Pere.
Els supermercats de Catalunya tindran fruita local tot i la sequera.
De fet, els distribuïdors preveuen que la campanya de fruita
aquest any sigui malgrat tot millor que la de l'any passat,
que va ser la pitjor en 40 anys a causa de les gelades.
El sindicat Assaja també preveu que l'efecte de la sequera
en els conreus tingui un impacte mínim pel consumidor,
si bé es notarà amb una davallada de productes de proximitat
a les prestatgeries i lleugerament en els preus.
Sentim la presidenta Rosa Pruna
en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies.
És catastròfic arreu.
Evidentment, allà on s'ha pogut regar,
encara hi haurà collites salvades, però és minça.
La collita de cereals, pràcticament,
jo diria que el 70% està perduda.
Els Mossos han multat un conductor
per tapar fins a 13 vegades la matrícula de la seva moto
quan passava per davant d'un radar entre Matadapera i Sabadell.
L'home conduïa amb accés de velocitat
i quan circulava per aquest tram
va posar la matrícula amb la mà esquerra
per evitar que el poguessin identificar.
A més, la matrícula no tenia la mida reglamentària.
La policia va identificar el conductor a Sabadell
i l'ha multat amb més de 3.000 euros.
Celine Dion anul·la tots els seus concerts
per un problema neurològic.
La llum d'this year
és la la gira mundial planificada pels pròxims mesos, fins al 2024.
A través de les xarxes,
la cantant del Quebec diu que està treballant
per recuperar-se d'aquesta afectació
que de moment l'impedeix pujar als escenaris.
El desembre va anunciar que li havien diagnosticat
la síndrome de la persona rígida.
És una malaltia rara i incurable
que pot provocar espasmes musculars.
La gira de Celine Dion no passava per Catalunya,
tampoc per Espanya.
A Europa tenia concerts previstos,
però no hi ha hagut cap
esforç al Bernat.
El Granollers juga avui una de les semifinals
de la Lliga Europea d'en Ball
contra el Gepingen alemany,
i l'últim partit a l'actual Camp Nou.
Demà València-Espanyol,
amb l'equip blanqui-blau a tres punts
de l'objectiu de la salvació,
i Barça-Mallorca abans que a dilluns
comencin ja les obres de reforma.
Avui Sevilla-Madrid sense res en joc,
el Sánchez-Pizjuan i sense Vinicius.
Tres imputats pels insults racistes al Brasileu.
Un jutjat de València ha obert
una investigació pels insults a Mastalla
i ha citat com a imputats els tres detinguts.
I també ha citat el davanter del Madrid
en el seu cas com a perjudicats.
Fins aquí les notícies.
Has estat un dels ministres més fugassos
de la història de les democràcies europees?
Sí.
Ets el màxim huerta?
Sóc jo.
Vas arribar a cobrar?
De manera obligatoria sí que van pagar 1.500 euros.
No s'ho val, eh?
11 i 5.
I ja està.
Camerà de Joel Díaz, bon dia.
Què passa?
Jo també.
Estem igual.
Has sortit desafinat, com el Manel Labarro.
Sí?
He fet un Manel Labarro.
T'han convidat a la llotja d'alguna llotja de Coldplay?
No.
Jo, jo aniria a una llotja.
Ara no, ja vas anar al Bruce.
Anar a fer o, o, o, com si fos algo important.
No t'hi fixes?
Estan allà ooooh!
Però amb unes cares com si estiguessin dient
una cosa molt de significat.
El Don John tampoc?
El Don John em cau molt bé, la persona.
Però em sembla que ja no està per fer
gaires concerts, diguéssim,
amb uns mínims de...
O sigui, ens vam carregar els fans de Bruce Springsteen,
ara els fans de Coldplay que sí.
I ara?
Són objectivament tontos.
Els de Bruce Springsteen simplement
hi ha una mica granadeta.
Jo hi vaig demà.
Porta sobretot tot el kit de collonades
que has de portar, eh?
La llumeta, la polsareta, no sé què.
Tot la tretzo, eh?
Arroba el suplement.
Uoooh!
Prepara't perquè has de cantar moltes vocals.
Posa l'albib a la vida, si us plau.
No calla, que em recorda aquesta cançó
que em recorda aquesta cançó, em recorda el...
El Pep.
El Pep i el Barça aquell i em poso trista.
Posa, posa, posa.
Estarien coses molt profundes, aquí.
Sí.
No, és broma, són lletres dissenyades
perquè agradin absolutament a tothom.
Vull dir, no diuen res, no hi ha cap conflicte,
no hi ha cap re que puguis dir, hòstia,
a mi això m'ha molestat, no.
No, no, són lletres molt ben dissenyades.
Però és que no busquen res més que això, segurament.
Sí.
Saps ara que hi ha la moda de ratllar tòfona a tot arreu?
Mm-hm.
Però al final el que hi ha sota és un puto plat de pasta?
Doncs això és el que passa a Coldplay.
Molta tòfona.
Però al final és un puto plat de pasta.
D'aquí mitja hora, el suplement,
després d'aquesta fantàstica presentació,
Coldplay, el suplement.
Què dius?
Entrevista de Marta Ferrer amb Will Champion,
bateria de la banda,
que com bé saps és el...
El guitarrista.
El baixista.
El cantant no l'heu pogut tenir, veig.
No ha fet cap entrevista.
No, no, potser te'l trobes a col·lapsar,
però crec que no, tampoc.
Ah, bueno, col·lapsa.
Per allà passen totes les grans estrelles.
Roger, jo vinc aquí a fer el consultori comunista.
Arroba el suplement a Twitter.
Per una vocal, la O.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Arroba el suplement a Twitter.
Quin personatge misteriós és el convidat d'avui del consultori?
Serà Chris Martin?
Hòstia, t'imagines?
Anem a les consultes.
El més ràpid s'emporta unes bambes boniques.
Ens arriba des de Granollers la primera, la firma Cristina.
Cristina Turner, que diu,
hola, Joel, estic emprenyada.
Demà formo part d'una mesa electoral com a vocal.
Malaurada vida.
Com si no pringués prou de dilluns a divendres,
i em faré un dels pallassos convidats a la festa de la democràcia.
Toca dels testicles.
Aquesta no és l'actitud, eh?
T'he de dir que no em sento del tot bé despotricant
pel fet de formar part de l'engranatge democràtic
i, probablement, hauria d'estar agraïda
que es puguin celebrar unes eleccions.
Però, re, no, hi tinc 30 anys.
No he patit cap guerra, cap postguerra, cap dictadura,
ni cap transició,
i invertir tot el dia en veure com la gent
de depositar un... en un sobre,
en un vot, en unes urnes em molesta.
Soc mala persona? Jo crec que no.
El que em sembla el més desagradable
és la gent que no tenen cap
respecte sobre aquest tema.
Coincideix amb el del meu cunyat,
que és un liberal criptobró
i que pensa que haurien d'agafar gent a l'atur
per construir les meses electorals.
La mateixa línia, que quan comencin els incendis forestals
dirà que els aturats haurien de netejar els boscos.
Convertim-los en esclaus, directament.
Com a persona progressista d'esquerres
he d'estar agraïda per poder formar part
d'una mesa electoral ja no pels 70 euros que paguen,
sinó per la meva contribució a la societat.
Hauria de sentir el mateix tipus de felicitat
que la meva mare, la meva mare, la meva mare.
Gràcies per la teva consulta.
I per la teva sinceritat.
Dius que tens 30 anys i que no has patit cap guerra
ni cap postguerra ni cap dictadura
que et faci valorar com cal la normalitat democràtica.
I jo, mentre escoltava aquestes teves excuses barates
per la boca de l'escapa,
no podia deixar de pensar que potser no seria mala idea
recuperar el servei militar obligatori.
Perquè, mare meva, com que esteu sortint els joves,
i no ho dic del tot en broma,
a mi has fet pensar perquè potser no ho he fet.
No ho dic del tot en broma.
A mi has fet pensar,
perquè potser no hauria de ser ben bé una mili com les d'abans,
però sí que crec que potser podria arribar a ser útil.
Tu vas arribar a fer la mili?
No.
Però m'hauria anat molt bé,
perquè crec que potser útil fets els 18 anys
que els joves haguessin de tornar a passar uns quants mesos
en un entorn autoritari, violent i estuïcista,
perquè potser sí valoraríeu més la democràcia que teniu,
encara que sigui una democràcia de merda
segrestada pel sistema de partits,
i que ja que hi som també aprendreu una mica de disciplina.
I d'això que en dieu ara resiliència,
que bona falta us fa perquè sou una colla de fluixes
i de fluixos als joves d'avui en dia.
Dit això, que és simplement puré-pater, l'èbor joà,
dit això, ja centrant-me en el que em preguntes,
sí, Cristina, a la mesa hi has d'anar contenta i orgullosa
en primer lloc perquè si se t'ha triat,
vol dir que l'Estat et reconeix
com una persona alfabetitzada,
mínimament educada, física i mentalment apta
també per fer-te càrrec dels vots de les persones.
Això vol dir que no ets un desgraciat.
T'està premiant l'estat,
t'està dient, ei, considero apte.
Tu sí que val.
Exacte. En segon lloc, Cristina,
diumenge has d'anar ben orgullosa cap al col·legi
perquè, i això t'ho dic per experiència,
tindràs una vivència molt enriquidora
de contacte amb els teus veïns.
Veuràs realment amb qui comparteixes barri
i t'adonaràs de coses bèsties i molt interessants,
com, per exemple, en el meu cas va ser adonar-me
que hi ha moltíssima gent jubilada al meu barri.
Jo vaig flipar de la quantitat de gent...
Sobre els que van a votar més d'hora.
No, no, però a totes hores.
És que la piràmide de població està invertida.
I això és una cosa que potser anant pel carrer no ho veus,
perquè hi ha molta gent que està a casa,
però després surten a votar i dius, hòstia, estem envoltats de iaios.
Hi havia moltíssima gent iaia, més de la que jo em pensava.
Una cosa és conèixer la teva societat mirant dades en fred,
i l'altra, veure't sepultat per una meraveunta de vells i de velles
que és el que a mi em va passar.
I si a sobre et paguen, doncs, sincerament, Cristina,
jo és que no sé de què et queixes.
Resposta per la Cristina Turner, demà contenta a la mesa electoral.
Més consultes, Blai Nàldum, Taradell, Osona.
Home!
Bueno, Joel, no sé si saps que s'ha mort la Tina Turner.
Sí, algú m'ha dit.
Aquí a Taradell no s'ho esperava pas ningú.
Un dia hi ets i l'altre, mira...
Ja no hi ets. Cap al forat.
Tu, parlant de Taradell, ara que hi ha les municipals,
en José Carlos, en Moja i jo volem reclamar el que surti d'Arcalde
que ens arreglin l'asfalt davant del taller,
perquè m'ha cagat un déu, tot el polígon està ple de batx.
Molt bé.
Si passes a l'hivern amb la moto a quarts de 7 no els veus
i arribes al taller amb un ou penjant per cada costat de l'asiento.
Volem fer la petició al nou Arcalde,
però com que som tres pringants que ens dediquem a soldar,
li volem donar categoria a l'assunto amb un manifest firmat
per una sèrie d'intellectuals d'esquerres.
Sempre va bé que uns intel·lectuals d'esquerres et firmin un manifest.
Després t'ho publica el País o el Periódico
i allò et dona un prestigi i una cosa moral que està molt bé.
Per tant, tinc diversos dubtes.
1. En José Carlos, en Moja i jo podem firmar la nostra petició
i fer-ho.
2. En cas que no ens consideris intel·lectuals d'esquerres,
podem firmar el nostre manifest com a soldadors d'esquerres
i fer com se sap si un intel·lectual d'esquerres
és realment un intel·lectual i d'esquerres.
Que bona pregunta.
6. Hi ha constància d'algú col·lectiu d'intellectuals d'esquerres
que hagi demanat mai es faltar un polígon
o només hi són presuntos més elevats.
F. En cas que no m'hi consideris,
com puc esdevenir un intel·lectual d'esquerres?
I 2. Tu ets un intel·lectual d'esquerres, Joel?
Això seria tot. Amunt València.
Amunt València.
El Blai no el donés d'arell, que crec que s'ha descomptat.
Sí, té una mica de dislèxia de números i lletres.
Bon dia, Blai, i amunt València.
I tant, que sí, avui més que mai.
Per intentar respondre-te tot aniré per parts,
com el tramvia de la Diagonal.
Primera pregunta.
Sou tu, en Moja i en José Carlos, uns intel·lectuals d'esquerres?
Home, doncs depèn.
Teniu l'actitud, el to i la posada en escena
que es requereix per ser un intel·lectual d'esquerres?
Aneu prou despentinats?
Les vostres sabates tenen la sola prou plana?
Porteu ulleres de pasta?
Pantalons blancs de llit? Tot evac?
Portes tot evac, Blai?
Perquè sense tot evac és impossible, avui en dia,
ser un intel·lectual d'esquerres.
Si us feu, llavors, tu i en Moja i en José Carlos,
aquest, amb dos o tres d'aquests ítems que us he dit,
i un llibre de la Judith Butler,
que no cal que els llegiu, només l'heu de portar a sobre,
ja podeu ser intel·lectuals d'esquerres de ple dret.
Segona pregunta.
Com se sap si un intel·lectual d'esquerres
és realment un intel·lectual d'esquerres?
Bé, en principi ja n'hi hauria a prova amb el tema de la tot evac,
comprovar-ho és una prova de foc,
també hi ha el tema del pentinat,
però també hi ha una prova que pots fer
i que funciona perfectament com a prova del cotó
de l'intel·lectual d'esquerres,
i els hi has de mirar les mans.
L'intel·lectual d'esquerres ha de tenir les mans fines,
sedoses, brillants, estilitzades,
unes mans que sobretot indiquin claríssimament
que aquella persona no ha treballat en sa puta vida.
Si veus alguna resta de feina
manual allà és impossible que aquella persona...
Si veus greixos...
No, home, no, per favor, mans de pianista han de tenir.
Com jo, vaja.
Tercera pregunta.
Hi ha constància d'algun col·lectiu d'intel·lectuals d'esquerres
que hagi demanat mai asfaltar un polígon?
Hòstia, jo diria que no, Blai, diria que no,
perquè sense massa por a equivocar-me
et diré que a hores d'ara les condicions de treball
dels obrers als polígons no estan
ni entre les 150 principals prioritats polítiques
de la majoria d'intel·lectuals d'esquerres.
I llavors l'última pregunta diu,
però m'ho pregunta a mi, si soc jo, un intel·lectual d'esquerres.
No, rotundament no,
i espero que si mai tu, Blai, notes que m'hi torno,
vinguis personalment des de Taradell
amb una estaca i me la clavis a l'externo.
Gràcies, Blai, una setmana més.
Gràcies.
Última consulta, Ramon Rutina, a platja d'Aru.
Et volia consultar un tema que m'amoïna des de fa dos mesos
i que no m'he trevit a comentar obertament amb ningú.
Collons.
Jugo a pàdel.
No sé si et posa això.
M'agrada.
La seva normativa senzilla i les mínimes condicions físiques
que requereix la seva pràctica el fan un esport atractiu.
Especialment per a 41,
que quan eren petits s'uspenia en educació física
i ara se senten nova Kijakovic
per poder passar 3 boles seguides a l'altre costat de la xarxa.
És molt exacte.
Per no parlar de la reconfortant sensació
que produeix la certesa que la bola va fortíssima
i que t'acaba de tirar el rival,
rebotarà contra la paret que tens al darrere i tornarà cap a tu.
El tenis de gossos.
S'està parlant sobre l'univers pàdel,
abordant casos com el dels argentins
que es fan passar per entrenadors fins al Triangle Virtuós
que formen pàdel, Tinder i Herbalife.
Soc un tio llegit joel d'esquerres,
d'esquerres de debò,
intel·lectual d'esquerres.
Entenc l'esport simplement com una activitat lúdica i saludable
en lliure dels valors del capitalisme.
Però per alguna raó sento que el pàdel atrau
un tipus de persona diferent a mi.
Per no esmentar el fet que és un esport que només agrada Espanya
i aquí,
no sé si pel fet que el va popularitzar Aznar
no m'agrada.
Coneixes algú que jugui pàdel i l'abraci,
per exemple, als postulats del comunisme
i no se senti còmode?
El pàdel taca la meva indiosincràcia d'extrema esquerra.
Hi ha un esport que faci més de comunista?
Gràcies. Ramon Rutina, Platja d'Ara.
No busquis més, camarada,
perquè aquest algú que juga pàdel
i abraça, com tu dius, els postulats del comunisme
sense sentir-se gens incòmode soc jo mateix.
I no se'm cauen els anells.
Ahir mateix vaig anar a jugar pàdel sense anar més lluny
i el meu compromís amb la revolució
era que el pàdel era intacte.
És veritat que és un esport que inicialment
el practicaven el que es deia els iupis.
Els iupis, és veritat.
Que hi ha problema dels argentins,
que és veritat que és un sector molt argentinitzat
i que això segons com pot arribar molestar.
També és cert, però creu-me que avui en dia
només cal passar-te per qualsevol polígon,
abans en parlàvem, del país per trobar-hi
unes pistes i una gent jugant
que són de tot menys burgesos.
S'ha democratitzat molt el tema del pàdel ja.
Les pistes són una mica cares, això sí,
i després hi ha tota la mercadotècnica
absurda de roba i complementes específics
des de les bambes a la gorra,
passant pels mitjons, és veritat,
hi ha mitjons per jugar pàdel,
colzeres, la pròpia pala, que és un puto tros
d'aport expant pels que hi ha gilipolles
que paguen 300 o 400 euros.
Això sí que jo voldria que quedés molt clar.
És molt important no caure en la trampa
de la sobreequipació, com senti tot Catalunya.
Es pot jugar a pàdel estupendíssimament
amb una pala de 20 euros de segona mà,
uns pantalons curts qualsevols,
i una carretta de propaganda del Caprabo
o de qualsevol marca de purins.
De veritat, no cal, no us sobreequipeu,
que és ridícul.
I el pàdel està molt bé.
O sigui, tu jugues amb una pala,
no es diu raqueta.
A mi me la van regalar pel aniversari, la pala.
O sigui que no és de 20 euros.
No ho sé, si és de 20 euros me la van regalar.
Però no, és que t'has de comprar
les bambes de la pàdel, les bambes de cor.
Les bambes Múnica roba el suplement.
Qui endevini el personatge misteriós
a la Múnica Twitter ja tenim la consulta feta.
Endavant, Joel.
Avui feu-ho bé, això, perquè la setmana passada...
Aquesta persona t'està sentint,
només pot respondre amb un sí o un no.
Endavant, Joel.
Hola, bon dia, no responguis.
Ets un home?
No.
Perfecte.
Ets una dona menor de 50 anys?
Sí.
Ha dit que sí?
Ets una dona de 51 anys?
Bueno.
Potser en tens 50 clavats.
Comencem amb la vergonya de les edats.
Escolta'm, va, espavila.
Ens coneixem personalment?
No.
Vius a Catalunya?
Sí.
Ets nascuda a Catalunya?
No.
Ets nascuda a Europa?
No.
Artista internacional?
No.
Personatge internacional.
Ets nascuda al continent americà?
Sí.
És nascuda a la part més aviat d'Amèrica Llatina?
No.
No sé si se li pot dir sí.
Ja m'entens.
Per sota dels Estats Units?
Sí.
Un moment.
Per sota dels Estats Units ha dit sí.
Has nascut a sota dels Estats Units?
Sí.
Va.
Has vingut a viure a Catalunya ja d'adulta?
Sí.
Molt bé.
Quines ganes que endevinis el personatge que m'ho passarem pipa.
En sèrio?
Ets un artista tal com ha dit l'Escapa?
Sí.
Ah, molt bé.
Et dediques a la música?
Sí.
A veure, tenim una persona que ronda els 50 anys
que es dedica a la música.
Més de 50.
No passa res.
Et dediques a la música popular?
Sí.
Ets cantant?
Cantes?
Sí.
Cantes les teves pròpies cançons?
A vegades cantes les teves pròpies cançons?
Sí.
D'acord.
Què t'anava a dir?
Cantes en castellà?
Sí.
Cantes en castellà.
Anem a veure l'estil.
Anem per l'estil.
A veure,
aquesta secció es diu el comunista.
Ets comunista, tu?
No.
Ets socialdemòcrata?
No.
Has tingut algun vincle amb el...?
Escolta, tu.
Et veig molt despistat, Joel.
Et veig fatal.
Jo també he de quadrar una escaleta i un temps.
Tens els Coldplay.
Coldplay.
La meitat de Coldplay.
Jo tinc una cantant internacional.
Internacional.
Has tingut algun vincle amb el comunisme?
Sí.
És més, ara et diré jo.
Has estat víctima del comunisme?
Sí.
Que ets cubana?
Sí.
Que ets cubana?
Ah!
Ai!
Que ets una persona que té tendència a posar-se colors
a la zona capilar?
Sí.
Home!
La Lucrecia!
Hòstia, que no em sortia el nom!
És la Lucrecia!
Ara, tatito, ratito, tita...
Guapo, tia!
Ara!
Airema!
Aixeca les mans i vulguis salvar.
Va!
No te l'han fet traduir mai, aquesta Lucrecia?
No.
No, però he cantado en castellano
y también canto en catalán.
Sí, sí, ja ho sé.
És que m'encanta, aquesta cançó.
Pujo, pujo.
T'he de dir...
Puc comentar una cosa?
Aquesta lletra cançó és molt antirevolucionària.
Perquè si t'hi fixes tu dius
la gente quiere bailar, la gente quiere gozar,
la gente no quiere que le coman la cabeza.
A mi això em sona com a...
com a dir...
Hem vingut aquí a passar-nos-ho bé, tu.
Sí, no, no.
I la consciència política i social, què, Lucrecia?
On queda, en aquesta cançó?
Bueno, pues también. Viva y deja vivir.
Y ya está.
Primer de tot, com estàs, Lucrecia?
Pues muy bien, muy bien.
Gracias a Dios. ¿Y tú qué tal?
Nosaltres fantàstics, aquí, amb ganes de...
Bé, ¿cómo están los dos?
Bé, amb ganes de ballar.
Mira quines peces que...
O sigui, el Mijente, jo crec que és el seu hit
que l'ha perseguit tota la vida.
Inclus, sortia en un capítol de Plats Bruts.
Sí, ya te vimos.
Sí, sí, y además estaba embarazada.
Imagina't, imagina't.
Ah, sí, tia, a més, estaves embarazada.
Y entonces tu ves que vas reviviendo el capítulo en TV3,
yo feliz, y me van preguntando,
y un día me pasó en un restaurante que me dice,
ay, pero si yo te vi ayer embarazada,
digo, bueno, pues mira, me embarazo aquí,
corriendo por restaurante.
Tu com et sents quan veus una persona,
per exemple, com jo, blanca, diguéssim, europea,
amb tots els privilegis del món,
anant de xulo aquí a la ràdio pública de Catalunya,
reivindicant un règim polític i econòmic
que realment jo no n'he viscut
les conseqüències de la seva aplicació pràctica?
No sé si m'entens.
Et fa una mica de ràbia que gent com jo estiguem aquí
dient que el comunisme és el millor
que realment l'has viscut.
La petita, la petita.
L'has viscut aplicat d'una determinada manera
i no ha anat bé a tu, en el teu cas.
La veritat és que ahir,
quan vaig saber el nom de la secció del comunista...
Vas cagar a sobre, no?
No, sí, li vaig dir al meu manager,
i això se'l va dir al meu amic de Miami,
i li deia, no!
Però, la veritat, jo, mira,
he crescut en el comunisme,
però...
I bueno, pues entiendo que cada cual
puede pensar lo que piensa,
puede decir lo que piensa,
y hay que respetar a todo el mundo.
Porque si tú lo sientes y tú lo dices,
bueno, porque es algo que tú tienes en tu cabeza, en tu ideal,
y lo puedes también comunicar.
Y se puede también decir que no es tan bueno como se dice,
pero sin tener que llegar a decir un enfrentamiento,
ni oponer a nadie,
porque es que hay que respetar el ideal de cada cual.
Tu veient com funciona, per exemple, la sanitat a Miami,
el poc accés que tenen a la medicina,
la gent que no es pot permetre pagar la sanitat privada,
no hi ha coses, llavors, que dius,
hòstia, doncs això, en Cuba està millor.
Mira, no, exactament.
Sí, no, però justo, justo.
Tinc, bueno,
un nom de mis managers, que es el Albacea de Celia Cruz,
que estuvo aquí en un accident a Madrid,
y justo supo lo que es la seguridad social en España,
y no tiene nada que ver,
y además la elogió muchísimo,
porque es muy diferente a la seguridad social,
bueno, la de aquí que la de allá,
porque allá es todo privado,
y también que no tiene ninguna de las condiciones,
y además carísima en Estados Unidos.
No, pues esto lo tenemos,
eso lo tenemos en gran part gracias a la lluitada de molts comunistes.
Això s'ha de dir, no passa res, sense voler jo ara crear polèmica.
El que se quiere es salvar.Claro que sí.
Bueno, Lucrecia, hauries de veure el Roger Escapa,
que té la cintura encofrada,
tens la cintura de ciment armat, Escapa,
perquè és de Sabadell.
Que te está escapando los pies.
¡Agua!
¡Sí, señor!
¡Oye, quién está haciendo la clave!
Yo la sé hacer la clave.
¿Pero quién está haciendo la clave ahí?
Yo, yo, soy yo.
¡Oh, qué bien!
Li ha agradat.
¿Qué vol dir, exactament, Lucrecia?
Coquini Coco es el pregón de Pedro,
y de muchísimos pregoneros en las playas de Girona,
que pregonan el coco, un poco fresco.
Yo lo escuché hace años,
sentada ahí en la playa de Montgó,
y me surgió la composición,
y la dejé reposar y reposar,
y pasó el tiempo hasta que ya dije este año,
este año sale Coquini Coco,
porque le he cantado mucho en la fiesta de Bagú,
de la fira de Bagú, de la qual soy la madrina,
y me siento muy orgullosa,
porque para mí Coquini Coco
es el homenaje a todos los pregoneros
de mi querida Cataluña.
Molt bé, molt bé, però escolta'm,
tu vius a la Costa Brava, vius per allà a Bampurda o què?
No, lo que pasa que es que voy mucho,
voy mucho con Fede Cerdà, con Gemma...
¿Fede Cerdà?
La Gemma Recoder.
La Gemma Recoder.
El Fede Cerdà és el de l'Ulfegas.
Exacto, sí, sí.
Bueno, que además ya diciendo y diciendo,
pues ahí es donde conocí a mi esposo.
Y lo cantamos también en Bagú.
I el galitonda.
El galitonda, la tia.
Molt bé, molt bé.
El vínculo también afectivo que tenemos.
Escolta'm, i l'elucrecia va fer una piladança
de TV3, no?
Sí, sí.
Quants anys vas estar fent els lunis a TVE a la Lucrecia?
Bueno, pues casi 20 años,
porque el año pasado, que se cumplían los 20 años,
emitieron capítulos de los lunis de leyenda,
que fue la continuación de los lunis de un comienzo.
Y esto vino porque también, cuando nació mi hijo,
yo tuve el recuerdo de Cuba, de la calabacita,
que invitaban a los niños a dormir.
Y me sequé a televisión, televisión española,
y dije, mire, me gustaría ser un programa
que invitase a los niños a dormir
y que los padres se pudiesen amar
después de los niños a dormir.
Y bueno, pasó el tiempo y llegó los lunis,
llegaron los lunis.
Y como estaba ahí puesta mi propuesta,
que mi programa se llamaba Vestitos de chocolate,
todo al de di,
pues me llamaron para hacer las presentadoras
y posteriormente me llamaron para hacer un libro.
Y entonces me dijeron,
¿y el libro de qué lo quieres hacer de tu vida?
Digo, ay, no, no, no, es muy rápido.
Y sí, lo hacemos un libro infantil.
Y bueno, aquí fue que hice una recopilación
de cuentos de mi infancia.
Ah, de Cuba.
Sí, de Cuba.
Y cuando llego a la editorial,
me dicen, estamos buscando el nombre.
Y entonces digo yo con la boca muy chiquitica,
digo, mira, Vestitos de chocolate.
¡Oh, qué maravilla!
Ay, es que Vestitos de chocolate.
Y así, ahí se acuñó ya mi frase
y luego vino ya el cuarto libro
de esta selección de libros
que se llama Patonets de chocolate.
Bueno, sensacional.
Porque tenía muchísimas ganas de verdad de cantar
en castellano y en català
mis canciones infantiles.
Home, doncs ja ho buscarem.
Jo no tinc nens, però vull dir, a vegades...
El que no he perdut jo és el nen interior,
aquest que no s'ha de perdre mai.
No, no, perquè esa pluralidad es importante
para todo, para la vida,
para afrontar cada problema.
Alegria de vivir siempre.
¿Tenés cabells d'aquella manera o ja has madurat?
Has madurat ja.
No has madurat encara.
Però són extencions, no?
Hi ha un moment a la vida d'una persona
que ja no pots portar el cabell de colors.
No, perdona, és el meu cabell,
és la meva imatge
i són les meves trenes icòniques
pel món entero.
Però no són extencions, Lucrecia?
No, no, les extencions són...
Se peguen en el pelo con silicona.
Y las trenas se tienen que...
Bueno, primero yo me tengo que cortar las trenas
para deshacerlas.
Y luego mi peluquero, José Nieva y Carlitos,
en paz de descanse,
me van trenzando mis trenas hasta el largo que yo quiero.
La verdad es que...
Y entonces la medida la pongo yo.
Digo, mira, ahora vamos a hacer largas, como las tengo ahora.
Quina feinada.
Molt bé.
L'agenda d'aquí de Barcelona...
Ara parlo per mi, però potser parlo per més gent.
Sempre parles per tu.
Sí, és veritat que nosaltres...
Jo t'he vist sempre, no t'ofenguis,
com la successora,
o la versió, diguéssim, moderna,
de la Regina dos Santos.
És a dir...
No sé si t'ho han comentat mai,
però aquí teníem...
Aquí teníem una caribenya,
diguéssim, catalanitzada, que era...
No, no, que la conec.
És la meva amiga.
Clar, i després vas venir tu,
i per mi era com un relleu generacional.
No t'ha agradat gaire, això?
No, no, és que no m'ha agradat.
És que realment no.
No tenim res a veure.
La proposta musical no té res a veure.
Sí, sí.
I jo, quan vaig arribar, és cert,
em van parlar de Regina,
fa uns anys la vaig conèixer molt,
és un programa d'Arús,
i bueno, som molt amigues,
i ens en anomenem germana,
i amb Mònica Grimm.
Mònica Grimm?
Mònica Grimm, en anglès, americana.
Igualment,
Regina, amb la seva música de Brasil,
i jo, amb Cuba.
No, no, no tenim res a veure.
Li acabo de dir caribenya a una persona del Brasil.
Avui m'estic lluint.
Clar, sí, és veritat.
El Brasil és en el continent.
Quan em van preguntar si era d'Amèrica,
em van dir que era del Caribe.
Van adormit ara, no l'hi tinguem en compte.
Lucreci, escolta'm, ens fa molta il·lusió
recuperar-te avui el suplement.
En marxa aquest coquini-coco,
no sé si estàs de gira o tens algun concert previst,
o alguna altra publicació aviat.
Sí, sí, sí, sí, bueno, que estoy de gira por toda España,
también por Estados Unidos, gracias a Dios,
que voy a cantar con los músicos de la fania all-star.
Hòstia!
Imagínate tú, sí...
Però aquesta gent quina edat tenen, ja?
Bueno, pues ya son mayores.
Hombre!
Algunos ya, ya no están, pero bueno, son mayores,
y también lo que sucedieron a lo que estaba en estos momentos.
Y el más, el más, el concert más aprofquetín
aquí a Barcelona,
es el día 7 de junio,
en el monasterio de Pedralbes.
Es un concierto que voy a ofrecer,
junto con la unidad de música del Ejército de Tierra,
para un marto benéstico
a la Fundación Clarós.
Que es para recoger fondos
para su expedición que tiene en septiembre
para operar a los niños en Madagascar.
Así que que sepan tots y totes
que están, bueno, convidats,
y que por favor que asistan,
porque es un concierto lleno de amor,
lleno de solidaridad,
y sobre todo pensando en personas que están,
pues, desfavorecidas en muchos niveles.
En Madagascar.
Jo t'aniré a veure,
a lo mejor a este vengo,
però el que sí que vindré segur és quan toquis amb la Fania, eh?
Ay, por favor, veis,
esto va a ser el 14 de junio.
14 de junio?
El septiembre sí, y luego noviembre.
No, però sí que em podries convidar,
que jo ja saps els famosos que no paguem...
Sí, tu no pagues enlloc.
Tu sempre vas de convidat.
En el backstage, ja saps.
Tu puedes llegar y te montas en la compañía.
Y yo soy yo, y yo me monto,
y yo subo y yo bajo.
Lucrecia, moltes gràcies avui
per haver-nos acompanyat el comunista Joel Díaz.
També molta sort.
¡Viva la revolución!
Adeu, Lucrecia.
Alegría de vivir.
És l'any de dos quarts del migdia.
Farem una pausa i...
Al bateria de Coldplay.
Coldplay, el suplement.
És el 50% de...
De què rius?
De què rius?
De què rius?
De què rius?
De què rius?
Tens Coldplay?
Tinc el bateria.
Vinga.
Ai...
Vols que torni a posar el...
No, deixa'm marxar.
Torno a posar el migente.
Va, que...
Ei!
Amo!
Va, Joel, que tinguis bon dissabte.
Gràcies.
Salut.
Fins la setmana que ve.
Adeu.
Fem una pausa i Coldplay, el suplement.
Amb un bon descont, estic ben encisat.
Però amb el dia sensible,
em tens el cor robat.
Aquest dissabte 27 de maig a Caprabo i a Caprabo a casa
em porta el llibre de la teva compra
acumulat a la teva targeta Club Caprabo.
Per aquesta el viïs tant que acabis enamorat.
Caprabo, més informació a caprabo.com.
Colònies d'estiu i gestes.
Unes colònies d'estiu per aprendre o practicar l'anglès?
Demunti activitats de teatre, de ciència,
de hip-hop, de robòtica o de creativitat?
Colònies d'estiu i gestes.
Més de 90 torns i 10 temàtiques per escollir.
Informació i reserves a ejestels.com i colònies.cat.
Ejestels.
Cases de colònies i hotels familiars de qualitat.
La música, l'art i la comèdia
tornen del 5 al 8 de juliol al Festival Cruïlla.
Vine a donar-ho tot al part del fòrum
amb Placebo, Antonia Font,
The Offspring, Cigurros, Rubén Blades,
Franz Ferdinand, Alzeipe i molts més.
No et perdis els quatre millors dies de l'estiu
al Festival Cruïlla.
No et perdis els quatre millors dies de l'estiu
al Festival Cruïlla 2023.
Info i entrades a cruillabarcelona.com.
Inscriu-te a la cursa dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio
amb un nou recorregut de 6 quilòmetres.
Començarem a la Diagonal de Barcelona
als estudis de Catalunya Ràdio
i acabarem als voltants de TV3,
a Sant Joan d'Espí.
No et quedi sense dorsal.
40 anys, el 18 de juny,
el 18 de juny,
vine a córrer amb els 10.
TV3 i Catalunya Ràdio.
La qualitat esportiva la vivim
cada dia a Catalunya Ràdio.
Aquest any sí.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre,
tot costa amb Sònia Gelmà i Jordi Costa.
Aquest any sí que parlem d'esports.
Quan hi ha esport en directe,
al Tot Gira ja anem rodats.
Estems pel Tot Gira amb David Clopés
i estem preparats pel que calgui.
La reflexió arriba al Club de la Mitjanit
amb Xavi Campos.
Sent l'esperit de totes les competicions.
Viu els esports a Catalunya Ràdio.
Ciutat Maragda.
J.B. Foix.
Josep Vicenç Foix.
J.K. Rowling.
Joan Kathleen Rowling.
Eta Hoffman.
Ernst Theodor Amadeus Hoffman.
J.R.R. Tolkien.
Joan Roral Ruhl Tolkien.
Dostoevsky.
Fyodor Mihailovits Dostoevsky.
Ursula Kaliwin.
Ursula Kreber.
Ciutat Maragda amb David Guzmán.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Clip de la segona part.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb Roger Escapa.
Clip de la segona part.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar 3 quarts de 12 del migdia.
Fa dia que us ho expliquem.
Té el seu últim disc.
Baix de teatre.
El grup britànic Coldplay és a Barcelona
per presentar el seu últim disc,
l'any cualter.
4 concerts a Barcelona,
en queden dos més.
I demà a la mateixa hora.
A partir de quarts de 10,
a l'estadi olímpic,
la Marta Ferrer, bon dia!
En el primer concert d'Hímecres,
les hores prèvies del primer concert,
va poder parlar amb Will Champion,
que és el bateria,
i el Guy Berman, que és el 50% de Coldplay.
Sí, és el 50% bo.
Aquest Chris Martin no ha fet entrevistes, no?
No les va donar.
Fins i tot en va suspendre alguna.
És una cosa que és curiosa,
perquè es veu que són un grup bastant rigorós,
bastant seriós en aquest sentit,
i que quan es comprometen a donar entrevistes,
les donen sense cap mena de problemes.
I entenen que, a fora de micros,
quan els vaig saludar em van dir
que acabaven d'aterrar a Barcelona,
havien anat directament a fer les proves de so.
Van arribar el mateix dimecres?
Chris Martin crec que va arribar el dia abans,
la nit abans, però el Will i el Guy
van arribar el mateix matí,
van anar directes a fer les proves de so,
que les vam sentir, i va ser un moment bastant graciós,
perquè sonava el bambolero,
que van cantar, i llavors, a ser un moment molt graciós,
dic que ara he de fer l'entrevista
amb el bambolero de fons,
i just quan van acabar les proves de so,
cinc minuts després, i es van reunir amb nosaltres,
amb els periodistes que anàvem allà, a Poquets,
per fer l'entrevista.
Vull dir que devien estar esgotadíssims,
els llibrets preguntants van dir,
bé, una mica sí que estem cansats,
venien de Portugal, no?
Venien de quatre shows també a Portugal,
que imagino que, clar, és que aguantar això,
perquè aquí també fan quatre concerts,
llavors, són quatre concerts a Manchester,
quatre concerts a Amsterdam...
Però a veure, aquesta gent se'n va dues hores
a l'hotel com...
Imagino que sí, els llibrets preguntants
hi tenien gaire temps lliure, m'han dit que una mica,
que aprofitaven per veure les ciutats on s'hi estaven...
Se'n van a l'hotel a esperar l'hora pel proper concert,
que acostumen a ser cap de 24-48 hores, eh?
Clar, però dues hores i mitja de concert a tope,
que és el que fan ells, perquè els seus concerts
són espectacles, no?
No és només ells cantant sobre l'escenari,
sinó que ballen, salten, canten,
hi ha espectacles piromusicals,
hi ha coses de llums i de cor...
Vull dir que realment és...
Jo deia que és una mica un show del Cirque du Soleil,
més que un concert, no?
Jo aquest dia he estat dient que vaig a veure el Don John,
per exemple, i també és un espectacle,
però clar, ja no és el mateix.
Bruce Springsteen, que també és un espectacle,
no és còlple, i que sí que fan un show increïble,
i aguantar això és molt dur,
i una de les primeres coses que els vaig preguntar és
com us ho feu? I em van dir això.
Tots seguim rutines,
intentem dormir bé, menjar sa, fer exercici...
A tots ens fan mal diferents parts del cos,
o sigui que hem de fer moltes coses ara per mantenir-nos bé.
Quan tens 20 anys tu pots veure tot i aguantes bé amb l'alcohol,
tot va bé, però quan tens 40 ja no ho pots fer,
t'has de cuidar una mica més.
Quatre concerts,
més de 200.000 entrades venudes,
venen de Portugal, després se'n van a Manchester,
a Milà, a Àmsterdam,
per tant avui 60.000 persones més que estaran
a l'Estadi Olímpic, amb un públic entregadíssim.
Hem vist ja algunes peticions de matrimoni entre el públic.
Unes quantes, eh?, n'he vist.
Sí, sí, déu-n'hi-do.
També la noia aquesta que està llera, que s'ha fet viral,
que Chris Martin al·lucinava amb ella,
que deia com estàs dampeus sobre la gent.
També et dic una cosa, jo tinc la sensació que Chris Martin
no sap ben bé on és, eh?
Comentant també, sobretot, el primer concert,
després amb alguns que hi era dins,
és a dir,
els Gipsy Kings no seria la representació
de la cultura catalana.
No, certament no.
No, d'entrada són francesos.
I després,
no hi va haver,
o sigui, Bruce Springsteen, encara que sigui
un Bona nit Barcelona
i tres frases més dites en català,
crec que tot el que se li va sentir a Chris Martin
va ser un Bona nit, buenas noches.
Clar, jo tinc la sensació de Chris Martin
sense haver-lo conegut mai
i sense haver-lo vist
ni parlat amb ell,
tinc la sensació que és una mica un esperit lliure,
que és una mica el que ara Coldplay està esdevenint,
que va començar sent aquesta banda com indie,
alternativa, tal,
i ara és una cosa com molt hippie happy flowers, no?
Que tot és pau, amor,
cuidem el medi ambient,
i crec que és bastant un esperit lliure
i bastant un esperit lliure en aquest sentit
que potser sí que diu això
de connectar amb la gent i tal,
però a l'hora d'estar present
se li escapen.
Clar, en el cas de Coldplay
tenen tots aquests
concertassos que fan
i una de les coses que a mi em sembla curiós és que,
per exemple, Miley Cyrus aquesta setmana
ha fet unes declaracions que diu que ella
ja no farà tours, ja no farà gires,
perquè en aquests concerts tan multitudinaris
ella no se sent connectada amb el públic
i crec que en el cas de Coldplay
passa exactament al contrari, no?
Que per ells els discos
i els CDs que treuen són l'excusa
per després sortir fora
i fer tots aquests concerts
i aleshores els vaig preguntar si això,
sobretot després de la pandèmia
s'havia fet més gran, no?
Que notaven aquesta connexió
molt més amb el públic i em deien això.
Ara més que mai fem els concerts
per connectar amb els fans.
Sempre tenim en compte que hi ha certes cançons
que fem en certs llocs.
Hi ha cançons que les hem dissenyat especialment
per fer-les en estadis
i d'altres per fer-les en sales més petites,
però des de la pandèmia el nostre objectiu
és sortir a l'escenari per connectar amb la gent.
És el que més ens emociona
i tot té a veure amb aquesta connexió amb el públic
i això és el que volem fer,
aconseguir que persones que tenen opinions diferents
sobre política, sobre religió
o sobre totes aquestes qüestions
trobin un lloc en comú on cantar, ballar i passar-s'ho bé.
Aquest és un dels primers singles,
el Clocks, que crec que és del segon cedent.
És boníssim.
Escolta'm, clar, l'altra cançó que tothom els demana
i a més a més hi ha l'incla per Barcelona
és el Viva la vida.
I els has preguntat sobre aquesta qüestió.
Em va fer molta gràcia perquè,
abans de saber que faria aquesta entrevista
a la redacció la setmana passada
parlàvem amb el Gerard Joan i l'Ariadna de la Cruz
i dèiem, vosaltres creieu que és una cançó
que pot ser una cançó que pot ser una cançó
que pot ser una cançó?
Vosaltres creieu que saben que Viva la vida aquí
s'ha convertit en un himne
que jo mai he estat a cap lloc, no sé tu,
però jo no he estat mai a cap lloc on Viva la vida sona
i la gent no es torni absolutament boja
i canti allò...
És un dels seus grans singles,
però afegit amb el tema guardiola, no?
I llavors vaig dir, calla, ja que tinc l'oportunitat,
els hi preguntaré.
Sí que sabia això del Barça
i recordo llegir-ho en aquella època
i pensar, uau, que guai,
perquè era el millor equip del planeta en aquell moment
i jugaven a un futbol d'una altra galàxia.
I és interessant perquè aquesta cançó
realment va prendre forma a Barcelona.
En vam gravar alguns trossos a Barcelona.
El moment final amb els cors...
És la millor part de la cançó.
És la millor part de la cançó.
Sí, exacte.
I això vam gravar en una església a Barcelona.
O sigui que és una cançó molt especial
i tenim sort de tenir una cançó així
que connecta molt amb la gent
i m'ha fet pensar que espero que amb aquesta cançó
la gent es torni boja durant aquests quatre anys
d'aquests quatre concerts.
Ens encanta tocar-la, i sobretot aquí,
on va néixer i on té aquest significat tan especial.
És meravellós, ens fa molt feliços.
El Viva la Vida, que aquests dies es veu que el toquen
no en l'escenari principal,
sinó al mig de l'Estàdio Olímpic,
en un altre set que tenen organitzat.
I que al fons és blaugrana.
M'han dit, jo ho veuré diumenge,
però m'han dit que els colors que predominen
durant aquesta actuació són blaugranes.
Sí, ho tenien tot pensat.
Escolta'm, a l'hora d'explicar i de vendre aquesta gira,
com va ser la teva feina?
Com va ser la teva feina?
Com va ser la teva feina?
Com va ser la teva feina?
La gira Coldplay,
van dir que ho intentarien fer sostenible,
que reduir les emissions de CO2,
que el mateix públic genera energia durant el concert,
tot això, que està molt bé.
Tot això, que està molt bé.
A priori està molt bé.
I crec que lliga una mica amb això que t'explicava abans,
que tinc aquesta sensació que són una mica molt...
que són un grup que per tenir el fanbase que tenen,
que realment recullen molts seguidors,
i ho estem veient aquests dies,
que ve gent d'arreu del món,
tenen aquesta necessitat de mullar-se,
sobre aquests temes que són més socials.
Aquests concerts també els han fet accessibles
a la gent que té discapacitats auditives,
perquè el mateix Chris Martin també en té una,
i han fet com unes motxilles que vibren,
i han aconseguit que la gent que té aquests problemes
doncs també pugui sentir-se integrades.
doncs també pugui sentir-se integrades.
Però clar, això també imaginava jo
que els generava una sèrie de contradiccions,
sobretot pel que fa al medi ambient,
perquè aquestes gires realment costa
que siguin 100% sostenibles,
i m'expliquen això.
Tots som conscients dels problemes medi ambientals,
Tots som conscients dels problemes medi ambientals,
i era molt important per a nosaltres
acceptar que un tur tan gran com aquest
implica la feina de molta gent,
viatjar molt, molt material i molta energia,
i hem tingut molt temps i recursos
per planejar molt la gira,
per reduir l'impacte en el medi ambient
al màxim possible.
No hi ha una cosa gran que puguis fer
i que realment marqui la diferència,
però pots canviar moltes coses petites.
I hem aconseguit reduir la nostra petjada
en un 45% respecte a la gira passada.
Estem molt contents amb aquesta xifra de moment,
però sempre intentem trobar noves maneres de millorar.
però sempre intentem trobar noves maneres de millorar.
Això és el Yellow,
això és el meu primer cd del Parachutes,
això és el meu primer cd del Parachutes,
que va sortir l'any 2000,
això vol dir que aquesta gent fa més de 20 anys que m'ha plegats.
que va sortir l'any 2000, això vol dir que aquesta gent fa més de 20 anys que m'ha plegats.
Sí, com uns 25.
I sensaturades, eh?
Sensaturades, amb els mateixos integrants,
que això no sempre és així, perquè moltes vegades hi ha integrants que es van canviant...
Sí, som sempre els quatre mateixos, del principi.
Ells es van conèixer a la universitat,
i llavors a partir d'aquesta amistat que van formar,
van formar el grup,
és a dir, que no és allò de no, vam provar el bateria, vam provar això,
no, sinó que es van fer amics i després van formar l'amistat,
però clar, 25 anys,
sobre els escenaris, amb una pandèmia pel mig,
amb totes les disputes creatives que hi ha d'haver,
amb mil problemes que t'han de surgir quan ets un grup.
Amb mil problemes que t'han de surgir quan ets un grup.
I la gestió de la pasta que deuen haver guanyat.
Exacte, la pasta i la fama.
Clar, quin és el secret,
volia saber jo, perquè Coldplay hagi aguantat junts tants anys?
I don't know, really.
It's difficult to put one's finger on it.
És que no ho sé, és difícil de dir.
Crec que és una combinació de moltes coses,
però sobretot del moment en què ens vam conèixer.
La indústria musical ha canviat tant des que vam començar,
que crec que si haguéssim començat 10 anys més tard,
ara no seríem aquí.
Ho hauríem tingut molt més difícil.
Vam tenir sort que ens vam fer amics primer
i després vam formar el grup.
I això encara és així ara.
Per nosaltres el més important és tenir una bona relació,
tant a nivell personal com a nivell musical.
Així que ens cuidem molt i ens importa molt
per a qui necessita l'altre per estar contents i còmodes
sobre l'escenari.
Sempre ens ajudem mutuament.
Aquesta cançó és que no l'atrepitjaria mai.
Mira que els últims discos a mi em passen com a tu.
No, és que semblen grups diferents,
perquè això no té res a veure.
Sí, però tenen veritables tamaxos i aquest és un d'ells, clar.
De scientists, no?
De scientists.
Ara parlàvem d'això, dels diners i de la fama,
i a mi em va sorprendre que per ser Coldplay,
el Willy i el Guy em van semblar gent molt planera, realment.
O sigui, no sé si ho fèiem veure,
però a mi em va sorprendre que per ser Coldplay,
el Willy i el Guy em van semblar gent molt planera, realment.
O sigui, no sé si ho fèiem veure,
però em van semblar molt tranquils, molt normals,
molt oberts a dialogar, a parlar.
O sigui, no et van semblar uns estirats
quan el micròfon estava apagat?
Que això a vegades passa, eh?
Sí, no em van semblar unes estrelletes,
em van semblar una gent molt normal,
cosa que vaig agrair, perquè sempre que vas a fer una entrevista
quan l'entrevista t'ho posa fàcil,
doncs mira, tot això que t'emportes.
I també els hi vaig preguntar per aquesta qüestió,
perquè evidentment, amb tots els milions que deuen haver guanyat,
i ser gent que pràcticament no pot anar pel carrer,
sense que els demanin una foto o un autògraf,
ha de ser molt difícil,
ells em deien que, per sort, mai havien perdut aquest esperit
de quan eren adolescents
i que, sobretot, el que els ajuda a tocar de peus a terra
són els fills.
Crec que cap de nosaltres
s'ha sentit mai gaire diferent
de com ens sentíem quan érem adolescents.
Encara em sembla increïble
que tinguessin aquestes imatges
de com ens sentíem quan érem adolescents.
Encara em sembla increïble
que tinguessin aquestes imatges
de com ens sentíem quan érem adolescents.
Encara em sembla increïble
que tanta gent vingui als nostres concerts.
Mai ho donem per fet.
Sabem que, sense els nostres fans, no seríem res.
Així que hem d'estar molt agraïts.
I tenir fills
també t'ajuda molt a mantenir-te humil.
Et recorden constantment
que tu no ets algú especial,
que manen ells.
Yeah, how long must you wait for it?
Yeah, how long must you wait for it?
For it.
Ima, please.
Escolta'm, per tacar.
El hate, com el porten?
Bé, bastant bé.
Cosa que imagino que has de portar bé si ets Coldplay,
que la teva vida ha canviat molt en la misèria.
Ha canviat molt el seu so.
A molta gent li ha agradat.
A molta gent no li ha agradat gens.
Com ho perteneix?
Perfectament.
Crec que escoltar les veus crítiques
no ho pots evitar.
Evidentment que escoltem diferents opinions,
però mai hem pensat que fer un disc
igual que l'anterior fos interessant.
Sempre ens ha interessat molt més
explorar diferents tipus de música,
diferents estils de producció,
i treballar amb gent diferent.
Mai hem reaccionat directament a alguna cosa negativa
que hàgim llegit.
Si a algú no li agrada alguna cosa que fem,
això no ens canviarà, no ens farà canviar de rum.
I la gent a qui no li agradin alguns discos,
mentre els agradi alguna cosa de les que fem,
doncs no passa res,
no els prendrem aquests discos, no els esborraran.
L'entrevista de Marta Ferrer,
el Guy Barriman
i el Will Champion,
bateria i baixista de Coldplay.
Avui, tercera cita a l'Estadi Olímpic.
Lluís Companys, avui.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I tercera cita a l'Estadi Olímpic.
Lluís Companys, a partir de 4.10 de la nit
i demà, 4ta i última,
en aquesta llarguíssima gira
que fan per Europa i més enllà.
Marta, l'enhorabona
i gaudi el concert d'ahora.
Moltes gràcies.
3 minuts per arribar a les 12.
Petitíssima pausa.
I... Sí, no? Pausa, pausa.
I ara tornem, amb l'hora de llevar-se el pèrnodí.
Fins ara.
Lights will guide you home
and ignite your bones
and I will try to fix you.
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger Escapa.
Diumenge, a partir de les 6,
a Catalunya Ràdio,
especial la TDT amb la prèvia de la penúltima jornada de la Lliga.
I a partir de les 7,
a l'àpia web de Catalunya Ràdio,
la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Diumenge, a partir de les 6,
a Espanyol València,
Girona Betis i Barça Mallorca,
a la TDT de Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Què us poso?
Per mi, una estrella.
Jo també, una estrella.
Ara estem d'acord.
Estrelladam, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
Tens el cotxe variat a la carretera?
Prem el botó RAC i sabrem on ets.
Contracta la nova assegurança connectada RAC
amb un dispositiu d'emergència
que ja ho localitzarà a la teva ubicació.
Només has de prem el seu botó RAC.
No cal ni que ens truquis i vindrem encara més ràpid.
Assegurança de cotxe connectada RAC, la millor protecció.
RAC i som per ajudar.
La TNT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Hello and welcome to Feeling the Sink.
Com podem convertir l'epercitat en un repte?
Cap on va? Al món de demà? En comunicació?
Això és la guàrdia.
Aquest ràdio congatua la nostra ciutat.
Aquest ràdio congatua la nostra app.
Sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enric Alpena,
l'ofici de viure d'en Gasper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llavina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
Comença el programa dels mansos.
Els mansos és humor surrealista, absurd, gamberro.
Els mansos...
Entrevistes insòlites amb dobles i triples intencions.
Què en penses de la litúrgia carregada de perseverància incomplerta?
És un pensament que molt sovint em faig als matins
i que cap a la tarda se'm passa.
Ramon i Joan Marçó Codina són els mansos.
Els mansos és cultural.
Genialitat de caca a Catalunya.
7 milions i mig de fotuts.
El programa dels mansos és l'únic podcastrol de Catalunya Radio.
Tots els dissabtes, un nou capítol.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Benvinguda. Benvingut.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.