Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
L'alcalde de Prat de Llobregat, Lluís Mijuler,
assegura que una quarta pista de l'aeroport sobre el mar
és un projecte inviable.
En una entrevista al suplement de Catalunya Ràdio,
Mijuler s'assoma les veus crítiques amb aquesta proposta
que té el govern sobre la taula
i es verteix que tindria un fort impacte ambiental
a la zona marítima protegida del Delta del Llobregat.
Això és absolutament inviable,
està descartat per la pròpia ena des del primer moment
i fins i tot amb el pròpi powerpoint famós de docena.
Una d'elles era aquesta i està descartada, fins i tot tècnica.
Per l'alcalde de Prat,
l'acord de pressupostos ja tanca la porta
a una possible ampliació d'aquesta infraestructura
i obre la porta a noves alternatives
per ampliar la capacitat de l'aeroport.
Aquest acord de pressupostos, jo crec que és un fracàs del PSC
perquè el que plantejava el Totorres, doncs queda fora
i a partir d'aquí és estudiar tècnicament
quines són les propostes per millorar.
Per Mijuler, primer s'ha de plantejar
quina és la demanda de vols intercontinentals
i serà llavors quan s'haurà d'analitzar
quina és la capacitat del Prat.
Més notícies, en Raül Flores.
Rússia estranya, el setge a Bahmut,
bastió ucraïnès al límit del territori,
controlat per qui hi ve el Donbass.
Eugeney Prigogine, del grup paramilitar Wagner,
s'ha atribuït la presa de Kasnaya Gora,
als afores del mateix Bahmut.
En paral·lel, les tropes russes han intensificat
els últims dies en la seva ofensiva terrestre,
com també els bombardejos aèris i atacs d'artilleria
contra les posicions ucraïneses arreu del Donbass
i a la regió veïna de Kharkiv.
Els bombers han estabilitzat aquest matí
l'incendi en un polígon industrial de Manlleu, a Osona,
que va començar ahir al migdia
i continuen treballant amb 11 dotacions
per extingir el foc des de l'exterior de la nau
per evitar que s'ensorri.
Intenten confinar el foc.
Les flames han afectat dues naus industrials
amb palets i plàstics a l'interior.
No se sap si hi havia activitat empresarial
o si eren naus en desús.
Una persona ha mort i quatre més han resultat ferides,
una d'elles han estat greu
en un accident de trànsit entre cinc vehicles a l'autopista AP7,
a l'altura de Bàscara, a l'Alt Empordà.
El joc va passar ahir al vespre
quan un dels vehicles circulava en contradirecció.
La víctima mortal és un home de 88 anys veí de Vilupriu.
El ferit greu el van traslladar a l'hospital Josep Trueta de Girona.
L'accident va obligar a tallar l'AP7 en sentit França.
Amb aquesta darrera víctima, ja són 18,
les persones que han mort en accident de trànsit
enguany a la xarxa aviària catalana.
El Museu Thyssen d'Andorra
estrena una nova exposició anual dedicada al cromatisme.
A la mostra hi ha una trentena d'obres
amb predomini de peces contemporànies
on la intensitat del color és el fil argumental
i el gran protagonista.
Escaldes, en Jordàny, Eloi Barrera.
Bon dia, la Baronesa Thyssen ha portat fins al seu Museu d'Andorra
34 peces que es presenten agrupades per colors,
de romanticisme britànic fins a l'art urbà del segle XXI,
la mostra vol aprofitar la força del color
per generar emocions en l'espectador,
ho planteja així el comissari Guillermo Cervera.
Però el color també afecta,
i és que el com que normalment no ho hem explicat com a tal.
Precisament amb això busquem que el visitant
creï també els seus propis patrons emocionals
sobre els diferents colors que proposem.
Per reforçar la multivitat s'ha composat una banda sonora
expressament per l'exposició.
La joia de la mostra és un Kandinsky de 1908.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Escaldes, en Jordàny.
Escorts, Albert Benet.
El Barça pot deixar avui a 11 punts a la Lliga,
el que és des de fa només unes hores
el campió del Món de Clubs, al Madrid,
victòria en la final del Mundial
contra l'Al Hilal de l'Aràbia Saudita per 5 a 3,
amb dos gols de Vinicius, dos de Fede Valverde i un de Benzema.
Aquest vespre a Villarreal, Barça, a les 9,
i amb la TDT de Catalunya Ràdio, sense busquets ni d'embeler.
Una victòria pressionaria el Madrid
amb aquesta diferència de més a 11,
que seria això sí provisional abans del partit
contra el QE, l'Elch, dimecres al Barneveu.
Avui també juguen a la Lliga els partits Getafe, Rayo,
a les dues, Celta, Atlètic de Madrid, a un quart de cinc,
i Valladolid o Sassona, a dos quarts de set.
Protestes amb estalla
contra el propietari del València, Peter Lim,
després de la derrota contra l'Atlètic Club per 1 a 2,
el València està en zona de descens.
També jugats ahir Sevilla a dos, Mallorca a zero,
i Almeria a dos, Betis a tres.
El Barça de futbol sala es queda sense Copa d'Espanya
després de perdre els penals contra l'Inter a les semis.
Això vol dir que no podrà reditar el títol
i que és el segon que se li escapa al Barça de futbol sala
aquesta temporada.
En bàsquet a la CB, aquest migdia, a dos quarts d'una,
juga el Barça Breugant, el Palau Blaugrana.
Ahir, victòries del bàsquet Girona i de la Penya.
Fins aquí les notícies.
Passen 5 minuts de les 11.
Bon dia, Marina Forres.
Bon dia, Roger, què tal?
Avui calcem-nos amb la secció de la Marina Forres,
perquè si no us agrada el gore, no hi ha imatge.
No hi ha imatge i em va sortir així.
Puc dir per excusar-me que no és culpa meva.
Avui llibres, bandes sonores, pel·lícules, cançons...
sobre canibalisme.
Sobre canibalisme.
Jo ho havia titulat per fer-ho així com més suau,
per no fer-ho tan directe.
Havia dit que avui parlarem sobre la cruesa,
però clar, perquè realment hem de parlar en realitat
d'un tema una mica incòmode, una mica cru.
I sí, parlarem de canibalisme.
Realment hi ha molta literatura, molta música, no?
Sí, o sigui, el gore és un tema que...
Jo crec que el problema d'això, i la virtut,
és que la gent que li agrada li encanta.
I llavors s'obsessiona i tot es fa gran.
Jo et diria que no, que no soc d'aquest col·lectiu,
que disfruta amb això, però sí que últimament he topat
amb alguna sèrie, per exemple, de Jeffrey Dahmer,
que en parlarem d'aquí una estona, que m'ha captivat.
Sí, no, no, és que... I que me l'he empassat.
Malgrat els moments i les imatges gore,
perquè n'hi ha d'haver d'allò de portar la mirada.
Sí, perquè és aquesta cosa del morbo,
del morbo que provoquen aquesta mena de coses
que no acabes d'entendre però d'alguna manera et quedes enganxat
i no diu coses bones sobre nosaltres.
Comencem amb un llibre?
Sí, perquè avui parlem de canibalisme,
perquè acaba d'arribar a les llibreries un assaig de l'Albert Pijoan,
que és un escriptor molt interessant
i que aquí em vam parlar en una secció fa molt de temps,
a partir de la seva última novel·la, que es diu Tsunami,
que és una novel·la sobre els fills d'uns magnats hotelers
que viuen una aventura raríssima en un complex de luxe.
Busqueu-la, si us interessa.
L'Albert Pijoan també és dramaturg i és traductor,
és llicenciat en Ciències Polítiques i en Filosofia,
i els seus llibres sempre són estranys,
però en el bon sentit de la paraula.
Avui parlem d'Albert Pijoan perquè
ell acaba de publicar a l'editorial Medusa
un assaig, de fet més aviat un pamflet,
que es titula Per què no repensem el canibalisme?
I que va exactament d'això, repensar el canibalisme
i proposar-lo com a manera de salvar el món ni més ni menys.
Llavors, el que ens parla en aquest assaig
és un narrador que està molt convençut que això del canibalisme
és un concepte que sempre ens hem mirat malament
i que és un tema que mereix que tots, com a societat,
puguem debatre-lo obertament.
Però què hem de debatre, si estem a favor o en contra?
Com de dir, l'estem menys preent molt ràpid
i en realitat és un tema que té molt més suc del que sembla.
A veure, va.
O sigui, el narrador d'aquest llibre,
Per què no repensem el canibalisme,
es pregunta per què sempre s'ha associat,
des que Cristòfor Colom ho va fer,
el terme canibalisme amb les tribus caribenyes
que es van trobar als seus viatges,
i ens diu que això té un viatge massa occidental
i que no ens ho hem de mirar des d'aquí.
O sigui, que no ens hem de dir que anívals
són només aquestes tribus del carib, que tal.
Llavors, ell també repassa els teòrics
que han tractat el tema, com per exemple Monteny,
que el fa sortir, perquè va dir una frase sobre el tema
que pot fer pensar molt.
Va dir, crec que hi ha més barbàrie a menjar-se un home viu
que a menjar-lo mort.
És un tema de debat, també.
No es pot dir que no sigui així.
Llavors, Pijuan el que fa és que també repassa
casos cèlebres de canibalisme,
com ara el cas anomenat el Cannibal de Rothenburg,
que és un cas on es va acusar d'assassinat
amb un senyor alemany
que va quedar amb un altre senyor
per, efectivament, menjar-se'l.
Però clar, el problema és que si veu que
la cosa era consentida,
com a pràctica, diguéssim, extrema del sadomasoquisme,
i clar, això va portar alguns problemes
legals i morals que són bastant interessants.
Estic fent ganyotes, eh?
Però aquest cas és realment molt interessant,
perquè és com de dir, bueno...
O sigui, era consentit.
Clar, clar, ells van quedar...
I quina part del cos les deixava menjar?
No, no, no, no.
Aquests senyors es van conèixer per aquí,
però és que realment volien.
Llavors...
Bueno, ho deixo per pensar.
També hi ha alguns casos més rascents.
Menjar-se'l, o sigui...
Sí, però a més, com...
Diguéssim, tallar en directe
i com menjar-se'l perquè l'altre miré és...
A veure, el problema d'això què és?
Doncs que això era consentit i tot això,
i, a més a més,
doncs que això era consentit i tot això,
però que aquest senyor es va acabar morint
perquè, òbviament, si tu vas pel món
tallant parts de la gent,
el que et pot passar és que se't mori.
Llavors...
Bueno, és un cas.
Un altre cas més recent.
Un minut de silenci
per aquest penis que va ser menjat.
El Roger m'està fent fer
aquest silenci tens,
però és que en realitat és un tema que és interessant.
Hi ha casos més recents, si vols.
Jo no diré res més, ja, d'acord?
D'aquí... Tu vés fent.
Armie Hammer, per exemple.
És un actor de Hollywood que va ser cancel·lat
quan es va descobrir que practicava
el canibalisme com a pràctica sexual.
És un cas molt més recent.
Tot això, el narrador d'aquest pamplet
apunta a la hipocresia de la nostra societat
que condemna aquests casos
i, en canvi, en un cas conegut
en aquell accident d'avió
que es coneix com el Miracle dels Andes,
que és un accident d'avió
on els supervivents van sobreviure, precisament,
menjant-se'ls uns als altres.
Això és justificat i tothom ho perdona
i els mateixos canívals que estaven allà ho van fer
i van dir que la gent ho entendrà.
Llavors, Fijuan diu que això és molt hipòcrita.
Perdona, no, perquè és una raó de supervivència.
O et menges el teu company, que ja està mort,
o et mors tu, també.
És un tema de debat, però jo insisteixo,
si algú realment vol
practicar el canibalisme i és consentit,
bueno, és que és un tema i jo crec que no...
No em pensaria mai que em trobaria parlant d'això
a la ràdio pública del país, però sí, obrim davant.
A veure, tampoc no, i no és que ho estigui jo aquí defensant.
Vull dir que jo crec que realment, clar,
és una malaltia mental, llavors, tal, bla, bla.
Però si algú li interessa el tema
i vol veure un escriptor realment embogit
pensant i escrivint sobre això,
doncs us recomano molt aquest llibre.
El gest és superdivertit i superinteressant.
I a més és que a mi m'agrada molt Albert Pijuan
perquè va sempre a la seva
i això és una cosa que passa molt poc
i s'ha de defensar sempre.
Llavors, no vull oblidar-me tampoc
per donar com empaca històrica a la cosa
que l'assaig de Pijuan va acompanyat d'un text
del célebre autor Jonathan Swift,
l'escriptor dels viatges de Gulliver,
que va fer un fanflet que es titula
una proposta modesta per evitar que els fills
de la gent pobra a Irlanda
siguin una càrrega per als seus pares
o al país i aconseguir que es devinguin
un benefici per al públic en general.
D'alguna manera,
és un títol que reforça les tesis de Pijuan
i ja no diré res més.
Passem a la pantalla. Què és això, Marina?
I posem una cosa a les pantalles
que jo no he vist, però que Pijuan
va recomanar en una entrevista que li va fer
el Victor Record on va dir que aquesta era
la pel·li Cannibal de l'any.
Llavors, això és fresh.
És la primera pel·lícula de Mimi Cave,
la trobareu a Hulu.
Hi ha la Marian, de Normal People,
de protagonista, la Daisy Edgar-Jones,
i el Sebastian Stant,
de protagonista masculí.
No l'he vista perquè estic esperant
el moment adequat, perquè això del gore
jo necessito mentalitzar-me una mica,
però em refio de l'opinió de Pijuan
com a expert en la matèria.
Per posar-vos en context,
aquesta és la història de la Noah,
que és una noia de Portland que està farta
de curs per aplicacions d'això de lliga.
Llavors, un dia al súper,
mentre està comprant, es troba
amb un noi i comencen a parlar
i aquest noi la convida a casa.
A la primera cita tot va fantàstic
i després de veure's unes quantes vegades,
ell la convida a passar el cap de setmana junts.
Llavors, abans de marxar de viatge,
mentre el preparen,
la Noah es queda inconscient
després de veure no sé quina beguda
que li ha preparat ell,
i suposo que a partir d'aquí, tenent en compte
que no pot passar res d'avui, ja està.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Velo con una cola para atrás.
Quiero agarrarte, no aguanto más sin comerte entera.
Comerte entera.
Això és Comerte entera de Setengana.
Un tema, francament,
i volia fer una pausa de canibalisme
per parlar d'una cançó que va de menjar-se gent,
però, per sort, amb metàfora i amb un ambient molt més agradable.
És una de les cançons més famoses de Setengana, aquesta, Comerte entera.
No la podem explicar gaire, perquè la lletra és força clara,
que és que li agrada tant que vol comer-se-la entera.
És una cançó...
Per mi té totes les virtuts de Setengana i cap dels seus defectes.
Quins són els defectes de Setengana?
Eh... Hola, és una pregunta afegida, atreïció.
Sí, per què? Em va fer gràcia dir quins són els defectes de Setengana.
Els seus defectes són, de vegades,
com prendre's massa en sèrio amb ell mateix
i donar una mica massa de volta a les coses.
M'ha agradat molt, Setengana, i he pensat molt en aquest.
Vaig veure ahir Setengana precisament a la gala dels Goya Sevilla,
a la passarela, que anava vestida amb una indumentària,
em va cridar molt l'atenció, perquè anava...
Com una indument... una estètica físicament franquista,
amb un bigotet que em feia pensar en Franco i...
Bueno, és que és aquesta cosa que té tendència a Setengana,
estèticament, com amb una mena de reivindicació de l'antigó
que passa, això, per les coses fatxes,
i llavors, quan s'agraden això, és bastant extrem.
Jo crec que és interessant, com a moviment, com a tot.
Què creus que li va...
Tot el que t'agrada molt Setengana i també Rosalía,
què creus que li va trobar Rosalía a Setengana?
És un dels meus preferits del món. Ah, sí? Per què?
Per aquesta relació.
És que jo crec que ell és molt, molt intel·ligent, molt, molt interessant.
Ell. Sí, sí.
Ella també. Ella més.
Que el Setengana es veiés interessat per Rosalía...
Ho entenem.
Per mi, més fàcil de justificar.
No, no, jo crec que ell té un món molt interessant,
un imaginari molt radical,
que, clar, jo tinc els meus parors,
però ell té un univers molt seu,
i això és molt difícil,
de gent que no es deixa anar com per la moda del que toca cada moment
per vendre més,
sinó que realment creuen alguna cosa.
I jo crec que a la Rosalía, com a bona persona intel·ligent,
li toca el coret quan veu que hi ha algú que creu en alguna cosa en sèrio.
És més difícil de trobar del que sembla.
Avui, el suplement amb la Marina Porres que anivalisme.
What are you looking for?
Anything peculiar?
Agent Crawford tells me I have a knack for the monsters.
Aquest és un clàssic aníval, en aquest cas,
però amb la versió de la sèrie de Netflix.
Sí, m'ho vaig passar fatal veient això.
La història és molt coneguda
perquè ve del famosíssim personatge de ficció Aníbal Lecter,
que és el caníbal més famós de la història.
Clar, interpretat aquí per al supermatz Mikkelsen,
que té una cara que fa terror absolut.
És un senyor perfecte per fer de caníbal.
La sèrie té tres temporades
i a la sèrie un equip de periodistes de l'EFBI
estan investigant el cas d'un assassí en sèrie a Minnesota.
Llavors, el policia que investiga
cada cop està més tormentat per les escenes que veu, lògicament,
i llavors fitxa el doctor Aníbal Lecter, greu error, greu error,
i Lecter treballa com a psiquiatra forense a l'EFBI
i secretament és un assassí en sèrie
i un caníbal que juga a manipular els policies des de dins.
Llavors, que tota la sèrie és com una mena de joc d'atenció
entre els dos protagonistes
i la gràcia és el joc psicològic que s'estableix entre els dos.
És la gràcia, bàsicament, de les sèries de policies,
que l'interessant és veure com els casos afecten els propis
que els estan investigant.
Més llibres relacions amb el canibalisme, Marina.
Ai, sí, sí, tornem els llibres
i deixem la carn humana tranquil·la una estona,
que el canibalisme és un tema molt angoixant,
fem una petita pausa.
Avui, en principi, parlàvem de cruesa
i per això avui us heu portat un dels escriptors nord-americans
més crus del segle passat, que és Charles Bukowski,
que també és un dels autors més mitificats de la història.
El porto perquè la breua edició
s'acaba de publicar una antologia de la seva poesia
i això és una gran notícia.
És una antologia de Bukowski, la triat Abel de Brito
i la traduïda Marcel Riera.
Llavors, Bukowski va escriure
una trentena de llibres de poesia,
tots junts es veu que fan com 5.000 poemes,
escrits al llarg de 50 anys,
i llavors Bukowski ha provocat moltes discussions
entre gent que creu que és una porqueria d'autor,
gent que està obsessionada amb aquests poemes.
L'obra de Bukowski, per això la porto avui,
és sempre crua, directa, honesta.
De fet, és un dels primers que va jugar
amb la idea d'autoficció a la manera que ara l'entenem.
És a dir, ell és com el gran estandard de l'antiheroi americà
i en aquest llibre trobarem totes les fases,
per dir-ho així, de la seva poesia.
Jo per això crec que és molt interessant.
Hi ha els principis surrealistes més de generació beat,
també hi ha els poemes que ens ensenyen la seva imatge
de Dirty Old Men, una etapa de vell calent
que Bukowski va cultivar molt,
i una última etapa que és com més filosòfica i meditativa
sobre la seva pròpia vida.
Bukowski no és dels meus escriptors,
però crec que la poesia és on hi descobrim la seva millor versió,
la base de tot el seu món i de tot el seu sistema de vida.
Llavors, per dir-ho d'alguna manera,
té com grans frases.
Llavors, jo us recomano molt que entreu en la poesia de Bukowski
i que descobriu-ho a partir d'aquesta nova antologia
de la Breu Edicions.
Pantalles.
Això és molt recent, avui que parlem de canibalisme,
no hi podia faltar Jeffrey Dahmer.
Netflix és una sèrie que es va estrenar aquest 2022
i va ser una de les estrenes de la temporada,
perquè a més a més és una història real.
Sí, jo és que ho sento per recomana aquesta sèrie,
però si hem parlat de cruesa i de canibalisme,
no podia no portar-la.
Efectivament, Jeffrey Dahmer, una de les sèries més famoses
i més polèmiques de l'any.
O sigui, com deies tu, hi ha hagut molta polèmica al voltant.
Perquè diuen que...
O sigui, no que li fa un homenatge,
però que d'alguna manera crida l'atenció als fanàtics, no?
I molta gent es queixava que després, per Halloween,
crec que es disfressava de Jeffrey Dahmer
i que aneltia el personatge.
El que passa és que a mi em sembla un discurs una mica absurd
perquè llavors no es podria fer cap true crime.
Sí, de res.
I el problema és que, clar,
això és una sèrie molt dura i molt desagradable,
evidentment, pel fet que és real.
O sigui, tu l'estàs mirant i estàs molt més angoixat
pensant que no s'estan inventant això.
Llavors, a mi em sembla una mica absurd,
perquè si no, no es podria fer cap true crime.
Però a més a més, així que em sembla terrible
com aquesta fascinació pels assassins en sèrie,
però també la trobo una cosa molt natural,
perquè en realitat és molt interessant
posar-se dins d'un cervell malalt
per intentar veure què hi passa.
I això és el que realment ens atrà d'aquesta mena de gent.
Per si algú no ho sap, Jeffrey Dahmer,
aquesta és la història d'un assassí
que es menjava els òrgans de les seves víctimes.
Llavors, la sèrie de Netflix reconstrueix tota la seva història
des de la seva infantesa terrible,
l'adolescència torturada, l'aparició de la malaltia,
que fa xoc al canibalisme,
amb una afició molt poc sana a torturar animals,
que això es veu...
Alcohol...
És guai, això, la història aquesta dels animals,
amb el seu pare, que és científic...
Comença la fascinació pels animals morts i els...
I està bastant ben explicat, això, t'he de dir.
Llavors, clar, tot això passa fins que veiem com Dahmer
es dedicava a seduir nois i a matar-los
i a fer coses festigoses amb ells.
És una sèrie que realment és d'aquestes que se't queda al cap,
o sigui que si no voleu pensar en coses fosques,
doncs no la mireu, i en realitat jo avui havia de portar la sèrie,
que és la sèrie bona sobre assassins en sèrie.
Una altra sèrie, també, que va tenir molt de ressò fa pocs anys.
Amb unes quantes temporades,
però amb la primera temporada sensacional crea True Detective,
amb Matthew McConaughey i Woody Harrelson.
A mi m'agrada tot.
O sigui, True Detective em va impactar quan la vaig veure,
i és superinteressant, a la primera temporada,
com dius, és Matthew McConaughey, Woody Harrelson,
fent una de les parelles de polis més icòniques
de la història de la ficció, ja.
És una sèrie sobre uns policies que resolen casos macabres,
però, clar, el bo és que realment és molt, molt, molt més que això.
És una sèrie sobre la memòria, sobre com ens expliquem les coses,
sobre el sentit de la vida, sobre per què estem al món,
amb aquesta figura sensacional
que posa tantíssima gent tan nerviosa,
o sigui, el Ferran Monovit no pot suportar
el nihilisme forçat de Matthew McConaughey aquí fent de poli intens,
però realment a mi em va fascinar,
perquè és això, ningú es creu que un poli parli d'aquesta manera,
però mola moltíssim tot l'ambient, tot, tot, tot.
Llavors, un altre dia ja en parlarem amb més calma,
però aquesta sí que és una recomanació de les serioses,
perquè jo, True Detective, em va fascinar tot.
Música per acabar amb el canivalisme.
You know, every now and then,
I think you might like to hear something from us.
Nice, easy.
There's just one thing.
You see, we never, ever do nothing.
Nice, easy.
We always do it nice and rough.
But we're gonna take the beginning of this song
and do it easy.
But then we're gonna do the finish, rough.
That's the way we do Proud Mary.
And we're rolling, rolling, rolling on the river.
Listen to the story.
After a good job in the city.
Working for the man every night and day.
And I never lost one minute of sleeping.
Worrying about the way that things might have been.
You know that they will keep on turning.
Proud Mary keep on burning.
And we're rolling, rolling, rolling, yeah.
Rolling, rolling on the river.
Tina Turner per acabar, Marina.
He portat aquesta cançó
per acabar una mica bé aquesta secció tan coroa.
Tina Turner va sortir la setmana passada, la vam posar,
i porto tota la setmana escoltant una de les seves cançons més famoses,
aquesta, que és Proud Mary.
Em va fer molta gràcia perquè no recordava el principi d'aquesta cançó,
aquesta intro que hem sentit.
I Tina Turner diu aquí, és que clar, diu de tant en tant,
abans de començar,
voldríeu escoltar de nosaltres alguna cosa que fos bonica i fàcil,
però nosaltres no fem les coses boniques i fàcils.
Sempre ho fem tot dur i tot cru.
Però ara, per provar, començarem aquesta cançó
en plan això, easy, nice and easy.
I llavors comença a cantar.
Aquesta edició de cruesa i suavitat de Tina Turner
m'ha semblat una bona manera d'acabar avui aquesta secció.
Fantàstic. Avui, amb la Marina Pórrez,
hem parlat de canibalisme a través de la música de la Tina Turner,
de Ser tan gana, de les sèries de True Detective Jeffrey Dahmer,
Aníbal y Fresh, i dels llibres de l'Albert Pijuan
i de Bukowski Senchal de la Breu Edicions.
Moltes gràcies, Marina. La setmana que ve més.
A vosaltres.
Fem una pausa i de seguida el Roger Mas i el David,
que ara ven al demà ho deixo.
Roaming over the river
Say the road, road
Roaming over the river
I tell you I'll be roaming
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
La Perla 29 recupera els ulls de l'etern germà.
Aquesta és la història de Virata,
la memòria del qual va ser oblidada pels homes.
Entrades a laperla29.cat.
Som així. A casa nostra,
triem l'energia que ens ajuda a fer tot el que volem.
Per això tenim Bonpreu Esclat Energia,
que ens ofereix els millors preus.
I, a més, ens dona totes les facilitats
per instal·lar plaques fotovoltaiques
i ens compensen el 100% de la nostra producció.
Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barr'energia.
Els teus fills no necessiten saber a quin preu està la benzina.
Necessiten cantar amb tu en el cotxe de camí cap a casa.
I tu necessites la tranquil·litat
de poder seguir-los cuidant amb el millor.
Per això, a Denoni,
arrenquem l'any abaixant els preus a un euro
amb la qualitat de sempre.
El que és essencial és ajudar-nos.
Yogurt Denoni.
Oh, ja ha tornat el preu.
No sortis de casa sense el tubulí.
I, per això, hem d'anar a casa.
Ja ha tornat el preu.
No sortis de casa sense el tubular del mic que més t'agradi.
Troba-lo a la botiga de TV3.
Quan vaig anar a Madrid, que vaig fer un màster,
em vaig quedar a la CER, en contra de la meva voluntat, la veritat.
Jo volia anar al país, però el destí em va portar fins allà
i encara hi soc.
Al restaurant Caníbal visitem la competència.
Anem a la cadena CER a celebrar el dia de la ràdio.
La ràdio és especial per a la gent que escolta la ràdio.
Hi ha gent que viu amb la ràdio posada pràcticament tot el dia.
Hi ha gent que és molt fidel a una emissora,
hi ha gent que va canviant.
En el fons és com un estil de vida.
Un restaurant Caníbal a Berlín diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Aquest dilluns, dia mundial de la ràdio,
estrenem el podcast de la Cubana, les tresines pim pam pum.
Escolta, què m'ha dit que les tresines tocreu a la tele?
A la tele, no, dona, a la ràdio, a Catalunya Ràdio.
Fem un podcast.
Tu saps en qui és un podcast? No, nosaltres tampoc.
Ens ha dit que anem allà, ens posem damunt del micro i xerrem.
Però una mica pim pam pum, eh?
Sí, o sigui que les tresines pim pam pum.
Som unes tresines i potser tu també.
Dilluns, les tresines pim pam pum.
A l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Amb ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Amb Roger Escapa.
Roger Mas, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
David Carabent, com estàs? Molt bé.
Com va la vida? Fantàsticament bé.
Vosaltres sou més de fred o de calor?
De fred. Jo també. Sou de fred, eh?
Això d'aquest moment hivernació...
En realitat, jo soc del moment de canvi, eh?
És a dir, m'agrada quan passem de la calda a una temperatura més agradable
i ja entra més d'uns hores.
La primavera i la tarda. Exacte.
Això és el que m'agrada més.
Que és el que està desapareixent a casa nostra
per la classe mig, efectivament.
A tu també t'agrada el fred, eh? Sí, però, clar, no em fa.
Però ja tornarà, no?
A Solsona sí que fa fred, eh? Escolta'm, a Solsona fa fred.
Jo crec que no.
En feia de fred.
Quan era petit feia les candeleres, els cremells, no?
De gel anaves a l'escola amb tot gebrat,
jo saltava sobre els tots d'aigua, que hi havia dos dits de gel,
i el glaç penjant de les taulades és fer una cosa...
El que trobo a faltar d'aquí és l'aigua, no el fred.
Les dues coses.
Que plogui, que plogui.
Que no hi hagi...
Però que plogui, que tingui alguna cosa a veure.
I us inspira més el fred que la calor, també, o no?
Tu tens moltes cançons dedicades a la primavera
o moltes referències a la primavera, no?
Necessàriament.
Però bàsicament també,
perquè la música és una mena de joc de sons
al que li interessa molt que hi hagi canvi.
I llavors, que el que passem d'una estàdia a una altra,
les emocions són així de capricioses,
i capturar-les,
jo crec que vol dir una mica acceptar aquest joc capriciós
de la vida.
I llavors, la primavera, la tardor,
són aquestes estacions de canvi,
que jo et diria que és el tema gairebé l'especificitat
de les cançons, no?
Parlava del canvi, alguna cosa que t'ha canviat,
alguna cosa que aneles, alguna cosa que desitges,
alguna cosa que et completi.
Roger, t'hi veus amb cor de posar una banda sonora
del concepte d'hivernació?
Doncs sí, eh? Sí?
Sí, això de l'hivernació. Doncs ho intentem.
Tot vostre, Roger Mas i David Carabent,
el suplement a les vostres mans.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
Clar, Roger, tu sols unir, saps el que és un hivern rigorós,
aquí, els que estem a la costa, gairebé,
doncs això ho tenim molt atemparat, saps?
L'hivern no fa tan fred i l'estiu fot una calda.
Barcelona fa una setmana a hivern, en tot l'any,
els anys freds, els anys freds.
Sí, sí, però clar, jo tinc una certa fascinació per aquesta cosa,
soc un mitjolandès, i llavors m'agraden moltes bandes
que sí que em parlen d'aquesta idea de la neu
com un renaixement, com una pàgina en blanc,
com una mena de possibilitat de redemció,
o d'una abstinença radical.
I hi ha aquesta cançó curiosa,
que és la primera que vaig escoltar jo mai de Belen Sebastian,
que em va enamorar de la banda.
Després, realment, he sigut infirel, ja no m'ha agradat tant,
però aquell disc, que és el segon que van treure,
Feeling Sinister, del novembre del 96,
però clar, el primer l'havien tret al maig del 96,
per tant, en un primer any em van treure dos,
i aquesta cançó, Fox in the Snow, la guineu en la neu,
em va fascinar.
Don't let yourself go hungry now.
Don't let yourself go cold.
Fox in the snow.
Don't let yourself go hungry now.
Don't let yourself go cold.
Fox in the snow.
Fox in the snow.
Don't let yourself go hungry now.
Don't let yourself go cold.
Fox in the snow.
Girl in the snow.
Where do you go?
To find someone who will do.
To tell someone all the truth.
Just before it kills you.
Listen to your crazy laugh.
Before you hang a ride.
El que m'agrada molt és l'imatge inicial,
la de la guineu en la neu, que ha sortit del seu cau,
i està buscant alguna cosa per endur-se la boca,
i no troba res,
i aquesta sensació que tots ho hem sigut una mica,
aquesta guineu en la neu, en algun moment de la nostra vida,
quan tothom ho tenia resolt
i encara estaves buscant el teu rossegó de fa,
que pot ser a l'última hora de la nit,
o pot ser en alguna fase de la teva adolescència,
o en alguna fase de la teva vida,
quan potser has hagut de marxar de casa pel que sigui.
Aquesta guineu en la neu me l'imagino de dia,
amb aquella habilitat que tenen les guineus
per sentir els ratolins per sota la neu,
i saltar i clavar-se com un pal amb aquella cua...
Això és un documental de Richard Attenborough.
Però això de la neu i aquest paisatge d'hivern
com una cosa trista, realment, i fosca,
ja és quan es fa de nit.
I hi ha un cicle de Leeds de Schubert,
que potser era el seu més famós,
que es diu El viatge d'hivern,
que són uns poemes d'un autor menor de la literatura alemanya,
William Müller.
William Müller.
I El viatge d'hivern és el viatge d'aquest...
d'aquest viatger rand,
és el nocturn vegà d'un amant rebutjat
que es transforma en un itinerari metafòric
a la recerca d'un sentit a la vida.
Això és de revius actualitat, 1828,
un any abans de l'any que va morir Schubert
és de l'últim que va escriure en l'altre cífilis.
Fremd bin ich eingezogen,
fremd zieh ich wieder aus.
Der Mai war mir gewogen
mit manchem Blumenstrauß.
Das Mädchen sprach von Liebe,
die Mutter gar von ihm.
Das Mädchen sprach von Liebe,
die Mutter gar von ihm.
Això és una absoluta meravella.
Aquesta és amb la veu de Dietrich Fischer-Dieskau,
que és el meu preferit actualment,
el barítom de moda és Mathias Gherne,
que ve pràcticament a totes les xoberties
que es fan a Bielobertran.
I hi ha una interpretació també interessant,
que potser és de les més famoses,
de 1942, encara amb el regim nazi funcionant.
I com que l'Alemanya és difícil d'entendre,
tenim per sort una gran gravació del quartet brossa
amb la Judy Netherman,
on hi ha els 24 elites d'aquest cicle.
O sigui, el Finta Geiss, que estem escoltant també.
Exacte. El Viatge d'Hiver,
però en lloc de piano i barítom,
que és una versió clàssica,
en versió per quartet de corda,
i la Judith, i les traduccions extraordinàries
de Miquel d'Esclot.
Doncs sí, és aquesta...
La sensació de quan estàs a l'intempèrie,
et queies a l'intempèrie i veus tothom que està encara a dintre casa,
doncs tu o bé et busques el teu cau,
o bé comences a fer el boig
i a mirar per les finestres de les altres cases.
També l'hivern és una possibilitat del que hem dit abans,
de l'abstinença, de la...
sigui d'una persona que ja no et vol o...
o, per què no, de...
doncs l'abstinença d'un procés de rehabilitació,
de deixar les drogues.
No se sap ben bé, o sí que s'intueix, que Winterlong,
la cançó de Neil Young,
que va publicar el seu àlbum Decade,
que és un àlbum de compilació
de tota una sèrie de cançons que encara no havia publicat,
el va publicar el 1977,
i dintre d'aquest àlbum
de moltes cançons que encara no havia publicat en disc,
doncs hi ha Winterlong,
que és una cançó on Neil Young parla una mica d'això,
et vaig esperar tot l'hivern, eres allà un jovi de ser,
de tota manera, només és una il·lusió,
si les coses acaben malament i tot l'amor que ens tenim s'acaba,
aquell dia no serà fàcil.
Però bueno, no se sap si està parlant d'una dona,
o està parlant precisament de la seva relació
amb la cocaïna que va intentar superar
al llarg dels anys 70.
Hi ha relacions amb persones físiques
que són com relacions amb...
Clar, amb substàncies.
Vull dir que hi ha adiccions també a persones, eh?
No només a substàncies.
Hi ha una versió magnífica dels Pixis,
però he volgut portar avui l'original de Neil Young.
For you, winter long,
you seem to be where I belong.
It's all illusion anyway.
If things should ever turn out wrong
and all the love we have is gone,
it won't be easy on that day.
Waiting to follow
through the dreamlike of your ways
is not so easy for me now.
Ha, ha, ha! Està gravat.
No he inventat l'autotuner en aquesta època.
Ha, ha, ha!
És gravat molt penjim-penjam,
és el president del lo-fi d'una manera evident,
però és el que obtens,
obtens realitat,
obtens una altra cosa, no?
És a dir, la perfecció tècnica mata moltes coses,
i en aquest cas mata la espontaneïtat,
que, vaja, que d'això em va sorprendir si no el Neil Young...
Un dia tornarà a estar de moda, no?, la espontaneïtat.
Ah, un altre dia ens has d'explicar
això de les guitarres elèctriques o els sintetitzadors.
Aquest alternar-se d'èpoques.
Ah, sí, sí, sí, la meva teoria absurda i...
Per què es podria prevenconar amb això, no?
Sí, sí, sí, aquesta cosa, bueno, tinc la idea aquesta,
que això és una mena de dialèctica històrica
entre, des que van aparèixer els sintetitzadors als anys 80,
doncs entre si la cançó popular
en què predominen les guitarres
i la cançó popular en què predominen els sintetitzadors,
que tinc una mica la idea que les guitarres
sempre tornen a ressorger quan estem en una època més d'esquerres
i els sintetitzadors venen quan estem en una època més detretes,
una mica més conservadora, no?
Quan hem parlat d'aquest tema, sí.
És una cosa més per producar que per res, ho dic jo.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
i que estira, que estira anche quest'inverno
c'è una luce accesa ogni pomeriggio
nella cucina delle case d'inverno
io da piccolo dovevo scappare
per no sentire la malinconia
e luce sui compiti nei dieci...
Això seria aquesta visió cinematogràfica
del vespre d'hivern a l'estiu quan es fa fosc i a la nit
però a l'hivern quan es fa fosc no arriba la nit encara real
hi ha una nit viva encara que és aquest vespre etern
que es pot veure, per exemple, en aquesta cançó a través dels vidres
de les finestres, aquestes llums grogues
que es veuen amb la gent a dins, els nens fent els deures
i els pares preparant el sopar i aquesta vida de vespre
que hi ha i vista des de fora, des del fred de l'hivern
aquest tancar-se dins amb la calefacció a aquesta època
i els desencontres de la vida domèstica
sota aquesta llum grogosa
Això és de Luca Carboni, és un artista que m'agrada bastant
aquest disc és del quart seu, del 89
va començar a fer discos al 84 però per mi és un artista dels 90
totalment italià i la cançó es diu La casa d'invern
Ara sí que sigui Luca Carboni perquè la pròxima cançó
es diu Fuel to fire
Carrua al foc
ara em crem és el meu artista
aquí vaig escoltar molt el 2015, tot i que el disc aquest
en realitat és del 2013, el disc es deia Aventine
i és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
és un disc bàsicament fet amb pianos
però té un gust per la melodia molt xulo i per la producció també
Avui, quan vaig estar a Ferreira, al Centredart i Natura de Ferreira
vaig tancar a hivernar per co wahr
que va desertar l'ESGL3
perquè a l'hivern a aquest centredart si pot anar
però no hi ha activitats conjuntes, no es fa vida de comunicació
i hi havia molt poca gent i jo vaig coincidir amb la Maria Coma
perquè també hem hivernat plegats a l'habitació
els dies perquè ens vam esquivar molt però vaig veure coses que estava fent i
vaig sentir coses molt molt interessants i hi ha una cançó del seu últim disc
ara és del 2013 que es diu l'últim cercle polar que és molt bonica
Són dues cançons que no poden escoltar
No més són cançons
No em sabien més.
Vam pretendre ser valents fins a quedar atrapats.
Un mai no es pot fer.
Un mai no es pot el sol.
Jo estic segur que la tornarem a sentir aviat la Maria Coma,
perquè tot i que jo sàpiga que l'hagués publicat el 2013,
la Maria no ha parat de treballar en cap moment.
Treballa continuament i es treballa continuament
i fa coses superinteressants.
No sé si l'hagués publicat,
però no ho sé,
perquè ara no tenim la sort de sentir-la publicada.
Quines ganes que tenim de sentir la Maria Coma,
perquè fa temps que fa molt de silenci.
Ha de sortir d'aquí.
És una artista.
El suplement, amb Roger Escapa.
Mare uuuu!
T'arrestes!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'En Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT del Vila Real, Barça, a Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Tu, que saps el que costa guanyar-se el sou,
mereixes més per la nòmina.
Domiciliar el teu compte de CaixaBank
i beneficiar-te d'un televisor aira G.
Més informació a caixaBank.cat.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Fins al 28 de febrer de 2023,
tenim unitats disponibles
per a nòmines d'entre 1.200 i 2.499 euros.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària,
RAC, Solideo, Port Aventura i CaixaBank.
3 quarts i mig de 12 del migdia som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Ja fa uns quants dies que us hem explicat
que el dia 11 de març al Suplement farem un programa inèdit
des de dins de la Sagrada Família.
En el marc dels 35 anys del Suplement,
aquesta gira que hem arrancat aquesta temporada
i que ha passat ja per Reus, per Calonja, per Tàrrega, per Girona...
Doncs, propera parada, 11 de març dins de la Sagrada Família,
programa inèdit i molt exclusiu,
perquè tenim reservades només 40 places reservades
als uients més fidels del programa.
Què heu de fer si voleu venir?
Nota de veu curta.
20-30 segons, nota de veu curta,
el telèfon 66707-1611
i expliquen per què has de ser tu un dels uients
escollits per acompanyar-nos al programa especial
que farem a la Sagrada Família el dissabte 11 de març.
Uients com la Marga, que ens ha deixat aquest missatge.
Hola, jo hauria de guanyar aquestes entrades
perquè vendria des de Mallorca,
posta per anar a la Sagrada Família amb vosaltres.
I perquè som la més fiel seguidora de tot Mallorca
de Catalunya Ràdio.
Totes cada setmana, cada dia i nit i dia.
Un beso, adeu.
Des de Palma, Marga, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Les entrades són teves
perquè ens ha encantat el teu missatge.
És que me fa molta il·lusió
perquè havia pensat venir per el meu marit
a la Sagrada Família
i resulta que feis un concurs i el guanyo.
Total.
El que passa és que l'avió al vaixell te l'hauràs de pagar tu.
No, ja ho tenc en compte.
Ja ho tenim en compte.
Us esperem a tu i al teu marit
perquè és una entrada doble, evidentment,
i ens fa molta il·lusió també tenir uients des de Mallorca
en aquest programa tan especial que farem.
Gràcies, adeu. Bon dia.
Aquests dies anem desxifrant quins uients ens acompanyaran.
Entre tots aquests missatges que anem rebent,
també missatge des de Sant Feliu de Guíxols.
El Pol.
Bon dia, suplement.
Crec que mereixo les entrades per anar a la Sagrada Família
perquè vaig anar a Girona, a Calonja
i com a fidel uient del programa
crec que mereixo acabar el meu palagrinatge al temple
a la Sagrada Família.
Pol, bon dia.
Bon dia i bona hora, Roger.
Va, és que has seguit tota la gira tu pràcticament, eh?
Moltes gràcies.
Tu ets un uient molt jove, oi?
Que ja ens hem anat veient les cares aquests dies.
Sí, sí, tinc 14 anys.
14 anys, 14 anys.
Per tant, un uient dels més joves que tenim al suplement
també present a la Sagrada Família.
Em farà molta il·lusió tornar-te a trobar.
Una abraçada. Pol, ens veiem el dia 11 de març.
Igualment, bon dia, Roger.
Més uients que ens han deixat missatges al 66071611.
La Susana.
Hola, soc la Susana
i m'agradaria venir amb vosaltres a la Sagrada Família
perquè fa 4 anys que us escolto des d'Austràlia,
acabo de tornar i em faria molta il·lusió
poder tornar a entrar a la Sagrada Família.
Susana, bon dia.
Hola, bon dia.
Les entrades són teves, Susana.
Moltes gràcies.
Des d'Austràlia? Des d'Austràlia?
Què hi feies, a Austràlia?
Doncs mira, vaig anar per un any i se'm va complicar la cosa.
Així que vam estar quatre i escoltant-vos des d'allà
han diferit per sentir-nos una mica a casa.
Clar, perquè la diferència horària és brutal.
Suposo que ho feies...
Sí, sí, us escoltàvem amb molta diferència.
Molt bé.
Anàvem amb les notícies tard.
Molt bé, molt bé.
Fans que en segueixes,
ja seguies el suplement des de feia temps o no?
Doncs no, la veritat,
ens vam començar a escoltar des d'allà,
perquè per sentir-nos una mica com a casa
anàvem a escoltar amb programes de ràdio
i ens vam enganxar.
Fantàstic.
Ara sou aquí, eh, ja?
Ara ja som aquí, a casa.
Doncs t'esperem el dia 11 de març a la Sagrada Família.
Una abraçada.
Molt bé, una abraçada.
I les últimes entrades que repartim avui, la Lorena.
Hola, l'equip del suplement.
Soc la Lorena i soc de Mèxic.
Vull dir que soc fan total del suplement
perquè m'acompanyen tots els meus caps de setmana
des de gairebé l'estiu previ a la pandèmia.
I em vaig acabar quedant amb vosaltres per dues raons.
Un, perquè m'encanta la secció de l'hora negra
amb la Maica i el flirteig amb en Roger.
Carai.
I dos, perquè escoltar-los m'ha ajudat molt
de perfeccionar el meu català,
que com podeu escoltar,
em parlo una mica més de fluïdesa gràcies a vosaltres.
Doncs ara aquí tenen una Catalonoparlant més a Catalunya.
Doncs m'agradaria veure'ls en viu i gaudir de la seva companyia.
Tant de bo que es pugui.
Adeu.
Un català impecable, la Lorena, bon dia.
Bon dia, soc jo.
Entrades són teves, evidentment,
i t'esperem a la Sagrada Família, la Lorena.
Moltíssimes gràcies.
Ens fa molta il·lusió.
A nosaltres també, perquè aquest missatge és sensacional.
Ens escoltes des de Mèxic o des d'aquí?
No, des d'aquí.
He vist que hi ha Barcelona des de fa...
de fins i tot des del 2017.
Des del 2017? Molt bé.
Sí, sí, sí.
I dius que...
I vaig vindre des del 2014 per fer-ho mal.
Doncs ja em vaig quedar.
Molt bé.
I dius que t'hem ajudat una mica a aprendre una mica millor el català, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Fantàstic.
I has estat mai a dins de la Sagrada Família?
Sí, un cop, quan era... era una mica aquí.
Clar.
Bé, sí.
Doncs hi tornarem, perquè el dia 11 de setembre ens veurem...
11 de març, 11 de març ens veurem les cares a dins.
Lorena, ganes de conèixer també una uient mexicana ja des de Catalunya.
Una abraçada, ens veiem el dia 11 de març a la Sagrada Família.
Moltíssimes gràcies, Roger.
Doncs si voleu fer com la Lorena, com la Susana, el Pol o la Marga,
6, 6, 7, 0, 7, 7, 11 missatge de veu breu al WhatsApp del programa
explicant per què heu de ser vosaltres amb una història original
i entre tots aquests missatges, que són centenars que anem rebent aquests dies,
seleccionarem les millors històries perquè només podem posar
40 uients a dins de la Sagrada Família,
perquè evidentment aquell dissabte que fem al programa
continuarà obert al públic,
i portarem 40 uients exclusius dins de la Sagrada Família
per celebrar aquest programa.
A properes setmanes anirem anunciant el cartell,
perquè tindrem actuacions musicals brutals també des de dins.
Gràcies a tots, 6, 6, 7, 0, 7, 16, 11.
La setmana que ve, més uients.
I hem repartit, la setmana passada van ser dos uients, per tant, 4.
Avui, 4 més 8.
Tenim ja 12 entrades repartides.
Vull dir, fins a 40, ens queden encara unes quantes entrades.
Espavileu.
Petitíssima pausa, ens actualitzem les notícies de la Neus Bonet de les 12,
i de seguida el suplement arrenca el domínical.
Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.