Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Ja són sis els morts en l'atemptat d'ahir a l'Afganistan
contra un grup de turistes a banda dels tres catalans i del ciutadà afganès.
Confirmats inicialment, ara el govern del país apunta
que hi ha dues víctimes mortals més, però no en detall a l'origen.
L'atac va provocar set ferits de diversa nacionalitat,
entre els quals australians, noruecs i lituans,
i també un espanyol en estat crític després que la van operar Kabul.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Álvarez,
confia que els cadàvers dels tres catalans, de l'espanyola ferida
i dels altres dos espanyols que van quedar il·lesos,
puguin ser traslladats a l'estat el més aviat possible.
Ho explicava avui als micròfons del suplement de Catalunya Ràdio.
No me atrevo a poner una fecha, lo vamos a intentar hacer con total rapidez.
Siempre hay unos trámites legales que realizar en el país
en este caso o en cualquier otro caso,
que se pueden demorar algunos días,
pero desde luego lo vamos a intentar hacer lo antes posible,
exactamente igual que para las personas que han resultado ilesas
y también para la persona que está herida.
Y desde luego los diplomáticos se van a mantener en Kabul
hasta que el último cuerpo no sea repatriado.
El ministre ha volgut recordar el Consell de no viatjar a l'Afganistan
per risc de segrest o atemptat arreu.
De fet, l'ambaixada espanyola al país ha estat tancada
per motius de seguretat des del retorn dels talibans a Kabul fa tres anys.
Més notícies, en Raül Flores.
Les bases d'Esquerra Republicana decidiran el paper del partit
sobre la investidura a Catalunya.
La direcció consultarà els militants per fixar la posició final
després de les negociacions que comandarà la secretària general del partit, Marta Rovira.
Esquerra assegura que Catalunya es troba en una cruïlla política difícil
després dels resultats de les eleccions de diumenge passat.
Els republicans, recordem, són necessaris tant per investir Salvador Illa
com Carles Puigdemont, que ho té més difícil
perquè també li caldria l'abstenció del PSC.
Els Mossos han localitzat un cadàver al terme municipal de Centelles, a Osona.
El van trobar i la tarda.
Una de les hipòtesis amb què treballen és que el cos sigui el de la dona assassinada
fa un mes, presumptament a mans del seu marit,
a qui van detenir la setmana passada a Vic.
Va ser ell mateix, qui el 19 d'abril va anar a la comissaria dels Mossos
per denunciar-ne la desaparició.
Va explicar que havien discutit i que la dona havia marxat de casa.
Però la seva declaració estava plena de contradiccions
i, a més, el maleter del vehicle hi van trobar restes de sang.
Per això els Mossos van detenir l'home,
que està en presó provisional acusat d'un delicte d'homicidi.
Declara davant del jutge el guàrdia jurat jubilat de 71 anys
acusat de tirotejar dimecres el primer ministre eslovac Robert Fitsor.
L'acusen d'intent d'assassinat premeditat,
un delicte que a Eslovàquia es castiga en penes
entre 25 anys de presó i cadena perpètua.
Fitsor continua greu i ahir el van tornar a operar
en la segona intervenció que li practiquen en només dos dies.
Els trens de la línia R2, nord i sud,
recuperen els seus horaris habituals
després que s'ha solucionat l'averia
que hi havia des de primera hora del matí
entre les estacions de Garraf i Castelldefels.
També s'estan recuperant les freqüències habituals
dels regionals que van fins a Lleida, Reus, Tarragona i Salou.
Tot i això, recordar que encara hi ha alteracions
en el pas de trens de les línies R3 i R4
per les afectacions causades pel robatori de coure
de diumenge passat amb un car de bifurcació.
D'altra banda, hi ha congestions
a diversos punts de les carreteres catalanes.
Continuen els 3,5 km de Coa, a la 2, a Jorba, en sentit Lleida,
per un accident que deixa només un carril obert a la circulació.
Segons informa Trànsit, en aquest accident ha mort un motorista.
El motorista ha caigut a la via per causes que encara s'investiguen
i el cotxe que anava al darrere l'ha atropellat.
És el dotzer motorista que mor a les carreteres catalanes aquest any.
Esports, Albert Benet.
Avui a la una del migdia, roda de premsa de Xavi Hernández
prèvia al Barça-Rayo de demà.
La podreu seguir en directe al Suplement, a Catalunya Ràdio
i també per Catalunya Informació.
La compareixença de Xavi agafa dimensió
arran dels esdeveniments de les últimes hores
i quan sembla que té les hores comptades a la banqueta
perquè el president del Barça, Joan Laporta,
té decidit que no continuï la temporada que ve.
El Barça juga avui la final de la Copa Femenina de Futbol
contra la Real Societat a les 7 a la Romareda de Saragossa.
L'equip blaurana busca el desè títol de Copa
i està més a prop del pòquer de títols
amb la final de la Champions de dissabte que ve en l'horitzó.
Aquesta final de Copa, Barça-Reial Societat,
la podreu seguir per Catalunya Ràdio.
Victòria del Força a Lleida en el primer partit
per l'ascens a l'ACB de Bàsquet, que és el millor de 5.
84-73 contra l'Alecán, el segon partit demà a les 5.
El Madrid, per la seva banda, és el primer semifinalista de l'ACB
després de guanyar el Gran Canària, també en el segon partit.
71-73.
Demà al migdia, primer partit de la sèrie de quarts
per al Barça contra el Tenerife.
I a l'NBA aquesta matinada, els play-off,
els Indiana Pacers han forçat el setè partit contra els Knicks,
un setè partit que jugarà a Nova York,
al Madison Square Garden.
L'equip d'Indiana ha guanyat el sisè partit per 116-103.
Fins aquí les notícies.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts de les 11.
Tinc un cel i un infern a dins.
Milers de nits que es fan matins.
Comptant les llàgrimes, el buit té presa a caure cap amunt.
Segons l'Organització Mundial de la Salut,
una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental
al llarg de la seva vida.
Tot i ser una realitat latent,
i de la qual cada vegada se'n parla més,
les persones que ho pateixen continuen sent estigmatitzades
i sovint els costa parlar-ne i demanar ajuda.
Avui al Suplement una família que ha patit un cas de trastorn de conducta alimentària
i que explica públicament per primera vegada la seva història.
Una història que, a més a més, han decidit portar al teatre
per remoure consciències i trencar l'espiral de silenci d'aquests últims anys.
molta gent en aquesta taula.
La Maria Pérez, que és actriu. Hola, Maria.
Hola.
I és la protagonista d'aquesta història.
La Mariona Bosch, que és actriu i mare de la Maria.
Hola, Mariona. Què tal? Bon dia.
Hola.
I el Joan Lluís Botzo, que, com sabeu, és dramaturg,
que és director i és la figura que ha fet de pare a la Maria.
Hola. Què tal, Joan Lluís?
Hola. Molt bé.
Començarem amb la Maria i anirem incorporant veus.
Com estàs, Maria?
Bé, bé. Tranquil·la.
Una mica nerviosa, reconeixo.
Una mica, només.
Anirem a poc a poc. És la primera vegada que ho expliques, això, no?
Sí.
Què et va passar, tu?
Doncs... quan era molt petita, jo ja sempre m'havia costat fer amics i tal,
i jo sempre he tingut uns gustos diferents,
i a l'escola es van començar a ficar amb mi bastant per als gustos,
m'agradava el teatre, el piano, la música,
i jo vaig començar a menjar amb molta ansietat, amb molta ansietat,
i els meus companys ho van notar.
I a partir d'allà es van començar a ficar amb el meu físic,
i com jo sempre ho dic, que com més m'insultaven,
més menjava, i com més menjava, més m'engreixava,
i era com un cercle.
I també va arribar a nivell de les xarxes i tal, fent stickers,
i llavors jo a partir d'allà vaig dir, fins aquí,
vaig intentar canviar la meva manera de ser, el meu físic,
però evidentment no és pas la solució.
Ara tens 15 anys.
Sí.
Només.
Quan va començar tot això?
Bueno, el bullying va començar des d'un...
Bastant petit, podent anar a segon de primària i tal,
però quan vaig començar amb els atracons,
jo podria tenir 9 anys,
i a partir d'allà ja vaig entrar com en el cercle del TCA,
i he passat per diferents símptomes al llarg de tot aquest procés.
Que és bastant habitual, crec, dins els trastorns de conducta alimentària,
potser he començat-ho de parafertament, no?
Sí.
I crec que també després has tingut episodis d'anorexi i de bulímia, no?
Sí, he passat per tots els símptomes, quasi per tots,
perquè al cap i a la fi tots van molt lligats,
i és molt raro quedar-te només en un.
Tot comença amb un episodi d'assetjament, de bullying, a l'escola.
Sí, sí, sí.
Sobretot va haver-hi un dia decisiu que jo vaig anar al riu,
i es van ficar molt amb mi perquè jo no em volia treure la tovallola,
perquè jo era molt insegura i no volia anar amb banyador,
i a partir d'allà, doncs, encara va ser com el de tonar més,
vaig començar l'institut, i allà es va com desmoronar tot.
Hi ha un moment que canvies d'escola.
Sí.
Espera, abans d'arribar al canvi d'escola,
en quin moment dius, tinc un problema?
Arriba aquest dia o ho detecten els teus pares?
No, jo era conscient que tenia un problema des de ben petita,
perquè veia els meus companys, els seus hàbits alimentaris,
em veia a mi i jo, era conscient que hi havia alguna cosa que no estava bé,
perquè a més jo sentia ja molta ansietat.
Vas arribar a demanar ajuda?
Bé, més o menys.
Em van, diguem-ne, descobrir a primer d'ESO,
un dia vaig petar per una tonteria,
i els meus pares es van adonar i més aviat em van com també tirar molt la corda,
perquè jo no podia parlar, no vaig donar mai jo el pas de dir-ho.
Recordes alguna conversa que et va marcar en aquests primers dies amb els teus pares?
Sí, jo recordo molt que jo estava molt negada,
els meus pares van descobrir tot això del TCA, les autolesions,
i jo no els havia explicat el per què, i els meus pares, clar, no en tenien,
per què tot això, perquè jo a casa estava bé, no en tenien.
I jo al final, veient la desesperació que tenien els meus pares,
vaig acabar com cedint i vaig explicar-los tot el que em passava a l'institut,
i jo recordo meva mare dient, els denunciarem a tots,
i jo ho vaig passar molt malament perquè a mi em feia moltíssima, moltíssima por.
Recordo també moltes vegades, doncs, meva mare parlant amb els psiquiatres a urgències,
o, bé, doncs, a poc a poc en explicant tot el que em passava,
que encara ara vaig soltant coses que vaig desbloquejant a poc a poc.
Com estàs ara?
Ara estic, jo crec que estic molt millor, sincerament,
porto una temporada que és la millor temporada en molts, molts anys,
però perquè el tractament també hi ha fet molt, jo crec,
perquè realment m'ha fet canviar molt,
hi ha d'anar-me de les coses,
i des que no tinc tot el dia el menjar al cap,
la meva vida ha donat un canvi brutal.
En què consisteix el tractament? En què ha consistit aquests anys?
En què estaves... Perquè això ho tindràs tota la vida
i conviuràs tota la vida amb aquest TCA.
Crec que és una cosa que et deuen haver ensenyat.
Sí, bé, evidentment,
hi ha un moment en què tu ja no ets una persona diagnosticada amb TCA,
però, evidentment, sempre quedarà, no?
O sigui, jo crec que el que has après no es desaprèn.
Però el tractament ha sigut molt variat,
perquè, evidentment, sempre comences com molt des de baix, no?
Comences, jo què sé, anant una setmana al psicòleg i tal,
anant un cop a la setmana,
poder quedar 15 dies,
però jo al principi m'anava anar per la pública,
però a la pública no em van poder ajudar
perquè em donaven hora cada 3 mesos
i jo no estava com per anar cada 3 mesos.
Llavors, vaig començar amb volatòries,
que és un cop a la setmana a un centre privat aquí a Barcelona,
però va arribar un punt que vam veure que ja no es podia sostenir així
i llavors vaig ingressar a Ita,
vaig passar tot un ingrés amb una d'alta,
però l'any passat, a l'inici del curs,
vaig tindre una recaiguda molt forta
i vaig haver de tornar a reingressar
i ara estic com mig ingressada, mig no.
Si estàs ingressada, quant temps vas estar ingressada la primera vegada?
Vaig estar 4 mesos i mig i ara ja he passat el temps,
en aquest altre ingrés ara ja en porto 5, aquest mes faig 6.
Com descriuries l'ingrés en un d'aquests centres?
Com és el dia a dia allà dins?
Què hi fas?
Doncs et fan com mantindre molt una rutina,
et despertes, s'encarreguen que facis totes les ingestes,
totes les menjades.
Fem 5 menjades, anem internant amb teràpia,
també tenim una hora i mig al dia per poder seguir amb els nostres estudis
i depèn de com, perquè no tothom estem com allà tot el dia,
o sigui, et van donant com permisos per anar a casa i tal,
llavors jo ara mateix estic només dos dies allà,
que em quedo a dormir la nit del diumenge i la nit del dilluns,
i el dimarts de la tarda marxo.
Llavors no faig molt, però és molt teràpia,
també va agafant una terapeuta per parlar només amb tu,
moltes teràpies grupals.
La Mariona Bosch i el John Lisbozzo són els pares de la Maria.
Què penseu quan sentiu la vostra filla?
Doncs, en primer lloc, sentim molt orgull, la veritat,
perquè ha sigut un procés de 4 anys gairebé ja des del diagnòstic,
molt durs, en què ella ha fet moltíssima feina.
Moltíssima, evidentment, amb l'ajuda de les terapeutes,
que han sigut indispensables, una d'elles la tenim aquí,
que és la Núria Reig,
però al final és molt d'elles, el clic l'han de fer elles,
i són elles al final que estan lluitant contra aquesta malaltia.
Hem passat per processos molt complicats,
al principi molta ràbia,
molta ràbia al moment en què descobreixes
que la teva filla arriba al punt de no voler viure
pel mal que li estan fent uns companys.
I, clar, tens unes ganes, inclús, de venjança
que no t'arribes ni a reconèixer.
A l'hiestres, he d'entendre que són nens de 12 anys,
però costa molt, va ser molt complicat,
perquè l'institut tampoc va ajudar gens en aquell moment.
Després, la resta d'escoles que ha anat molt bé,
però en aquell moment no va ser el cas.
et sents molt sol, molt complicat,
perquè, a més, a la pública no ens van poder ajudar.
A l'hospital, vols dir?
Sí, a l'hospital públic no ens van poder ajudar.
Fins al punt, inclús, que els metges,
quan molt sovint havien d'anar d'urgències,
els deien que els sabia greu,
perquè no eren conscients
que estaven en un punt que necessitava un ingrés,
però que no tenien recursos ni tenien llits.
És a dir, des de la pública et recomanaven un ingrés a la privada?
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
És més, va arribar un punt que la Maria va empitjorar molt
i sí que és cert que agraïm que ens ho diguessin amb tota franquesa,
però ens van dir, mira, la Maria està per ingressar,
no tenim llits, no tenim recursos,
si podeu, aneu a Ita.
Aquest si podeu, afortunadament podíem.
Aquest si podeu és si t'ho pots pagar.
Si t'ho pots pagar, correcte.
Però, clar, som molt conscients
que hi ha molts pares que no s'ho poden pagar.
I aquí hi ha un problema molt gran,
perquè hem tingut la sort que ho hem pogut fer.
creiem que en gran part ha sigut la salvació,
aquesta teràpia, no?,
que hem pogut permetre'ns, doncs, pagar, no?,
però hi ha molts pares que no poden fer-ho.
Hem vist, inclús amb companys, no?,
i els pocs que ho poden fer moltes vegades,
hipotecant-se, alguns inclús,
donant la tutela a la DGAIA,
perquè no poden, no poden, no poden fer-ho,
i arriben, doncs, entre cometes,
a renunciar al seu fill
perquè la DGAIA ho pugui pagar.
I això és molt greu.
Gravíssim.
Bolso, com ho has viscut?
Bé, no sé, ha estat un procés complicat.
Jo sempre he confiat que la Maria
se'n sortia i se'n sortiria, eh?
No he tingut mai dubtes.
El que passa que, doncs, clar,
la Maria és una nena molt brillant,
molt artista, molt sensible,
però el que et fa por són els dos, tres, quatre minuts
que poden haver-hi d'ensorrada, de desànim,
i que aleshores, doncs, no és ella,
és la malaltia qui mana, no?
I això et fa estar, doncs,
amb una tensió permanent,
també va ser molt dur
el primer ingrés.
El primer ingrés va ser terrible
perquè ella ens podíem telefonar
dos cops a la setmana,
molt poquet, dos cops o un són.
Dos cops, dos cops.
I, clar, les primeres vegades
la nena esteva completament rebotada
amb nosaltres, però completament.
O sigui, que la traguéssim d'allà
immediatament, que allò era insuportable,
que tenien d'anar al lavabo
vigilades i unes coses
que els hi...
Vull dir que no, que l'anés.
I vam anar a buscar-la.
Ens en vam anar tots dos l'endemà al matí.
Vau fer marxa enrere, i va haver un moment.
Vam fer marxa enrere,
perquè quan entren,
la paraula tòtem és alta voluntària.
Alta voluntària.
I ella ens va dir
que si no li demanaran l'alta voluntària,
que ens oblidéssim d'ella per sempre.
Que ella ja no voldria saber mai més res de nosaltres.
i ens va anar l'endemà a buscar l'alta voluntària,
cosa que sembla ser que gairebé tots els pares fan l'endemà.
I aleshores ja ens van rebre un comitè especialment de recepció,
de psiquiatra i psicòloga,
que ens van dir
bueno, bueno, seieu, a veure, parlem, parlem, parlem.
I ens van treure la idea del cap
i ens en vam anar,
amb la qual cosa ell encara es va rebotar molt més amb nosaltres.
I això fins que no ha aconseguit
entendre que allí està pel seu bé,
és un procés realment dur,
és un procés difícil.
De seguida vull tornar a sentir la Maria.
Ara una pregunta que és duríssima,
però que segur que m'entendreu que us la formuli.
En algun moment heu sentit que heu fracassat com a pares?
Absolutament.
Absolutament.
De fet, és una cosa que
per molt que treballis a teràpia,
perquè també hem hagut de fer teràpia nosaltres
i els nostres altres dos fills,
que també ho han patit moltíssim,
el primer que penses és
he fracassat.
He fracassat.
He fracassat no podent veure
fins a quin punt la meva filla estava patint.
He fracassat no donant-li eines
per poder-se, inclús, defensar.
I la paraula fracàs
t'acompanya.
T'acompanya per molt que intentis
pensar que no.
Evidentment que penses que has fet tots els possibles,
però sempre penses que no has fet prou.
Hi va haver moments,
Maria,
en què vas pensar
deixar-ho estar tot, no?
Sí, jo hi ha hagut molts moments
en els que he dit
fins aquí no puc més,
però clar,
a vegades era com un pensament molt persistent,
però sí que hi ha hagut vegades
que he tocat molt fons
i he dit ja està,
fins aquí no puc més.
Què t'has salvat?
M'han salvat moltes coses.
Primer que res,
jo crec que
la gent que està amb mi,
jo crec que
m'han salvat moltíssim
perquè sense ells...
Perquè et donen molta motivació,
perquè
quan veus que dius
ostres, estan allà,
no els puc deixar,
si no ho faig per mi,
ho faig per ells,
doncs ha sigut una gran motivació,
amics meus que han estat allà sempre,
la meva família ha estat sempre
i mira que jo
en els meus pitjors moments
he estat molt rebotada
i he fet mal a la gent que estimo,
però sempre han estat allà
i allò era com
la motivació de dir
vale,
doncs segueixo per ells
perquè sense a mi
tampoc podrien seguir.
Sí,
bueno,
és això,
és viure amb una mena de
d'amenaça,
saps?
Una espasa
de democles penjant,
per exemple,
doncs
els primers temps
ens deien
guardeu tots els ganivets
i tots els medicaments
en una caixa amb clau.
Home,
per anar a fer un pan tomàquet
tingué d'obrir
la caixa de caudals
i treure un ganivet
és una cosa
que et fa sentir
com de dir
que per Déu
què ens està passant
quan a més
també es pot fer mal
amb una botella,
amb un tros de vidre,
però has de seguir
aquest protocol,
l'has de fer,
no?
Et sents molt desconcertat,
et sents molt sol,
et sents també,
tens una part important
de culpabilitat,
perquè la Maria
va passar anys
que nosaltres
ens pensem
que era la nena
més feliç del món.
Hi ha un sentiment
de culpa també
de dir
ostres,
ho hauria d'haver vist abans?
Això, això,
sí, sí,
totalment,
totalment.
Us va costar
veure-ho?
Sí, sí,
bueno,
fins que la Mariona,
la seva mare,
no va descobrir
les autolesions
i que aleshores
ella mateixa
va reconèixer
que sí,
que es provocava
molt sovint
el vòmit,
molt sovint,
no vèrem,
no vèrem
aterrissar,
no,
us pensàvem,
saps què passa?
Que hi ha aquest
fantasma
que vol,
que es diu
l'adolescència
i aleshores
tot,
tot va carregat
al compte
de l'adolescència.
Oh, ja se sap,
és l'adolescència,
les noies,
estan fent el canvi,
estan molt sensibles,
l'adolescència,
les hormones
i nosaltres
anàvem tirant
amb això,
amb l'adolescència.
Totalment,
de fet,
sí que veiem coses,
no?,
perquè veiem
que estàvem
molt irascible,
que inclús era una nena
doncs que era molt dolça
i molt respectuosa
i avui,
amb molt poc temps,
doncs va canviar,
no?,
clar,
es va juntar
amb l'inici de primidessa
i aleshores veies
que es tancava molt,
de fet,
fins a un punt
que no la reconeixia.
Jo recordo
de dir-li inclús,
Maria,
és que no et reconec
i no reconeixer
el teu propi fill
és molt fort.
Clar,
aleshores penses,
suposo que costa molt
com a pare
pensar que va més
enllà d'això,
no?
Primer que penses
és això que diu,
no?,
el meu marit,
l'adolescència,
deu ser això,
fins que va arribar
a un punt
que vaig arribar
a pensar
que hi havia
alguna cosa més
que això
i que se'ns escapava
i jo recordo
moltes converses
de dir,
Maria,
què està passant?
I ella,
doncs,
rebutjava molt
per la,
moltíssim.
Com vau gestionar
un cop vau descobrir
el problema
que teníeu
amb la resta
de la família?
Perquè crec que
també la primera gestió
va ser això
ens ho quedem
nosaltres a casa.
Sí,
totalment,
total i absolutament.
De fet,
els primers sis mesos
jo sempre dic
que van ser
potser els més
complicats
perquè la Maria
havia d'estar
acompanyant
a 24 a 7.
24 a 7
vol dir que
si ella anava
al lavabo
jo l'acompanyava.
Si es dutxava
l'acompanyava.
Però si jo anava
a la dutxa
o al lavabo
també m'acompanyava.
I dormíem juntes.
Bé,
era on dir,
perquè ella dormia
i jo li posava
una mà
per si jo m'adormia
despertar-me
i l'endemà
feien torns.
El Joan Lluís
estava amb ella
i jo dormia.
I això va durar
molts mesos.
Molts mesos
de gairebé
cada setmana
en urgències
per adulacions greus
o atacs d'ansietat
molt greus
i no trobo la solució.
L'única solució
que ens deien
és
bueno,
aniu cada 3-6 mesos
i a casa
vigila de 24 a 7.
Amb això,
clar,
deixes de treballar,
deixes de viure
i de fet et converteixes
en la seva ombra
tenint dos fills més,
no?
I amb aquella sensació
que a més els dos petits
són més petits,
tenen dos o tres anys menys
i de dir
vale,
soc mare d'una
però és que soc mare
dels altres dos
i els estic descuidant
perquè tinc dos braços
no en tinc més,
no?
I això ha sigut
molt complicat
de gestionar.
molt,
vull dir,
també hem necessitat
molta teràpia,
molta ajuda,
molt una altra vegada
sentir-te culpable,
de dir,
he d'estar pendent d'ella
però els altres dos
també hem necessitat
i a vegades
no dono a l'abast,
no?
Sí,
bueno,
és això,
ho està explicant molt bé
i primer,
aquest complex
que tenim
de que aquest tipus
de malalties
o molt tipus
de malalties
s'han de passar a casa
sense dir-ho,
no?
Que això
fa com lleig,
queda com malament,
això que la nena
té problemes mentals,
té una malaltia mental,
això és molt dur
de dir
i la gent
i vam estar
en un bon temps
que només
els germans petits
ho sabien
que la cuidaven
molt,
molt,
molt,
molt i estaven
molt pendents
i hem viscut
molt pendents
d'aquest procés
però no ens atrevíem
gaire
a fer-ho públic
fins que hem anat
trencant una miqueta
el silenci,
l'estigma
que es diu,
no?
L'estigma
de la malaltia mental
i dir,
bueno...
Fins al punt
que ho portareu
al teatre,
Maria.
Sí.
Demà estreneu.
Demà estreneu.
Teatre del Raval
pot ser tu,
puc ser jo.
Sí.
Que lenta, no?
Sí.
A veure,
m'ha costat
però perquè
jo al principi
no volia que ho sapigués
res ningú
i clar,
ara miro i dic
ostres,
he passat de mentir
i dir no.
Vaig al metge
quan tenia cita
amb la psicòloga
a literalment
fer una obra
de teatre
sobre la meva història
per poder ajudar la gent.
És un camí molt gran.
Hi ha hagut
algun punt d'inflexió
que us hagi empès
a fer-ho definitivament
al teatre?
Sí.
Doncs
farà cosa
de sis mesos
jo
convivíem
allà
ahir
convivíem tots junts
i una companya nostra
es va suïcidar
i jo allà
vaig dir
ja està.
Jo portava
molt temps
pensant
en fer aquest
projecte
però va ser
el punt
en què vam dir
és el moment
de fer-ho.
Com es trasllada
aquesta història
als escenaris?
No,
no es fa ficció,
no hem fet res
de ficció,
eh?
Hem agafat
les nostres vivències
també i
diríem que
expliquem
la història
i d'una altra amiga
seva
també
d'allà
de l'hospital.
Aquesta
en el seu cas
és un cas
molt dur
d'abusos
homosexuals
per part
d'un membre
molt
molt proper
de la família
que l'aporten
també
a un trastorn
i a un
voler
desaparèixer
i a un voler
acabar
i endurxen
perquè tot això
es viu
enmig del secret
més absolut
encara en el seu cas
molt més
i aleshores
hem fet
com jo n'he dic
un documental
teatral
hem fet un documental
que en televisió
doncs haguéssim
plantat la càmera
i haguéssim explicat
històries
això ho hem fet
amb el teatre
ho hem acompanyat
d'algunes estadístiques
que són
esgarrifoses
estadístiques
comprovades
com per exemple
que un de cada quatre
joves nens
pateixen bullying
que
dos de cada deu
dels que pateixen bullying
acaben amb intent
de suïcidi
que
el 85%
d'abusos sexuals
són amb noies
que es considera
un factor de risc
senoia
coses
i això
anem donant
aquesta informació
i anem fent
les escenes
tal com les hem viscut
és un espectacle
molt curt
perquè després
fem un
fem un fòrum
fem un debat
en el qual
assisteixen
dues o tres
de les terapeutes
que ens han estat atalent
i que la gent
estic segur
que tothom
voldrà preguntar
Escriurem
que tot no va ser fàcil
cantarem
la nostra vida
la Núria
la Núria Ritz
és psicòloga
i ha acompanyat
aquesta família
durant bona part
de tot el procés
Núria
aquest el bon dia
hola bon dia
escoltant molt atentament
els pares
i la història
de la Maria
què li passa
pel cap
a una persona
que té un TCA
bé
el que hem de tenir
molt en compte
és que una persona
que té un TCA
té múltiples idees
al cap
és la sensació
de
jo no soc
suficient
per la gent
se senten
amb una autoestima
molt baixa
la gent no m'entén
la gent no m'accepta
i molts cops
són ells mateixos
llavors
com en el cas
de la Maria
ella se sentia
diferent
a la gent
que no era així
i en un cas com aquest
ella buscava
una acceptació
molts cops
per part del físic
també
i de dir
bueno
en el cas de
si per lo menys
físicament m'accepten
em puc sentir millor
i això li feia
sentir-se
poder sentir
millor a nivell
d'autoestima
el problema d'això
és que molts cops
se'ls ja em va
de les mans
i llavors
és quan ja
arribem
en no em sento bé
no sé cap a on tira
la part aquesta
de les autolesions
que molts cops
és com
el que parlem
que és una anestèsia emocional
és a dir
emocionalment
ella se sentia
desbordada
no saben com
expressar-ho
i acaba fent
aquest tipus
d'autolesió
que els hi frena
una part aquesta
part emocional
s'han disparat
els últims anys
o simplement
ara els detectem
i abans no els detectàvem
no
s'ha disparat
molt més
que temps enrere
per sort
també hi ha la part
que ara es demana
més ajuda
vull dir
temps enrere
és el que parlàvem
del silenci
el silenci
a no parlar
del que està passant
llavors
ara
hi ha més casos
però
per sort
la gent demana
molt més ajuda
i es demana ajuda
en estadis
més incipients
vull dir
amb pacients
que potser no arriben
a estar tan greus
per arribar a l'ingrés
i això
per sort
ens està ajudant molt
a no haver d'arribar
a casos
molt més greus
suposo que
com que
és per passar
en qualsevol moment
de la teva vida
però
la preadolescència
deu ser un moment crític
com és la història
d'avui
quin paper juguen
les xarxes
també
en aquest creixement
dels casos
clar
actualment
és el que dèiem
clar
temps enrere
tot el que són
les xarxes socials
l'Instagram
el TikTok
no hi era tant
ara cada vegada
els nens més joves
poden parlar
11-12 anys
i estan
ficats
en això
perquè per la tablet
o qualsevol cosa
llavors clar
aquí
juguen un paper
molt important
perquè es viu
com si fos real
totes les noies perfectes
que si tens un cos
d'aquesta manera
tot t'anirà bé
o s'estan jugant
un paper
molt important
i a part
sobretot
tenint en compte
que són nenes
que amb 11-12 anys
no tenen una personalitat
establerta
estan formant-se
com a persones
llavors en aquest moment
tot el que elles veuen
s'ho acaben creient
com que allò
és la realitat
el que tothom ha de tenir
i el que s'ha de viure
perdona
i és que també
perdona
les xarxes socials
han sigut
catastròfiques
en quant a multiplicar
l'efecte del bullying
perquè els nens
i les nenes
vivien el bullying
a l'escola
després quan s'anaven a casa
se n'oblidaven
o a jugar a bàsquet
ara fan grups
de whatsapp
dedicats al bullying
a una sola persona
i no paren
en tot el dia
i clar
obrir el whatsapp
i tot
i això
traspassa la classe
i traspassa l'escola
és terrible
sí
sí
realment
això que diu
és així
en aquest aspecte
això se supera
o ara tota la vida
la Maria
haurà de tenir
aquesta alerta
bueno
jo crec que
ella ho
supera
però com sempre
diria
és com el seu taló
d'aquiles
és a dir
si ella
té en algun moment
alguna coseta
on
poder
ella
podria anar-se'n
seria amb el tema
més del menjar
però jo crec que
es pot superar
es pot portar
una vida totalment
normalitzada
cosa que la Maria
ja estava al camí
ja està aconseguint
de mica en mica
jo crec que es pot superar
hi ha alguna predisposició genètica
a batir una TCA?
genètica
genètica
no hi és
clar
sempre parlem
que un trastorn alimentari
té múltiples variables
és a dir
hi ha múltiples factors
que poden fer
però una cosa genètica
en si
a dia d'avui
no està
estudiat
poden ser factors socials
factors familiars
factors interseus
de com ella
viu les coses
però una cosa genètica
no hi és
en aquests moments
participaràs també
del teatre
no?
sí
allà estarem
de l'obra no
al fòrum
al fòrum posteriori
sí, sí
de la part estarem allà
per poder ajudar
les persones
has vist els assajos?
sí
què tal?
impactant
o sigui
jo hem vist els assajos
com a professional
pensàvem
ostres
a veure què ens trobarem
i realment
és impactant
fet amb molta delicadesa
però molt realista
i jo crec que
és una cosa
que feia temps
que havia de sorgir
que es pogués
fer un projecte
com aquests
per poder arribar
a la gent
i que realment
és el que tu has començat
dient l'estigmatització
trencar tot això
i que la salut mental
és una cosa
que s'ha de poder parlar
explicar
no hi ha d'haver
un silenci
i que s'ha de parlar
amb naturalitat
i creiem
que és la manera
de poder ajudar
tothom
i amb aquest fòrum
jo crec que també
donarem pas
a qui vulgui preguntar
o el que sigui
tingui aquest espai
demà estreneu
demà
demà
a les 7 de la tarda
al Teatre del Raval
quants dies es podrà veure això?
això ho fem demà
repetim el dimarts
dia 21
i després ho fem
diversos diumenges
el 26
el 2
de juny
el 16
el 16
i estem pendents
que
som conscients
que això ve
a final de curs
per tant
ara
ja
a nivell
escolar
podrem treballar poc
i
és presentar-ho
per tal
que el curs
que ve
les escoles
els instituts
les institucions
inclús les famílies
es puguin mobilitzar
i venir a veure
i venir
a parlar
perquè potser
aconseguirem
que hi hagi persones
que veient l'espectacle
diguin
he de demanar ajuda
passen 4 minuts
de 2 quarts de 12 del migdia
avui al suplement
la història
de l'actriu
Maria Pérez
acompanyada dels seus pares
la Mariona Bosch
i el Joan Lluís Bozzo
amb una història
frapant
que han decidit explicar
a la ràdio
per primera vegada
i que demà
compartiran al teatre
amb tota la gent
que els vingui a veure
gràcies per la confiança
molta sort
i
i
i ànims amb el que mirar
gràcies Maria
a vosaltres
fàcil
i ara tornem
gràcies
escriurem
que tot no va ser fàcil
cantarem la nostra vida
en un paper
marxarem
caminant
per les estrelles
i amb el somriure
que tu sol
sabies fer
el suplement
ràdio
amb un vesperit
de cap de setmana
amb Roger
escapa
necessites
un parell
un parell
un parell
un parell de dies
de descans
si si us plau
concedits
només el 17
el 28 de maig

tendent
moment
a tu
country
acot
El finançament total per clients amb targeta Alcort Inglés.
Emporta't un frigorífic Combin o Frost Samsung
per només 879 euros.
I finança'l fins a 12 mesos.
Alcort Inglés, la botiga oficial de les teves emocions.
A la botiga web i app.
Fins al dimecres 22 de maig.
Finançament ofert per financiar Alcort Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions alcortinglés.es.
La Vanguardia et porta unes tovalloles de qualitat
per gaudir d'un estiu molt top.
Tovalloles muntes interiors.
100% cotó egipci de gran gramatge
i amb 6 dissenys diferents per escollir.
Entra al web muntesinteriors.com
o visita qualsevol de les 27 botigues
i emporta't cada tovallola de platja
per només 12 euros amb 95.
Només amb la Vanguardia.
Tu vols tenir un bon dia?
Deixa'ns fer a nosaltres.
Amb el dia sensiva de Mediamark.
Només avui et descomptem el 21%
en la millor tecnologia.
Mediamark.
25 anys sempre llestos.
Charlene Tilton i Charisse Lee.
Swaiz Gorruxaga.
Olga Viza, Imma P. de Monte i Paloma de l'Esta.
El rió.
Col·lapsa.
Aquesta nit a la plataforma Trescat i a TV3.
Aquest estiu descobreix amb la teva família
la bellesa de les Illes Gregues amb vols des de Barcelona.
O visita el Mediterrani amb embarcament des de ports espanyols
i bus gratis des de la teva ciutat.
Tot inclòs de begudes des de 743 euros.
Reserva a mstcruceros.es
o a la teva agència de viatges.
mstcruceros.
Un viatge cap a la bellesa.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som Trescat.
A la una del migdia.
Catalunya Ràdio.
Sí, bona, bona, sí, bona.
No cridis així, per favor.
Sempre igual.
Ai, nois, fa falta aquesta música de tensió extrema.
Cada cop que traiem una notícia...
Home, sí, és imprescindible.
És marca de la casa.
Que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Noto que aquest món del cor
cada cop interessa més a Catalunya.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
I tots els oients que ens escolten
i ens envien-se frejos, eh, que en són uns quants.
Xavier Graset.
En aquest creixer constant que és la vida
hi ha una fase fonamental.
És aquesta fina frontera
de la preadolescència a l'adolescència.
Una etapa apassionant.
Alba Carreras.
Inspira, respira.
I viu mil emocions.
El programa per pares, mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres
les que estem tot el dia
nens amunt, nens avall.
Kids XS, en Pau Guillamet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia
a Catalunya Ràdio.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig de dotze del migdia
al Suplement i serem fins les dues del migdia
pendents de la roda de premsa de Xavi
que començarà a la una del migdia
que transmetrem en directe al Suplement
acompanyats de la redacció d'Esports d'aquesta casa.
En una jornada, en un cap de setmana,
informativament intens.
Ja són sis els morts en l'atemptat d'ahir
a l'Afganistan contra un grup de turistes
a banda dels tres catalans i del ciutadà afganès
confirmats inicialment.
Ara el govern del país apunta que
hi ha dues víctimes mortals,
encara més, sense detallar-ne l'origen.
L'atac va provocar set ferits de diverses nacionalitats
entre els quals australians, noruecs i lituans
i també un espanyol en estat crític
després de ser operada a Kabul.
El ministre de Fets Exteriors, José Manuel Álvarez,
en declaracions al Suplement aquest matí a primera hora
confia que els cadàvers dels tres catalans
de l'espanyola ferida
i també dels altres dos espanyols
que van resultar ilesos
puguin ser traslladats a l'Estat
el més aviat possible.
Això pel que fa a l'última hora d'aquesta notícia
d'aquests tres morts catalans a l'Afganistan
en un matí de dissabte
amb la mobilitat al país complicada, també.
Avui dissabte d'operació sortida
hi ha algunes congestions
a diversos punts de les carreteres catalanes.
Continuen als tres quilòmetres de Cua
a la 2, a Jorba, en sentit Lleida,
per un accident de moto,
tot i que ja han reobert
els dos carrils de circulació
i, segons informa Trànsit,
en aquest accident ha mort un motorista.
El motorista ha caigut a la via
per causes encara que s'investiguen
i el cotxe que anava al darrere l'ha atropellat.
És el dotzer motorista
que mor a les carreteres catalanes aquest any.
I d'altra banda, a l'AP7
hi ha 10 quilòmetres de retenció
entre la Roca del Vallès i Mollet
en direcció a Girona
i 5 quilòmetres entre Castellbí de Rosanes
i Castellbisbal en direcció a Tarragona.
Per tant, molta paciència i molta ràdio
i serem fins les dues del migdia.
5 minuts per 3 quarts de 12.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Tenim en marxa
aquests dies un dels festivals
més prestigiosos del món del cine,
el Festival de Canes.
Centenars de professionals de la indústria
reuneixen des d'aquest dimarts
en aquesta ciutat francesa
i aquest cap de setmana hi passaran coses importants.
s'hi concentren les projeccions
de les principals pel·lícules que hi competeixen
i tornarem a veure els famosos
desfilar per la catifa vermella.
Entre les estrelles més destacades
del Festival de Canes,
Àlex Gurina.
Bon dia i bona hora.
Amic meu, Roger Escapa,
això serà perquè no has vingut tu
a treure el nas mai encara?
No, no, no he tingut aquest privilegi.
Tu quantes em portes?
Quants em portes tu de Canes, tu, de festivals?
Doncs 30 i força,
no te'l sé dir rodó.
Sé que hi ha dos anys
que quan va haver les grans retallades
l'emissora no tenia diners
per enviar-nos,
però a banda d'això
des de l'any de l'emissió,
imagina't.
Han passat unes quantes dècades, eh?
Escolta, vas de gala tu vestit o no?
Jo no,
i menys a aquesta hora del matí.
És a dir, a veure,
heu de tenir molt clar
que aquí hi ha un classisme absolut
sobre el que són les sales per premsa,
les sales per les projeccions oficials,
com ha d'anar vestida una persona.
Això sí,
aquí no et deixarien entrar
amb esperdenyes
o amb sancletes
o pantalons curts.
Enlloc, eh?
Vull dir.
Però,
i de dia,
és que jo no vindria al festival
si hagués d'anar vestit de gala
tot el dia.
Però a les nits
sí que t'engalanes una mica.
En algun moment
vas d'etiqueta, tu o no?
Absolutament no,
perquè jo m'ho portava
quan eren els primers anys
i era una mica naïf,
però vaig acabar descobrint
que el nostre ordre vital
en un festival de cinema
està més aviat
en lloc de les entrevistes,
en lloc de fer
les cròniques per escrit
o per ràdio.
Estàs treballant,
en definitiva,
però si alguna vegada
has d'entrar a la sala gran
per veure una projecció
de la sala gran,
et fan entrar
per una porta petita de dalt
i no et veu la gent,
diguem-ne.
No fas lleig.
Tu ets mitoman, Àlex?
Bé, he sigut mitoman
una mica
en moments determinants
de la meva vida,
és inevitable
i tinc alguns records macos,
però he entès
que això té una mica,
o sigui,
és una mica fetichista,
una mica ridícula en el fons,
però tinc coses,
tinc coses, sí.
Ja tinc la sensació
que ja estàs de tornada de tot
i que hi ha tot el tema
del glamour
i la vestimenta
i la catifa
te la porta bastant fluixa.
Doncs,
de la pela bastant,
o sigui,
a veure,
t'he de dir,
t'he de dir
que jo crec
que està bé
saber vestir,
és a dir,
saber com has d'anar
on toca
i intentar,
evidentment,
no cridar l'atenció,
a no ser que sigui
perquè ets una persona
que ets un trencador,
no?,
per entendre'ns.
Llavors,
m'està molt bé també,
però jo intento ser
una persona
que passi desapercebuda
al màxim
a tot arreu
i per tant
intento
no cridar l'atenció.
Jo trobo que
és una norma
molt interessant
a seguir
perquè
si es fixen en tu
després
ets un perseguit.
Jo a la ràdio
tampoc
vull cridar mai
l'atenció,
no sé si m'entens.
Sí,
però intentem fixar-nos-hi
amb l'Àlex sempre,
vull dir que
jo sempre celebro
creuar-me'l pels passadissos,
eh?
Sí, sí, sí,
és una cosa mutua.
Digues, digues.
No,
t'anava a dir,
tu has de retre comptes,
no?,
d'aquesta cobertura
del festival,
és a dir,
més enllà de retre comptes
amb la Ràdio Nacional
de Catalunya,
tu al Festival de Canes,
com a mitjà públic
i com a periodista,
bueno,
públic i privat
o el que sigui,
tu has d'ensenyar
de quina manera
has de parlar d'ells,
quines entrevistes,
quines cobertures,
quines pel·lis has vist,
no?
A veure,
venir al Festival de Canes
a aconseguir una acreditació
perquè no és un festival
com els altres,
no està obert al públic,
per entendre'ns,
és per professionals
de l'indústria del cinema,
pels autors
i també pels periodistes,
etcètera,
etcètera,
o els estudiants de cinema,
has de passar
tota una sèrie de requisits.
Evidentment,
quan portes temps venint,
ja et coneixen,
ja et saluden pel nom,
això és un privilegi
que una emissora de ràdio,
una ràdio
o una televisió,
per exemple,
TV3,
el programa de cinema
que tenia
amb el Xabo Figueres,
tenia un prestigi
inconvensurable
al Festival de Canes
i ara no s'ha perdut,
s'han llançat
a les escombraries,
no hi ha un programa
de cinema
que mantingui
aquest privilegi.
Per tant,
has de passar controls,
evidentment has de demostrar
que l'any anterior
vas treballar,
has d'enviar
els materials
que vas fer,
has d'oblir
tota una sèrie
de formularis
i, evidentment,
comptes
cada vegada
que va passar el temps
amb el dret
a tenir
una acreditació
superior
que et permet
no fer tantes cues,
anar més directament
a determinants llocs
que no pot entrar
altra gent,
és a dir,
passes exàmens,
però els passes
cada any,
o sigui,
el fet
que els heis passat
20 anys
no vol dir
que l'any 21
decideixin
cada cop i volta
com ens passa a nosaltres,
per ells
Catalunya Ràdio
no deixa de ser
més que
una emissora
local,
no és una emissora
que cobreixi
l'especte
espanyol complet,
ells això
de Catalunya
i Espanya
saben què és,
però
per ells
no és important
i, per tant,
que Catalunya Ràdio
estigui aquí
i estigui aquí
amb les credencials
que tenim
és una feina
de molts anys
i d'haver fet
bé les coses,
sí, sí.
I tant.
Escolta'm, Àlex,
i el dia a dia
com es transforma
la Canes
aquests dies?
És a dir,
suposo que
sortir sopar fora
a les nits
als hotels,
deu ser tot caríssim,
no, tot això?
A veure,
és un robatori
a mà armada,
o sigui,
directament
és caríssim,
absolutament,
i jo,
com soc una persona
discreta en tot
i estic content
de poder venir aquí,
intento menjar
molt de bocates,
no vull que la emissora
hagi de pagar
fortunes
per anar a menjar
a un restaurant
on t'estaran servint
les activitats
tres hores
que no tens
per fer el sopar
o el dinar,
per tant,
jo ja tinc els meus
petits llocs
localitzats,
que ja els conec
de fa molt de temps,
on vaig ràpid,
menjo bé
i costo poc,
i aquesta és la meva norma
per entendre'ns,
i com això tot,
és a dir,
res de festes,
res de...
Jo portava el trajo
de bany
els primers anys,
impossible,
però si no hi ha platja,
no pots anar enlloc,
has de pagar per tot,
i evidentment les festes
està molt bé,
algunes vegades hi ha anat,
sobretot quan són de catalans
o d'espanyols,
i evidentment tens ganes
de compartir les coses,
no?
Però és una bogeria,
jo havia anat a festes
de superluxe,
a villes que estan fora de canes,
compartint taula
amb en John Travolta
o amb gent,
el Richard Gere,
què dius ara,
què dius ara,
sí, bueno,
compartint taula,
sí, sí,
compartint taula
no vol dir amb dret
a importunar,
és a dir,
has de ser educat,
has de ser una persona
que saps perfectament
on estàs,
aprofites l'oportunitat
per escoltar molt atentament
a veure qui són aquesta gent,
com parlen i què diuen,
però tot això vol dir
hores i hores i hores,
i jo aquí he vingut a treballar,
i treballar és sobretot
veure pel·lícules
i informar,
clar.
Som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio,
som a Canes,
amb l'Àlex Gurina,
fent la cobertura
d'aquest festival
que entregarà La Palma,
crec que és el cap
de setmana que ve,
algunes de les pel·lícules
destacades que ja ha vist
l'Àlex són aquestes.
Quan un empire morirà?
S'ha col·lapsar
en un moment terrible?
Això que sona és
Megalòpolis,
de Francis Ford Coppola,
ni més ni menys que Coppola,
que feia 13 anys
que no treia cap pel·lícula
i que per fer aquesta
ha hagut de superar
molts, molts obstacles,
eh, Àlex?
Sí, efectivament,
i fins i tot
la mort de la seva dona
n'ha de fer tres setmanes.
Aquí ha dedicat la pel·lícula
i, malgrat tot,
ha vingut a presentar-la.
és una pel·lícula que és
l'obra final de la seva vida.
No li ha volgut pagar ningú,
s'ho ha hagut de pagar ell
de la seva butxaca,
posant tota la seva fortuna
a disposició només del seu somni,
i se la juga completament.
Però jo crec que li sortirà malament
la jugada,
però ja t'ho explicaré.
És una pel·lícula
que serà odiada
per moltíssima gent, clar.
Vaja, per què?
Bé, començant per la indústria.
Doncs perquè la independència
personal i creativa
la tossudaria
al no volguer-se a sotmetre
als cànons del que marca la indústria
et converteix en un pària.
I al moment que et converteixes
en un pària
no només no tens productor,
sinó que no tens distribuïdor,
i a més a més
intenten fer-te la vida impossible.
I, per exemple,
aquests últims dies
han corregut rumors
sobre el seu comportament sexual
durant el rodatge de la pel·lícula,
que ja han estat contradits
i contestats,
i ja, evidentment,
una...
li està passant factura
perquè hi ha una autèntica necessitat
de demostrar
que qui se'n surt de la cua
o de l'obediència
no aconseguirà mai
col·locar-se en el lloc
que correspon
per aconseguir fer una carrera,
diguem, productiva.
I com ho en aquests moments
està sentenciat.
Que fort que el desenllaç
del creador del Padrino
sigui aquest, no?
Sí.
Sí, sí.
Però és que ell no deixa
d'estar explicant en aquesta pel·lícula
precisament això.
És a dir,
en el Padrí,
les tres pel·lícules,
estava explicant
una organització criminal
que funciona
amb uns sistemes
i amb uns codis
perpètus
i perfectament instal·lats
que són diferents
avui dia
en una societat
com la que tenim
en aquests moments,
on també els codis de conducta
estan dominats també
per uns poders econòmics,
per unes màfies
d'un altre tipus,
etcètera,
que creen
una decadència
democràtica
i a més a més
en les relacions humanes
i del futur
dels pais,
les civilitzacions,
que s'assembla molt
a la caiguda
de l'imperi romà.
La pel·lícula de Coppola
compara
la caiguda
de l'imperi romà
amb la caiguda
de l'imperi americà.
I és una idea
absolutament genial,
molt ben dut
a la pantalla,
el que passa
és que és una bogeria,
que ha hagut de fer
com ha pogut
i que en certa manera
és una obra d'artesania
i aquí la gent
ha sortit una mica
escandalitzada
i enfadada
perquè no
és una pel·lícula
del Coppola
que havíem vist sempre.
Megalòpolis,
ens sentirem a parlar
amb protagonista
de l'Adam Driver.
Una altra proposta.
Aquesta és l'última
del Yorgos Lantimos,
no?
Sí.
Yorgos Lantimos
ja té pel·lícula nova,
mira que no fa un any
que estàvem començant
a veure pobres criatures,
es diu
Kinds of Kindness,
té pràcticament
el mateix repartiment,
Emma Stone
i Willem Dafoe,
és una pel·lícula
molt diferent,
no es pot comparar,
són tres històries
dins d'una pel·lícula,
s'assemblen molt bé
els seus primers films grecs,
és una història
sobre el poder
i sobre l'obediència
i també sobre
no saltar-se
les regles del joc,
és una pel·lícula
sobre les grans
manies americanes,
és una burla
desfietada
del món actual
i els codis de conducta,
aquesta sensació
que no pots mai
sobrepassar
una ratlla determinada
perquè immediatament
et converteixes també
en un infectar,
és una pel·lícula
plena
d'un sentit
de l'humor
absolutament sarcàstic,
surrealista,
burlesc,
molt, molt, molt curiosa,
molt bèstia
i que no tindrà l'èxit
de pobres criatures
perquè li falta molt
a part espectacle,
però és un magnífic treball
de Jorges Lantinos.
I una altra pel·lícula
que s'ha projectat
aquesta setmana
fora de concurs.
Furiosa,
en aquest cas
amb
Anya Taylor-Joy
i Chris Hemsworth
que a més a més
hi ha hagut rebombori
amb aquesta pel·li
tot i que està fora de concurs.
Què ha passat?
Bé, no sé
a quin rebombori
refereixes,
en fet és que
és una polèmica
per si es degrada
més o menys
l'anterior,
la de Fury Road
de la sèrie
Mad Max
que ha fet
el mateix director.
No sé ara
el rebombori
si et refereixes
a algun tema
externe a la pel·lícula
o a la pròpia
qualitat de la pel·lícula.
No, això, això,
la qualitat de la pel·li.
Ah, val.
D'acord, no, no,
jo també
estic rebomborint
perquè jo
sóc un absolut fan
de Fury Road
i aquesta pel·lícula
l'ha decebut,
l'ha decebut moltíssim.
Em sembla
un peplum
força avorrit,
repetitiu,
inconstant,
mal controlat,
que té
una quantitat
d'escenes
sobreres,
per entendre'ns,
i jo
volia que m'agradés
molt
que fos una altra vegada
un gran
espectacle
de rock metal
com era
la primera
i aquí
han perdut
la guitarra elèctrica
i ho han deixat
tota percussió
absolutament
de sintetitzador.
Per tant,
s'ha perdut
l'ànima interior
del film
i res,
indirectament
a les escobreries
pel meu gust.
Molt bé,
doncs no ens hi aturem més.
Escolta'm,
Àlex,
a Canes
sempre planen
també les polèmiques,
els últims anys
evidentment
el mito
també l'has quitxat.
Sí,
aquest any
de fet hi ha
un dels rostres
d'aquest moviment
que és l'actriu
Judit Godreig
que el febrer passat
va presentar
la denúncia
contra dos directors
per violació
i violència sexual
quan era adolescent
i que aquests dies
és protagonista
del festival
també.
No sé com
s'està gestionant
tot això.
A veure,
el festival
ja fa uns quants anys
que ha pres un protagonisme,
s'ha volgut convertir
una mica
en punta de llança
en que no pugui ser
mai acusat
de poca sensibilitat
cap al tema.
Hi va haver
una sala
de la barri
i va fotografiar
les escales
de la catifa vermella
amb centenars,
diria jo,
d'actrius
i directores
que va una mica
el foc
en aquests moments
ja hi ha de trenir-los
per tot arreu
donant suport
a possibles víctimes
de bosos
i per tant
posant telèfons
de contacte
etcètera
per fer el seguiment
del tema.
Es fa fer la sessió
on es va presentar
aquest curtmetratge
llarg
de la Judit Godreig
ple a Bassab
absolutament.
He de dir
que és un curtmetratge
absolutament
a veure
que se mantengui bé
necessari
i horrible
o sigui
està molt mal fet
és molt cursi
i a més
és un ànim
l'opinió
sobre el tema
és una pena
però és que una cosa
no treu l'altra
és a dir
el missatge
el contingut
la repercussió
que pot tenir
aquest curtmetratge
l'esforç
i la valentia
de la directora
és una cosa
el resultat artístic
és una altra
i jo no puc mentir
m'entens?
però és evident
que hi ha molta
preocupació
pel tema
i s'estan esperant
encara notícies
que s'han anunciat
últimament
sobre possibles
denúncies
per exemple
un dels grans
productors
Francesc Alain Sard
que havia produït
pel·liques de Polans
que ja és curiós
això
doncs
també ha estat
acusat
per diverses dones
i el tema
no s'ha acabat
el tema no s'ha acabat
i jo
estic seguríssim
que ben aviat
també a Espanya
tindrem
més novetats
al respecte
de fet
fa moltes setmanes
que es va especulant
van sortint coses
a la xarxa
però no acaba
de sortir
una publicació
després del que
va avançar
ja el diari
El País
amb el Carlos Bermud
i aquelles denúncies
que van sortir
és que
s'ha de fer
però s'ha de ser
molt prudent
és a dir
has de tenir
evidentment
no diré
proves contundents
però has de tenir
la convicció
que tot no prové
d'algun tipus
d'intent
tampoc
de manipulació
d'una persona
com el que
estava explicant
abans
del tema
del Copola
és a dir
molt alerta
perquè
és evident
que hi ha
molta merda
per treure la llum
però també
hi ha molta merda
disposada
a fer merda
amb la merda
m'entens?
o sigui que
no
no
no
no podem
tampoc jugar
amb el dret
a determinades persones
que es doni
que es doni
per fet
d'entrada ja
que són culpables
no?
En qualsevol cas
és necessari
que la merda
acabi sortint
tant de bo
acabi passant
això ho acaba de dir
i més que sortirà
i evidentment
i esquitxi
que esquitxi
això sí que no
ens ha de fer cap pou
Àlex Gurina
des de Canes
parlarem la setmana que ve
perquè el dissabte 25
és el dia que s'acaba publicant
el Palmarès
que tinguis
que tinguis una gran setmana
amb banyador o sense
amb smoking o sense
i amb Richard Gero sense
endavant
estimats
sempre per vosaltres
i ja ho sabeu
i una abraçada molt gran
una abraçada
ara tornem al suplement
visca
el suplement
amb Roger
escapa
i després de les notícies
de les 12
arriba el comunista
hi ha rumors
que teniu una activitat
sexual
diguéssim
a les guàrdies
això què
el rumor
és mal informat
què has de dir
què has de dir
no no
jo ho dic per experiència pròpia
ah bueno
igual tu no t'entaraves
ah també pot ser
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger escapa
al món.cat
hi trobaràs ofertes
d'escoles superiors
universitats
màsters
i postgraus
entra-hi
informa't
i tria el teu
amplia els teus opcions
al món.cat
així sona la cançó
de l'estiu
de l'estiu
quan gaudeixes del mar
a les Balears
viatja a les Balears
amb vaixell
i amb el teu cotxe
amb fins un 40%
de descompte
viatja amb Transmet
per què tot s'està tornant rosa
al magatzem dels Beta
descobreixo en el seu primer llibre
les aventures dels Beta
el virus rosa
a la venda
a la botiga 3Cat
i als punts habituals
Lidl és el supernúmer 1
en preu segons
la valoració dels consumidors
deu ser
perquè tenim filets
de pollastre
en ballada
ara per 2,59
t'estalvies un 21%
i síndria ratllada
sense llavors
per 0,89
al quilo
t'estalvies un 40%
Lidl marca la diferència
polèmic
controvertit
impactant
el documental
sobre com es va gestar
el traspàs
de Johan Cruyff
al Barça
nits
sense ficció
el fitxatge
dimarts a la nit
estrena
a la plataforma
3Cat
i a TV3
i a continuació
taula rodona
amb Joan Laporta
president del Barça
si aquest dissabte
hi ha final de la Copa Femenina
aquest dissabte
hi ha la TDG
la transmissió de la Gelmà
amb la Lliga
i la Supercopa
a la butxaca
el Barça busca
el tercer títol de la temporada
segueix la final de la Copa
amb l'equip liderat
per Sònia Gelmà
i la narració
de Pere Escobar
aquest dissabte
a partir de dos quarts de set
Barça-Reial Societat
a l'antena de Catalunya Ràdio
la TDG
la transmissió de la Gelmà
el suplement
amb Roger Escapa