Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
El cap d'any va inevitablement vinculat als bons propòsits.
Una pràctica que, en aquesta emissora, l'anyurat Joan Barril va practicar cada dia que s'enfrontava al micròfon.
Quan s'acosten aquestes dates, sempre m'envaeix un profund sentiment de nostàlgia,
de revisar l'any que deixem enrere, les coses que han sortit bé, les que no,
i de recordar les festes de Nadal i Reis de la Infantesa
i aquells nervis de nits en blanc tot esperant que la màgia dels regals fos generosa.
Acaba un any, un altre any, i ho fem a la ràdio, fent el que ens agrada, el suplement,
compartint l'esperit de cap de setmana amb un munt d'oients que ens feu sentir molt estimats
i que doneu sentit a tantes i tantes coses.
Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos, que tingueu molt ben any vosaltres també.
Tant de vol 2024 ens reservi més propòsits que despropòsits.
Avui el suplement. Oriol Marc, bon dia i bona hora.
Què tal? Molt bon dia.
Falles mai, Oriol, eh?
Home, a mi és que m'agrada molt venir aquí, ja ho saps.
Molt bé, molt bé. Nosaltres també que vinguis.
Cap de Política del Nació, tenim el Marc Molins també, vocat penalista, doctor en dret.
Hola, Marc, bon dia.
Molt bon dia.
Com estàs, Marc? Recuperat o no?
Absolutament recuperat.
Com es presenta aquesta nit?
Bé, bé. Molt, molt clàssica, molt tradicional, molt en família, molt com cada any.
O sigui, que bé, molt bé.
Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público. Bon dia i bon any.
Bon dia, bon any.
Què tal, Anna? Com estàs?
Bien, bien. Un poco acatarrada, jo sí, però leve, una cosa leve.
Nada que ver con los virus que andan por ahí estos días.
Com practica tothom, eh? O sigui, hi ha una passa descomunal, eh?
Sí, sí, sí. Però, bueno, aquí lo llevamos bien, en Madrid.
Esta vez me toca en Madrid.
Sí? Com es presenta avui la nit, Anna?
Nada. En familia, sin novedad. Sin novedad y comiendo mucho. Y bebiendo un poco también.
Es lo que toca.
I tu, Oriol?
Bé, amb un amic, el Sergi, aniré a casa seu a Mataró i destinarem la nit a mirar les campanades per TV3,
perquè som uns catalans exemplars, i demà el dedicarem a sortir a córrer per la platja de Mataró, a primera hora.
A primera hora, eh? A primera hora.
A tu t'agrada matinar el dia 1?
Sí, és que la nit del 31 només hi ha a perdre. Hi ha molta gent amb camisa negra i camisa vermella.
D'aquella satinada, saps? De gent que no es posa mai camisa, i trajo de qui no es posa mai trajo.
Sí, el que passa és que renunciar a sortir la nit del 31 no ho aprens fins que...
Home, has de ser gran ja.
Has de ser més gran.
Sí, has de passar el 25.
Bueno, i que has fet molts intents frustrats segurament, no?
Sí, perquè és que molta gent, gent que no és habitual, molt car, sobrepreu, garrafon, terrible.
Males experiències, sempre.
Tu has tingut males experiències, Anna, Marc, la nit de cap d'any?
Bueno, en realidad, siempre he celebrado en Lugo, y eso sí, salíamos muchísimo.
Pero no recuerdo ninguna mala experiencia, aparte del frío y de estar una vez...
Allí celebrábamos la noche, sobre todo en el Círculo de Bellas Artes, Lugo es una capital pequeña,
que es donde se hacía toda la fiesta, es un sitio muy grande.
Y recuerdo de salir a menos 14 grados con un traje de tirantes y descalza.
Eso sí, lo de los tacones siempre ha sido una mala experiencia para mí.
I tu, Marc?
Jo traigar tirants i tacons no, però sí que també he sortit molt.
La veritat és que ha sigut una nit d'aquestes nits memorables,
però s'ho escric al criteri de l'Oriol, és a dir, és una nit difícil, de moltíssima gent,
i en realitat les celebracions que estan marcades a l'agenda no acostumen a ser les millors, no?
Les celebracions aquelles mítiques que acabes recordant al cap del temps
acostumen a venir una mica així amb component d'atzar i de més.
Però sí, sí, sí que he sortit molt, fins que en un moment donat t'adones
que la celebració, almenys en el meu cas, està a casa, amb tranquil·litat,
d'una forma molt, molt, molt domèstica.
I no teníeu el dinar el dia 1, que és un dinar duríssim? Família àrdica?
Sí, nosaltres sí, nosaltres igual.
Vull dir, és que és un dinar en què veus en quin estat arriba cada component de la família, no?
I normalment la joventut hi arriba en un estat bastant...
És un dinar difícil d'afrontar quan ets jove.
És un dinar molt difícil.
Jo sé que no sorprendré a l'Oriol Marc, però per mi el dia 1 té unes pautes claríssimes,
a més que les recordo pràcticament des de la infantesa, és a dir, jo escolto el concert de Viena,
cada any, des del començament fins al final, i després...
Cap dubte.
Cap dubte.
I després fem el dinar, bueno, doncs un dinar més normal que una altra cosa, eh?
Però sí que també acostumem a fer-lo en família, doncs una mica celebrant aquest inici, aquest primer dinar tots junts de l'any nou.
Aquestes setmanes us hem tornat a posar deures.
Avui és 31 de desembre, dia de fer balanç de l'any, de fer els propòsits d'any nou, com dèiem,
i això és el que farem avui amb els nostres col·laboradors habituals de la tertúlia dels diumenges.
Us hem demanat un propòsit per l'any nou que segur que compliràs,
un propòsit per l'any nou difícil de complir però que hi posaràs voluntat,
un propòsit per l'any nou que arrossegues de fa temps i que no compleixes mai,
i un petit bon ostrac que és pensar el típic missatge que enviaràs per felicitar el 2024 els teus estimats.
Ho podeu fer des de casa si us ve de gust. A veure, Oriol, comença, va.
Aviam, comencem. A propòsit que compliré, segur, que és llegir més,
que això no és molt difícil perquè aquest any...
Jo llegeixo molt per feina, estic segur que a l'Anna li passa el mateix,
que reps molts llibres i has d'escriure d'aquests llibres,
però després per plaer costa moltíssim trobar els teus moments per llegir.
Arribes al final aquests llibres que has de...?
Sí, sí, és que no hi ha més.
Després, si has d'anar a entrevistar algú, al final,
si vols fer una bona entradeta i fer algun bon matís,
alguna bona pregunta o un bon reportatge sobre un llibre,
te l'has de llegir fins al final.
I això és un problema, perquè després arribes a casa
i l'únic que vols és escarxofar-te al sofà
i mirar la sèrie més cudre que trobis per poder dormir tranquil·lament.
Jo conec gent que ha presentat llibres...
Que no s'ha llegit.
Que no havia llegit. Presentat, eh?
Absolutes llegit del periodisme, segur, perquè, Déu n'hi do, fer això.
I això va vinculat a anar també una mica més de cultura,
a més fer una mica de cine.
Perquè aquest any, ara segurament no us sorprendreu,
l'audiència no us sorprendrà,
sí que he vist Barbie aquest any,
que és una pel·lícula espectacular.
I tant.
I després les altres dues pel·lis són pel·lis de filmoteca,
com són Fast and Furious 10 i John Wick 4.
que si fem un recompte d'explosions,
tiros i cotxes destrossats, potser arribem al 100.
Per tant, intentarem anar una mica més al cine
i anar-hi una mica més amb el nen.
Perquè aquest any hem fet l'Intent, el primer intent,
el Gael té 3 anys,
vam intentar anar a veure la pel·li de la Patrulla Catarina
i no va agradar.
Els 20 minuts estaven fora del cine perquè el soror,
la Foscor no li va acabar d'agradar.
Però sí que anar més al cinema amb el nen
i descobrir més contes per ell també,
perquè tu, Roger, que estem en una fase una mica similar,
jo vaig una mica més per davant, que és més gran,
jo no m'he sentit mai tan pare
com quan el nen em demana més vegades un conte concret.
I això és una meravella.
No s'acaba mai per això, eh?
I va per una fase aquest estiu,
i no menteixo que abans de fer la migdiada
i abans d'anar a dormir eren nou contes cada vegada.
Diferents.
I a part volia que els expliquis ràpid,
que això anava bé per economitzar el temps,
però al mateix temps et quedaves sense veu cada dia.
Després, aviam...
Un propòsit parlant nou difícil de complir,
però que hi posaràs voluntat.
Aquest és difícil de complir
i no és ben bé voluntat meva
perquè depèn de la UEFA, m'explico.
Hem demanat entrades amb quatre amics,
el Ferran Casas, l'Àlex Font i el Joan Serra,
per anar a veure un partit de l'Eurocopa.
Un partit de l'Eurocopa, un Croàcia-Hongria,
evidentment no tenim simpatia per cap dels dos,
però cau amb Sant Joan
i, per tant, és una possibilitat de fer una escapada futbolera
que ara fa molts anys que no en fem
i, sincerament, estaria molt bé que toqués.
Croàcia-Hongria, eh?
Sí, no me'l perdré, m'ho apunto ja.
I l'única gràcia serà veure el que a Madrid en directe si passa,
però poca cosa més.
Un propòsit per l'any nou que arrossegues de fa temps
i que segur que no compliràs?
És un propòsit que va associat a un atraco
que et faré ara mateix en directe,
que és, jo no he anat mai al Primavera Sound,
perquè a mi no m'agraden les aglomeracions,
però a mi m'agrada molt.
La música, ja ho sabeu,
no ho explico molt perquè a mi Catalunya ha arribat a la conclusió
que només sé parlar de política, però és mentida.
Sé parlar de tot menys de política, et diria,
amb criteri,
i, sincerament, aquest any jo crec que
podem fer una jo inventure, que diuen els anglesos,
i que m'envies al Primavera Sound, Roger.
O sigui, que t'acreditem com a col·laborador del suplement al Primavera Sound
i fer una contracrònica del Primavera.
Això mateix.
No li vull fotre el poix d'un cap cas a la Marta Ferrer,
que ho fan molt bé.
De fet, si això s'arriba a produir,
la Marta Ferrer passarà vergonya,
si vaig amb ella,
perquè això continua una mica misàntrop,
diríem en aquest ambient.
En aquesta casa, no només al suplement,
hi ha patades per acreditar-se pel Primavera Sound.
Ho sé, ho sé.
Però em sembla una idea brillant,
aleshores hi començarem a treballar perquè tenim temps de marge.
Venir aquí l'endemà i fer...
Oriol Mar, què has vist el Primavera?
En poques hores de son, eh?
Però, doncs, ho apuntem, això, ho apuntem.
L'únic problema que hi ha és que hi ha eleccions europees,
per aquelles dates, estarem a mitja campanya,
però jo estic seguríssim que els meus caps estaran comprensius.
Des d'aquí, feta la petició. Fantàstic.
Un petit bonus track, el missatge.
Mira, el missatge és que el personalitzo,
perquè a mi em fa molta ràbia la gent...
Aquests dies ja comença a passar,
sobretot fons de polítiques, eh?,
que et feliciten l'any amb alguna foto,
el típic a veure de Nadal, amb bones festes i no sé què,
que és una cosa molt impersonal.
Crec que la gent que t'aprecies, la gent que estimes,
es mereix missatges que tinguin un punt personalitzat,
amb alguna experiència comuna,
alguna cosa que has viscut aquest any amb algú,
doncs, com a mínim, com a mínim, com a mínim, fer-ho bé.
Vull dir que els meus amics sempre els envio un missatge
amb un punt sentimentaloide, però agraït.
I a mi m'agrada...
No has de rebrear a tots, ni molt menys,
i potser n'envio 15 al llarg de la nit, només.
Després de la gent que professionalment necessites felicitar-la,
ja ho fas en un altre círcle.
Anna, parla de vera, anem per tu.
Propòsit, què compliràs?
Escribir otro libro.
Carai, Anna, no pares, eh?
Ja, però si hace dos años que no escribo ninguno.
Novela també, aquesta vegada.
Por eso me lo he propuesto.
Novela o...?
No, bueno, un poco media.
Pero, a ver, tengo una idea, todavía no sé la editorial,
porque, bueno, tengo algunas ofertas,
pero tengo que centrarme un poco.
Y me he propuesto, ya llevo así desde antes del verano,
y me he propuesto que ahora en enero concreto todo
y me pongo para adelante con el tema que sí que tengo.
Que no es novela, pero bueno, a mí me gusta mucho escribir crónica
y que sea una cosa ligera y rápida y que sea digerible.
Así que por ahí iré, pero será realidad, será realidad.
Podem dir sobre què anirà o encara no?
No.
D'acord.
No puedo.
D'acord, d'acord.
A parte que tampoco lo tengo bien definido aún, eh?
O sea, tengo el tema, pero me falta concretar.
D'acord.
Doncs amb moltes ganes que et posis a escriure.
Ojalá guste.
Propòsit per l'any nou difícil de complir,
però que hi posaràs voluntat.
Pues es muy simple dormir más,
porque cada vez que me acuesto temprano
y me levanto a mi hora temprano también,
digo mira que bien me siento a dormir las horas necesarias
y tal y nunca lo hago.
O sea, que me lo propongo todos los años.
Sí que fa la sensació que l'Anna és una persona que dorm molt poc, no?
Jo la veig molt activa sempre.
Soy muy activa,
pero es verdad que hay veces que necesito dormir.
A veces más que comer.
Lo que pasa es que a lo mejor me puedo tirar un día
durmiendo 12 horas
y ya no lo vuelvo a hacer hasta...
Y eso está mal, porque así no recuperas nada.
No es eso lo que recomiendan los médicos.
Propòsit que arrossegues.
El pasar más tiempo de calidad.
O sea, menos trabajo, más casa, más amigos,
más vida social que no esté vinculada al trabajo,
porque yo vida social tengo mucha,
pero está toda vinculada sobre todo al trabajo.
Y profundizar más en las relaciones humanas y demás
que al final es lo que cuentas.
Es que este trabajo nuestro...
¿Qué os voy a contar?
Sí, sí.
¿Y el missatge canviarás esta nit?
Pues mira, me parece muy importante porque estos días,
hablando con amigas y hablando con la propia familia,
hay gente que tiene auténticas depresiones
por el tiempo navideño,
por lo que toca de juntarse con la familia,
familia de sangre y los líos personales que hay y demás.
Entonces, mi mensaje es que feliz 2024 con la familia que elijas.
O sea, la vida ya es dura per se.
Si encima nos vemos forzados,
muchas veces de forma inútil,
a mantener una relación estrecha
o a bajar la cabeza ante comportamientos
que son, por ser de nuestros propios familiares de sangre,
soportamos, me parece, o sea, inútil
y además muy destructivo.
Entonces, la familia, ¿qué elijas?
Que no necesariamente tiene que ser la familia de sangre.
Molt bé, Anna, fantàstic.
Marc Molinsa, toca.
Ostras, a mi ara em fa una mica de vergonya,
perquè els meus són molt més pintorescs.
Jo, escoltant-vos a vosaltres,
excepte el del Primavera Sound,
els faria tots meus, eh?
Però, mira, el primer, el propòsit,
que sí que espero complir,
ja us dic molt pintoresc,
m'agradaria l'any vinent fer un curs de cuina.
M'agrada molt cuinar en família.
I voldria sortir de la zona de confort,
perquè al final tinc les meves 10, 12, 15 variacions
i m'agradaria sobretot...
Ja ens agradaria molt 10, 12, 15 variacions.
Mare de Déu, Marc.
No, si comptes, entre dos, tres peixos,
un parell de carns, la pasta de sempre...
No, m'agradaria, insisteixo,
sortir de la zona de confort fent un curs
amb un background teòric potent.
O sigui, aquest és el primer propòsit.
A mi no m'agradaria trobar-me en un curs de cuina
amb Marc Molins,
perquè tinc l'encençament que deu ser un tio molt competitiu.
Sí, aquest punt no tinc, la veritat.
El típic tapador de Masterchef.
Exacte.
I qui és este senyor de Barcelona, pam, guanyador?
Amb el traje, amb el traje.
Ara hi ha molta gent, em sap molt greu dir-ho,
però que és l'últim programa de l'any,
el Roger m'ho permetrà,
que deu haver molta gent que es deu haver despistat
pensant en Marc Molins endavantal.
Sí, sí, sí.
I res a sota.
Exacte, exacte.
Propòsit que és difícil de complir, Marc.
M'agradaria, m'agradaria...
Tampoc ser molt pinturesc i molt pedestre,
però m'agradaria fer-me una llista potent
dels aniversaris,
de totes les persones que m'envolteu,
que m'envolten, perquè a mi personalment
em fa molta il·lusió quan em feliciten
i soc molt desastre amb el felicitar.
I és una d'aquelles coses
que estic constantment tot l'any pensant
ostres, a veure si l'any vinent m'hi poso
i em faig una llista potent
i cada dematí, quan em llevi,
el telèfon m'avisa
i puc fer un missatge personalitzat,
ad hoc.
Ja veieu el pinturesc i el pedestre que és,
però insisteixo,
o sigui que és una cosa que no descarto
esmerçar una certa energia
per concretar aquest propòsit.
Fantàstic.
M'encanta.
I un propòsit que arrossegues
i que saps que molt difícilment el podràs complir?
El gran propòsit de tants anys
vèncer la meva tecnofòbia.
O sigui, estic envoltat,
estem envoltats de tecnologies
i necessito tenir aquestes històries
de les plataformes,
sobretot en el món de la universitat,
que et permeten, en fi,
que avui en dia tothom es relaciona
a través de plataformes amb els alumnes,
però també, evidentment, a nivell laboral.
Em costa molt,
però em costa molt perquè em fa una certa por.
Em costa...
Tinc una espècie com de barrera natural,
m'agradaria fer un esforç actiu
per llançar-me
i per tirar-me de la moto
i entrar i intentar comunicar-me
com es comunica avui.
La gent normalment insisteixo
a través d'aquestes plataformes
que al meu entendre
incomuniquen més que una altra cosa,
però que comencen a ser imprescindibles
per poder establir uns vehicles
de relació estàndards.
I missatge canviaràs?
I el missatge aniria molt per aquesta via.
Estic molt instal·lat en una reflexió
que és que les noves tecnologies
en alguna mesura ens allunyen,
ens incomuniquen.
Seria un missatge d'un feliç 2024
molt relacionat
amb una certa vocació de retrocés
i tornar a comunicar de veritat,
com hem comunicat sempre,
evitant la barrera
que en alguna mesura
representen aquestes noves formes
de comunicació.
Doncs fantàstics els deures fets
a tots tres,
us ho agraeixo moltíssim
perquè aquest final d'any
us he posat una mica de deures
previs a la tertúlia.
Ho ha anat bé, eh?
Per ordenar una mica.
Sí, sí.
Bueno, i perquè
jo és un dia que a mesura
que s'apropa a l'hora de la nit
sí que fas balanç.
I tant que fas balanç.
Sí, sí, ja ho creo.
I molta nostàlgia també aquests dies.
Molta, la veritat.
Mucha.
I Roger,
quan es verbalitzen els propòsits,
adquireixen un rang especial,
una dimensió especial.
És a dir,
el risc que ens puguis preguntar
l'any vinent
si és que hi som
què és el que hem fet
et compromet, no?
Sí, sí.
I tu, Roger,
no en tens de propòsit, Roger?
I tant que en tinc.
Sí, sí.
És d'algún, no?
T'he de dir que encara
no hi he pensat gaire.
O que si t'has demanat a nosaltres
si t'has pensat el teu.
No t'hemos desnudado aquí.
Jo no he fet els deures encara.
No, jo sempre demano
salut i ràdio,
que és el que dóna vida
i el motor de tot plegat.
I passar estones
amb la gent que estimes,
que és una cosa
que per sort
he pogut practicar bastant.
Aleshores,
que això continuï funcionant
i rotllant.
I compartir estones de ràdio
amb vosaltres
perquè m'ho passo
fantàsticament bé.
De la mateixa manera
que el que passarà
aquests propers minuts
a l'antena de Catalunya Ràdio
és una cosa que
no teníem prevista
aquest cap de setmana
però és que
ha format part
de les últimes hores
d'oci
a casa meva.
A veure,
ara
ens situem al 2015.
La tribu de Catalunya Ràdio.
Crec que va ser
la tribu
o l'APM.
Ara tinc dubtes, eh?
El Xavi Cazorla,
company
d'aquesta casa
durant una pila d'anys,
fa una trucada
i passa això.
Hola, bona tarda.
Sí.
Miri,
truco de Catalunya Ràdio.
Sí, digues, digues.
Et truco de Catalunya Ràdio
per aviar com passarà
el Dia de Reis.
No hi ha ningú aquí.
No hi ha ningú?
No.
Però si estic parlant amb vostè, eh?
Eh?
Si parlo amb vostè.
No, no, a mi no.
Ah, no?
No.
I amb qui parlo, doncs?
Jo sóc el porter.
Ah, vostè és el porter.
Sí, sí.
Ah, vale, vale.
Per qui demanava?
Bueno, jo volia parlar
amb el senyor Josep Lluís.
Ah, no, no hi són, eh?
No hi són?
No, no.
Fa dies que no hi són, eh?
Fa dies que no hi són.
Ah, i que no sap on paren.
Vale, no, no.
No.
Igual que deixi algun recado.
No, i vostè on passarà
el Reis?
I jo?
Sí, com a porter.
A la porteria.
A la porteria?
Sí.
Vaja, molt bé.
Vostè és el que feia
els fitxatges, llavors,
del senyor Núñez?
Vostè és el que feia
els fitxatges del senyor Núñez?
No, no, no ho sé, no, no ho sé.
Que el senyor Núñez sempre deia
estos fitxajes los hace
a ser una portera de milificio, eh?
Bueno, bueno.
Déu ser vostè.
I això ho recado, eh?
Vale, gràcies.
Vale.
Adeu.
Soc el porter.
D'aquesta manera
responia Josep Lluís Núñez
la trucada del Xavi Cazorla
el 5 de gener del 2015
a Catalunya Ràdio
a l'APM de la tribu de Catalunya Ràdio.
Un document sonor
que és història de la ràdio
i és el document
amb què arrenca Núñez
la becusèrie de quatre capítols
que s'acaba d'estrenar a 3CAT.
Realment és addictiva.
L'he consumit
aquest cap de setmana compulsivament
i he dit, sisplau,
que el Jordi Call
que és el seu director
vingui a explicar-nos
com ha preparat tot això.
Moments com aquest.
Hem d'estar menjant allà
uns petits sanguis
i unes cerveses.
Com aquest altre?
El 93% d'aquí
va imposar aquest entrador
i ara vostès
es queixen d'aquest entrador
i jo
que no el vaig imposar
i que vaig acceptar la majoria
perquè la majoria
és el que mana amb el nostre club.
Soc el que el més respecte
perquè jo no em deixo perdre
per el nervi.
Aquí Núñez
defensava Cruyff
en un moment
en què
la relació encara no estava tan tensa
però l'equip no acabava de rotllar.
O moments tan mítics
com aquest altre.
Que cuando se llovía
las lluvias
quedaban malestados
se han puesto unos jambordins
Jordi Call
Bon dia
Bon dia
L'enhorabona
Gràcies
Perquè és una feinada brutal
periodística
de maroteca
i de tantíssimes veus
i testimonis
que ajuden
a fer-te una idea
d'un personatge
que és història contemporània
d'aquest país.
He de dir
que és una feina d'equip
i vull donar les gràcies
també aquí
a tot l'equip
que hi ha darrere
que han fet una feina
també brutal.
Però com està construït
tot plegat?
Com es construeix
el lideratge?
Totes les polèmiques
polítiques
econòmiques
socials
del Barça
al final
no sé
em sembla
com cada capítol
t'implica
que continuïs
a la tele
per veure
com es desenvolupa
el següent
no?
Aleshores
crec que està molt pensat
i no ho hem passat
fantàsticament bé.
Doncs moltes gràcies
en nom de tot l'equip
et donem les gràcies.
Escolta'm
per tu qui eres
Josep Lluís Núñez
en una paraula
que és com
comences tu el documental
o la docu sèrie
i hem de dir com...
Jo diria
ara m'enganxes
jo crec que és un home
que forma
no t'ho direm
en una paraula
però jo crec que és un home
que forma part
del poder
a Catalunya
durant molt temps
i segurament
és el segle XX
no?
Hi ha moltes veus
molt diferents
Joan Gaspar
Anton Parera
Josep Maria Casanovas
Antoni Bassa
Jordi Basté
Duart Boet
Coman
Bengal
Jordi Pujol
Va ser fàcil
convencer els tots plegats?
Stoikov
En general
va ser complicat
molts d'ells
molts d'ells
tenien dubtes
tenien dubtes
perquè
per què voleu
fer un documental
sobre Núñez?
Aquesta era la primera pregunta
que ens feia tothom
i per què ara?
I
en molts casos
va passar per un procés
de primer dir-nos que no
després dir-nos que sí
i en alguns casos
també ens va sorprendre
que ens diguessin que sí
per exemple
Jordi Pujol
ens va sorprendre
perquè feia temps
que no donava entrevistes
i a nosaltres
ens la va donar
ens esperàvem
que ens diria que no
A mi
m'hagués agradat sentir-hi
també
Joan Laporta
o Pep Guardiola
A mi també
Ho heu intentat
Ho hem intentat amb els dos
Sí
En el cas de Guardiola
jo crec que és un testimoni
que ens hauria agradat molt
jo admiro molt
el Pep Guardiola
i m'hagués agradat
que
algú com ell
m'expliqués
la seva experiència
amb Núñez
que va ser
bastants anys
primer
a la Masia
i després
com a jugador
però potser
no és un testimoni
que estigués tan proper
a Núñez
en canvi
en el cas de Laporta
primer com a president
actual del Barça
que crec que té moltes coses
a dir
sobre un president
que és el president
que ha estat més anys
al club
Núñez
n'oblidem
que va estar 22 anys
i ens hauria agradat
que hagués vingut
ho vam intentar
va semblar
que primer
que ens deia que sí
però al final
al final
va ser que no
Hi ha una relació
que és fascinant
i que abordeu moltíssim
al llarg d'aquests quatre capítols
que és la relació
Jordi Pujol
Josep Lluís Núñez
que encarnaven
coses absolutament diferents
però físicament
hi ha aquesta cosa
que en el fons
s'assemblen una mica
aquests dos lideratges
prolongats
durant més de dues dècades
i aquests lideratges
antagònics
que al final
estan condemnats
a entendre's
i fins i tot
potser s'acaben entenent
una mica
tot i que
Anton Parera
s'encarrega
durant molts capítols
de dir que
l'objectiu de Pujol
va ser
de fenestrar Núñez
durant bona part
del seu mandat
Sí, jo crec que
és una relació
que
va tenir molts alts i baixos
com molts matrimonis
i
és curiós perquè
és una de les coses
que quan
em parlo
amb molta gent
molta gent em diu
ostres
jo
ignorava
que hi havia aquesta relació
de
que eren adversaris
Pujol i Núñez
molta gent
no era conscient
que hi havia aquesta rivalitat
i realment
és una rivalitat
fruit
que són dos pols
de poder
una generalitat
l'altra
el Barça
el Barça
no oblidem
que és una de les grans
institucions
d'aquest país
i és
com un
carmel
que tothom
vol tenir
i Pujol
encara que no
fos el seu
principal objectiu
era com
una sabata
una pedra
a la sabata
tenia Núñez
allà
tinc la sensació
que
després de mirar
els quatre capítols
Jordi Pujol
tenia Lluís
Prenafeta
i Josep Lluís
Núñez
tenia en Tom Parera
sí
sí sí
eren
com els dos
els dos pols
els que els feien
la feina bruta
no?
sí
sí sí
no sé si la feina bruta
però
estic segur
que en Tom Parera
era
l'home
de confiança
de Núñez
i durant molt
temps
potser no tant
com en Tom Parera
perquè jo crec que
Pujol
trenca amb
Prenafeta
abans
però
Prenafeta
també era
l'home de confiança
de Pujol
durant molts anys
i després
sí
l'entrevista
que li fas
a Joan Gaspar
el document
de Joan Gaspar
retratant
Josep Lluís
Núñez
i recordant
alguns capítols
de la història
contemporània
del Barça
com et vas quedar
tu després
d'aquella entrevista
amb el Gaspar
doncs
la veritat és que
va ser una conversa
que
molt llarga
jo
no recordo
no recordo
quan va durar
però
jo crec que al voltant
de les 3-4 hores
vam estar
tot un bon matí
xerrant
i jo crec que ell
estava molt a gust
ell tenia moltes ganes
de
jo crec que
que ell s'estima
molt
el Núñez
i volia
volia parlar bé
de Núñez
Gaspar
i llavors
és un home
que t'explica
mil anècdotes
d'aquella etapa
i que desborda
molta sinceritat
en aquesta entrevista
es guarda moltes coses
bueno
molta gent em diu
que de Gaspar
que també
té una gran
capacitat inventiva
segur que sí
sí
però el capítol
lavabo
de la final
de Wembley
sí
o el
és que no vull
no vull
sí
mirem de no fer
spoilers
però
si hi ha molts capítols
el tema dels ploms
perdó
diré només
el tema dels ploms
jo allà
vaig fer un vot
del sofà
sí
3 dies abans
de la final
de Wembley
a TV3
a TV3
Lluís Canut
entrevista
Josep Lluís Núñez
3 dies abans
eh
1992
i passa això
passi el que passi
no em presentaré
a la redacció
no hi hauria cap cosa
que el fes canviar
l'únic que m'interessava
era
parlar amb la meva dona
i amb els meus fills
vostè senyor Núñez
és un moment emotiu
per vostè
perquè està
suposo que recordant
moltes etapes
de la seva vivència
com a president
del Futbol Club Barcelona
vostè
vol continuar parlant
o
sí
va
com pot ser
que 3 dies abans
d'un dia tan històric
com una final de Wembley
que finalment es va acabar guanyant
passi això
era un xoc d'egos
era un xoc d'egos
Núñez
jo crec que
un dels problemes
jo crec que això queda
ben explicat
a la sèrie
un dels problemes
que va tenir
durant bona part
del seu mandat
és que
li costava d'entendre
que en el món del futbol
tant els jugadors
com en el cas de Cruyff
alguns entrenadors
tinguessin
el carisma que tenien
i que
diguem-ne
eclipsessin
d'alguna manera
el seu lideratge
i
en aquest moment
determinat
de la història
ja
deuria fer
nosaltres
revisant
l'arxiu
hem vist que
la temporada
de Wembley
ja durant la temporada
hi va haver-hi
diferents capítols
en els que
Núñez i
Cruyff
van xocar
i van xocar
per una qüestió
que tant l'un com l'altre
volien
volien controlar
el club
volien controlar
les seves parcel·les
i es trepitjaven
l'un a l'altre
i allà
es produeix
és un moment
en què
Núñez
d'alguna manera
vol donar
un cop de puny
sobre la taula
i vol dir
aquí estic jo
i vull ser
el protagonista
m'agrada molt
hi ha un capítol
que el tituleu
l'home que volia
ser estimat
i feu un retrat
del personatge
de Núñez
com
molta gent
el descriu
com una persona
complexada
sí
a veure
per entendre això
jo crec que
ens hem de remuntar
a
qui era Núñez
abans d'arribar
a la presidència
del Barça
Núñez
recordem
que
és un
gran empresari
és un home
que
forma
un gran imperi
Núñez
i Navarro
i que
el forma
gràcies a
construir
en moltes
cantonades
de Barcelona
en les que
moltes d'elles
hi havia
edificis
modernistes
edificis
construïts
per arquitectes
de renom
i
jo crec que
ella aprofita
un buit legal
que hi ha en aquell moment
la llei li permet
i
comença a construir
i a tirar a terra
amb molts d'aquests edificis
i això provoca
que
un cert rebuig social
que sobretot
s'incrementa
quan arriba
la transició
i en els primers anys
de democràcia
que hi ha molta gent
que
que
que es manifesta
col·lectius
que
que rebutgen
fins i tot
els mateixos
arquitectes
a les revistes
d'arquitectura
de l'època
hem trobat
que els arquitectes
es posicionen
en contra
del
del Núñez
constructor
no?
Jo crec que
ell
quan arriba
al Barça
necessita
d'alguna manera
reivindicar-se
socialment
i
jo crec que d'aquí
ve una mica
aquest acomplexament
que també
evidentment
anys més tard
li passa amb Cruyff
que
és un carisme
molt gran
que
que l'eclipsa
o sigui
és com una mica
l'antagonista
de
de
de Núñez
no?
La història
de desamor
amb Cruyff
acaba així
Per no caure
en cap error
li vaig dir
amb el Cruyff
amb el Joan
el Virajoan
convoca
parla amb tots els directius
avisa'm el Cruyff
que l'any que ve
no serà
Entredo a Barcelona
però
prepara't
perquè
tindràs molts problemes
crec que va ser
caòtic
insults
amenaces
hasta contra
els difunts
Bé
vull sentir
l'Oriol Marc
l'Anna
Pardo de Vera
i el Marc Molins
amb el Jordi Call
perquè
és un document
que si no l'he vist
us el recomano moltíssim
aquesta docu-sèrie
de 3CAT
la trobareu
disponible
quan vulgueu
i
per consumir
ràpidament
o
o
pautadament
quan no es vingui de gust
Oriol
jo encara no l'he vist
i evidentment
el miraré
perquè consumeixo
convulsivament
qualsevol cosa
que està vinculada
amb el Barça
i més si té un punt
quasi diria
històric
de recent
i jo quan era petit
ara hi pensava
jo no concebia
un món
sense
Josep Lluís Núñez
a la presidència
del Barça
i sense Jordi Pujol
a la presidència
de la Generalitat
pensava
això no passarà mai
en el cas de Pujol
ja
li tinc més simpatia
diríem
per qüestions
quasi familiars
et diria
però
en el cas de Núñez
quan et vas fent gran
i vas parlant
amb amics
que són més grans
i que han vist
més futbol que tu
entens les dues dimensions
del personatge
la dimensió
aquesta
un punt patrimonialista
del club
i de
intentar treure pit
sempre
de la bona gestió
econòmica
segurament
perquè era l'únic àmbit
en el qual podia
sobressortir
respecte als genis
futbolístics
i crec que
és un home
com a home
de negocis
devia tenir
una concepció
més quadriculada
del món
que no pas
el que passa al camp
i a les banquetes
les banquetes
hi ha un component
importantíssim
de l'atzar
i en els jugadors
un punt de carisma
inigualable
i en el cas de Cruyff
que tenia les dues vessants
la vessant de futbolista
històric del club
de reflutar-lo
durant el franquisme
guanyant una lliga
que feia anys i panys
que no es guanyava
i després
assumint
la direcció
esportiva del Barça
en un moment
en què feia anys i panys
que no es guanyava res
i que sobretot
no transcendia res
la idea
Cruyff ha transcendit
molt més que Núñez
al món del futbol
Núñez no és ningú
si tu li preguntes
a un aficionat
de qualsevol club
d'Anglaterra
o qualsevol club europeu
amb una mitjana trajectòria
li preguntes per Núñez
i dirà
mira potser és
aquell senyor
Baixet
que va ser president
del Barça un temps
el mini l'endecari
de les Rambles
que li deia
José María García
en els seus principis
i en canvi
si parles de Cruyff
doncs home
és una absoluta llegenda
i en aquesta dicotomia
crec que es mou
el personatge
i crec que hi ha una
si no recordo malament
segur que surt
el documental
aquella frase
que un dia
li trasllada a Cruyff
a Joan Gaspar
i a José Luis Núñez
que és
vosaltres dos
no teníeu ni puta idea
en una discussió
no aquesta frase
no l'hem inclut
això surt
en algunes cròniques periodístiques
hi ha un llibre fantàstic
d'Antoni Bassas
de quan era inalàmbric
de la transmissió
del Puyol
del Puyol
que explica
interioritats del Dream Team
crec que és una figura
irrepetible
crec que també
cada vegada
que es parla públicament d'ell
també s'ha de posar l'accent
en el fet que és un senyor
que era un delinqüent
en la mesura que ha estat
va acabar condemnat
i l'ha presó
i crec que a més
m'ha agradat molt
quan ho deies tu
que resumeix una mica
el segle XX
diríem
és un personatge
que només podia haver passat
el segle XX
ara és impossible
o sigui ara
costaria molt
que s'edifiqués
on es va edificar
quan Noñez de Navarro
va créixer
costaria molt
trobar també presidents
tan brutalment intervencionistes
en algunes coses
i moltes vegades
jo li ho dic
segur
escollir-ho amb l'actualitat
perquè
hi va haver un moment
que el futbol
no era tant
un negoci
estructurat
com ara
que té un component global
el Barça es podia arribar
a portar
com una empresa familiar
i per tant
al catalán de les empreses familiars
hi ha un patriarca
Núñez
aspirava a ser un patriarca
ara
que Joan Laporta
precisament
s'ha edificat
com a figura
ho era en el seu moment
com a oposició
amb l'alafant blau
una persona contrària
als valors
del que coneixeríem
com a Núñisme
o Núñisme sociològic
que encarnava
en Sandro Rossell
o Josep Maria Bartomeu
amb tots els seus defectes
i cap de les seves virtuts
per cert
doncs Joan Laporta
ara
crec
que vist des de fora
en alguns moments
tira una mica
de manual
de Núñisme
sense ser-ho
ell projectant-se
com a nèmesí
del que seria
el Núñisme
s'emocionen molt
tots dos últimament
aquí anava
aquest punt
populista
la paraula populista
no és un insult
en cap cas
és una manera de governar
i una manera de projectar-se
també
però hi ha un punt
que com més gran
es fa Joan Laporta
més recorda
en algunes esferes públiques
i també de gestió
perquè al final
el Barça és un club
que té mil milions
de pressupost
i funciona pràcticament
com una empresa familiar
que això potser
algun dia
n'hauríem de parlar
amb deteniment
però sí que
hi ha com un pòsit
del Núñisme
que va mutant
mutant
ha emanat
de manera evident
en els temps
de Sant Rossell
i de Josep Maria Bartomeu
i que
fins i tot Joan Laporta
en té uns tics
i crec que això
com a club
és molt interessant
aquesta figura
Anna, Marc
i tornem al tòrdia
Poco més
tengo que decir
de lo que ha dicho Oriol
imagínate
lo que yo he aprendido
ahora
con todo lo que ha dicho
porque yo en tema de fútbol
es verdad
que no controlo nada
pero sí conozco
la trascendencia
de todos estos personajes
que fueron mucho más
que presidentes
de un club de fútbol
intervinieron en política
intervinieron en economía
y luego no solo
no solo a nivel
corrupción o no
que eso ya se ha ido juzgando
sino a todos los niveles
y yo creo que estos
estos personajes
ya no existen
de la misma forma
quiero decir ya
primero porque existe
un cuestionamiento
mucho mayor
no sé si es porque
en la sociedad
están instalados
unos valores
que antes
en torno a estos
personajes mesiánicos
no existían
pero creo que
por lo menos
si se denuncia más
y si es más complicado
llegar a acumular
el poder
que personajes
como Núñez
acumularon
pero en todo caso
sí creo que
además personalmente
no he visto el documental
pero he visto trozos
me parece interesantísimo
porque creo que además
tiene una dimensión humana
muy interesante
por lo que he visto
de una persona
que realmente
a veces
trasladaba
inseguridad
y trasladaba
pues ese afán
de acumular poder
para suplir
otras carencias
trasladaba
esa imagen
que yo no sé
si es cierta
porque lo veré
cuando vea
el documental
de Entre la Conclusión
pero me daba
esa sensación
de que era un hombre
inseguro
por las razones
que fueran
que trataba
de compensar
todo eso
acumulando poder
influyendo
en todo lo más
y por supuesto
dinero
y todo lo más
que pudiera
en todo lo que tenía alrededor
incluida
por supuesto
la política
Marc
Sí, jo
el llegat
del president Núñez
crec que es pot
es pot començar
ja no tan a entendre
però sí a valorar
precisament
passats uns anys
és a dir
per mi
hi ha dos grans factors
en primer lloc
evidentment
la qüestió esportiva
jo crec que ell
és el que marca
s'estableix els fonaments
del Barça
tal com l'entenem
avui en dia
és a dir
ell porta Cruyff
que és la gran inflexió
en la forma
d'entendre el futbol
al FC Barcelona
perquè de Cruyff
ve Guardiola
i de Guardiola
ve el Guardiolisme
és a dir
però ell és qui porta
ell és qui fa
aquella aposta
arriscada
en aquell moment
perquè Cruyff
no tenia una trajectòria
com a entrenador
sí la tenia
evidentment
com a jugador
però insisteixo
des d'una perspectiva esportiva
ell és qui marca
una inflexió
molt potent
en la forma
d'entendre
el futbol
a Can Barça
i per mi
hi ha un segon factor
que és el que
jo soc un gran
nunyista
tot i que crec
que l'entitat
sempre
ha tingut
o ha acostumat
a tenir
el president
que necessitava
en cada moment
i entengui
el que va representar
l'alafant blau
i la presidència
la porta
però
Núñez
també va ser
una forma singular
d'entendre
en aquest cas
la gestió del club
perquè ell va fer
una aposta claríssima
pel rigor pressupostari
i jo recordo
aquestes grans frases
en aquells moments
recordo quan discutíem
sobre si havia de venir
o no havia de venir Rui Costa
que era el gran jugador
en aquell moment
i ell deia
hi ha uns preus
i jo no penso
pagar més
del que sigui
estrictament imprescindible
aquest rigor pressupostari
que hem vist
plantejat d'una forma
tan antagònica
amb el món del futbol
on sempre hi ha hagut
les mànigues amples
i els grans pressupostos
les grans desviacions
crec que ell va marcar
un punt en aquest sentit
i que va generar
aquesta confluència
és a dir
el rigor econòmic
amb la inflexió esportiva
va donar lloc
a pesar d'aquell
formalment
només presideix
una de les 5 Champions
que té el Barça
doncs dona lloc
a aquest gran període
que va venir
posteriorment
el suplement
amb el Marc Molins
l'Anna Pardo de Vera
l'Oriol Marqui
i el Jordi Call
recordant la figura
de Núñez
que trobareu
a la de Cosserí
de Trescat
fem aquesta oferta
a la ciutat
aquesta casa
de la ciutat
aquesta ciutat olímpica
aquesta ciutat
que porta el nom
del nostre club
o nosaltres portem
el nom
de la ciutat
aquesta ciutat
que porta el nom
del nostre club
no s'ha de fer
la portera de mi casa
fitxar a un jugador
per 2.000 milions
de pesetes
també
algun d'art
cap a l'Espanyol
l'altre dia
van reptar un nen
i va sortir
amb la samarreta
del Barça
per exemple
i
ara entrarem
amb el capítol
Isenda
ara hem d'inaugurar
una placa
Pablo Ornáque
un home
que és curiós
un fan de l'Espanyol
però és una gran persona
ara el Isenda
el dia que venien
a fer el registro
havien tres membres
d'Hacienda
que hicieron el registro
que manifestaron
que habían comprado
pisos en un llibre de barro
el registro
de Seteinsa
no, no, no
el dia del registro
havien tres persones
que me saludaron
i me dijeron
que eran clientes
de l'Espanyol
és una cuestión
meramente anecdótica
hombre, es importante
señoría
saber que hay tres personas
en un registro
que también eran
clientes de l'Espanyol
és un dato muy importante
aquest document
és del judici
per què se ho va
condemnar
Josep Lluís Núñez?
per soborn
per soborn
perquè
primer em sembla
que se'l va
condemnar
sis anys
de presó
i després
el Suprem
va rebaixar
la pena
dos anys
suposadament
per haver
bueno
suposadament
no
la sentència
ho diu
per haver
afavorit
uns inspectors
d'Hisenda
amb uns
pisos
que van
o
que van
comprar
a un preu
guirrisori
a canvi
d'unes
inspeccions
d'Hisenda
que no es van
fer
o que
van sobreseir
o el que sigui
va arribar a entrar a la presó
no?
va arribar a entrar a la presó
crec que hi va estar uns 40 dies
aproximadament
molt poc
hi ha aquella imatge
que recordem
també és veritat que
la pena que li van posar
és
un poc més de dos anys
que és quasi el mínim
per entrar a la presó
llavors
però sí
hi va estar molt poc temps
i
després
una cosa que
va voltant
i tornant una mica
aquesta relació
Núñez-Pujol
i també
l'Anton Parera
s'encarrega molt
de donar aquest missatge
i és que
durant aquests 23 anys
de presidència
hi va haver molts moviments
per part de
Convergència
o sigui
tinc l'encenari
que l'Anton Parera
està obsessionat
amb que Convergència
l'intentava fer
contínuament
el llit
a Núñez
Sí
jo crec que
ell mateix
el mateix
Parera
en el documental
diu que és
conspiranoic
llavors
jo crec que
de les
conspiracions
que ell explica
en el documental
pot ser que n'hi hagi
algunes
que siguin certes
i pot ser
d'altres
que siguin això
conspiracions
sí que és cert
que
evidentment
doncs
el poder
vol poder
i en aquest
sentit
jo crec que
doncs
Convergència
va intentar jugar
les seves cartes
però
també és cert
jo què sé
per exemple
quan es parla
en el motí
de l'esperia
que
hi havia una mà negra
bueno
no
no està
no sé
no sé
no sé
fins a quin punt
aquesta mà negra
va intentar
treure el
Núñez
del poder
em sembla
una maniobra
una mica
matosera
un parell
de documents més
jo tinc socis
que estan a l'atur
que tenen dificultats
per poder pagar
el carnet d'identitat
i acabem amb aquest
quan un jugador
de Sitxa
fitxa per Barcelona
i els pares
avui és el dia més feliç
doncs naturalment
això és un avantatge
i una gran alegria
el fet que
un jugador avui
és un dia dels més feliços
de la seva vida
per tant
moltes gràcies
benvingut
i
i bueno
ja sé quan hem morit
Núñez
una docu-seria
que trobareu
a 3CAT
n'hem parlat
amb el seu director
el Jordi Call
quanta és de feina
ha portat això?
més o menys
al voltant d'un any
que hi vam començar
a treballar
bona part de l'equip
uns set mesos
i
i que es va començar
diguem-ne
a plantejar
molt temps abans
això va ser una idea
que va venir
de Bacus
de la productora
i
i
i fins que no
es va començar
a treballar
doncs
vam començar
al voltant del mes de maig
o una cosa així
felicitats
enhorabona
i bona en Jordi
gràcies
moltes gràcies
fem una pausa
i tornem amb l'Oriol Marc
el Marc Molins
i l'Anna
a part de Dévera
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
s'ha de fer el que dius
per festes
ens uneixen
dues tradicions
un bon pollastre
i anar al teatre
el teatre
ens uneix
entra a triateatre.cat
i regala emocions
Coco Comín
presenta Oliver Twist
l'espectacle ideal
per a gaudir en família
aquestes festes
una nova producció
en català
que recrea
la història
i mortal
dedica'ns
a través
d'una captivadora
posada
en escen
amb inoblidables
números musicals
una obra emotiva
i divertida
que atrapa
petits i grans
des del primer instant
només fins al 7 de gener
Entrades a teatrecopolarenes.com
Amater
que s'estima el que fa
que ho fa per plaer
a la Filmoteca
estimem el cinema
i el 2024
celebrem el centenari
del cinema Amater a Catalunya
i compartim el plaer
de la millor programació
Renoir
Hitchcock
Verdà
Belatar
Brando
Mastroian
i Villaronga
i molt més
el 2024
a la Filmoteca
Entrades i abonaments
a filmoteca.cat
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Vols una bona idea
per demanar aquest Nadal
als Reis pels nens?
Entra al web
del campus del Barça
campusfcbarcelona.com
i reserva la plaça
pel proper estiu 2024
Campus Mics i Femení
al juliol
Res els farà més feliços
Quan fa que no sents
coses extraordinàries?
Aquest Nadal
submergeix-te
en una experiència
virtual única
Sigues protagonista
d'una gran aventura
en l'univers super3
Il·lusions
del 5 de desembre
al 7 de gener
a la Fira de Nadal
del Port de Barcelona
Van tocar
quatre dies
al Celeste
vaig descobrir
que tenien una força
Dèiem que era
un sol sordenat
o un sol
que feia soltar
la gent
Vam ser
la música de fons
d'una alegria
col·lectiva
Estem celebrant
50 anys
del grup
I estem preparant
un Palau Sant Jordi
No!
Nit sense ficció
Sempre d'arma
a TV3
dimarts a la nit
I després
concert amb motiu
dels 50 anys
de la companyia elèctrica
d'arma
El suplement
Dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins a l'hora de dinar
Amb Roger escapa
Passen quatre minuts
de tres quarts
de deu del matí
Som al suplement
Som a Catalunya Ràdio
amb l'Oriol Marc
l'Anna Pardo de Vera
el Marc Molins
Un any que tanquem
de seguida
a partir de les deu
rebrem en aquest estudi
l'Ella Clemente
i l'Arnau Maimó
són els encarregats
de fer el resum
de l'any 2023
amb algunes
de les notícies
més destacades
farem una mica de balanç
però abans vull demanar
als nostres col·laboradors
que informativament
aquest 2024
cap on creieu que anirà
per exemple
Oriol
a la política catalana
podríem tenir eleccions
a Catalunya
al Parlament
Si hi ha eleccions
seran en un avançament tècnic
les eleccions
teòricament
han de ser al febrer
de l'any 2025
si se celebren
a final d'any
pràcticament
no es pot ni considerar
que sigui un avançament
seria un avançament tècnic
una mica el que ha passat
a Galícia
per exemple
que això l'han usat molt millor
o el que pot arribar
a passar al País Basc
i jo aquest any
tots els focus
els tinc posats
en el retorn
de Carles Puigdemont
si es pot produir
arran de l'aplicació
de la llei d'amnistia
que és una aplicació
que no
potser no és tan automàtica
com els seus impulsors
esperen
o fins i tot
crec que els seus impulsors
saben que potser
no és tan automàtica
com s'ha pogut
arribar a vendre
també en el redactat
de la llei
que la llei ve a dir
que no hi ha cap impediment
judicial
que pugui evitar
que s'apliqui aquesta llei
però tothom sap
que entre
decisions que pugui arribar
a prendre
el Tribunal Suprem
sobre les persones
que ja estan condemnades
a qüestions prejudicials
que es puguin elevar
a Europa
pronunciaments polítics diversos
també tenint en compte
que hi ha eleccions
europees
i que el PP
ha convertit l'amnistia
en una batalla
també a Europa
jo crec que tots els focus
estan posats aquí
i crec que si veiem
Carles Puigdemont
tornant com un home lliure
a la frontera administrativa
que hi ha entre
França i Espanya
crec que és un d'aquells moviments
que poden sacsejar
tot el tauler
fent servir un tòpic
però és que
és que és així
si l'amnistia té una cara
aquesta cara
és Carles Puigdemont
encara que Esquerra
hagi fet esforços
per aconseguir-la
el retorn de Carles Puigdemont
és el resum
la metàfora
la sublimació
de què ha passat
amb l'independentisme
els últims anys
i llavors hi haurà
la gran pregunta
que a mi la pregunta
que m'agrada més d'aquest any
més enllà
de si hi haurà
eleccions catalanes o no
és qui liderarà
l'independentisme
en aquestes eleccions
crec que la gran pregunta
és aquesta
la gran pregunta
és si Carles Puigdemont
com vol la direcció de Junts
es presentarà
en aquestes eleccions
la gran pregunta
també si Oriol Junqueras
aixecarà el dit
per prendre-li lloc
o prendre-li la cadira
dit de manera molt col·loquial
a Pere Aragonès
o si Pere Aragonès
com així vol
vol optar
a un segon mandat
que segurament
se'l mereixeria
si més no optari
en la mesura que
porta uns anys
president de la Generalitat
i després saber també
crec que és una
de les incògnites
que són més incògnites
de l'any
en cas que hi hagi eleccions
que és per quan guanyarà
les eleccions
Salvador Illa
Anna Pardó de Vera
jo crec que
la política catalana
és la que ha condicionat
la política
de este any
des de la inesperada victòria
o victòria parlamentària
obviamente
del president del gobierno
o sea
nadie se esperava
esos resultados
en el 23J
nadie esperava
que Pedro Sánchez
pudiera sumar
para revalidar
la presidencia
del gobierno
y en esto
evidentemente
la política catalana
y territorial
es fundamental
yo destacaría eso
cómo la ha pasado
a primer plano
para la gestión
de esta legislatura
la política territorial
y espero que
así sea
y que se resuelvan temas
como por ejemplo
la financiación autonómica
que creo que va a ser
el tema
de este
de por lo menos
de este 2004
más allá de las
de las elecciones
porque ahí hay muchos intereses
y Feijó va a haber
sí, y muchos equilibrios
que habrá de hacer
Pedro Sánchez
claro, y Feijó va a haber
además como muchos
de sus varones
optaran por
por arrimarse al gobierno
para obtener
el cupo
que al final
su parte
digamos
que al final
es lo que les da
los votos
en sus territorios
y esto va a ser
equilibrios muy complicados
subrayaría eso
la victoria inesperada
de Pedro Sánchez
con el componente
territorial
catalán
particularmente
y de Puigdemont
que creo que es
la figura del año
sin ninguna duda
Marc Molins
Per mi
hi ha dues idees
la primera
seria
desinflamació
i la segona
redefinició
desinflamació
perquè penso
que l'any vinent
més que pensar
per mi
és un anhel
hem d'acabar
aquest procés
de desinflamació
que hem començat
i l'hauríem
d'anar
extenent
a altres àmbits
és a dir
jo crec que hi ha
massa crispació
a nivell polític
en general
l'eventual
possible
i esperada
imprescindible
renovació
del Consell General
del Poder Judicial
sembla que agafa
ja una línia
de sortida
espero que sigui així
però en general
l'hauríem d'atendir
aquesta desinflamació
és a dir
no sé si és
amb el retorn
sense el retorn
o amb un retorn
endiferit
no sé exactament
quina és la via
però
és imprescindible
que tornem a instal·lar-nos
en un àmbit
de concòrdia
de diàleg
perquè l'escenari
20-24
per mi
és de profundes
redefinicions
jo crec que
hi ha sobre la taula
com he plantejado
l'Anna
grans qüestions
com són
el finançament
autonòmic
s'ha d'estudiar
s'ha de tornar
a valorar
però hi ha
grans reptes
també a nivell
climàtic
és a dir
en algunes parts
de la península
l'aigua abunda
nosaltres a Catalunya
estem en una situació
de tremenda sequera
és a dir
crec que hi ha
reptes
molt importants
que exigeixen
grans consensos
que només es podran
concretar
si aquest procés
de desinflamació
que tinc la sensació
que hem començat
s'acaba culminant
amb èxit
més diàleg
més concòrdia
més construcció
i menys crispació
que això és el que
és el que ens fa falta
en aquest sentit
a tots plegats
d'aprovar-se
o de tirar
endavant
l'amnistia
tenim alguna mena
de calendari
de com ha d'anar això
en teoria
si no recordo malament
quan el març
o finals de febrer
i principis de març
l'amnistia
està aprovada
per majoria absoluta
al Congrés
dels Diputats
el que passa
és que com que el PP
té majoria absoluta
al Senat
aquesta llei
passa pel Senat
el Senat es tombarà
i després ha de tornar
al Congrés
per tant
el tràmit
és una mica més llarg
i llavors
a nivell d'aplicació
és veritat
que els tribunals
poden actuar
això el Marc
ho sap molt millor
poden actuar
d'ofici
ja hi ha judicis
que s'estan suspenent
amb virtut
del debat
i tramitació
de la llei d'amnistia
i després
cadascun
dels encausats
a través dels seus advocats
ha demanat als tribunals
el decaïment
de la causa
el tema està
en el que deia una mica abans
fins a quin punt
ara s'està tramitant
un decret
al Congrés dels Diputats
que segons
expliquen a Junts
pot dilatar
l'aplicació
de l'amnistia
perquè
s'interpreta
que si s'envia
una qüestió prejudicial
a Europa
una norma
no pot ser aplicable
fins que resolgui
la justícia europea
això
estem parlant
d'un termini
que serien uns dos anys
diria que els socis
independentistes
de Pedro Sánchez
no estan disposats
a esperar dos anys
que l'amnistia arribi
s'ha tractat
d'una investidura
en què
hi ha moltes coses
que s'han pactat
i que encara no sabem
per exemple
no és casualitat
i això
és una obvietat
que Bildu té
l'alcaldia de Pamplona
casualment un mes i mig
després d'això
estic convençut
que veurem moviments
per part de Pedro Sánchez
que aniran en aquesta línia
també beneficiar
l'independentisme
la primera capeta
d'aquesta serà
sens dubte
el finançament
Oriol, Marc,
Anna,
Marc Molins
que tingueu molt bon any
fins l'any que ve
moltes gràcies a tots
tres per haver-nos acompanyat
cuideu-vos
igualment
moltes gràcies
una abraçada també
per la Núria Urriols
i molt bon any a la Núria
fem una petita pausa
arribem a les 10 del matí
i de seguida
continuem el suplement
i serem com sempre
fins la una del migdia
fins ara
El suplement
amb Roger Escapa
Hi ha persones
a punt de caure
en el pou del suïcidi
no volen un
no t'ho prenguis així
no necessiten lliçons
necessiten ajuda
dels amics
de la família
i dels professionals
escolta'ls
i truca al 061
que no entrin
en la foscor del suïcidi
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
El 31 de desembre
et caurà la grossa
sorteig de la grossa
de cap d'any
amb Anna Simón
a TV3
avui
a la 1
del migdia
L'Inca
L'Inca
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Javier Camarena
debuta a l'Auditori de Girona
El 14 de gener
obrirà la nova temporada
amb un recital líric
amb cançons
i àrees d'òpera
Una de les veus
més destacades
de l'actualitat
en un recital
per als amants
del Bel Canto
Més informació
a auditorigirona.org
recomanat per
Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
a Catalunya Ràdio
L'art es toca
es veu
solora
l'art es viu
se sent
i l'art
també són pinzellades
de conversa
Inclassificables
és el podcast
que ens descobreix
l'art
com no l'havies vist mai
L'art ens emociona
i ens ajuda
a comprendre la vida
Inclassificables
amb David Escamilla
i Ricard Planes
els diumenges
cada 15 dies
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
a Catalunya Ràdio
concentrem un any
en un dia
l'1 de gener
fem un repàs complet
del 2023
per sentir la música
imprescindible
de l'escena catalana
i la que ha triomfat
arreu del món
per repassar
el top de sèries
del 2023
les pel·lícules
de l'any
i el millor
de la literatura
i les arts escèniques
repassem l'any
en què l'esport femení
ha dit prou
i desgranem
les notícies
d'un 2023
que ha entrat
en punt d'abullició
el dilluns 1 de gener
a Catalunya Ràdio
repassem tot el 2023
en un dia