Són les 10.
El suplement.
Amb Roger escapa.
L'acord entre el PSOE i Junts per desencalar la llei d'amnistia és imminent.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia. Així ho ha avançat.
El negociador de sumar, Jaume Sens, en una entrevista aquí, al Suplement de Catalunya Ràdio.
L'exdiputat dels Comuns ha assegurat que amb la llei quedaran blindats casos
com el de l'expresident Carles Puigdemont, investigat per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic.
L'acord és imminent i que no tornarà a succeir el que vam veure fa unes setmanes.
No es produirà tampoc l'escena de la negociació de l'últim minut que es va produir el darrer cop.
Aquest cop les coses s'han fet bé, estan carreglats i les posicions s'han apropat.
El termini per desencallar la llei acaba dijous que ve a la Comissió de Justícia del Congrés.
Els pagesos, recordem, aixecaran aquest migdia el tall de l'autovia A2 a Targa
i s'espera que demà recuperi la normalitat a la P7 a l'Alt Empordà
on encara hi ha carrils tallats tot plegat després d'una nova jornada de talls a les vies d'accés al Pirineu ahir.
L'Iran ha començat el recompte de vots de les eleccions al Parlament que es van celebrar ahir.
La principal incògnita d'aquests comissis és quin serà el nivell d'abstenció.
Això servirà per mesurar el suport popular que té el règim d'Alza i Atolàs.
Els resultats oficials no es faran públics fins demà,
però segons les primeres dades avançades per mitjans estatals,
la participació s'ha situat al voltant del 41%.
Avui, fa 50 anys, de la mort de Salvador Puig Antic,
que el militant anarquista icona de la lluita contra la dictadura
va ser executat en plena agonia del règim franquista
acusat de la mort d'un policia.
Mig segle després, el judici que el va condemnar a la pena capital encara no s'ha anul·lat.
I una turista espanyola, ho hem sabut fa poca estona,
l'han violada en grup i la van atacar al nord de l'Índia,
on estava de vacances amb el seu marit.
Segons informa l'agència EFA, va ser atacada per un grup d'homes
mentre dormia en una tenda de campanya al districte de Dumka,
a l'estat de Gerhan.
De moment, hi ha 3 detinguts,
si la víctima està rebent atenció mèdica en un hospital de la zona.
10 i 2 minuts de l'actualitat esportiva, Albert Benet.
Bon dia, què destaquem?
Bon dia, el redebut de Riqui Rubio amb el Barça de basca,
13 anys després de marxar a l'NBA.
Va ser ahir al vespre al Palau,
en la derrota contra el Mónaco a l'Eurolliga,
67 a 77.
Riqui va jugar 11 minuts,
va anotar 5 punts,
va agafar dos rebots i va donar una assistència.
A la Lliga de Futbol, València-Madrid aquest vespre a les 9,
Vinícius torna a Mastalla.
El Girona i el Barça, que juguen demà als seus partits,
esperen una ensopegada del Madrid.
I recordem també la greu lesió de la catalana Maria Vicente.
Es va trencar el tendó d'Aquilas
en el primer dia del Mundial d'Atletisme,
a Glasgow.
A Glasgow.
A un suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
10 i 3.
L'Hora Negra.
Maica Navarro.
Puntual com sempre, Maica Navarro.
Bon dia i bona hora.
T'has de brometa o què?
M'han dit que uns oients ahir et van preguntar
si dormies amb sac de dormir
a les instal·lacions de Catalunya Ràdio.
Uns oients no, un dels directius de la casa.
Ah, sí?
Sí.
Però és que no estàs mai ben informat.
Qui era?
És que no sé com es diuen.
Però, ma, no.
El director?
Sí, que passava per aquí,
jo passava per aquí
i em van aturar i em diuen
Home, què fes ja?
Vens a fer la secció.
I dic jo, home, són les 9 de la nit.
Què vols dir?
Diu, no, per què no entres
i quedes a dormir a la ràdio
i així no arribaràs tard.
Dic, perdona.
Per què dius això?
No ho sé, com aquest,
en escapa sempre et diu que arribes tard.
però és que és mentida,
és una legenda.
Home, mentida, mentida.
I ara se'm va dir,
diu, què et semblaria passar?
Quedes a dormir aquí als sofàs
i que demà quan vinguin aquí...
La Juliana Canet crec que el Dia Mundial de la Ràdio
es va quedar a dormir pels sofàs aquí.
Bueno, jo m'he quedat a dormir
moltes vegades a la redacció, eh?
Tu perquè ets unes persones sense esprit.
Com la Melero,
que dorm a TV3 els dies que...
Els dies de marató.
Sí, sí.
Però la Melero és única.
Li munten un camerino allà que...
Però amb llit.
Sí, sí, tant, amb llit, amb llit.
Tu no t'has quedat a dormir mai?
Jo...
És el lloc més estrany
on has dormit.
Ara farem l'eclipsi, tu i jo.
No m'has convidat mai a l'eclipsi.
El lloc més estrany...
Tens por, no?,
de convidar-me a l'eclipsi.
On he dormit.
Vinga, va.
El Ras.
Bueno, per favor, a veure.
A veure, oients de Catalunya,
parem màquines.
No, 10 i 5, va, tira.
Ha dormit el Ras.
El...
És que...
És que no.
És que...
No, el cotxe.
Sí, una vida molt avorrida, ja ho saps.
Ja.
A més, vull dir...
Vull...
Tinc una petició.
Digues.
Jo mai he escoltat els Manel.
Ah.
Bueno, no sabia qui era Antonia Font,
o sigui que ja passa.
Però l'altre dia,
per casualitat,
vaig veure una entrevista
a un que era el cantant...
El Quilhem Gisbert.
Em va encantar.
L'entrevista o el cantant?
Ell i les coses que diu a les cançons
i com les canta...
Què?
Diu una cosa.
Arribes una mica tard.
Però mai és tard
per descobrir qui Llen Gisbert.
Ah, perquè tu creus que tothom sap qui és.
És xulíssim.
Ah, tu ja el coneixies.
Sí, home.
I tots els de la peixera, també.
Sí?
De fet, ahir va venir a presentar el disc
aquí al Matí de Catalunya Ràdio.
I no el podíem portar un cap de setmana?
Ah, doncs com vulguis.
Està convidadíssim.
Vale.
Sí.
M'agrada molt.
Faríeu bona parella, eh?
Bueno, no sé, tampoc...
No estava pensant en això,
però bueno...
Jo sé coberta, sempre.
Bona parella radiofònica.
Ah, vale.
Bona parella radiofònica.
Anda, tira, va.
Què fas, és que tu...
10 i 6.
Podríem juntar al Manel Fon...
A la...
Com es deia?
A la Antonia.
Antonia Fon i Manel.
A l'Antonia.
Sí.
Poc m'esperava que avui començaríem així,
però ha anat així.
Imprevisible.
10 i 6 minuts.
Aquesta setmana és notícia
que la Fiscalia de Barcelona
ha decidit presentar un recurs
contra la sentència de Dani Alves
que, recordem,
va ser de 4 anys i mig de presó.
Consideren que la indemnització
de 150.000 euros,
que ja va aixecar molta polèmica,
no pot ser un atenuant.
Quin és l'argument
que esgrimés la Fiscalia
per demanar que aquesta pena
encara s'incrementi una mica més?
Que hi hauria aquest recurs?
És bastant previsible, no, Maica?
Bueno...
Perquè la Fiscalia demanava 9 anys, no?
Sí, sí, sí, és veritat
que la Fiscalia demanava
en el seu moment 9 anys
i l'acusació en demanava 12.
Però també és cert
que hem de recordar
que els fets
que es van jutjar,
aquesta, ja podem dir,
ja no és presumpta,
sinó aquesta agressió sexual
al reservat del bany
de la discoteca Suto
en un 31 de desembre
del 2022.
Els fets es van produir
quan la llei del CSI
encara no havia estat reformada.
Per tant,
aquests 9 anys
que demanava la Fiscalia,
jo crec que estaven una mica
fora de...
O sigui,
aplicava a les peticions
la fiscal
Elisabet Jiménez
en base a la reforma
que s'havia produït
quan ja s'havia fet el judici.
Però, bueno,
en qualsevol cas.
És interessant
perquè el que diu la Fiscalia
la Fiscalia
no es fica en la sentència,
no qüestiona la sentència.
El que sí discrepa
la fiscal
és que el tribunal
faci servir
l'atenuant
de reparació
del dany a la víctima
rebaixant aquesta condemna,
rebaixant la condemna.
I la fiscal
farà un recurs
molt tècnic
en el que qüestionarà
aquesta reparació.
És a dir,
durant la instrucció
i abans del judici,
l'acusat,
Dani Alves,
va dipositar
en un compte
150.000 euros
que la magistrada
instructora,
doña Concha,
va fixar
en aquests
150.000 euros.
Si anem més enrere,
recordarem
que en el moment
dels fets
vam saber
que la víctima
de manera espontània
en aquest interrogatori
que li fa
la jutgessa,
en aquell moment
no era doña Concha
sinó que era
una substituta,
ella de manera espontània
li diu
no vull diners
perquè ella
l'informa
vostè té dret
a una reparació
i diu
no, no, no,
jo diners
no vull
i va ser
una,
insisteixo,
de manera molt espontània
i la magistrada
li va insistir
no, no,
però vostè
com a víctima
té dret
a una reparació
que ja es valorarà.
Diu
no, no, no,
és que jo no vull diners,
vull justícia
i això
va ser titular
en el seu moment
i era que la víctima
rebutjava
una indemnització.
És cert
que en aquell moment
des de molts sectors
es va valorar
com
el fet
que la víctima
per incrementar
la seva veracitat
dels fets
i per eliminar
de l'imaginari
i del debat públic
qualsevol interès
espuri econòmic
en aquesta denúncia
es va posar
en valor
aquesta renúncia.
amb els mesos
jo
a l'avantguàrdia
vam publicar
i aquí ho vam explicar
que l'advocada
de la víctima
l'Estel García
va presentar
un document
al jutjat
dient
rebuquem
aquesta primera renúncia
a la indemnització
a la reparació econòmica
a la responsabilitat
civil
responsabilitat econòmica
la rebuquem
i ara ho acceptem.
Jo ho vaig publicar
se'ns va criticar molt
però és que
i Esther García
va fer un comunicat
una mica
justificant
el perquè ho feia
i a més que tenia
tot el sentit
en aquell moment
la víctima
no era conscient
de les conseqüències
que tindria
els fets
i del que implicaria
i que implicaria
implicar
doncs
de psicòlegs
psiquiatres
teràpies
o el que consideri
en aquell primer moment
no era
no podia valorar
l'abast
de
de les seqüeles
de l'impacte
de tot
tots els elements
que ella consideri
i per tant
ja reboco
aquesta renúncia
a la reparació
aquesta responsabilitat civil
i per tant
durant l'instrucció
la magistrada
marca
aquests 150.000 euros
que Alves
en aquell moment
no els té
perquè
ja la seva
ex dona
i mare dels fills
ha iniciat
un
un conflicte
un
té molts comptes
embargats
o no té excés
no?
sí perquè
amb una història
dels nens
li bloqueja
tot els efectius
i per tant
no té disponibilitat
i aquests
150.000 euros
li deixa
el pare
de Neymar
i els deposita
durant el judici
l'advocada
d'Alves
rebi el que explica
ja no només
durant el judici
sinó en el seu escrit
de conclusions
ja diu
escolta'm
si mal
jo dic
que és innocent
i demano
l'absolució
perquè
insisteixo
en que les relacions
sexuals van ser
consentides
però demano
com a atenuant
si és condemnat
demano
va demanar
tres atenuants
un era
l'embriagadesa
que no es va
que no es va
no es va aplicar
un altre era
la indefensió
que tampoc es va aplicar
i el tercer era
l'atenuant
de reparació
del dany
perquè deia
Inés Guardiola
abans del judici
hem reparat
amb el depositant
aquests 150.000 euros
i què diu
ara la fiscal
i què diu
també
l'Ester García
amb el seu recurs
que dirà
però amb més arguments
no només
amb el de reparació
diu
escolti
aquí no
aquí no
hi va haver-hi reparació
i afegeix la fiscal
digue'm
pregunta
no no
digues
digues
no no
afegeix
perquè
es va sentir
ells
o sigui
no va haver-hi reparació
perquè
per la seva
economia
150.000 euros
no suposen
res
i a més a més
en cap moment
s'ha mostrat
empenedit
al contrari
al contrari
va donar una entrevista
a la Vanguardia
dient
que perdonava
la víctima
d'acord
ara
més enllà
d'aquest recurs
de la fiscalia
que veurem com acaba
i d'aquests
150.000 euros
que hi ha
recursos de la fiscalia
recursos de la
defensa
i recursos
de l'acusació
totes les tres parts
han presentat recursos
hi ha negociacions
hi ha negociacions
en marxa
perquè el ves pugui
sortir aviat
de la presó
amb permisos
o primer cal
aquesta sentència
ferma
aquí ja no és
negociació
aquí ja no és
aquí jo no n'hi ha
negociació
tot allò que té a veure
amb els permisos
penitenciaris
que ell es pugui
beneficiar
ell i qualsevol
condemnat
només es podran
començar a aplicar
quan la condemna
sigui ferma
i quan pot trigar això
i per tant
ara els recursos
els ha de valorar
l'audiència
i per tant
han de passar mesos
i què passa
què més demanarà
la defensa
d'Albes
el que entén
la defensa d'Albes
és
ostres
el meu client
ja porta 14 mesos
en pressó preventiva
uns 14 mesos
en el que
com estàs preventiu
no pots gaudir
d'aquests beneficis
penitenciaris
i ara
s'inicia
tot i la condemna
un altre període
molt llarg
de mesos
on s'han de mirar
aquests recursos
fins que la sentència
sigui ferma
què farà?
Què està elaburant
ara Inés Guardiola?
Un escrit
demanant
la posada en llibertat
immediata
de Daniel Albes
per què?
Amb quines argumentacions?
Primer
perquè
és un home
que no té antecedents
segon
perquè és una condemna
de 4 anys i mig
i per tant
ja no hi ha
un risc
de fugir
d'alabada
abans
totes les peticions
de llibertat
havien estat rebutjades
les que havia demanat
Cristóbal Martell
les de Inés Guardiola
és que els oients
han de saber
que jo vaig parlant
i tinc aquí un senyor
que me va fent gestos
amb la mà
que no sé
el que em vol dir
que acceleri
però no puc anar
més ràpida parlant
explica
explica
que si em vaig més ràpida
ja diuen
que vaig massa ràpida
parlant
explica
què ha canviat
de la situació
i el que diu és
ara
abans
li demanaven
12 anys
9 anys
ara està condemnat
a 4 anys i mig
el risc
de fugida
ja no és elevat
per tant
no hi ha risc
de fugida
no té antecedents
ha recuperat els comptes
té un domicili fixe
té un domicili fixe
que és esplugues
on viu la seva dona
i per tant
té tots aquests elements
que perquè
sigui
o sigui
se li hagi de donar
la llibertat provisional
fins a l'espera
d'aquesta condemna
i per garantir
que jo no marxaré
vostè em facin
jo ja no tinc el passaport
ja el tinc retirat
ja el té retirat
fa molt de temps
que em facin signar
cada dia
amb unes dependències
policials
judicials
i potser
no ho sé
planteja
com en el seu dia
ho va fer Cristóbal Martell
que li posin una
polsera
o una telemàtica
per localitzar-lo
que això
no s'acostuma a fer
perquè a més a més
el que argumentarà és
o sigui
no pot ser
que un cop condemnat
tingui menys beneficis
o la seva situació
sigui
en desvantatge
d'un que està
en pressió preventiva
perquè
si cap de les parts
hagués presentat
un recurs
amb els 14 mesos
que porta de condemna
el BES ja demanaria
els permisos
i ja
després de Setmana Santa
pràcticament
podria
començar
amb els tercers graus
perquè el seu comportament
ha estat
impecable
perquè
no ha protagonitzat
cap incident
que s'hagi
hagi comportat
l'obertura
d'un expedient
a la presó
i home
la Junta
hauria de valorar
la Junta Penitenciària
el jutge penitenciari
però en principi
no
ja podria
començar a fer
doncs aquestes sortides
programades
puntuals
de dies
de dies
etcètera
etcètera
quan sortien
llibertat
amb aquests permisos
pel que dius
d'aquí uns mesos
encara
o la llibertat provisional
si l'aconsegueix
inès guardiola
hi haurà
algun protocol
pel fet
de la figura
pública
que és
bueno
també hem de recordar
que un cop
la condemna
a part d'aquests
4 anys
i mig
també implica
5
un cop
hagi complert
la condemna
5 de llibertat
vigilada
i crec que
són molts anys
de no acostament
a la víctima
home
a veure
no
no tindria
per què
no ho sé
evidentment
ell sap perfectament
qui és
i qui implicarà
en el moment
que posi un peu
al carrer
doncs
imagino que la gent
estarà pendent
de terminar
determinats
mitjans de comunicació
però
també
crec que això
és una punta
i treballs comunitaris
no?
Treballs comunitaris
bueno
és que clar
després això
és una qüestió
més penitenciària
que
més penitenciària
o sigui
m'agradaria explicar
que
és veritat
que en el judici
es va
i la fiscal
va parlar
d'aquest empenediment
expressat
aquest perdó
que és
que el Suprem
no
no ho
hi ha judici prudència
que no ho contempla
com a tal
o sigui
per
perquè el tribunal
valori
aquesta reparació
del dany
el tribunal
valora
que aquests
150.000 euros
són una reparació
no implica
que tu
hagis de
verbalitzar
no implica
que tu
hagis de
verbalitzar
aquest empenediment
o
aquest demanar
perdó
hi ha judici prudència
que diu
que això no
perquè és una cosa
més cultural
tot i que
el codi penal
sí que contempla
el perdó
com a tal
però per determinats
delictes
com injúries
però res
que sí que tingui a veure
amb els delictes
sexuals
o contra les persones
una víctima
porta un minut abans
el perdó
no el perdó
no el perdó
i si el tribunal
entén que hi ha proves
no hi ha perdó
que valgui
avui
una altra vegada
el Casalves
amb la Maica Navarro
passen 3 minuts
d'un quart d'onze
fa una estona
el suplement
a les 9 del matí
hem saludat
Jaume Sens
que
ha explicat
el suplement
que el PSOE
acceptaria
les esmenes de Junts
i que la llei d'amnistia
seria
una qüestió
imminent
vol dir que era una altra
Jaume Sens
que donava per fet
que
la còrra era
pràcticament
ja un fet
doncs bé
reaccions a aquestes paraules
de Jaume Sens
a primera hora
al suplement
qui ha piulat
és Jordi Turull
a qui celebrem
que
que estigui
recuperat
també
després
que te'n surt
aquesta setmana
amb aquest infart
que diu
Jordi Turull
sobre Junts
i l'estat
de les negociacions
de Junts
amb altres forces polítiques
si hi ha cap novetat
n'informarà
des de Junts per Catalunya
del que digui
no especuli
interès
sobre hipotètics
acords de Junts
no ens en fem
gens responsables
per tant
treu ferro
Jordi Turull
aquestes paraules
d'aquest matí
a primera hora
el suplement
de Jaume Sens
en qualsevol cas
celebrem també
que Jordi Turull
s'estigui recuperant
després de l'ensur
d'aquesta setmana
amb unes paraules
de Jaume Sens
que veig que han agafat volada
aquest matí
Maica
moltes gràcies
a tu
t'acomiado
perquè de seguida
al suplement
sentim aquesta conversa
amb l'Albert Vilalta
que hem enregistrat
aquesta setmana
Albert Vilalta
una persona
que fa 15 anys
va estar durant 9 mesos
segrestada per Al-Qaeda
Paul
a les zones rurals
Ja no cal ser 8 vegades
pilotador
per marxar a Miami
perquè amb Level
ara tens vols a Miami
i com sempre
des de Barcelona
sense escales
i al millor preu
i per celebrar-ho
sortegem cada dia
un vol d'anada
i tornada
per a dues persones
continua escoltant-nos
i descobreix
com hi pots participar
Level
Fly your way
Arriba al Teatre Romea
la disputa
Josep Maria Flotats
i Pep Planes
encarnen
Voltaire i Rousseau
un apassionant combat
al Teatre Romea
durant 6 úniques setmanes
compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com
Tota aquesta història
va començar
al setembre del 73
Vam sentir
ben bé
6 o 7 drets
A la porteria
hi havia un vessant de sang
I el Salvador
tirotejat
i han matat un policia
però així
ens era bèstia
50 anys després
de la seva mort
descobrim
tota la veritat
Puig Antic
el Llibre Vermell
Disponible
a la plataforma digital
3CAT
Descarrega-te-la
Més reactores
més directives
més dones
caps de recerca
més dones caps de tecnologia
més directores de cinema
més dones caps d'obra
més comandantes d'avió
més presidentes
més dones
moltes més dones caps
trenquem el sostre de vidre
perquè les nenes d'avui
siguin les caps de demà
Ajuntament de Barcelona
Arriba a la primavera
i tens ganes de canvis?
Aprofita ara les ofertes
de primavera d'Smith
per renovar la teva cuina
o qualsevol racó
de casa teva
amb les nostres solucions
de mobiliària
Mida
Home Schmidt Home
Demana ja la teva cita
a qualsevol de les 8 botigues
Smith de Barcelona
o al nostre web
homedesign.smith
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
paraules sonores
i paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
i amb tu
Ens connectem
Som 3Cat
Catalunya Ràdio
El Suplement
Roger Escapa
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
i hi ha dues dates
que han marcat la vida
d'Albert Vilalta
La primera és el 27 de gener
del 2005
el dia que es va produir
l'esfondrament del Carmel
Prop de mil persones
evacuades al Carmel
a Barcelona
per l'enfonsament
d'un edifici
La causa han estat
les obres del metro
i s'han hagut de desallotjar
50 blocs de pisos
del voltant
Aleshores l'Albert
era enginyer
en cap
de l'Ajuntament de Barcelona
i va estar a pocs segons
que la tragèdia l'engolis
L'altra data
que ha marcat la vida
d'Albert Vilalta
és la nit del 26 de novembre del 2009
quan Al-Qaeda
va segrestar l'Albert
i dos cooperants més
a Mauritània
durant nou mesos
En el temps que s'engendra
una nova vida
a l'Albert
li van prendre la seva
Bona tarda
Els tres cooperants catalans
segrestats a Mauritània
estarien en mans d'Al-Qaeda
Són el director
del túnel del Cadí
un constructor
i una funcionària judicial
Van ser atacats
a punta de pistola
D'aquí pocs mesos
farà 15 anys
del segrest
En aquest temps
l'Albert
sempre ha optat
per mantenir-se
en un segon pla
i evitar
l'exposició mediàtica
però avui
l'Albert Vilalta
es posa davant
d'un micròfon
i explica
la seva història
al suplement
des de la plaça
del rei de Barcelona
Albert Vilalta
bon dia
Bon dia
Com estàs Albert?
Bé
On som?
Plaça del rei de Barcelona
Per tu és un lloc
Per mi és un lloc
molt important
perquè aquí
durant
cada setmana
cada dimecres
durant
l'episodi
que em va tocar passar
es va concentrar
molta gent aquí
pensant en mi
i en els meus companys
amb pancartes
amb sentiments
i per tant
és un lloc
que m'estimo molt
perquè
és un lloc
que
que demanava
que tornés a casa
bé
Aquest episodi
que dius
va ser un segrest
de nou mesos
no?
Exacte
Què hi feies tu
a l'Àfrica Occidental?
Bueno
jo formava part
d'un grup de gent
que fèiem cooperació
cooperació humanitària
i jo estava vinculat
amb ells
des de feia 4 anys
però ells
treballaven
des de fa 9 anys
i bueno
era com una mena
de seur solidari
una agrupació
de petites ONGs
que un cop a l'any
traslladava
aquest ajut
que es feia aquí
als projectes
de l'Àfrica
de l'Àfrica Occidental
que era Mauritània
Senegal
Gàmbia
i jo dedicava
una setmana
de les meves vacances
a fer això
i bueno
em va fer créixer
i m'interessava
ajudar
a fer aquestes coses
i a portar
el meu granet de sorra
a tu et van segrestar
en l'últim viatge
i no sé si per error
però
perquè et vas canviar
de cotxe
en un moment
en què us vau aturar
per posar gasolina
crec
exacte
sí
la vida
té aquestes coses
sí
nosaltres
érem molt ordenats
cada
baixàvem
no sé si érem
40 persones
cada un tenia
el seu cotxe assignat
i
per no
per no despistar-nos
per no perdre'ns
jo anava amb un cotxe
no sé si era
el número
15
i
vam parar a fer benzina
i no sé per què
doncs vaig anar
un cop
vam haver posat benzina
vaig anar
al meu cotxe
i em vaig trobar
un altre company
que m'ha dit
oye
te es igual
si nos cambiamos
en este tramo
dic
sí
me es igual
i donde estas
en el último cotxe
dic ah vale
i me'n vaig anar
a l'últim cotxe
i
i bueno
per aquesta
per aquesta casualitat
doncs després
em va tocar a mi
la loteria
sí
com va ser el moment
en què se us emporten?
jo anava al cotxe de cua
vale
l'últim cotxe
el de tancament
era fosc ja
i
bueno
ens vam retreçar una mica
llavors
és a dir
no vèiem el següent cotxe
se n'havia anat
jo què sé
mig
mig
mig quilòmetre
més endavant
no?
i de sobte
doncs
van aparèixer
dos cotxes
per darrere
vale
es van posar al lateral
de la carretera
bueno
sí exacte
no sé si anaven per dintre
la carretera o pel costat
tot d'homes armats
i bueno
ens van
ens van fer parar
ens van com tallar
jo conduïa
en aquell moment
no sabíem què passava
inclús vam intentar avisar
a la ràdio
els companys
i vam dir quatre coses
però
però de seguida
es va estroncar
jo no sabia què fer
al final
em vaig veure obligat a parar
si no
suposo que
ens haguessin parat ells
i bueno
ens van parar
ens van interceptar
ens van baixar del cotxe
i
bueno
va ser un moment
de molt desconcert
a mi em van agafar
em van posar
contra el seu cotxe
així com
de cara al cotxe
i per darrere
em van fotre
tres trets a la cama
ells em posen
contra el cotxe
i per darrere
sento tres
cremades
a la cama
i
m'havien disparat
tres tiros
per l'esquena
i un pam
per darrere
o sigui
no em vaig intentar escapar
de cap manera
i els meus companys
no els van ferir
i a partir d'aquest moment
començar una història
de nou mesos
però vaig començar
amb les pitjors condicions
quan has arribat
aquí a la plaça del rei
he vist que anaves coix
sí
és conseqüència
d'aquests tres trets
absolutament
sí sí
o sigui
jo vaig rebre
un tret a la cuixa
que no em va tocar os
me'n va seccionar
el muscle
però bueno
un al genoll
que em va trencar
el fèmur
i encara el tinc
trencat
però bueno
no em fa mal
i la ròtula
i després un al turmell
que aquest
m'ha fet molt mal
des de fa 14 anys
val
m'ha limitat molt
com que m'ho van fer
el primer dia
quan vaig arribar
al cap de nou mesos
estava tot consolidat
no?
tota la trencadissa
llavors bueno
tenia l'opció
d'operar-me o no
però operacions
de turmell
doncs en aquell moment
no estaven
doncs molt exitoses
i vaig decidir
no operar-me
conviure amb això
i assumir
les meves limitacions
com és la sensació
de rebre un tret
a la cama?
te'n recordes?
és com una cremada
seguida
d'humitat
o sigui
no sé si hi ha temps
que et faci mal
perquè va
va molt ràpid
però és com
si et crevessin
un ferro roent
i després la pròpia sang
és bueno
és com una sensació
d'humitat
no?
i
i bueno
és la sensació
que vaig tenir
en quin moment
Albert
us adoneu
que qui s'us emporta
és el Caida?
bueno
la veritat
és que
des que ens van agafar
ens vam pujar al cotxe
jo anàvem
la cama
feta un desastre
i perdent sang
vam estar dos dies
cap a l'interior
del Sahara
que és la seva zona
diguem-ne
de seguretat
i
i quan van estar
una mica més tranquils
al cap de dos dies
doncs
van parar un dia
van parar a resar
perquè anaven
l'únic que feien
l'únic que paraven
era per resar
val?
tot i que
amb accions de guerra
no estan obligats
no?
però bueno
això és el que em deien
van parar a resar
i en aquell moment
un es va acostar
i bueno
ens va dir
que eren
al Caida
sí, sí
jo no m'ho volia creure
el segrest
es produeix
a Mauritània
us posen en un cotxe
i se'n van cap al nord
de Mali
no?
exacte
què recordes
d'aquell viatge
amb la cama ensangonada
i por, no?
suposo
bueno
bueno
la sensació és
mira
ja s'ha acabat
saps?
i llavors
et resisteixes
diguem-ne
que s'acabi així
de sobte
fent una cosa
teòrica
bueno
bona
no?
i si
t'ha tocat
no?
i una gran desesperació
però a la vegada
doncs
vaig començar
a gestar
una resistència
eh
pensar
pensar
pensar
amb la gent
de casa
no?
amb els meus fills
amb la meva dona
i vaig començar
a pensar
que no
que això no podia ser
el final
i que
aguantaria el que fos
mentrestant
doncs
m'anava dessangrant
em vaig fer un torniquet
amb un drap
escarrós
que hi havia per allà
m'anava tapant
les tres ferides
m'anava apretant
el cotxe
i fotent cops
però bueno
i cada bot
que feia el cotxe
pel desert
doncs
veia les estrelles
perquè imagina't
allò no és una carretera
no?
però bueno
vaig anar aguantant
en algun moment
recordo una parada
que em vaig
desmaiar
inclús
vaig perdre el coneixement
va ser agradable
perquè
no sentia dolor
després vaig tornar
i
al cap de dos dies
quan ja van estar
més tranquils
jo encara aguantava
doncs
bueno
van començar
a plantejar-se
si
em podien curar o no
no?
van fer una mirada
i el tercer dia
doncs
van anar a un altre lloc
i van muntar
una mena
d'hospital
de campanya
van venir
a altres cotxes
no sé d'on
va aparèixer un metge
d'ells
i allà van començar
a fer-me les cures
i
sense anestèsia ni res
van treure una bala
del peu
i allà
s'obre un plàstic
i bueno
anaven
van netejar una mica
les ferides
paraven per resar
mentrestant
i l'endemà
em van enguixar
un cop
un cop netejat una mica
van treure els torsos de carn
aquests
que
que estaven oberts
em van enguixar
amb forats a l'entrada
i sortir de la bala
ja m'han deixat enguixat
i
i bueno
a partir d'aquí
a veure què passava
un cop
tu
per cada
psiquiatri
un cop
tu
per cada
psiquiatri
tens tres fills?
tinc tres fills
crec que aleshores
el petit tenia sis anys
l'Andreu tenia sis anys
l'Andreu, Joan i Miquel
en quin moment
vas poder parlar
amb la teva dona?
vaig parlar
amb casa
dos vegades
una
jo crec que va ser
el dia dels innocents
que és el
28 de
desembre
que té conya
que fos aquest dia
vaig poder parlar
amb ella
una mica
com a prova de vida
de
que Al-Qaeda
havia començat
a parlar
amb gent del nostre govern
i van exigir
això
una prova de vida
no?
a més sabien que m'havien disparat
a casa
vull dir que
i després
ja no vam parlar més
va ser una trucada telefònica
bastant
heavy
i després ja
més o menys
al mes de
al mes de juny
va haver-hi
una altra trucada
amb una altra fase
del segrest
una altra trucada
més tranquil·la
són nou mesos
nou mesos
d'un segrest
on no vas estar sol
perquè
paral·lelament al nom
d'Albert Vilalta
recordo que
tots els telenotícies
eren
Albert Vilalta
Roque Pasqual
i Alicia Gámez
l'Alicia va poder sortir abans
la van alliberar una mica abans
com se sobreviu
a nou mesos
en mans d'Al Qaeda?
jo crec que no hi ha un manual d'això
però
és dia a dia
com partiu de partit
dia a dia
i sobretot tenir benzina
i esperança
per
per saber que
si hi ha un
1%
de possibilitats
de tornar
has d'estar allà
això és molt complicat
i el dia a dia
es transforma
en
bueno
doncs això
en
intentar
tenir converses
per exemple
amb el meu company
amb el Roque
teníem una metodologia
de converses
triàvem temes
que no ens afectessin
anímicament
doncs
ara
vamos a hablar
de pel·lícules
ara vamos a hablar
de
de obres
perquè els dos
estàvem en obres
i ho triàvem
i llavors
inclús
dèiem
i de la nostra desgràcia
parlarem només
10 minuts
perquè si no
ens enfonsàvem
i bueno
teníem aquests mètodes
també
jo vaig muntar uns escacs
amb unes padretes
vaig fer un tauler
d'escacs
amb un cartró
i vaig buscar unes padretes
que s'assemblessin
a un cavall
a un alfil
de colors diferents
els vaig posar allà
dic
venga roca
vamos a jugar
i fèiem
8 partides
diàries
d'escacs
i
i bueno
i això ens tenia la ment
la ment
diguem-ne
entretinguda
de fet
un d'ells
em va demanar
que li ensenyés
a jugar escacs
i em va aprendre
molt el tio
perquè ells tenen
prohibit jugar
però quan va saber
que era un joc
que jugaven
els militars
i el Napoleón
llavors
va pensar
que ell
com a jihadista
podia jugar escacs
bueno
i després
viure interiorment
o sigui
em estirava
el camastro
hores i hores
i llavors
vivia dintre el meu cap
amb els meus records
als meus llocs
i
i bueno
i després també intentes
comunicar-te amb ells
perquè
comunicar-te
encara que siguin
els teus captors
comunicar-te
humanitza
no?
a mi
i amb ells
no?
encara que siguin
el que són
no?
i bueno
i molts d'ells
doncs
podies comunicar
no?
i anàvem combinant
en moments de desesperació
en moments de
de tot
com descriuries
la relació
que tenies
amb els teus
captors?
vas establir
algun vincle
amb algun d'ells
més enllà
d'aquesta comunicació?
bueno
no
el vincle
el vincle
era simplement
intentar comunicar-te
amb ells
i com et tractaven
a tu?
et tractaven bé?
et tractaven malament?
et tractaven
com un pres?
et tractaven?
bueno
ells tenien l'ordre
de tractar-nos bé
suposo que érem mercaderia
en algun moment
no ens van tractar bé
això és així
en algun episodi
també depèn de qui et vigila
però bueno
a la nit
ens exposaven
havíem de dormir
lligats
però en general
si no creàvem problemes
doncs estàvem allà
vigilats
algun dia s'enfadaven
i ens deixaven dos dies
sense menjar
però també depenia
molt del torn
saps?
al final
al final dels
40
que vaig conèixer
n'hi havia
30
que
estaven allà
circumstancialment
o sigui
eren
persones
que estaven
en el lloc
per mi
en el lloc
que estaven
però
equivocat
tot plegat
però bueno
n'hi havia 10
que eren
terribles
però bueno
la majoria
podies comunicar
amb ells
però a vegades
comunicar
humanitza
i a vegades
sento parlar
de gent
d'això
del síndrome
d'Estocolmo
i aquestes coses
jo crec que
una persona
que no té
llibertat
necessita
comunicar-se
com sigui
encara que sigui
de mínims
per sentir
aquesta persona
Som al Suplement
som a Catalunya Ràdio
estem parlant
amb l'Albert Vilalta
Albert explicàvem
que tens 3 fills
que el petit
quan et van segrestar
a mans del caida
tenia 6 anys
que vas poder parlar
al llarg de 9 mesos
només dues vegades
amb la teva dona
t'hem parlat
molt del teu costat
però del patiment
de tots els que estaven aquí
què els va dir
la teva dona
als teus fills
bueno
si jo vaig aguantar
el que va aguantar
la meva dona
va ser
va ser
brutal
o sigui
va tenir
un aguant
té una actitud
va ser
el pal
de paller
de la resistència
aquí a Barcelona
i llavors
dels 3 fills
cada un
a viure diferent
la meva dona
la Mònica
havia d'atendre
a tot tipus
de trucades
de gestions
amb el govern
amb tot tipus
de tal
i els nois
doncs bueno
el gran
ho va viure
d'una manera
ja
conscient
el pare
està segrestat
va tenir
una actitud
més
més d'intentar
doncs
aprofitar
la vida
i
no sé
ser conscient
d'això
el mitjà
el Joan
ho va viure
d'una altra manera
també
plenament conscient
també una mica
en aquest sentit
però més
reagrupat
i l'Andreu
la meva dona
li va dir
que
jo estava fent
un pont
perquè ets enginyer
sóc enginyer
estava fent
un pont
a l'Àfrica
perquè
un dels projectes
de cooperació
que jo feia
era un pont
estava fent
un pont
i aquest pont
doncs
havia vingut
una riuada
i se l'havia endut
i l'havíem de reconstruir
i
després
uns senyors
no em deixaven tornar
perquè no sé què passava
i
i bueno
i el meu fill
amb això
doncs va aguantar
9 mesos
i ella ara
doncs
doncs diu
bueno gràcies mare
per haver-me
explicat això
no?
9 mesos
i us van alliberar
com recordes
el moment de l'alliberament?
Com t'ho comuniquen?
Era la fase
que estàvem a l'exterior
perquè vam estar
5 mesos
amb un foló
i 5 mesos
a l'exterior
no?
vivint
amb
amb torrents
i amb coves
que hi havia pel desert
i tal
i sota arbres
bàsicament
i estàvem a sota un arbre
i llavors va haver-hi un cotxe
i
i en Francesc
ens va dir
s'ha acabat
podeu tornar a casa
no?
clar
de sobte
doncs ens vam quedar
com
així al·lucinats
dic
però què està dient aquest?
i ens va dir
teniu
agafeu les coses
i pujeu al cotxe
que marxem
llavors el cor
ens anava sent
agafar les coses
era
era una frase absurda
perquè no teníem res
de fet no tenia ni sabates
jo
i vam
vam pujar al cotxe
i
a partir d'aquí
doncs
vam anar cap a
un altre indret
amb
que hi havia una gran trobada
de
de gent
d'Al Qaeda
que es van preparar
es van posar
de gala
tota una sèrie
d'intercanvis
d'històries
per allà
allà vaig veure
també aquest
presoner intercanviat
jo sé que van
intercanviar
algun presoner
per nosaltres
i a partir d'aquí
vam anar al punt
de trobada
de l'alliberament
va ser tot
molt emocionant
o molt emotiu
i de fet
allà també
vaig haver de trucar
al president
de Burkina Faso
per agrair-li
les gestions
i el retrobament
amb la família
com el recordes?
bueno
el retrobament
va ser brutal
sí sí
va ser brutal
el retrobament
primer
amb la Mònica
amb la meva dona
a Bamako
perquè havíem anat
del lloc
de lliberament
fins a un lloc
amb helicòpter
fins a un lloc
a la frontera
de Burkina
que ens vam trobar
ja amb agents espanyols
i d'aquí
amb un helicòpter
fins al palau
presidencial de Burkina
a veure el president
i agrair-li
i després vam anar
amb un cotxe
a l'aeroport
i allà
més sobre la meva dona
ens van deixar
una sala a part
ens vam retrobar allà
va ser
va ser brutal
i després vam pujar
amb un avió
cap a Barcelona
i aquí
doncs va haver-hi
també dos fases
la primera fase
va ser baixar de l'avió
i trobar-me
doncs
les meies hermanes
els meus pares
amics
també vam venir
autoritats
el president Montilla
el Jordi Areu
el Jordi Areu
per cert
venia aquí
a la plaça del rei
i després
ja
bueno
allà
vam fer unes declaracions
que és el que ens van
recomanar
que féssim
allà en públic
i a partir d'aquí
vam posar en un cotxe
per anar a casa
i
i allà
em vaig trobar
amb els meus fills
i ahí lo dejo
en algun moment
d'aquests nou mesos
vas perdre l'esperança
no
l'esperança
no la vaig perdre mai
tot i que
era molt complicat
molt
jo crec que no la vaig perdre mai
almenys ara penso que no la vaig perdre mai
vaig perdre el cap
alguns moments
amb el qual ja ho perdies tot
però em vaig recuperar
però jo crec que l'esperança
no
no la vaig perdre mai
eh
tot i que
en algun moment et deien
bueno
quan va marxar l'Alícia
els vam preguntar
i nosaltres què
diu
bueno vosaltres sou homes
i
i vosaltres
podeu estar aquí
el temps que vulguem
diu
pensa que el Néstor Mandela
va estar 23 anys a la presó
això no ens va animar gaire
però estàvem
amb tot tipus d'hipòtesis
Albert
al cap de relativament poc temps
que us alliberessin
Bin Laden el van capturar
què vas pensar
quan
quan vas
digir la notícia
que
que havien assassinat
a Bin Laden
bueno
jo
me'n vaig alegrar
la veritat
vull dir
una persona
que munta
que munta
aquest tinglado
per fer el mal
que ha fet
doncs
de totes maneres
vaig pensar
que hi havia
molts Bin Ladens
eh
o sigui
era el cap
però després
han seguit
el moviment de radicalització islàmic
i l'odi occident
i tot això
és una cosa
molt extesa
ell era el cap visible
els va empoderar a tots
però
però bueno
després això no es va acabar
eh
no s'ha acabat
no s'ha acabat
i després de nosaltres
vam tenir sort
perquè després de nosaltres
va venir estat islàmic
vull dir que
que encara van anar més sueltos
no?
amb totes les malifetes
que van fer
per tant
ideològicament
la teva postura
cap al món àrab
cap a l'Àfrica
ha canviat?
no
si algú pensa
que ho diu
els meus captors
o tot això
o els ho diu
no els ho diu
perquè si els ho diés
em
em tindrien
a mi capturat
ja aquí
no?
o sigui
no
la veritat és que
que no
jo sé diferenciar
entre els que són
radicals
i la
i la gent
diguem-ne
musulmana
àrab
vull dir musulmana
perquè no tots són àrabs
musulmana
doncs
bona gent
la majoria
no?
també tenim
en altres religions
un radicalisme
desespantós
no?
ara ho estem veient
a Gaza
no?
i per tant
escolta
jo no
no he canviat
i a l'Àfrica
doncs és un lloc
que té un potencial
tremendo
però que
que té uns problemes
doncs estructurals
que
que no s'han abordat
i ells a vegades
tampoc ajuden
i has tornat a l'Àfrica?
bueno sí
la veritat és que
al tornar
doncs vaig tancar
barraca
amb la cooperació
amb Àfrica
amb tot
evidentment
a més
m'han deixat el regalet
a la cama
però després
d'alguna manera
doncs per
justament
per ser coherent
amb això
que t'acabo de dir
no?
de que
de que
bueno
doncs que les coses
s'han de superar
i és de passar pàgina
doncs vam decidir
fer un viatge a l'Àfrica
amb la família
d'acord?
on vau anar?
vam anar a Senegal
llavors vam
vam
la meva dona
balla
fa dansa africana
i tenia un grup de dansa
que feien un estàge allà
i vam anar
amb el
amb les famílies del grup
i amb els fills i tots
vam anar allà
i jo vaig anar
un altre cop a l'Àfrica
i
i em va agradar
fer aquest pas
terrorista
estàs tranquil
aquí miren
les estrelles
i totes
les meravelles
del món
que ens n'ofereix
mil
Albert
crec que ets molt generós
explicant aquesta història
avui al suplement
perquè ho has fet
molt poques vegades
de fet de les poques vegades
que has explicat
el teu segrest
és a la sala B
aquest
a través d'uns poemes
perquè tu
durant aquest
segrest
vas estar escrivint
no?
Jo tenia
tenia molt poc a fer
la veritat
mirar una paret
eh
i passava hores i hores
que per cert
em vaig curar les dioptries
després me la va dir
l'oculista
com com?
com que no vaig llegir
ni mirar ordinadors
em van fer la revisió
ocular
mèdica
i em van dir
que tenia menys
del que tenia
abans de marxar
eh
l'unica cosa positiva
d'aquest desgraciat
segrest
no?
però
però bueno
i tenia
vaig aconseguir
tres llibretes
no?
i un boli
un boli vermell
i un blau
també
uns bolis
que havíem parlat
i tal
i llavors
bueno
a les llibretes
en els nou mesos
eh
això
vull dir
no et pensis
i en aquestes llibretes
doncs
anava escrivint cartes
feia dibuixos
a mi
jo dibuixo molt bé
esquemes
feia llistes
de coses
que volia fer
quan torni
era com
la carta
dels reis
de la tornada
i també
vaig decidir
fer
30 poemes
i vaig escriure
15 poemes
d'amor
pensant
en la meva dona
i 15 poemes
de terror
i els vaig deixar
allà
escrits
i a més allà
ho vaig dibuixar
vaig pensar
que es
que es representarien
per part d'algun
no sabia d'aquí
a la sala
bé aquesta
de Barcelona
de sobte
salten
el cotxe
disposats
a disparar
de fet
a un
li
disparen
tres bales
per començar
som el suplement
som a Catalunya Ràdio
la plaça del rei
amb l'Albert Vilalta
una plaça del rei
que va acollir
durant nou mesos
aquestes concentracions
per demanar
el seu alliberament
juntament amb el del Roque
i de l'Alícia
Albert tu ets enginyer
i de fet
ara
aquest mes de gener
es van complir
19 anys
15 dels segrets
però 19 anys
de l'esfondrament
del túnel
del Carmel
tu aleshores
eres enginyer
en cap
de l'Ajuntament
de Barcelona
exactament
amb l'alcalde
Clos
i el dia
que hi va haver
aquest esfondrament
tu eres
el Carmel
de fet et vas salvar
pels pèls
per segons
per segons
sí
em passen unes coses
sí
sóc com un gat
vaig gastant vides
ja ho diu la meva dona
sí
a veure
jo era enginyer
cap de l'Ajuntament
i en aquell moment
s'estaven executant
les obres
de l'ampliació
de l'inia 5
al Carmel
les feia
la Generalitat
però l'Ajuntament
teníem l'obligació
i la funció
de fer el seguiment
de certes coses
i tal
i bueno
i llavors
va tenir el problema
que va tenir
o sigui
en moment donat
el túnel
es va començar
a despendre
per dins
va començar
a créixer
una bòveda
molt gran
nosaltres
anàvem seguint
aquest esdeveniment
com
era impressionant
allà hi cabia
un campanall
allà dins
però
en superfície
no passava res
la gent vivia allà
al barri
i inclús
recordo una nit
que van venir
l'alcalde Clos
i el conseller Nadal
a veure
els espreniments
i tot això
baixàvem el túnel
a veure-ho
i en aquesta situació
vam tenir
una reunió
molt crucial
a la plaça Pastrana
del barri d'Horta
la Generalitat
el constructor
la direcció d'obra
els bombers
de Barcelona
i l'Ajuntament
representats per mi
vam tenir una discussió
molt crucial
en la qual
vam decidir
evacuar
una zona
i vam evacuar
sense que hagués passat res
tres edificis
de gent que estava fent el sopar
m'entens?
i els vam evacuar
amb hores
va ser una decisió molt dura
perquè no havia passat res
però
l'Ajuntament
i bombers
ho teníem claríssim
i finalment
tothom ho va acceptar
i
llavors
l'endemà d'aquesta reunió
vaig deixar els nens al col·le
vaig anar cap allà
la zona estava acordonada
vaig entrar a la zona
em van anar a buscar un casco
i em van avisar
que hi havia una esquerda
al carrer
llavors jo vaig
passar la zona acordonada
vaig anar a veure
l'esquerda
del carrer
em vaig trobar allà
el director d'obra
que era el Javier Jete
i
i un consultor de geologia
el Celada
i entre
quan els tres
estaven mirant l'esquerda
al carrer
de sobte
es va començar
a escardar l'edifici
i en qüestió de
quatre segons
va desaparèixer
absolutament
un edifici
de set plantes
davant nostre
i doncs
ens vam posar a córre
com uns
esperitats
amb l'edifici
que hi havia a darrere
diguem
i ens vam salvar
pels pèls
diguem
i les vorangues
ens perseguia
com qui diu
i bueno
em vaig assentar
en un portal
ple de pols
i
i bueno
realment
si no haguéssim vist
com s'esquerrava
l'edifici
estaríem a baix
els tres eh
jo i els altres dos
ets un supervivent
sí
sóc un gat
eh
escolta'm
per acabar
aquesta conversa
no però
estic content
perquè la decisió
que vam prendre
o sigui
el Carmel
és un episodi
barceloní
ciutadà
però no hi va haver
cap víctima
ni cap ferit
ni cap ferit
perquè es va desallotjar
temps
perquè es va desallotjar
temps
sense que hagués passat res
bé perquè això
hagués pogut ser
una catàstrofe
hagués pogut ser
una catàstrofe
ja ho va ser
però
sí però
no hi va haver cap ferit
ni cap mort
i això va ser
una decisió
ben presa
el dia abans
Albert
per tancar
perquè
hem dedicat
moltes
moltes estona
a parlar
de dues dates
que t'han marcat
sens dubte a la vida
destaca
amb una data
en positiu
de la teva vida
de la que
recordes
amb un somriure
una data en positiu
no sé
el naixement
dels tres nois
el 16 d'octubre
el 30 d'octubre
el 14 de desembre
o el dia que em vaig casar
la família
la família
he tingut molt bons moments
no
no en s'hauria d'estar
caunt
especialment
Albert Vilalta
moltes gràcies
i molta sort
gràcies a vosaltres
Catalunya Ràdio
el suplement
Roger Escapa
i després
de les notícies
de les 11
arriba el comunista
et veig molt reservat
eh Víctor
no hi ha coses
aquí
tampoc podem
ja
no perquè s'ho reserva
tot per la Juliana Canet
saps
no
això aniria
al Barça Reservat
com a dir
en la Tudel
sí
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
avui
l'Arc de Noguer
des del primer fòrum
del formatge
artesà i català
a Girona
012
la millor resposta
que gran que està
l'Alea
ja sabeu
a quina escola
la portareu
justament ahir
ens vam estar informant
sobre la preinscripció
del 6 al 20 de març
s'obre el termini
de sol·licituds
per a la preinscripció escolar
per al segon cicle
d'educació infantil
i educació primària
i del 8 al 20
per a l'educació secundària
obligatòria
per una escola inclusiva
de qualitat
i amb igualtat
d'oportunitats
per a tothom
fem l'escola
que volem
trobareu tota la informació
a preinscripció
punt gencat
punt cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya


moure's en bicicleta
per allò on vols
és un país
és un país
molt salvatge
és un país
que et permet
sobretot
acampar tot arreu
pedalant la llibertat
per Mongòlia
amb Alba Xandri
i Ricard Calmet
cicloviatgers
els viatgers
de la gran anaconda
amb Toni Herbonès
els dissabtes
de 3 a 4
de la tarda
i tota la setmana
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
l'agència catalana
de notícies
i Catalunya Ràdio
us ofereixen
el primer programa
de Catalunya Ràdio
totalment en anglès
Feeling the Sink
el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana
Hello and welcome
to Feeling the Sink
a podcast
from Catalan News
I'm Lorcan Doherty
and this week
we're coming to you
from the Mobile World Congress
Feeling the Sink
amb Lorcan Doherty
cada dissabte
a l'app i al web
de Cat Ràdio
i al 3CAT
I'm the Sink