Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa, Neus Honet-Begant.
La directora de l'ONG Rock to Relief,
Emma Igual, ha mort a Ucraïna
durant un bombardeig rus a prop de Bahmut.
Ho ha confirmat el ministre d'Exteriors Espanyol,
José Manuel Alvarez.
Tenemos una confirmación verbal de su fallecimiento
y lo que estamos ahora es intentando tener una confirmación
certificada por parte de las autoridades ucranianas
de ese fallecimiento,
pero la confirmación verbal, insisto, que tenemos,
es efectivamente que ha fallecido
al caer ese proyectil sobre el vehículo en el que viajaba.
En el mateix atac a mort, també,
un voluntari que a Nadenc feia més d'un any que Emma Igual
treballava a la zona de Donets a prop del front ajudant civils.
En els últims mesos, la seva organització integrada
per 40 persones ha aconseguit evacuar més de 5.000 ucrainesos.
El maig passat, entrevistada al programa Tot es mou de TV3,
explicava la tasca humanitària que desplegava a la zona.
Els nostres programes inclouen l'evacuació de gent que viu al front.
Ens truquen per demanar que els evacuem
a la zona del west d'Ucraïna i a altres països d'Europa.
També entreguem ajuda humanitària,
productes que necessiten per viure en el dia a dia,
aigua, menjar, roba, productes d'higiene, etcètera.
I també oferim serveis mèdics.
Tenim un equip de doctors i infermers, també paramèdics,
que van a les poblacions del front.
Més notícies, en Raül Flores.
Un equip de rescat amb una seixantena de militars espanyols
ja és camí del Marroc per contribuir a les tasques de salvament
del fort terratrèmol que va sacsejar el país la nit de divendres
i que ja ha deixat més de 2.000 morts.
Ho ha avançat el suplement de Catalunya Ràdio
el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez,
després que Marroc hagi sol·licitat formalment
l'ajuda aquesta matinada.
Ese dispositivo está precisamente en marcha ahora.
Esta madrugada he recibido la llamada telefónica de mi colega,
el ministro de exteriores de Marrocos,
que oficialmente ha solicitado la ayuda de España.
A Catalunya, l'Agència Catalana de Cooperació
té tot a punt per actuar quan el Marroc demani ajuda humanitària.
L'agència ha activat tots els mecanismes
per agilitzar els tràmits de les ONGs
que vulguin anar a treballar a la zona,
ho ha explicat a Catalunya Ràdio Marta Borrat,
que és la representant del Marroc de l'Agència Catalana de Cooperació.
Nosaltres, en contacte amb totes les associacions catalanes,
que vulguin col·laborar amb Marroc,
s'ha activat el Comitè Català d'Ajuda Humanitària i Emergència,
que reunirà el dimecre, justament també per poder facilitar
tots aquests tràmits de les entitats
que puguin aportar ajuda al Marroc.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijó,
adverteix que la justícia pot aturar una futura llei d'amnistia.
En una entrevista al diari La Razón, Feijó deixa entrar a veure
que els populars i també els jutges
acabaran portant la llei al constitucional.
Creo yo que entre los mecanismos judiciales en los que confío
y los mecanismos morales, éticos y electorales,
se puede parar, claro que se puede parar.
Les últimes dades de mort per suïcidi
tornen a incrementar-se un any més,
sumant 67 persones durant l'any passat a Catalunya.
I avui, que és el Dia Mundial del Suïcidi,
parlem dels supervivents, de tots els que han intentat treure's
la vida i no ho han aconseguit,
i també dels familiars i amics de les persones
que sí que han consumat el suïcidi.
La societat entengui que cada mes moren de mitjana 50 persones
per suïcidir, moltes més que per accident de trànsit
i, per tant, cal que deixi de ser un tabú i que se'n parli.
Un debat que ja s'està obrint
i que, segons el coordinador del Pla de Prevenció del Suïcidi
del Departament de Salut, Diego Palau,
no fa disminuir de moment el nombre de morts,
però sí que es detecten més precoçment
i, per tant, s'hi pot actuar abans.
Cada vegada detectem més casos,
però cada vegada els casos que detectem
són de menor gravetat
o són casos en què la consulta es produeix en l'inici.
Esports, Oriol Rodríguez.
Avui, Gran Premi de Sant Marino de MotoGP,
partida a les dues del migdia.
Ja s'ha disputat la cursa Moto3
amb Vieta Especial de Catalunya Ràdio.
Demià Aguilar, bon dia.
Bon dia amb la victòria del colombià David Alonso,
que no ha puntuat i el català Xavier Tigas tampoc no ho ha fet.
Hem necessitat una preciosa última volta de la cursa de Moto3.
Ara començarà Moto2 amb Vieta i des de la Pol.
Jeremí Alcova a la sisena fila
i la baixa d'Albert Terenes per lesió.
Pendents també d'aquesta cursa de MotoGP,
òbviament, amb Jorge Martín des de la Pol
i a veure les opcions, sobretot, de Dani Pedrosa
i dels dos oficials, Aprilia Aspargueró i Vinyales.
Demià Aguilar, Catalunya Ràdio Circuit de Misano.
Avui també tenis el disputa a la final de l'Open dels Estats Units
entre Novak Jokovic i Daniil Medvedev a partir de les 10 de vespre,
la nord-americana Coco Gouf, de 19 anys,
nova número dos del món, després de proclamar-se campiona
amb la victòria contra la nova número 1, Erina Zavalenka.
Avui també final de Mundial de Bàsquet entre Alemanya i Sèrbia,
quan faltin 5 minuts per 3 quarts a 3 de la tarda.
Ara s'està jugant el partit pel bronze.
De moment, als Estats Units, 98, Canadà, 98, el darrer quart.
Avui també quinzena etapa de la vuelta
amb el nord-americà Seb Cusco Melidar
a Europa, debut a la segona divisió femenina de futbol,
anem fins al Nou Sardenya, a la Vila de Gràcia de Barcelona.
Ernest Macià, bon dia.
Bon dia, Oriol.
En el moment que l'Europa marca el minut dos
de la segona part del partit, Maria Martí marca el primer gol
de l'Europa, primera ref,
en la segona aproximació que ha tingut l'equip de Gràcia,
dona la sorpresa al Nou Sardenya,
i el nou equip de primera ref s'avança
davant del Deportivo de la Coruña,
a Europa 1-D por 0, minut dos de la segona part.
Fins aquí les notícies.
Amb Roger Escapa.
12 i 6.
25 anys.
25.
És el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida.
25 anys de nits.
25 anys de somnis.
D'insomnis o de malsons.
De nits en blanc.
25 anys plens de pensaments,
d'idees, de contes,
d'esperances,
de pors.
Quan es fa fosc, molta gent dorm,
però d'altres treballen, ballen,
beuen o mamen.
N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons.
I, fins i tot, n'hi ha que fan labor.
Els diumenges al migdia, el suplement es fa de nit.
L'eclipsi.
Amb Roger Escapa.
Si vols que sorti el sol,
abans s'haurà de fer de nit.
L'estúdio de Catalunya Ràdio és completament fosc ara mateix.
Quan la llum s'apaga es desperta un nou món.
Cada diumenge al migdia farem l'eclipsi.
Si vols que sorti el sol, abans s'haurà de fer de nit.
Avui, a l'eclipsi, un bessó, o bessons,
que va néixer amb la lluna en quart creixent,
el mateix dia que la sonda Pioneer
deu atravessar l'òrbita de Neptune.
Un home que va arribar al món el 13 de juny de 1983,
i aleshores la cançó número 1 que sonava a totes les llistes
era aquesta.
I can't help it
as you're dancing for the light
Thomas Fuentes, bon dia i bona hora.
Bon dia, bona nit.
Ja m'he equivocat. No estic acostumat.
Porto 6 anys dient bon dia i ha de dir bona nit.
Com estàs?Molt bé, molt bé.
Molt content d'estar aquí.
A les fosques, no?A les fosques, sí.
Porta'm tantes hores que dic calla, apaguem els llums i...
Com és una nit ideal, teva?
Ui, ideal en quin sentit?
Una nit somiada.Una nit somiada.
Te la passaries dormint o...?
Segurament sí, però la somiada no.
Jo és que dormo molt.
Tinc narcolèpsia, a les hores necessito dormir molt.
Però és tan senzill com una nit somiada
és poder sortir amb amics i no tenir son.
Et prometo que no t'he triat com a primer convidat
perquè tinguessis narcolèpsia i parléssim de la nit.
T'ho prometo.No, m'imagino, tranquil.
Quant fa que t'ho han diagnòsticat?
Doncs potser fa 10-12 anys.
I què suposa tenir narcolèpsia?
Bàsicament, en el meu cas, està cansat sempre.
Molt cansat.
Com si et llevessis de ressaca, però sense...
No tots els dies, sense haver begut.
I després, a més a més d'això,
doncs paràlisis de la son,
cataplexia, que és això quan rius molt, que pots caure...
El mateix que li passa al Jordi, avui.
Exacte. A mi, en un grau molt menys bèstia,
jo no arribo a caure,
però sí que perdo les forces,
potser m'he d'aguantar la mà amb el cap, una cosa així.
Per tant, tu dorms més de vuit hores o no?
Sí. A més, de fet,
és part del tractament fer migdiades,
vàries al dia.
Et condiciona molt la vida, aquesta malaltia?
En grans coses no,
però en petites del dia a dia sí.
Doncs això és de sortir, jo no sé quants dies...
Quines nits podré allargar més del compte...
Si quedem lluny de casa meva,
és que no sé si aguantaré, a vegades arribaré allà,
i m'hauré de tornar i em quedo a casa...
No et clapes de cop, per això? No.
Et dius, eh, i retirada. Exacte. Retirada, perquè...
Hi ha un moment en què estic tan cansat que és que potser...
Si em quedo cinc minuts més, sí que em clapo a sobre la taula.
No ets una persona nocturna, tu?
No, però no perquè no vulgui jo.
I tot i així, hi ha dies que no sé per què no tinc son,
i aleshores sí que puc sortir.
Això és el cervell que deixa anar, crec que és dopamina, quan vol.
Aleshores hi ha dies que puc sortir i cap problema.
Tampoc fa tants anys que t'ho han diagnosticat, no?
Aleshores, fins que no t'hi van posar una etiqueta.
És un rotllo, perquè jo pensava que...
Jo sempre he treballat molt i jo pensava que és cansament,
perquè treballes molt i tal,
però aleshores, quan vaig tenir els altres símptomes,
vaig anar al metge, però no per estar cansat, i em van dir...
Vas molt cansat, normalment? Sí, sí.
Doncs és el mateix, és el narcolèpsi.
Dorns molt, per tant?
Sí, sí, sí. I dorns bé?
Dormo bé, dormo bé.
Un dels avantatges és, per exemple,
un viatge llarg, que en un avió...
Jo no sé què és avorrir-me la gent que està...
Ostres, no veuràs en avió. Tu clapes als avions?
Home, i tant, però abans de la llarça jo estic...
Estic clapadíssim.
I pots... O sigui, de peu no, però asseguts sí que dors bé.
Sí, sí, sí.
Sumies? Recordes que sumies?
Sí. Sí, sí, recordo bastant.
I a més passa una cosa,
també derivat de la narcolèpsia,
que és que, per exemple, en migdiades,
si a vegades em poso a la ràdio,
o en un podcast,
abans d'entrar en som profunda,
sumiu amb el que estan dient.
Ara que escoltàvem el Puyal, si estigués posant-me això,
la cesta, jo estaria jugant amb Rivaldo.
Seria Rivaldo a la cinema, Rivaldo.
Jo estaria allà, i a vegades està guai,
però a vegades és terrible.
A vegades és un podcast com de misteri,
que ja no me'ls poso o de true crime.
Tens malsons. Estic amb un assassí.
Jo estic assassinant aquella persona.
Ostres, però això dona un munt de possibilitats, no, també,
per a de... d'induir el somni.
Sí, sí, el que passa és que jo encara no soc capaç de controlar-lo,
diguéssim.
No acabes descansant, si estàs de protagonista d'un podcast.
Jo vull arribar a dormir profundament per descansar,
perquè, si no, no descanso.
Però sí, sí, de vegades és divertit.
Avui, a l'Eclipsi del Suplement, Tomàs Fuentes.
El Tomàs Fuentes és guionista, és monologuista, és humorista,
ha treballat una pila de temps per encàrrec,
per a gent, suposo, molt diferent.
La persona més estranya que t'ha fet un encàrrec?
Uf, despersonat, mira...
O a la institució, a vegades és més fàcil dir.
La Casa Reial em va demanar un comunicat el dia 3 d'octubre.
Ostres, no, però m'agradaria,
per posar un missatge encriptat,
a la casa reial em va demanar un comunicat el dia 3 d'octubre.
M'agradaria, per posar un missatge encriptat, en el que diuen.
Mira, fa relativament poc, fa un any o així,
estava dirigint un programa a tele
i vaig haver d'escriure coses per Esperança Aguirre, que et sembla?
Ah, sí, no?
Doncs jo també, que em va fer plorar.
De què anava?
Era un programa que es diu Rose Battle,
i són famosos o còmics com insultant-se,
però amb algú dits.
I ella va fer una batalla, no sé com va dir que sí,
contra Pilar Rahola.
Va quedar molt bé, però el procés fins que es gravés
va ser bastant infernal.
A Pilar Rahola també li vas haver de gravar els acudits?
A Pilar Rahola l'hi vaig escriure,
però ella de seguida li van agradar, fins i tot em va proposar...
Tot el contrari, és molt fàcil.
A Esperança no? A Esperança no.
Què et deia? Això no és bo, no m'agrada.
Això no és un acudit, i és de no, això no et fa gràcia a tu,
i ho canviem, però és un acudit.
Aleshores, discussions d'aquest tipus...
Clar, per fer acudits has de tirar de coses biogràfiques d'ella.
Em passava amb una por perquè té una biografia que si Gürtel i tal,
i caia dient...
Jo a Gürtel no...
Em fotre sent ella mateixa en oral suport.
No, i a vegades com coses de... això no ha passat mai jo a Viarejo,
jo no tinc res a veure a Viarejo.
Jo li anava dient, tinc tres notícies amb audios de Viarejo teus,
vols que les reenvio?
No, no, així és veritat que vaig...
Era tot un esforç per haver de desmentir que no és la meva feina,
jo no soc periodista, i aleshores...
Una feina per fer-li entendre que això era un programa d'humor
i per escriure de tu mateix i tal.
Són els més estranys, aquests.
Has treballat amb un munt de leids,
que implica, suposo, també treballar a la nit,
tot i que molts es graven, no?
Sí, clar, al Buena Fuente, jo vaig estar set anys,
i tot i que després sí que es gravava,
però era al vespre, potser començava a les vuit o a les nou,
i plegava amb les deu i escaig o onze.
El primer any, any i mig, es feia en directe entre les tres,
i començava molt tard,
començava a les quarts d'una, a vegades.
I, clar, havies d'estar allà, si passava alguna cosa...
Allà ho vas passar malament, físicament?
No, no em pensis tan bé,
perquè com que també era la primera feina així grossa que feia,
també hi havia un nivell d'excitació,
deia, ostres, els meus guions, els meus acudits estan sortint...
Té alguna cosa...
La tele no era res, també del directe,
que et posa les piles molt.
Després, al revés, arribava a casa i trigava una hora, hora i mitja
i baixés, diguéssim, la adrenalina.
Això passa també a programes nocturns.
I després, monòlegs, amb bars...
Això normalment també costuma ser de nit, no?
I...
I a diferència de la tele,
que a vegades sí que els laids tenen públic,
però en un monòleg és molt més proper, no?
I a vegades aquest públic inclús va begut.
Potser és més fàcil fer gràcia, no?
Si tens el públic animat.
Sí, però també hi ha un hàndicap, que és que estàs tu sol.
A la tele pots treure...
trenques i barranques dos ninos que fan coses
al monòleg estàs tu sol.
I aleshores, a vegades és molt difícil competir
amb estímuls com són...
Demanar una cervesa,
algú que s'aixeca per anar al lavabo,
algú que marxa enmig del xou perquè no li agrada...
A vegades has d'estar pendent de mil coses
perquè la gent no perdi la concentració cap a tu.
La teva rutina últimament no és rutina,
perquè viatgeu pel món, especialment per l'estat,
amb la ruïna amb l'Ignasi Taltavull,
amb aquest format sensacional que teniu per teatres,
en què ve una persona, teniu un convidat,
i després el públic també juga amb una anècdota personal,
l'explica i a partir d'aquí vosaltres aneu comentant sobre tot allò.
Que a més a més, tu que ets guionista,
és un format fantàstic perquè no es descriu ni una línia de guió.
Clar, és fantàstic i jo he estat...
Clar, va en contra de la meva feina.
Jo soc guionista i sempre m'havia queixat
una mica de l'impro, perquè clar, això implica que jo no treballo.
I de sobte estic fent un programa on tot és improvisat,
i molt content, tot i que jo sempre continuo dient,
tant de bo duri molts anys això, però jo soc guionista.
Això és una aventura que de sobte ens ha sortit, aquí,
i que m'encanta.
Però us guanyeu molt bé la vida, suposo, ara.
Sí, sí, ara mateix donat per viure.
Ara només m'hi dedico això, a la ruïna.
Sense la ruïna televisiva de televisió espanyola,
que també vau fer l'aventura l'any passat,
l'aventura de l'agina pels teatres.
Sí, podríem, després sí que, com que ens agrada molt la nostra feina,
ens arriben en càrrecs que ens agraden i tal, o propostes,
i diguem que sí, però ara mateix
tenim la sort que només amb el que...
d'entrades de teatre,
més que de internet, eh?,
el que és Spotify, YouTube i tot això, no dona tants diners.
O no estem en aquest nivell per viure d'això.
Compartiu habitació amb l'Ignasi, quan viatgeu?
No, no, perquè jo ronco, ronco com...
Ah, sí? Molt, molt.
I no, no, jo d'entrada...
Cadascú la seva, eh?
Alguna vegada sí, sobretot al principi,
que anàvem més apurats per les pressupostes i tal,
i és veritat que l'Ignasi també té una son profunda
i no s'entera, però és un problema, ronco molt fort, molt fort.
Acostumes a dormir sol? Sí.
Amb el gos. Amb el Conan.
Amb el Conan. El Conan és el gos.
Veig que s'està fent més famós que jo, el Conan, sí, sí.
Ell també ronca?
Ell ronca, no tan fort com jo, però ronca.
Sí que és veritat que és això que s'assemblen els amos,
perquè és ronca, ronca.
I...
t'agrada dormir acompanyat més enllà del gos o és incòmode?
Sí, sí, no, no.
No, però hi ha gent que a vegades que soltera o viu soltera
i el dia que li toca dormir amb algú, dius,
escolta'm, però no estic a gust.
No, és que no tinc problema perquè no m'entero de res.
Vull dir...
Més igual com si estan tocant la bateria al costat.
Vull dir, no tinc problema, m'agrada que hi hagi més gent,
però perquè no em molesta el soroll o no tinc calor mai,
perquè estic dormint, no m'entero.
I dormim en llits que no són el teu?
Perquè deu haver-hi molts dies l'any que no dorms a casa, tu.
Tampoc, cap problema. Cap problema.
Tot el que sigui dormir no...
I esmorzar un bufet lliure que tampoc és el teu cada dia diferent,
això tampoc és...
Això m'ho he de treure perquè encara tinc aquesta cosa de pobre,
que és anar a un bufet lliure...
Que agafes els panets i te'ls poses a la butxaca.
Exacte, i menjar fins a rebentar,
i normalment amb un cafè amb llet i un bocata petit ja faig,
i vaig a un bufet lliure i és... Gratis!
No crec que és una cosa molt catalana, aquesta.
Sí, pot ser, i és de... Heu de frenar això,
perquè encara em posa molt content amb un esmorzar d'aquests.
A partir de mitja hora del migdia som al suplement,
som a Catalunya Ràdio, això és l'Eclipse,
i l'estudió de Catalunya Ràdio és completament fosc,
i ens acompanya el Tomàs Fuentes per parlar de la nit,
entre altres coses.
Tinc la sensació que formes part d'una generació
de guionistes brillant,
que en un moment determinat sempre estava al darrere,
i escrivint per altres estrelles,
però que vau fer un passet endavant i vau donar la cara a vosaltres.
El Jair...
El Jair igual és dels primers que fa això.
Sí, aquí més.
Bueno, parlen dels Òscars, per exemple.
Exacte, precisament, sí, sí.
Els Òscars, a banda de ser els Òscars,
eren uns guionistes extraordinaris.
Sí, sí, hi ha un moment en què...
També aquí a Barcelona, a tot Catalunya,
que ha començat a créixer l'escena de stand-up de monòleg,
també és una manera on molta gent que...
no s'atrevia, no s'hi veia,
és un lloc per començar a fer coses de cara al públic.
A mi em feia pànic,
algo davant del públic, però un dia...
Per què, per què? No ho sé, perquè...
Poc cènica. Poc cènica, exacte.
A mi sempre em deien,
però no et fa ràbia quan algú s'emporta el riure d'algú que has escrit tu?
I dic, no, a mi m'està bé,
perquè quan no funciona l'acudit, el silenci també se'n menja a ell.
I jo estic a l'ombra. Per lo bé, per lo dolent, jo estic a l'ombra.
Què passa quan no funciona l'acudit?
Jo estic en un moment que em fa molta gràcia a mi, perquè...
O sigui, escrius acudits dolents expressament.
I quan passa això, en el fons és molt ridícul,
perquè és que tu has escrit alguna cosa pensant que això serà la bomba,
això riurà molt la gent, i ho expliques, hi ha un silenci,
i a mi em fa gràcia, que burro soc, que equivocat estava.
Però això vol dir que tens l'ego molt ben col·locat, ja, eh?
Bueno, clar, és que...
Jo sempre quan algú em pregunta
què he de fer per ser guionista, tal,
hiper còmic, també, he oblidat de l'ego,
perquè és un continuo matxaque d'aquesta idea,
perquè no m'agrada, això no serveix, això no fa gràcia...
Aleshores, és quan...
Abans et treguis l'ego, diguéssim,
i que quan algú critica una idea teva no és perquè li caiguis malament,
sinó perquè aquesta idea no funciona per aquest programa,
o per aquest monòleg, millor.
I, aleshores, és una energia, també ho fem molts còmics
de tirar-nos merda sobre nosaltres.
És una feina molt creativa, no?
I que necessites la inspiració i que deus tenir èpoques bones
i també en funció del teu estat d'ànim.
I com que dèiem que està molt vinculada a la nit,
tu has tirat mai de substàncies psicotròpiques per buscar la inspiració?
Ho he intentat i, bueno, ho he provat i és terrible,
perquè és lo típic que jo de...
Jo no soc molt de...
Per alguna vegada, algun porro i tal, no sé què,
ara vaig escriure i a l'endemà, quan ho mires,
és vergonya fer el que has fet.
En aquell moment dius, això és brillant,
i a l'endemà ho mires i és de...
Però què és això? No entenc res, això fa gràcia...
I després ha passat que somieu a alguna cosa i dius,
això és una idea molt xula.
I l'apuntes i a l'endemà la mires i dius, això és basura.
Això és terrible.
Bé, Tomàs, ara passarà una cosa.
Ja hem fet una mica el preàmbul, la conversa i tal,
però ara entrem en el moment psicotròpic,
en una nova dimensió.
Arriu la història teva.
Aquesta aventura ha començat de nit,
s'ha fet de nit, tenim una eclipsi,
perquè és fàcil de dia hem de traçar un camí.
Aleshores et posem en una situació.
Tomàs, tu que ets guionista i estàs acostumat a explicar històries,
a la ruïna te'n fas un fart de sentir-ne.
Avui te n'explicarem un alt suplement,
amb la diferència que tu seràs el protagonista
i hauràs de triar quin camí agafes en funció d'això,
doncs el desenllaç serà un o un altre.
Una mica tria la teva aventura.
Situem-nos, són les dues de la matinada,
d'una nit freda de desembre.
I fa fred.
D'aquell fred que se't cola per l'abric i et glaça les mans.
Camines per un carrer de l'Eixample de Barcelona.
Sí, soc jo. Aquest ets tu.
T'hi sents? Tens aquest camí, no?
Pujo les passes una mica.
Sí, sí, tal qual.
Podria ser un carrer de Montaner,
podria ser Balmes, podria ser qualsevol.
Tornes a casa després de fer la ruïna,
però el programa avui no ha anat bé.
L'Ignasi estava molt fluix.
Normalment, és que si no és per mi, s'enfonsa.
I la gent no ha rigut.
Un aplaudiment de merda.
De sobte, a uns metres, veus dues ombres forcejant.
Bueno, no tan violentament.
T'hi apropes, discerneixes les siluetes...
Són collotes i alcohòbicamines, no?
No ho sé, no ho sé, vull dir.
Tenim el tècnic en proves, estem encara...
T'hi apropes, discerneixes les siluetes,
un és un home alt, rost, tanyit i engominat,
amb una ronyonera Louis Vuitton,
samarreta blanca amb Dior,
brodat al pit en gran,
i al canell un rellotge d'aurat enorme.
El valores en un 600.000 euros.
600.000 euros.
I aquí comença la teva aventura.
L'home amb qui forceja li està intentant robar el rellotge.
I tu què fas?
Opció A, treus el telèfon per trucar al 112,
l'ajudes a evitar que li robin,
penses que més tard els diaris,
les televisions i les ràdios t'entrevisten
per explicar com has guanyat la partida
a un lladre i seràs un heroi nacional?
O opció B, treus el telèfon,
t'ho apuntes a les notes de l'iPhone
com anècdota per explicar la propera ruïna
per escalfar el públic,
i passes de llarg.
Les dues són bones, eh?
Eh...
Soc bastant cagat, jo.
Crec que algú faria un...
Eh, eh!
Però ficar-me allà no m'hi veig.
No m'hi veig. Aquest seria més la B,
lamentablement, soc una persona...
Nota l'iPhone, eh? Nota l'iPhone.
Mmm...
Sense marxar... O sigui, cridaria, eh?
Però... No hi ha l'opció de cridar.
És a dir, hi ha l'opció de ser una rata
i passar de llarg.
Va, sí, crec que soc una rata.
Vinga.
L'aventura continua.
Quan treus el telèfon,
amb les mans fredes,
i estàs apuntant la nota,
l'anècdota per explicar la propera ruïna,
et truca l'Ignasi.
A diferència de tu,
està content perquè us han ofert
dos convidats nous
pel programa de la setmana que ve.
Ai...
L'opció A és Daniel Sancho,
que us ha enviat un missatge
dient que us ha d'explicar
una anècdota curiosa que li va passar a Tailàndia.
O l'opció B és Rubiales,
que vol explicar amb encara més detalls
l'episodi de Jenny Hermoso.
A qui tries? A què li dius a l'Ignasi que vingui?
Uà, és funga aquesta, eh?
Fixa't que crec...
Crec que...
Sancho, eh?
Crec que sí, eh?
Eh...
D'entrada perquè se m'acudeixen
més acudits ara, eh?, de fet.
Eh...
Crec que Sancho, eh?
Molt bé, molt bé.
Doncs hem triat rata i Sancho.
Molt bé, rata i Sancho. M'ho apunto, eh?
M'ho vaig apuntant. Ok.
Molt bé. És forta.
Doncs continua l'aventura.
Arribes a casa.
La porta estava una mica...
A veure, torneu a provar la porta.
Una porta del segle XVIII.
No sabia que vivies a una masia.
Tens totes les extremitats congelades
i agreixes l'escalfor del teu pis.
El Conan arriba content i gordant.
Vol d'així, més o menys?
Sí, sí, sí. Quina raça és?
És un Miguel.
Mou la cua alegrament per saludar-te,
penxes la jaqueta, guardes les claus,
treus el mòbil per comprovar quina hora és
i veus que tens dos whatsapps.
Són dos números desconeguts.
Un llegeix i diu...
Hola, Tomàs, escrita amb accent tancat.
Soc... amb castellà.
Soy Pablo M.o.
D... L'altre, la B.
E-H, les sigles de l'Hermíguero, fa pensar.
Andreu, m'he apassado tu contacto.
T'escrivo perquè me falta un guionista
i m'agradaria que t'incorporaràs a l'equipó.
T'encargaries d'escriure per a trenques i barranques.
Com ho veus? Un saludó.
Sí.
Sí, sí, posa, posa.
Molt bé.
Crec que la B és...
Encara no hi ha les opcions.
L'altre whatsapp diu... Hola, Tomàs, també amb accent tancat.
Soc... Diguem que es diu Pedro.
Soc el cap de premsa de Xavier García Albiol,
que com sabràs és l'alcalde de Badalona,
tenint una proposta que et podria interessar.
Volem fer un xiro humanístic als discursos de l'alcalde.
Truca'm quan puguis.
I ara aquí sí que ve la teva elecció de Trial Aventura.
A, acceptes la feina de Pablo Motos treballar a l'Hermíguero?
Sempre ha estat un plaer culpable.
O, bé, acceptes la feina amb Xavier García Albiol
que creus que podria tenir una vida alternativa
com a còmic de stand-up?
Doncs mira, per tal de treure'l de l'alcaldia,
agafaria la segona.
Crec que seria un heroi si el trec de la política
i que es dedique a fer...
De fet, jo ja vaig treballar
amb un altre Pablo M.O.
i...
i afirmo que era bé.
Pablo M.O.? Que no era aquest?
No ho sé. Ah, potser sigui aquest.
Ara miraré el número de WhatsApp.
Sí, mirem si és el mateix.
Bueno, o sigui, has triat Rata, Sancho...
i Albiol.
Anava a fer un acudit un peu...
No, no el fem, no el fem, per si de cas.
Doncs et fiques al llit content amb la teva decisió.
Sempre has volgut fer humor de dretes
i fer sense complexos. Dorms poques hores?
Això sí, ronques molt, perquè...
Ronques així?
No ho sé, crec que més fort, però clar, jo no...
Però l'endemà et lleves content
com feia anys que no ho estaves.
Ha sortit el sol.
Oh, benvinguts,
passeu, passeu
de les tristors
enclarem punt
la casa meva
és casa vostra
si és allà
a cases d'algú...
Tomàs Fuentes, ha estat un autèntic plaer
que hagis vingut al primer eclipsi d'aquesta temporada.
Molt content, molt content
que m'hagueu fet triar Darío Sancho.
La banda Rubiales.
Gràcies de debò, que tinguis molta sort.
Moltes gràcies, igualment.
Que vagi molt bé. Fem una petita pausa.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia,
aixequem les persianes, es fa de dia el suplement,
i continuem fins a la una del migdia.
Va, que surt el sol, fins ara.
Qualsevol nit
pot sortir el sol
i trobes molt més.
Mundo Deportivo, ho donem tot.
Quan es comença a gaudir d'un plat?
Al menjar-lo o al buscar-ne la recepta?
I un viatge?
Al arribar o quan es planifica?
I una història?
Vine a la setmana, al Festival del Llibre en català,
on hi trobaràs tot el que pots imaginar
abans que ho imaginis.
Del 8 al 17 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona,
la setmana del Llibre en català, on tot comença.
Formant part de la teva vida.
Som paraules.
Som mirades.
Som històries.
Som part de la teva vida.
Som TV3.
Som Catalunya Ràdio.
Som 3Cats.
Ens movem.
Canviem.
I amb tu comencem.
Nova temporada de TV3 i Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
El restaurant Cannibal tornem al col·le
amb una classe de filosofia.
Sabies haver de saber.
I saber en llatí no només significa saber,
sinó que saber també significa tastar alguna cosa.
I amb nens, de veritat.
A mi m'agrada molt la frita.
El formatge també m'agrada bastant.
Quan ens agrada, alguns diuen que no podem tirar tant menjar.
També que és molt important comprar productes de proximitat.
Un restaurant Cannibal és un lloc on es troba moltes coses.
Un lloc on es troba moltes coses.
Un lloc on es troba moltes coses.
Un Cannibal a Berlín.
Diumenges d'una a dues del migdia amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan.
Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan.
Què més va aprendre vostè del Barça per aquella...
Màster d'entropologia de l'homo sapiens.
Aquest diumenge al vespre el retinòleg doctor Jordi Monés.
Aquest diumenge al vespre el retinòleg doctor Jordi Monés.
Jo els deia, això és com el virus del satanpió.
No sabrem si et farà un refredador o et matarà.
Després que siguis directiu, portis el temps i ja veurem com surts.
Després que siguis directiu, portis el temps i ja veurem com surts.
A Barça ha de guanyar sempre amb estir,
no posant tots els diners al camp però no embrutant la samarreta.
És impossible.
El divan amb Sílvia Coppolo, quinzena temporada.
El valor de la conversa.
Aquest diumenge a les 9 del vespre.
També a l'api web de Catalunya Ràdio.
El programa en català de referència
sobre emprenedors i transformació digital.
Et revoluciones amb nosaltres?
Dissabte a tot a l'api web i diumenge a les 10 de la nit
a l'antena de Catalunya Ràdio.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre.
Quan hi ha un mundial de motociclisme,
connectem amb bolivers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'api
i al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes la cursa de sprint i els diumenges la cursa tradicional.
Els caps de setmana amb Mundial de motociclisme.
Univers MotoGP.
Amb Daniel Aguilar.
Aquest cap de setmana, el gran premi de Sant Marino.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'api i al web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts de dos quarts d'una.
Bona nit.
Marta Ferrer, bon dia de nou.Bon dia, què tal?
Molt bé, i tu?Molt bé.
De seguida, penjarem a les xarxes.
Arroba Catalunya Ràdio.
Etiqueta Suplement Catalunya Ràdio.
Aquest primer episodi de l'eclipsi amb el Tomàs Puentes.
Una de les novetats d'aquesta temporada
és que alguns dels programes principals d'aquesta emissora
perden el perfil a les xarxes,
perquè tot ho vehiculem a través de Catalunya Ràdio i les etiquetes.
També us ho anem explicant aquest dia.
Passa amb el matí a Catalunya Ràdio,
passa amb la tarda a Catalunya Ràdio,
passa amb el suplement, passa amb el búnquer.
I així tal el trobem a Arroba Catalunya Ràdio.
Hi ha persones privilegiades, com és el David Clupés,
que de moment continuen tenint perfil.
De moment, de moment.
Però sí, hi ha una idea de universalització cap allà.
A veure, els arguments universals
continuen sent l'espai on la Marta Ferrer parla de pantalles,
però avui, excepcionalment, tenim el Clupés.
De seguida entendrem per què.
Marta, més enllà del Cuerpont Llamas,
després hi tenim temps i ho comentarem una mica.
Comencem amb aquesta història, avui.
Comencem un any molt il·lusionant,
i res m'agradaria més que fer feliços a tots els colers.
Podríem anar d'una manera per construir una nova època
i tornar a la propera.
La responsabilitat que significa portar aquesta camiseta.
Tota l'afició...
Aquest que sentim, primer a Xavi Hernández,
ara sentíem a Iniesta, protagonista,
juntament amb la resta de la plantilla i l'estafa del Barça,
de la segona meitat d'una docu sèrie,
de la Invidió Fútbol Club Barcelona,
una nova era,
que bàsicament ensenya, Marta,
les interioritats de l'última temporada del Barça.
Exacte, és una docu sèrie,
un contingut una mica diferent del que fem aquí normalment,
però jo soc molt, molt, molt coler,
aleshores tenia moltes ganes de veure això.
Això és una docu sèrie que fa un any
ja es va estrenar la primera part,
i era la part que cobria una mica
l'època convulsa del Barça d'aquests últims anys,
de la partida de Messi,
com en tots aquests anys en què el Barça queda supereliminat
de la Champions un cop i una altra,
l'època fosca del Barça,
i acabava amb l'últim tram de la temporada anterior,
que era la primera part del que seria l'era Xavi,
i acabava just amb l'arribada de Robert Lewandowski,
com el gran ídol promès
que havia de salvar-nos a tots de la misèria.
Aleshores, clar, et quedaves una mica allà,
coitos i interruptos,
ara arriba l'hobor i m'heu deixat aquí sense res,
llavors, poc després que el Barça guanyés la Lliga,
Ames em va anunciar que farien la segona part.
Clar, és la part guai.
És la part de la primera temporada sencera
de Xavi com a entrenador, Lewandowski,
Crist, en Cent Conde, tots aquests fitxatges nous,
i la primera temporada en què el Barça guanya alguna cosa,
després de mil milers d'anys...
Tampoc tant, Marta.
Bé, potser no, però ja m'entereu.
Jo tenia moltes ganes de veure-la, sobretot,
perquè és una docu sèrie que es basa en l'insight,
en veure l'interior del vestidor blaugrana,
que és una cosa que normalment no està al nostre abast.
Tu veus la roda de premsa de Xavi de postpartit,
la de prepartit, alguna declaració que fa algun jugador alguna vegada,
però no veus què passa en el vestidor.
I és una cosa que jo crec que qualsevol fan
de qualsevol equip de futbol vol veure,
que és aquesta cosa que es tenen de fer ara a la Lliga,
de sentir els entrenadors a la pausa de refresc,
que ara ja no es fa perquè ja no fa calor,
però aquestes coses d'apropar una mica més el públic
als equips i, en general, a la plantilla.
I llavors aquesta docu sèrie fa una mica això.
Què ha passat en aquesta segona temporada?
Que això no ho ha fet tant, pel meu gust.
És a dir, crec que en la primera temporada
sí que hi havia una intenció
de mostrar més aquesta arribada de Xavi,
de com canvia el vestidor,
de com fa aquestes xerrades èpiques per motivar-los,
com canvia tot aquest funcionament.
I aquí s'ha donat prioritat més.
Entrevistes amb la plantilla, que està molt bé,
perquè sempre és interessant veure Xavi parlar,
veure Òscar Hernández parlar,
Lewandowski, Gabi, Pedri,
que sobretot en aquesta temporada són molt més protagonistes.
Ja us dic, aquesta temporada el protagonista indiscutible és Xavi.
És una temporada pensada perquè et pugis la xavineta de cap,
i si tenies dubtes sobre la xavineta doncs que no el tinguis,
perquè realment fa que creguis una mica en el projecte,
ni que sigui, de Xavi.
Però jo sí que he trobat a faltar aquests moments com més íntims
que al final és el que vols veure, no?
Perquè surten periodistes, no?
S'han dit el Ricardo Orquemal, el Javier Romero,
també analitzant tota aquesta temporada.
Però jo vull veure què es cou a dins,
qui és amic d'aquí, si hi ha baralles, si no...
Això no t'ho acaben d'ensenyar.
Sí que t'ho ensenyen, per exemple...
El clubés ho sap.
Jo me l'he mirat en diagonal i a mi m'ha decebut bastant.
T'has avorrit.
Sí, estic totalment d'acord amb la Marta.
La primera part és millor,
perquè ofereix més imatges, més detalls de l'interior del vestidor,
i aquesta ha anat clarament a la baixa.
Per exemple, a mi m'agrada molt el moment
en què gestionen el discurs de Gavi,
que ha de rebre el premi a Golden Boy,
bé, hi explica...
Passa el document. És boníssim.
És molt bo, aquell moment.
Ho has dit? No, jo crec que...
No, no, tio...
Reysia, moltes gràcies i bona nit.
Bona nit.
En el final no diuen vist a Barça, no?
No.
Clar, aquesta és la primera part, això que comentava el clubés,
que Gavi va de viatge per recollir el Golden Boy,
la companya en Pedri, la companya en delegat del Barça,
i li estan explicant una mica què ha de dir en el discurs.
I Gavi diu, ho arriba a dir dues vegades,
s'ha sentit una mica malament, perquè el so és una mica així,
però al final, el punt de vista al Barça,
i tots diuen, no, no ho diguis, no cal, no, la veritat.
Per protocol no toca.
Aleshores, Gavi recull el Golden Boy i passa això.
En primer lugar, quiero agradecer a mi familia, a Ivanya,
a toda la gente de Masía,
que siempre han estado en los buenos y en los malos momentos.
Muchas gracias y viva el Barça.
És boníssim.
Fa gràcia. A mi em va fer molta gràcia, sí.
A més, ja coneixes una mica, si saps com és el Gavi,
ja te'l pots imaginar, jo tinc debilitat, reconec per ell,
a mi també m'agrada molt, per exemple, l'últim capítol de tots,
que és el que...
També és veritat que només hi ha quatre capítols,
tampoc tenen molt de temps per ensenyar-ho tot, tot, tot.
Però jo què sé, coses com, per exemple, el cas Negreira,
que potser no interessa tant el Barça que s'expliqui en profunditat,
ho passen una miqueta per sobre i dius,
home, aquí potser hi havia una mica més de xitxa per treure,
però sí que és veritat que, per exemple, l'últim capítol,
que és quan el Barça guanya la Lliga contra l'Espanyol,
en aquell moment èpic i així, això sí que ho explica una miqueta més,
que diu que a Quecia li havia dit que si marcava durant el partit
li regalaria un rellotge,
i aleshores es veu a la celebració que fa Balde quan marca,
que s'assenyala el canyell i va cap a Quecia
i com volem dir, em deus, un rellotge,
després explica que no l'hi ha comprat,
no sabem ara si li va arribar a comprar o no,
perquè Quecia ja no és aquí, però aquestes coses són les interessants.
Clupers, quins jugadors es porten bé aquí?
És a dir, qui són molt amics dins de la plantilla?
Home, ara estem en un moment...
En un moment en què la plantilla del Barça fa pinyà bastant unida.
Per què? Per un tema generacional.
Perquè hi ha molts jugadors de la mateixa edat.
Ja et pots imaginar que els Gabi,
Anso ja no hi és, però Gabi, Pedri,
la Minyamal, que, per exemple, s'ha ajuntat molt amb Balde,
que és més gran que ell, això que Balde és molt jove,
tots aquests jovenets fan molta pinyà,
i Araujo, que vindria a ser un dels veterans,
és que és molt jove, Araujo.
Però clar, aquesta joventut ha unit molt el vestidor,
i podríem dir que hi ha una pinyà bastant clara
amb els veterans, l'Evandoski, que va una mica per lliure,
De Jongs i companyia, Ter Stegen, no?
Hi ha un salt generacional entre aquests jugadors
i aquesta fornada de jugadors joves.
Però podríem dir que ara mateix hi ha un vestidor,
pel que m'expliquen, bastant unit.
I allò, rivalitats, o així com, per exemple,
deien que Ter Stegen i Messi no se suportaven?
Sí, però ara mateix, insisteixo,
pel que m'expliquen de dins del vestidor,
no seria un moment en què hi haguessin rivalitats...
O Alexi Aitana, que també diuen que tenen fred de peus, a vegades, o no?
Sí, però això passa normalment quan hi ha un jugador,
una jugadora molt, molt potent, i una altra que també ho vol ser.
Això passa.
Ara mateix al Barça no seria el cas.
Escolta'm, parlant de la mínia mal,
bé, escolta'm, com a resum, Marta,
l'hem de mirar o no l'hem de mirar, aquesta?
Jo crec que sí, perquè hi ha detallets,
com això del Gabi, com això que deia ara del Valde,
si ets coler i t'agrada, doncs fa gràcia de veure, realment.
El que passa és que...
Bueno, si van més tapurades...
La mint no arriba a sortir, oi?
Clar, la mint no arriba a sortir perquè no havia pujat al primer equip.
Clar, tampoc la Gundogan, evidentment, no l'hem vist arribar,
tot i que jo estic molt interessada en veure com ha estat a l'interior
l'arribada de Gundogan, perquè és un jugador que a mi, personalment,
m'agrada molt en tots els sentits.
Jo no sé si hi haurà tercera part,
però si n'hi ha serà interessant veure si hi ha imatges del tema la mínia mal,
i això us ho puc explicar.
Quan ell s'incorpora a la gira de pre-temporal als Estats Units,
com tots els jugadors que pugen al primer equip,
els hi fan una novetada.
I en el seu cas, el van fer pujar a una cadira i el van fer cantar.
I el nano cantava tan baixet, pobreta,
imagineu-vos, vestidor del Barça, tots allà...
Vinga, va, que canti.
I el nano intenta cantar, però canta tan baixet,
que li demanen més alt, més alt, més alt, més alt.
I bé, al final van acabar aplaudint.
I tinguin curiositat per veure si aquesta imatge sortirà, la nova era.
Enhorabona al Clopés i a tot l'equip del Tot Gira
pel fantàstic reportatge que van emetre ahir
a tot l'entorn de la mínia mal,
perquè se'n van anar al barri de Rocafonda, de Mataró,
amb un muntatge musical espectacular, també, del Roger Fontanol,
des d'aquí una abraçada.
Ens alegrem que torni tanta força el Roger, també, al Tot Gira.
I el podeu recuperar sencer, que a ràdio.cat barra Tot Gira, suposo.
Exacte, sí.
Però és que vull emetre'n un fragment,
perquè em va agradar molt, el vaig sentir ahir,
i crec...
la conversa que tens amb l'àvia de la mínia mal,
explicant tota la història familiar.
La fàtima.
Explica'ns una mica, perquè la situació dels pares de la mín no és fàcil, no?
No, no és fàcil.
Una família, un punt desestructurable,
els pares es van separar quan ell era molt petit,
ell va néixer a Esplugues, però ja de molt petits,
els pares es van traslladar al barri de Rocafonda, de Mataró,
que és on va aterrar l'àvia, l'àvia va marxar del Marroc,
del seu parís d'origen, l'àvia paterna,
els fills, i es va instal·lar en aquest barri de Mataró.
Aleshores, els pares, inicialment, viuen a Esplugues,
es traslladen al barri de Rocafonda,
se separen, la mare se'n va a viure a Granullers,
el petit lamin es queda inicialment
fent vida bàsicament amb la seva àvia, amb la fàtima,
que se'n tireu ara mateix,
i bé, una situació, diguem-ne,
una família, diguem-ne, amb un entorn complexe,
amb el lamin, pràcticament,
fent vida al carrer, al barri, pràcticament, tots els dies,
jugant a la pista de ciment del barri,
perquè heu de pensar que en aquest barri no tots els nens
s'han pogut permetre, i no es poden permetre el luxe,
de ser el club del barri, el club de futbol Rocafonda,
que és el més barat de tot Mataró, però tot i així,
hi ha molts nanos que no s'ho poden permetre,
perquè les seves famílies no tenen recursos,
i han de jugar al pati de ciment, que és on va començar el lamin.
Doncs, el reportatge se'n serà a catradi.cat barre a totgira,
però ara, tres minuts de la conversa del clubés amb la Fàtima,
l'àvia de la Mínia Amal,
i la persona amb qui ha crescut i ha criat,
també, aquest jove futbolista de només 16 anys del Barça.
I a la porta del Forn de Pà, m'he trobat la Fàtima.
Què tal, Fàtima?Bien.
Vostè és l'àvia de la Mínia Amal?Sí, me decía ella.
Però molt orgullosa, no?Sí, sí.
El seu nen?
Quants anys fa que viu aquí, al barri de Rocafonda?
Molts anys, eh?Sí, molts anys, sí.
I com es viu aquí, al barri? Com ha canviat?
I ara és millor o és pitjor?
Pero mira, ahora, vecinos antes, ninguno.
Ahora tiene muchos vecinos, fallón,
y ahora tiene dos o tres.
Ara el barri s'ha fet molt famós pel seu net?
Sí, cuando está en la mena aquí,
viene mucha gente que quiere hacer fotos.
En la casa tiene muchos fotos,
cuando está pequeño, cuando está chiquitito,
cuando ve la playa, cuando ve...
Mira, cuando tiene dos años, tres años, un año,
tiene muchas fotos.
I Fàtima, el seu net, l'Amil, ve molt, per aquí, al barri?
No.Ve poc?
No, molt poc.
Que viene, salía aquí arriba,
20 minutos, a uno llega, jugando poco el fútbol,
y viene a la casa.
Fútbol i a casa, amb la iaia?
Sí, a la iaia, si quiere cenar, quiere almorzar...
Li agrada molt com cuina vostè, oi?
Pues yo regozado.
Y por la mañana quiere huevos revueltos con una bocata.
A mí me voy a preparar almorzar.
Sí, a ella. ¿Qué quiere?
¿Qué quiere?
A ella, huevos revueltos.
Li agrada el fútbol, a vostè, Fàtima?
Sí.
Li agrada el fútbol? Mira els partits del Barça?
Sí, sí.
Quan veu el seu net jugar per la tele...
Está loca.
Sí?Sí.
¿Por qué?Porque están gritando.
Todo.
Però ho fa molt bé, és molt bo.
Sí, muy bueno, sí.
Bonísimo, bonito.
I fins on arribarà? ¿Vostè creu que serà com Leo Messi?
Sí.Sí.
Està convençuda.Sí, sí.
Porque tiene la cabeza.
No tiene el fútbol normal, no.
Tiene la casa grande.
Combra escalera.
Combra cosas para entrenar la casa.
Per entrenar dins la casa.Para entrenar la casa.
Todo aquí guardado, todo guardado.
I Fàtima, ha anat vostè al Camp Nou?
Sí, sí.
Li va agradar?
Yo voy todo sitio, todo sitio.
Fàtima, m'ha agradat molt conèixer-la.
I, sobretot, veure que és una àvia orgullosa.
Muchas gracias, muchas gracias.
Yo, la abuela, de 24 netos.
24?Uuuh!
Muchas gracias, de verdad, muchas gracias.
Porque yo sufro muchísimo.Home, clar.
Y vine sola y trae a mis hijos.
Pero trabaja desde el día de noche.
Yo cojo el piso, solamente con el pasaporte, el que era el piso.
No voy a coger el piso de gente sin pagarse nada.
Gracias a Dios ya está aquí, todo el mundo conozco.
Doncs, Fàtima, que vagi molt bé i molta sort.
Muchas gracias.
Gràcies a una jugada del nen, del bebé.
Ai, la Min, que boquets! Ai, la Min, com ens il·lusiones!
Ai, la Min, que parlarem de tu!
La Min Yamal ha fet la jugada des de la banda!
Tota electricitat, tot cor, tot passió, tot velocitat!
Ha col·locat la pilota!
La història de la Min Yamal,
retratada pel David Clopés amb aquesta conversa amb la Fàtima,
la seva àvia al barri de Rocafonda de Mataró,
el reportatge sencer al web de Catalunya Ràdio
i a les xarxes de tot gira.
És fantàstic, amb aquest art de més tot gira.
Sí, amb Mitchell.
En català, en català.
Més de mitja hora de conversa
i ell va voler que fos integradament en català.
Déu-n'hi-do.
Carai, tu...
Ara faré una pregunta que els gironins no la faré.
No la faré. Fes-la, fes-la.
Si vols, fes-la. Fes-la, fes-la.
No, perquè...
La faig? Si vols.
Creus que Mitchell un dia entrarà al Barça?
Abans potser entren al City.
Uh...
Ostres, Clupets, aquí te l'has jugat, eh?
Bé, són del mateix grup, no? Sí.
Si creix, si continua creixent, si va per aquesta línia,
per què no?
David Clupets, a quina hora de la entrevista amb Mitchell?
Escolta, li has preguntat?
Sí, li he preguntat.
Al Barça o al City, les dues? Les dues.
I què ha dit? Home, que ara és al Girona.
Espera't la entrevista. Home!
Mira, que ella es queda al Girona i que és feliç al Girona.
De fet, el va incomodar una mica la pregunta.
Bé, Clupets, has tornat en forma, gràcies.
Igual veus vosaltres, vinga, adeu.
Això són els arguments universals, avui també amb Úrsula Curbaró.
Ha aparecido el vehículo de Pedro en el pantalón de Foch.
Quemado.
Y en el maletero hemos encontrado un cadáver.
Creo que fue a Javi. ¿Tú es marido?
Me has querido joder, pero bien.
Ràpigament no se n'ha parlat del cuervo en llamas
aquesta última setmana.
Segur que parli del cuervo en llamas.
A veure què, sí o no?
Mira, jo he pensat molt sobre la sèrie,
també perquè com que no se n'ha parlat
dic que seré la primera, doncs vaig a pensar-hi molt, saps?
He arribat a una conclusió.
Llavors, la conclusió a la que jo arribo
té molts problemes, la sèrie ja d'entrada pel meu gust.
Però el problema principal del qual veuen tots els altres
és que jo crec que la sèrie no té clar per qui és.
Qui és el públic objectiu de la sèrie?
És a dir, el públic objectiu som nosaltres els catalans
que ja vam veure el crims i coneixem la història?
No, perquè és una estrena 190 països, això.
Doncs aleshores em sembla gairebé més greu.
Perquè si és una sèrie per gent que coneix el cas,
tu et pots permetre certes coses,
d'explicar certes coses en alguns moments,
de guardar-te en algunes altres quan creus que toca,
de resoldre el crim en un moment o en un altre.
Però si és una sèrie, objectivament, per gent que no sap...
per algú d'Islàndia que no sap qui és Rosa Paral
ni Albert López, jo crec que has de buscar-hi alguna cosa més.
I amb una història que és tan sucosa de per si,
perquè al final, evidentment és un cas gravíssim
perquè va morir una persona i van matar una persona
d'una manera molt greu i molt horrorosa,
és un cas que té molt morbo.
I a nosaltres, el crims, ens va encantar,
a part perquè és una obra mestra,
perquè té molt morbo.
I perquè als humans ens agrada això
del sexe, de l'amor, de les passions, de les traïcions,
ara me'n vaig amb aquest altre,
ara tu i jo ens compinxem per fer mal a una altra persona,
ara et clava una punyalada a l'esquena.
I el crim de la Guàrdia Urbana és això.
És gent canviant constantment la versió.
Dos acusats que s'acusen entre ells i primer ho diu una cosa.
I això no ho juguen gens.
Aleshores, quan tens un material que de base ja és tan ric
que l'única cosa que has de fer és passar-ho a un altre format,
que és la ficció, és que no has de tocar pràcticament res.
Rosa Paral, ja sé que potser queda una mica frívol això que estic dient,
però analitzant-ho allò fredament,
només estrictament com a guió de ficció.
Rosa Paral és un personatge boníssim.
És un personatge superric,
que és que no li has de tocar pràcticament res,
perquè ella sola ja és tot un personatge construït.
Crec que en aquesta sèrie,
i pel que ha anat explicant la Úrsula i els seus creadors,
volien fer una cosa com de donar-li una altra dimensió,
com d'explicar el perquè d'un crim
que en realitat la gràcia que se mantengui entre cometes
és que no té un perquè.
És a dir, no hi ha un motiu real pel crim.
Que se sapi que no el maten,
no és perquè han de cobrar una herència ni perquè hi hagi un seguretat,
no, o sigui, el maten perquè sí.
I en aquesta absurditat també hi ha molta riquesa.
Aleshores, amb tota aquesta comèdia i tot,
més un Quim Gutiérrez, que jo crec que, pobret meu,
no és que sigui mal actor, però és que no està ben agafat...
Jo crec que sí que fa un bon paper. Jo no me'l crec.
La posició del judici és la mateixa que tenia l'Albert López.
Però més enllà de copiar-li la física, no te'l creus,
perquè el veus com un bon noi.
Jo veig l'Albert i el veig a ell, o l'Albert, com li deien,
i no me'l crec.
Aleshores, de sabadora.
Jo crec que les interpretacions estan millor que el guió, segurament.
Segur, perquè l'Úrsula està molt bé.
Tot i que, el guió és bastant més pla del que hauria de tenir.
Gràcies, Marta. Apa, que vagi bé.
Vinga, diumenge que ve més.
Caprabo, la cistella que enamora, t'ofereix aquest espai.
Atenció, per rematar el cap de setmana,
si voleu guanyar una cistella Caprabo,
el primer que truqui ara mateix, el 9 3 2 0 7 4 7 4,
9 3 2 0 7 4 7 4,
s'emporta aquesta cistella Caprabo.
La primera trucada, 9 3 2 0 7 4 7 4. Ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Senyores i senyors, bon dia.
És que Catalunya Ràdio és més calent.
Serà els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Gràcies per ser-hi i per molts anys.
Comença el partit de la TTT.
40 anys descobrint, 40 anys informant,
40 anys entretenint, compartint, explicant, escoltant,
40 anys avançant i seguint caminant plegats
per arribar més lluny, perquè el futur ens espera.
Estrella d'am, galeta esbirva i factor energia.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Paraules sonores.
Revolucionàries.
Urgulloses.
Riguroses.
Radicals.
Compromeses.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Allà on sempre podràs tornar.
Nova temporada de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem.
I amb tu...
I ara entrem al búnquer.
I dobladora m'agradaria ser.
De nens.
D'aquestes coses.
De nen pobre.
I d'ambients no t'agradaries.
Has de començar.
Fa molta pena, aquest nen.
Què et passa, nen?
És que no estic bé.
Tinc molt mal de cap.
No em sento bé.
És maco.
El primer domingues i la neu rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També al podcast.
Però què passa?
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Un minut per arribar a la una.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge.
L'hem fet possible.
La coordinació d'informatius.
El suport del Carles Morales.
I tornem dissabte que ve.
Des de les 6 del matí fins que faci falta.
Aquesta tarda, enganxats al tot gira.
Demà dia de programació especial de Catalunya Ràdio.
Per tant, tot el que passi ho podeu seguir.
A Catalunya Ràdio.
I també a les xarxes.
Si voleu seguir les xarxes del suplement,
etiqueta suplementcatràdio.
Salut i ràdio a tothom. Que vagi bé.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.