Són les 10.
Pendents d'aquesta hora d'un incendi
que afecta la nau d'una empresa càrnea de Mercabanda
a la zona de Zona Franca de Barcelona.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia als bombers de Barcelona
i estan treballant actualment amb 19 dotacions.
El primer avís pel foc s'ha remut a quarts de sis del matí
perquè produïa una enorme fumera
que es veia des de diferents punts.
De seguida connectarem amb Mercabarna.
Mentrestant, dir-vos que també ha cremat aquesta nit una nau,
la nau d'una indústria de Santa Perpètua de Mogoda,
21 dotacions dels bombers,
i han treballat tota la nit,
i la nau no ha afectat les que tenia al voltant,
però sí que ha cremat gairebé sencera.
Afegim també que els bombers donen per controlat l'incendi forestal
que va afectar ahir la zona de Bonastre, al Baix Penedès.
El foc va quedar estabilitzat a última hora del vespre
i, després que diverses dotacions hi han treballat durant tota la nit,
finalment l'han pogut aclarar controlat.
Ho han fet 20 minuts després de les sis d'aquest matí.
L'afectació total de l'incendi ha estat de gairebé 60 hectàrees
segons els agents rurals.
Però, com us deia, anem a connectar amb la Núria Hart
des de Mercabarna, on ha cremat, o continua cremant encara,
ara ho sabrem, aquesta nau d'una empresa Càrnia.
Núria, bon dia.
Bon dia, sí.
19 dotacions de bombers treballen ara mateix en l'extinció d'un incendi,
en una nau industrial càrnica aquí a Mercabarna.
A les 5 de la matinada els bombers han rebut l'avís,
s'han desplaçat fills aquí, el tenen controlat,
però ara treballen perquè les flames no es propaguin a les naus del costat.
No hi ha treballadors a l'interior d'aquesta nau
i es desconeix l'impacte de l'incendi que ha pogut causar a l'interior.
Núria Hart, Catalunya Ràdio, Barcelona.
A aquesta hora, en 10 i dos minuts,
també us hem de dir que s'ha reestablert la circulació de trens
a la línia R3 de Rodalies, entre Rives de Freser i Puigcerdà,
després que una incidència ha interromput la circulació,
ho ha fet entre les vuit i tres coses a deu del matí, fa poca estona,
per falta de subministrament elèctric a l'estació de Planoles.
El Servei Meteorològic, atenció,
manté alerta per pluges intenses a sis comarques catalanes.
A partir d'aquest migdia i fins a les 6 de la tarda,
preveu que puguin caure fins a 20 litres per metre quadrat
a només mitja hora al Maresme, a la Selva,
als dos Vallèsos, a Osona i al Mollanès.
Protecció civil demana extrema les precaucions en aquesta zona,
sobretot pel que fa a la mobilitat,
les activitats a l'aire lliure i l'aparcament en rieres
o subterranis inundables.
I he de recordar que avui hi ha portes al públic,
al Saló de l'Automòbil, l'Automobile, 31 marques.
Mostren els seus cotxes al recinte final de Montjuïc,
amb els vehicles electrificats,
com a grans protagonistes d'un sortament que parlem electritzant.
En esports, Albert Benet, bon dia. Bon dia.
Què destaquem?
Les declaracions del president del Barça, Joan Laporta,
asseguran que estaria molt bé guanyar la Lliga demà al Camp de l'Espanyol,
que tothom sap per què i que no cal que ho expliqui.
Laporta ho va dir ahir en una trobada de penyes a Torregrossa,
el pla d'Urgell.
El Girona juga avui al Camp de la Real Societat
amb la possibilitat de consolidar la setena plaça,
la que li donaria accés a Europa.
El tècnic Michel Sánchez diu que,
tot i que no sigui l'objectiu principal, seria perfecte,
i no hi veu cap problema.
El partit és a les dues i el transmetrà al totgira de Catalunya Ràdio.
A les 9 del vespre al Barneveu, Madrid-Jetafe.
A l'Espanyol li convé la derrota del Jetafe.
El tècnic del Madrid, Carlo Ancelotti,
ja va deixar a entreveure ahir, que avui farà moltes rotacions,
pensant en la tornada de les semifinals de la Champions,
d'aquest dimecres al Camp del City.
Els Lakers s'han classificat aquesta matinada
per la final de la conferència oest de l'NBA,
després de superar els vigents campions,
els Golden State Warriors, 4-2 a la sèrie i victòria de 21 punts.
122 a 101.
En el sisè partit liderats per l'Everon James,
els Lakers es disputaran un lloc per la final
amb els Denver Nuggets.
El Barça de Bàsquet recupera el col·lideratge de l'ACB
juntament amb el Vascònia,
després de guanyar l'Obrador Hiro per 94-77.
Bé, Celí, amb un fort dolor lumbar,
és dubte per als pròxims partits, quan falten només 6 dies
perquè comenci la Final Four de l'Euroliga.
I avui es disputa la Corsa Sprint
del Gran Premi de França de MotoGP.
Àlex Aspargueró va marcar el segon millor temps ahir
al circuit d'Alemanyns.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Amb Roger Escapa. 10 i 5.
Ja tenim data pels dos concerts d'Eufòria
que farem aquest any als concursants d'Eufòria al Palau Sant Jordi.
Si voleu veure aquests 16 participants del concurs
sobre l'escenari, hi haurà dues oportunitats.
Els dos concerts es faran diumenge, 2 de juliol,
a dos quarts d'una del migdia
i l'altre dos quarts de vuit del vespre del mateix dia, 2 de juliol.
Què heu de fer si voleu entrades?
Registrar-vos a la comunitat d'Eufòria
i un cop registrats, tingueu en compte que dilluns s'obre la prevenda
per aquests registrats de les entrades pels dos concerts.
En aquesta prevenda hi ha descompte pels que es registrin.
Finalment, dimarts sí que s'obre ja la venda al públic general.
A dos de juliol, dos quarts de dotze
i dos quarts de vuit del vespre Palau Sant Jordi de Barcelona,
entrades en prevenda a partir de dilluns,
tot això després d'una nit en què hem vist actuacions com aquesta.
Nena, ramena, nena.
Ramena, ramena, nena.
És la versió regatonera del Ramena nena de Guillermina Mota
que ha interpretat l'Alexia,
una proposta que contrasta amb l'actuació de la Sofia.
Let's get it loud, let's get it loud.
Que ha cantat el clàssic de Jennifer Lopez
i un altre clàssic, el del Tomàs.
Cause I don't use you all to be loved by anyone.
Interpretant Tom Jones i encara una altra actuació,
que és la del Carlos, que ha homenatjat Michael Jackson.
All right, somebody really bad.
Tot això en una gala en què per primera vegada
la història d'Euphoria, la història del concurs,
els espectadors han tingut el poder absolut de decisió.
No només han triat qui ha anat a la zona de perill,
sinó també el concursant favorit i l'eliminat.
La gala es pot recuperar a través del web i l'aplicació de TV3,
Gala Euphoria, a través de les xarxes socials del programa.
No fem espòilers d'aquí a aquí, a fora i tota la pesca,
perquè sabem que molts de vosaltres,
recupereu la gala al llarg del cap de setmana.
Per tant, si voleu saber què ha passat,
a través de l'aplicació de TV3,
podeu recuperar la gala d'ahir a la nit.
Siegfried Grass, director de TV3, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Com estàs, Siegfried?
Doncs bé, bé, molt content.
La gala d'ahir realment va ser una festa.
A més a més, la van seguir pràcticament 800.000 persones,
111.000 persones van entrar al web.
Vull dir, estem supercontents.
Euphoria és una de les nostres joies i estem molt satisfets.
Esperem el diador celebrar-ho tots junts.
Teniu dades d'audiència d'ahir, ja, Siegfried?
Sí, vam fer un 19,8% de share a la tele.
Carai. Això vol dir...
Això que et deia, 800.000 persones
i dades també espectaculars a la web, no?
Vull dir, 111.000 persones que van entrar.
Vull dir, van votar 123.000 persones.
Vull dir que són dades espectaculars.
I estem molt contents. Euphoria, el que et deia, és una festa.
I és una festa per tots.
Estem molt satisfets de connectar amb la gent,
a través d'Euphoria, vaja.
De seguida entro amb aquests dos concerts del Sant Jordi.
Jo tinc la sensació que en aquesta segona temporada d'Euphoria,
Siegfried, heu donat molt més poder al públic
a l'hora de les votacions
i de decidir qui es queda i qui se'n va fora.
I també que aneu canviant les normes,
d'alguna manera cada setmana hi ha sorpreses, no?
Vull dir que heu fet una cosa molt més.
A veure, aquesta gala, quina novetat presentem cada edició, no?
Sí, és que és una mica la gràcia també que hem buscat aquest any.
No hem buscat que la gent, quan posi la televisió,
quan es connecti a través del seu dispositiu,
trobi que no sap ben bé què es trobarà, no?
Vull dir, això, que cada setmana, ja t'avanço,
hi haurà moltes més sorpreses a les pròximes gales, no?
Ara hem donat molt poder al públic.
Aquesta gala no és que hem donat molt poder,
és que hem donat tot el poder al públic, pràcticament, no?
I a partir d'aquí el que farem serà continuar a haver-hi més sorpreses
perquè la gent, d'alguna manera, és una mica la gràcia, no?
La gràcia és no saber què passarà, no saber què trobaràs avui.
No saber si faran fora des del jurat, des del coach,
o faràs fora des del públic, tindràs més poder,
i això creiem que és una cosa que és molt interessant, no?
Poder anar a sorprendre setmana a setmana a la gent.
Hi ha la sensació, també, a vegades, que dius...
Bueno, la segona edició, a vegades, d'una cosa tan exitosa,
costa molt més que funcioni,
però és que només cal veure l'audiència d'ahir
per veure que el fenomen d'eufòria continua.
Amb això tens tota la raó, eh?,
perquè això ens ha passat a tots,
pensar sempre que la segona temporada sempre baixa, etcètera, etcètera,
però veiem que no, veiem que és un èxit.
Tenim, a més a més, una competència més gran
dintre de les altres cadenes,
que tenen programes més exitosos que teníem la temporada passada.
El divendres nits s'ha encarit, d'alguna manera, no?
Sí, el divendres nits s'ha encarit,
perquè hi ha algun programa de competència
que tampoc dirà el nom per no fer-los publicitat, però vaja, no?
Ha sigut líder al sud de Catalunya
i aquesta vegada som líders nosaltres, no?
Aleshores som líders assecats,
i vam treure pràcticament 8 punts, no?,
però aleshores estem supersatisfets.
Eufòria, la segona temporada,
continua sent el motiu d'alegria constant.
I és que una miqueta...
TV3 té molts programes de molt èxit,
però també és una mica la joia que ens connecta amb la gent jove,
ens connecta amb el públic més petit,
i això sempre és una cosa que nosaltres,
amb una televisió com la televisió pública de Catalunya,
doncs és realment molt satisfactòria per nosaltres, eh?
Ha tornat un ambient, de vegades, a TV3,
un ambient del directe, de fer coses de la gent que es mou per allà,
de fer coses divertides, de fer coses amb gent jove,
que està molt bé, la veritat.
Escolta'm, dos de juliol, dos concerts al mateix dia al Sant Jordi,
una a dos quarts d'una del migdia
i l'altra a dos quarts de vuit del vespre
i les entrades que es posen a la venda ja aquesta setmana.
Per què heu decidit concentrar-ho, aquest any?
Bàsicament hi ha dos motius, no?
Un motiu és que també hi ha molts festivals a Catalunya
i tampoc volem anar... hem intentat evitar coincidències, no?
I l'altre també perquè es posem a la venda simultàniament
perquè donem dues oportunitats,
és a dir, també hi ha gent que depèn del seu origen geogràfic
a Catalunya, li pot interessar més anar al migdia,
li pot interessar més anar al vespre.
Creiem que així també la gent es pot organitzar millor,
perquè si posem a la venda un i després a la venda un altre,
en una altra hora diferent,
creiem que facilitem la cosa a la gent
i així ens podem juntar tots en un sol dia en una superfesta.
Hi ha aquests 16 participants d'aquesta edició.
Hi ha algun cameo de la primera edició d'Euphoria?
És a dir, ens podem trobar Triquell o Mariona Cantant,
aquell dia al Sant Jordi?
A veure, això ho deixo una mica
per les sorpreses de les gales d'Euphoria.
Jo que diem que cada gala és una sorpresa,
que tampoc ens hem d'enganyar, Roger.
Vull dir, al final, nosaltres, amb la primera gala d'Euphoria,
hem tret molt talent,
creiem que hi ha hagut gent que ha demostrat molt talent,
i també seria una mica...
No tindríem gaire sentit per part nostra
que hagi demostrat i no intentar aprofitar-ho
d'alguna manera en aquests concerts.
Un parell de coses més, Siegfried.
Deus estar preparant la grella de l'any que ve, suposo, no?
Sí, sí, i tant, i tant.
Estem a tope en aquests moments preparant la grella de l'any que ve.
Ens hem de preparar per canvis o no?
O serà continuista, la cosa?
La veritat és que, a veure,
nosaltres el que sí estem preparant
és una grella que sigui líder.
Nosaltres som líders des de fa molts anys
i estem preparant una grella
a la temporada que ve, però, vaja,
a veure, canvis ja sempre a la televisió, això és evident, no?
I temporada a temporada es fan ajustaments.
Evidentment, aquesta temporada que ve també n'hi haurà, no?
Però, a més a tot, justos sempre parlen ara.
I després, tenim una altra data assenyalada,
sembla que estigui fent bombo tot el dia,
però és que, a veure, és que, clar, aquest en fem 40 anys, aquí,
començant per Catalunya Ràdio i acabant a TV3.
És per això que fem la cursa popular dels 40 anys
que començarà un diumenge, 18 de juny,
aquí, a les instal·lacions de Catalunya Ràdio,
anirem de la Diagonal 614
i anirem corrent, els que puguem córrer,
i, si no, els que ho farem caminant,
perquè jo aniré caminant,
els 7-8 quilòmetres que hi ha fins a TV3.
I això també ho tenim en marxa
i podem explicar als uients que s'apuntin,
perquè crec que l'entrada són 10 euros,
4radis.cat barra la cursa,
o tv3.cat barra la cursa,
i començarem aquí, però tancarem allà.
Així que espero veure't com a mínim a la meta, no, Siegfried?
A veure, jo el que et puc assegurar
és que ho faré a la sortida i a l'arribada, no?
Després ja no sé com ho faré, perquè, clar, també fa de mal fer, no?
Perquè, clar, arribar al primer per estar...
quan arribi al segon no crec que ho aconseguis, no?
El que sí que et vull dir és que jo el que vull veure tu és córrer.
Vull dir, jo de caminar...
I jo he de fer un programa de ràdio en directe, Siegfried,
vull dir que jo soc el que més excusa tinc.
Sí, sí, amb això també tens raó, eh?
Tu com que ets estrella de la jornada, no?,
tens excusa per anar a poc a poc,
però, bueno, almenys que se't vegi córrer
no ho farà tothom, això ja t'ho pensaràs tu.
Alguna cosa farem.
I, per cert, hi ha l'últim autobombo, que és dimarts 23,
debat decisiu a Barcelona, Laura Rosel, Ariadna Oltra,
per TV3 i Catalunya Ràdio.
Això també deu portar cua,
perquè deveu estar preparant els faristols, ja.
Sí, s'està preparant, ho fem amb un plató fora de TV3,
en aquest cas, per percussions tècniques.
El que passa és que... a veure, serà l'últim debat.
Vull dir, s'han fet alguns, són molts interessants,
i el debat de TV3 i Catalunya Ràdio
sempre té la seva importància, no?
Vull dir, la seva importància decisiva
a l'hora de declarar les votacions, que es faran el diumenge següent.
Esperem que tothom connecti,
perquè un debat que creiem serà molt interessant.
Sí, Fili Gras, el director de TV3, avui també al suplement.
Una abraçada ben forta, fins aviat.
Una abraçada, fins aviat.
Un minut per arribar a un quart d'onze del matí.
Petitíssima pausa i el suplement, l'hora negra de la Maica Navarro.
Aquest dissabte, 13 de maig, a Caprabo i a Caprabo a casa,
emporta't el 10% de descompte de la teva compra
acumulat a la teva targeta Club Caprabo.
Perquè estalvís tant que acabis enamorat.
Caprabo, més informació a caprabo.com.
La roba fa pudor de fum?
No m'estranya, amb aquesta contaminació.
Per fer front a l'efecte hivernacle i l'escalfament global
i millorar la salut de les persones,
s'aplica l'impost sobre les emissions de CO2
dels vehicles de tracció mecànica.
Un impost que es destina íntegrament
al fons climàtic i al fons de patrimoni natural.
A partir de l'1 de maig, podreu consultar com tribut el vostre vehicle
a través de la seua electrònica de l'Agència Tributària de Catalunya.
I també hi podreu domiciliar el pagament amb un 2% de bonificació.
Informa-te'n a atc.gencat.cat.
Què? Anem d'excursió?
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Arriba Girona. Temps de flors.
Arriba Girona. Temps de flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors...
decoraran els carrers amb un altre aire.
I el Cort Inglès de Girona s'uneix a aquesta cita
amb una exposició de flors a la plaça de Salvador Dalí.
Un menú a la cafetaria, parking gratis a la nostra botiga...
Vine a Girona i diu Temps de flors amb el Cort Inglès.
Llu, lu, lu.
Llu, pa. Llu, pa.
Llu, amb L. Llu.
Llu, com si estiguessis cagant.
Ets l'entrevistador total, Ricard.
Manuel Campovidal, Marta Torney i Miki Núñez.
I Norma Duval, a Col·lapse, a TV3, amb Ricard Ostrell, aquesta nit.
Benvinguda. Benvinguts.
Endavant, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt...
per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Com seria la vida si no sentíssim els sons que ens envolten?
Audica, som experts en salut auditiva
i sabem la importància de tractar una pèrdua auditiva a temps.
Per això et convidem a revisar-te gratis l'uïda.
Reserva cita Audica Punès i comença a mimar-te l'uïda.
Audica, la teva audició és la nostra experiència.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village en marques com Baix, Levys o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per en membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.L'Hora Negre.
L'Hora Negre.
Maica Navarro.
Bon dia i bona hora, Maica Navarro.
Bon dia i bona hora, Roger Escapa.Per fer l'estudi.
Fa dies que em veia.Ai...
Avui és un gran dia.Per què?
Per... coincideixen diferents factors.
La Roma i el Lolo fan tres mesos.
Ah, molt bé, per molts anys.Són els gossos de la Maica.
Els gossos... molt bé, molt bé, molt bé.
I la Sara Lloret en fa 30 anys.
Però és avui exactament el de la Sara?
El va fer, els va fer els dies.
Per això el cap de setmana no hi era,
que se'n va anar parlant, encara està de ressaca.
Tu què feies amb 30 anys?
Fa quatre anys que en tenia 30 anys.
Per tu una eternitat.Com van ser els teus 40 anys?
La festa dels 40?
Perquè m'han dit que...
M'han dit que...
Mira, doncs a la meva...No els vas passar a territori català.
Jo vaig fer els 40 anys una cosa
que tu no faràs en tota la teva punyetera vida.
Exactament, això és el resum, aquest és el gran titular dels meus.
Però em diràs què és o no?
Bueno, vaig fer un viatge a Sulcínia, que vol dir sola,
per Brasil durant gairebé dos mesos.
40 anys, jo sola, per Brasil,
i anant improvisant destins.
No, però aquesta música no és brasilena, a veure, no fotem.
Tenim allà el Neil a l'estudi, que controla Brasil com ningú.
Aquesta música no és brasil.
Però podria haver sonat alguna cosa com aquesta durant aquest viatge?
No, no.Era més...
Samba.Era més samba, no?
Samba tota l'estona. Vaig samba el que no et pots imaginar.
El que tu no samba...
El que jo no sambaré en la vida...A la teva punyetera vida.
En tres vides teves no faràs el que jo vaig fer
en aquest mes i mig de viatge.
Però el dia de celebració, el dia que dius...
Avui faig 40, avui em faig l'homenatge?
No, no, va ser un general.
Neil, no és...
Hòstia, el Neil ha de fer...
És aquest ritme o no?
El Neil ha de fer una immersió
en la samba i la música brasilena, eh?
Però vaja, és igual, el deixarem,
perquè encara ha començat a poc a poc.
Eh... bueno, Brasil.
Brasil és...
Brasil és molt Brasil.
40 anys, Brasil, un mes i mig.
Una experiència inoblidable.
Però després dels 40 han vingut els 50, que ja els has fet, no?
Els 50 els vaig fer...
Els 50 no vaig fer cap cosa.
Durant uns anys,
encara recorda aquesta ciutat,
jo feia uns aniversaris...
celebrava els meus aniversaris amb unes festes increïbles.
Quants dies duraven?
No, no, no... Duraven un dia, però...
Atenció als espais que jo agafava per les meves celebracions.
Una vegada vaig tancar el Tibidabo.
Tibidabo, el parc d'atraccions del Tibidabo,
en presència fins i tot de l'alcald de Joan Clos.
I Carlinjos Brown, no?, allà?
No, no, no, però... Cuidau.
Escolta, és el que t'estic dient.
Sí que et van tancar el Tibidabo per tu.
Jo el tenia per la nit, o sigui, vam fer el sopar a la Masia,
i tenia, d'atraccions obertes,
vam tenir la Talaya, els cotxes d'atraccions,
els cotxes de xoc,
i la Talaya... O sigui, brutal.
Un altre any vaig agafar una sauna gay del carrer Tocet.
També la vam celebrar allà.
Un altre, vaig tancar un prostíbul del carrer Sagués.
Un prostíbul del carrer Sagués.
El podries haver deixat tancat per sempre, ja.
Bueno, no sé... T'estic parlant... No ara no coneix.
Un altre, al Lut de Gas.
Un altre...
Hi havia un local, que ara no sé què s'ha fet d'ell,
a Bailent 22, que va ser molt polèmic,
i va donar moltíssima, moltíssima, moltíssima, moltíssima...
Es va parlar molt d'aquest local.
Doncs aquest local també el vaig tancar pel meu aniversari.
En fi, no ho faràs en la teva punyetera vida.
I espero que no...
A mi, a aquestes festes d'aniversari,
no cal que m'hi convidis, perquè...
Saps com entres, però no com en surts.
Perquè, com que ets una persona mústia,
sense vida interior ni exterior,
l'única cosa important a la teva vida són les teves...
O sigui, una cosa bona a la teva vida són les teves dones
i els teus fills.
I que els caps de setmana, a les 6 del matí, som aquí,
fent ràdio, en esperit de cap de setmana.
Però, a mi, que ja canvia de tema.
El que no li interessa, allà, canvia de tema, allà, allà...
Com és arrascar-se el cap, es belluga allò que...
Els auriculars, es posen...
Com ja no sap com col·locar-se...
Ja té una cama cap a una banda,
es va fent allò...
Va fent acrobàcies a la cadira...
Nadant, nadant, sí. Nadant.
Per on comencem mai que avui?
Busquets, bé, no he vist una foto...
A més, és un gran fotògraf.
Amb Sergio Busquets, aquesta setmana.
Amb el Busquets i la Diana, gràcies. Dona-m'hi a ells.
Vam veure Sergio Busquets, que és l'home de la setmana.
Sí, sí.
Perquè van ser, juntament amb Jordi i l'Erik Garcia,
que són els altres dos jugadors del Barça,
aquest dijous al vespre
van fer el sopar d'acomiat de Sergio Busquets
perquè ha anunciat que l'any que ve se'n va del Barça.
I, prèviament, el sopar, és a dir, cap a les 8 del vespre,
eren en un acte...
que potser hi havia 300 o 400 convidats d'una marca privada
en un hotel de Barcelona que van llogar,
i hi havia convidats del món de la faràndula,
del món de la comunicació...
Però era un acte de...
Sí, anaves amb invitació, però 300 o 400 persones,
un acte d'una empresa privada.
Jo vaig anar acompanyant allà, i entrem i, per sorpresa de tots,
hi havia Sergio Busquets, Jordi Alba i Erik Garcia.
Carai.
I vam poder intercanviar un parell d'impressions,
de fenomen fan absolutament, no tenien idea de...
I després se'n van anar de seguida.
I tu què creus de la conversa petita en marxa a Aràbia?
No ens ho va dir.
El que vam intentar preguntar molt és si tornava a Mèxic,
que tampoc ens ho va dir.
Però està content, no? Se li veia feliç?
No ho sé.
És que no ho sé.
Jo crec que tampoc m'ho explicarà a mi.
Però vas fer fotos... Vam fer fotos.
Sí, ens vam comportar com a autèntics fanàtics.
Però a tu no t'agrada el futbol.
No, sí que m'agrada el futbol, a mi.
A la meva parella, però sí, sí.
Escolta'm, va, aquesta setmana hem d'explicar,
perquè hi ha hagut novetats, sobre el cas de la Ronda Litoral,
perquè els Mossos han detingut els 4 sospitosos
que estarien involucrats en la mort d'un noi
de 25 anys a la Ronda Litoral de Barcelona fa dos mesos.
Recordem que el 15 de març va aparèixer mal ferit
aquest noi després de caure per un pont de 5 metres a la Ronda Litoral.
Hi havia el dubte de si l'havia llançat
o havia estat ell mateix qui havia saltat.
Doncs bé, el noi va caure de cap, finalment va acabar morint,
i ara, després d'aquests dos mesos de feines,
hi ha hagut quatre detencions, Maica.
I realment una investigació especialment complexa,
i per tant hem de felicitar l'Unitat d'Investigació
del districte de Sant Martí.
Mai va agafar el cas, la investigació omicidis,
se la va quedar aquesta Unitat d'Investigació,
que és, doncs, petita i que té altres afers,
però escolta'm, una feina impecable,
perquè de sobte teníem aquest noi, era un turista canadenc,
que estava a Barcelona precisament perquè havia vingut
amb dos col·legues per veure el Barça-Real Madrid,
que jugava aquell diumenge,
portaven uns dies allotjats en un hotel de la Via Olímpica,
ell jugava al Canadà com a futbolista semi-professional,
i en aquella nit havien sortit per la Via Olímpica,
Poblenou, i estaven en el parc del Poblenou,
i de sobte, amb aquests dos col·legues,
i uns joves els intenten, bueno, els assalten per robar-los,
i es produeix una desbandada dels tres col·legues,
cadascú comença a córrer cap a una banda,
i ell, de sobte, apareix, doncs, com deies, cau d'aquest mur,
que el mur concretament és el mur que separa...
quan tu vas per la ronda litoral,
direcció Jubregat, i a la sortida 23,
i si la gent recorda hi ha una mena com de pujada,
doncs aquesta pujada, aquest desnivell,
és aquest mur de 5 metres.
Doncs bé, ell va caure allà, i aleshores,
en un primer moment es va difondre la informació
que l'havien llançat,
però després els Mossos en el lloc van veure,
doncs que no hi havia primer cap indici
que apuntés la possibilitat
que hagués estat llançat intencionadament.
Era una investigació complexa, com et deia,
perquè els testimonis, és a dir, els dos amics,
no havien vist res, havien sortit fugint,
i quan comencen a mirar, ell ja no hi és,
i el troben a peu de ronda,
i hi havia un taxista que sí que havia vist la baralla,
o sigui, la baralla és la sal per robar-los,
i després era tot complexa.
Doncs bé, comencen a buscar aquests pressupostos,
els autors tenien la descripció d'aquest taxista,
i amb les càmeres de seguretat,
i fent un seguiment del telèfon mòbil de la víctima
que es van emportar als lladres,
i que tot i que li van canviar la tarja,
es va poder fer un seguiment,
doncs amb aquests elements i moltes hores de visionat,
i molta paciència,
van identificar uns sospitosos amb Arturell,
amb la jutgessa que investiga el cas,
es va permetre la intervenció telefònica
per les comunicacions,
per veure si en algun moment parlaven d'aquest cas,
i és veritat que es van adonar que no feien cap referència
a aquest morri ni a aquesta investigació,
i per tant, finalment, es va decidir detenir-los.
I és curiós perquè els Mossos,
quan els passen a disposició judicial,
els acusen d'una omissió imprudent,
i també d'aquest robatori violent del telèfon,
però la magistrada,
un cop els interroga als jutjats, a tots quatre,
entén, els incrementa el delicte pel que estan acusats,
i pels que els envia a pressó,
que és un domicili dolors.
Allò que van fer, que va ser aquesta persecució,
aquest robatori,
ells eren coneixers de la possibilitat que aquest home
es fes mal fins i tot amb aquest resultat d'amor.
Per tant, tots quatre a la presó,
i et dic una investigació que era especialment complexa,
i que, fixa't,
jo recordo que vaig poder parlar amb el pare d'aquest noi,
el Denis,
va viatjar, el pare està divorciat de la mare,
i va tornar a Barcelona, va agafar un primer avió,
com va saber de l'amor del fill,
perquè volia entendre què havia passat.
I tenia por que, ell deia que es volia amagar,
que els Mossos de l'Ajuntament estaven amagant el que havia passat,
que el seu fill l'havien assassinat.
I jo el vaig poder portar a la ronda,
i és cert que un cop allà a l'escenari te n'adones
que l'opció de l'accident és absolutament compatible,
i és fàcil,
perquè tu estàs el pare del poble nou,
estem parlant de les 5 de la matinada,
comences a córrer i veus un mur de mig metre,
i que ell està corrent, està fugint,
i, clar, tens un mur de mig metre,
i el que veus al davant és el mateix nivell
a l'altra banda de la ronda,
o sigui, un carril també per fora,
i si en aquell moment hagués passat un vehicle,
veuria aquell vehicle al mateix nivell.
Per tant, era fàcilment comprensible pensar
que el cap d'aquest noi que, saltant aquest mur,
cauria en un mateix nivell,
i el que no sabia és que sota hi havia un desnivell de 5 metres,
a més va caure de cap,
i tot i que va estar unes hores ingressat a l'Hospital del Mar,
finalment i malauradament va morir.
Una cosa tristíssima i lamentable.
Quatre detinguts a Martorell, sobre aquest cas,
veurem com evoluciona també el judici.
Ràpidament.
Els quatre estrangers i amb antecedents.
Escolta'm una cosa, ràpidament.
El cas Nacho Vidal, perquè sabem que el juliol del 2009,
el fotògraf de moda José Luis Abad,
va morir a casa de l'exector porno,
mentre practicaven o consumien una substància
que s'extreu del gripau,
va ser una mort sobtada,
en el qual hi havia Nacho Vidal implicat,
a qui se l'acusava o s'apuntava
que no l'hauria ajudat a socórrer d'entrada.
Què passa?
Doncs que ha quedat exculpat per la mort de José Luis,
perquè la seqüència estava gravada en vídeo,
i més finalment, Maica, hi ha un vídeo d'això, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha una seqüència gravada en vídeo.
Era un ritual que el Nacho Vidal
ja havia practicat en ocasions anteriors,
i que la seva cosina té una mica,
que és aquest fotògraf de moda del José Luis Abad,
i que els demana participar pel que es diu,
que aquesta substància,
l'ucinògena,
que és molt potent i que s'extreu
d'un tipus molt concret de gripau,
té, doncs, el que fa és ajudar-te
a combatre les addiccions.
Aquest José Luis Abad
tenia un problema amb la cocaïna,
i, de fet, participa en aquesta cerimònia,
que no hauria de durar més de deu minuts,
i que s'ha de fer,
bueno, el que fas és inhalar
amb una pipa aquest fum
i aquesta substància,
molt, molt, molt, molt potent.
El que passa és que
l'Audiència de València,
l'Audiència de València,
l'Audiència de València,
perquè ha estat un jutge de xativa
qui feia dirigir d'aquesta investigació,
feta també per la Guàrdia Civil,
el que va fer cas en l'últim moment
és amb aquest,
va demanar un últim informe,
demanat, perdona,
o sigui, va autoritzat que es fes un últim informe,
forense, demanat per la defensa del Nacho Vidal,
per concretar exactament
de quina manera
aquesta substància podia haver afectat
a l'amor d'aquest futur.
I, en definitiva,
el que va determinar
i determina aquest auto que el deixa en llibertat
és que, primer,
que aquest home, José Luis Zabat,
era plenament conscient dels riscos
que tenia a sotmetre
amb aquesta cerimònia,
i, sobretot,
la confirmació que aquell dia
i dies anteriors
ell havia consumit cocaïna.
I el consum de la cocaïna
amb aquesta substància elucinògena
que tenen efectes absolutament contraris
va provocar una parada
cardiorrespiratòria
que, tot i que Nacho Vidal
va començar a intentar reanimar-lo,
i això és el que es veu en aquest vídeo
que del que feia referència
se li va morir en els braços.
I entén, per tant, que a l'hora d'archivar el cas
que ell no...
no és responsable
perquè era plenament conscient
de la benprenent cocaïna,
que era també coneixedor
que la cocaïna era contraproduent en aquell moment
amb aquest ritual.
Hi ha possibilitat que la família del futur
presenti un recurs, i ja ho veurem.
Però l'altre dia el Jordi Evole
el transentrevistava i explicava
com un dels pitjors moments de la seva vida
havia estat com a aquest home se li moria
als braços
i que no podia fer absolutament res
per recuperar-lo.
Mai que n'anava.
És un moment molt interessant.
Superinteressant. L'hauries d'entrevistar un dia.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Ho hem de deixar aquí perquè, mira, darrere d'aquella porta
ha arribat Chanel. Ostres!
La Cubana, m'encanta.
La Cubana Dolessa de Montserrat.
La Cubana Dolessa de Montserrat.
Fa tot just un any
eren tots els focus i un any després...
Mira que era una cançó que a mi no m'entrava i al final...
Com la va defensar, com la ballava?
Ha quedat tercera, eh? Sí, que sí, que sí.
És que és espectacular.
I la... ai, ai, ai, ai, de que tanque.
Ara en parlarem, ara en parlarem.
Ara en parlarem amb la Chanel. Gràcies, Maica.
Però tu ets ella, eh? A mi la cançó no m'agrada.
Em costa, a mi també. A mi la cançó no m'agrada.
Algú ho havia de dir, és un poc...
És que no sé com es balla, això.
Ara en parlem amb Chanel. Publicitat i tornem.
Tira, tira, tira.
No se confundan, señoras y señores...
Yo siempre...
El suplement amb Roger Escapa.
Imagina el teu estiu en aquest jardí o terrassa
amb una zona relaxada.
Una zona relaxant on poder seure a no fer res.
I una barbacoa de les de uau.
Molt ben cuidat tot.
Esclar, per descomptat, tens totes les eines que necessites.
I a dins un aire condicionat.
Quin estiu!
Si ho imagines, ho tenim.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge,
reformes, decoració i jardí.
Has pensat en el teu futur?
Tota l'oferta d'FP s'engloba en una finestra única.
El portal fp.gencat.cat,
on trobaràs tota la informació i orientació
per la teva trajectòria formativa i professional.
L'FP ofereix un ampli ventall
de cicles formatius i certificats de professionalitat
i un itinerari que es va construint
i adaptant a les decisions i experiències de cada persona.
Com l'any passat,
en els cicles de grau mitjà,
hi haurà dos processos de preinscripció.
El primer, per l'alumnat que està cursant cuardeso,
una formació equivalent, o primer de batxillerat,
i el segon, per a la resta.
012, la millor resposta.
A la Generalitat de Catalunya.
Passant 5 minuts de 2 quarts d'11.
Fa exactament un any, aquesta cançó va fer la volta al món.
Tots aquells que vam intentar reproduir
al ball de Channel Terrero ens hi vam deixar els malucs.
Avui Liverpool acollirà una nova edició
del Festival Musical més Seguit,
una gala que es mirarà des de la distància.
La nostra convidada, una dona,
a qui fa tot just un any li va canviar la vida
i que ara ens presenta Clavaíto.
Sí, sí, es clavaíto.
Es clavaíto, es clavaíto.
Es clavaíto, es clavaíto.
Es clavaíto, es clavaíto.
Es clavaíto, es clavaíto.
Es clavaíto, es clavaíto.
Es clavaíto, es clavaíto.
Es clavaíto, que duro.
Es clavaíto, que duro.
Es clavaíto, que duro.
Es clavaíto, que duro.
Es clavaíto, que duro.
Txanel, bon dia a bona hora. Hola, bon dia, com estem?
Com es balla, aquest clavaíto?
Amb tot el gust i amb tota la sensualitat.
Però creus que és el lomó més difícil de ballar?
És diferent, sí, el clavaíto és més actitud i tècnica.
I tècnica, també. Bueno, sí, és diferent.
Perquè els dos són tècnica i actitud.
I potser el clavaíto és més per ballar amb parella o no?
Sí, és per ballar amb parella,
però també te lo puedes gozar tú solo, també.
Escolta'm, com va la vida? Molt bé, molt bé.
Estic molt contenta, molt feliç.
La gent està acceptant clavaíto un muntó.
No solament l'està acceptant, sinó que l'està fent seva.
Estic veient molts covers de la gent cantant,
estic veient parelles de ball de batxateros,
ballant la cançó, estic veient tiktokers,
estic veient de tot, estic veient de tot.
Què faràs aquesta nit? Estaràs davant del televisor?
Home! Tu què penses?
Oi i tant que estaré davant del televisor!
Faré una festa, segurament,
i estarem allà recolzant a la Blanca.
Escolta'm, vaig entrevistar una vegada el Miki Núñez,
i em deia que la vegada que ha estat més nerviós
va ser quan va actuar Eurovisió,
que mai abans havia tingut tantes càmeres al damunt.
Això que ha passat un any, com tu mires amb la distància?
És a dir, ara, vista amb una mica de perspectiva,
tota aquella pressió, com la vas gestionar?
Molt bé. Estic molt orgullosa, a mi mateixa,
de veure com vaig gestionar tot aquests nervis
i tot això que em va passar.
Perquè ara, amb temps,
veig que ha passat un any i que va ser molt fort,
tot el que vaig veure,
i em sembla que ho vaig gestionar molt bé.
I no va ser la meva vegada que em vaig posar més nerviosa a la vida.
Jo crec que quan em vaig posar més nerviosa,
que se'm van adormir els braços i tot,
va ser a la boda de la meva millor amiga,
que li vaig cantar una cançó.
I allà va ser, no davant d'Eurovisió.
Saps què? És que tinc un exercici per això.
Quan tinc actuacions molt grans,
el que faig és visualitzar-me,
dies abans, de començament a final,
el procés de maquillatge, tot, m'ho imagino,
i em poso nerviosa, perquè t'ho poses nerviosa,
i ja és una sensació que has assajat al teu cap,
quan estàs allà,
ja no estàs tan xocant.
Què li vas cantar a la teva amiga, al casament?
Halo, de Beyoncé.
Com vas començar a cantar, tu?
Vaig començar a cantar perquè...
Jo prenia classes de cant quan era petita,
però el meu món era la dansa.
Jo venia del ballet, de disciplina, de la dansa,
i de la interpretació.
I el meu primer treball,
que va ser Morte del Filamont, un musical,
una de les meves companyes em va dir,
però tens molt d'oïda,
m'ho deia que no només tomaràs classes,
sinó que te presentaràs com a càstings, no?
I vaig començar a fer classes,
més classes, més sèriament,
i comptava, no?, el musical, deia,
i... i molt guai.
I després vaig fer el meu primer càsting
per un musical cantant, que em va sortir fatal.
La directora, que es diu Moira Chapman,
que des d'aquí, si m'està escoltant,
t'envio un besito superfuerte,
em va dir, cariño, has cantado toda la canción en otro tono,
pero le has echado tanto morro
que sigues en la siguiente fase yo, ¿vale?, genial.
Música, va.
Aquesta és més difícil de ballar, no?
Més difícil? No, o sigui, diferent.
És que... Aquesta sí que és actitud.
El que passa és que...
Tu vas quedar a tercera, aleshores,
el llistó està molt alt per la Blanca, segurament.
No crec que sigui una competició, això.
Home, sí que és una competició.
No, però entre nosaltres no.
No és una competició entre nosaltres.
És un festival de la música que, sobretot,
jo, des que el vaig viure,
òbviament, hi ha una competició,
perquè estàs competint per guanyar un premi,
però l'ambient que es vivia allà
d'acompanyarisme d'artistes
que estan comportant un escenari
i una experiència superforta
està molt damunt d'anar amb aquesta energia de...
No, jo vull guanyar.
Les coses ja estan fetes.
No es pot canviar.
La teva actitud no canviarà al final.
Llavors, la Blanca ho farà...
d'EPM,
i ja estaré molt orgullosa d'ella, segurament.
En tot aquest procés per arribar a la final d'Eurovisió,
vas passar pel Benidorm Fest
i allà et vas enfrontar a la Rigoberta Bandini.
Recordo que amb aquesta competició amistosa
que em descrius ara, hi va haver un moment que vau dir...
Ja quedarem per fer una calçotada.
Aquella calçotada es va arribar produint.
Estic esperant que m'inviti.
Crec que està a Miami, la Rigoberta.
Sí, doncs quan torni jo encantada de fer una calçotada.
Us aneu molt bé, les dues, no?
Sí, jo crec que sí.
Tu tenies el pànic de dir
que l'Eurovisió i el que vingui després
és gestionar tot aquest èxit,
però després que ens treu una carrera musical
és molt complicat, no?
I és, suposo, amb el que estàs ara, a punt de treure el disc.
Sí, a veure, és molt...
una mica molt més enrebaçat de tot això.
Vull dir, no és...
Ah, això sí, sí, sí, sí.
Sí, a mi em va succeir aquesta oportunitat
del Benidorm Fest,
i va sortir bé, i l'Eurovisió,
i jo, amb la meva disciplina,
que porto molts anys amb aquesta professió,
com uns nervis, sinó com un bolo,
com un curro que m'haig de donar el 100% de mi.
Llavors estava molt enfocada amb l'Eurovisió.
I després, amb tot l'èxit
que va passar després
de l'Eurovisió, la gent volia més coses meves,
a mi també m'agradava,
i tot aquest temps, doncs, el que he estat fent,
temps, que ha passat un any només.
Un any amb tots els compromisos que comporta
haver participat a Eurovisió després,
de concerts, d'entrevistes, no?
Exacte, sí. I després vaig estar,
he estat a l'estudi,
definint quin era el meu so, com em sentia jo
més còmode, aprenent moltíssim,
i molt contenta,
perquè jo,
tota la vida,
interpretant un personatge,
els musicals, interpretes un personatge
que no ets tu, a les sèries també
interpretes personatges, ballant també
estàs interpretant un personatge, però jo què sóc?
Aquesta búsqueda ha sigut molt interessant,
molt constructiva
i molt fructífera.
Estic molt contenta, sí. I a quina conclusió
has arribat tu, que ets?
La Chanel. I musicalment?
Ja ho veureu.
Ara, per exemple,
amb claveïtos, sí que sento que
em defineix un muntó, perquè té aquesta
barreja una mica del Latin
pop urbano,
saps?
Que, dit així, s'ana com a
ah, vale, sí, genial,
és molt àmplio, però per això
és que si et dic coses
abans perd la gràcia, saps?
O sigui, abans d'entrar en tot l'univers Chanel,
algunes de les favorites
de la gala d'aquesta nit, comencem per Suècia,
a veure què et sembla.
A les travesses està bastant disparada, Suècia,
Finlàndia, Ucraïna, això comencem per Suècia,
què tal, aquesta? M'encanta, o sigui, a veure,
és un clàssic, o sigui,
la reina torna, saps?
A veure, puja, puja, a veure.
Després tenim Finlàndia.
Això els encanta, Eurovisió, tot aquest.
M'encanta.
El noi de Finlàndia m'encanta.
La posta en escena i com s'ho passa i tot.
Em sembla molt guai. I després,
Ucraïna, que també pel context geopolític
està molt disparada.
Yes, I got the heart of...
D'aquestes 3, amb quina et quedes, Suècia, Finlàndia i Ucraïna?
Amb Espanya.
Espanya, que, blanca paloma, recuperem, sona així.
Però avui el suplement xanel,
que un any després sona així.
Y si es clavadito tan clavadito que duele
que tan clavadito que duele.
D'on surt la col·laboració amb Abram Mateo?
Doncs surt d'una invitació a l'estudi, de l'Abram.
O sigui, em va invitar al seu estudi.
I jo aquest dematí em vaig... O sigui, per conèixer'ns, no?
A veure què surt, què tal.
I quan em vaig aixecar pel dematí,
vaig dir, ai, m'apeteceu a fer una batxata.
S'ho havia de dir, saps?
I vaig arribar, li vaig dir, i em va dir,
ah, sí? Bum, pa allà.
I ja la vam començar a escriure,
però vam buscar una paraula que...
a part la que comença, que és clavadito, no?
I d'allà vam crear la cançó.
Clar, ara...
no sé si les lletres és una cosa que neix de tu,
que neix del productor,
perquè en el cas de la Slow Mo va ser un encàrrec.
Tenim aquesta cançó i tu ets la persona ideal per interpretar-la.
Jo vaig fer un càsting, eh, per Slow Mo.
Imagina't, fins i tot un càsting.
Aleshores, en aquesta carrera musical que et vindrà ara,
vols assumir tu o vols que l'assumeixi una altra persona?
Sí, hi ha coses que...
Per exemple, jo com a productora, no he estudiat música.
O sigui, jo no sé com va.
O sigui, jo no sé...
El que sí que soc és artista i tinc gust i tinc opinió, no?
I potser li puc dir al productor,
ai, m'agradaria fer aquestes intromes com violines.
Un exemple que no té res a veure amb el que vindrà, saps?
Però potser podem fer aquestes voces o tal, no sé què,
i al final el productor o la productora
la que sap d'això i la que em guia o el que em guia.
Però si és veritat que, en el sentit de la lletra,
ha sigut molt diferent, perquè jo al principi,
si jo vaig començar l'abril de l'any passat a fer Carme Estudis
i deia, Dios, qué miedo, no es mi mundo para nada,
me da mucha vergüenza de qué hablo y qué digo
y qué propongo y qué no sé qué, i tot era en pors.
I ara mateix em fico a un estudi i afluir és com...
Normalment hi ha persones que s'encarreguen
una mica de les línies melòdiques, també poden fer lletra,
hi ha unes altres que fan lletra només,
i el productor, que també pot...
O sigui, és tot treball d'equip.
Llavors, durant tot aquest temps,
he estat jo ficada 100% amb la lletra.
O sigui, no l'he fet jo 100%, però sí que formo part.
Sí que van posar un nom més artístic impossible, no?
Sí, és veritat.
Vull dir que a vegades, no sé, Sergio Dalmas,
però és un nom que s'ha posat ell després,
que en realitat es diu Josep Capdevila,
Sergio Dalmas, és un nom artístic, però tu...
Ha sigut així, de veritat? Sí, sí, de debò.
Chanel, el teu DNI posa Chanel, no?
Aleshores, si demanes un taxi nom de Chanel...
Tinc un altre nom. Ah, sí?
I per demanar menjar a domicili, també, no te'l diré,
perquè si no la vaig a canviar una altra vegada,
a mi em fa molta mandra.
O sigui, te'l dic, te'l dic i el canvio, què vols?
Si poses que el meu nom per demanar domicili és Laura,
doncs ningú sospitarà, no?
Home, el meu nom és Margarita. Margarita?
O sigui... Sí, quan arriba el globo a casa.
Margarita, jo sí.
O sigui, agafo un taxi o el que sigui per una aplicació
i es puja gent amb mi, que són amics meus.
Margarita i jo sí, sempre em miren en plan,
què quadro eres, tio.
Com ho portes, això de passar, no sé si l'anonimat,
però una fama molt més reduïda que la de després d'aquest any?
Com? Et molesta que t'aturin pel carrer,
que no puguis sortir...
Que per reservar taula en un restaurant
hagis de dir que et dius Margarita?
Mira, per reservar taula en un restaurant,
dic el meu nom millor perquè em posin com més...
Allunyada. Sí, més allunyada.
És una mica raro, però jo estic agraïda,
perquè al final tota la gent que s'apropa,
un percentatge bastant gran ho fa amb una il·lusió
i amb un amor i amb una energia tan preciosa
que no puc fer una altra cosa que rebre-la.
Quants anys fa que vius a Madrid, ara, Chanelle?
Des dels 16 anys hi faré 32.
Des dels 16 anys. Per tant, la meitat de la vida vivim a Madrid.
Vas néixer a Cuba, de seguida vas venir a Olésia de Montserrat.
De Cuba te'n recordes d'aquells anys que vas passar a l'Havana?
Era molt petita, però me'n recordo que després
quan vaig anar a la meva mare, trobava molt a faltar.
Llavors anava molt molt i me'n recordo
com els estius de la meva infància allà a Cuba.
Quan has estat l'última vegada que has estat a Cuba?
Amb 16 anys. Amb 16 anys.
Fa molts anys que no hi vas. Sí, fa molts anys.
Hi tens vincle, allà? Suposo que encara hi té família, la teva mare?
Sí, sí. Jo també, tenim família encara allà.
Estan despertides per Espanya, per Miami,
per Cuba, per Galícia, per tots lados.
I creus que aquestes arrels també es veuen
en la teva proposta musical que presentaràs aviat?
Home, 100%. És algú que no puc evitar.
Això forma part de mi, de la meva essència,
de la meva suor, del que jo desprenc, que és Cuba.
Jo desprenc Cuba i llavors, al final,
la barreja que jo soc, que soc Cuba i Espanya, al final.
I sí, jo crec que sí.
Vas arribar a Olésia, que tenies 3, 4 anys, 5?
Sí, 4 anys. 4 anys.
I quin panorama et vas trobar, Olésia?
Què recordes d'aquells primers anys de la teva infància?
A la classe, per exemple. A la classe del col·le?
Sí, a l'escola. A l'escola, molt bé, sí.
Des del principi vaig tindre dues amigues,
una la Tatiana i la Mireia, que encara són amigues meves,
des de llavors que em van rebre amb els braços oberts.
Ah, que guai, que... Jolín, eren molt petites.
És una nena que venia d'un altre país i que anava a la catalana,
cal cuidar-la molt. I em van ajudar molt.
A la setmana ja estava parlant català,
ja estava sent la líder de la classe i tot.
I fora d'aquesta classe, et vas sentir senyalada, a vegades?
Sí, 100%. Jo vaig començar gent a ser rímica,
sempre ho explico,
i em van fer molt de bullying.
Això és una cosa que és bastant profund,
volia parlar més en profunditat d'això.
I amb més temps, però sí, vaig patir...
vaig patir, vaig patir bullying de part de les meves companyes.
Per què?
Pel fet de ser una persona racialitzada?
Pel fet que al principi potser et costés una mica més l'idioma?
Sí, per tot.
Per ser una persona racialitzada, per l'idioma,
i perquè al final jo era molt petita i anava,
com que tenia molta elasticitat i tenia moltes condicions,
em trobava amb nenes més grans.
Des de caves?
Sí, era com el bullying màxim.
Però de tot s'aprèn.
I ara, per exemple,
els meus amics més propers a mi de quan era petita em deien,
i no t'agustaria com ho dir-los, i ara què tal?
I jo dic, no, les coses es col·loquen soles.
I al final ara ets referència per moltes generacions,
potser, o per una nena catalana
que acaba d'arribar a Olesa de Montserrat
i que vol ser ballarina,
i que ve d'on sigui, i s'ha fixat en tu, no?
Sí, és fort.
Qui potser escolta aquesta entrevista i diu, mira.
És fort, eh, això que m'estàs dient,
perquè des de l'any passat que vaig començar a veure
convides a reacció de nenes i de nens ballant,
o missatges que jo rebia que em deien,
és que a mi niño siempre le gustaba bailar,
pero le daba vergüenza porque es chico, por ejemplo, no?
Y de verte a ti y a tus bailarines
se ha puesto a hacer estudiar y tal,
y es como, con un montón de orgull,
porque al final, jo quan era petita,
jo necessitava referents,
i em venia molt bé aquests referents per seguir, saps?
Amb qui t'admiraves, de petita?
Amb la Beyoncé, per suposar descomptat, això sempre,
i no sé, amb actrius, amb la Jennifer Lopez,
per exemple, que m'agradava moltíssim,
amb actrius o cantants que eren una mica més realitzades,
en general, i crec que és molt important,
i amb la meva millor amiga sempre ho parlem,
que guai ser referent una mica
i ajudar, potser, a aquesta infància que és guai,
poder ajudar.
Mira aquesta cançó.
Perquè si ja intelectual pudeu menjar-me la polla...
Aquí l'Alice va fer una cançó una mica provocativa,
que et mencionava, fins i tot,
em sento com la Txanil catalana segona.
El coneixes, l'Alice? No, en persona, no el conec.
Però la cançó suposo que te l'havien passat.
Sí, l'havia escoltat, i sempre he tingut la dubte si és...
si és com ironia, en plan guai...
Jo crec que sí, i per provocar una mica.
Sí, no sé.
Aquestes cases em fas nerviosa, la veritat.
Escolta'm, a què es dedicaven els teus pares?
Els meus... Jo tinc tres pares.
Els meus pares biològics i després el meu pare català,
que al final són tres, com si fossin tres germans.
Bueno, els meus pares no... Bueno, d'acord.
Es porten molt bé entre ells.
I...
El meu pare, com deia la meva germana,
un dels meus pares és enviador d'aigua.
No ho vull deixar ahí.
Enviador d'aigua, ell treballa enviant aigua a la gent.
L'altre és, doncs, de tot.
És... Ha estat... Ha sigut cuiner...
O sigui, de tot.
I la meva mare és treballadora social i professora castellà.
I la teva mare...
Crec que tens una relació una mica especial amb ella, no?
Molt íntima.
Com ha apait, també, tot això que t'ha passat?
Doncs molt orgullosa, la veritat.
O sigui, una mare sempre això ho veu orgullós.
I que marxessis amb 16 anys de casa?
La veritat és que em van recolzar molt.
La meva família.
Estic molt contenta per això, molt agraïda.
I quan vas a terra a Madrid amb 16 anys,
allà suposo que era també per construir-te una trajectòria professional.
Sí, vaig arribar una mica...
O sigui, era petita, no?, sense plans de futur.
Però sí que...
disfrutant el moment
i fent el que volia fer en aquell moment.
Posem una altra cançó de la Chanel que es titula Toque.
Toque, toque, toque, toque.
Toque, toque, toque, toque esto es reponte.
Toque, toque, toque, toque.
Yo estoy llamando,可愛, no te equivoque.
Toque, toque, toque, toque.
Toque, toque, toque, toque.
Toque, toque, toque, toque.
Toque, toque, toque, toque.
Yo estoy llamando,可愛, no te equivoque.
Quan reguis el disc, què veurem a l'escenari?
Com ho giraràs, això?
Ah, ho giraré. Ja ho estic pensant.
Ja estic baixant els pensaments a terra una mica.
Els pensaments a terra una mica.
Veureu...
A veure, com ho puc dir sense rebel·lar moltes coses?
Amb alguna coseta sí que pots rebel·lar, jo crec, eh?
Home, no.
Hi ha una cosa que no sé supos... No, no, no, perquè es lia.
És que els meus fans són molt forts, eh?
Sí.
Però ho giraràs, suposo?
Amb més artistes dalt de l'escenari?
O amb ballarins? O com ho farem?
Què vols saber? És que, clar...
O sigui, la meva idea és...
l'al·legància i la força i la tècnica
i la feminitat de slo-mo,
però...
Sí, i sota la meva firma.
Jo no anirà. Per on anirà la gira?
No ho sé. Home, a veure, a veure...
Si m'estàs preguntant si vull passar per aquí,
la resposta és sí.
Sí, però no sé si anaràs al Sant Jordi, no sé què faràs.
No ho sé, jo tampoc. Encara no ho saps.
Mira, parlant de Sant Jordi,
fa un parell de mesos hi va actuar l'Abad Gyal,
que és una dona que ha hagut de fer crítiques,
o de rebre crítiques,
o de suportar crítiques per la manera en què feia servir el seu cos
per la música.
Això a tu també t'han atacat algunes vegades.
Què els contestes, a aquesta gent?
Doncs al final els contesto
que jo em sento lliure
de poder elegir
el que feia amb el meu cos
i el que vull demostrar
i el que...
I soc responsable
i duenya de mi cuerpo, al final,
i em sembla que això és la major...
el major exemple
de...
de llarga boca.
Tenim molta sort. Tenim data d'estrena, jo?
De què? Del disc.
Aquest any. Però sí que et puc dir...
Com n'has après, eh?
No, no, això ho porto des de l'any passat,
que és així.
Però tu la saps, la data, o encara tampoc la saps?
Aquest any. Aquest any, d'acord.
El que sí que et puc dir
és que aquest mes de maig...
Hi haurà alguna estrena més? Sí.
O sigui, algun avançament?
Aquest mes de maig porto un regal.
I el teu Spotify què hi sona, últimament?
Què sona?
Beyoncé, perquè el concert és dintre del poquet.
I Clavaito.
Xanel, moltes gràcies,
molta sort i fins aviat, que vagi molt bé.
Moltes gràcies, igualment.
El suplement, amb Roger Escapa.
28 de maig.
Eleccions municipals.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
La transformació republicana
ha d'arribar a tot arreu.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments
al costat de la gent
i fer polítiques útils
sense deixar ningú enrere.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals.
I al principi va costar.
Passa amb tot el que és nou.
I vam començar a invertir més
en els barris i en habitatge.
A recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí,
vota a Barcelona.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem, amb tu,
un present i un futur millor.
Vota Ara Pacte Local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Xop sota la pluja
veig que al meu voltant es mulla
i torna l'alegria al jardí.
El 28 de maig tornem a la Zona.
Un país que ho pot tot i que ho vol tot.
I el teu vot decideix coses de debò.
El teu vot fa que Lleida estigui a punt per guanyar.
I que Tarragona torni a batagar com mai.
Conec la Girona, el talent i el futur.
I portarà el canvi
que farà recuperar la millor Barcelona.
Tu fas Catalunya. Fem-la de debò.
Junts. Gent de debò.