A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menys a 10 de setembre del 2023.
Avui el suplement torna a la tertúlia habitual dels diumenges
amb Oriol Mar, cap de Política de la Nació Digital,
la Núria Oriols del diari Ara, el Marc Molins,
advocat penalista, el tenim a Escòcia, però el saludarem,
i l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
A les 10, la setmana tràgica,
amb el columnista al Wall Street Journal,
Lleon Sindreu i el politòleg Toni Rodon,
la parella que encarna la fuga de talent de catalans a l'estranger.
Des de ja fa unes quantes temporades la setmana tràgica
en connexió amb Londres.
Aquest any, l'espai, la secció, la setmana tràgica,
quedarà reconvertida en un test d'actualitat.
Una batalla cos a cos, Rodon Sindreu,
en què també demanarem col·laboració a l'audiència.
Per tant, ben atents al que passi avui a partir de les 10 al programa.
A les 11, llibres sèries i bandes sonores amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé,
el demà ho deixo,
els arguments universals de la Marta Ferrer,
i a les 12...
Aquesta temporada, els diumenges al migdia, el suplement,
es farà de nit.
Avui estrenem l'Eclipsi,
un nou espai al voltant de la conversa i al voltant de la nit,
i és que 25 anys és el temps que dorm una persona al llarg de la seva vida.
25 anys de nits, de somnis, de malsons, de nits en blanc,
quan es fa fos molta gent dorm,
però d'altres treballen, ballen, veuen...
o m'amen.
N'hi ha també que donen el pit o preferen biberons,
i fins i tot n'hi ha que fan l'amor.
De tot plegat, avui en parlarem en aquest nou espai,
que també tindrà cops amagats,
el primer convidat de l'Eclipsi, el guionista Tomàs Fuentes.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltarem fins a quarts d'una.
De seguida, el suplement, arriba el Joan Anton Català,
i de seguida també l'ofici d'educar amb l'Elisabet Pedrosa.
Som el suplement i tenim esparit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb l'esfereïdor balanç,
encara provisional, del terratrèmol de divendres de la nit al Marroc.
Més de 2.000 morts i més de 2.000 persones ferides.
La gran majoria han estat crític.
Les xifres podrien continuar creixent encara,
conforme vagin avançant les feines de desenronament
i es pugui contactar amb els serveis d'esfereïdor balanç.
I, per tant,
les feines de desenronament
i es pugui contactar amb les zones més afectades
que han quedat aïllades, com ara a l'Atlas.
S'han decretat tres dies de dol al Marroc.
Hi ha consternació i tristesa, també,
entre la comunitat marroquina i Catalunya arran d'aquest desastre.
Bomedient, el Càcri Morabet viu al Raval de Barcelona
i col·labora amb l'Associació Òmica
dels immigrants marroquins a Catalunya.
Todo lo que hemos pasado, que estábamos contentos, alegres,
hemos estado ahí otro 20 días, otro 25, otro día, un mes,
vamos, se ha borrado todo, se ha convertido en tristeda.
El president de l'Associació, Ahmet Abair,
veu imprescindible la cooperació.
La gente está muriendo sin ayudar, porque hay muchos campos,
muchos campos, muchas ciudades, casi 30 ciudades.
No puede hacer nada.
Lo único que pedimos de España, de España, Cataluña,
para ayudar, porque son vecinos que le ayudan.
El president, Pere Aragonès, ha ofert al Marroc
el suport dels serveis d'emergències catalans
per les tasques de recerca i rescat,
i també ha traslladat el condol als familiars i amics de les víctimes.
A tots aquells catalans i catalanes amb orígens del Marroc,
que avui estan patint pels seus familiars, pels seus amics,
dir-los que la resta del país estem al seu costat
i que ens hem posat a disposició de les autoritats locals
i de les autoritats del Marroc
per col·laborar en la situació d'emergències.
Val a dir que el Ministeri d'Exteriors espanyol
no té constància que entre les víctimes hi hagi espanyols ni catalans,
ni entre els residents del Marroc,
ni entre els turistes, que s'han vist sorpresos.
Pels cisma, almenys, encara.
De moment, Rabat tampoc no ha demanat ajuda a Espanya.
Moltes ciutats i molts pobles han convocat avui diumenge
minuts de silenci com a mostra de suport i de solidaritat
amb les víctimes d'aquest terratrèmol i les seves famílies
després de la crida que han fet les entitats municipalistes.
Més qüestions de l'actualitat,
el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
posa l'amnistia com a condició prèvia
per negociar una possible investidura de Pedro Sánchez.
El president de la Generalitat assegura
que l'independentisme té una força enorme
després de les eleccions del 23 de juliol
i que cal aprofitar aquesta oportunitat
per fer un pas endavant per desencallar, diu,
el conflicte amb l'Estat.
A les portes de la Diada, Aragonès ha apuntat que,
si s'arriba un acord per tornar a investir a líder del PSOE,
com a president espanyol,
després caldrà parlar d'un referèndum d'autodeterminació.
Amb l'amnistia com a punt de partida
per assegurar, entre altres, el retorn de les exiliades i els exiliats,
evitar que ningú més entri a la presó,
acabar amb tota la repressió econòmica,
amb les inhabilitacions i amb la repressió,
també, sobretot, dels activistes,
i a partir d'aquí iniciar una segona fase de negociació
amb l'Estat que s'entri en la qüestió de fons
que Catalunya vol decidir el seu futur.
Avui, des de les pàgines del diari La Razón,
el líder del PP, Alberto Núñez Feijó,
adverteix que la justícia pot aturar una futura llei d'amnistia
i deixa entreveure que els populars i els jutges
acabaran portant la llei al constitucional.
Creu jo que entre los mecanismos judiciales en los que confío
y los mecanismos morales, éticos y electorales,
se puede parar, claro que se puede parar.
De l'àmbit internacional,
el grup dels països més industrialitzats del món,
l'anomenat G20, aprova a la Cimera de l'Índia
una declaració genèrica en qüestions econòmiques i ambientals,
però no condemna Rússia per la guerra d'Ucraïna.
És el moment en què el primer ministre de l'Índia, Narendra Modi,
sanciona la declaració i alhora mostra al món
el seu renovat perfil com a líder asiàtic
just a un any de les eleccions al seu país.
A la Cimera s'ha anunciat també el projecte de corredor marítim
i ferroviari entre Europa i l'Índia,
una infraestructura que aproparà aquest país
amb els països àrabs, l'Israel i la Unió Europea,
abaratint els costos de transport
i accelerant les connexions digitals.
Avui, 10 de setembre, és el Dia Mundial del Suïcidi
i les últimes dades de mort per suïcidi
es tornen a incrementar un any més.
Sumen 607 persones durant l'any passat
i cada mes moren de mitjanar 50 persones,
moltes més que per accidents de trànsit.
Escoltem el coordinador del Pla de Prevenció del Suïcidi
del Departament de Salut, Diego Palau.
Cada vegada detectem més casos,
però cada vegada els casos que detectem
són, diguéssim, de menor gravetat
o són casos en què la consulta es produeix en l'inici.
I a aquesta hora, quan passen 7 minuts de les 6 del matí,
heu de saber que la línia 2, la R2 de Rodalies,
està tallada des de quarts de 6 d'aquest matí,
entre les estacions de Mollet del Vallès i Sant Andreu,
a causa d'un incendi de matolls prop de les vies.
Les flames afecten l'Aquatenària, Mucada i Reixac,
i això ha obligat a interrompre la circulació de trens, com us dèiem.
Pobres criatures, del director Greg Yorgos Lantimos
ha guanyat el Lleó d'or a la millor pel·lícula
a la mostra de cinema de Venècia.
Era una de les grans favorites
a endur-se el principal premi del festival.
La protagonitza Emma Stone, a qui Lantimos ha dedicat l'estatueta.
Aquesta pel·lícula té com a protagonista Isabella Baxter,
una criatura increïble, i no existiria sense Emma Stone,
una altra criatura increïble.
Aquesta pel·lícula és seva.
I en esports, la nord-americana Coco Gauff
s'ha proclamat campiona de l'U.S. Open Femení
en superar la Bielorússia Arina Savelenka,
en tres sets, dos sis, sis tres i sis dos.
És el primer gran slam de la jove tenista de 19 anys,
que la pròxima setmana serà la número dos del món.
La número 1 serà precisament Savelenka.
Avui diumenge, a la final masculina,
Joan Novak Djokovic i Dani Medvedev.
Jorge Martín ha guanyat la cursa sprint
del gran premi de Sant Marino de MotoGP,
per davant de Betzecki i de Peko Banyaya.
Dani Pedrosa Cuar ha estat el millor català,
i Remko Ebenepol s'ha endut la 14a etapa de la Vuelta,
en final en un port de primera categoria.
El nord-americà Cepkos manté el lideratge a la general
per davant de Roglic i Vingegor.
I el temps se l'estira.
Avui ens diuen que el dia començarà amb alguns núvols prims,
al nord de Lleida, i núvols baixos a les Terres de l'Ebre,
amb cel mig anul·lat.
Sol intens a la resta del país, i hi haurà calor intens a l'interior.
Entre la tarda i la nit poden caure xàfecs o tronades
en punts del sud i de l'oest de les comarques de Lleida.
Viu la Diada Nacional de Catalunya a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Aquesta diada t'acompanyarem al matí i a la tarda.
Al matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell.
Al matí, amb tota l'anàlisi prèvia a la Diada Nacional de Catalunya,
marcada per la Investidura Espanyola.
També serem a la Setmana de llibre en català,
des d'on farem la part final del programa.
I a la tarda...
Us acompanyarem amb una programació especial.
Especial seguiment de la manifestació independentista.
Segueix la Diada Nacional de Catalunya a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
Arribem amb nous continguts de l'ofici d'educar.
L'ofici d'educar cada diumenge
a l'hora que encara no ha sortit el sol el suplement.
L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio.
El comprensor elector al nostre país
està per sota de la mitjana de l'estat.
Però això no vol dir de cap manera
que necessàriament tot el nostre sistema educatiu
funcioni malament.
Cal tenir en compte que a Catalunya
hi ha especificitats sociològiques,
com que hi ha molta matrícula viva
i que, per tant, una part important de la població escolar
no s'ha format el nostre sistema educatiu
des d'una edat primerenca.
Per augmentar els índexs de comprensió electoral
cal, abans que res, textos interessants
que connectin amb els interessos dels alumnes.
També són imprescindibles uns mestres
i professors motivats que el seu torn
s'han presentat en la competència electoral.
Un horari curricular adient per tal de solir l'objectiu.
I unes biblioteques escolars ben dotades
i amb un bibliotecari o bibliotecària
que faci una bona funció prescriptora.
No podem obviar que els darrers cursos
s'han tancat biblioteques escolars.
Per tant, per millorar els índexs de comprensió electoral
cal una conjunció d'efectors
que només es podrà solir amb un bon diagnòstic,
voluntat política i recursos.
Hauríem de ser capaços de fer-ho
perquè ens hi va el futur com a societat i com a nació.
Tieti-tiriti
Tieti-tiriti
Tieti-tiriti
Benvingudes a l'ofici de Tocaem.
Sentit Gerard Forés, professor de secundària i filòleg.
La comprensió electoral
és una de les assignatures pendents del curs.
Catalunya és a la Q en comprensió electoral a Quarta Primària.
Per 15 punts en 5 anys,
segons informa Pirs, darrere de Ceuta i Malilla,
gairebé 20 punts menys
que la mitjana europea i espanyola.
S'apunta a un conglomerat de causes,
pantalla, retallades, pandèmia,
la digitalització, la falta de biblioteques escolars,
les dificultats d'aprenentatge d'alguns infants
i la sobrecàrrega de funcions de l'escola.
Avui busquem solucions a la baixa comprensió lectora
amb l'expertesa de...
Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic,
autor de Cómo aprendemos.
Marta López, directora del programa L'èxit de la Fundació Bofill.
I mare Esteve Ràfols, doctora en pedagogia
i autora de l'escola Casa de Lectura.
Acabarem amb els ous a centelles i el concurs dels llibres per somiar.
Avui a l'ofici d'educar aquesta baixa comprensió lectora.
Per on passen les solucions? Aquesta és la pregunta que ens farem avui.
Un 13,2% dels infants acaben la primària
amb un nivell baix de comprensió lectora
segons el programa L'èxit,
i aquesta xifra s'agreuja durant les vacances escolars.
Per més del 80% d'alumnes desfavorits,
l'estiu suposa perdre entre dos i tres mesos d'escolarització.
Per què és tan important la comprensió lectora
i una de les assignatures pendents del curs que comença?
Per què?
Qui comença? Si voleu.
Sí, sí.
Una de les motius pels quals és tan important
és perquè és una de les portes d'altres coneixements,
o la principal porta d'altres coneixements,
i per tant, sense comprensió lectora,
no accedim a altres tipus d'aprenentatges.
I no només és responsabilitat de l'escola, no?
No, és responsabilitat de tots,
de les famílies, de la societat, de tothom.
El tema de la comprensió lectora és aquest aspecte,
que és com la porta d'accés a moltíssimes coses.
Quan a vegades es parlava molt de les competències digitals,
jo sempre deia que la primera competència digital
és la comprensió lectora.
És a dir, que la comprensió lectora realment està a la base
de tota la resta de competències importants de l'escola.
Per l'Hector Ruiz, la majoria de nens aprenen a llegir i escriure
fent el que fem,
mentre que un terç dels alumnes es queda enrere
si no optem per mètodes realment eficaços.
Ell diu, aplicant mètodes informats per l'evidència
es pot arribar a reduir els infants amb dificultats lectores
d'un 35 a un 55%.
Un 5 a un 5. A un 5%, perdó, a un 5%.
Reivindiques mètodes d'eficàcia contrastada.
Això és una cosa en la qual tu insisteixes molt.
Parles de la importància de disfrutar llegint
i ningú acostuma a disfrutar d'alguna cosa en què no hi té traça.
I afageixes que la comprensió lectora depèn bàsicament
d'una descodificació fluïda del llenguatge escrit
i de la capacitat d'entendre el missatge una vegada descodificat.
Quan s'entén el significat dels textos escrits,
la lectura pot ser l'experiència gratificant,
dius, enriquidora, emocionant i emancipadora que ha de ser.
De fet, a Catalunya, un de cada set infants finalitza la primària,
als 12 anys, amb un baix nivell de comprensió lectora.
Molts corren els riscdius de patifra,
cas escolar o abandonament prematur de l'escola.
La pregunta que jo em feia,
o sigui, més enllà de les dades, que en tenim moltes,
com pot ser que en un sistema educatiu un infant vagi fent cursos
i en teoria hi ha un sistema que l'ha d'ajudar,
l'ha d'acompanyar a l'hora d'adquirir aquesta comprensió
d'allò que llegeix i no ho fa? Què falla?
Bé, a vegades el problema és que quan s'identifica,
un infant que no està avançant adequadament,
moltes vegades no es senyala que el problema
pugui ser la comprensió lectora.
Moltes vegades es dona per fet que la comprensió lectora
la té a solida, perquè llegeix, perquè podem veure que llegeix.
Però el problema és que, o pot ser,
que en efecte llegeix, però no ho fa amb prou fluïdesa,
com per realment poder comprendre allò que està llegint
adequadament, com per fer front a les tasques escolars.
A més, quan un infant té dificultats a l'hora de llegir,
és a dir, no ho fa amb fluïdesa, i si no ho fa amb fluïdesa,
vol dir que li costa un esforç.
Si a sobre, ell també se n'adona que no entén el que llegeix.
Això li va generant desmotivació, i li va generant
que no faci les tasques que se li encomanen,
perquè, d'alguna manera, pensa,
perquè les he de fer si no se'm donen bé.
És el que deia pel que fa la motivació.
Per la motivació és molt important la creença en què podem assolir
els reptes que decidim afrontar.
I, per l'aprenentatge, això és clau.
Quan un no se sent lector,
no se sent, per tant, part de la major part
del que l'escola li demana.
Perquè, com bé, ara no sé què he dit abans,
la lectura, la comprensió lectora és clau
per afrontar tota la resta de les competències
que l'escola tractarà de desenvolupar.
Llavors, a la secundària, per exemple,
ens trobem amb molts alumnes que els assenyalem i diem
que és molt mandrós, que no li agrada estudiar,
que és un tema motivacional, però potser, no sempre,
però potser, de fons, hi ha un problema de comprensió lectora,
un problema que aquest alumne
no ha arribat a prendre a llegir
amb la fluïdesa que és necessària,
perquè un, quan ja hi hagi uns, alliberi,
no necessiti estar centrat en descodificar
aquell missatge escrit, convertir-ho en aquesta veueta
que sentim a dins nostre com llegint,
i pugui estar pendent realment del significat
del que diu aquesta veueta.
Jo, almenys, el que m'he trobat,
fent una miqueta...
arreplegant unes dades a diferents centres,
és que moltes vegades no hem perdut
que els alumnes aprendran a llegir.
I, evidentment, que ja s'utilitzen mètodes
quan se'n van a llegir, però hi ha mètodes i mètodes.
Hi ha mètodes que són més efectius i hi ha mètodes que són menys.
Però el problema que tenim és que, d'alguna manera,
per als mètodes hi ha una part important dels alumnes
que aprenen a llegir,
perquè més que agraeixes el mètode aprenen malgrat el mètode.
O perquè tenen la sort que, potser no a l'escola,
però a casa, doncs, tenen també una ajuda.
O tenen la sort que, pel seu compte,
amb poca ajuda ho aconsegueixen.
Però hi ha una part important d'alumnes,
que saben que l'ultant és un terç,
i si no hi ha una aproximació a partir de mètodes contrastats
per la recerca,
ens els podem deixar enrere sense adonar-nos
de què s'estan quedant enrere,
en el sentit que fins i tot pensem...
A veure, si els altres estan aprenent i ho fan bé,
si aquests no...
No és problema del mètode que estic fent servir.
Seran diferències entre els alumnes que no hi puc fer res.
Quan, en realitat, sí que hi podem fer alguna cosa.
Si el mètode que podem passar,
que sigui un terç dels alumnes que es queden enrere,
que sigui un 5-3%,
jo no estic dient que aquests s'hagin de quedar enrere.
Estic dient que, sí, la manera...
Si a l'aula, els mètodes que serveixen en general,
només ens acaben deixant enrere un 3-5% d'alumnes,
que aleshores, els sé menys,
podem atendre amb més atenció.
I, de fet, els mètodes que aquests alumnes
estan més ajudant resulta que són els mateixos,
però el que necessiten és més temps, més atenció,
un treball més sistemàtic amb ells,
entre una cosa i l'altra, no deixen enrere ningú,
que és del que es tracta.
Però tot comença des de plantejar-nos
si bona part d'aquest fracàs escolar
està sent resultat de problemes de comprensió lectora
i, aleshores, abordar des de, fins i tot,
hi ha dades prelectores que podem fer
per assegurar-nos que aquest no sigui
el problema que estan tenint aquests alumnes.
Avui, a l'ofici educar, la baixa comprensió lectora.
Per on passen les solucions?
Sisplau, senyors, tenim esprit crític.
La comprensió lectora és un entrenament
que requereix esforç.
I aquest esforç cal portar-lo a terme
des de la primera infància.
Doncs aquesta és la pregunta,
què requereix la comprensió lectora?
És a dir, tu ens parles, per exemple,
de la importància de l'aprenentatge
de la descodificació, no?
I no només.
Què requereix?
I el que és important, com a educadors,
després ens ho direu.
Jo com puc identificar els que no se'n surten?
És clar que no s'estan identificant.
Sí.
En termes senzills,
podem veure la lectura
a través del que s'anomena el model simple de lectura,
que ens mostra que la comprensió lectora
depèn de dues coses, bàsicament, de grans trets.
Una és la capacitat de descodificar
aquest missatge que està escrit
en uns símbols gràfics o tàctils,
i convertir-ho en el seu equivalent oral.
Perquè, al final, la nostra escriptura,
el nostre sistema d'escriptura,
la llengua oral no codifica idees directament.
Està representant exactament el que algú diria.
I, per tant, el que necessitem primer
és convertir-ho en el seu equivalent oral,
que és aquesta baueta que sentim a dins,
a la ment, quan estem llegint.
Aquest és el primer pas, això és essencial.
Aquesta baueta que tu ja ens has identificat dues vegades
és la que està comprenent allò que llegim.
No, aquesta és la que t'està traduint
el missatge escrit en el seu equivalent oral.
A partir d'aquell moment,
l'altre factor que determinarà si tu entendràs o no aquell missatge,
és el fet de si l'entendries si algú te l'estigués dient.
És a dir, en el moment que tu ja pots descodificar,
convertir aquells símbols gràfics en una informació auditiva,
ja tot depèn de la teva capacitat d'entendre la llengua,
la comprensió lingüística general.
I de què depèn la comprensió lingüística general?
Depèn especialment dels teus coneixements,
els teus coneixements que inclouen els teus coneixements al vocabulari.
Molts cops no entens una cosa per parlar al vocabulari que es fa servir,
però també necessites entendre les relacions que hi ha entre els conceptes
que representen aquest vocabulari, per poder fer inferències.
Moltes vegades en els textos no es diuen coses
que no es diuen per no fer-ho massa fàrregos,
perquè esperen que tu amb els teus coneixements ho acabis de completar
i ho acabis d'entendre.
Llavors tenim aquestes dues potes que són claus.
La descodificació, que per cert,
la major part de les dificultats de lectura
procedeixen de dificultats en la descodificació,
en que la descodificació no s'aconsegueix fer amb prou fluïdesa,
com perquè aleshores els nostres recursos mentals
puguin estar enfocats en entendre el missatge.
Però si els tenim enfocats en descodificar,
en convertir aquells símbols en els sons que representen,
en unir-los i aleshores recuperar aquestes paraules
i aleshores entendre-les,
no tenim prou capacitat cognitiva com per estar pendents del significat.
Llavors, la fluïdesa és clau.
Els problemes, per exemple, de la famosa dislèxia,
és un problema en la descodificació,
i és un problema que té a veure, precisament,
amb qüestions de poder associar els sons de la llengua,
identificar-los, allar-los i associar-los
als símbols escrits d'una manera eficient.
A partir d'allà, quan un ja descodifica,
tot depèn dels coneixements que li permetran entendre aquell text.
Totes les persones que som aquí segurament són experts lectors,
però això no vol dir que podem entendre qualsevol text,
perquè un text que sigui d'una disciplina que desconeixem,
de termes que mai hem sentit,
no el podrem entendre per molt bé que el puguem descodificar.
Llavors, fixa't que, precisament, això el que ens està dient,
la comprensió lectora, depèn, primer, d'una cosa molt específica,
que és aprendre aquesta descodificació,
i això implica coses que normalment no tenim en compte,
que és entrenar una sèrie d'habilitats prelectores
que ens permetran fer aquesta descodificació,
com, per exemple, abans he insinuat la necessitat
d'identificar els sons de la part,
identificar, adonar-nos que la nostra llengua oral
està formada per un número finit de sons,
i adonar-nos que els podem tenir la capacitat
de separar-los, de manipular-los,
per aleshores poder-los casar amb els símbols del nostre alfabet.
Tot això no és obvi,
hi ha infants pels quals sí que és obvi,
però hi ha molts pels que no ho és,
i llavors treballar aquesta capacitat,
que es diu consciència fonològica,
clau per molts infants,
però una vegada fem aquest treball prelector,
després treballem la descodificació,
tenim molts anys per davant
en els quals haurem d'anar adquirint coneixements
que ens permetin anar desenvolupant
la nostra comprensió lingüística.
De fet, des d'abans, és a dir, des de ben petits,
els infants ja estan adquirint coneixements
sobre el món que ens envolta, sobre el vocabulari,
i el vocabulari, de fet,
al qual estan exposats des de ben petits,
ja pot marcar diferències molt grans
en la seva comprensió lingüística.
I aquí, per exemple, és on l'escola pot contribuir
a llimar diferències entre els entorns
que cada infant té des d'abans de l'escola,
que li hauran donat un bagatge en vocabulari,
en coneixements,
que per alguns infants només l'escola podrà compensar.
I tu reivindiques la importància
que hi hagi una transferència
entre recerca i pràctica educativa,
que no s'estaria fent prou?
Per desgràcia,
per desgràcia,
o no s'està fent prou o no està tenint l'efecte
que hauria de tenir,
perquè quan fem enquestes als centres educatius
a diversos nivells,
tant en temes de comprensió lectora com d'altres temes,
sobre qüestions que podrien ser molt bàsiques
que la ciència podria contribuir
amb uns coneixements que ens poden orientar
en determinades qüestions.
Doncs el que ens trobem és que aquests coneixements no hi són,
no els trobem.
I, per tant, d'alguna manera,
sembla que no està funcionant la transferència
entre la comunitat educativa,
la comunitat científica,
tota allò que ja sap la comunitat científica
i que continua avançant,
i la comunitat educativa,
i, a més, se'n pot aprofitar d'aquests coneixements.
Avui, a l'Ofici d'Educant,
temps de suplement a Catalunya Ràdio,
la baixa comprensió lectora per on passen les solucions.
Jo vull una escola que m'estimi.
Com més ric sigui el llenguatge,
més millor aprendran.
El fracàs escolar és bàsicament un fracàs lingüístic.
Gregorio Luri.
Volies afegir alguna cosa?
Sí, això que ha dit l'ector.
Jo voldria insistir
en aquest aspecte que ell ha destacat del llenguatge oral,
de la parla, de la parla.
Perquè és veritat que la descodificació
és, diria més, una part important de la lectura,
i és un moment clau de la lectura, sens dubte.
És quan es desxifra allò que està dibuixat i es transforma.
Però el tema del llenguatge oral és molt rellevant.
És molt rellevant.
Que educació infantil, el llenguatge oral,
sigui un aspecte importantíssim a l'aula,
jo crec que és una mica la base de tot.
Molts infants que tenen dificultats amb la lectura,
també, per exemple, infants nouvinguts,
no parlen prou el català, no coneixen el prou el català,
i ja se'ls posa a llegir
quan la part del llenguatge oral encara no està assolida,
no està segura, no està assentada.
Per tant, que un infant conegui paraules,
tingui vocabulari, sàpiga expressar coses,
per tant, utilitzar llengua, parlar...
Aquí és molt important la veu del mestre.
A vegades la veu del mestre,
amb segons quines metodologies molt interessants,
la veu del mestre desapareix.
És molt important sentir la veu del mestre,
perquè el model lingüístic s'aprèn a parlar
perquè alguns parlen i perquè escoltem parlar.
Per tant, el llenguatge oral és la cura del llenguatge oral,
l'estima de la paraula.
Oral és molt important, de la conversa, etcètera.
I després hi ha una segona part, que és la que parlava l'Hector,
que és aquest punt de consciència lingüística,
que encara que siguin molt petits, poden començar a dir,
això del llenguatge resulta que hi ha sons, resulta que hi ha paraules,
resulta que fem frases.
Per tant, hi ha consciència ful·lulògica,
però també consciència de l'estructura de la frase, de la paraula.
Això ajuda molt en el moment de llegir i escriure,
perquè separen les paraules, perquè no junten, perquè...
Per tant, tot el treball previ que es fa de llenguatge oral
és realment bàsic.
I molts nens es troben llegint sense poder tenir aquesta seguretat
i aquesta llibertat, diríem, de l'expressió i de la parla,
de la riquesa de la parla.
I per tant, ens cal que les mestres d'educació infantil
doncs aquí posin una cura i una atenció molt...
molt... molt... molt important, no?
De fet, tu parles d'alimentar el desig des de petits,
i per elles mateixes el que la mestra els llegeix.
També, exacte, exacte.
D'aquesta oralitat, de potenciar i d'alguna manera,
encomanar el plaer per la lectura,
que requereix d'esforç, hàbit i confiança.
Sí, aquí seria ja concretament parlar de la lectura.
Una manera de començar a llegir és que algú davant teu llegeix.
I veus algú que llegeix.
Però jo parlava abans també de parlar, simplement.
És a dir, enriquir el registre de la parla.
I que els nens puguin parlar el millor possible,
i tinguin el màxim de vocabulari possible.
I després hi ha moltes activitats molt lúdiques
per anar tenint consciència fonològica, consciència sintàctica,
i anar entrant, i després,
això realment és una preparació molt bona.
I després hi ha l'altre aspecte de què és llegir,
i que tu puguis anar veient què vol dir això de llegir.
Hi ha una mestra que llegeix, no? Això.
I després és un altre tema que abans sortia,
el tema de la descodificació.
He dit que el tema dels problemes de descodificació
són, sens dubte, els problemes més importants
pel que fa a la comprensió lectora.
Però pel que fa al problema de la manca d'hàbits lector,
el problema no és la descodificació.
Hi ha molts nens que fan perfectament la descodificació
i no tenen un hàbit lector. Per tant, el problema és un altre.
Qui és?
Com nosaltres a l'escola introduïm els infants
en una pràctica cultural, en una societat lletrada,
que és la de la lectura i l'escriptura.
Com? Com ho fem?
Una cosa és que els nens ja sàpiguen llegir.
És clau aquesta fase que assenyava l'ector de la descodificació.
És absolutament clau, sens dubte.
Aquí hi ha una tensió i, sens dubte, hi ha unes metodologies.
Però jo crec que s'ha d'acompanyar a l'aprendre a llegir sempre.
I a vegades a les escoles, quan ja s'ha de llegir, s'ha de llegir.
Hi ha algun autor que diu que estem aprenent a llegir
i que no n'acabem de saber mai.
De fet, tu reivindiques l'oralitat quan ja són grans.
És a dir, seguir llegint amb veu alta.
Seguir llegint amb veu alta.
Quan ja llegeixen sols, ja llegeixen sols, representa.
Ja no els llegim res.
Pot ser que un nen de segon de primària, tercer de primària,
pugui llegir un tipus de llibres,
però no pugui llegir segons quin tipus de llibres.
Si una persona, si un mestre, una mestre, llegeix aquest nen,
l'accés a la literatura el té igual.
I ell en té el seu ritme, però algú els està llegint.
I després, aquest tema de la lectura, quan som petits,
de la lectura amb veu alta,
clar, llegir és escoltar.
Si no parles, tu parla a un altre, parla el text.
I tu escoltes, escoltar.
Clar, s'aprèn a escoltar escoltant rondalles, escoltant contes.
Per tant, aquest moment d'educació infantil, d'escoltar contes,
és una preparació meravellosa per aprendre a llegir.
Però això ho fan, perquè jo que he vist els meus fills, això es fa.
Això s'ha de seguir fent.
Aquí hi ha com una desconnexió.
I per això jo dic que s'ha de seguir fent en edats posteriors.
Hi ha professors de secundària que llegeixen amb veu alta.
Abans ens deia l'Hector, aquells que no els hi és tan fàcil.
El que els costa més llegir, què per ells?
Que es desenganxen del sistema per les dificultats que puguin tenir.
Què es pot fer per ajudar-los?
Una idea que volia afegir
és que quan hi ha aquesta desconnexió que has caigut ja,
recuperar-se d'aquella caiguda és complicat.
Nosaltres al Lèxit ens trobem amb molts infants
que arriben a les sessions sentint
que llegir o l'espai de la lectura és un espai de judici.
És un espai on no et pots equivocar.
Si t'equivoques, estaràs penalitzat per haver-te equivocat.
Per tant, és poc amable.
Intentar generar situacions
en les quals llegir no sigui antipàtic.
Hi ha moltes escoles que ja hi treballen en aquest sentit,
però és important.
I una altra idea,
per aconseguir això que deia la Mar,
d'acquirir l'hàbit i compartir-te amb l'actor-lectora,
necessites practicar-ho en molts contextos diferents.
Que no sigui només a l'escola,
descodifico, després intento interpretar el text,
em fan preguntes sobre el text
i em posen una nota per si ho he entès o no,
sinó que també es tracta de posar en pràctica
per adquirir aquest hàbit cultural.
Perquè no es tracta només de llegir
per aprendre allò que l'escola vol que aprengui,
sinó que es tracta de llegir per altres motius.
I això ho hem de tenir clar des de diferents sectors
per aconseguir aquest hàbit
i aquesta idea que llegir és només allò que passa a l'escola.
De fet, dius, dificultat amb la comprensió lectora
és no entendre alguns anunciats de problemes de matemàtiques,
no poder seguir unes instruccions una mica més complexes,
i no saber fer un resum d'un tema de ciències socials.
I afecta la capacitat de concentració expressió oral
a lectura d'un mapa o una informació a internet.
Per tant, és tot, no?
Atenció, perquè hi ha una diferència de 50 punts,
entre els centres de màxima complexitat
i els que no ho són a les escoles de màxima complexitat,
un de cada tres infants té un nivell baix de competència lectora,
i això compromet el seu rendiment acadèmic
i el seu futur social.
Podem parlar, per tant, com una bretxa en la comprensió lectora.
Com es pot paliar aquesta bretxa?
Sobretot en els casos, dèiem abans, els que es queden enrere,
o els que, com a centre, en conjunt es queden enrere.
Clar, és que passen les dues coses.
Malauradament, les dades, ho explicava abans l'Hector,
en general, no?
Però, a més a més, si les mirem de forma segregada,
per tipologia de centre, la desigualtat augmenta.
I per tant, hem d'atendre de forma diferent
i donar recursos diferenciats a alguns i a uns altres.
Dins l'aula, també, i necessitarem que aquell 5%
si arribem al 5, el 3 o el 5,
que es tinguin una atenció individualitzada.
Però també necessitem que els centres,
amb més complexitat,
entre altres motius, el que explicava també la mare abans,
aquesta complexitat pel que fa a la diversitat de llengües maternes
que ens podem trobar en un aula,
condiciona, no és només,
però pot condicionar l'aprenentatge de la llengua.
De fet, vosaltres proposeu integrar algunes d'aquestes llengües,
per exemple, em sembla que expliqueu el cas
que en una biblioteca, un nen pakistanès,
no trobarà cap llibre en urdo.
No sé quina de les dues tu ho explicaves.
Sí, és veritat que una de les coses, segurament,
ens hem actualitzat prou, a nivell de fons,
a les biblioteques escolars o públiques,
si comparem amb la diversitat de llengües
que tenim a la nostra societat,
i ens trobem a persones que els agradarien a la biblioteca,
però se senten, o fins i tot famílies,
que acompanyarien els seus fills,
però no troben allà res que sigui la seva llengua,
per tant, difícilment agafaran un llibre pel seu fill o filla,
i això ja és un peix que es mossega la cua.
Per tant, segurament, hauríem d'ampliar el fons en llengües,
però també hauríem de fer altres coses,
perquè segurament en aquests centres on tenim alumnat més complex,
no és només perquè parli una llengua diferent,
sinó perquè segurament no disposa d'uns recursos d'acompanyament,
segurament no ha tingut el temps, suficient temps,
ni en contacte amb la llengua catalana o castellana,
ni en contacte amb la cultura lletrada que explicaves abans.
Per tant, sí, implica recursos diferents,
com tot, per a aquells que més ho necessiten.
Avui, a l'Ofici d'Educar,
davant de la baixa comprensió electoral, busquem solucions.
Si m'equivoco, no t'enfadaràs, oi?
Molts alumnes ens arriben a secundària
gairebé sense saber llegir ni escriure
com caldria a la seva edat i maduració.
Xavier Gual.
I si ens enfoquem a les solucions, per exemple,
en aquesta pregunta que ens fem avui,
solucions per a aquesta baixa comprensió lectora
amb l'Hector Ruiz, amb la Marta López
i amb la mare Esteve Ràfols,
per exemple, què proposa el programa L'Èxit?
Nosaltres, una de les solucions és això,
generar contextos de lectura més enllà de l'escola.
I el programa, concretament, el L'Èxit,
el que promou és que infants s'emparellin amb adults,
que un cop a la setmana es troben amb ells per llegir.
És bastant simple, diguéssim, la metodologia.
Busquem aquells infants que no disposen d'un entorn promotor,
i, per tant, que pot ser que no llegeixin mai
en el seu... o fora de l'escola, no?
Per tant, la idea de donar espais de lectura
més enllà de l'escola podria ser una de les propostes, no?
Evidentment, també amb focus,
perquè no és el mateix un infant amb dislèxia,
i, per tant, aquí necessitaríem
d'una sèrie de coneixements per acompanyar aquell infant,
i aquí segurament l'escola s'hi haurà de posar, no?,
amb determinats recursos.
L'altra cosa és quan ens trobem amb aquests infants
que tenen la capacitat, però que s'han desconnectat perquè...
El sistema no va comptant amb ells, no?
I aleshores hem de recuperar-los.
Aquests serien una mica com el nostre focus, no?
És que s'han desconnectat perquè no els interessa,
perquè sembla que no els hi parla, a l'escola.
Mar, solucions.
L'escola, casa de lectura, no?
Com podem realment fer que l'escola sigui, doncs, això, no?
Jo penso que seria desitjable, que ja passa a molts llocs,
que l'escola, d'alguna manera,
fos una invitació constant a la lectura,
i que cadascú s'hi anés incorporant al seu ritme
i a la seva manera,
perquè tots els nens no tenen el mateix ritme ni el poden tenir,
doncs perquè tothom s'hi pugui incorporar,
aquesta invitació ha de ser constant, no?
Com es pot visibilitzar aquesta invitació?
Doncs, per exemple, amb un temps, amb un espai, amb unes persones.
Aquestes són els aspectes.
Un temps què vol dir?
Vol dir que hi hagi temps per llegir a l'escola,
que hi hagi estones de lectura, estones dedicades a comentar llibres,
que hi hagi un temps en què es pugui dedicar a la lectura,
i això ara a molts centres ja s'està fent
en etapes diferents, en maneres diferents,
perquè hi hagi un temps per això.
Perquè resulta que aquest temps,
hi ha una frase de Rousseau que diu que en educació
la millor manera de guanyar temps és saber perdre'n.
Aquest, entre cometes, perdre temps,
perquè representa que no estem fent una cosa,
no estem fent una fitxa quan estem llegint,
resulta que és la millor manera de guanyar temps.
Per tant, dedicar un temps.
Un espai, què vol dir un espai?
Vol dir la biblioteca.
I recorrec unes recomanacions.
Vol dir l'objecte lliure.
És a dir, aquesta cura també,
que està bé que tots els cestres tinguin biblioteques,
però tampoc no cal que tots els cestres tinguin superbiblioteques.
Tenim les biblioteques de barri que cada vegada n'hi hauria d'haver més
i que poden ser fantàstiques i que s'hi pot anar des de l'escola.
Però l'escola ha de cuidar l'objecte lliure,
la biblioteca, la recomanació,
per tant, també els espais, i després les persones,
que aquest segurament és el més important, l'aspecte personal.
En el programa Lèxic hi ha la relació de dues persones,
hi ha algú que està acompanyant un infant,
hi ha una persona que està acompanyant un infant
i li està dient, tu pots llegir, jo estic al teu costat,
i cada dia ho fem una mica millor,
i quan ens trobem i llegim passem una estona agradable,
això és fonamental.
Héctor, espera un segon, perquè m'ha sorgit una pregunta.
El vincle millora la lectura?
És a dir, aquesta part de vincle que ens estan dient,
que és tan important a nivell de recerca, això funciona?
Sí, clar, a nivell de motivació, el vincle,
formar part de calcom, que és més gran que tu,
formar part d'un grup,
això és clau per estar motivat,
per tant, per fer allò que aquell grup t'està incitant a fer,
i si ho fas, doncs, aprendràs.
Apunta'm el que m'havies d'apuntar,
perquè volia demanar-li també a l'Héctor
per on passen les solucions des del seu punt de vista.
I jo què sé que vas escriure fa uns dies sobre aquest tema,
de pantalles i llibres, que aquí hi ha una certa...
Però espera't un segon, què ens volies imaginar?
Vull posar en valor la idea de la mediació,
el concepte de la mediació, de com es presenten les lectures,
i com de diferent és quan una lectura està allà entre moltes
i ningú te n'ha parlat,
i quan una mestra te l'ha presentada o quan un voluntari
t'ha dit que se l'havia llegit de petit,
o quan el teu pare o la teva mare...
Per tant, aquesta figura del mediador de lectura és indispensable.
O també el testimoniatge.
Si hi ha una estona de lectura, si és de primària,
i el mestre està avançant feina o treballant a l'ordinador,
o està llegint ell el seu propi llibre,
doncs aquí hi ha un testimoniatge que és clau.
Héctor, la culpa la tenen les pantalles?
No, però deixa'm, deixa'm, que jo no he portat la part...
Perquè clar, solució no n'hi ha una.
Realment és un programa molt complex,
requereix de moltes solucions, requereix de moltes accions,
i només per aportar una altra perspectiva,
que crec que és important, no?
Perquè jo crec que així, a grosso modo,
hi ha dues coses que hem de tenir presents.
Una que és de la que més hem parlat, que és de la motivació.
La motivació per llegir, per posar-se a llegir,
perquè al final això és clau.
És a dir, la competència electoral és desenvolupar llegint.
Llegir és el que et permet anar millorant la teva fluïdesa
en aquesta descodificació, en aquesta fluïdesa electoral,
i llegir és el que et fa que vagis aprenent cada cop més vocabulari,
més coneixements,
que et permetrà anar entenent textos cada cop més complexos.
De fet, és en els textos escrits on trobem vocabulari més ric,
que no pas el llenguatge oral.
Doncs és una bona aproximació,
però és en els textos escrits que trobem vocabulari més complex.
Aquí, també, que és molt interessant, hi hagi als alumnes textos.
No només, diguem, tenir converses, entre cometes, espontànies.
Però jo volia portar l'altra perspectiva que...
que és complementària, la motivació és importantíssima.
Però, com deia, el que també és important
és que no ens oblidem que, si volem que estiguin motivats per llegir,
n'hem de saber, se'ls ha de donar bé.
Jo, a vegades, faig una analogia.
Imagineu-vos que, en comptes de llegir, estiguessin parlant de nedar.
D'acord?
I que poséssim molts recursos per motivar els alumnes a nedar,
a la natació, i a l'escola poséssim piscines fantàstiques,
i féssim activitats que els motivés a anar a la piscina a nedar,
i poséssim imatges de la Mireia Belmonte i models de nedadors,
i estiguessin motivant-los.
Però imagineu que no els ensenyem a nedar.
És a dir, els posem allà a la piscina,
però no els ensenyem cròl, no els ensenyem com ho han de fer.
Els donem algunes indicacions, però no aprofundim.
Per molt que els estiguem empanyent,
els volem motivar a que nedin,
si no se'ls dona prou bé, al final faran el que poden.
T'ofegues, quan no t'han ensenyat prou bé a nedar.
La piscina no en cobreix prou, per ofegar-se,
però no gaudeixes d'una cosa que no se't dona bé.
No gaudeixes, cert.
Jo aquí posaria l'altra pota,
de dir la motivació clau des del principi, models,
tenir recursos a l'escola, biblioteca clau,
tenir la possibilitat d'aquestes relacions socials
al voltant de la lectura,
però no ens oblidem d'això que de vegades
potser ens estem oblidant de lo més bàsic.
Abans la Marc comentava,
que a vegades estem massa enfocats en metodologies
que se n'obliden de la llengua,
de l'intercanvi de paraules.
I potser hauríem de posar un focus especial,
i sobretot penso en aquells infants,
que són un terç, que són molts,
que potser no arribaran a tenir...
Aprendran energia, això ho he dit.
Tots aprendran energia.
La qüestió és si ho faran amb una fluïdesa suficient
com per què segueixin.
Aquí és on no ens podem oblidar
que hem d'ensenyar a llegir,
i ja sé que ho fem,
però ens hem d'assegurar que la manera en què ho estem fent
és la més efectiva.
La digitalització de les aules,
això pot haver perjudicat en algun sentit?
Jo, la veritat és que...
És a dir, a l'escola, hem tingut la impressió,
recordo un programa quan acabàvem la temporada,
estem sobrecarregant l'escola de funcions.
Els nens han de tenir la digitalització.
I potser a vegades les coses més bàsiques, com deies tu,
el bàsic, que és saber nedar, saber...
Sí.
Amb tot allò que n'has de fer tantes coses, no cap, no?
Hem volgut fer, potser, massa coses,
i al final, les coses bàsiques,
potser no hi ha hagut prou focus en allò?
Pregunto, eh?
Clar, jo no sé exactament el temps
que s'acaba dedicant una cosa a l'altra,
com per poder dir si això pot ser causa o no.
El que està clar és que hi ha molts perjudicis...
que ho diuen, que se'ls ha sobrecarregat
i que hi ha coses bàsiques que tenen menys temps per fer-ho.
Això m'imagino que deu passar
perquè al final un dels dilemes habituals
quan hi ha un currículum nou
és precisament el dilema entre l'amplitud i la profunditat.
En un currículum acabem decidint
que és allò que els alumnes hauran d'haver après,
i el problema és que si té més amplitud,
la qual, evidentment, doncs és desitjable,
que tingui amplitud, que els alumnes aprenguin moltes coses,
però el problema és que com més coses vols que aprenguin,
menys temps tens per dedicar-hi adequadament,
si és que el tens, si és que finalment el tens per tot.
De manera que aquest dilema segurament el continuem tenint,
i el continuarem tenint perquè és inevitable,
el temps és limitat,
hem de decidir entre amplitud i profunditat,
i aquí és on aleshores hem d'aprendre bones decisions.
Per exemple, probablement en el tema de la lectura,
si tots estem d'acord en què és tan important la comprensió lectora,
potser hauríem de fer un pensament
i fixar-nos si s'està donant l'atenció necessària
des del moment que es necessita,
i després la resta ja l'encabirem allà on puguem.
Però a nivell concret del tema de les pantalles,
clar, a veure, un ús més exhaustiu de les pantalles,
especialment, o com anem a Catalunya, es fa partida secundària.
Evidentment, a primària ja es comencen a fer coses,
però podem...
I quin seria el motiu, quin seria l'efecte?
Per què les pantalles, amb les pantalles també podem llegir?
La qüestió és si ho estem...
De fet, tu en un article responies a gent que deia
que hi ha països del nord d'Europa
que estan traient les pantalles de l'aula,
i jo potser no ho veig tan clar, això.
En primer lloc, perquè aquesta notícia...
Recupereu la versió completa per xarxes i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb el despertar sexual dels nois.
Us deixem amb figaflaues, que no s'acabi l'estiu.
Sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per sobre el món,
i de sentit de l'humor per educar les vostres criatures.
Patons de la Núria Ventura i la Rosa Silluey fins la setmana vinent.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Moltes gràcies, Roger Escapa.
Fins aquí una setmana més de l'Eliset Pedrosa. Bon dia.
Vam conèixer'ns a l'estiu per llançar
birres i platja, quina tarda vam passar
bufava tramuntana de rises entre onades
i la teva mirada se'm va quedar clavada.
De fred de mil històries, el septembre ens hem plantat
i és que és una putada que es fa si fos tan aviat
i si t'animo a perdre i si no ens tornem a veure,
no em diguis que això s'ha acabat.
Que no s'acabi,
que no s'acabi
l'estiu,
l'estiu.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més de l'estiu.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més de l'ofici d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
Fins aquí un monogràfic més d'educar.
En dues dècades analitzant l'actualitat
des de l'Òptica dels Valors.
Aconsegueix-la a la teva llibreria de confiança o a valors.org.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Fins al dissabte i diumenge repassem alguns dels millors moments
de la setmana, els continguts ben escoltats al nostre web,
que ha difuncat barra al suplement i a l'aplicació de Catalunya Ràdio,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marina Laminos, bon dia.
Bon dia, Roger. Avui recordem alguns dels millors moments
de la temporada passada, de seccions que avui tornen,
com la Marina Porres i les seves excuses literàries.
Si ens posem a comptar, ens surt que Orlando és un cortesà,
un ambaixador, un viatger i com a dona, per exemple,
una paramita, una noia enamorada de la vida,
una amb escenes d'escriptors,
i llavors tots aquests personatges estan connectats, i alhora no,
perquè són i no són la mateixa persona.
I el canvi de gènere, com s'explica al llibre?
Doncs això és molt interessant, perquè Orlando canvia de gènere,
però el canvi no és tan gros com podríem pensar.
Avui que també ens retrobem amb la setmana tràgica
de Joan Sindreu i Toni Rodon,
que la temporada passada van analitzar temes tan diversos
com el negoci del futbol als Estats Units,
la lluita entre 8 monedes o la lluita entre cadenes de burgueses.
Per què han aconseguit que McDonald's no sigui només un lloc per dinar
o per sopar ràpid,
sinó un lloc on la gent esmorza, prena, pren el cafè, pren el gelat,
i això fa que els seus restaurants estiguin ocupats tota l'estona,
mentre que el Burger King no?
I és per això que veiem que els McDonald's ingressen el doble
que els Burger Kings.
No és aleshores punta, és a la resta d'hores.
Jo he arribat a veure algun casament, algun convit de casament.
Què dius?
Això ha passat, eh?
Però estan divorciats, ja ho espero, no?
I d'aquí una estona, demà ho deixo amb Roger Mas i David Carabent,
nois de moment no ens deixen.
Us agrada treballar els caps de setmana, vosaltres?
Doncs jo m'hi he acostumat i la veritat és que sí que m'agrada.
Perquè porteu tota una vida a haver de treballar el cap de setmana.
I, a més a més, quan tu estàs descansant, tothom treballa per tu.
Això és meravellós.
Però com cantava el Pé de la Serra, és millor el Pé del Burgès.
Me'n llegeuré i no fer res.
El que passa és que vosaltres...
Ah, però si tu surts a cantar una hora i mitja, ja està, David.
Però he d'anar fins al lloc, també.
I concentrar-te, i afegir, i carregar les guitarres...
Exacte, sí, sí.
Sembla que només...
En realitat sí que vius per aquella hora i mitja.
Fas tot per aquell moment.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de la web catradio.cat barra el suplement,
també a l'aplicació.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Al cinema s'hi pot veure la monja 2.
La seqüela de la mítica pel·lícula de terror
ens situa a la França de l'any 1956,
on un dimoni ha posseït els cossos de diversos religiosos.
La germana Irene serà l'única que podrà enfrontar-se
a aquesta malevola força
que s'ha de contenir passi el que passi.
Em sortia una articària. Em sortia quan era petita.
Mila.
Mila Carinyo,
tu saps que s'ha de fer servir protecció, no?
Però m'estava espiant o algo.
I encara a les sales de cinema
arriba el més nou d'Helena Martín.
La directora de Júlia Is estrena CREATURA,
amb què va guanyar un premi a la quinzena
de realitzadors de Canes.
És la història de la Mila i de la seva parella
que es muden junts a un poble i de seguida es discuteixen.
A partir d'aquí, ella passarà un temps
a l'exterior d'Estiuetx, on reviurà algunes de les experiències
de la seva infantesa per aconseguir trobar-se.
I anem al teatre.
La Villarroel estrena Història d'un sanglà
o alguna cosa de Ricard.
L'obra de Gabriel Calderón es va estrenar
al Festival Temporada Alta del 2020
i ha guanyat tres premis Butaca.
Es tracta d'un monòleg interpretat per Joan Carreras
que fa d'un actor que fa de Ricard Tercer,
el malvat Shakespeareà per excel·lència.
Avui a Funció a dos quarts de sis de la tarda.
Bon dia, Sònia de Llofeu.
Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes avui pel Garraf.
La primera, visitar el Palau Novella a Olivella.
Una antiga casa d'indians
situada al cor del Parc Natural del Garraf,
que en l'actualitat acull un monestir budista
a data del segle XIX,
d'estil modernista i neu gòtic,
obra de l'arquitecte Manel Comas-Hitós.
L'any 1996, una comunitat budista s'hi va instal·lar
per restaurar la distància.
La comunitat budista s'hi va instal·lar
per restaurar l'edifici i va crear un museu.
A l'interior hi trobem una sèrie de decoracions interessants,
com una sala neoàrab, el pati dels llimoners,
un safreig, el celler, el pou i la capella.
Per fora, imita una fortalesa
amb murzals i garites a les cantonades i a les portes.
Forma part de l'inventari
del patrimoni arquitectònic de Catalunya.
S'hi fan visites guiades presencials
de dimecres a diumenge, també als festius,
de les 11 del matí a les 6 de la tarda
i tenen un cost de 7 euros.
A l'interior hi troba el bar Tomeu de Sitges.
Situat al carrer Jesús número 8,
atocada a la plaça del Cap de la Vila
i a prop del cinema Retiro,
ens proposen submergir-nos a la cuina argentina
a través dels seus plats plens de referències a les seves arrels.
Com diuen ells, dos orígens i un únic sabor.
Plats argentins i mediterranis,
cuinats amb amor, passió i qualitat.
Tapes i brasa, i podem tastar.
Els ous estrellats amb xorís,
les croquetes de carvassa amb trufa,
el caneló de vedella, la milanesa o la síndria a la brasa.
Bé, tot ho fan al foc.
També les postres com el brownie amb tofi i gelat de vainilla.
El preu mitjà per persona és d'entre 20 i 30 euros.
Obert tots els dies, de les 12 del migdia a les 12 de la nit,
amb cuina ininterrompuda.
Vinga, música.
Parlem en plural,
perquè no busque culpables.
No hem sabut fer-ho millor,
ens ha guanyat l'erosió i ens hem tornat implavables.
Perquè avui podem acabar el dia al concert de la fúmiga Covelles.
La plaça del Mercat, un concert que s'emmarca...
dins el calendari d'activitats de la festa de la Varema,
un esdeveniment que vincula la vinya, el paisatge i l'agricultura,
i que vol ser un homenatge als nostres avantpassats.
La fúmiga, un grup de referència del País Valencià,
no ha parat aquest estiu, amb una llarga gira.
Han fet més de 60 concerts
i han passat pels principals escenaris del país i festivals,
com el Canet Rock, l'Arena al Sound o la Campada Jova.
Avui a Covelles hi presentaran el seu últim disc,
Fotosíntesi, amb un repertori
amb alguns temes nous que han presentat aquest any,
com principis, finals o cançons d'amor,
la cançó que van fer amb els catarres.
L'entrada al concert és lliure
i abans, a dos quarts de vuit, també hi actua el grup Xiu La.
Doncs arribarem a les 7 del matí amb la cançó Finals de la fúmiga,
que avui passen per Covelles. Ara tornem.
L'entrada al concert és lliure
i abans, a dos quarts de vuit, també hi actua el grup Xiu La.
Avui passen per Covelles. Ara tornem.
Dos, tres, què diràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?
Gràcies, i el futur com seràs?