A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 10 de març del 2024.
Avui el suplement Tartuli amb l'Oriol Marc, la Núria Oriols, el Marc Molins, l'Anna Pardo de Vera.
Just després de la setmana tràgica del columnista del Wall Street Journal de l'Oriol Cindreu i el politòleg Toni Rodón.
Avui parlarem de Kate Middleton.
Què li passa a la cara més famosa i reputada de la corona britànica?
Avui el fenomen Kate Middleton i el secretisme que envolta aquesta figura de la Casa Reial britànica a la setmana tràgica.
I també ens preguntarem si hi ha un pacte de silenci també entre la Casa Reial i la premsa del Regne Unit.
En un diumenge on farem l'excusa de la Marina Porres, llibres, sèries i bandes sonores.
La Marina Laminos, la màquina del temps, recordarà el segrest de Mari Àngels Feliu.
El demà ho deixo, Roger Mas i David Caravent, converses de tavernes revestides de cançons i amb intensitat viurem la prèvia dels Òscars.
La Marta Ferrer farà un repàs de les grans candidates, connectarem amb el Francesc Garriga, que ja és a Los Ángeles.
I a les 12 avui també un eclipsi amb les nits de Tito Álvarez.
Abans de tot això, però, el Joan Anton Català, la terra es plana i de seguida l'Elisabet Pedrosa amb l'ofici d'educar.
Bon dia als que us esteu despertant. Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem pendents de la represa de les tasques de rescat a les 8 d'aquest matí, d'aquí un parell d'hores,
de l'home que va desaparèixer ahir a la costa de Barcelona, entre el Fòrum i l'Espigó de Bac de Roda.
L'home estava fent submarinisme, segons sense oxigen, al mar, enmig del temporal de vent i pluja, i va ser arrossegat pel corrent.
El dispositiu es va haver de suspendre quan es va fer fosc.
Enrique Ballesteros ho explicava. És membre de l'equip de salvament de la Guàrdia Civil.
Mañana empezaremos la búsqueda por la mañana, temprano, a las 8 de la mañana,
y empezaremos con operaciones de buceo.
Intentaremos bucear porque las condiciones no son buenas y el mar parece que no está bien.
El Pirineu, a causa del fort temporal de neu d'ahir, es van haver de tancar les estacions d'esquí de Portainer i d'Espot,
també la de Port del Comte, a causa d'una avaria elèctrica que va aturar els telecadires i els remuntadors.
Al vespre ja es va restablir el subministrament i avui, diumenge, aquesta estació d'esquí podrà tornar a obrir amb normalitat.
La neu, a més, va comportar haver de fer servir cadenes en una trentena de carreteres,
entre elles l'accés nord al túnel del Cadí, i també per acumulació de neu.
Una esllavissada de roques a la Nacional 260 va obligar a tallar la circulació entre la Pobla de Segur i Baix Pallars.
I avui podria sortir de Xipre el vaixell d'Open Arms, que ha de servir per portar menjar a Gaza,
després que ahir ho impedissin el mal temps i aspectes burocràtics.
La nau inaugurarà el corredor que han habilitat els Estats Units i la Unió Europea
per fer arribar més ajuda als palestins.
En una entrevista al Catalunya mitjà, cap de setmana, el director d'Open Arms, Òscar Camps,
convidava altres institucions i governs a sumar-s'hi.
No hi ha ningú més aquí. Estem nosaltres sols.
Són nosaltres que hem demanat els permisos i que estem treballant,
i l'equip de World Central Kitchen està treballant a Gaza,
per tenir preparat la recepció i l'espigó, en tot poder fer el desembarcament,
tot aquest material. Vull dir que aquest corredor que s'obre,
no només és per nosaltres, l'obrim nosaltres, però que contra més s'afegeixin
i s'assumin als Estats Units, a la Unió Europea, als Estats Units,
qui s'hi vulgui sumar. Sabem que ara hi hauria s'ho dir, si vols sumar.
També ha col·laborat.
Un vaixell nord-americà que ha sortit aquesta nit dels Estats Units
també hi participarà.
Irlanda ha votat un no contundent a modernitzar la Constitució
i redefinir el paper de la dona i la família.
El vot negatiu a les dues propostes del govern
ha guanyat amb prop d'un 30% de vots de diferència
en un referèndum amb una participació baixa del 44%.
El primer ministre, Leo Baratkar, assumeix la seva responsabilitat.
Vam fer dues propostes a la gent i la gent ha sentit els arguments,
els ha considerat i els ha refusat.
Ho acceptem de ple.
La Constitució pertany al poble, no als polítics ni als partits.
El poble s'obrirà i ha decidit no canviar la Constitució.
El secretari general de Junts, Jordi Turull,
situa l'amnistia com un punt de rellançament del procés
en una entrevista al diari Ara.
Asegura que la repressió ha dividit l'independentisme
i que ara, amb la possible tornada de Carles Puigdemont
o Marta Rovira, els partits hauran d'aprofitar l'oportunitat.
Jo m'imagino com un acte de rellançament
del procés independentista de Catalunya.
El seu retorn i el de tots els que estan a l'exili.
Jo crec que des d'aquest punt de vista
sí que ho hem de poder aprofitar,
però no des d'un punt de vista partidista, electoralista.
El jutge ha deixat en llibertat provisional
l'alcalde de Puigverde, Lleida, el Segrià.
El magistrat no li aplica cap mesura cautelar.
Se l'investiga per dues denúncies diferents
en què se l'acusa dels delictes d'amenaces,
coaccions, violència de gènere,
maltractament en l'àmbit familiar
i agressió sexual a menor d'edat.
Un centenar de persones convocades pel teixit social del municipi
es van concentrar ahir al vespre
per denunciar la violència masclista
arran d'aquesta detenció de l'alcalde.
Maria Borrell és una de les veïnes de Puigverde, Lleida,
que hi van participar.
Aquest matí, després del 8 de març,
ens hem aixecat amb el titular
que l'alcalde del poble havia estat acusat
de violència de gènere en l'àmbit familiar
i són uns fets com que mai ens havíem trobat en aquesta situació al poble
i el poble està com consternat i molt afectat per aquests fets
i suposo que això explica la gent que ha vingut aquesta tarda,
que és més de la que esperàvem, crec, totes.
I el Consell d'Estudiants de la Universitat de Girona demana que es faci fora el professor
que va fer propostes de caràcter sexual a dues alumnes,
uns fets que el mateix docent ha reconegut.
Els representants de l'alumnat condemnen qualsevol possible abús de poder
i reclamen a la universitat que revisi els protocols per prevenir i actuar davant d'aquests casos.
Atenció perquè una quarantena de línies d'autobús de Barcelona
tenen el recorregut afectat avui per la celebració de la Marató de Barcelona.
Fins a les 3 de la tarda es recomana fer servir el metro,
que s'ha reforçat amb 13 trens més dels que circulen habitualment un diumenge,
sobretot a les línies 1, la vermella, i 3, la verda.
Aquest any la Marató amb sortida al Passeig de Gràcia entre Gran Via i Plaça de Catalunya
i arribada a l'Art de Triomf circula pels llocs més emblemàtics de la ciutat.
I en esports, el Girona guanya contra los Sassuna 2 a 0 i recupera la segona posició,
gols de Porto i Sabino.
Els gironins es posen a 4 punts del Madrid, que avui diumenge es rebrà el Celta al Bernabéu.
Aleix Espargaró puja al podi en la cursa sprint del Gran Premi de Qatar de MotoGP.
El català ha estat tercer.
La victòria se l'ha endut Jorge Martín i Marc Márquez acabat cinquè.
La cursa llarga avui també, avui diumenge a les 6 de la tarda.
I el Barça i el Sant Just jugaran la final de la Copa Masculina d'Hockey i Patins.
al partit a les 8 del vespre.
I ens avancen que avui serà un diumenge amb un temps molt variable,
amb glaçades a primera hora als Pirineus i al centre de Catalunya i algun ruixat puntual.
Al matí hi haurà força clarianes, però al migdia poden aparèixer xàfecs i tempestes,
sobretot a la meitat oest del país.
i les temperatures comencen a recuperar-se.
histèria col·lectiva és el podcast sobre la sexualitat i les relacions afectives
des d'una perspectiva feminista.
La pornografia no deixa de ser cine.
Podríem fer un capítol a part també amb les biografies de Tinder.
Un homenatge a totes aquelles dones a qui, en algun moment,
se'ls ha dit allò de...
Ets una histèrica.
Aquest és el podcast que Catalunya necessita.
Tot el que no sabies que volies saber sobre sexualitat,
t'ho expliquem en format histèric.
Histèria col·lectiva.
El podcast sobre sexualitat amb Sílvia Catalani i Helena Crespi.
Psicòlogues, sexòlogues i feministes.
A l'àvia web de Catalunya Ràdio i a un 3CAT.
Troba la felicitat a cada rebot amb la Fiat Happiness Formula.
Ampliem el termini fins al 31 de març.
Gaudeix de tota la gamma Fiat des de 9.350 euros.
Amb lliurement immediat i finançant també Stellantis Financial Services.
Corre! La felicitat no té data de caducitat,
però les ofertes exclusives de Fiat, sí.
Consulta en les condicions a Fiat Pones.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Vent d'hora, vent d'hora. Cada diumenge al suplement.
Elisaep Pedrosa, a l'ofici d'educar. Som-hi!
L'ofici d'educar. A Catalunya Ràdio.
El primer pas per acabar amb els rols de gènere a l'escola
és reconèixer que existeixen i que es perpetuen els centres educatius
igual que altres espais socialitzadors.
Hem de posar la mirada per identificar-los
i a partir d'aquí treballar-los.
Amb activitats i recursos concrets,
com el material que hem elaborat des d'escoles coeducatives
sobre la hipersexualització que afecta majoritàriament les nenes.
i també qüestionant la socialització masculina de nens i joves.
Però també s'ha de treballar de manera transversal,
oferint diversitat de referents en els contes,
joguines, cançons, llibres de text.
No es tracta de censurar res,
sinó d'oferir un gran i divers ventall de models,
de maneres de ser,
en què tots els infants es reconeguin i se sentin validats.
Anar un pas més enllà i trencar amb el binarisme de gènere,
que encassella els infants en una opció o l'altra,
quan hi ha tantes maneres de sentir
com infants hi ha en el món.
Acabar amb els rols de gènere
ha de ser una decisió de direcció d'escola,
de projecte de centre.
No pot ser únicament voluntat d'alguna mestra
que és conscient i que ho vol treballar,
perquè l'escola hauria d'arribar
on no arriben algunes famílies.
Recordem que la coeducació,
segons diferents lleis educatives a Catalunya,
hauria d'estar incorporada al currículum,
a l'organització del centre
i al pla Escoles Lliures de Violències.
Benvingut des de l'ofici d'Educar.
Hem sentit Núria Valero d'escoles coeducatives,
on ens diuen
deixeu les nenes ser nenes.
La sexualització primerenca
és una forma de violència contra les nenes
que s'està normalitzant
a la publicitat, a les sèries,
la música, els videojocs...
La sexualitat es posa al centre
i d'aquesta manera
s'ignoren o s'infravaloren
la resta de qualitats i capacitats
de dones i nenes,
de com el món audiovisual
perpetua els rols de gènere en Parlem-en.
Elisenda Pasqual,
psicòloga de Criança Respectuosa
i Acompanyament Familiar.
Anna Plans,
presidenta de l'Associació de Consumidors
de Mitjans Audiovisuals de Catalunya.
I Patricia Luján,
directora creativa en perspectiva de gènere.
Col·labora amb Metges del Món
i ens presenta Enfoquem en Púrpura.
Sentirem també el sentit de l'humor
del Sergi Vives,
pare primerenc de Bessones.
I acabarem amb Com a Duco
amb la Lara Terrades.
L'ofici d'educar
amb Elisabet Pedrosa.
I per sexualització
és la projecció
d'una sexualitat imposada
i descontextualitzada
en infants
que no estan educats
ni preparats per acceptar-la
ni entendre-la.
Laura Pinyol.
Doncs ens va proposar la Sara Arjón
al Telegram.
A mi m'interessaria
que es parlés
sobre el món audiovisual
que segueix perpetuant
els rols de gènere
perquè encara
els protagonistes
de moltes de les pel·lícules
són homes blancs
d'heteros
perquè la diversitat
humana actual
encara no es veu
reflectida a les pantalles.
Ens va dir
posar exemples reals
i extreure en conclusions
com podem acompanyar
els nostres menors
a trobar referents
a la petita
i a la gran pantalla.
Aquest és avui
el punt de partida
de l'ofici d'educar.
Se segueixen perpetuant
els rols de gènere.
Jo crec que aquí
no hi ha discussió
que és així.
Llavors,
comencem primer
per l'efecte psicològic
que això passi,
aquest viatge de gènere.
No, jo crec que
és important entendre
que quan un infant
està en construcció
està assentant
les bases
del que serà en el futur,
està construint
el seu caràcter.
Tots aquests models
i referents,
missatges,
valors,
principis
que va absorbint
del seu entorn
és el que l'ajudaran
a configurar-se
una idea de si mateixa
o de si mateix.
Quan, clar,
introduïm uns rols de gènere
que a més a més
hipersexualitzen
sobretot a les nenes,
el que els estem donant
com a informació
a aquestes criatures
és que elles són vàlides
en tant en quant
els seus atributs
sexuals secundaris
que a més a més
no tenen
perquè no estan desenvolupades
a nivell de sexualitat
són prioritaris
dins d'aquest pertany
al món, no?
I això, clar,
evidentment,
psicològicament
és d'alguna manera
estirar una pastanaga
que no ha pogut créixer a temps
perquè aquestes criatures
estan intentant
assimilar-se,
assemblar-se
i incorporar-se
a nivell de cos
dins d'uns estereotips
que no són adequats
per a la infància
perquè la infància
té una altra forma
d'estar a la vida.
De fet,
hi ha dues coses
molt sorprenents
que explica
una l'Elisenda
i l'altra
l'Anna Plans.
Una és que
una persona del sector
dels jocs i videojocs
et va explicar
que per vendre més un joc
ha de tenir característiques
sexuals.
Aquesta és una.
I l'altra,
l'Anna Plans diu
si una nena de 10 anys
penja un vídeo a TikTok
tindrà tants likes,
tindrà més likes
si el penja en bikini
que no pas
si no va en bikini,
no?
Això per un tema
d'algoritmes, no?
Això és preocupant,
és a dir,
de fet,
es perpetuen
els rols de gènere
i la tecnologia
encara ho segueixen
afavorint més, no?
I tant que sí.
Jo sempre pregunto
hi ha més hipersexualització
en el món online
que en el món offline?
No,
però el que passa
és que hi ha més visibilitat
i menys control.
I a més,
les conseqüències,
estàveu parlant
dels temes psicològics,
hi ha evidències
que demostren
les fragilitats contemporànies
que estan tenint,
com anorèxies,
bulímies,
afòbies socials,
depressions,
inclús suïcidis,
autolesions,
també,
i aquest augment
també de la cirurgia estètica
entre les nenes.
I no podem oblidar,
també,
com afecta
l'elecció
d'amistats
i de parelles tòxiques.
Una edat molt preocupant
és que un de cada cinc joves,
crec que és entre 15 i 29 anys,
consideren acceptable,
inclús inevitable,
el control abusiu
per part de les seves parelles.
I després també
el fet que adoptin
pràctiques de risc
aquesta hipersexualització,
com és el sexting,
que és compartir
contingut sexual,
o, per exemple,
les conseqüències
com el grooming,
que és quan una persona
normalment adulta
s'apropa a un jove
per aconseguir
contingut sexual.
Aquesta hipersexualització
fa que els joves
estiguin ja
des de molt temprana edat
en unes pràctiques
de risc
que realment...
Per exemple,
el grooming,
que és aquest apropament
de les persones adultes
en general adultes
a menors,
va augmentar en 7 anys
crec que un 400%.
400%.
Patricia Luján,
tu que has estat
en el món
de la publicitat,
en el cas de la publicitat
i a més segurament
que no en som conscients,
també aquest viatge
de gènere,
deu ser molt bèstia, no?
Sí,
en publicitat
com a producte cultural
ocorre exactament
el mateix.
movemos a mujeres sexualizadas,
con roles y estereotipos de género,
aunque cada vez está variando todo
y afortunadamente las agencias
y las personas que piensan los anuncios
están más con el tema
de hacer nuevas representaciones,
pero sigue habiendo muchísimo
estereotipo.
estereotipo.
De fet,
fa no res hem viscut
com una revisió
de la Barbie, no?
En teoria,
hem esperit crític
i el resultat ha estat
que hi ha hagut
un boom
de vendes de Barbie, no?
I l'Elisenda Pasqual
ens diu que això,
que no és inoc
o no conegu
comprar una nina així
perquè hi ha tota...
si estem comprant
tota una
viatge
de gènere
molt gran, no?
Sí,
perquè la Barbie
és una nina que...
Perdó,
és una nina dona,
és a dir,
no és una nina bebé,
no és una nina nena,
és una nina
que evoca
i reprodueix
el cos
hipersexualitzat
d'una dona,
sí,
amb uns atributs
molt normatius,
la cintura estreta,
la cadera,
els pits,
clar,
amb això estan jugant
les nenes,
les petites,
la petita infància,
clar,
al final,
el que tu consumeixes
cada dia
és allà
on tu et projectes,
no?
Llavors,
clar,
jo tinc pendent
veure la pel·lícula,
no l'he vist encara,
però el que sí
que tinc clar
és que això
hagi evocat
o hagi fet ressorgir
el joc
amb una nina
hipersexualitzada
dins de la societat,
com deia ara l'Anna,
és a dir,
la hipersexualització
no existeix
només al món digital,
però és que el món digital
és tan potent
i és tan infinit
i és un món
de tanta possibilitat
que se'ns escapa
de les mans,
o sigui,
tot el que no podem controlar
dins del món analògic
amb el món digital
encara ho podem controlar menys.
Clar,
imagino que estareu d'acord
amb mi
en que hi ha
que moltes vegades
molts productes audiovisuals
no som conscients
de tot el que ens estan oferint,
de com es perpetuen
aquests regals de gènere,
no en som conscients,
però la pregunta
que em faria és
els que ho estan produint
són conscients?
Absolutament.
Per exemple,
amb el tema
has d'estar pensant
en la pel·lícula Barbie.
Sí.
Clar,
la pel·lícula Barbie
no és una pel·lícula
per nens
i per infants,
en canvi,
la pel·lícula
està posa
per tots públics
i és clarament
tranquil·lament
per majors de 16 anys,
però què passa?
Al final és una indústria
que ven
i el que intenten és
com més target,
com més ampliu
i més target,
doncs més hi arribo.
Sí,
a mi em sorprenia
l'altre dia,
estava escoltant un vídeo
de la Marian Rojas Estape,
que és una psiquiatra,
i parlava
que ella durant un temps
va tenir bastantes clientes
que venien de la indústria
de la pornografia,
i que una d'aquestes
va tenir l'ocasió
d'entrevistar
un dels productors
de pornografia
i diu
que ella es vanagloriar bé
de la baixada
d'edat de consum
de la pornografia
i ell ho deia
com a una cosa
que a ell
li donava molts milions
i que era totalment
inconscient
o resistent
a posar consciència
del que això implicava
a nivell de societat,
vull dir,
jo estic totalment d'acord
amb l'Anna
que al final
estem en un món
capitalista i neoliberal
i el que et dona més diners
és cap on anirà
i cap on tendirem,
a no ser que com a societat
intentem fer barrera,
intentem organitzar-nos
com parlem abans amb l'Anna
aquests grups de famílies
que s'estan organitzant
a Catalunya
per posar una mica
de filtre
i regulació
a l'ús del dispositiu mòbil.
Com podem protegir?
Aquesta és la pregunta clau,
com podem protegir
perquè es perpetuen
els rols,
està clar,
que hi ha aquest viatge
de gènere,
està clar,
llavors,
com podem protegir
els nostres menors?
A veure,
primer,
amb l'educació,
vull dir,
jo quan parlo
amb les famílies
el més important
és l'exemple,
quin exemple estem donant
nosaltres,
quin exemple estic donant
com a pare,
com a mare,
com a pare,
quins continguts miro,
quins whatsapps rebo,
no?
I com a mare,
doncs també moltes vegades
la preocupació pel físic,
jo sempre dic
que cada vegada
hi ha més adultes
infantilitzades
i infants,
doncs,
adultitzats.
Molt important.
Després la comunicació,
la comunicació
és molt important,
no?
Però si no
l'hem treballat
des que som petitons,
després és molt difícil.
i també hem de posar límits.
És molt important
posar límits
perquè els límits,
a part que ajuden
a desenvolupar,
no?,
el córtex prefrontal,
no?,
per això hi ha persones,
potser que tenen 50 anys
i dius,
no han madurat
perquè realment
no han desenvolupat això.
I és molt important
perquè els ajudem
i límits que siguin sants,
límits que siguin bons.
Tenim de vegades
el complex de pares
retrògrads
i no els hem de tenir.
Vull dir,
nosaltres tenim
aquesta responsabilitat.
Per tant,
exemple,
quin exemple donem nosaltres,
si som coherents també,
comunicació,
però que ha de ser
des de ben petitons,
serà molt difícil,
no?,
quan són grans
i es poden buscar
en molts espais,
això a l'Elisenda
en sap moltíssim
i, doncs,
límits.
Límits no ens podem oblidar
perquè ara sembla
que costa molt.
Jo quan vaig a les escoles,
una de les preguntes,
quan el mateix pare o mare
que volia donar el seu mòbil
està preocupat o preocupada
perquè el seu fill
o la seva filla
quedés fora
quan tenia 12 anys,
ara em ve
amb el fill o filla
de 16 anys
i contínuament
l'únic que està buscant
és controlar,
posar-li, doncs,
límits
i no saben com fer-ho,
no?,
perquè se'ls ha anat
una miqueta,
no saben com anar
una miqueta enrere.
Llavors,
és important, doncs,
posar límits.
Sí,
jo també afegiria
que crec que
com a educadores
o famílies
hi ha molta responsabilitat
però que hi ha
una responsabilitat
a nivell d'estructura
política,
d'estructura social,
no?,
abans de començar el programa
ho parlàvem amb l'Anna
i dèiem
com pot ser que jo
per accedir a certs documents
només ho pugui fer
amb una clau digital
i se'n demana una identitat
per confirmar que soc jo
i no posem una clau
o una identitat
de majors
de 18 anys
per accedir a certs continguts
que són totalment
inadequats
per criatures
que estan encara
en un procés
de construcció
molt infantil,
no?,
és a dir,
tècnicament
és possible,
crec,
vaja,
almenys amb les persones
que heu parlat d'això
seria possible,
però quin és l'interès,
i aquesta és la pregunta
que jo retorno
a totes les que esteu escoltant,
quin és l'interès
de no fer-ho?
Perquè aquí hi ha
un interès ocult,
no?,
i jo recordo molt
que vaig estar compartint
molt amb la productora
Sixto Paz,
em van compartir
el guió de l'obra
Bèsties de teatre
que parlava precisament
de la hipersexualització
amb la Marta Marco,
i una de les coses
que surten
dins del guió
d'aquesta obra
és el que es diu
la pederàstia institucional,
és a dir,
que hi ha una tendència
a nivell institucional,
que això sembla tabú
i que no ho puguem parlar,
i fa poc,
al 30 minuts,
van fer un documental
dels països,
crec que era d'Holanda,
on hi havia
tota una trama
encoberta
de pedofilia
i de pederàstia,
i la pressió
que fan aquests grups
perquè no es filtrin
certes tendències
d'ús
i de compartició
d'imatges,
cada vegada
ens trobem més
amb WhatsApp,
posa filtres
perquè les imatges
siguin segures,
és a dir,
et fan sentir
que tu pots compartir
contingut,
que tu pots posar
imatges dels teus fills
o les teves filles
perquè ningú més
el veurà,
això si t'informes
una mica,
i aquí l'Anna
és l'experta en això,
saps que qualsevol imatge
que tu pengis a internet
deixa de pertanyar-te
i deixa de ser teva,
i que el contingut
que es troben pederastes
i pedòfils,
més del 70%
llegeu una notícia
l'altre dia,
són continguts
que compartim
les famílies,
que són sexualitzats,
és l'aperitiu,
que tenen abans
de consumir
contingut més
que havien moltes vegades
sexualitzat,
exacte.
Déu-n'hi-do,
Patrícia,
com els podem protegir
els nostres menors
de totes aquestes coses
que estem sentint?
Bueno,
jo crec que l'havéis dicho
tot,
la educació
és fonamental
des de
veient temprana,
però crec que també
hi ha que educar
a les famílies,
perquè com hem estat
educades
amb una visió
patriarcal,
machista,
sexista,
capacista
i racista,
doncs
tenim que fer
una deconstrucció
i una propria educació
per poder
transmitir
a les criaturas.
Ara que estàs
parlant de pederàstia
i tot aquest tema,
també em sembla
molt interessant
com la intel·ligència
artificial està representant
a les mers,
per exemple.
jo he fet
proues
amb
herramientes
digitales
d'intel·ligència
artificial
per crear
imàgenes
de criaturas
de 7 anys
i les imàgenes
que me han dado
me han sido
devueltas
han sido
increïblemente
sexualizadas.
Entonces ahí
también tenemos
otro temazo,
¿no?
Avui a l'oficiado
que ens preguntem,
bueno,
afirmem que el món
audiovisual
perpetua els rols
de gènere
i volem trobar-hi
solucions.
Hi ha una escola
que m'ajudi
a créixer.
Hem d'impulsar
la coeducació,
que les joguines,
els comptes
i l'ocupació
dels espais
siguin igualitaris
per a nens i nenes.
Núria Solsona.
Avui a l'ofici
educant
en temps de suplement
a Catalunya Ràdio
us proposem tres llibres
Respeta,
bisexualidad,
educar en un mundo
hipersexualizado
d'Anna Plans,
L'ombra de la Clara
sobre l'abús sexual
de l'Elisenda Pasqual
i peixes fora de la Patrícia
Luján.
El dia que van proposar-nos
fer aquest tema
a Telegram,
una altra de les coses
que van comentar
va ser
festes d'aniversari
de nenes
de 3 o 4 anys
en un spa
on se'ls posa talons,
se les maquilla,
se les fa desfilar
per una passera
i se les aplaudeix.
Una nena petita
que vol portar top
o pintar-se les ungles,
li hem de dir
que sí,
que no.
davant d'aquestes situacions
què hem de fer?
Aviam,
jo crec que no hi ha
una resposta correcta
ni encertada
i crec que aquí
jo apelo molt
al sentit comú
de cada família
que a vegades
és el menys comú
de tots els sentits
però bé,
el que sí que està clar
és que quan a una criatura
constantment
li estàs reforçant
el ser mirada,
el ser validada,
l'encaixar,
el valor
a través
de característiques
d'aquest tipus,
de pintures,
de pintar ungles,
de vestimenta,
de talons,
això es fa gran.
Llavors,
jo no dic
que no puguem jugar.
Jo quan era petita
em posava els talons
de la meva mare,
em posava els colles
de la meva mare,
em posava la roba
de la meva mare
però això era
dins d'un context
de joc.
Era un context controlat,
això passava a casa,
a mi no se'm compraven
aquest tipus d'accessoris
i era un amirallar-me
amb la meva mare
per voler-me semblar a ella
perquè jo m'identificava
com una nana
i volia ser com la meva mare.
Ara bé,
quan això ja extrapola
de nou
la societat del consumisme
que crea
i que ven
productes
de dones
per a nenes
i les nenes
comencen a tenir armaris
amb materials
i amb accessoris
que són totalment
hipersexualitzats,
aquí ja estem desdibuixant
els límits
del joc,
del joc simbòlic,
del joc projectiu
per transformar-ho
en una realitat
del dia a dia
i per mi això
és el perillós.
En lloc de ser
subjectes
som objectes,
no?,
les dones
i això es perpetua,
Anna,
no?,
i això és...
Absolutament d'acord,
acabem sent objectes.
Aquí el rol del pare
i de la mare
és molt important,
el rol de la família,
no?,
mira,
nosaltres tenim
la ciència demossa
que tenim neurones mirall
i l'exposició repetida
a un tipus de conducta
ens fa aprendre-la.
Clar que no,
com parlava abans
l'Elisenda,
no és el mateix
que et posis
els talons de la mare
per jugar,
que siguis tu
el que d'alguna manera
doncs està incitant,
per dir-ho d'alguna forma,
doncs que el teu fill,
la teva filla,
doncs vegi
determinats tipus
de continguts.
Nosaltres tenim
la responsabilitat
de protegir-los
i protegir-les,
per tant,
hem de saber triar
aquests continguts.
Nosaltres,
per exemple,
amb l'associació
i amb la Fundació
d'Aprendre a Mirar
tenim una pàgina,
una plataforma
que és contraste.info
on podem veure
de forma crítica
inclús quan els nanos,
les nanes,
els nanos són més grans,
ho podem consultar
amb ells conjuntament
i veure crítiques
de pel·lícules,
de sèries,
de contingut audiovisual,
de videojocs,
etcètera,
per fomentar
aquest pensament crític,
precisament.
Però pares i mares
tenim molta responsabilitat,
que també aprofito
una miqueta
pel que deies abans
i també s'ha de legislar
i si no es legisla
és perquè no es vol,
perquè fa falta
realment un control
que sigui proactiu.
Amb el tema
de la hipersexualització
hi ha suficient
intel·ligència artificial
per poder fer realment
una verificació
proactiva,
és molt important.
Eines que ens doneu
per poder veure
aquest viatge de gènere.
La Patricia Luján
és directora creativa,
fundadora de
Comperspectiva de Gènere,
directora d'Escola
of Feminism,
docent i autora,
com dèiem,
de Petxosfera.
Col·labora Metges del Món
i ens presenta el projecte
que ens el van demanar
el God de Telegram
Enfoquem en Púrpura
que proposa
també una mirada crítica,
no?
De fet,
el col·lectiu
Pura Quitèria
el 2022
va fer una diagnosi
de pel·lis,
sèries i anuncis
i els resultats
va concloure
que hi ha poca presència
de dones davant
i darrere de les pantalles,
fet que perpetua
els rols de gènere
amb continguts
encara masclistes,
patriarcals,
racistes
i capacistes.
Patricia,
quina és la situació?
Pues la situación
es la que acabas de decir,
que a pesar de que
las cosas están cambiando,
es lo que te decía antes,
y cada vez más personas
tienen esta perspectiva
de género
y tienen esta mirada,
sigue habiendo
muchas tramas
en muchas series,
en muchas películas
y en cualquier producto
cultural
y audiovisual
donde se perpetúan
en roles
y estereotipos
de género.
Se sigue
sin visibilizar
a toda la amplia gama
de mujeres
diversas
en nuestra diversidad
como seres humanos
y la mirada
básicamente
en estos productos
audiovisuales
sigue siendo masculina
y heterosexual
básicamente.
Entonces necesitamos
cambios.
Cambios
i visualitzar
nous referents,
no?
Sí,
visualizar
nous referents
y tener
nuevas miradas,
o sea,
el ayudar
a que
mujeres
diversas
puedan
dirigir,
crear,
guionizar
series,
películas,
anuncios,
porque nos van a traer
nuevos temas
y nuevas miradas
y por supuesto
nuevas representaciones
de mujeres,
¿no?
I es posa
també l'accent
en la formació.
Tu que ets docent,
¿no?
Qui i on s'ha de fer
aquesta formació?
Sobretot de la gent
que treballa
produint
mitjans audiovisuals,
¿no?
Pues es fundamental.
Yo doy clases
en la Universidad Autónoma
de Barcelona
y doy clases
de creatividad
en la carrera
de publicidad
y es increíble
que no haya
una asignatura
que sea
perspectiva de género
donde se analicen,
se aprenda
a analizar
las imágenes,
qué se está representando,
cómo se está representando
o cómo se tiene
que utilizar
un lenguaje
que no sea sexista
y que sea inclusivo
para todas las personas.
Entonces,
creo que aún hay,
desde la oficialidad,
no hay herramientas aún potentes
como para hacer una transformación real.
Desde el proyecto de Enfoque en Púrpura,
el trabajo ha sido precisamente eso,
de hacer primero un diagnóstico
sobre una serie de series,
películas y anuncios
para a partir de ahí
ver cuál es el rol
que representan
las mujeres cis
y transgénero
en el audiovisual
y se han creado
una serie de herramientas
para poder
mejorarlo.
Se han hecho
webinars
donde se ha hablado
de mujeres racializadas,
de mujeres con
diversidad
funcional,
cómo están representadas
en el audiovisual.
se creó
un festival
de cortos
realizados por mujeres
también con una perspectiva
de género.
Bueno,
creo que
si desde las instituciones
aún no
no tenemos
esa mirada
con perspectiva
de género
interseccional
y antirracista,
pues todo tipo
de proyectos
que ayuden
a cambiar
esa mirada
son siempre
muy bienvenidos.
¿Qué nos puede ayudar
a detectar
el sexismo
de un producto
audiovisual,
Patricia?
Bueno,
el primero
es tomar
consciencia
y lo segundo,
por ejemplo,
una de las cosas
que salió
del diagnóstico
que hizo
Enfoque en Púrpura
fue crear
una serie
de tablas
donde te ayudaban
a mirar
los productos
audiovisuales
si ya fueran
películas
o fueran
anuncios,
¿no?
Y básicamente
te haces preguntas.
¿Aparecen mujeres
en esta película,
en este film?
¿Sí o no?
¿La persona
que ha hecho
esta película
está relacionada
con el tema?
¿Sí o no?
O sea,
te va haciendo preguntas.
¿Se están
representando
a las mujeres
de una manera
estereotipada
y siguiendo roles
de género?
¿Sí o no?
¿Aparecen mujeres
racializadas
o transgénero?
¿Sí o no?
Entonces,
te va dando
una serie
de pautas
para ver
si tu producto
audiovisual
tiene una perspectiva
integradora,
interseccional
o sigue
con la misma
mirada masculina,
lo que es
la male gaze.
Doncs,
Patricia Luján,
gràcies per haver-nos
presentat al projecte
Enfoquem en Purpura
i una abraçada.
Muchas gracias a vosotras.
No em jutgis.
Un menor
no hauria d'estar
a TikTok.
Anna Plans
I seguim
el recorregut
amb l'Elisenda Pascual
i amb l'Anna Plans.
Preguntes que jo us deixo anar,
eh?
La importància
que coneguin
i acceptin
el propi cos
i no visquin
per agradar
que això és
clàssic
les dones,
no?
Ser per agradar
als altres,
no?
Bueno,
perquè fixa't
que el que se'ns diu
sempre a les nenes
i jo he pecat,
si es pot pegar d'això,
quan arriba una criatura
nova a l'escola
on jo treballava
el projecte,
de dir,
ai,
quin vestit més bonic,
que guapa estàs,
i de sobte el moment
donar-me'n compte
i dir,
ostres,
és que això no li he dit
a aquest nen
que porta els pantalons
que no li havia vist mai,
no?
Li he dit,
hola,
quines sabatilles,
més que xules,
com cors,
no?
Llavors,
d'alguna manera
és com encara
nosaltres ens hem de revisar molt
els missatges
que donem
a les criatures,
no?
I ja no només
el contingut que consumeixen,
que evidentment també,
sinó que és el dia a dia,
com les mirem,
com les validem
i com els donem
aquest estatus
de ser incloses
dintre la nostra realitat
i de la família,
no?
Perquè normalment
les nenes són
les que són boniques,
són guapes
i valorem
aquests atributs físics,
no?
I als nens els valorem
les capacitats
que tenen,
no?
Llavors,
clar,
si seguim creixent
d'aquesta manera,
jo justament ahir parlàvem
amb un amic
i li explicava,
jo l'any 94
em va a ir
a Federada de Futbol,
jo era de les primeres dones
que van jugar
a Federades de Futbol
en aquest país
i teníem
quatre equips,
teníem els pitjors horaris
i no teníem referents.
Jo tenia postres
a la meva habitació
de homes
que havien conquistat títols,
jo no tenia
postres de dones,
això per sort
està canviant.
Clar,
i tenim una itana.
Tenim una itana,
si no,
no,
vaig tindre tan bona,
però això és important
perquè quan tu tens
un referent
que arriba a un lloc
sublim
per les seves potencialitats
i per les seves
habilitats internes
i no per com es veu,
crec que això
com a nenes
ja és un procés
molt transformador
a nivell de vida,
no?
Anna?
Sí,
és que has trucat
un punt super,
super important.
Estem en una època
del jo-jo
i del ja-ja
i això tant
en els adults...
Jo-jo i ja-ja.
Jo-jo.
Jo,
soc jo,
no?
I ho vull ja.
I ho vull ja,
d'alguna manera.
I també enllaçant
amb el que
parlàvem abans
de què es visibilitzen
als mitjans
de comunicació,
molt bé,
les pel·lícules,
el que vulgueu,
però en realitat
el que estan veient
aquesta infància
són un tipus
d'influencers
sobretot
les sexy grammars
que el que fan
és vendre
el seu cos
bé sigui
com un objecte...
Com ho dic això?
Sexy?
Sexy grammars.
Ah.
Sexy grammars.
El que fan
és mostrar
la seva intimitat
que de fet
la intimitat
és el que més enganxa
a un jove,
no?
Bé sigui
per aconseguir likes,
popularitat o diners.
En realitat
estan veient això.
Clar,
s'ha de canviar
aquest tipus d'influencers
com dèiem.
Per mi un influencer
online seria
una persona que sigui...
que divulgui
un contingut de qualitat
i tingui capacitat
de comunicar.
Per exemple,
la hiperactina.
La hiperactina
és una biòloga
que té una preparació
i que sap comunicar.
Un noi,
el Jaime Altozano,
és el professor de música
que tots haguéssim volgut tenir.
És a dir,
que dins del teu expertise
siguis bo amb allò.
S'ha de donar una volta
a tot això, no?
Sense ideologia,
sense cap ideologia darrere
i que realment ajudi
a donar nous referències.
Però hi ha un tema
molt important
que és el cervell social.
Sempre suposo
que l'Elisenda
m'ho ha d'agut sentir dir
perquè sí que estem parlant
que s'ha de canviar
els mitjans,
la forma de veure,
però si no hi ha
cervell social
serà molt difícil.
Si no sabem posar-nos
en les sabates
de l'altre,
serà molt difícil
que canvien coses.
I el cervell social
és molt fàcil d'educar.
Començant des de ben petitons
i petitones
ajudant a casa,
cuidant els avis,
formant part
del projecte família,
quan som més anys
formant part
d'alguna ONG.
Això és molt important.
Per mi això
és el més important.
Jo crec que si només
es fes això
ja avançaria moltíssim,
de veritat.
Com s'educa
per saber
què exposo
de la meva intimitat?
Com els podem educar
per això?
Primer sent exemple.
Primer sent exemple.
És a dir,
no compartint nosaltres
la vida
dels nostres infants.
Preguntem-nos
per què ho compartim.
És per un subidon
de dopamina?
Perquè estem compartint
les fotos
dels nostres fills i filles
amb persones
que ni saludaríem
quan se'ls trobem
en el carrer.
Per tant,
la intimitat és nostra,
és el nostre refugi.
La intimitat
és el que tu comparteixes
amb les persones
que estimes,
amb els teus pares.
Amb això hem d'aprendre,
no?
A compartir
les nostres necessitats,
els nostres sentiments,
un munt d'aspectes
emocionals,
intel·lectuals,
espirituals,
amb els nostres fills i filles,
perquè això serà
la llavor
que després els ajudarà
a tenir amistats sanes
i relacions sanes.
Per tant,
és molt important
que nosaltres tenim
una feina vital
i que es comença
des de casa.
Elisenda,
això d'aprendre
que puc educar
la intimitat, no?
Sí,
és que justament pensàvem
en un cas que jo vaig acompanyar
fa uns anys
d'una nena
que s'havia obert
d'esquit llent
és una compta,
no sé en quina xarxa social,
ara no recordo exactament quina.
I la seva mare un dia
per error,
o sigui,
va accedir
a aquests continguts
i eren continguts
totalment hipersexualitzats.
Llavors,
una de les feines
que vam fer amb la mare
va ser com qüestionar-li
a aquesta nena
anar vídeo per vídeo,
foto per foto
i dir-li
quina d'aquestes
accions,
imatges,
poses,
postures,
valls,
tu faries al mig
de la plaça
del teu poble.
I ella va dir
cap,
quina vergonya
en veuria tothom.
I ella va estar
pujant
a una xarxa social
que no només
ho veia la gent
del seu poble,
és que ho veia
el món sencer,
si volia.
Llavors,
jo crec que aquesta educació,
de la mateixa manera
que quan s'educa
a nivell de sexualitat infantil,
que els infants
des de ben petitons
han d'entendre
quines són les parts públiques
i quines són les parts privades,
però també han d'entendre
quines són les esferes
de la vida pública
i quines són les privades,
perquè una cosa és
el que tu fas
a dins de casa teva
és privat
i una altra cosa
és el que fas al parc.
I aquesta educació,
aquest cervell
que deia l'Anna,
que també forma part
de poder construir-nos
com a sers sistèmics.
No estem soles al món,
formem part
d'un entramat
que és d'humanitat
i cada efecte
que jo genero
i cada acció
que jo ofereixo
genera un efecte.
al meu voltant.
I tot això
té molt a veure
amb sortir
d'aquest egocentrisme
patològic,
de només mirar-nos
al melic
i pensar
que les accions
que fem amb un present
no tindran conseqüències
en un futur.
I això s'ha d'educar,
s'ha d'ensenyar,
s'ha d'aprendre.
No naixem a preses.
I ensenyar-los
a consumir
amb esperit crític,
que dèiem abans
al seu costat.
Clar que sí.
És molt important
aquesta comunicació
que hem d'anar
teixint
des de la infància,
a després,
ja quan parlem
amb ells
i amb elles
de l'entorn
que hi ha,
del que pensem
nosaltres,
compartir-ho,
de donar-los
opcions
també,
realment,
és molt important.
Per exemple,
una sèrie
o un reality,
la de les tentaciones,
per exemple.
Doncs es pot parlar
amb el teu fill
i la teva filla
d'aquest tipus
de realities
que, per cert,
l'altre dia
van publicar
en el seu Instagram
que estaven com
alardejant
que el seu target
comencés
en 13 anys.
És molt fort,
no?
Doncs llavors,
tu què li pots dir
al teu fill
o a la teva filla?
A veure,
per tu què és important
en una relació?
Què t'agrada?
Què no t'agrada?
Explicar-li,
no?,
realment l'argument
de l'isla
de les tentaciones.
Després,
també explicar-los
a lo millor
que tenim neurones
mirall,
no?
Que,
d'alguna manera,
aquestes neurones
fan que nosaltres
en aquell contingut
que estem exposats
l'acabem repetint.
Per això,
un nen,
un bebè,
apren a parlar
i per això
un nen o una nena
doncs es treuen
la camiseta,
es fan una foto
i la pugen
a la seva història.
Parlar de tot això
de forma oberta
perquè després
tinguin aquest pensament crític.
És a dir,
el que no podem ser
és nosaltres com nens.
És com el tema
del sexting seguro,
que seria un altre tema
també que n'ha sentit
parlar molt.
Els adults
no podem dir això,
no existeix,
és una fal·làcia.
Una altra cosa
és que el jove
s'equivoqui,
prengui la seva decisió
i nosaltres estem allà
sempre acollint
i sempre respectant,
però nosaltres
no podem ser com nens.
Hem d'acompanyar-los,
hem de parlar obertament,
els hem d'acollir
i sobretot
escoltar-los
també,
penso.
Avui a l'ofici educar
el món audiovisual
perpetua els rals de gènere.
Jo vull un institut
que en faci millor persona.
hem de fer un canvi
de mirada
per dignificar
la infància
i entendre-la
com una etapa
molt important
sense accelerar processos.
Elisenda Pasqual.
I no n'hem parlat,
però també hi ha
la importància
del grup d'iguals,
no?
Com podem fer contrapès?
Perquè, clar,
tots diuen,
tots miren,
tots fan...
A casa dels demés
sempre passa tot,
el que a casa meva
no em deixen fer.
Clar,
el grup d'iguals
no arriba de cop.
Això és una cosa important
que hem d'aprendre,
no?
El grup d'iguals
i l'efecte que té
el grup d'iguals
dins de la vida
i la psique
d'un fill o d'una filla
no arriba de cop.
Es va construint
a partir dels 3 anys
i comencen
amb l'etapa social,
tenen més interès
pels iguals
que els rodegen,
que els envolten
i això va increixent.
Sí que arribarà
un moment
que també és evolutivament
necessari
on els iguals
o el que és fora de casa
tindrà més pes
que el que hi ha
dins de casa.
Per què?
Perquè hi ha un procés
de construir-me
i per jo construir-me
t'he de negar a tu.
Que és una cosa similar
al que passa
entre els 2 i els 3 anys,
aquesta etapa
de les rebequeries
on ens neguen
i ens diuen
que no constantment.
Això tornarà a passar
a la prepubertat,
a la pubertat
i a l'adolescència
en funció
del temperament
del teu fill o de la teva filla.
Però clar,
això no ens arriba de cop,
però tenim uns quants anys
per preparar
un bon discurs,
això que deia l'Anna,
un bon pensament crític,
uns bons valors,
una coherència interna
com a família,
una consistència,
perquè això
que nosaltres sembrem
sobretot
els primers 7-8 anys
de vida
seran les llavors
que aquests nens
i aquestes nenes
quan arribi l'adolescència
i quan tanquin
la porta a l'habitació
i quan tu ja no hi tinguis abast
podran fer créixer
dins seu.
És a dir,
un infant que no ha tingut límits
difícilment
es podrà posar límits
a si mateix
o a si mateixa
més endavant
i jo crec que com a mares
i com a pares
tothom vol
que els seus fills
arribin a la universitat
i diguin
nostres,
avui no surto de festa
perquè demà tinc un examen
o apago la consola
perquè he d'estudiar.
Això,
sí,
que pot ser
i que no és fictiu,
però s'ha d'educar
i s'ha de cultivar
a través del límit.
Aquest és l'esforç previ.
I diu l'Anna
la importància
de mostrar
el que diuen
els estudis
o vídeos de testimonis.
Sí,
és el que comentava abans,
sobretot amb el tema
de la pornografia,
assentar-te amb el teu fill
i la teva filla
i parlar-ne
d'aquest tema
i buscar estudis
perquè jo,
per exemple,
en el llibre
respecte a mi sexualitat
una de les coses
que em vaig proposar
va ser que tot
tot el que digués allà
que darrere
hi hagués alguna
evidència científica.
Per exemple,
el tema de les neurones mirall
és una cosa
que un nano
o una nana
no t'ho pot rebatre.
I després també
a partir d'altres experiències
com per exemple,
abans comentava
crec l'Elisenda
que no tenim com
o no sé si eres tu
que ens costa veure
sobretot quan ets jove
les conseqüències
que tenen els teus actes
el dia de demà.
Nosaltres tots hem sigut joves
i segurament
tots hem fet coses
que després hem dit
ai mare de Déu.
I sort que no hi havien
telèfons movents
que ho han gravat.
Jo ho dic,
tenim més avantatges
nosaltres en aquest sentit.
Però clara,
els joves
i les joves
han de pensar
que amb una edat
que estan superafervescents
que el que fan
pot tenir conseqüències
a llarg termini.
Llavors també
explicar-los casos
per exemple
el de la Verònica Diveco
una noia
que es va suïcidar
que en el seu dia
va compartir
un vídeo sexual
i que al cap d'uns anys
allò va tornar a sortir.
Posar exemples
que en alguna manera
es vegin
interpel·lats o interpel·lades.
O per exemple
amb el tema
del sexting,
el cas de la Man de Tot
que és el més conegut
on també
se'ls pot fer veure
que a part de la víctima
hi ha l'agressor
i hi ha tots
a la resta
igual que amb el tema
del bullying
que estan compartint
aquestes fotos
que tots són responsables.
És que només que un pari
ja s'atura el tema.
Aleshores
és molt important
mostrar-los exemples
i parlar-ho
de forma oberta.
Però el que
vinc al principi
si això
no ho hem teixit
des de quan són infants
és molt difícil.
Hem d'aprofitar
moments,
potser quan estem cuinant.
Jo vaig començar
a fer cookies amb el meu fill
realment per xerrar
amb ell
perquè em costava més.
O quan anem a passejar
abans d'anar a dormir
i pel dematí
i sempre dic
que amb els joves
i les joves
està bé el cotxe
perquè així no es poden escapar.
Sí, no s'escapen.
Sí, també ho dic això.
I no hi ha la mirada
de basc que els costa
perquè és aquesta etapa
en què costa més.
Però, clar,
si tu amb un jove
de cop i volta
el comences a interrogar
quan mai
li has parlat
no has tingut
aquesta comunicació
no hi ha aquesta confiança
doncs és normal
que estan aquí.
I que aquesta xarxa
és a dir
aquest espai
de confiança
i de conversa
si no s'ha generat prèviament
arriba un moment
que és el moment
de la separació
per trobar-se
que no el podem oferir
llavors és quan
com a famílies
més ganes
teniu
de saber
dels vostres fills
i les vostres filles
però si no s'ha generat
això prèviament
no hi ha aquest tipus
d'acostament.
Partíem
de la proposta
de la Sara Arjona
perquè el món
segueix perpetuant
els rols de gènere
jo us diria
això
té
els dies comptats
és a dir
les coses
estan canviant
i com a pares i mares
amb el nostre dia a dia
contribuïm
a fer el canvi
és a dir
tenim alguna cosa
a canviar
des de la nostra
individualitat
com a pares i mares
com a famílies
tenim
jo crec que
cada vegada
s'està polaritzant més
jo tenia l'esperança
fa uns anys
que els rols de gènere
es difuminarien
i actualment
amb la irrupció
també
de totes les polítiques
de transexualitat
i tota la mirada
cap a aquesta definició
que cada vegada
s'està posant més
a la infància
quan a la infància
això hauria de ser
una cosa
molt més difuminat
estem perpetuant
rols de gènere
perquè estem
d'alguna manera
dient-li
a una persona
que no encaixa
dins del que és
per com és
que s'ha de transformar
que ha de fer-se diferent
llavors jo crec
que aquí estem
confoses
socialment
perquè
una cosa és
acceptar
la diversitat
i una altra cosa
és que aquesta diversitat
ens faci perdre de vista
que el que
cap on anàvem
era cap a diluir
els rols de gènere
no cap a accentuar-los
i perpetuar-los
i transformar-los
en un altre
esquema
totalment diferent
perquè això
a qui li dona diners
al final
és que aquí
és on hem d'anar a mirar
qui s'està enriquint
de tots aquests discursos
tan polars
i aquí tindrem la resposta
llavors
quina és la solució
que tenim com a famílies
el pensament crític
igualment
és a dir
no ens comprem
tots els missatges
que se'ns donen
perquè ens semblin
més inclusius
que la resta
crec que és important
posar damunt de la taula
i fer una revisió profunda
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
i la setmana vinent
gestionats els mòbils
als centres educatius
ara ens toca
a les famílies
us deixem en muix
que a Renaixement
sigueu ludics
positius
i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les criatures
petons
de la Núria Ventura
la Marta Sánchez
i la Rosa Siluei
fins a la setmana vinent
no sé com reaccionaran
no sé si ho acceptaran
no sé si em jutjaran
pensava que
pensava que
ens hi tot se'm fallaran
no sé on sou
però sempre esteu amb mi
pensava que
arribava
el meu fi
no sé on sou
però sempre esteu amb mi
Després de la tempesta solar de Sant Matí.
Tardies, lost in my race.
I see some hate in your face.
No em vaig atreviar ni de...
Llama que et veus, us dic que...
No sé on sou, però sempre esteu amb mi.
El suplement, amb Roger Escapa.
Aquesta tarda, llum verd del Mundial de MotoGP, el Tot Gira.
Atenció!
A les 6 en directe, Gran Premi de Catar de MotoGP amb Damià Aguilar.
El Trò lluitarà pel títol?
També viurem el Madrid Celta de primera i l'Alcorcón espanyol de segona.
A més, seguirem el Basconi a Barça de l'ACB i l'Uni Girona Perfumeries de la Lliga Femenina.
I us explicarem la final de la Copa d'Hokei Patins amb Montse Mir i Tavi Terres.
Tot Gira.
Avui, a partir de les 4 de la tarda.
amb David Klopés.
Torna al Mundial de MotoGP!
Carla, el viatge a Tòquio no hi va el director.
T'interessa?
10 dies, reunions, sopars, karaoke, un spa, a la vida.
L'important és saber aprofitar les oportunitats.
Ara el teu Citroën C3 ha d'orígin des de 13.200 euros i amb entrega immediata.
Només aquesta vegada i només aquest mes.
Citroën.
Finançant només terà anticinenys als servicis condicions a Citroën.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquest hora, els dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra el suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marina Laminos, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
Diumenge passat vam conèixer la història de la Gemma i en Xevi.
Ells dos mai han sigut parella, tampoc viuen junts,
però sí que tenen dues criatures en comú i formen una família
que, diguem-ho així, trenca els models tradicionals.
Ens van explicar la reacció del seu entorn quan els van comunicar la idea
i també com es van sentir a la clínica de fertilitat.
I a la clínica us vau sentir jutjats quan vau anar a explicar el vostre cas?
No, jutjats no.
L'únic que sí que, no, et diuen, bueno, tingueu en compte que, no,
ens deien, si ho fas, ets pare, eh?
I ets pare amb totes les lletres, eh?
No, no, plenament conscient.
És el que volem.
Vull dir que en molts llocs era com un...
Tingues clar que ets pare i que després una mica això, eh, no?
Les regles del joc i tal.
I nosaltres...
Jo també és una cosa que vull remarcar, no és allò de dir
vull ser pare a veure candidates,
sinó de dir, ostres, la relació amb la Gemma,
com és, com som i quina és la relació
és el que a mi m'hi ha fet vestir tot el sentit, no?
Tot plegat.
I per això, quan ho dèiem, era de dir, ostres,
el que hem de tenir molt clar és que jo tinc la meva vida,
la Gemma té la seva vida
i tenim una vida en comú que són la meva i en Martí, no?
I aquí és on compartim.
I a la setmana tràgica amb en John Cindreu i en Toni Rodon
vam parlar de moda i concretament de la moda ràpida
que anomenem fast fashion
i també de grans cadenes com la multinacional xinesa Shane.
En John va confessar que ell només compra els pijames per internet
i que sempre té aquest petit problema.
Voleu una confessió molt humiliant del tema pijames?
Sí, endavant.
Jo, com sabeu, sóc una persona d'estatura problemàtica.
T'allà baixa.
Sí, metre 71, crec.
Llavors, clar, un problema que tinc
és que la majoria de pijames, els pantalons són massa llargs
i els acabo trepitjant i els acabo trencant tots.
Llavors, acabo sent...
Estic destruint mitja, o sigui, vaja, la meitat de l'ecosistema,
jo sol, només amb pijames.
A mi em passa al revés, John, a mi em passa al revés,
que amb els pantalons tinc problemes perquè tots en bancos.
Calça curta.
El món està mal repartit.
I a les 12, com cada diumenge, l'eclipsi,
la setmana passada amb el cantant Cesc Trikell.
Una conversa sobre joventut, relacions, també sobre música,
i atenció, perquè parlant de música,
en Trikell va admetre que està una mica cansat
del seu tema estrella jugular.
Sol ser crític amb mi mateix amb el que he fet el passat.
I això no sé si es veu dolent,
però jo sento que la millor música que vull fer
és la que no s'ha fet encara.
I jugular em dóna la sensació que ja està, que ja està.
que està guapíssima, que la seguirem fent amb bolo,
que hem fet un remic guapíssim pels bolos.
Però si tu ara fas un bolo i no toques la jugular i et tiren tomàquets.
Clar, clar, bueno, sí, sí, com el bon dia, els pets, no?,
i els camins de...
Bueno, és que és el que hi ha.
Una cançó que va tenir moltes reflexions prèvies
i es va pensar més del conte.
Jo, per exemple, el cinte del principi,
me'l pataria, me'l pataria.
I el pre-coro me'l pataria ara també, sincerament.
O sigui, són cançons que jo ara mateix canviaria,
que no faria igual.
I en passen totes, eh?
Tens la possibilitat de fer-les evolucionar els concerts.
Ah, hi està.
I això és el que em salva una mica, eh?
Perquè si no, em sento com un autòmata i no...
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de Trescat,
també a la web catradio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
HBO Max, una nova sèrie de Regim.
Una sèrie que no està deixant ningú indiferent,
bàsicament pel seu retrat irònic i sarcàstic
d'un règim autoritari modern
que comença a enfonsar-se
a causa de l'actitud paranoica i inestable
de la seva cancellera,
interpretada per Kate Winslet.
I Filmin estrena una pel·lícula
que avui competirà per l'Òscar és Vides Passades.
Céline Song debuta com a directora
en aquest drama romàntic
sobre dos amics de la infància
que retroben anys després
de tenir una relació a distància.
Ella, ara feliçment casada
i amb una feina estable,
i ell, acabat de sortir d'una relació llarga,
queden a Nova York
i viuen uns dies junts
que faran ressorgir sentiments,
dubtes i passions.
I al Teatre Acadèmies
s'hi pot veure
la veritat de la mentida.
La comèdia de Florian Zeller
explora la realitat
a través dels pensaments interns
dels seus personatges.
Començant per en Daniel,
que convéns la seva dona Isabel
perquè convidi a sopar
el seu amic Patrick
i la seva nova parella Emma,
per la qual en Patrick
ha deixat la seva dona.
Una jove que despertarà frustracions,
gelosies i rancúnies
en el grup d'amics.
Avui a funció
a les 6 de la tarda.
Bon dia, Sònia de Lofeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
et fem 3 propostes
avui per Barcelona.
La primera,
podeu visitar l'exposició
Barceló Ceràmiques
Tots som grecs
a la Pedrera.
És la retrospectiva
més completa
de la ceràmica
de l'artista contemporani
que s'ha fet fins ara.
Pintor, escultor i dibuixant
va començar a crear
en fang l'any 1994
en un estat de Mali
en què un forben
li va impedir
pintar i dibuixar
ja que cobria de pols
els seus fulls.
Això el va portar
a començar a experimentar
amb aquest nou material.
És per això
que podem dir
que les ceràmiques
de Barceló
són com una extensió
de la seva pintura.
Organitzada
de manera cronològica
l'exposició
ens mostra
més de 100 peces
complementades
amb pintures
i quaderns
i ens proposa
un recorregut
per la seva trajectòria
que engloba
més de 3 dècades
de treball.
Es pot visitar
tots els dies de la setmana
de les 10 del matí
a les 7 del vespre.
El preu
de l'entrada general
és de 12 euros.
I podem esmorzar,
dinar
o també sopar
al restaurant La Gresta.
Situat al carrer
Funós Esllussà
número 2
al barri del Coll
al costat
del centre cívic
del Carmel
i a 5 minuts
caminant
del Parc de la Creueta
un modern bistrot
de cuina mediterrània
que acaba de rebre
un sol
de la guia Repsol.
El van obrir
fa 7 anys
en Fabio i la Roser.
Expliquen
que al principi
la gent del barri
no en tenia
la seva cuina
ja que estaven acostumats
a plats de cullera
però que a mica
en mica
els han fet confiança.
s'atreveixen a fusionar
la cuina italiana
i la cuina catalana
amb producte fresc
i ecològic
i podem tastar
els cors de carxofa
amb pernil ibèric,
l'arissó de mar,
el carpatxo
d'entrecot de vaca
o la lasanya
amb cocotxes
de lluç i pèsols
per postres,
tiramissu amb rom
o xerrup de moniato
amb vodka.
El preu mitjà
per persona
és d'uns 50 euros
si fem carta
obert de dimarts
a dissabte,
migdies i nits.
Música.
Peria, podem acabar el dia
al concert de Lider Sanz.
A les 7 del vespre
al Centre Artesà
Tradicionaris de Gràcia.
L'Alider
és la referent
de l'escena musical
occitana i catalana,
una veu
i una personalitat lliure
que crea cançons
amb ritmes mestisos
i amb influències
de músiques del món
cantades en aranès.
Des dels seus inicis
es dedica a explorar
camins a partir del rock,
al hip-hop
i a reobrir-ne de nous
amb la música d'Arrel.
Fa molts pocs dies
que acaba de publicar
el seu nou disc
titulat Arraïts
que justament vol dir
Arrel en Occità.
A aquest treball
hi trobem cançons
de tradició oral
per ballar
però sempre expressades
a través de codis moderns
per tal d'enllaçar
la tradició
amb l'actualitat.
Les entrades
pel concert d'avui
a Barcelona
es poden comprar
anticipadament
per 15 euros
a la plataforma
Entràdio.
Doncs nosaltres
que arribarem
a les 7 del matí
amb la cançó
La Rua d'Errore
de Lider Sanz
que avui actua
al Centre Artesà
Tradicionari.
Tornem de seguida
al Suplement.
El Suplement
amb Roger Escapa.