Són les 10.
Amb la mirada posada, el terratrèmol cap a Titalmarroc
i que va aguantant la xifra de víctimes.
Ara mateix parlem ja de 632 víctimes mortals,
329 persones ferides, una xifra que anirà creixent.
Neus Bonet, ho actualitzem.
Sí, en un balanç, com ara deies, que encara és provisional,
perquè hi ha molts edificis esfondrats,
podria haver-hi persones atrapades sota la runa.
El cisma ha passat a les 11 de la nit hora local,
mitja nit a Catalunya,
i ha tingut l'epicentre 60 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix.
S'ha deixat sentir en moltíssimes ciutats del país
i també al sud de la península ibèrica.
Després del primer terratrèmol, també hi ha hagut diverses rèpliques,
que han fet que milers de persones
sortissin al carrer per la por de més esfondraments.
En declaracions aquí, al suplement de Catalunya Ràdio,
alguns ciutadans que estaven passant les vacances a Marràqueix
han explicat el que han viscut.
A les 11 de la nit hem sentit com el sostre,
primer el terra es movia, després uns cops a la paret,
després tot ha començat a tremolar,
era com una mica ciència-ficció,
la veritat és que era difícil de pair.
Vam veure gent mal ferida, gent gran, menys petits, bebès,
gent fora de les seves cases,
no deixaven entrar a cap edifici ningú.
Me vaig posar sota la porta,
i llavors quan va parar, me vaig agafar, me vaig vestir corrents,
i vaig agafar el passaport,
i li vaig dir que la meva cosina dormia a la meva habitació,
li vaig dir corre, vesteixi i surt al carrer.
La Generalitat està fent seguiment del retremol,
recopilant informació sobre víctimes i danys,
i també està activant un punt d'informació
pels catalans en família al Marroc.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
també ha expressat la solidaritat de l'executiu amb les víctimes,
com també ho han fet diversos mandataris internacionals.
Més arguments a l'actualitat,
la guerra d'Ucraïna i la crisi climàtica,
que són els grans temes que avui i demà
està abordant la cimera del G20 a Nova Delhi.
Hi ha força scepticisme sobre la possibilitat d'arribar a un acord.
En aquests dos àmbits
persisteixen les diferències geoestratègiques
entre les grans economies mundials.
De moment, pel que fa a Ucraïna,
els delegats han tancat un compromís sobre el llenguatge,
que s'ha d'utilitzar a l'hora de referir-se a la invasió russa.
Pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic,
els països del G20 accepten més finançament
per la transició energètica,
per reduir l'ús dels combustibles fòssils.
Coincidint amb la cimera,
Intermón Oxfam demana compromisos de reducció
d'aquests gasos d'efecte hivernacle.
Uns límits que són determinants,
ja que els països del G20 són responsables
a tensió del 78% de les emissions globals.
Jacobo Cherán és el responsable
de canvi climàtic d'Intermón Oxfam.
En este tipo de cubres,
lo que es importante es que tomes compromisos propios,
pero los tomes frente a vosotros
y que los hagas cuando ves que los tomes.
Es que tome la responsabilidad
en esta cubre, en este G20,
avanzar mucho trabajo para lo que será
luego la conferencia del clima
dentro de tres meses, como digo.
I atenció seu d'agafar el cotxe,
perquè Trànsit preveu que 200.000 vehicles
surti ara aquest matí de l'àrea metropolitana
en l'operació sortida del Pont de la Diada.
200.000 cotxes més van sortir ahir
en una jornada complicada.
Hi va haver fins a sis accidents
que van provocar cues quilomètriques
i molt especialment a l'autopista P7.
Ja està en marxa la setmana del llibre en català
amb 300 activitats durant 10 dies al Moll de la Fusta,
per si no agafeu el cotxe i marxeu.
I editorials de tots els territoris de llengua catalana
incorporen per primera vegada segells de la Catalunya Nord.
I passaran centenars d'escriptors,
com la sueca Karen Smirnoff,
que ha presentat les urpes de l'Àguila,
que continua la saga Millenium d'Estic Larsson.
10 i 4 minuts de l'actualitat esportiva
que destaquem Albert Benet. Què tal? Bon dia.
Bon dia de les últimes hores
El Madrid-Bedef deixa Carlos Alcaraz
sense final de l'Open dels Estats Units de tènis,
després de guanyar-lo en 4-16 aquesta matinada.
No hi haurà, per tant, final contra un Jokovic
que jugarà la seva 36è final de Gran Islam
i que s'assegura ser el número 1 del món,
com a mínim, fins al novembre.
Neymar ha superat Pelé aquesta matinada
com a màxim golejador de la selecció del Brasil,
amb els dos gols que li ha marcat a Bolívia
en la golejada per 5-1.
Neymar n'ha fet 79 pels 77 que va fer Pelé,
segons dades de la FIFA.
El davanter del Barça, Rafinha,
li ha donat una assistència i també ha marcat un gol.
Feia gairebé un any que no marcava amb el Brasil.
El jugador del Madrid, Rodrigo, també ha fet dos gols.
Recordem també la notícia d'ahir.
La Mínia Mal fa històries,
converteix en el debutant i golejador més jove
de la selecció espanyola masculina de futbol.
El futbolista del Barça, amb 16 anys i 57 dies,
va entrar just abans del descans
i va marcar l'últim gol en la golejada per 1-7 contra Georgia.
L'Espanyol suma la quarta victòria segona en 5 partits,
al camp del Llevant per 1-4,
amb dos gols de Nico Melamed i dos de Puado.
I avui quedarà configurada la grella de sortida
i es disputarà la cursa sprint
del gran premi de San Marino de MotoGP,
a les 3 de la tarda, pel web i lab de Catalunya Ràdio.
Mabri Guinyares tornarà a lluitar per l'Apol.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
L'Hora Negre.
L'Hora Negre.
L'Hora Negre.
L'Hora Negre.
L'Hora Negre.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Què?
Com anem?
No, no, no. Ben tornada.
Maica Navarro, disculpes.
Disculpes perquè fa 20 minuts que has arribat.
Has revolucionat ja tota la rebecció?
No, disculpes perquè...
El que pot ser és que quan et pregunten per la nova temporada
i fas rodes de premsa de temporada,
una cosa que et preocupa és si jo arribaré o no arribaré tard,
i que el titular sigui si Maica Navarro aquesta temporada
arribarà o no arribarà a les 10.
Si qualsevol diria que jo cada cap de setmana arribo aquí,
no ho sé, a dos quarts d'onze, et faig patir,
és que no ho entenc.
Quantes vegades?
T'hem trobat noves sintonia per aquests moments previs.
Puja, puja.
Una vera de los ropers. Sí.
A part d'això, no només no donen la disculpa,
sinó que, a més a més, li porten una caixa de pastes...
No, l'he portat jo, perdona, l'he portat jo.
I tu no t'han ensenyat a casa, que has d'oferir?
Estan aquí per tu.
Però què collons estan aquí? Són belgues de Sabadell.
Però crec que són per tu, perquè t'ho he dit jo.
Són per tu.
Però és que no té educació, no té models, no té res.
Veig que m'has trobat a faltar, aquest estiu.
És que, clar, a l'altra punta de l'estudi,
i ells s'han palancat la caixeta de pastes en un raconet.
Has ofert-los a la tatuïla política?
No, no.
Això vol dir que no m'estaves escoltant,
perquè les he portat per ells. Ja, ja, ja.
I tota la redacció està plena de...
Ja ho veig, ja ho veig.
Puc explicar què em va passar, aquest estiu?
Què et va passar? A veure, jo era a la platja.
A part de trobar-me molt a faltar.
Era a la platja.
I a vegades...
consumeixo algunes revistes del cor.
Mm, ben fet.
I... estava a la platja de... d'allà a Pals.
I em vaig comprar el Lectures.
Així, de casualitat. Així, de casualitat.
Dóna-me el Lectures.
I obro el Lectures i em trobo...
10 pàgines de monogràfic,
amb Maica Navarro, entrevista especial.
Que no parleu a tu.
No, però parles de tot, pràcticament.
Perquè, no haber sido madres mi gran fracaso,
todo un referente de la crónica de sucesos,
la periodista de col·laboradora de Lectures,
en nuestras pàgines,
total acompanyada dels seus gossos
i la seva gran companyia.
Aleshores, al·lucino, d'entrada, amb les fotografies,
perquè estàs espectacular.
I tinc moltes preguntes.
Entenc que aquí hi ha una sessió d'un dia sencer
de maquillatge, de vestuari...
La roba és teva?
No, la roba me la van deixar.
Me la va deixar una dissenyadora catalana,
que és amb la que jo sempre li compro,
que és la Laia, que té aquí al taller, aquí al costat,
i que m'agrada perquè tota la confecció i el patronatge
i la confecció es fa aquí a casa.
I, per tant, sempre que tinc coses a la tele,
doncs intento gastar roba d'ella.
I va ser una sessió de tot un dia a l'Hotel Alma,
als jardins de l'Hotel Alma, amb entrevista inclosa.
T'han pagat aquesta exclusiva?
Però què collons exclusiva ni que res.
Té l'uc d'exclusiva.
Però no, no m'han pagat res.
El Luis Pliego, que és el director de Lectures,
i que el conec des de fa molts anys,
que era company meu al periòdic, em va dir...
Escolta, ens ve de molt de gust fer-te una entrevista.
I jo... Doncs vinga, vamos.
Però és que ja expliques coses que al·lucinats.
La meva mare també al·lucinat.
Més enllà de la maternitat,
d'alguna vegada n'hem parlat aquí al suplement
i ens has explicat que tenies el legit de ser mare,
que t'hi vas posar tard i que després ja no va ser possible,
i que tot el que et va comportar,
t'has dit que has estat víctima de violència masclista,
però després...
I això també ho vaig explicar en un article d'opinió
un estiu a la vanguardia.
I ve del que m'ha sorprès, que et pregunten,
¿cuál ha sido el locuro más grande que has hecho por una información?
I tu qui respons.
Una vez estuve en la parte trasera de un coche,
de un coche con una prostituta,
que le dijo al cliente que yo estaba aprendiendo
y que solo iba a mirar.
Él intentó meter la mano para atrás para que yo participara.
I tu estaves allà traient una informació, intentant...
No, jo intentant... Aquella època,
tots els voltants del Camp Nou era un territori de prostitució...
Ara fa molt de temps que passo,
perquè jo que ara ja no hi ha prostitutes en aquella zona.
A més, era una prostitució molt concreta transsexual.
I doncs vaig anar moltes nits, quan acabava del diari,
m'acostava allà al Camp Nou per guanyar-me la confiança
d'aquestes dones per intentar fer un reportatge
de com eren, de com vivien, quina era la seva situació.
Vaig estar prou d'un mes en antic, gairebé cada nit,
i vaig agafar molta confiança en algunes d'elles.
Perquè jo era una preguntora insaciable.
Però quan veus el coche, exactament què fa?
I qui comença primer?
I com és tot el ritual?
I llavors em va dir, què pesada, vine un dia,
i amb un client d'ella de confiança li vaig dir,
un aprenent que estarà aquí dalt, a la part del darrere.
I res, ja vaig haver de sortir per putes.
Sí, sí, vaig estar gairebé un mes,
i després d'allà vaig escriure un parell de reportatges
en el periòdico de com vivien i quina era la seva vida.
I a més, també em crida molt l'atenció
que et penedeixes de no haver après mai l'anglès,
que sempre has tingut moltes dificultats,
i de vegades te'n vas anar a fer algun estada als Estats Units
per intentar aprendre'l a Nova York?
I que vas acabar ballant amb tota la comunitat llatina, no?
Sí, anava a classe...
anava a classe 6 hores al dia, i després acabava el terminal.
O sigui, a l'acabar m'agafava el metro i me n'anava al bronze,
ja tenia controlats tots els locals latins de salsa,
i em passava tota la nit ballant,
i per tant no practicava absolutament res.
Ho vaig fer a Nova York, ho vaig fer a Irlanda tres cops,
a Itàlia, no sé, testades d'aquestes intencions d'anglès,
ho he fet sempre.
Però ara ja tinc una mica...
quan vaig fer l'entrevista encara no m'havien diagnosticat
una cosa que em van diagnosticar ara fa uns mesos,
perquè aquesta la vam fer fa tres...
Fa temps?
Parlo així com molts mesos, com si el temps passés...
hi hagués més temps entre les coses que passen.
No, no fa tant.
Em van diagnosticar que tinc un trastorn d'atenció
amb hiperactivitat, que jo no ho sabia.
I el meu psiquiatre nou em va fer totes les proves,
i tinc un...
Amb 50 i tants anys t'ho han diagnosticat?
Sí, que de fet, molta gent del meu entorn em diu...
però hi ha dades a ventes.
Per molta gent era com evident.
Ara t'han posat l'etiqueta d'una cosa.
No, però no és tant l'etiqueta,
sinó que he après a entendre moltes de les meves...
molts dels meus comportaments.
Jo, per exemple, soc molt...
Em costa molt estar en un grup i estar interrelacionant-me,
i sempre vaig davant o vaig darrere.
Quan era petita, per sempre,
em pensava que em perdia perquè o bé caminava davant
o caminava al darrere.
Era incapaç de caminar amb el gruix de la família.
O, per exemple, el fet de no retenir
i no prestar atenció,
això em passa doncs amb l'anglès, per exemple.
O sigui, per poder...
No ho sé, encara jo tinc la...
Jo crec que algun dia ho aconseguiré.
Ja sé que va passant el temps, però ho aconseguiré.
És cert que he viatjat per tot el món,
he treballat fins i tot tot el món,
i allà on no arribava amb l'idioma
arribava amb altres qualitats,
que és posar-li un morro excepcional a l'història.
Mai he deixat de menjar o de treballar
en un país on només es parla en anglès,
però no soc cap exemple de res.
L'estiu anant bé?
Sí, sí, vaig estar amb la meva germana a Vietnam,
que, ja et dic, no sabíem...
No vas anar, eh, per això? No, no, no, no.
Et feia treballar a Tailàndia, l'estiu.
Sé que estava tot el cas del Rodolfo Sancho Arrea
a mitja hora de bio, però no...
A part, és un cas que és veritat que informativament
i mediàticament s'ha estirat, s'ha estirat, s'ha estirat,
però al final és que el recorregut és molt simple.
O sigui, ell confesa l'assassinat,
no es parlen de les raons, perquè...
Quina raó hi ha, per de sobte,
una persona, un jove,
que no ha comès mai cap delicte de repasa de zero,
a assassinar amb un amic i només assassinar-lo,
sinó desquartar-lo,
intentar fer desfer el cadàver i creure que això sortirà bé.
A més a més, deixant pistes pertot arreu,
perquè, a més a més, no forma part d'un arrebat.
O sigui, això va ser en permeditació.
Ell, durant dos dies seguits, va a dos supermercats,
quan encara ell, la víctima on ha arribat a Tailandia,
està viatjant, ha quedat allà,
i compra tot el material que necessita per assassinar-lo
i per desfer-se del cadàver.
En una de les bosses d'escombraries gegants
en què amaga part del cos, es troba el tiquet de la compra,
que porta la policia tailandesa a descobrir,
sense cap mena de dubte que hi ha una confessió.
I ara ja comencem a veure aquest sistema corrupte,
que aquí és impensable,
i és que s'està comprant material del sumari,
que és el que ens està permetent, veient amb un secret d'actuacions,
la reconstrucció,
que, a més a més, provoca fins i tot una mica de vergonya aliena,
perquè veus allà els policies tailandesos
fent de víctimes, fotent-se la risa,
el jutge demanant a través de la intèrpetre amb ell
que s'anifiqui, però exactament com el va tallar,
i ell amb una cara d'espantat absolut que de sobte diu
home, no crec que sigui necessari, no?
Avui no parlarem de Daniel Sancho, avui parlarem de Rosa Paral.
Lo que he tenido con Álvaro no lo he considerado relación,
porque no ha aceptado a mis hijas en ningún momento,
más que ocasionalmente cuando hemos estado en grupos
con todos los compañeros de trabajo,
aquesta és la veu de Rosa Paral,
la protagonista principal del cas de la Guàrdia Urbana,
i sobre la qual girarà la sèrie El Cuerpon Llamas,
que s'ha estrenat aquestes últimes hores a Netflix.
A dos quarts del matí, aproximadament, saludarem Ursula Corberó,
l'actriu encarregada de fer el paper de Rosa Paral en aquesta sèrie.
Però abans, Maica, n'hem parlat unes quantes vegades.
Com està Rosa Paral?
Perquè l'han traslladat moltes vegades de presó
per complir condemna.
Ara mateix, Rosa Paral, a quina presó compleix condemna?
Doncs si no va xerrada,
l'última informació que tenia és que estava amb el Enric.
El que és allà, no? Sí.
Però, vaja, l'últim moviment que sabem
és que va intentar via judicial paralitzar l'estrena de Netflix,
però fixa't, tot i que li han rebutjat la petició,
entre altres coses,
perquè li han comunicat que s'ha equivocat de jutjat,
ho va demanar amb un jutjat que no tenia competències,
amb aquesta petició,
tot i que jo crec, sincerament, que és una estratègia d'ella
precisament per aconseguir el contrari,
que és que es parli no només d'aquesta sèrie,
sinó d'un documental que també s'està preparant a Netflix,
i que s'estrenarà pròximament,
on s'explica el cas de la Guàrdia Urbana
a partir del seu relat,
la seva versió del que va passar.
Per tant, jo crec que tot això forma d'una estratègia publicitària.
Ahir a la nit em vaig fer una mena de marató de la sèrie.
Em vaig veure els cinc primers capítols.
No sé quants capítols són. Són vuit. Vuit?
Doncs m'he vist els cinc primers, que, a més a més,
estava tan pillada que em vaig oblidar que tenia estiòpata.
Però, bueno, en fi, és impecable.
O sigui, Úrsula Corbero està...
Molt bé.
...immensa, immensa.
Hi ha moments en què l'estàs observant
i creus que és realment rosa per al...
King Gutiérrez està també excepcional,
a més a més, amb aquest paper d'Albert López,
tot el repartiment, l'Aina Clotet,
fent de la dona del Pedro,
el Pedro també, que és la gran víctima
d'aquest triangle, d'aquesta història assassinat.
És a dir, tu el repartiment el compres tenint en compte
que coneixes els personatges reals,
perquè te'ls has trobat i els has tractat, no?
A més a més, hi ha una cosa que... És a dir,
jo tinc un coneixement molt detallat de la història.
Molt detallat.
Perquè ho vaig cobrir, d'alguna manera,
perquè m'interessava
i perquè és un cas fascinant que t'atrapes.
I, per tant, tinc un coneixement, a partir dels seus protagonistes,
vaig cobrir tot el judici, he llegit el sumari,
i també perquè m'he llegit dues vegades
el llibre del Toni Muñoz,
el Solo tú me tendrás, que, per cert, ara ha sortit la quarta edició,
i que és una mica el guió d'aquesta història.
I al principi vaig pensar, ai, ai, ai, ai,
que hi ha coses que no quadren, doncs, l'enfamós...
Hi ha un dinar dos dies després que va a Rosa Peral,
es presenta amb l'Albert López,
amb els companys de feina,
és molt important que ella porta el coll tapat amb un mocador,
i a la sèrie no està.
I al principi em vaig dedicar, de manera absurda en el primer capítol,
a anar buscant errades.
Però, clar, això no és una calcamonia,
no és un relat calcat dels fets...
Hi ha llicències dramàtiques.
Clar, que sí que estan en el llibre del Toni Muñoz, per exemple.
Però és igual, perquè, clar, ha d'haver llicències,
perquè el cinema, la sèrie,
ha de tenir un altre tempus, un altre llenguatge,
i, per tant, és absolutament impossible fer encabir tot allò.
I el que sí aconsegueixen, d'una manera exemplar,
és mantenir-te atrapat, tot i saber la història,
i la guionista i el director,
el que fan és atrevir-se a donar per fet,
o sigui, compren la tesis de fiscalia,
que estos dos van participar en el crim,
i, a més a més, la compren en el sentit
que al Pedro els molestava per mantenir aquesta relació.
Però veus molt bé la manera...
Aquesta manera complexa, d'aquesta complexitat de la rossa,
que és perfecte per fet que la cibervenjança,
o sigui, que aquest cas previ que té la rossa Peral...
El cas de pornovenjança.
La pornovenjança, que ella tenia una relació
amb un comandament de la Guàrdia Urbana,
i talla la relació,
i com de sobte, en els e-mails de molts companys de la comissaria,
apareix la fotografia de rossa Peral en un primer pla,
menjant-se una polla i dient,
és com molt bé com moltes polles.
Això que ella va denunciar a aquest comandament,
el cas es va arxivar,
però a la sèrie es dona com que això va passar.
I que rossa Peral va ser una víctima, en aquest cas,
per molt que la justícia es culpés segurament...
El cas de pornovenjança.
És que ell ho ha negat sempre.
Mai es va poder demostrar
qui va enviar aquestes fotografies.
També hi ha qui creu que podia haver sigut ella,
precisament per...
per senyalar aquest comandament de la Guàrdia Urbana.
El que sí que està clar és que en aquell moment,
a rossa la Guàrdia Urbana li va donar l'esquena,
no se la va escoltar,
i sí que va patir una crucifixió pública
dins de la Guàrdia Urbana, i això és impapinable.
És curiós, així com Mossos d'Esquadra
participa activament a la sèrie,
i participa, vull dir, que tot els uniformes, els vehicles,
i tot dels personatges que són Mossos d'Esquadra,
l'exmarit de la rossa Peral,
l'exdona del Pedro, hi ha molts Mossos,
els investigadors, Mossos presta tot el material,
Guàrdia Urbana de Barcelona fa un pas enrere,
fa un pas enrere, no vol saber res de la sèrie,
i de fet prohibeix que les protagonistes
vesteixin a la uniformitat de la Guàrdia Urbana.
O sigui, no van vestides de Guàrdia Urbana,
ni els vehicles són de Guàrdia Urbana,
sinó que s'inventen una mena de policia de Barcelona,
que, bueno, que ja...
Perquè, bueno, doncs perquè la Guàrdia Urbana...
Perquè és el crim de la Guàrdia Urbana.
Perquè és el crim de la Guàrdia Urbana,
i perquè, a més a més,
desvela aquesta història uns aconteciments,
i una manera d'actuar, determinats membres de la Guàrdia Urbana,
del que, evidentment, no poden estar especialment orgullosos.
A mi me gustaría que pudiera tener una conversación con mis hijas,
que pudiera pasar tiempo con ellas,
ojalá pudieras saber si ellas tienen dudas,
y el día que yo hable con ellas les diré, mira,
si realmente algún día tenéis alguna duda,
sería bueno que escucharáis todas las preguntas
y cogierais toda la información que se pudiera.
En parallel a la sèrie de Netflix,
s'ha estrenat aquests dies el documental Les Tintes de Rosa Peral.
Maica, com és la vida de Rosa Peral a la presó
després d'aquests trasllats? Aquest és el que et deia.
Sí, sí, ho sé, ho sé.
Perquè tu també hi apareixes, també, en aquest documental de Netflix.
Sí, també t'haig de dir que apareixo en Servidora,
Toni Muñoz, Carles Quílet,
però en cap moment ens van advertir
que era la versió de Rosa Peral.
Ah, sí? No, no, clar.
Ens ho vam trobar, bueno, ens ho vam trobar,
o sigui, de fet, jo, per tontes,
o sigui, per tontos, tots tres,
o sigui, bueno, parlo amb mi en primera persona.
Però és veritat que, en un moment,
jo parlava amb el Toni i deia, hòstia, que raro, que no, no.
Vaig preguntar, bueno, també s'entrevistarà l'Albert López,
l'advocat de l'Albert López?
No, no, no, no, en principi no.
Ostres, en principi no, clar, és que és la versió de Rosa Peral.
No l'he vist encara, no he vist quin és el resultat.
Una cosa important, a la sèrie,
tots els protagonistes,
tots els personatges tenen, mantenen el nom real,
però hi ha una excepció, dues excepcions.
A l'exmarit de Rosa Peral se li...
Canvia el nom.
Perquè em consta que ho va demanar
per protegir les seves filles.
A la sèrie es diu Javi, no es diu Javi, en realitat.
Se li canvia el nom, a la sèrie es diu Javi, no es diu Javi,
i a la vida real, Rosa Peral i el seu exmarit tenen dues filles,
i a la pel·lícula només en surt una,
una mica amb una intenció buscada de protegir-les,
protegir-les d'aquesta història,
de les conseqüències d'aquesta història.
Ha estat fàcil la vida de Rosa Peral dins de la presó?
Ha passat desapercebuda o no? No, no, no, no, no.
De fet, ella recorda que arriba,
quan és detinguda pel crim i abans del judici,
arriba a Batras,
que és una presó molt, molt, molt petita d'aquí de Barcelona,
amb un... amb un...
amb unes relacions personals molt consolidades,
i recordo que en pocs mesos
la directora de Batras fa una carta
demanant i suplicant el trasllat de Rosa Peral
perquè havia aconseguit, en pocs mesos,
dinamitar totes les relacions personals
i totes les dinàmiques i equilibris que hi havia a la presó,
i havia convertit el centre en un lloc irrespirable,
malmetiendo,
intrigando,
senyalant, coquetejant,
trencant relacions estables entre dones,
un desastre.
I després va ser a...
a Brians 1,
a Brians 1,
on se la deté acusada de...
perquè això és una investigació que arrenca
arran de la declaració d'una presa
que l'assegura amb un funcionari de confiança,
i aquest funcionari ho eleva,
i amb aquest funcionari,
un familiar seu coneix
precisament l'exmarit de la Rosa,
i el que l'eleva és que la Rosa, presumptament,
estava buscant uns sicaris a l'exterior
per fer mal al marit,
el pare de les seves filles.
Això es va archivar, i ella ho va negar sempre
a qualsevol relació amb cap intent
de contractar cap sicari per fer mal al seu exmarit,
i el que sempre va alegar és que aquesta presa
que l'havia denunciat s'havia enamorat d'ella,
i com a mena de venjança per un amor
no compartit,
doncs havia fet això.
Presa que després, amb el temps, es va acabar suïcidant.
Dos minuts per arribar a dos quarts d'onze del matí.
Som a Catalunya Ràdio amb la Maica Navarro
comentant la història de Rosa Paral.
De seguida, al suplement saludem Ursula Corbaró
amb una entrevista que hem enregistrat aquests dies
i la conversa és molt agradable, ja ho veuràs.
Però abans, deixem passar pel Marroc.
Pendents d'aquest matí, del terratrèmol que ha sacsejat al Marroc,
ahir a la nit ja ha deixat 632 morts,
però op de 300 ferits, una xifra que segur que anirà
creixent les properes hores, perquè hem parlat amb geòlegs
i realment el peronama que relaten és es faraïdor.
Albert, bon dia. Hola, bon dia.
On ets, Albert?
Jo estic al desert. Estàvem a mig d'una escaima.
I bueno, nosaltres des d'aquí hem sentit bastant
tot el moviment de sísmic i tal, i que no hem vist.
Ara sí que anem de cara a Marraquès, no sé què trobarem allà.
M'està cantant, però bueno, sí que ho trobarem allà.
Com esteu? Bé, no, no.
No sé què trobarem allà, però al moment tot bé.
Has estat ja al desert, al terratrèmol?
Sí, sí, veníem de Marraquès, vam anar al desert a les caimes,
i llavors aquí sí que estàvem allà,
i hem dit que està passant, perquè hem notat tot el moviment i tal.
Va ser uns quants segons i tal, però bueno, va ser una cosa rara.
Hem anat parlant de les rèpliques que hi ha hagut durant tota la nit.
També els geòlegs ens apuntaven les possibilitats que els propers dies
el terra encara es mogui. Teniu intenció de tornar abans?
Sí. De moment no ens han dit res.
Hem anat a una empresa, hem preguntat com estava la mitjana,
ara anem amb el guia, que estem creuant el de ser amb un cotxe,
i ara anem cap al guia i m'ajuden a fer alguna cosa nova.
De moment no el sé per canvi. Fantàstic.
Doncs la història de l'alberca, com tants altres,
molts catalans també de vacances al Marroc aquests dies,
perquè és un destí d'allò més habitual.
Sí, sí. Un destí fantàstic, i avui la comunitat marroquina a Catalunya
que també, doncs, evidentment,
és l'última per aquest desastre que ha passat a aquestes últimes hores.
Albert, molts ànims, estem en contacte, una abraçada.
Vinga, que vagi bé, xau.
Senyals horaris de 2.15 del matí, el suplement amb la Maica Navarro.
Maica, anirem retrobant-nos cada dissabte a les 10.
Què vol dir, aquest si tan descafeïnat?
Bé, no ho sé, m'esperava una mica més de panderetes i confetis.
Ah, sí? No ho sé, tant que parles de mi,
i tant protagonista que soc d'aquesta...
És l'estrella del programa, és l'estrella.
Una mica més de... no sé, alguna cosa més.
Randaflòs.
Por ejemplo.
Un pico.
Yo soy más de morreos.
Me metes la lengua hasta el garganto que de picos.
Tú, claro, tú no, como eres de Sabadell, eres de Piquitos.
No, la Piquitos tampoc.
Ah, o sigui que...
No ens posarem en aquest jardí.
Fem una pausa, i de seguida, el suplement...
Lluís Rubiales, no. Ursula Corberó, de seguida.
Una máquina sexual?
Sempre.
Què dius, Lluís? Maria, que sempre.
Lluís, no t'entenc. Sempre què?
Doncs que amb Lluguer Segur sempre cobraràs la renda del teu pis
el dia 5 de cada mes.
I si l'inquilí no paga? Sempre, Maria, sempre.
Doncs és així.
A Lluguer Segur garantim el cobrament puntual de la renda el dia 5.
Ahir, avui i sempre, Lluguer Segur.
Ho fas molt bé. Has pensat a dedicar-t'hi?
Sí, al curs vinent m'agradaria estudiar un grau en música.
Els estudis de música i dansa
són ensenyaments amb vocació professional i de llarg recorregut.
En el cas de la música, hi ha tres nivells.
Les escoles de música, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors,
en els quals es pot escollir entre diferents especialitats.
I pel que fa a la dansa, també s'ofereixen tres nivells d'estudis.
Les escoles, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors.
Informa-te na atriaeducativa.gencat.cat
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els llibres us passen de dos quarts d'ons del matí.
És un dels noms de la setmana
una bona escuda a Sant Pere de Vilamajor,
que amb 34 anys ha fet la volta al món
a través de la petita pantalla.
Un nervi que ja de petita tenia clar que volia ser actriu.
Amb 12 anys la vam conèixer a TV3 amb mirall trencat.
Després va venir la Sara Bendel Pla,
la Ruth de Física Oquímica, ja a Madrid,
i el que ho ha canviat tot, que és la de Tòquio, a la Casa de Papel.
Aquests dies la tornem a veure a tot arreu,
protagonitzant-hi el Cuerpo en Llamas,
una amnada per l'assassinat del conegut com a crim de la Guàrdia Urbana.
Ara el suplement, Úrsula Corbero.
URSULA CORBERO
Úrsula Corbero, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. Com estàs?
Molt bé, i tu?
Fa 5 o 6 anys que esperem aquest moment, el teu suplement.
Ostres, tant. Imagina't.
Ui, uau, no sabia això. Si el llevo a saber, vengo antes.
Escolta'm, com va amb Madonna?
Bé, molt bé.
A vegades que la gent es pensava que era la meva millor amiga,
i tampoc tant.
Els estic dient que parlem i tal.
Va ser notícia fa poc per un tema de salut.
Li vaig escriure.
M'agrada?Sí, gràcies, adeu.
Comencem amb Úrsula Corbero preguntant a Madonna,
perquè fa uns mesos es va fer superviral
una entrevista amb el Jimmy Fallon al Tonight Show que va passar això.
I got on the plane, I went to the bathroom,
and when I was going back to my seat, I saw Madonna.
And I was like, what?
Is that Madonna?
And I saw how Madonna turned back to me,
and she made this eye contact with me.
Contacta visual.
Està explicant, bàsicament, a la Úrsula que estaven volant,
i que Madonna se li va provar
per dir-li que era fan de la Tòquio a casa de papel.
Surrealista.
D'entrada, quina passada d'anglès.
És que just estava posant l'entrevista
i encara no m'he acostumat a escoltar-me en anglès.
No?No.
No et reconeixes?
És que jo no parlava anglès fa tres anys.
Com l'has après?No sé.
Mirant Jimmy Fallon, suposo, també, no?
Sí, mirant Jimmy Fallon i rodant.
Me'n vaig anar a rodar una cosa sense entendre ni papa d'inglès
i supervivint un poco.
O sigui, t'havies arribat a aprendre textos
sense saber què deia o no ben bé el significat?
Sí, la majoria, de fet.
Quina passada, no?Sí, bastant heavy.
I, de fet, m'havia d'aprendre també
els textos dels altres actors, quan em parlaven,
i em va passar que vaig estar treballant...
El primer que vaig fer va ser amb un noi,
que era el prota de la sèrie,
que era de... tiene el acepto este de Londres...
Cogni.
I jo m'estudiava als seus peus,
i quan ho deia, em pensava...
Ai, equivocant escena, perquè...
Digo, no puede ser, esto yo no es lo que me estudiaba.
Estoy diciendo algo que no tiene que ver
con lo que yo me estudiaba, y era porque no lo entendía.
I suposo que després
devies agafar algun professor, un clàssic particular...
Sí, tinc un coach meravellós, la veritat.
I és veritat, també, que jo crec que hi he de dir-lo,
que tinc bastanta facilitat pels idiomes i pels accents.
Quants idiomes parles, ara?A veure, tampoc.
Català, castellanglès, segur, no?
Castellanglès, argentino, també.
L'argentí...
Entenc que, clar, ja has fet molta vida als últims anys, també, allà.
Et suria de sèrie o...?No, no, no.
De fet, l'argentí...L'has d'interpretar, d'alguna manera, també.
L'argentí em surt molt vocabulari, sobretot quan estic allà,
com que em transformo, i em passa molt que quan torno
se rien un poco de mi,
perquè vinc amb el vocabulari incorporat, encara, saps?
Però...
Però no és que faci servir l'accent,
perquè em fa una miqueta de cosa.
Em fa una mica de vergonya, això.
Si torna mai haver-hi Covid,
et tornaries a confinar a l'Argentina?
És un bon lloc on confinar-se, a casa dels sogres?
Sí, la veritat és que sí.
És la millor casa on podia estar.
Però, bueno, és veritat que la situació durant la pandèmia
va ser la situació que vam passar tots.
I a mi, l'únic...
Evidentment, estava encantada amb els meus sogres.
De fet, tinc els sogres més cool del món.
Clar, no deixava d'estar jo a 13.000 quilòmetres de distància
de la meva família i Espanya.
Encara no havia arribat del tot,
no havia explotat heavy la pandèmia argentina,
però Espanya, Itàlia i Espanya estaven fatal.
Aleshores, va ser una mica...
Parles de la distància.
Tinc la sensació que la distància sempre ha format
molt part de la teva vida, perquè de petita
ja et vas convertir en actriu, amb 18 anys marxes a Madrid,
i això suposo que ja implica una distància, perquè...
Sí.
La teva primera estona de Sant Pere de Vilamajor,
tocada al Montseny, amb 18 anys instal·lada a Madrid,
i amb el fenomen físic i químic
amb el que va comportar aquella sèrie,
en un moment sense xarxes, però que ho petava de xers.
Com era, amb 18 anys, viure a Madrid?
Era molt divertit.
Jo m'ho passava molt bé.
Va ser com...
Vaig començar a experimentar una mica, doncs...
el que significa viure fora de casa.
Era tot un viatge, tot molt intens, molt bonic, la veritat.
És veritat que no hi havia xarxes,
però és veritat que també va ser com la primera vegada
que vaig estar en contacte amb la gent que em coneixia.
Va ser bastant intens.
Però va ser bonic.
Jo ho recordo una mica... Clar, tenia 18 anys.
Ho recordo una mica com una espècie de juego, saps?
No era com big deal per mi.
Era com una cosa més de...
Bueno, té aquí... i jovent, disfruto la vida.
I ara, per tu, casa què és?
Casa és Buenos Aires, casa és Madrid,
i casa és Sant Pere de Vilamajor?
Molt bona pregunta.
Eh...
Ara mateix estic...
estic a punt d'aconseguir que casa sigui
tant Barcelona com Madrid com Buenos Aires.
Ha sigut un procés llarg,
però també jo crec que té a veure amb que...
he depositat també com...
molta energia en cada lloc.
Ara ens acabem de mudar, amb el xino, de fet,
quan tothom estava allà a la platja
subint fotos a Instagram,
jo estava en el puro invierno de Buenos Aires,
i ens havíem de mudar,
i les mudances sempre són molt estressants,
però...
però també part d'aquesta mudança era
perquè jo comenci a sentir-me una mica com a casa meva,
perquè fins ara, sempre que he anat a Buenos Aires,
era una mica la casa del meu nòvio, no?
Aleshores, per mi...
Per tant, la teva residència és a l'Argentina.
No, la meva residència ara mateix
estaria entre Madrid i Barcelona.
Però...
Però és un tetris laboral
que implica moltes renúncies, suposo,
i també molta comprensió a la parella, no?
Que obteniu la sort que compartiu la professió, no?
Però...
Però, clar, la distància ha format part de la teva relació,
personal i amorosa,
però també de la feina i familiar, no?
Aleshores...
Sí, al principi era una mica més difícil,
perquè al principi de les relacions hi ha aquesta cosa
que no et vols separar de l'altra persona,
quan ja portes uns anys, és igual, no?
Clar, però quan ja portes uns anys...
Bueno, jo crec que és una cosa bonica,
entres en una altra etapa que té a veure
amb una cosa més de...
de...
de disfrutar de la vida,
ja sigui amb la teva parella o no.
I jo crec que és maco trobar-se a faltar, també,
quan estàs en parella.
I jo sempre ho dic, que tindre l'oportunitat
de trobar a faltar la teva parella fa després
que els reencontres siguin com el principi.
Què ha de tenir l'amor?
Jo he d'introduir el corb on llames.
Què ha de tenir l'amor perquè funcioni?
Una relació de parella perquè funcioni?
Moltes coses.
Bé, suposo que cadascú
també tindrà com la seva...
la seva manera de...
de trobar la satisfacció amb l'amor, no?
Però, per mi,
independència, fonamental,
confiança, superimportant, també.
Comunicació.
I jo crec que amb aquestes tres coses
ja es pot començar a parlar una mica més en sèrio.
Úrsula Corbero és Rosa Paral.
Nunca he contado de verdad lo que pasó esa noche.
¿A qué esperas?
Ha aparecido el vehículo de Pedro en el pantalón.
És Rosa Paral a Netflix amb el corb on llames,
aquesta estrena que a aquestes últimes hores
està revolucionant les petites pantalles
de tots els indrets de Catalunya i més enllà,
perquè una sèrie a Netflix, quan s'estrena,
no és una sèrie de pel·lícules,
sinó una sèrie de pel·lícules.
Quan s'estrena, s'estrena a 190 països.
L'he vist de dalt a baix, perquè...
Què tal? Sensacional.
Uau, sensacional, eh?
Sí, amb la particularitat que jo estava
molt documentat sobre aquest tema,
perquè la història aquí a Catalunya la coneixem molt bé.
Ho sé.
I això encara t'afegeix a tu la dificultat,
perquè no hi ha el factor sorpresa, no?
Però vull saber, primer,
perquè sé que vas trigar molt a dir que sí,
a fer de Rosa Paral,
perquè em va costar tant,
i com de difícil deu ser posar-se la pell
d'aquesta dona que té tantes cares, no?
Sí, em va costar bastant dir que sí,
perquè jo, al principi,
quan em van oferir el personatge,
la veritat és que no estava molt al tanto
del cas,
i em vaig començar a documentar,
vaig començar a veure coses a internet,
i em va fer bastant de respecte,
la veritat.
De cop i volta vaig dir, uf, no sé,
sento com que...
Em vaig adonar també que els medis
havien explotat
molt el cas d'una manera una mica
morbosa, una mica...
amarillista, com es diu en català?
Groguenca.
Oh, uau! M'encanta, Groguenca.
O sensacionalista.
Home, tenia tots els elements.
No calia afegir-hi gaire més suc,
perquè, clar, és que...
Ara parlàvem de relacions, és a dir,
totes aquestes relacions
amoroses a les quals hi havia la Rosa Paral,
si una cosa la definien és que totes eren tòxiques
d'alguna manera o altra, no?
Sí, el que passa que jo també volia...
volia...
Jo vaig pensar, dic, m'estan donant l'oportunitat
d'interpretar aquest personatge
i m'agradaria
oferir alguna cosa
que no sigui la típica cosa
que em deia tothom, no?
Aquí a Barcelona jo tinc molts amics i molta gent
i tothom em deia en plan, no?
Bueno, seria com un juicio de valor,
muy nato de la gent
que em va cridar molt l'atenció,
vaig dir, aviam de quina manera puc fer un personatge
que no es quedi amb això
i que puguem profunditzar amb alguna mica més humà
del personatge i un per què de les coses,
perquè, realment, quan jo faig un personatge
m'agrada explicar el per què, no?
La gent no fem coses perquè sí.
Però és molt difícil, en aquest cas,
perquè ella té moltes cares, no?
I és una gran mentidera.
Bueno, però era una de les coses boniques
d'interpretar el personatge.
De fet, a mi em passa
que quan veig, ara que he vist la sèrie,
vaig veure els vuit capítols,
i em va passar una cosa molt rara
i és que deia, ostres, que no estàs en...
Jo pensava, no estàs en el personatge,
perquè és que, clar, amb una persona ets d'una manera,
però després vaig pensar i vaig dir, bueno, és que...
Clar, és que ella és diferent com cada persona.
Ella sí que és actriu en aquest sentit,
saps? I fa com...
Té diferents personatges.
Aleshores, bueno, jo crec que eren molts reptes.
Eren moltes coses.
Per què no les has volgut conèixer?
Mira, sincerament, perquè no vaig sentir la necessitat.
En segon lloc,
perquè...
Clar, jo m'heu hagut de basar en un guió.
Un guió que està escrit per un guionista, no?
I el que jo havia d'explicar en aquell guió
no tenia res a veure
amb el que...
amb el que ella diu.
Aleshores, tampoc em servia molt parlar amb ella.
I després, precisament,
per això que t'estic dient, perquè em volia protegir,
i creia que era molt important per mi,
per jo protegir-me a nivell mental
i a nivell també professional,
sobretot per ara, quan estem fent una promoció,
de dir...
millor faig la meva moguda,
faig el meu procés creatiu,
que és un procés que m'agrada molt fer abans de cada personatge,
i també trec judicis de sobre.
Clar, aquesta sèrie ara s'estrena, com dèiem, a 190 països.
Fa molts dies que en parlem.
Hi ha moltes ganes d'estrena.
La crítica també la rebrà de la manera que la rebrà.
Això...
sents la pressió d'aquesta estrena
i de ser jutjada a la teva feina.
Ho dic perquè, en el cas de la Casa de Papel,
i quan va començar a ser fenomen,
és a dir...
va ser com amb diferit, no?
I després de les temporades que van venir al darrere,
potser sí que senties aquesta pressió.
És veritat que aquí ets la protagonista indiscutible
que surts en pràcticament totes les escenes.
¿Notes aquesta pressió, aquests dies?
Sí. No t'enganyaré. Estic bastant nerviosa.
Qui et fa tocar de peus a terra, tu?
Tothom.
Totes les persones que estan al meu voltant.
Però deus tenir aduladors, també, que no ajuden.
Sí, no, però les mateixes persones, a vegades,
si és necessari, et fan tocar de peus a terra,
i si és necessari, si ho veuen o no per tu,
també te n'anen de piropos.
I en aquests dies en què estàs més exposada que mai,
el teu terapeuta, que dius que hi vas des dels 17 anys,
t'ajuda més o necessites visitar-lo més?
Necessito visitar-los sempre.
Per raons professionals o no? Per tot.
Per tot. Per tot.
Fa el pack sencer.
Tinc una persona
que m'ajuda molt, doncs,
abans de començar un projecte,
però no té tant a veure amb treure'm nervis
o amb treure'm la pressió,
sinó que m'ajuda a estar en EG, saps?
La Rosa Paral,
no és cap espòiler, era una dona que estava
amb diverses relacions diferents,
sexualment molt activa.
Hi ha unes escenes de llit a la sèrie.
Aquestes escenes de llit t'incomoden o és com rodar un cafè?
O està marcat al calendari d'aquell dia i al rodatge?
Sí, abans no m'incomodaven tant.
Jo crec que en aquest sentit m'estic fent gran.
Perquè, com t'he dit abans,
en física química era com que era tot un juego,
era com més tot un hobby, saps?
I no em prenia les coses tan en sèrio.
Suposo també que la meva carrera ara està en un altre lloc,
i això també et fa plantejar-te moltes coses.
I, com tu deies abans,
crecen les pressions.
Jo crec que té més a veure amb la pressió que es fica a un mateix,
perquè jo soc una persona bastant exigent a mi mateixa,
que una cosa no m'afecta tant la pressió externa.
És una pressió més meva.
I tu pots decidir quines parts del cos ensenyes en una escena o no?
Sí, clar. Sí, sí.
De fet, ara hi ha una cosa molt espectacular,
que jo vaig començar a treballar al Corp on Llames.
Hi ha persones d'intimitat
que es dediquen a fer les escenes íntimes.
Coordinador d'intimitat.
Exactament. I em va semblar molt interessant, la veritat.
Què us diu el coordinador d'intimitat?
Primer tens una reunió privada amb la persona,
perquè hi ha coses que cadascú té la seva personalitat
i també té a veure amb les coses.
Ja no té tant a veure amb què ensenyaris tu o l'altre,
que també, però sí que té més a veure amb, mira, jo què sé.
És que a mi, que em bufi la orella, no m'agrada.
O que em toquin els peus, no ho puc suportar.
A mi que no em xupin els peus.
No, però... I és igual d'el·lícit que l'altre.
Al final és una cosa que estan fent amb la fida
que tu et sentis el més còmode possible per fer la feina el millor possible.
Al final hi deu haver una mena de coreografia en aquesta escena.
Ajuden molt aquesta gent també,
perquè de cop i volta veus que està tot com coreografiat.
Que abans era una cosa una mica més, com a bueno...
I tu segurament, com que ets Úrsula Corbero, pots dir,
doncs escolta'm, no em dóna la gana d'ensenyar un pit,
o no em dóna la gana de... però potser no...
No sé si això deu estar per contracte, no?
Bueno, evidentment, si hi ha coses que et preocupen,
ho has de posar en el teu contracte, però siguis Úrsula Corbero,
perquè té a veure amb vulnerar els teus drets.
Aleshores, jo crec que en aquest sentit no hi ha diferències.
O sigui, si tu ets una persona que acabes de començar
i no vols ensenyar un pit, no l'ensenyes.
Ningú et pot obligar a fer-ho.
I ja portes uns quants anys de carrera.
Has interpretat personatges de tota mena.
Però, per exemple, ara soc un director d'Òscar.
Escolta'm, Úrsula, soc una persona amb bagatge i tal.
Vull que siguis la prota de la meva pel·li,
de la pel·l0 i engreixar 30 quilos.
Rapar-me em rapo, engreixar 30 quilos no crec.
Però és un tema de salut, segurament.
Per un tema de salut i per un tema que després acabes la pel·li
i te quedes tu amb el marron, saps?
I a part que és que em costaria molt a mi engreixar 30 quilos
perquè jo menjo com una llima i ja aprimo.
Sempre vas saber que volies ser actriu, no, tu? De petita ja...
Sí. Sí.
Curiosament. I què et deien a casa?
Que sí, que vale.
Que tu vulguis seràs, et deien.
Quina sort.
Clar, per això estic on estic.
I... Sí, però segurament no tothom que es proposa això ho aconsegueix, no?
No, des de luego que no. Però bueno, evidentment hi ha altres factors.
El talent.
Però jo estic segura que si jo no hagués tingut, si a mi de petita
no m'haguessin enviat aquests missatges al subconscient,
segurament ara no estaria aquí sentada amb tu.
I la teva mare és la que portava al programa dels càstings?
Amb l'autostop? Pobreta meva.
Amb l'autostop? Sí.
La meva mare treballava en una peixateria.
I li demanava festa al jefe, el Joan Marès,
que és el nostre àngel de la família.
I ara què diu quan veu, no sé, les estrenes o...?
Qui, el Joan? No, la teva mare.
Perquè amb el Joan fa molt de temps que no parlo.
A la meva mare se li cau la bava?
Clar, sí, sí, és impressionant.
A mi em sorprèn molt, perquè jo no tinc fills.
Però ella ho viu com si li passés amb ella, i el meu pare també.
Ho viuen com si li passés amb ells.
També els has de fer tocar de peus a terra amb ells d'alguna manera?
No.
No, jo crec que...
No sé, és que és molt difícil.
O sigui, les relacions familiars ja estan molt establertes
des del principi i des que un neix.
Aleshores, jo crec que a la meva família
ningú els fa tocar de peus a terra una altra persona.
És com que hi ha com un rol entre nosaltres
i hi ha una manera d'actuar i de relacionar-nos entre nosaltres
que ha sigut sempre així, i jo crec que serà sempre així.
Vaus començar TV3 amb Mirall Trencat.
La Sara ven del Pla.
Fa 20 anys, de tot això.
Sí, sí, sí.
I sense xarxes, no?
Sense xarxes socials. Sí.
Clar, també deus haver vist molts amics i companys
que s'hi han quedat pel camí i que segur que eren talentosos.
Deu ser... No ho sé.
Sí, bueno.
Tinc gent al voltant.
Tinc amics i amigues.
Amigues molt properes que no treballen.
És que, clar, és que aquesta professió...
Un cop estàs allà dalt,
sembla que ser actriu és clar,
però hi ha molts actors i moltes actrius
que realment ho intenten, i treballen, i ho intenten,
i són disciplinats, i són talentosos, i són perseverants,
i, doncs, que no sucede.
I tu, que...
O sigui, de portes en fora fa la sensació que estàs a dalt de tot.
A dalt de tot, no.
Tens encara por que un dia deixi de sonar el telèfon?
No.
No.
Tens altres pors, ara. Sí.
Tinc altres pors.
Però no por que em deixi de sonar el telèfon.
No tinc por que quan soni el telèfon no m'ofereixin
el que... Algú que a mi me ponga, no?
Home, ja has fet de rosa per al, no?
Aleshores, després...
Clar, les expectatives...
O sigui, a l'hora d'escollir ara també deu ser molt difícil, escollir.
Sí, però, bueno, evidentment...
Doncs depèn del que acabes de fer i després estàs en un mútu o en un altre, no?
Ara jo estic, doncs t'he dit, estic en un mútu musical i de la comèdia,
perquè fa molt de temps que no faig comèdia
i era una cosa que jo feia molt abans de la Casa de Papel,
però que això passa molt, també, que de cop i volta
haces la Casa de Papel, heroïna d'acció, tal, no sé què,
i potser t'ofereixen un altre projecte, que és l'Homàs,
però dius...
No estic per tirar... per pegar-me a tirar tiros
otra vegada durant 6 mesos.
Per què va haver-hi aquella de ballada després de la Casa de Papel, en el teu cas?
Aquella què?
De ballada o en aquell moment que et va costar molt seguir el camí, no?
Que no tenies clar què volies fer després de la Casa?
Sí, bueno, jo crec que tenia que veure que estava perduda.
Estava bastant perduda, no sabia molt bé el que volia...
Estava també una mica com...
Sorrecitada o...?
Sí, estava com... Sí, exacte.
I de llavors...
Què vas fer per superar això, aquest moment?
Parar. És que és molt important parar.
El que passa és que, clar, després és molt difícil també...
Això és una cosa que diem tots els actors, però és que los nos...
Sí, sí, defineixen una carrera, diuen.
Los nos són, però és molt difícil dir que no.
Però aleshores, pares, però t'has de buscar algun afició, no sé,
els escacs, perquè has d'omplir el temps, no, també?
A mi s'endurà bastant bé no fer res, eh?
Ah, sí? Sí.
Mira que soc una persona bastant hiperactiva, però quan paro...
Paro. Això ja ho he pres. Abans no ho sabia, ara ja sí.
Un concert de Beyoncé, no, també?
Un concert de Beyoncé. T'agrada Beyoncé?
Sí, m'agrada molt. Doncs posem Beyoncé, posem Beyoncé.
A ella també la coneixes? La reina.
No, no la conec, no la conec, ni ho mencionis, eh?
Ah. Perquè és que... su.
Sí? Dóna't bé, aquesta fal·lera per la Beyoncé.
No sé, no sé, no sé.
Mira, només...
Jo sempre ho he dit, que només em passaria amb dues persones.
Una era la Beyoncé, és la Beyoncé,
i l'altra és el Valentino Rossi, ja el vaig conèixer, el Valentino.
Valentino Rossi? Sí.
Perquè és que el meu pare és zero futbolero,
i sempre des de petita m'ha portat molt maló,
és molt aficionat de la GP, és molt motero.
Com la Rosa Peral. També, és veritat.
Rosa Peral també li van les motos.
És veritat, és veritat.
I, doncs, Fórmula 1, motogp,
és com que ha sigut sempre els diumenges a casa.
I Valentino Rossi, uau.
O sea, top.
Bueno, et queda per conèixer bé Beyoncé, però tot arribarà.
No ho sé, fa mala panxa, només ho has dit ja, i em fa mala panxa.
Per anar tancant, em comentaves el tema de la maternitat,
parlàvem de la teva mare.
Hem vist que la revista Vogue va titular...
Sempre m'havia visualitzat com una mare molt jove,
però després t'adones que la realitat és una altra
i que els anys van passant.
Súper pessimista, el mensatge.
Et molesta que, d'alguna manera,
a les actrius, quan arriba certa edat,
sempre us acabin preguntant per la maternitat?
Sí, perquè els homes no els hi pregunten, no, això?
Segurament que no, segurament que no.
No ho sé, jo mai he llegit, potser m'equivoco.
Et vas empipar quan vas llegir aquest titular?
No. No, no em vaig empipar.
Perquè no m'empipa quan posen...
El que m'empipa és que posin paraules meves que no he dit.
Però és una cosa que vaig dir.
Sí, però potser et va preguntar, vols ser mare?
No sé com anar a la conversa.
És una pregunta que no m'atreviria a fer, ja.
No me'n recordo com anar a la conversa.
Però sí, m'han preguntat moltes vegades
i, a més, em sembla una mica com de dir,
uau, és una mica atrevido, no?
Perquè, imagina't que jo què sé...
O no pots o... O no vols, no?
O no pots, o no pots.
És una pregunta bastant arriscada.
Però sí, és veritat.
Jo sempre deia, no, jo als 28 seré mare.
I no ho soc.
I ja ho veurem.
Estem en una altra època, també, no?
I tant. Úrsula Corber, ha estat un autèntic plaer
tenir-te avui al Suplement. Moltes gràcies.
Molta sort amb el que vingui,
que seran moltes coses que segur que tens embargades
i que no ens pots explicar.
Sí. Ah!
Doncs a la propera estrena...
Per això de les promos, perquè aquesta setmana
potser has fet 42 entrevistes.
Aleshores, tu prens com una... Faré, faré.
Faré. Tu prens com una cosa
que forma part de la teva feina
i el dia que et toquen deu entrevistes et poses la careta
i dius, vinga, anem a passejar?
O les comences a disfrutar?
Ah, no, a mi m'agrada, a mi m'agrada fer entrevistes.
Jo em considero una persona bastant extrovertida,
jo crec que això també és una cosa que tinc a favor, sí.
Perquè si fos tímida o introvertida,
suposo que ho patria més, no?
Però no m'agrada.
Hi ha moments que t'estàs sentau i van passant-hi, pa, pa, pa.
I arriba un moment que ja...
Comença a fer un cotó croc cerebral
i ja comences a dir coses que dius...
Això no toca. No toca.
De passada de rosca.
T'agraeixo molt que ens hagis dedicat aquests minuts
l'endemà de l'estrena del Corp on Llames a Netflix
amb aquesta passada de Ursula Corbero
fent de rosa paral.
Molta sort. Moltes gràcies, igualment.
Catalunya Ràdio.
El suplement. Roger Escapa.
Galetes Birbà, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formant part de la teva vida.
Torna Coralina, la Cerventa amorosa,
la comèdia de la Perla 29.
Text de Carlo Goldoni en direcció d'Oriol Brògic.
Una comèdia fresca per acomiadar l'estiu.
Del 12 al 29 de setembre al Teatre La Biblioteca.
Entrades a laperla29.cat.
Fam de llibreries, de biblioteques, de de vorar novel·les i còmics.
Fam de ballar i de veure altres ballar.
No dir-nos de teatre, d'òpera, de sarsuela,
de concerts, de museus i exposicions.
Fam d'aplaudir. Fam de reneixer, de reviure, de retrobar-nos.
Cantar, llegir, escoltar, admirar, viure, emocionar-te sense miraments.
Fam de cultura.
Ministeri de Cultura i Esport, Govern d'Espanya.
El suplement. Amb Roger Escapa.