Bon dia, són les vuit, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 11 de juny del 2023.
Bon dia des de Palma.
Serà l'hivoïd, aquest suplement,
40 anys de Catalunya Ràdio.
D'aquesta manera comença una nova gira, que arrenca avui,
i que continuarà tota la setmana amb la tarda de l'Elisenda Carod,
que rodarà per Barcelona, Tarragona, Lleida, Igualada i Girona,
fins divendres que ve.
Tot plegat ho rematarem el proper diumenge, 18 de juny,
amb la gran cursa popular de TV3 i Catalunya Ràdio.
6 quilòmetres per recórrer de la Diagonal 614 a Sant Joan d'Espia,
envoltats de cares conegudes de la tele i de la ràdio,
les d'avui, però també les d'ahir i les d'abans d'ahir.
Primera parada d'aquesta celebració,
però Mallorca, teatre principal de Palma, amb tot plegat, i no m'estranya.
Me sobren paraules, a gollar, fil de cosi,
10 hores estufa, me sobren paraules,
vermut, patates, olives...
Aquest matí de diumenge compartirem aquest programa especial
amb convidats com aquests,
Antonia Fon, en Pau de Bona, al capdavant,
també hi serà Maria del Mar Bonet.
De matinada em truca,
sona el replà de l'escala,
la mare quan surt a obrir porta la bata posada.
Tomeu penya.
I llertins un briu,
això és lo que som,
ningú més i mig,
com pot ser millor...
Temps també per l'escriptura.
Laura, Gós, Sebastià, Elza Mora, Maria de la Pau, Gené,
i les actuacions de Da Souza.
I si feim bomba de fum,
tu i jo junts,
la resta del món...
Clara Fiol.
Dau una nina és no meu...
I Maria Hein.
...a Mallorca hi ha una dama
que és hermosa com el sol...
Som al suplement, obrim portes a partir de quarts d'onze,
tot ple, per tant, els que tingueu entrada endavant,
i els que no ens haureu de sentir com sempre des de casa,
som a Palma i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Enric Agut.
Bon dia, Roger.
Què intents farà avui?
Doncs mira, un matí de cel canviant anul·lat en algunes zones,
assolellat en d'altres, variable en resum,
i la tarda més insegura amb xàfecs i tornades bastants intents.
De fet, ja aquest matí tindrem algú que ens acompanyi
i que ens acompanyi.
La tarda més insegura amb xàfecs i tornades bastants intents.
De fet, ja aquest matí tindrem alguns ruixadets cap a Ponent,
Pirineu, cap al massís del port,
hores ara ja que s'escapa algun xàfec,
per exemple cap al nord del Segrià i també al sud de la Noguera,
i es poden anar reproduint aquests ruixats al matí puntuals
cap a l'interior, però serà la tarda quan hi hagi més tornades,
algunes fortes, sobretot a l'interior, terç nord,
amb poca pluja a la costa on el temps aguantarà.
I la temperatura, molt semblant a la d'ahir,
amb calor, especialment a comarques d'interior
i també a terres d'Ondalibre, ara mateix.
Trem marca 16 graus, tortós al 20, banyoles al 18,
i cabrills al maresme, 21 graus.
El suplement.
Les notícies del diumenge.
Pere Aragonès farà canvis a tres conselleries,
o avançat TV3,
aprofitant que la consellera Teresa Jordà
s'incorpora a les llistes d'Esquerra a Madrid.
El president no només canviarà el titular
del Departament d'Acció Climàtica,
sinó que també aprofitaria per remodelar dues carteres més.
Segons apunta el Nació,
una de les que es podrien tocar seria la d'Acció Exterior,
d'aquesta manera se substituiria Maritxell Serret,
que està condenada, recordem-ho,
a un any d'inhabilitació per desobediència per l'1 d'octubre.
L'altra, segons informa la Vanguardia,
podria ser l'actual conseller d'Educació,
els nous consellers es podrien anomenar els propers dies,
recordem que la campanya electoral comença en menys d'un mes,
i serien els segons canvis en menys de 10 mesos,
quan Junts va sortir del govern.
Veurem què acaba passant,
perquè recordo que fa tot just una setmana,
dissabte passat des d'Indoven,
que vam entrevistar el president de la Generalitat Pere Aragonès,
precisament li vam preguntar
si després de les eleccions municipals
podria haver-hi una crisi de govern,
i ens va assegurar que no.
7 dies després, tot apunta que almenys,
hi haurà un canvi obligat, el de Teresa Jordà,
però aprofitant també aquest pas de Teresa Jordà
a la llista de Gabriel Rufián com a número 2,
segurament és molt probable que aquestes properes hores,
aquests propers dies,
coneixem més canvis al govern de Pere Aragonès.
Tot plegat després que s'hagi anunciat,
com dèiem, que Teresa Jordà s'incorpora a les llistes d'Esquerra
en aquestes eleccions del 23 de juliol,
anirà de número 2, just després de Gabriel Rufián,
Jordà ja va ser diputada a Madrid entre el 2011 i el 2018,
ho va anunciar tot plegat el president d'Esquerra Oriol Junqueras
davant del Consell Nacional de la Formació.
Nosaltres som aquells que mai no rendeixen,
aquells que mai no es cansen i aquells que mai no abandonen.
Qui millor encarna aquest compromís i aquesta lluita
són el Gabriel Rufián i la Teresa Jordà.
La papereta que també serà als col·legis electorals del dia 23 de juliol
és la de la CUP.
La militància dels anticapitalistes
ha acordat concórrer per segon cop al Congrés
amb més d'un 60% dels vots.
Els dos diputats actuals de la CUP al Congrés repetiran les llistes.
Són Albert Botran, que en aquest cas serà el número 1 per Barcelona,
i Mireia Baï per Girona,
baï assegurat que volen continuar al Congrés
per defensar la independència i la lluita contra el feixisme.
La CUP defensarà l'autodeterminació
i la independència del nostre poble en tots els escenaris.
I la CUP anirà al Congrés dels diputats
a defensar la independència
i a fer un mur de contenció a la dreta i a l'extrema dreta.
I a l'altra banda de l'art parlamentari,
també en clau catalana,
Alejandro Fernández rebutja formar part de la llista del PP per Tarragona.
Ho ha anunciat a través de Twitter,
on el president del Partit de Catalunya
ha agraït l'oferta per tornar al Congrés,
on va ser diputat en el 2011 i el 2015.
Explica, però, que opta per quedar-se
com a cap de files del Parlament.
De moment, el PP encara no ha revelat
quins seran els seus caps de cartella a Catalunya
de cara als comicis del 23 de juliol.
Encara en clau catalana,
el PSC aprovarà aquest mantí als seus candidats
a les eleccions del 23 de juliol.
Maritxell Batet tornarà a encapçalar la llista per Barcelona.
I la seguiran els ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez,
que també formaran part, per tant, d'aquesta llista electoral.
Tot això mentre Pedro Sánchez intenta recusar el PSOE
després de la rebel·lió interna per la confecció de les llistes.
El president espanyol reclama cohesió per guanyar les eleccions
i frenar un govern del PP i de Vox.
Anem cap a Madrid. Paula Brujats, bon dia.
Bon dia.
Crida de Sánchez enterrar la crítica i aparcar les ferides
davant dels retrets d'alguns barons
per l'ingerència de Ferrat a les seves llistes.
Sánchez avisava que només un partit unit podrà guanyar la dreta.
Para que el progreso se imponga sobre el retroceso,
la primera condición es que el Partido Socialista
salga unido, valiente y potente.
Conscient que si el partit s'esquerda els passarà factura
i que el 23 de juliol pot anar de molt pocs vots,
Sánchez també ha intentat injectar ànims als seus.
És que la victòria és possible.
Encara tocats per la patacada del 28 de maig
i treia pit de gestió econòmica en front de les polítiques del PP.
Todo lo que se les ocurre va a renunciar.
Viejas recetas.
Nosotros tenemos un plan y ellos no tienen nada.
Nosotros tenemos a nadie y ellos tienen a nadie.
Tot i la polèmica inicial,
el comitè del PSOE va ratificar per unanimitat les llistes
per a les generals, la crítica s'ha diluït,
i Sánchez ha calmat els ànims com a mínim fins després del 23 de juliol.
Gràcies, Paula.
On les llistes també es donen per tancades és a Sumar.
Després de registrar l'acord de coalició amb Podem,
el partit lila continua reivindicant
però des del partit d'Iolanda Díaz asseguren
que no reobriran les negociacions i que cal mirar endavant.
En una compareixença sense preguntes,
la líder de Sumar s'ha mostrat convençuda de la força de la coalició.
Y no les vamos a fallar, lo vamos a hacer.
Os digo algo más.
Vamos a ganar las elecciones generales en nuestro país.
Vamos a construir un nuevo acuerdo de país.
Des de Podem, l'Elite Vestrinje avisa que pressionaran
fins al 19 de juny, que és quan s'han de presentar les candidatures.
Que no estamos de acuerdo con el veto impuesto por parte de Sumar
y de Yolanda Díaz a Irene Montero
nos parece un error político de manual
y nos parece que manda un mensaje muy peligroso a nuestra sociedad
o un mensaje de disciplinamiento del movimiento feminista.
Quedan días, concretamente nueve días, para rectificar.
L'exsecretari general de la formació, Pablo Iglesias,
també reclama a Díaz que rectifiqui.
A la Crònica Internacional, un dia més, ulls posats a Ucraïna,
on sembla que ja està en marxa la contraofensiva contra els russos.
Ho ha anunciat el president del país, Volodemir Zelensky.
L'objectiu és recuperar la regió del Donbass,
un dels principials territoris del país que ocupa les tropes russes.
Enviats especials a Ucraïna, Domènech Subirai i José Antonio Muñoz.
Zelensky confirma que hi ha una contraofensiva
i assegura que els seus comandaments són optimistes,
però evidentment no entren més detalls operacionals.
A Ucraïna s'estan duent a terme
accions contraofensives i defensives.
No donaré detalls de quina etapa ens trobem.
Crec que, sens dubte, sentirem a parlar de tot això,
i jo no confiaria en els canals de Telegram, i sobretot en Putin.
Les informacions més contrastades
senyalen intensos combats a les regions de Zaparitja,
al sud i a Donetsk, a l'est,
incluint la batalla de ciutat de Bakhmut.
Més al sud, a la zona inundada,
Zelensky ha elevat a 3.000 les persones que han mort.
I a l'est, ha elevat a 3.000 les persones rescatades.
I 27, les encara desaparegudes.
78 pobles estan inundats, 14 dels quals al costat ocupat pels russos.
I les primeres avaluacions d'anys concloen
que reconstruir el pantà de Kahovka
costaria més de 1.500 milions d'euros.
Mentrestant, la guerra ucraïna també juga
al tauler de l'alta diplomàcia internacional.
França demana a l'Iran que deixi d'enviar drones a Rússia.
Són aparells que poden competir
amb els que les potències occidentals envien a l'exèrcit ucraïnès.
S'ha fet el mateix president Emmanuel Macron
que ha alertat del rumb que està agafant el programa nuclear iraní.
Els últims dies, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica
ha explicat que a l'Iran ha augmentat un terç
les reserves d'uran i enriquit,
un element necessari per fabricar armes atòmiques.
A Colòmbia, els quatre nens rescatats a la selva
recuperen, després de sobreviure, 40 dies totalment sols.
Segons les autoritats del país, el seu estat de salut és acceptable.
La avioneta que viatjaven es va estavellar, recordem-ho,
amb el copilot i el copilot.
Però els nens van aconseguir sobreviure
tots aquests dies, aquestes setmanes, generalment impressionant.
Les últimes hores s'ha fet famós un gos, que és el Wilson,
que ha estat clau per trobar els nens.
Ara bé, l'animal ha desaparegut durant el rescat.
Ara els militars colombians estan fent batudes per trobar-lo.
Una notícia que ha fet la volta a tot el món,
corresponsal a l'Amèrica Llatina, Joan Biosca.
Els quatre germans no parlen massa.
Han explicat les autoritats colombianes
que també han afegit que els han vist bastant bé, en general,
el rescat deshidratat i recuperant-se en un hospital de Bogotà,
la capital colombiana.
Han salvat la vida a base de fruita i lluc,
que ho explicava l'avi de les criatures.
Sacar una farinita y con eso yo sobrevivía.
¿Siempre que yo que estaba vivo, siempre?
Sí, y después que se le acabó la farina,
pues comenzaron a comer pepas.
El general Pedro Sánchez és el responsable
de l'operatiu de rescat.
Una de esas células combinadas estaba conformada
por indígenas de nuestra comunidad murui.
Ellos encontraron a los cuatro menores
y luego se acercaron a nuestros militares,
quienes le brindaron los primeros auxilios
a través de los enfermeros de combate.
Pedro Sánchez, el general responsable de l'operatiu de rescat
a qui sentíem,
també ha deixat clar que seguirem buscant el Gos Wilson,
membre de les forces especials colombianes,
qui amb les seves petjades en el fang de la selva
va fer possible rescatar els menors.
Es va perdre del seu escamot fa 6 dies
i es va creure, llavors, que acabaria trobant els nens
amb qui sembla ser que ha estat uns dies fent-los costat.
Gràcies, Joan.
Tot això encara en la crònica internacional.
Avui al Vaticà no veurem això.
És la tradicional pregària de l'Àngelus
que es fa els diumenges per primer cop
en el seu puntificat al papa,
el papa francès no el podrà presidir.
Els menges li han recomanat repòs
i fins i tot li han aconsellat que continuïs brutalitzat
tota la setmana que ve.
Això després que dimecres el van operar d'un hernia abdominal.
Sergio Alfieri és el cap de la cirurgia de la clínica
on s'ha fet la intervenció.
Esperem convèncer el que es quedi almenys tota la setmana vinent
perquè aquesta recuperació a l'hospital
li permetrà tornar a la feina
i, perdoneu-me si parlo dels deures del papa
com a activitat laboral,
deia que li permetrà tornar amb més força i més seguretat
perquè és algú que mai para.
Tot i això, no es descarta que el papa resi l'Àngelus
des del llit i que el Vaticà ho retransmeti.
Els metges han assegurat que el puntífex de 86 anys
es recupera satisfactòriament, no té febre
i ja s'alimenta amb una dieta semil·licent.
El papa francès no té febre,
no té febre i ja s'alimenta amb una dieta semilíquida.
Tres detinguts menors
acusats d'enviar amenaces de bomba falses
a tres instituts de l'Hospitalet de Llobregat.
Trucaven al telèfon d'Emergències 112
i a les escoles per advertir que hi havien col·locat
artefactes explosius.
El motiu aparentment era guanyar un repte viral a les xarxes.
Ara, aquests tres menors
poden ser acusats d'un delicte
contra l'ordre públic.
I el terrorista Ted Kaczynski,
conegut com a una bomber, ha mort
en una presó federal de l'estat nord-americà de Carolina del Nord,
on complia cadena perpètua.
Tenia 81 anys.
Kaczynski va matar tres persones
i em va ferir més de 20 en una sèrie de cartes
i paquets bombes enviats per correu
a universitats, aerolínies i altres empreses
des de finals dels 70 i durant gairebé dues dècades.
De fet, durant aquella època
se'l va considerar l'enemic públic número 1 del país.
Kaczynski era un geni de les matemàtiques
i havia estat professor de la universitat,
però, a principis dels anys 70,
ho va deixar tot per dedicar-se a enviar explosius.
El va notar l'any 1996
quan es va declarar culpable dels fets.
I a tot això ara ens situem a Constantí,
on els Mossos han desmantellat
una plantació de 3.900 plantes de maria
a l'interior d'una nau industrial
a Constantí, al Tarragonès.
En l'operació han acabat detinguts tres homes,
un de 20 anys i dos de 24.
Tots tres vivien tancats a l'interior de la nau
des del mes de març,
que evitaven sortir per no aixecar sospites.
Segons els Mossos,
les instal·lacions eren altament sofisticades
amb filtres i canalitzacions
per impedir que l'olor característica de la marihuana
sortís a l'exterior.
També havien excavat un túnel i utilitzaven una riera
per amagar una connexió elèctrica fraudulenta.
Tota la infraestructura que els hauria costat
d'aproximadament uns 200.000 euros.
I els Mossos han detingut tres persones,
dos nois de 18 anys i un menor d'edat
que han tret una baralla ahir a Sabadell,
al Vallès Occidental.
Els fets han tingut lloc a la sortida d'una discoteca
quan els dos majors d'edat han agraït un altre grup.
Poc després han entrat a l'estació de Rodalies de Sabadell-Sut
on la baralla continua.
Els vigilants de seguretat han aconseguit reduir els dos homes,
però el menor d'edat, que no estava implicat en la baralla,
ha tret una navalla i els ha amenaçat.
Com a resultat,
un jove acabat apunyalat han estat greu
i els vigilants han quedat ferits
per cops i per empentes.
I atenció també a aquesta alta agressió
al metro de Barcelona.
És el vídeo que s'ha fet viral
en què es veu un home agredint una persona
al metro de la ciutat de Catalunya.
Una agressió que s'està tractant com un nou cas LGTBIfòbic.
L'Observatori contra l'homofòbia
condemna els fets i anuncia que ha posat en marxa
els protocols d'actuació contra les agressions transfòbiques.
Els fets han tingut lloc aquesta nit a la línia 1
i s'han denunciat a través de Twitter.
Segons expliquen a les xarxes,
la víctima va entrar al vagó alterada per motius desconeguts
i l'agressor va recriminar-li la manera de comportar-se
i la seva aparença.
Malgrat que la víctima li va demanar fins a tres vegades
que el deixés en pau,
l'home va continuar insultant-la fins que la va agredir físicament.
I a Badalona, un altre atracament.
Cierra la persona.
Cierra la persona.
Cierra-la.
Cierra-la.
A veure, això és un vídeo que també s'ha fet viral.
Una altra vegada, en aquest cas,
el d'un intent de robatori en un supermercat de Badalona
en les imatges enregistrades
és que a l'escola de seguretat de l'establiment
una dona amb la cara coberta entra amb un canivet
i amenaça el caixer de matar-lo
si no li dona tots els diners de la caixa.
L'home, que manté la calma en tot moment,
primer li pregunta si vol una cervesa
i poc després surt a defensar-se amb un tamboret.
Per sort, després de molta insistència
i de forcejar una estona,
l'atracadora es fa enrere i assegura que marxa
perquè està patint un atac d'ansietat.
I encara més successos.
Són dos alumnes d'una escola de Palma
per accedir al sistema informàtic del centre
i posar excel·lents a l'expedient d'un grup d'alumnes.
Déu n'hi do.
Els menors van introduir un programa maliciós
que els va permetre canviar les notes.
El claustre dels professors va sospitar dels fets
i va obrir una investigació.
Ara la policia acusa els autors
dels fets de descobriment i revelació de secrets.
Un escàndol que posa de manifest la importància
de ballar per la ciberseguretat a les escoles.
No seran dos convidats al programa especial que fem
des del Teatre Principal de Palma.
Obrim portes a partir de 4 d'11 del matí.
Ara si Dani canvia de sintonia.
Avui el Dani i jo no ens veiem perquè estem a distància
i ens comuniquem per telepatia.
Més notícies.
El càncer de próstat afecta entre 4.000 i 5.000 homes cada any,
una xifra que representa el 21% del total de càncers
que es diagnostiquen.
Avui coincidim amb el dia amb un dia de malaltia
i els experts recorden que és important
visitar l'uròleg o el metge
a partir dels 40 anys per prevenir-la.
El Dr. Quique Gallardo és expert en càncer de próstata
de l'Hospital Partaurí de Sabadell.
Quan parlem de detecció precoç, sobretot,
és la determinació del PCA.
I tant això com la valoració de la clínica
la podria fer perfectament un metge de detenció primària.
Això el que permet és seleccionar quins pacients
són subsidiaris de ser remesos a l'uròleg.
Des de fa un any,
el Dr. Quique Gallardo és expert en càncer de próstat
de l'Hospital Partaurí de Sabadell.
Des de fa un any, el Partaurí ofereix un test genètic
a partir d'una analítica d'orina
per detectar pacients susceptibles
de tenir un càncer de próstata.
Aquest test ha evitat un terç de les biòpsies
que es fan habitualment en aquest hospital de Sabadell.
El càncer de próstata té un alt índex de supervivència,
sobretot si es diagnostica en estadis inicials.
Només el 20% defectats fan metàstasi
i acaben morint.
L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
posa en marxa una investigació innovadora
sobre la taxia de Friedrich,
una malaltia neurodegenerativa i minoritària.
La recerca té un ajut de 85.000 dòlars
d'una associació dels Estats Units
que dona suport als projectes d'aquesta malaltia.
Lleida Ignasi Gómez.
Les persones que pateixen aquesta malaltia
presenten un dèficit de la proteïna fratexina.
Tot i que aquest ha estat objecte d'estudiar al llarg dels anys.
L'investigador que lidera el projecte, Jordi Tamarit,
ha explicat que fa poc van detectar
que hi havia una part de la proteïna
que havia passat desapercebuda
i ara volen esbrinar si pot tenir una funció
i si atracta la malaltia.
Quan passa això, normalment és que hi ha part d'aquesta proteïna
que té una determinada funció.
Per tant, nosaltres el que vam plantejar
a la Fundació Americana de Soporta de la Taxa de Friedrich,
que es diu FARA,
en un projecte que ells van considerar innovador,
que consisteix en estudiar
quina és la funció d'aquesta part de la proteïna.
Així, l'associació nord-americana
ha finançat el projecte amb uns 85.000 dòlars.
8 i 20.
Els trens entre Catalunya i el sud de França
podrien arribar a transportar un milió i mig de persones l'any.
Ara bé, la poca coordinació
entre les diferents administracions ho impedeix.
És la queixa que fan diverses associacions
d'usuaris del transport públic.
Fer la ruta amb cotxe per travessar els Pirineus,
i més ara que no hi ha peatges a la P7,
és relativament senzill,
però la cosa es complica si es vol fer amb tren.
Al corredor Figueres per Pinyà hi ha un dèficit de servei
tal com constata Adrià Ramires,
que és president de l'associació
de promoció del transport públic.
Arriben més d'una vintena de trens a Figueres,
surten més d'una vintena de trens al dia de Perpinyà
i, en canvi, hi ha només dos trens al dia
que travessen de Figueres i Perpinyà.
Aquesta situació cal repartir-la,
perquè si apostem per la unitat més sostenible
i més justa per tothom,
també en aquesta mitja llarga distància
hem de trobar solucions.
Entre la Cerdanya i Tules de la Llanguedoc
el problema són uns horaris descoordinats.
Per intentar repartir aquesta situació,
Ferrocarrils de la Generalitat treballa ara
i, a tot això, diversos moviments socials
defensen que el transport públic
és el model més sostenible i eficient.
En una jornada celebrada a Girona
plantegen recuperar les línies de tren perdudes
i implementar el tren tram
per descarbonitzar el territori.
Ho ha seguit d'allà l'Ariadna Retxe.
Diverses plataformes en defensa del transport públic
s'han reunit aquest dissabte a Girona.
Ho han fet per insistir en la necessitat
d'ampliar les línies ferroviàries al territori.
Ricard Rios és membre de la plataforma
en defensa del transport públic.
El que estem defensant és un nou model de mobilitat
per a Catalunya.
En comptes d'ampliar les carreteres una i l'altra vegada,
anem més en línia del que fa Europa,
que és fomentar el ferrocarril.
L'investigador del CSIC, Antonio Toriel,
detalla que és el transport més sostenible.
És ben conegut que un tren electrificat
és la manera més eficient
de tenir transport terrestre
i, aleshores, una implementació massiva
de sistemes de ferrocarril
que més generen existència abans,
el que produria és un gran efecte
per a l'autodeterminació,
i també per canviar la matriu energètica
i fer-la més elèctrica.
O sigui que les avantatges són molt clares,
a part que econòmicament serien més rendibles.
A Girona s'estudia la viabilitat de dues línies,
una per la costa brava
i una que connecti Girona amb banyoles i olat.
10 entitats ambientals
reclamen accelerar urgentment
la transició cap a una societat més verda,
amb un compliment reiterat de les lleis mediambientals
i dels objectius climàtics del país.
En un acte celebrat
al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
també asseguren que el desplegament
de les energies renovables
està a anys llum dels nivells necessaris
per descarbonitzar la societat.
Ho explica Sergi Nus,
portaveudor de les entitats en declaracions d'aquesta casa.
El marc legal català som un territori
que sempre és pioner,
però a la pràctica que s'apliquin
i que s'apliquin amb retiment de comptes,
no és així.
Les entitats han acordat
fer un seguiment periòdic
del sector públic i privat català
per assegurar que es compleix
amb la reducció d'emissions establertes
per la comunitat científica de cara al 2030.
El cor veus actú aquest migdia a l'editori de Barcelona
dins del projecte Un Pont de Cançons.
El concert organitzat pel secretariat
de Corts Infantils de Catalunya
pretén homenatjar la trajectòria
d'un dels millors cors infantils d'Europa.
És la primera vegada que el conjunt
de l'editori de Catalunya
actuarà a la sala principal de l'editori.
Ho farà presentant els espectacles Sons of Hope
basat en un repertori de veus blanques
i format per peces contemporànies i clàssiques.
La formació coral, que compta amb un gran reconeixement,
va rebre el 2013 el guardó
el millor cor europeu.
Ha participat en festivals de tot el món
com a Estats Units i al Japó, entre d'altres.
I aquest cap de setmana,
la Rambla Prim de Barcelona acull una nova edició
de la Festa de la Ciència.
Investigadors i divulgadors acostaran la recerca
a través de tallers, xerrades
i més de 150 activitats per a tots els públics.
Tallers, debats i espectacles
per a tothom, però sobretot
per a famílies i nens i nenes a partir dels 6 anys.
Ara farem una observació
de cèl·lules vegetals.
Estem fent un joc
del monstre de les galletes
en Edu365 i és molt divertit.
Aquest any, els robots, els microscopis
i els telescopis s'han traslladat
a la Rambla Prim, coincidint amb la Festa Major
del Barri del Besòs i el Maresme,
tocant el Museu de Ciències Naturals,
que també fa jornada de portes obertes.
La responsable de Ciència i Universitats
de l'Ajuntament de Barcelona, Anna Broll,
ha alluat la recerca que es fa a la ciutat.
I la festa és aquesta mostra
de tot aquest talent que hi ha a Barcelona
que es fa propera al ciutadà.
Un dels divulgadors
que mai ha fallat i que ha participat
en les 16 edicions d'aquesta festa
és el divulgador científic Dani Jiménez.
És el punt de trobada entre els ciutadans,
i entre els científics, una ocasió única
per veure la ciència en directe.
La Festa de la Ciència torna a diumenge
a les 11 del matí, fins a les 8 del vespre.
5 minuts per dos quarts de 9 del matí.
Ho acabem de saber.
Nou cas de violència masclista a Catalunya.
Segons informa la companya del crims
Anna Ponsí a les xarxes,
un home ha matat la seva parella ganivatades
aquesta matinada a Cornellà de Llobregat.
Els Mossos i els serveis d'emergències mèdiques
han mort, però finalment ha mort.
La parella té una filla petita.
Els Mossos han detingut l'home,
que ja estaria a disposició judicial.
En qualsevol cas, notícia que avança l'Anna Ponsí
aquest diumenge al matí
amb aquest nou cas de violència masclista
a Catalunya.
5 minuts per dos quarts de 9, com dèiem.
En un programa especial
que fem des del Teatre Principal de Palmar,
ara mateix som en un dels camerinos
d'aquest Teatre Principal a Mallorca,
un programa que farem acompanyats del Pau de Bon
d'Antoni Afon, també amb Maria del Mar Bonet.
De matinada hem trucat...
Amb Tomeu Penya.
I llertins el greu...
Amb Laura Gos, Sebastià Alsamora, Maria de la Pau Janer,
les actuacions de Da Sousa.
I si feim home de fum...
La Clara Fiol i la Maria Hein,
avui especial suplement des del Teatre Principal de Palma,
a Mallorca, celebrant els 40 anys de Catalunya Ràdio,
amb una setmana molt especial per l'emissora,
perquè avui comencem nosaltres a Palma,
però demà a la carot,
tota la setmana de la tarda de Catalunya Ràdio,
des de lluny dels estudis.
Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona,
crec que també se'n van a igualada.
Ho remeterem tot plegat d'aquí una setmana
amb la gran cursa popular de TV3 i Catalunya Ràdio
per celebrar els 40 anys.
Teniu temps fins aquest dimecres per apuntar-vos-hi.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Catalunya Ràdio.
Solidaris.
Hola, què tal? Soc la Rita Marzoa.
I no us podeu imaginar la il·lusió que em fa
tornar el pròxim 20 de juny
a retrobar-nos a Catalunya Ràdio, a casa.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
112, telèfon d'emergències.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat de casa la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant
i els han hagut de desallotjar.
El canvi climàtic està provocant
que els episodis de perill d'incendi forestal
i la gravetat dels focs vagin en augment,
especialment aquest any a causa de factors
com la sequera o la pujada de les temperatures.
Per intentar minimitzar riscos,
és clau comptar amb el compromís i suport de la ciutadania.
Negligències com el llançament d'aurilles,
l'utilització de maquinària, la pirotècnia o les barbacoes
poden fer-nos perdre allò que més estimem.
Si veus una columna de fum, truca al 112.
112, telèfon d'emergències.
Generalitat de Catalunya.
Fem possible un estiu de diversió.
Fem possible un estiu d'aventures.
Fem possible un estiu per sentir la natura.
Fem possible un estiu ple d'amistats.
Fem possible un estiu per a tothom.
Col·labora amb la campanya solidària
de beques de casals i colònies
per a infants de Fundesplay a fundesplay.org.
Com pots comprovar que tot estigui llest
per votar a les eleccions generals del 23 de juliol?
Has de figurar les llistes del cens electoral.
Pots consultar-ho del 5 al 12 de juny
al teu ajuntament, Consolat o INE.ES.
Demana que ho rectifiquin si hi ha hagut algun error.
Especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili,
si no has rebut la teva tarjeta sensal
o si la tarjeta conté algun error.
Ministeri de l'Interior de la Generalitat de Catalunya
i de la Generalitat de Catalunya
i de la Generalitat de Catalunya
i de la Generalitat de Catalunya
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Reobra el bulli 1846,
el primer restaurant del món convertit en museu.
Com convenceria Ferran Adrià algú asèptic amb tot això?
Com convenceria Ferran Adrià algú asèptic amb tot això?
Com convenceria Ferran Adrià algú asèptic amb tot això?
Al mitjà dels 90 va haver-hi una revolució
que va fer el bulli en una generació
i que va canviar la història de la gastronomia de aquest país.
Si vols saber què és, per què, aquí ho veuràs.
Visitarien al museu gent com Benedetta Tagliabue,
Arturo Puente, Sol Picó o Sergi Balbel?
Arturo Puente, Sol Picó o Sergi Balbel?
Rotundament sí.
Per la meva feina, que és el teatre,
el bulli em pot ensenyar moltíssimes coses.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Cataluna Ràdio.
Són dos quarts de nou del matí
i així sona el despertador del suplement de Catalunya Ràdio.
Nosaltres som aquells que mai no rendeixen,
aquells que mai no es cansen
i aquells que mai no abandonen.
Y no les vamos a fallar, lo vamos a hacer.
Os digo algo más.
Vamos a ganar las elecciones generales en nuestro país.
Una de esas celduras combinadas
estaba conformada por indígenas de nuestra comunidad Murul.
Ellos encontraron a los cuatro menores...
El bais svit znateme
per a cei rosiiski zlocin winyi, zlocin ecocytu.
Taki svidume znicinia rosiiski ume okupantem et dambe.
Aria s'acabarat, ja no podran dir que no ho hem fet.
Estem immensament feliç, però ha conxuit un triplet.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
És diumenge, 11 de juny del 2023,
això que sona és un suplement de Catalunya Ràdio
que fem acompanyats de tota la redacció d'informatius
que encapçala la Neus Bonet
i en què són protagonistes tres xifres i tres noms propis.
El primer, Anna Erra.
La presidenta del Parlament diu avui,
en una entrevista a la Vanguardia,
que demanarà als diputats lleialtat
a les decisions que es prenen a la cambra
per mantenir fort la sobirania del Parlament,
diu davant les ingerències polítiques
i jurídiques que arriben de Madrid.
Donald Trump.
L'expresident dels Estats Units
s'ha dit avui en un míting de campanya,
aquesta matinada que és víctima d'una cacera de bruixes
d'una persecució ferotge
arran de la seva imputació
per haver-se endut documents classificats a casa seva.
Natàlia Garriga.
La consellera de Cultura ha posat d'exemple
el concert que hi va haver ahir a la nit
de l'Orquestra Sinfònica del Liceu,
al Teatre de la Bastilla de París,
com a mostra de la projecció internacional
que viu ara mateix la cultura catalana.
Avui també és un dia que es compten tres xifres,
la primera és el número 2.
El número de la Lista d'Esquerra Republicana
ha de ajudar el Congrés per les pròximes eleccions
del 23 de juliol.
El 21.
El percentatge de càncers de próstata
del total de càncers que es diagnostiquen avui
és el dia mundial d'aquesta malaltia
i els experts recomanen als homes
la prevenció i revisions anuals a partir dels 40 anys.
El 64.
Els anys que tenia el filòsof italian Uccio Ordine,
un dels principals experts sobre el renaixement
que va morir ahir a Cosenza, al sud del país.
Gràcies, Neus.
A vosaltres.
Avui seran damunt la taula amb una tertulia
que compartirem amb la Núria Urriols, l'Oriol Marc,
el Marc Molins i l'Anna Pardo de Vera.
Avui que celebrem aquest aniversari.
Parlem de la Núria Esper cantant que no existeix, naturalment.
És un actriu que canta quan cal.
Núria Esper, 88 anys.
Per molts anys, Núria Esper.
El que acabarà passant aquest diumenge 11 de juny del 2023
encara és una incògnita.
I serem per explicar-vos-ho.
Hem obert el micro a les 6, la pagarem a les 1.
Avui sí que ens hem mogut de la 11 al 614,
però també ens podeu escoltar
des de Falànitz, Lluc Major o Vall de Mossa.
El suplement.
Dissabtes i diumenges, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Temperatura Vall de Mossa, Enric Agut, bon dia.
Bon dia. Doncs mira, Vall de Mossa, 11.9 graus,
i poden arribar avui una màxima de 25.
A Catalunya s'espera un matí de cel mitjà anul·lat, anul·lat,
o assolellat en funció del comarca i del moment.
I també algun ruixat cap a l'oest.
L'oest, de fet, ara està plovent al nord del Segrià,
Noguera, pla d'Urgell,
al nord de l'Urgell, un ruixat que, en alguns casos,
està intensificat.
Però serà la tarda quan el temps es mostri més inestable
amb xàfecs i tronades locament fortes.
Cauran sobretot a l'interior,
i al terç nord poca pluja a la costa on el temps aguantarà,
i la mateixa calor d'ahir.
Ahir a Benissaneta es va arribar els 35 graus.
Els dies vinent, ja acabo, es mantindrà la inestabilitat,
i això ens portarà a ruixats, sobretot dimarts.
¡Vamos, vamos!
Pep Guardiola fa història
i aconsegueix la Champions amb el City,
amb el Manchester City.
Repeteix el triplet del 2009 amb el Barça
i ja és l'únic entrenador que ha guanyat dos triplets
en dos clubs diferents.
Tres Champions de Pep Guardiola com a entrenador,
més una de jugador, la de Wembley 92.
Albert, bon dia. Bon dia.
Un gol de Rodri, un gran gol, al minut 68,
que va acabar amb la dura oposició de l'Inter de Milà,
que va lluitar fins al final
i que va tenir dues ocasions claríssimes
per empatar i forçar la pròrroga
en la final d'Istanbul.
El macroprojecte del City ja té per fi la seva Champions.
Guardiola entra en el selecte grup de sis entrenadors
que l'han aconseguit en dos clubs diferents.
En aquest grup també hi són, entre altres,
Mourinho i Ancelotti,
que és l'únic que el supera amb quatre Champions,
és a dir, una més.
Pep Guardiola fa només unes hores
amb el micròfon de Miquel Agut a racó.
És el torreig que ens faltava,
això dona valor a les cinc Premieres
que hem guanyat a les copes, a totes les competicions.
Bé, quan tothom, el món, et diu que no serà complet,
que no serà definitiu si no és capaç de guanyar-la,
doncs al final, si tothom ho diu, potser teníem raó.
Ara ja s'ha acabat,
ja no podrem dir que no ho hem fet,
estem immensament feliç,
però ha constituït un triplet.
Guardiola assegurava que al final
li havia recordat la de Wembley,
la del 92, quan la va guanyar amb el Barça com a jugador.
M'ha recordat molt, al final, que vam guanyar el 92,
de mastegar,
mastegar un xiclet allò pastós,
que no se'n passa mai o que no s'acaba mai,
i perquè no m'esperava res més.
És un equip molt fort a l'Inter, molt fort,
amb moltes, moltes coses,
però és la qüestió d'aguantar i tenir aquesta cosa,
aquesta competició, té.
Hem estat en general bé,
però al final podem haver empatat amb les opcions que han dit claríssimes.
Hem sentit l'amor, ho hem portat al partit i què hagués passat.
No em canvia l'opinió del que és aquest equip, guanyar no ho hem perdut,
però, evidentment, guanyar-la ens dona molta satisfacció.
En aquesta mateixa entrevista a RAC1,
Pep Guardiola posava en valor la feina feta pel seu club,
al Manchester City,
amb Ferran Soriano i Chiki Begiristein al capdavant.
El Chiki i el Ferran han sigut vitals,
perquè quants equips per perdre les Champions
destrosen projectes a aquesta competició,
comencen a tornar-se bojos al mercat,
a canviar entrades cada dos per tres, i a mi m'han aguantat.
En un altre club m'haurien fotut fora, i a mi m'han aguantat.
I això té molt de valor i té molt de mèrit el que ha fet el Chiki,
el Ferran, el local d'un, el nostre chairman,
de dir, ok, ho tornem a intentar, ho tornem a intentar,
ho tornem a intentar,
intentem reforçar l'equip el millor possible.
I un missatge de Guardiola per a l'afició del Barça,
just després de guanyar la seva tercera Champions com a entrenador,
la primera fora del club que porta el cor.
Jo sé que vam estar molt contents quan vam eliminar el Madrid.
Em consta.
I quan vam veure que estic per Barcelona, m'ho han fet sentir.
A tots els que m'estimen, que va per ells,
que segueixo molt el Barça,
que tornarà a ser qui és,
i res, amb ganes de passar les vacances a Barcelona.
Missatge per al Barça i missatge també per al Madrid.
Ara m'ho he vist tard.
Que al Madrid no se confía, solo estamos a 13 de ellos.
Que no se confía que vamos a por ellos.
Un missatge, aquest que acabeu de sentir dirigit al Madrid,
repetit també per Guardiola a la roda de premsa.
Al Barça, a través de les xarxes, li va donar l'enhorabona a ell
i va piular sempre un campió.
Sensacional, Pep Guardiola, l'enhorabona,
i també tota la colorada que forma part del Manchester City,
que és molta.
A veure, això m'ha fet molta gràcia, perquè si el Tom John va ser
el protagonista de la celebració de la cap del Manchester City,
saludant i felicitant els jugadors a l'aeroport
i veient com els jugadors li cantaven el Your Song davant seu,
un altre cèl·labre seguidor del City és Noel Gallagher,
un escriptor i guitarrista principal d'Oasis,
que va celebrar també de valent la Champions d'Istanbul.
A Gallagher se'l veu envoltat d'aficionats del City
cantant el Don Luke Buckinghamger.
Veurem si realment els Oasis, com van prometre,
es tornen a ajuntar els germans Gallagher
després d'aquesta victòria del City,
perquè el Liam Gallagher, que és altre germà, ho va dir a Twitter.
Enhorabona al City, enhorabona a Pep Guardiola,
que en 15 anys a la LIT suma 35 títols com a tècnic.
I és evident que aquesta Champions, que no la necessitava,
però l'ha tornat a guanyar, fa encara més gran el seu llegat.
Enhorabona a tots plegats.
A banda de l'èxit de Guardiola i del City,
avui els esports també us expliquem la derrota de la penya
contra el Madrid en el tercer partit de les semifinals
de l'ACB de bàsquet, Albert.
De 10 punts per 73-83 a Badalona,
el Madrid domina la sèrie per 2-1
i el quart partit serà dilluns demà mateix, també, a l'Olimpíc.
Atenció a aquesta destripada del jugador del joventut,
Andrés Feliz.
Dures crítiques a l'actuació dels àrbitres.
Si nos pita la falta a nosotros, también hay que pitarse a ellos.
Aquí no hay respeto, y si hay respeto para ellos,
también tiene que haber respeto para nosotros.
Nosotros estamos haciendo lo mejor que podemos,
pero si no hay balance, esto es una burla que nos están haciendo.
Ser partido seguido con este mismo...
Si hay pocas faltas para nosotros y bastante para ellos,
no hay respeto.
I una altra cosa destacada del partit.
Un sector nombrós d'aficionats de la penya
van cridar assassí, assassí, allò d'assassino, assassino,
al jugador del Madrid.
I a Buscel, la lliga andesa, va fer un comunicat dient
que portarà al comitè de competició
i a la comissió antiviolència aquests crits.
I avui unicar a Habarça 2-4 de 7
amb l'eliminatori empatada a un...
Ràpidament, Roland Garró.
La polonesa es biatec s'emporta el seu tercer Roland Garrós
després de superar la txeka Moixova a la final en tres sets.
Final masculina, Jokovic, Casper Rut.
I ho remato, Roger, amb motor.
Avui a les dues, la cursa de MotoGP del Gran Premi d'Itàlia,
victòria de Banyai a la cursa Sprint,
per davant David Zeki, segon, i Jorge Martín.
Tercer, Àlex Rins va caure.
Es va trencar la Tibia i el Peronet.
I el Barça està només una victòria
de ser campió de l'UQUE Lliga Masculina d'UQUE Patins
després de guanyar el Liceo per 5 a 1.
A Pep Guardiola, Gerard Joan, li deien que pixava colònia.
Quina olor creus que fa Pep Guardiola?
Bona. Sempre fa bona olor Pep Guardiola, però ho fa tot bé.
I, a més a més, és el gran protagonista dels diaris
que s'editen a Barcelona avui fins al punt que l'Avanguardia,
el periòdico i l'Ara coincideixen tots tres
a posar-li un semàfor verd.
No sé si havia passat mai amb ningú, això, que generi tant consens.
En Marcos López, al periòdico,
firma un article titulat Ser Pep Guardiola,
on es creu que no existeix un entrenador tan influent.
No hi ha ningú que hagi fet dos triplets,
un és l'Esteb i un altre amb el City,
però la transcendència del tècnic
va molt més enllà de basar la seva tercera Champions.
Ha canviat el futbol i el joc.
El punt avui diu de l'entrenador català que és únic
i que encara és més llegenda a l'Avanguardia
sobre una fotografia de Guardiola
fent un petó intens a la seva dona, Cristina Serra,
després del partit d'ahir.
I llegim un article de Joan Josep Pallàs,
on diu que discutir la figura de Guardiola a hores d'ara
ja només donava sentit a la supervivència
de l'evo grotesca alimentada per un sentit de la vida
i d'un país en què odiar el que sobresurt és esport.
Jutjar-lo pitjor o millor no podia dependre d'un partit
perquè sempre ha estat entre els millors en la seva professió.
Avui ja és l'únic entrenador de la història
que ha guanyat dos triplets. Què s'inventaran ara?
Doncs el diari ara, el Toni Padilla,
també es pregunta quin argument faran servir ara
per treure l'himèrit del Pep Guardiola.
De fet, jo ahir, i aquest matí una mica per xarxes,
ja veia que...
És a dir, la central letxera,
que això ho va dir el propi Pep Guardiola,
el Chiringuito i aquestes coses,
hi havia comentaris que sí, que el Pep havia guanyat,
però sense jugar bé. Exacte.
Ara li reclamen estil.
Quan sempre treuen pit pels resultats, ara reclamen estil.
Escriu el Toni Padilla a l'Ara.
Quina excusa s'inventaran els crítics de Guardiola
per treure a mèrit el seu títol?
Fins ara el seu gran argument era recordar
que no havia aconseguit guanyar la Lliga de Campions
amb el Manchester City, malgrat que és un projecte
amb botxaques plenes de dòlars i barrils de petroli.
L'argument ja no el serveix.
Ho sento, escriu en Padilla, que més endavant,
es creu que és cert que no va ser la millor final.
Guardiola ja té la seva tercera champion
sense que el futbol fos tan bonic com els seus èxits amb el Barça.
És un consol pel barcelonisme saber que el moment més vell
en bé alta de la carrera de Guardiola
va ser a Wembley de Blaugrana.
Un consol en una nit alegre,
perquè Guardiola sempre serà un dels nostres, un geni.
I els genis sempre tenen enemics. Que els vagi de gust.
A veure, mirem què diuen a Madrid.
Avui també tensió especial premsa esportiva.
Asimarca, dues portades gairebé calcades,
a totes dues del protagonista.
És Pep Guardiola? Doncs no.
És Rodrigo, que és el jugador que va fer el gol.
És el jugador espanyol que va marcar l'únic gol del partit.
Don Rodrigo és el titular de portada del Marca
que afegeix... Don Rodrigo.
Afegeix la primera Champions del City.
Tiene acento espanyol. Això és l'important.
Si agafem l'altre diari esportiu,
veiem que el titular és la Champions de Rodrigo.
Llegim que el gol de l'Espanyol
da la primera Champions del City i la tercera Guardiola.
Pel que fa a la premsa generalista,
i trobem articles com el que afirma Julián Ruiz del Mundo,
titulat Guardiola al borde d'un ataque de nerviós.
On llegim que era patètico ver a Guardiola preso del histerismo
restregarse en el césped,
tocarse la calva como si se hubiera quedado sin pelo.
Un entrenador al borde d'un ataque de nerviós.
El país, si que llegim Diego Torres,
lluant la figura de l'entrenador del City,
diu que és llegenda,
i que ha sigut capaç de construir dos equips de llegenda
a dos països diferents de la final d'ahir,
però diu que mai un equip de Guardiola
va acabar tan angoixat un partit tan important
contra un adversari més limitat.
Informació de contrastres. D'ahir coneixerem avui el futur.
Seria massa obvi conèixer el futur de Pep Guardiola,
però ja sabem que tindrà un bon dia avui.
Avui parlem amb l'horòscop de Susana Guas,
que va néixer un 27 de març.
I que no seria la defensor...
No, concret... No, no.
Diu de Guardiola, deia, suposo que ara ja no,
que era un fracassat.
En fi, Susana Guas, que és àries. És àries.
Li diu a la Vanguardia,
aquest diumenge gaudireu de bona companyia
que us farà oblidar els problemes. La necessita.
El punt avui li diu a la pobra Susana.
És probable que avui li sigui difícil organitzar-se.
Canviar de plan serà la solució.
És la predicció que li fa l'ABC.
Li diu, entre xiste i xiste,
deberies intercalar alguna cosa sèria i sensata.
De lo contrario, te vas a encasillar como el payaso
y esa no es tu personalidad.
Bon dia, Gemma Carceller. Bon dia, Roger.
Vocabulari de la premsa digital, comencem amb pollastre.
Per sorpresa, l'actor zonenc, Enric Barbegut,
ha tingut l'oportunitat de posar-se a la pell
d'una icona pop de bas mundial.
És l'incarnat Coronel Sanders,
fundador de la multinacional Kentucky Fried Chicken.
Interpreta el personatge en el marc d'una campanya publicitària
que integra la música urbana, coreografia i molt flow,
i que es difon internacionalment.
Ho llegim al portal del 324.
Dinosaures.
Concretament, els seus avantpassats,
els rincosaures, que van viure fa 250 milions d'anys.
Segons un equip d'investigadors britànics,
aquests rèptils herbívors
morien de gana pel desgast de les dents.
És un fet comparable als elefants,
que tenen un nombre fix de peces dentals,
i quan envelleixen, els en queda només una.
De la mida aproximada d'una ovella,
el rincosaures va ser una part imprescindible
dels ecosistemes del Triàzic.
Se'n fan resoldre diversos mitjans.
I acabem amb Isaac.
Té només 15 anys i s'ha examinat de la selectivitat.
El noi va passar de quart de primària a sisè
i ha fet els dos cursos de batxillerat en un sol any.
El seu objectiu era poder estudiar una carrera als Estats Units,
però per edat no hi ha pogut entrar.
De moment, si supera l'espau, triarà Física Barcelona.
A Catalunya hi ha 179 alumnes menors de 17 anys
que han cursat segon de batxillerat.
Un llegim també al 324.
Gràcies, Xema.
Passa un minut de tres quarts de nou del matí.
Moment de parar l'orella
al que ha passat a les altres emissores aquesta setmana.
Jo vull a l'oficina principal de Sevilla.
Igual és que vull a una hora...
Te tratan con amor.
A ver, yo le doy el mismo botoncito de la máquina
que le da todo el mundo.
Y yo le doy el mismo botoncito de la máquina
que le da todo el mundo.
Yo le doy el mismo botoncito de la máquina
que le da todo el mundo.
Y sale el papelito que le sale a todo el mundo.
Y yo, como mucho, espero cinco minutos.
Como mucho, espero cinco minutos.
Ahora se hacen cuelas hasta de hora y media.
El mayor problema...
Hay que solucionar que no se enfaden de verdad.
He descubierto un momento muy incómodo
que consiste en que cuando algo te gusta mucho
te llevas la mano al bolsillo instintivamente.
Como los pistoleros.
Una canción y de repente mano al bolsillo.
Oye, ¿en qué año nació Dylan mano al bolsillo?
Y no había mano al bolsillo.
Y no había mano al bolsillo.
Había una funda gigante con el teléfono móvil encerrado.
Querer guardarlo todo creo que es la gran epidemia de este siglo.
Queremos inmortalizarlo todo.
Para morirte de un infarto cinco minutos después.
Què va significar aquest vídeo per a tu?
Massa. Però no tan massa d'èxit, eh?
Perquè em van caure per les segures bandes.
Va ser una experiència tan horrible.
De cop i volta vaig passar a ser el defensor del català.
I era com... No, tio, no, no.
Jo...
A mi m'agrada, doncs, en aquell moment,
estar tractant temes d'actualitat o no.
En Claudi Mori aquest era un tema d'actualitat.
Ho fas molt bé. Has pensat a dedicar-t'hi?
Sí, al curs vinent m'agradaria estudiar un grau en música.
Els estudis de música i dansa
són ensenyaments amb vocació professional i de llarg recorregut.
En el cas de la música hi ha tres nivells.
Les escoles de música, el grau professional,
i els ensenyaments artístics superiors,
en els quals es pot escollir entre diferents especialitats.
I pel que fa a la dansa, també s'ofereixen tres nivells d'estudis.
Les escoles, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors.
Informa't en atriaeducativa.gencat.cat
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra al periòdico.com i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Forever. Promoció per temps limitat.
El periòdico. Entendre-hi més.
A partir de dilluns, la tarda amb Elisenda Carod
comença la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ràpid, va, que no arribarem a tot arreu, si no.
Vinga, pugeu tots dins la caroneta, va, som-hi.
Cada dia serem en una població diferent.
Dilluns 12 de juny, Barcelona, casa orlandària.
Amb en Joel Díaz, tot sobre la final d'Eufòria,
amb l'Aida Fita i companyia.
També tindrem l'Estel Soler i en Biel Duran,
amb el seu debat populista, i en Gonzalo Bernardos.
I continuem, ràpid, ràpid, ràpid.
Dimarts, la tarda des de Tarragona, divendres des de Lleida,
dijous des d'Igualada i divendres des de Girona.
Celebrem junts la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Amb l'apadrinament de Caprabo, la cistella que enamora.
Celebrem plegats els 40 anys de Catalunya Ràdio.
T'ensenyarem molt més que a cuinar.
Barcelona Culinary Hub.
Aprend molt més que a alta cuina.
Visita barcelonaculinaryhub.com.
La Cubana presenta les tresires...
Tenim històries alegres...
Divertides i acollidores.
Com el color groc.
Avui parem l'antena i en tenim de blaves.
Tenim paraules.
Equilibrades, tranquil·les, empàtiques.
Sobre salut mental.
Tenim episodis foscos.
Tèrbuls i misteriosos.
Com el negre.
Tenim el teu color. Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio. Som podcast.
Fes capa.
Som monarquia, una secció basada en fets reials.
A veure, Joan, què destaquem?
Doncs destaquem en primer lloc que Pablo Urdangarin,
el fill del Nyaqui Urdangarin,
ja ha estat presentat com a nou jugador del Franken-Granollers.
Ha deixat el Barça i jugarà les dues properes temporades
a la capital del Vallès Oriental.
Per tant, el tindré molt a prop de casa
i potser un dia fins i tot el vaig a veure.
Per cert, saps de què juga en Pablo Urdangarin?
La veritat és que no. És extrem dret.
Estic parlant d'una qüestió estrictament esportiva.
Extrem dret, eh? Extrem dret.
Podria ser extrem esquerre, per exemple, però no.
És extrem dret.
O lateral o central o pivot.
O porter.
Però no, és extrem dret.
Més coses?
Si et sembla, passem a l'agenda d'actes previstos
per la setmana que ve.
El rei Gaudirà d'una altra corrida aquesta setmana.
Aquesta, la que ha acabat, ha sigut la de la premsa madrileña.
La setmana que ve és la corrida de la Beneficencia,
també a la plaça Toros de les Ventes de Madrid.
Aquesta no me la perdo. No, clar.
Per finalitat solidària, s'hi ha d'anar.
Això serà dissabte que ve, però és que el dia abans, divendres,
ho dic per si algú s'hi vol apuntar,
també si vols anar tu, per exemple,
hi haurà l'acte de jurament o promesa
ante la bandera d'Espanya de personal civil.
Què és això?
Ho explica la web de la Casa Royal.
La jura o promesa de bandera
és un dels actes més solemnes que existeixen en qualsevol nació.
En el, con un beso en la bandera,
se materializa un juramento o promesa
de obediencia y fidelidad en el servicio a la patria,
a una costa de la propia vida.
Flipa.
O sigui, per tant, si divendres que ve
vas aquí i fas un petó a la bandera espanyola,
potser un dia t'has de sacrificar per ella.
No sé si... No m'estàs dient...
No és la idea, però bueno...
I després, per si t'interessa,
los requisitos para jurar bandera
son tener la nacionalidad española...
Check. Bueno.
Haber cumplido los 18 años... Check.
Y no haber sido declarado incapaz
por sentencia jurídica firme.
Abstención.
8 i 53.
Toni Cruanyes, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
El col·laborat curt però intens de Messi
ha tapat algunes de les grans notícies d'aquesta setmana.
Avui parlem d'aquesta presa ucraïna
que ha obligat a evacuar milers de persones, Toni.
Sí, la presa de Kakovka, al sud-est d'Ucraïna.
L'impacte humà i també medi ambiental
de destruir un embassament d'aquestes característiques és brutal.
Això és el barri portuari de Gerson.
Indústries, molts i fins a 2.000 vendes
de la ciutat estan colgades d'aigua.
T'he d'explicar el Cesc Urrabertel de la noticies de TV3 d'aquesta setmana.
Una acció com aquesta és evident que és un crim de guerra, Toni.
Ara bé, és una bona estratègia militar per part de Putin, això?
A veure, un crim de guerra sí,
perquè contravé el tractat de Ginebra,
i veurem, Putin s'ha carregat un bé de primera necessitat
per a ucraïnesos i per a russos.
Però si servirà pels seus interessos ho veurem d'aquí un temps.
El tema és que davant la por de la contraofensiva ucraïnesa,
per recuperar terreny guanyat pels russos,
ha decidit inundar-ho tot per impedir el pas dels tanks enemics.
La estratègia de guerra podem dir que té el seu mèrit.
Potser entrarà als llibres d'història
com una fórmula de tàctica militar molt desesperada, això sí.
Avui amb el Toni Cruanyes parlem de grans estratègies de guerra.
I ho fem a través de la història, com sempre.
La guerra és tan vella com la humanitat, Toni.
Sí, clar, malauradament, una de les especialitats humanes
que ha evolucionat molt tecnològicament
ha estat l'art de matar-nos els uns als altres en guerres
per aprofitar l'engany de l'enemic.
Què és l'engany del cavall de Troia, Toni?
Ja se sap, durant la guerra de Troia, els grecs d'Esparta...
van entrar a la fortificació de Troia
per alliberar Helena, que havia estat segrestada.
Tot i que això és mitologia,
es calcula que la guerra de Troia és dels segles XII i XIII a.C.
Tothom coneix que van fer un regal en forma de cavall de fusta enorme,
que el rei de Troia va deixar entrar a la ciutat,
i que de nit, de dins del cavall,
van sortir els soldats espertants,
que després van atacar des de dins l'exèrcit de Troia.
Despistar l'enemic és bàsic per guanyar.
Sí, de fet, gràcies a l'engany als nazis,
es va poder fer el desembarcament de Normandia,
que va saldar la Segona Guerra Mundial per als aliats,
o abans els alemanys, a la Primera Guerra Mundial,
havien desenvolupat la Blitzkrieg,
que és l'utilització dels blindats de batalla, els Panzer,
al costat de la infanteria,
en molts atacs sorpresa, que no se sabia que es farien,
i això dividia els exèrcits, els francesos, els britànics,
i els incomunicava.
Hi ha algunes estratègies bèl·liques
que han passat a la història per la seva originalitat,
per la seva heroïcitat,
i sobretot també perquè van servir per guanyar una guerra.
Siempre daba una de romanos...
A veure, una de romans, va.
Comencem per una batalla que van perdre els romans.
Un clàssic, romans contra cartaginesos.
Les famoses guerres púniques
que van enfrontar els dos imperis més importants
de la Mediterrània els segles II i III a.C.
Roma controlava ja tota la península itàlica i Cartago,
a l'actual Túnisia,
controlava les costes de tota la ribera sud de la Mediterrània.
La lluita pel control de Grècia
va ser la que va portar els pitjors enfrontaments
entre els romans i els cartaginesos.
I això és una guerra que van acabar guanyant els romans.
Sí, però la cèl·lera batalla de Canàs
la va guanyar els cartaginesos
amb un pla que inicialment semblava suicida
i fora del sentit comú.
El general Aníbal, molt conegut per la història justament per això,
va ser l'heroi cartaginès
de la pitjor part de la seva alineació al centre.
Els seus soldats els pitjors es va posar al centre
quan sempre precisament al centre s'hi posaven els homes més forts,
les millors armes per evitar l'avanç enemic.
Però Aníbal va posar els més forts als laterals,
tant d'infanteria com també la seva cavalleria.
Clar, els romans, confiats en la seva superioritat numèrica,
van anar avançant i anaven guanyant terreny els cartaginesos,
mentre la cavalleria cartaginesa anava expulsant pels costats
la cavalleria romana.
I així, quan la infanteria cartaginesa havia avançat prou,
pels costats i per darrere,
els cartaginesos van atacar les legions romanes per l'arrer guarda.
Va ser com fer-los passar per un embut, d'alguna manera.
Sí, els romans, envoltats i sense poder rebre ajuda,
es van quedar sense espai per maniobrar,
i durant hores els romans van poder massacrar els legionaris romans,
els cartaginesos, vull dir, van poder massacrar els legionaris romans,
que davant del pànic de no poder escapar,
van acabar gairebé aniquilats.
Estem parlant d'un exercit de més de 80.000 homes.
Allò va ser un senyal d'alarma per la poderosa Roma
que va haver de multiplicar el pressupost
i els homes destinats a la guerra contra els cartaginesos.
Canviem d'escenari i canviem d'època.
Anem cap a una de les batalles napoleòniques més cèlebres.
Si Waterloo és la derrota de Napoleó al camp de batalla,
l'última gran lliçó d'estratègia militar avui no serà aquesta derrota,
sinó la victòria més sonada, la batalla d'Osterlitz.
Estem parlant del 2 de desembre de 1805.
Els actors del conflicte eren els imperis de França d'una banda
i de l'altra, l'imperi rus i l'austríac.
Per això se'n diu també la batalla dels tres emperadors.
Van ser 9 hores de combat duríssim.
La batalla va ser a Austerlitz, a l'actual república xeca,
i Napoleó estava avançant amb relativa facilitat fins a Viena,
i després seguiria fins a Rússia.
Però per fer front a la combinació dels dos exercits enemics
va fingir debilitat.
Expressament va fer enretarar els seus 72.000 homes,
donant la sensació que l'enemic estava sense provisions
o que tenien dificultats en el terreny.
A l'exèrcit francès, de fet, la república xeca,
en ple imperi austríac a l'època, ja era lluny de casa.
L'avanç de la divisió que dirigia Napoleó
va donar tants senyals de feblesa en el seu flank dret
que fins i tot van demanar ajuda a altres fronts militars francesos.
I això va fer creure a russos i austríacs
que si sumaven la seva superioritat numèrica,
85.000 soldats, podrien atacar i guanyar Napoleó.
I així ho van fer, però al preu de buidar el seu campament,
a Pratzen, a prop d'Osterlitz.
La sorpresa dels aliats russos i austríacs
va ser que Napoleó estava prou fort per fer-los front a Osterlitz,
sinó que els reforços francesos
van atacar la base gairebé abandonada de Pratzen.
Per tant, les tropes van haver de fugir en caos,
i això va permetre a Napoleó fer milers de presoners.
A Osterlitz va permetre la dominació francesa de tot el continent
durant una dècada amb l'imperi austríac vençut,
però després la política va fer que russos i britànics s'unissin
i acabessin finalment amb Napoleó, com ja has conegut, a Waterloo.
Després de tanta guerra, Toni Cruanyes,
avui aquest diumenge acabem amb John Lennon, si et sembla bé.
Donem-nos una mica de pau, sí. Vinga, va. Bon diumenge, Toni.
Bon diumenge.