Són les 9.
Recorda avui el Quim Monzó, la vanguardia,
en un article titulat Reflexioneu,
que el fet de mantenir aquesta jornada a la vigília d'unes eleccions
demostren molts països la poca confiança que els legisladors
tenen en la capacitat reflexiva dels votants.
Consideren que els últims inputs que rebin abans de depositar el vot
tindran més impacte en el seu encèfal
que tots els que hagin rebut al llarg de la campanya electoral
i la preelectoral, i els 4 anys previst d'evidències
que els haurien hagut de permetre formar-se una opinió
sobre quina papereta els interessa ficar a l'urna.
A més de confiar poc en els electors,
tenen clar que els missatges dels partits
són embullats i, sovint, contradictoris,
fins al punt que el disc dur que hi ha a la closca
s'esborra cada dia que passa
i podria ser que el que més recordessin
fos l'últim amb què els hagin bombardejat el dia abans.
És a dir, avui.
Si no, no s'entén, diu el Quim Monzó.
I mentre dura la reflexió, si avui entrem a les xarxes,
trobarem segurament múltiples sondejos
de dubtosa procedència,
on els partits ja apareixen representats
per albergínies, roses, gotes d'aigua, bròquils,
taronxes, llimones, albocats o panotxes de blat de moro.
Avui, el suplement, Josep Maria Martí Riau, cronista parlamentari.
Bon dia i bona hora.
Hola, Josep Maria. Bon dia.
Eduard Voltasca, editor. Bon dia.
Bon dia.
La Núria Martínez Ribot, de Público, des de Madrid.
Hola, Núria. Hola, què tal?
Com esteu?
Molt bé, aquí, preparats i preparades.
Reflexionant i expectants.
És el dia de la marmota, això de la reflexió.
No farem el debat de si hem de tenir dia de reflexió o no,
perquè crec que és bastant difícil.
Hem de tenir dia de reflexió o no,
perquè crec que és bastant evident que el 2023
i amb les xarxes és bastant absurde la cosa, no?
Bueno, a veure. A veure.
Ah, a veure, discrepa, doncs endavant.
Fem-lo, fem el debat. Endavant, endavant.
No, a veure, el que trobo absurd és no poder, per exemple,
publicar en aquestes, quan s'estan publicant des d'Austràlia,
el periódico té aquesta de la Ida Ida, de la Ida News,
bueno, en fi, a veure.
Amb el Vergínies.
És una de les xarxes de la reflexió
on el Lluïdi Molló diu,
un moment, no ens precipitem, primer pensem,
que és una frase que intento aplicar-me a la vida,
i que crec que ens aniria bé a tots aplicà'ns-la.
I que és una crida, diguéssim, a fer les coses
de forma endreçada i tranquil·la i això.
I primer pensant.
Els signes dels temps demanarien
no només eliminar el dia de reflexió,
sinó que els signes dels temps demanarien
poder votar ja el primer dia de campanya.
És a dir, que fos en temps real, que fos en temps real la votació.
I tu ja ho tets clar perquè has d'esperar el diumenge 28 de maig.
Comença la campanya, tu ja fas el teu vot electrònic
i t'obligues del temps.
Això és el que demanarien, els signes dels temps.
Jo, doncs, penso, ni que sigui per anar contracorrent,
que, home, la ritualització de la reflexió,
doncs mira, com que va contra els signes dels temps,
m'agrada.
Eduard, que te la dediquem.
Un moment, no ens precipitem, primer pensem.
Un moment, no ens precipitem, primer pensem.
Jo penso, tu penses, ell pensa, nosaltres pensem.
Vosaltres penseu, ells pensem, tots en pensem ja.
Llavors, que el que fem no és, diguem, parats.
Bé, a veure, Josep Maria, digues.
Home, tot plegat, tota la campanya,
tot això està fixat i impulsat des de l'any 1975,
1975 va ser quan va morir en Franco,
al 77 van ser les primeres eleccions.
Recordo que llavors la campanya electoral
durava tres setmanes, tres setmanes.
Buf.
No, no, no, tres. Al principi en durava tres.
I tu anaves a l'autobús, Josep Maria, a fer les coses?
He anat alguna vegada, sí, sí.
Ho dic perquè acaben els votats, els periodistes de campanya.
Brutal, a l'autobús.
I si són eleccions generals,
vaig seguir unes amb el Felipe González,
estàs d'aeroport, autobús, o sigui,
és allò al matí a Córdoba, a la tarda a La Coruña,
l'endemà al matí a Saragossa,
és brutal, és impressionant.
Però són experiències curioses.
Duraven tres setmanes, al principi de tot,
ràpidament es va passar els 15, no?
I s'ha d'anar evolucionant, evidentment.
Les jornades de reflexions sembla
que hi ha una consciència generalitzada,
tot i aquesta discrepància simpàtica amb l'Eduard Voltas,
però, home, potser no cal,
i la ritualització està bé,
però votar el primer dia, doncs mira, per què no?
Si veiem els actes de campanya d'aquests 15 dies,
veurem, si mirem les imatges,
francament, excepte dues o tres excepcions,
la majoria són allò,
quatre o cinc fidels, els candidats i els periodistes,
perquè es busca un escenari per fer un incert.
I d'aquest incert, o d'aquesta idea,
que ve en cada partit cada dia,
és la resta del dia,
perquè l'altre partit replica el que ha dit aquest candidat.
Tot això està una mica obsolet.
En el moment que les xarxes apareixen,
tot això està absolutament passat de volta a dia.
Al contràs, perdona'm si em deia això,
als països anglo-seccions, que estàs arribant,
veus els votants que estan arribant al lloc de votació,
i a la porta els hi està fent propaganda.
S'ha de buscar un entremig entre una cosa i l'altra.
Sí, a veure, no ho sé,
però sí que m'agraden.
Tres setmanes em sembla una bogeria, quin horror,
però dues setmanes, o fins i tot una, em sembla que està bé.
Així, bueno, veiem els debats, que sempre són interessants,
les enquestes...
És l'únic que veig que és una mica ridícul
que a l'últim moment no es puguin publicar,
però fins i tot em sembla bé un dia de reflexió,
que així també els periodistes poden parar,
els polítics poden parar,
i jo no ho veig malament, la veritat.
Veiem com està aquest clima de tancament de campanya,
perquè ahir els partits van preparar el seu màxim desplegament
amb totes les figures que van poder,
i van organitzar prèviament mítings molt multitudinaris,
començant pel del PSC,
que va tancar la campanya al Pavelló de la Vall d'Hebron.
Poca broma, perquè la imatge era de moltíssima gent.
Hi havia atenció, eh?
José Luis Rodríguez Abatero, Pedro Sánchez,
Joan Collboni,
crec que també hi havia l'escenari de l'alcaldessa
de Sabadell Marta Ferrés,
Pedro Sánchez, reclamant el vot pel PSC.
Hay unos que lo que buscan es volver a la España de 2013,
la derecha española, a esa España de la conflictividad social,
y hay otros aquí en Cataluña que añoran la Cataluña de 2017,
la Cataluña de la división, de la separación,
pero entre unos y otros hay una inmensa mayoría de ciudadanos
y ciudadanas que lo que quieren es avanzar en empleo,
en justicia social, en convivencia.
Yolanda Díaz també va venir a Barcelona
per tancar la campanya al costat de Ada Colau,
per tercera vegada acompanyat l'actual alcaldessa
que espera repetir el càrrec,
amb el que seria el tercer i últim mandat.
A la gente socialista de corazón,
a las madres socialistas,
a las abuelas socialistas,
si tenéis dudas, votad a Ada Colau,
porque ella sí ha dicho claramente
que no va a permitir gobernar con la derecha.
Arrenes Maragall va tancar campanya a la sala La Paloma
acompanyat del president de la Generalitat Pere Aragonès.
Hi ha un candidat ocult del PSC a Barcelona
i no és Jaume Collboni, és Pedro Sánchez.
Perquè si Jaume Collboni és alcalde
qui prendrà les decisions claus per Barcelona
no serà la gent de Barcelona,
serà la Moncloa del PSOE,
i no ho podem permetre.
Les decisions del futur de Barcelona
s'han d'aprendre des de Barcelona,
des de la ciutadania de Barcelona
i amb Catalunya al seu costat sempre.
I Xavier Trias, des de Junts,
o Trias per Barcelona, en aquest cas,
que és el nom de la candidatura,
ho va fer no sol,
però sense la presidència del partit,
com és Laura Borràs,
o sense el secretari Jordi Turull.
En aquest cas, Xavier Trias ho va fer acompanyat d'Artur Mas.
Això deia Trias ahir.
El que m'han donat els partits que m'apoyen és força.
Força, força, ànims.
Sempre em diuen no ho diguis,
i el que em diuen Puigdemont és Trias guanya,
guanya la selecció i les guanyarem.
També per ell.
Aquests són els mítings més multitudineris
que vam veure ahir a la ciutat de Barcelona
en aquest tancament de campanya.
La cosa està molt, molt, molt, molt ajustada.
En qualsevol cas,
segurament si ho comparem fa 4 o fa 8 anys,
ha estat una campanya tranquil·leta, no?
Sí, sí.
S'esperava que hi hauria una sorpresa millor,
però al final una gran sorpresa millor que no hi hagi estat.
En el cas de Barcelona, dic Núria.
Sí, exacte.
Millor que no hi sigui, perquè a vegades...
Sí, a vegades aquestes sorpreses...
Pedro Sánchez, ara ho comentaves i jo em sembla que...
Pedro Sánchez va venir un dia aquí a Barcelona,
que tots recordarem,
en plenes protestes per la sentència i el procés,
va anar a l'Hospital de Sant Pau a visitar
un policia que estava ferit,
i es va quedar absolutament impressionat
perquè molts malalts, enfermers, metges,
van començar a cridar a favor del dret a decidir,
que a la sortida, corrents de l'hospital,
recordareu que hi ha la imatge aquella
d'un dels mercs de seguretat amb una metralladora a la mà.
Aquell dia va quedar impactat.
Aleshores, és evident que ara es presenta aquí
com a la persona que fa ben poc,
abans de començar la campanya,
va venir un dia i amb l'illa van anar a la central,
a la cafeteria de la llibreria central
del carrer Mallorca, passejant pel carrer,
es va prendre un cafè dintre, va parlar amb la gent,
no va passar res, i ahir és el missatge que donava.
Escolta, hem desinflamat, o estem desinflamant,
Catalunya de tot el tema del procés.
Aquesta és una maniobra que la pot venir a fer aquí.
I la notícia, que ja l'havíem comentat la setmana passada,
és que és la primera vegada que un líder socialista,
un president del govern no tanca Madrid,
ve a tancar Barcelona.
L'Adrià Trias, líder d'un partit estatal amb molta projecció,
va venir a tancar Barcelona.
Aleshores, sí, aquesta vegada no hi ha hagut aquestes sorpreses
que han marcat molt la campanya en les últimes eleccions,
l'anterior i dues més, i pel que deies de Trias també,
no detallarem un i altre, però el de Trias,
només una vegada en tota la campanya electoral
ha tingut la presència de Laura Borràs i de Jordi Turull.
I ahir, fixa't que diu una frase, que l'has comentat també ara,
que diu, no, no, tots els partits que em donen,
que em donen suport,
o sigui, no posa part d'Avant Junts per Catalunya,
que seria el més potent,
posa gairebé el mateix nivell, Junts per Catalunya, PDeCAT,
que a Barcelona sí que van junts, demòcrates,
o sigui que aquí veus que hi ha molta fineza
i s'està tothom molt a l'aguait de no ficar la pota.
Núria.
Sí, jo penso que hem vist els tres grans líders espanyols
en les places on saben on s'ho juguen tot,
és a dir, Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona,
i també ha vingut a Barcelona, i Feijó ha anat a Madrid.
Llavors, Pedro Sánchez és conscient que on s'ho juga tot és a Barcelona.
Per què? Perquè Madrid ja ho té perdut, per tant,
no cal que hi vagi,
perquè està claríssim qui seran els i les guanyadores,
però a més a més sap que per guanyar les eleccions generals
ell necessita Catalunya.
És on ho ha donat tot, és a dir, indults,
tots aquests pactes amb Esquerra,
i sap que tots aquests gestos
són els que li donaran la victòria a les generals.
Sense Catalunya, no ho guanyarà les generals.
Per tant, necessito donar-ho tot a Catalunya.
I d'altra banda,
davant d'uns resultats que veurem com som,
perquè és que no només a Barcelona està tot superapretat,
a la gran gran majoria de comunitats d'Espanya
que s'aceleren eleccions aquest diumenge està superajustat.
Per tant, ell sap que necessita,
com a mínim, el triomf a Barcelona,
que és una plaça superclau,
que és una de les capitals importants d'Espanya,
i que ell sap que necessita aquesta foto,
perquè si no, tenint-la de Barcelona,
se li desinfla bastant tot.
Recordem que els resultats que dona el FIS
és que les eleccions municipals i autonòmiques,
en el seu total, les guanyaria Pedro Sánchez,
però, bueno, ja sabem com és el FIS,
i per tant veurem per què és l'avançada de les eleccions generals.
També he dit que, jo l'han de dir,
que s'ha de donar tot en va de col·lau en aquestes eleccions.
Si no ho recordo malament,
crec que ha anat a Barcelona a tres grans mítings,
i ella també sap que s'hi juga tot en va de col·lau,
perquè és la seva gran aposta.
És la seva gran aposta en va de col·lau,
i veurem si no guanya quin paper i quin rol juga a sumar això d'altra banda,
perquè pot ser que després se li donin altres càrrecs,
si no a futurs governs d'Espanya,
això és el que es comenta a Madrid,
que es farà el paper de col·lau amb tot això.
I un últim punt.
Tu comentaves que ha sigut una campanya tranquil·la.
La veritat és que a Barcelona i a Catalunya
amb les municipals força tranquil·la,
però el conjunt de l'Estat no,
perquè va començar superenfangada amb Bildu,
i ha continuat ara enfangada no només amb Melilla,
sinó que ahir Isabel Diaz Ayuso insinuava
que Pedro Sánchez estava fent un putxerazo a nivell de tot Espanya.
Vull dir que Déu-n'hi-do.
Ara vull entrar una estona amb el tema Melilla,
perquè vull preguntar-vos si creieu que això pot tenir conseqüències
especialment pel PSOE en aquestes eleccions.
Però abans, Eduard, digues.
Sí, tres coses a comentar en aquest dia de reflexió.
La primera és que veiem el retorn d'un clàssic de la política catalana,
que és la dialèctica entre sucursalistes sobiranistes.
Els partits que porten algú de fora
a l'últim dia de campanya,
a dins del que hem de votar els catalans,
i en aquest cas han estat el PSOE, el PSC i els comuns.
Són partits que col·loquen la batalla de Barcelona
molt en clau espanyola,
molt en clau de Barcelona
com una peça de la política espanyola.
I els partits sobiranistes que tenen una dinàmica diferent
i que apelen el vot dels que només pensen en Barcelona
i en Catalunya.
Això és un clàssic, quan em vaig socialitzar com a periodista
ja era així.
En segon lloc, la clau del resultat del PSC,
que serà bo a tot Catalunya,
especialment a l'àrea metropolitana,
és que en aquestes eleccions el PSC remata la feina
de fer desaparèixer ciutadans.
És a dir, el PSC ha anat recuperant els vots perduts cap a ciutadans
durant el procés
i el diumenge culminarà aquesta recuperació
del vot de ciutadans, que quedarà escombrat.
I això recol·loca el PSC com un partit central,
no hegemònic, però sí central a Catalunya,
juntament amb Esquerra i amb Junts.
I finalment, Barcelona,
el que es juga és la hipòtesi de la sociovergència.
És a dir, el camp de proves,
segons quin sigui el resultat,
pot ser el camp de proves d'una sociovergència,
la sintonia entre Trias i Coliboni,
ha sigut molt evident durant tota la campanya
pel que fa al model de ciutat.
Cap dels dos ha fet fàstics a rebre el suport de l'altre
per poder governar,
i això sí que seria una novetat.
Perquè la sociovergència, abans del procés,
consistia en que es repartia en el país,
però uns en unes institucions i els altres en les altres,
hi governaven Junts, Convergència i el PSC.
En canvi, aquí es pot donar una mena de sociovergència,
un nou pas endavant, diguem-ne,
que mai s'havia produït,
que és la possibilitat de governar junts a Barcelona.
De fet, hi ha una experiència, que parlàvem fa uns dies,
i la Núria va dir,
home, però és que això... La Diputació de Barcelona.
Efectivament, la gent, la ciutadania,
no pot percebre-ho com una institució que mana,
però gestiona molts diners.
La Diputació de Barcelona gestiona molts diners, moltíssims.
I aquí han funcionat els 4 anys,
en principi, sense cap problema,
amb presidència de Núria Marín, socialista,
i amb Junts per Catalunya.
En quina posició queda el discurs de Laura Borràs
o fins i tot de Jordi Turull,
si aquest escenari es produeix?
És que avui es juga...
Demà, les eleccions de demà són molt importants
per tothom, però per Junts per Catalunya, moltíssim.
Perquè el que podrien dir sector pragmàtic,
ahir veies l'acte final, veies les imatges,
i veies el que es diu sector primàtic.
A la primera fila del míting de tancament de campanya de Xavetries
hi havia Artur Mas, Quim Forn,
que, a banda de conseller d'interior,
va ser madreta durant una pila d'anys a l'Ajuntament de Barcelona,
quan Xavetries va ser alcalde i prèviament també com a regidor.
Vaig veure també les imatges que hi havia a la TV3.
Jaume Giró.
Victòria Alsina, que va a la candidatura.
Victòria Alsina, efectivament, i, de fet, Jordi Martí i algun...
Sector pragmàtic.
El sector que no volia sortir del govern
i el sector que no va a la línia de Laura Borràs està claríssim.
Aleshores, aquest sector,
i bon sector i bona part de l'acturat
i de les simpatitzants de Junts per Catalunya,
si Tries guanya, que al començar la campanya ja va dir
si guanyo, si soc alcalde,
aprofitaré per endreçar el partit, és que ho va dir.
I per endreçar el partit s'ha de dir, fixem posicions,
i això, recordem, coincidirà,
perquè fins ara la Junta Electoral Central ha deixat uns dies,
però en qüestió de 8-10 dies, lògicament, com a màxim,
vindrà la Junta Electoral i dirà, ja està, s'ha acabat.
Laura Borràs ha de sortir del Parlament.
Seguint la lògica que va passar amb Pau Jovillà i també amb Quim Torra.
Per tant, segons els resultats,
si Tries guanya, si Tries és alcalde,
hi haurà un cop de timor, crec jo, important,
a Junts per Catalunya,
i si no guanya, probablement també hi haurà turbulències internes.
Però aquest cop de timor qui l'ha de fer?
El sector pragmàtic, si guanya a Tries.
Això vol dir que Jordi Turull,
que fins ara s'ha mantingut una mica la neutralitat,
perquè recordem que quan es va fer la votació
sobre continuar o no continuar l'executiu català amb Esquerra,
Turull no es va pronunciar.
L'objectiu prioritari de Jordi Turull és que no es trenqui el partit.
No es trenqui les eleccions aquestes, que eren les primeres,
i que no es trenqui el partit.
I veiem que encara hi ha un tercer element que s'acosta,
perquè d'aquí un mes, mes i pocs dies més,
sabrem el tema de la immunitat de Carles Puigdemont.
O sigui que en qüestió d'un mes,
hi ha tres coses, la Constitució dels Ajuntaments,
a part de Barcelona, a veure com va a tot Catalunya
els resultats de Junts per Catalunya.
El tema de Laura Borràs i el tema de Carles Puigdemont.
En qüestió d'un mes, mes i mig,
hem d'enfrontar a mostrar-se cadascú amb les seves cartes
als dos sectors que és evident que hi ha en aquests moments
de Junts per Catalunya.
I segons els resultats, l'orientació anirà per un cantó per un altre.
Núria, digues.
De totes maneres, la sociobergència,
no només veurem com es mou Junts,
sinó que també, PSC, PSOE,
hi ha molta gent que diu que Pedro Sánchez no pot consentir
un govern de Collboni amb el partit de Puigdemont,
perquè això el podria perjudicar molt
de cara a les eleccions generals.
Per tant, veurem, ja també qui diu que prefereix Collboni,
que guanyi directament Colau,
perquè així no s'ha de trobar amb aquest dilema, no?
Perquè veurem com l'afecta.
Ja sabem que Pedro Sánchez diu que no pactarà amb Podem,
que mai tindria el govern amb Podem i ho ha acabat fent,
però al tanto, ja és un altre pas donar
o pactar la ciutat amb el partit de Puigdemont.
No ho sé, que s'haurà de veure amb tots els sentits d'aquest moviment
com s'acaba produint, si és que s'acaba produint,
i com s'acabaria justificant.
I d'altra banda, també em crida l'atenció,
Eduard, comentaves el tema de Ciutadans.
És curiós perquè a tot Espanya, menys a Catalunya,
tots els vots de Ciutadans, o pràcticament el 90%,
van a PP o Vox,
o fins i tot els càrrecs que han deixat Ciutadans han anat al PP.
En canvi, Catalunya, jo diria que igual és l'únic lloc
on hem vist que els càrrecs han anat al PSC
i que els vots van al PSC.
Per tant, em sembla curiós
i veurem la dissolució de Ciutadans
com s'acaba produint després d'aquestes eleccions,
que són superclaus.
Hi ha casos, directament, en el cas de Sabadell,
que és una realitat que connecta a prop,
el candidat que fa quatrangera de Ciutadans
ara va a la llista en les primeres posicions de Marta Ferrés,
que és de l'alcaldessa i que és del PSC.
I Tarragona, perdoneu-me.
El cap de llista de Tarragona del PSC
era el cap de llista de Ciutadans en l'anterior elecció
i era regidor, el responsable del grup de Ciutadans.
I ara és el cap de llista del PSC.
Els basos comunicants...
És que Ciutadans era un partit molt petit abans del procés
i va ser un partit que es va, diguéssim, inflar...
El procés va ser clambuterol, diguem-ne, per Ciutadans,
perquè va emergir com el partit,
com el partit, diguéssim, que defensava la Unitat d'Espanya.
No?
Quan la tensió baixa, el mateix electorat
percep que el partit que millor defensa la Unitat d'Espanya,
a Catalunya, és el PSC.
Vull dir, no...
Vull dir, al final, el vot, diguéssim,
té una motivació de fons molt semblant.
El que passa és que, en funció de la tensió que hi hagi
o del grau de perill de trencament que hi hagi, etcètera,
doncs aquest vot va cap a un lloc o cap a l'altre.
Sí, el que passa que... Perdona.
Sí, sí, no, no, i llavors el PSC és un partit organitzat,
és un partit històric, és un partit, diguéssim, solvent,
que quan ha passat per un mal moment no ha desaparegut
precisament per això,
perquè és un partit solvent, històric i organitzat,
i aleshores, simplement, ha tingut paciència,
i ha tingut també sort, en el sentit que...
Els dirigents de Ciutadans passaran a la història
de la pitjor gestió d'un capital polític,
de la història de la política comparada a la europea.
O sigui, després de guanyar les eleccions a Catalunya
el 2017, que va ser el primer partit,
totes les decisions, una darrere l'altra,
i tot el que ha fet Ciutadans està aterroni.
És un cas d'aquells d'escola de negocis,
però a l'entrevés, diguéssim, un cas de mala pràctica política.
I va reaparèixer Inés Arrimadas donant suport a Negrau, per cert.
Crec que va ser dels primers actes de campanya en què participa...
Crec que és l'únic. L'únic, l'únic. La sentim.
Ciudadanos sigue siendo ese partido imprescindible para Cataluña,
sigue siendo ese partido que rompió moldes, que rompió mantras,
que venció al nacionalismo,
y sobre todo el único capaz de frenar al nacionalismo,
no solo en las instituciones de Cataluña,
sino también en las del resto de España.
Ahir a Negrau, en el tancament de campanya,
vaig veure que vam fer un bar musical
i tirant canyes i convidant canyes a periodistes i assistents.
Les canyes hi havia molta espuma. No sabia, sí.
És que tirar canyes no és fàcil, eh? No és fàcil.
A Madrid en sabeu un rato, eh?, de tirar canyes.
Però a Negrau, amb aquest aspecte, ja ha sortit molta espumeta.
De totes maneres, el que volia afegir és que també és curiós,
com bé comentaves, Eduard, al final Ciutadans es va fer fort a Catalunya
per l'est nacional, no per l'est esquerra o dreta.
I, per tant, aquí ha sigut més igual que passés a PSC o a PP.
Però, en canvi, la resta de l'Estat...
és que Ciutadans, tot i que es venien com un partit de centre,
clarament s'ha vist que no era un partit de centre,
perquè de veritat que els diputats i diputades que han anat al PSOE,
és que deu ser un 1%.
És que la gran gran majoria han anat al PP,
per tant, s'ha demostrat que partit de centre no ho era.
Era un partit de dretes.
Però cosa molt diferent a Catalunya,
perquè era l'est nacional qui ho gestionava tot.
Però, fins i tot, el vot de Ciutadans a Espanya va a Vox.
Vull dir que... poc de centre, em sembla.
No, jo volia afegir una petita cosa del que ha dit la Núria abans,
de Pedro Sánchez, que hi ha qui diu...
Què farà? Com pot arribar a pensar que ho...
Doncs mira, una mica crec que el tema va per dir...
és que ara estan compromesos i els tenim...
A veure, agafats és una paraula molt forta,
però els tenim amb la governabilitat compromesos amb el PSC,
que és el garant que tot va bé.
Perquè, fins ara, hi ha una cosa.
Tu estàs a Madrid i ho has seguit.
La gran majoria de votacions compromeses a Madrid,
Esquerra Republicana ha votat amb el PSC,
ah, amb el PSOE, perdó, i amb Podemos,
i fins per Catalunya, moltes vegades,
no votava i arribava a votar igual que Vox o que el PP,
o sigui, no votava.
Si ella aconsegueix llevar-nos al redir l'altra vegada,
això seria la justificació que ell tindria,
per poder pensar en un govern de mitges.
Sí, però és el que comentem sempre, la justificació sí,
i qualsevol nombre de diputats va bé per aprovar coses,
però, com hem comentat moltes vegades,
llavors el govern Frankenstein i atraïdors d'Espanya ja seria...
Sí, mira...
Sí, però l'important és aprovar votacions.
Doncs el Sánchez és la seva línia.
Sí, sí, absolutament.
El Pedro Sánchez ja ha fet un govern, una legislatura sencera,
pactant amb el Dimoni, no?,
els separatistes, traïdors, culpistes, etcètera,
d'Esquerra, de Bildu.
Si ell pactés, és a dir, si hi ha una sociovergència a Barcelona,
diguéssim, de coalició de govern,
Collboni, Trias o PSC Junts,
jo tinc pocs dubtes que això provocaria un trencament intern
dins de Junts.
És a dir, que hi ha un sector de Junts
que no està disposat a acceptar això.
I, aleshores, si Pedro Sánchez pot vendre,
que no només ha tret Junts a la governabilitat,
a la moderació, i jo no sé què,
sinó que, a més a més, ha trencat el partit,
ha provocat la divisió del partit,
vaja, jo crec que això, en el seu discurs,
pel seu electorat a Espanya,
no és un mal tromfó, eh?
Jo és que, de veritat, no ho veig tan clar, eh?,
perquè al PSOE són moltes coses
i, a una part, dels seus votants,
que és molt nacionalista espanyola,
i m'agradarà veure com acceptarien això,
que ja em sembla un pas més,
una cosa del partit de Junqueras, pel votant del PSC i del PSOE,
i l'altra, el partit de Puigdemont.
Ho veig més complicat que tot això,
però, bueno, hem vist moltes coses en polítiques, sí.
Dos minuts per arribar a dos quarts de deu.
Un dels elements interessants
que analitzarem demà a la nit
és quants regidors obté cada partit
i quines alcaldies aconsegueix sostenir,
per exemple, el partit que està governant a Catalunya,
que és Esquerra.
És un misteri saber, per exemple,
Lleida, què passarà si Miquel Pueyo
m'aconseguirà sostenir l'alcaldia,
perquè va anar molt frec a frec fa quatre anys,
i ara les enquestes també m'apunten
a una disputa amb el PSC.
El mateix escenari tenim a Tarragona
amb Pau Ricumà, també d'Esquerra.
Aleshores, són les primeres eleccions
en què Pere Aragonès té com a president de la Generalitat
després d'aconseguir, doncs, que fos investit, no?
Aleshores, creieu que la lectura demà a la nit
o a partir de la setmana que ve
també s'està jutjant la feina a la Generalitat
en funció dels resultats que surtin,
en funció de si Esquerra queda en una bona posició
en relació tant amb el PSC com amb Junts?
Això és inevitable, passa sempre a totes les eleccions,
i també penso que una mica...
No, una mica no, segur.
Qui governa es desgasta.
I és evident que Pere Aragonès, Òscar Republicana,
li pesa una mica el desgàs de governar,
especialment de governar amb 33 diputats,
que és molt difícil, i Pere Aragonès ho està aconseguint.
Per això, ràpidament, van treure el Sant Cristo Gros,
que es diu, a les processons, no?
O sigui, va sortir ràpidament,
però al segon o al tercer dia de campanya,
el protagonisme de Junqueras va ser molt important.
A més, donant missatge contra Junts?
Sí, sí, sí.
Que se'ls van repartir els rolls, per exemple,
amb Pere Aragonès, per exemple.
I el PSC, i després contra el PSC.
O sigui que això és evident.
Ara, queden 20 dies.
O sigui, les eleccions, els casos que has comentat,
Tarragona, Lleida, Girona, Barcelona i molts altres,
es constitueixen als ajuntaments.
O sigui, tenim 20 dies per davant que déu-n'hi-do.
I, atenció, vull recordar que el sistema electoral
a les municipals és diferent
la dels parlaments i del Congrés dels Diputats.
El dia 17 es constitueixen els ajuntaments.
Si hi ha un dels candidats que només poden ser,
només poden optar, els caps de llista.
Només poden optar els caps de llista.
Si un d'ells té la majoria absoluta, és alcalde.
Si no la té, automàticament passa a ser alcalde
qui hagi rebut més vots.
Per tant, fins al dia 17 podem veure coses molt estranyes.
El que deies, Roger, és una de les claus de la nit,
efectivament,
és avaluar la salut del projecte d'ERC
després d'uns quants mesos, jo diria que potser ja sis mesos,
governant en solitari la Generalitat,
amb el trencament del govern,
l'autoexpulsió de junts del govern.
I ERC té un repte molt complicat.
Diumenge, perquè les últimes eleccions municipals,
quan es facin els gràfics, les gràfiques comparatives,
les últimes eleccions, les últimes van ser molt bones.
Això és com l'egema, que si l'egema de fa un any...
Exacte, comences a tremolar.
La comparativa amb tu mateixa és fotuda.
Efectivament.
Aleshores, realment, és un repte per ERC
superar o aguantar o superar els resultats de fa quatre anys,
i és una de les incògnites de la nit,
i aquí ERC serà capaç d'aguantar
o superar els resultats de fa quatre anys.
I a més a més, jo penso que sí,
que en les eleccions municipals es vota molt amb clau local,
que no ho podem comparar amb altres coses,
però també hem de tenir present que fa quatre anys
la situació en relació al procés era molt diferent.
I no només crec que es vagi a valorar el govern d'ERC,
sinó com de... quin pes té la independència
i com està de present el procés,
tot i ser unes eleccions locals,
en aquest cas, i crec que sí que veurem una evolució,
perquè, per exemple, també el rol i el paper del PSC
en les últimes eleccions no tenia res a veure amb el que té ara,
que és molt més hegemònic.
Per tant, també veurem quina vinculació amb el procés té tot això.
Us volia preguntar, abans de tot el tema de Melilla,
perquè a mi demà em sembla apassionant
també el que pot passar al País Valencià i a les Illes,
on la cosa està ajustadíssima entre els dos blocs,
el de la dreta i el de l'esquerra.
PP més Vox, bàsicament.
I l'esquerra és veure si Chimo Puig
pot aconseguir mantenir la presidència de la Generalitat,
i el mateix cas amb Flensina Armengol,
que aquí també hi ha la clau de que Pedro Sánchez
demà se'n vagi a dormir content o enfadat.
Mira, ha anat per escut a la campanya,
que els hem comentat abans una mica temes,
que en principi sembla que no estaven,
com pot ser el tema de Bildu, etcètera,
però és que a últimes hores ha sortit el tema Vinicius.
Ara direu, quina frivolitat.
No, ahir parlàvem amb gent de València,
i esclar, la campanya tan bèstia
que el poder mediàtic de Florentino i de la dreta espanyola...
La Central Letxera.
La Central Letxera, contra València, els valencians,
el Clot de Futbol València,
que hi ha molta gent, em deien, molt emprenyada...
Mira, els hi ha tocat amb ells,
nosaltres aquí amb l'homòfobi...
Que la Central Letxera, que diu l'Eduard,
hagi posat l'etiqueta de racista a tots els valencians,
això pot tenir una lectura, a veure si ho entenc bé,
en clau política de mobilitzar l'esquerra.
De mobilitzar els valencianistes, per exemple, el compromís,
que té ja l'Ajuntament de València, Joan Ribó,
i que es perillava i que sembla que ve de pocs milers de vots.
I també em deien que, esclar, contra PP i Vox...
podrien ser els més perjudicats,
i PSOE i l'esquerra, PSOE i Podem,
podrien ser els beneficials, però especialment compromís.
Noi, els hi ha tocat el rebre, perquè...
Una maniobra que fa...
Contra el racisme, sempre i tot, només faltaria.
Però és clar que el Madrid té 9 jugadors de raça negra
i totes les merdes els té el Vinícius,
perquè és tan bon jugador com justet,
perquè sempre acaba provocant, pagant, insultant...
No, no, contra el racisme, sempre.
Que és un mono...
No, no, ja et dic, contra el racisme, sempre, però, escolta,
per què no li diuen això al Mendy o al Tuachamí?
És un provocador, aquest noi, no, és un provocador.
Però que sigui un provocador, Josep Maria, crec que...
Sí, sí, sí. En contra del racisme, només faltaria.
I quan a l'Albes li treien plàtans... No, no, en contra, sempre.
Però, home, aquest però, sempre...
No, a veure, el Real Madrid, amb 3 dies de diferència,
perd la Champions i perd la Lliga, 14 punts al Barça,
i no es parla d'això, el Florentino ho aconsegueix.
Home, és que el Florentino ja està en funció, en el Florentino.
Sí, sí, no, jo crec que està claríssim que aquí, doncs, mira,
considero que la mà de Florentino ha sigut encertada,
perquè és evident que ha sigut ell qui ha fet que es mogués tot això.
I tant.
Però, igualment, em sembla increïble el que ha aconseguit Vinícius,
perquè no s'ha parat, perquè va a assenyalar-los,
perquè no cesa en la seva denúncia,
i dic als altres, que això em sembla que ho vaig llegir,
que ho posava també Toni Freixa, i em sembla, ho sento, Josep Maria,
però un discurs que sembla que el culpabilitzem a ells.
Per què als altres no hi ha Vinícius?
Sí, bueno, Vinícius pot ser una persona problemàtica, ho desconec,
però això, en cap moment, vol dir que ell...
perquè sembla que sigui un discurs que sembla que sigui marejador d'insults...
No, no, jo no dic això, però dic que és...
Home, no té l'habilitat de pacificar,
perquè l'altre dia, quan els pols són de més talla,
s'encara amb el públic i els fa baixar a segona,
no cal fer això, no cal.
És que si t'estan dient mono tot el dia...
És una cosa que crec que no podem empatitzar,
perquè jo no surto mai al camp que m'estiguin dient mono.
Llavors, hem d'examinar també el comportament de les víctimes
fins a que siguin perfectes.
Jo he fet... Jo estic periodista esportiu durant bastants anys.
He viatjat molt per molts estadis, amb el Barça, amb l'Espanyol,
amb el Sabadell, amb el Girona, amb molts...
Es diuen moltíssimes coses.
I, per exemple, la catalanofòbia està present sempre, per exemple.
Sí, però que estem parlant... L'homofòbia és brutal.
Ahir ho deia Raül de Tomàs, un jugador ex del Real Madrid
i ex de l'Espanyol, ho deia.
Diu, a mi em diuen de tot, fill de...
I, bueno, solidaritat amb Vinícius, tota.
Però... perquè no ho aturem tot, i no només el Vinícius.
I ja no ho dic més.
Digues, Albert.
A veure, per tornar a la teva pregunta...
Per tornar a la Vinícius.
Podem parlar-ne, però portem 15 dies.
No, no, no. Anem a la cosa, sisplau. Estàvem brome.
El País Valencià i les Illes.
El País Valencià i les Illes, passa una cosa.
I és que, igual que Catalunya,
hi ha també un altre eix més enllà de l'esquerra dreta.
És a dir, la tria entre esquerra i dreta
significa altres coses més enllà d'esquerra i dreta.
Perquè hi ha també l'eix lingüístico-cultural,
l'eix identitari, etcètera.
Per el País Valencià i per les Illes,
governs de dreta impliquen governs hostils
a la llengua pròpia del país.
O sigui, no només es juga a diumenge
si es governarà, d'una manera o l'altra,
des del punt de vista d'esquerra dreta,
des del punt de vista ideològic,
com es juga a Extremadura, a Andalusia o a Castilla-Lamanxa.
A Extremadura, Andalusia i a Castilla-Lamanxa,
governi l'esquerra o governi la dreta,
la llengua pròpia no és tan perill que és el castellà.
No hi haurà polítiques hostils contra la llengua del lloc.
I en canvi, el País Valencià i les Illes,
si governen a la dreta, sí.
El que passa és que tenen experiència sobre això,
perquè precisament tant les Illes com el País Valencià
han estat un feu del PP durant una pila d'anys.
Efectivament. I precisament perquè tenen experiència,
els que defensen la llengua pròpia del país
saben perfectament el que no han de votar.
I aleshores, diguéssim, a mi el que m'amoïna,
és que estic doblement amoïnat pel País Valencià i les Illes.
Primer, perquè me'l sento propi.
No és per casualitat que ara ens estan escoltant
des del País Valencià i les Illes,
i no des d'Estremadura o Andalusia.
No sé que hi hagi un català expat a Sevilla
escoltant-nos per internet.
Estem parlant de territoris, territoris Catalunya Ràdio,
territoris Corpo.
Són territoris lingüísticament catalans,
i tenim ulls allà, també.
Llavors, a mi m'amoïna el doble.
Per què?
Perquè si jugues molt,
la llengua està en una situació molt fràgil,
més fràgil que Catalunya, al País Valencià i a les Illes,
i depèn del resultat de diumenge pot ser un cop molt dur.
Sí, i no només al País Valencià i les Illes,
és que hi ha moltes comunitats que estan allà, allà,
perquè aragó també no se sap si continuaran,
que a Canàries tampoc se sap.
Vull dir que poden passar moltes coses.
I crec que d'aquí també en traurem moltes conclusions,
perquè fins ara l'únic govern que té el PP a Espanya amb Vox
és Castella i Llaó,
i Feijo sempre ho havia venut, que ell era un moderat,
i que aquest govern era perquè l'havia fet cassado.
Bueno, doncs veurem ara què passa,
perquè Murcia sembla que sí o sí haurà de pactar amb Vox.
Madrid pot ser que també.
Ostres, començarem una nova etapa a Espanya,
i a mi em sembla una etapa preocupant
que es pactin governs obertament i sense dissimular
amb l'extrema dreta.
Avui al matí us explicàvem que la fiscalia anticorrupció
investigarà la possible compra de vots a Malilla.
Paral·lelment a tot això, hi ha una trentena de detinguts
entre dos pobles de Murcia i el Maria.
Creieu que això passarà a facturar el PSOE a nivell estatal,
o...
Per exemple, tinc la sensació que això coll boni,
li factarà poquet,
però més enllà del cas de Malilla concret,
creieu que això també pot passar a factura?
Ho dic perquè si agafes els diaris que s'editen a Madrid,
veus també la manera com ho està explicant el Mundo,
la Razón, l'ABC...
Sí, a més és que això,
en el meeting d'ahir, Isabel Diaz Ayuso ja va dir
que estem fent un trampisme de manual,
és una estratègia de Steve Bannon que s'utilitza a tot el món,
que és dir que el vot per correu fa que les dretes
perdin les eleccions.
I sembla que ara a Espanya,
com passa amb totes aquestes estratègies orquestrades,
també s'està comprant.
El que passa és que aquí el frau és real.
Sí, però és un frau que és real però minoritari.
Crec que no hem de fer veure
com si el vot per correu a Espanya és corrupte, en general.
Crec que és molt greu, eh?,
però que són casos molt aïllats i contats,
que no hem d'impugnar les eleccions per això.
Jo crec que no afectarà globalment a Pedro Sánchez,
en aquest cas a curt termini, per aquest vot,
però sí que crec que és una bandera que agafarà a partir d'ara
el PP de dir Pedro Sánchez,
és que a sobre ara també el que està fent és manipular eleccions.
Ho veig més una estratègia a llarg termini,
crec que a curt termini no l'afectarà.
Josep Maria.
Jo crec que és molt gratant que dic jo mirant internet.
Bigastro, Alacant, Carboneras, Almeria, Mazarrón, Múrcia.
Tres exemples que l'esquitxat per al tema del vot per correu és el PP.
Villalba de los Arcos i Paloma del Condado
vuelve a Ciudad Real dos casos més del PP.
El PSOE en té molts i té detinguts, això és veritat,
però el PP també rep.
I la coalició per Melilles, sembla que en vols parlar després,
ho vam parlar la setmana passada.
Aquí hi ha una coalició electoral,
que és coalició per Melilles, que la setmana passada ja dèiem que...
Fa vuit anys, a les eleccions municipals de fa vuit anys,
varen filmar, van seguir uns del PP, precisament,
que anaven amb una oficina de correus fent de les seves,
els van filmar i sembla que els van fer com un xantatge,
perquè és clar, no ho van denunciar, ho van denunciar mediàticament,
però no ho van denunciar on s'havia de denunciar la Guàrdia Civil
o el jutjat, i a partir d'aquell moment ja comencen a entrar
en els governs del PP i del PSOE.
I és clar, és una llista molt estranya,
que sembla que són els pròs en acció a Marroc.
O sigui, Melilles és un cas espacial, però per a Espanya,
o per tot Espanya, escolta, el PSOE, sí, té casos i té detinguts,
però és que el PP també té, eh?
I a sobre, ara, ens hem assabentat d'uns casos increïbles,
van atropellar el marit d'una candidata de no sé què,
un altre, un intent de segrest.
És que això ja és una imatge una mica tronada per tothom,
pel PP, pel PSOE i per tot l'estat.
En la campanya, el PP ha tingut dos regals
que han estat, en el primer tram de la campanya,
el tema dels exmilitants detes,
els exmembres detes a les llistes de Bildu,
especialment els set que tenien delictes de sang,
i després, el segon tram de la campanya,
ha estat aquest tema de la compra de vots,
la capacitat que té la caverna mediàtica.
La caverna mediàtica és exactament el mateix
que la central letxera o la secció de política.
Quan és la secció d'esports és la central letxera,
quan és la secció de política és la caverna mediàtica.
La capacitat que té la caverna mediàtica madrilenya
per marcar l'agenda mediàtica del tot Espanya
és bestial.
A més a més, són com un rotveiler, no deixen anar a la presa.
Tenen una capacitat d'insistència que, per exemple,
el grup Prisa no té.
És a dir, el PSOE només té en situacions d'emergència
només té el grup Prisa.
Però ni el país ni la CERT tenen la capacitat
de no deixar anar a l'os
que tenen les emisores de ràdio controlades per la dreta
i els diaris de la dreta espanyola.
Per tant, marquen molt més l'agenda política.
És realment admirable, i ho dic amb cursiva i entre cometes,
és realment admirable la capacitat que tenen
de fer política des dels titulars dels mitjans
i de les tertúlies, i de contaminar el debat polític
de tot Espanya fins al punt que llocs que no estan afectats
per res del que s'està parlant,
doncs el tema de campanya acaba sent el que es diu
des de Madrid.
Em va sorprendre la veritat que vaig veure que Ana Rosa
deia que la millor opció per Barcelona era...
Demanar el vot per Collboni.
És que millor defensar la unitat d'Espanya.
No, nada in subtilesa, no ho va dir.
El que dèiem abans, el vot útil de defensa de la unitat d'Espanya
en situacions de tensió ha sigut citadans,
i en situacions de menys tensió,
de normalitat, és el PSC.
No són idiotes.
Estabamos hablando de Collboni,
que dentro de las posibilidades que hay en Barcelona,
al final es la mejor, Collboni.
Vull dir, més clar. No es tallen, no.
3 quarts de 10 del matí, Ana Rosa Quintana, Eduard Volta,
Josep Maria Martíngau i Núria Martínez-Riol.
Fem una pausa i de seguida...
Saludaré un home que es jubila.
Joan B. Culla.
Quina admiració que tinc del Joan.
Tu no vas estudiar a l'Autònoma, oi, Núria?
No, jo a la Blanquerna.
S'ha jubilat i mític d'aquesta casa, perquè ha estat
a les tertúlies del matí de Catalunya Ràdio des de Neus Bonet,
crec, dia a la tarda i a tot arreu.
Ara el saludarem i continuem fent tertúlia
en aquest dia de reflexió. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
012, la millor resposta.
El veí del 5è ja està tornant a cridar la seva dona.
Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat.
Totes les persones tenen a la seva disposició
els següents serveis públics.
Proporcionen informació i acompanyament a les dones
en matèries com salut, treball o habitatge.
Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament
davant qualsevol violència masclista.
Faciliten el procés de recuperació i reparació
de les dones supervivents de violències masclistes
i dels fills o filles.
De planeta Terra només en tenim un, però hi ha tants munts com persones.
El món de la Susana, el de l'Òscar, el de la Maria.
Ecosistèmes valuosos que cal assegurar.
MGS assegurances. Protegim el teu món.
Amor, però on vas amb el biquini i el parasol?
Al balcó, a prendre el sol? Però si mesura un metre.
A Clarel tu decideixes quan comença l'estiu.
T'ajudem a crear la teva rutina solar i a més et regalem els solars.
Atenció bàlida del 24 de maig al 6 de juny a Botiga Física.
Clarel, el teu especialista en bellesa i benestar de cada dia.
Benvolguts, berlinesos i berlineses.
Benvolguts, clients i clientes.
Els dono a tots la més cordial benvinguda als grans magatzems.
Els primers grans magatzems de venda a crèdit d'Europa.
La casa dels somnis, la sèrie dels dilluns a la nit a TV3.
El 30 de maig, des de les 7 del matí, gran obertura a Obramat Sabadell.
Un magatzem per comprar amb més rapidesa,
amb tots els oficis del sector Junts.
Un pati de materials de més de 3.000 metres quadrats,
on pots accedir amb el teu vehicle.
Quatre caixes de gran volum i més de 300 places de pàrquing.
A Sabadell, carrer de la Serra de Galliners 24.
Professionals de la construcció i la reforma. Obramat.
Estamos en Butxa, la localidad donde los militares rusos
se cebaron con la población civil.
Descobrim la història d'un corresponsal de guerra i cooperant...
Esto no se ha montado para hacer el dinero,
porque entonces tiramos todas las paredes que hay aquí
y te monto 200 mesas y hacemos calçotadas.
Que un bon dia va obrir un restaurant
per conscienciar els seus comensals.
Le dían a este restaurante que la gente no desconecte.
De hecho, mucha gente dice que tengo 40 minutos para comer.
Digo, no, pues de aquí no te vas a poder ir.
Y al final se pegan cuatro horas.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia, amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant tres minuts de tres quarts del matí,
el suplement amb l'Eduard Voltas,
la Núria Martínez Ribot, el Josep Maria Martí Rigau.
Avui, el diari ara titula...
L'última lliçó del Joan B. Culla enyoro tant les classes que assumiu
que en dono.
Després de 46 anys, es jubila el mític professor d'història
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Joan B. Culla, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, Roger.
Què tal, com estàs? Com et trobes?
Bueno, prou bé.
Per l'edat que tinc, prou bé.
Et jubiles oficialment, ara ja, no?
No, oficialment l'1 de setembre,
perquè l'autònoma,
si comences un curs en actiu,
el 2022-23,
l'acabes en actiu
i el curs s'acaba el 31 d'agost.
Però vaja, des d'un punt de vista pràctic,
podem dir que sí.
Estic jubilat.
Encara que legalment no.
46 anys fent classes d'història.
Sí.
Poca broma.
Sí.
Sí, és correcte.
Dels quals, 42,
a la facultat de Ciències de la Informació,
Ciències de la Comunicació,
Periodisme, digue-li com vulguis.
Home, doncs si la història que explicaves
era contemporània,
que segur que en alguna signatura et devia tocar,
la deus haver hagut d'anar actualitzant
al llarg d'aquests últims anys, segur, eh?
Sí, bueno, evidentment,
no tot era contemporània.
Imagina't, vaig començar
a ser...
així, hem passat coses fins ara, no?
Vull dir, evidentment,
era parlar de l'imperi romà, no?
Jo tinc la imatge
del Joan B. Cullà, classe,
amb americana, amb corbata,
mulleres, amb barba,
fent la lliçó,
mirant cap a la finestra, sempre.
Aleshores,
per què miraves sempre cap a la finestra, Joan B. Cullà?
No, això m'ho ha dit molta gent.
M'ha dit...
En general, no ens miraves gaire a les cares.
Era una cosa inconscient.
Diguem-ne, sí, era així, que ja ho crec.
Era una cosa inconscient.
No, no, no hi havia cap motiu científic, m'entens?
Però, així com altres professors diuen, expliquen,
que miren un o una o dos
alumnes
i parlen com si només s'adreçessin a aquells,
jo això no m'ha semblat mai adequat, no?
I, per tant, he intentat, diguem-ne,
fer un plànol general, així, no?
I potser el plànol general ho ha aconseguit
en no mirar a ningú, no?
Mirar o bé a la paret del fons de l'aula,
o bé a la finestra, o...
Però ja et digue, tot això són coses inconscients,
no pensades i no planificades, com és natural.
Era una persona estimadíssima a la Facultat de Periodisme de l'Autònoma,
i, a més a més, amb aquesta manera d'explicar-se,
que t'impregnava i que...
És a dir, no feies servir powerpoints, ni pantalles, ni...
Ni afons, ni afons. No, això sí que no.
Vull dir que ho tens tot al cap, no, Joan?
Home, aviam, potser el primer any,
el segon i el tercer no tant, i si que desplegava papers
i me'ls mirava més,
després l'acumulació de l'experiència va fer que,
amb una quartilla o amb un foli escrit només la meitat,
pogués tirar una hora i mitja de prèdic, tranquil·lament i comodament,
perquè ja me'l sabia,
i si alguna vegada m'havia passat, que alguna vegada m'havia passat,
de deixar-me els papers de classe a casa,
doncs, evidentment, és igual.
És a dir, posava qualsevol paper sobre el taula
i explicava i la gent se'n donava compte, diguéssim.
No, sí que sí.
Evidentment, l'experiència acumulada és un grau, no?
I, en aquest cas, jo n'he acumulat molta.
Com ja has dit.
Em van venint al cap imatges i...
Jo recordo que el primer dia de classe, crec,
per seduir-nos d'alguna manera als estudiants de periodisme
que ens tocava fer història, no sé si era el primer curs,
no sé si era història contemporània o història d'Espanya,
no ho sé ben bé.
Sí, sí, història, no.
Tu quin any, quinze anys passava tot això?
Fa quinze anys, devia ser el 2009, una cosa així.
No, no, doncs era una Catalunya contemporània, sí.
Aleshores, per seduir-nos deia...
Escolta'm, sé que molts sou periodistes
i que potser no sou especialistes en història,
o potser això us interessa poc.
Si d'alguna manera el que voleu és explicar,
fer-vos especialistes amb l'NBA i amb el draft de l'NBA
i tot això potser no us servirà de res,
però un bagatge històric és necessari per la feina que fareu.
Una mica el missatge era aquest, eh?
Sí. Oi que sí?
Hi ha unes altres paraules que una formació bàsica
d'història contemporània
formava part de la caixa d'eines d'un periodista.
Ah, això mateix, això mateix.
De l'instrumental bàsic amb el qual has de sortir al carrer
i has d'anar a fer informació o cobrir el que sigui, no?
I això ho il·lustrava amb alguns exemples
que normalment anaven canviant molts anys, no?
I la gent quedava, no sé si convençuda del tot,
jo no em queixo, és a dir,
considerant que jo no era una facultat d'història,
crec que la resposta de la gent a aquesta meva teoria
va ser positiva, molt positiva, sí.
M'encanta el titular que t'han escrit a l'Ara,
que diu que hi continues somiant, no?
Perquè fa uns dies ja que no feies gaires classes.
Sí, sí. I somies a fer classes.
Sí, això ha passat sempre, eh?
Durant les èpoques de l'any en què no en tenia de classe,
ja saps que a la universitat ja fa 20 anys,
que funciona amb molts estepes els quadrimestres,
i hi ha un quadrimestre que tens classes i un que no, etcètera,
doncs hi ha la fila, les vacances, l'estiu...
A les èpoques en què no en feia de classe moltes gotes,
fortes nits, somiava que n'estava fent una,
i recordava, a vegades, almenys en algunes ocasions,
recordava en tot detall quin tema estava explicant, eh?
Estic rebent un munt... Com si ho visqués, diguéssim.
Un munt de missatges d'exalumnes exoïents.
Mira, la Mònica Terribas, que diu que...
Els meus 7 anys del Matí de Catalunya Ràdio
el vaig tenir de tertulià.
La Marina Romero, exalumna també teva.
La Carla Verde és companya del matí. Vull dir que...
Digues, Eduard. És que jo...
És que saps què passa, Roger, que, clar,
la generació que va fundar,
en el sentit que va fer arrancar la redacció,
les redaccions tant de Catalunya Ràdio com de TV3,
per dir-ho així,
gent que ara ja està rondant la xarxantena,
en van tenir molt massivament de profe.
Clar.
I, per tant, bueno, aquesta gent,
quan van estar en actiu, encara hi estan, no?
Però això ha tingut una conseqüència important
en la meva vida professional.
I és que aquesta gent, quan hi ha redactors,
el que sigui, pensava,
avui aniria bé un periodista per preguntar-li sobre tal cosa.
El primer periodista, un historiador, perdó.
El primer historiador que els hi venia al cap, qui era?
El Culla.
Perquè era el que havien, no sé si dir,
aguantat o sofert o, a fi, coneixent de classe...
Ja ho he dit, home, ja ho he dit.
Bé, doncs ja ho he dit. Això ho has dit tu, eh?
Però sempre és més fàcil
si truques a un historiador
i li dius, Joan, te'n recordes de mi?
Sóc foroneta de tal que t'havia tingut de profe.
No? Això sempre predisposa a mi, em predisposa a dir,
ah, doncs escolta, va, vinga.
Per tant, això que m'explica en bona part la meva,
per dir-ho així, presència mediàtica durant tots aquests anys.
Jo hi ha una cosa que...
Que era l'historiador de guàrdia,
l'historiador que tenien a mai, que tots tenien el contacte,
que estudien parlar de tu i tot.
Jo hi ha una cosa que tinc ganes de dir sobre en Culla,
que no l'he dit mai... Hola, Joan.
No l'he dit mai, tot i que hem compartit molts espais,
i no l'he dit mai directament amb ell, però aprofito el moment.
Culla és el meu màxim referent
en matèria d'intervenció en els mitjans de comunicació
per quatre coses.
1, rigor, mai una dada falsa, mai.
Obsessió per la precisió.
2, capacitat comunicativa,
perquè hi ha gent que en sap molt dels seus temes,
però no tenen la capacitat de comunicar-ho.
3, intencionalitat,
no hi ha cap article del Culla, cap intervenció del Culla,
que no tingui una intenció.
I quart, i últim, modèstia, la gent m'entendrà,
és l'anti-vedetisme en persona.
El Joan no ha sempre fugit de l'espectacle,
no ha volgut ser vedet,
i això també crec que s'agraeix molt
en la intervenció en el debat públic.
Però, Eduard, perdona, deixa'm que faci broma, eh?
Estàs convidat al que vulguis.
Tenia moltes ganes de dir-t'ho, Joan,
hem compartit molts espais, mai t'ho havia dit a la cara,
ara t'ho dic.
Avui la crònica d'ara comença.
Joan B. Culla és la persona a qui més carregs han ofert,
des de tots els àmbits polítics i institucions,
però aquesta és una pàgina en blanc del seu historial.
Asegura el professor Jair.
Sí, no regueixo la mentalitat d'això.
Et deuen haver intentat fixar alguna vegada.
En aquell llarg de 40 anys,
com no fer coses institucionals, polítiques,
anar en candidatures, etcètera, no?
Jo sempre ho he suspesat una mica i he acabat dient,
escolta, jo no suportaries que ningú,
partit, organització, secte o el que sigui,
et diguis, escolta, sobre tal tema,
que has d'opinar tal cosa, oi que això tu no ho suportaries?
No, doncs no t'emboliquis.
Per tant, cas, sisplau.
Sí, no, no, molt breu.
Bon dia i suposo que ara ens continuarem amb més freqüència
veient per Sant Cugat o en el Ferrocarril com tantes vegades.
Sí, moltes gràcies.
El Joan B. Culla avui el suplement.
Una abraçada ben forta, Joan, a gaudir de la jubilació.
Igualment, i gràcies per aquesta petita operació nostàlgia,
voldríem dir.
Només faltaria.
Una abraçada al Joan B. Culla, també, en aquest dia de reflexió.
Un minut per arribar a les 10 del matí, gràcies a tots tres peroners,
acompanyat a la Núria Martínez,
i rebot a l'Eduard Baltas i el Josep Maria Martí Rigau.
Bon dissabte de reflexió, malgrat tot.
Si veieu el Vergínies i Roses...
Un moment, no ens precipitem, primer pensem.
Les 10 del matí ens actualitzem amb la Neus Bonet,
i de seguida continuem amb l'hora negra de la Maica Navarro,
i triquell al suplement.
També Colplay, la Marta Ferrer els ha entrevistat,
i els sentirem d'aquí una estona al suplement,
però avui un programa molt musical amb Colplay i triquell al suplement.