i no per l'estat espanyol.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
Rècord històric del vot per correu a l'Estat,
gairebé 2.500.000 persones han votat anticipadament
a les eleccions generals de demà diumenge.
Segons el recompte final que ha fet públic aquest matí,
el vot per correu a Catalunya
ha estat el doble que a les eleccions del Congrés
i al Senat de l'abril del 2019.
A Catalunya, el vot postal també es dispara.
Respecte fa 4 anys,
i més de 250.000 persones han depositat les paperetes a correus.
En el cas català, la xifra no iguala
la que es va registrar a les eleccions del Parlament del 2021
en plena pandèmia.
La majoria dels vots per correu a Catalunya
s'han fet a les comarques de Barcelona,
amb 200.000 persones que han votat anticipadament a Tarragona
o han fet 17.000, a Girona més de 15.000
i 13.000 persones.
A les eleccions de demà diumenge
es escolliran els 350 escons del Congrés
i 208 del Senat.
A les 9 del matí obriran els col·legis electorals.
I a Catalunya hi haurà gairebé 9.000 meses electorals
ubicades en més de 2.600 col·legis d'arreu del país.
Més notícies en Raül Flores.
El govern a l'exili de Birònia crea un banc per recaptar fons.
L'autoanomenat Govern d'Unitat Nacional
ha posat en marxa l'entitat per recaptar diners
i romple el flux financer cap a les entitats de l'exèrcit del poder
des del cop d'estat del febrer del 21,
quan van fer caure el govern democràtic.
També per garantir la seguretat financera dels birmans
davant les amenaces de la Junta Militar
de confiscar els dipòsits dels opositors.
La nova entitat operarà a través d'Internet
i es basarà en criptomonedes estables.
Després de més d'un any de negociacions encallades,
les patronals catalanes i comissions obreres
han arribat a un acord per renovar el conveni col·lectiu
d'oficines i despatxos de la demarcació de Barcelona.
El salari basa de 160.000 treballadors
pujarà un 10% fins l'any que ve.
El 2024, si ve, les empreses podran reduir
l'import de complement per equilibrar les seves despeses.
L'acord entre els agents socials no ha estat total
perquè la UGT s'ha desmarcat del pacte.
El considera insuficient,
no obstant com que comissions obreres
sostenen la majoria de delegats sindicals en el sector.
El conveni tindrà eficàcia completa
per totes les empreses i empleats.
Els Mossos d'Esquadra han atingut a Barcelona
set homes acusats de robar rellotges d'alta gamma.
Els detinguts, experts en aquest tipus de robatoris,
van actuar en dos grups diferents al centre de la ciutat.
En els dos casos, els van arrestar in situ
just quan es produïa l'atracament,
i és que els Mossos ja els seguien de forma discreta
i van intervenint al moment dels fets.
D'aquesta manera, van poder recuperar els rellotges robats
valorats en 5.000 i 10.000 euros,
i també van aconseguir detenir set dels sospitosos implicats.
El fàrum de Barcelona acull avui i demà el Reggaeton Beach Festival
amb totes les entrades exaurides.
El festival, que té horari diurn,
plegarà fins a 60.000 aficionats
i compta amb estrelles del reggaeton,
com Osuna o Anuel doble A.
Aquesta és la darrera edició que es fa al part del fòrum,
ja que l'any que ve el festival es trasllada al circuit de Montmeló
perquè l'organització vol ampliar l'aforament
i passar de les 30.000 a les 50.000 persones diàries.
Una de les peculiaritats d'aquest festival de música urbana
és que té un horari de dia.
Els concerts comencen a les 3 de la càrrega
i acaben a les 10 del vespre.
Gràcies per acompanyar-nos.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
I per tu el bar és el lloc on esmorzes cada matí.
Si 433 et sona un codi de desbloqueig
o si creus que pitxitxi és una salsa mexicana,
no ets qui busquem.
Torna a Fàntasi Míster de Mundo Deportivo.
Juga i demostra que ets el millor míster
i dirigeix el teu equip amb jugadors reals.
Jornada, rera jornada.
Baixa't l'APP de Míster.
Hi ha molts premis en joc.
Hi ha sons que et transporten al cor d'un bosc dels ines,
a la fusta de les nostres cabanes
i a la desconnexió d'una nit estrellada.
Sons que són immensos quan aprens a gaudir-los.
Escolta'ls a les nostres cabanes.
Et sentiràs lluny a estar-ne a prop.
L'única cosa que tenim clara
és que un dia s'acabarà.
Anirem al col·lapse.
Hòstia, no, que ja se'n va cap a una altra banda.
Rosa Maria Calaf, Pablo Carbonell, Mònica Cruz i Jordi González.
Últim col·lapse de la temporada.
La temporada a TV3.
Amb Ricardo Estrell, aquesta nit.
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Una de les 8 candidates és...
Xiu, Xiuets, Devent-nos.
Trobaràs les 8 cançons finalistes i les lletres a 4radio.cat.
Pots votar a la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertranes, Catalunya Ràdio i ICANN.
Amb la col·laboració d'Enderrock.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio totalment en anglès.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món.
Cultura, política, economia...
Cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio i a 4radio.cat.
Amb Lorcan Doherty.
Aquest estiu emporten l'app de Catalunya Ràdio al mòbil.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio, sempre, sempre, sempre.
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entre i per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta.
Una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Emporta-te-la amb tu aquest estiu i sempre.
El suplement d'estiu amb el Pèr Montilla.
Cada cap de setmana de 9 del matí a 12 del migdia.
Un moment, un moment. No comencem.
Ja amb aquest debat tan interessant que tenim ara.
Enric Soler, bon dia.
Bon dia, Albert.
Com més sabeu, aquesta setmana
s'han registrat rècords històrics de calor a Catalunya.
A Figueres s'ha arribat als 45,5 graus,
i al Ferrars a 43.
A Lleida s'ha arribat als 45,5 graus,
i al Ferrars a 43.
Tot i que ha afluixat una mica la calor,
persisteix i també la sequera,
que continua en una situació preocupant.
Han baixat dos punts les reserves d'aigua
a les conques internes, que ara estan al 29%,
i a la zona de la confederació geogràfica de l'Ebre,
ara les reserves estan al 40.
Sí, efectivament.
L'ONU ha declarat la primera setmana de juliol,
la que acabem de passar,
com la més calorosa o més registrada.
Per tant, avui parlarem de canvi climàtic,
d'incendis, de política de l'aigua i de pagesia.
Això és el que feu Orwell, i a la nostra taula,
d'avui tenim amb Francisco Dobles Reyes,
director del Departament de Ciències de la Terra,
al Barcelona Supercomputing Center i CREA,
i també autor de l'últim informe de l'ONU
sobre el canvi climàtic. Bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Molt bon dia. També la Susana Avella,
portaveu de la Plataforma de Defensa de l'Ebre. Bon dia.
Ens pot sentir. De seguida intentem reconectar amb ella.
També hi ha Raquel Serrat, responsable
del Mèdic Rural d'Unió de Pagesos. Bon dia.
La primera pregunta és gairebé obligada,
perquè hem dit això que hem arribat a la setmana
on s'han registrat rècords i hi ha molta gent que parla
que som de... De fet,
al parlar de la setmana més calorosa de l'any,
la gent potser pensa, ah, doncs això ja ha passat.
Francisco,
és així o no és així?
No ha sido la semana
más cálida
en promedio en Cataluña
de la historia, o sea, ha habido récords
y un récord muy significativo,
que es lo que hemos tenido en Figueras.
O sea, 45 grados en la Alta Empurda
es poca broma, eh?
Ya no solo el calor,
es la humedad, bueno, y también el hecho de que
ni los ecosistemas,
ni la agricultura, ni siquiera
la gente que vive allí,
muchos ellos no son ni siquiera locales,
están preparados para este tipo de temperaturas
en una zona, pues, bueno,
que es extremadamente rica, no?
Con esto quiero decir que
es muy significativo que ocurra un récord
en un sitio que no es esperado,
sobre todo un récord que se ha batido por mucha distancia,
es como si hubiésemos tenido un récord
de 100 metros en el que alguien
corre los 100 metros en 9,30 segundos,
es algo como inesperado, no?
Pero eso no quiere decir que todo el mundo
pueda correr los 100 metros
a una velocidad parecida, es significativo,
pero lo que tenemos que ver es la perspectiva
mucho más amplia en Cataluña, en España,
en toda Europa, a nivel mundial.
Y ahí los récords que se están batiendo
son realmente muy sorprendentes.
Deixa'm un bon que saludis a Susana Vella,
portaveu de la plataforma Defensa de l'Ebre, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara sí, et sentim.
Queda-te aquí connectada amb nosaltres.
Volia preguntar-te, arran d'una cosa que has dit, Francisco,
quant pot aguantar el cos humà?
Quina temperatura pot aguantar el cos humà?
Ho sabem?
Hay distintas medidas, hay distintas formas
de estimar cuál es
la temperatura máxima que puede alcanzar
un cuerpo humano sano,
porque depende también de las condiciones
en las que se encuentra una persona.
No es lo mismo una persona que trabaja en el campo
y que está habituada a ciertas temperaturas
que una persona que no tiene su cuerpo
adaptado a estas temperaturas.
Pero no hay que pensar solamente en la temperatura,
sino hay que pensar en la combinación
entre temperatura y humedad.
Lo realmente peligroso no es tanto alcanzar 45 o 50 grados,
que es muy peligroso,
pero bueno, yo soy de Sevilla y 45 grados
digamos que no es algo significativo,
pero bueno,
nunca lo hemos considerado peligroso
en el sitio en el que yo nací.
Pero sí que es muy peligroso
alcanzar una temperatura muy alta
y una humedad muy alta de manera que el cuerpo
no pueda transpirar.
Y ahí es donde realmente en el momento en que el cuerpo
no puede transpirar, no puede enfriarse de manera natural
en el que realmente podemos llegar
a un colapso orgánico.
És perillós, per tant, no sé si la conclusió és bona,
el que faré ara, però que arribéssim
a aquestes temperatures a les ciutats de la costa
seria realment un problema.
És molt problemàtic
i és, per exemple, ja no només el fet
que en un moment o dalt hi ha una temperatura molt alta
i una humedad molt alta,
sinó el que estem experimentant en Barcelona,
en el Maresme, en totes les zones costeres
en les que les temperatures se mantenen
sobretot molt altes per la nit
i és el fet que la gent no pot descansar.
I aquest tipus de situacions
en què cada vegada hi ha més nois tropicals
que no és que
escoltem música tropical per les noies
que també,
realment el que passa és que les temperatures
no baixen per darrere d'un nivell
quan la nit es refresca més
que està per darrere de 25 graus.
I quan això passa
i passa molts dies seguits
el cos comença a sentir aquesta fàtiga.
Què li espera Catalunya i el món als propers anys?
Bé,
s'esperen moltes coses.
Des del punt de vista climàtic,
el que s'espera és un augment de les temperatures,
un augment del nivell del mar,
un augment de la freqüència de les oles de calor,
de la cobertura nevosa,
per exemple, en zones de muntanya
que tenen conseqüències, per exemple, en Catalunya,
el fet que la disponibilitat d'aigua
procedent de la neve
que arriba a nuestros rius,
se reduce i té unes conseqüències
tanto ecosistèmiques com agrícolas,
molt importants,
més freqüència d'incendis forestals,
incendis forestals, molt més virulentos.
S'espera un canvi
en les condicions ambientals que tenim.
El que també tenim
és molta informació sobre el que pot passar,
sobre els riscos que ens enfrontem
i, sobretot, hi ha solucions tecnològiques
i, sobretot, una conscienciació social
per abordar l'adaptació a aquest tipus de canvis.
Preparant aquesta entrevista
i quan parlava
amb companys, amb amics,
de tant en tant sortia una opinió
que deia
bé, els experts a vegades són alarmistes
o viuen d'això.
Jo et furgo una mica
i t'ho porto aquí davant perquè
els contestis i tinguis també l'oportunitat
de dir si, vaja,
si a vegades fem una mica d'alarma
per avisar la gent
o si no, si el que estem parlant és greu
i pot passar molt aviat.
Lo que puede pasar es grave si no nos preparamos.
Será muy grave para todas aquellas sociedades
que no están preparadas para ellos.
Països en desarrollo que no van a tener
los recursos económicos que tenemos
en el primer mundo para poder adaptarnos
a unas condiciones ambientales cambiantes.
También es cierto
que es importante no culpabilizar a la gente.
El hecho de que esté ocurriendo lo que está ocurriendo ahora
no es culpa de un individuo que tiene 70 años
y que uno ha utilizado el coche durante toda su vida.
La gente ha vivido la vida
según las condiciones en las que ha podido desarrollarla
con la mejor voluntad del mundo.
Es muy importante no culpabilizar,
es muy importante no alarmar,
es muy importante informar bien
y, sobre todo, es muy importante tener en cuenta
que nos enfrentamos a un cambio social
que es inevitable, puedes creer o no
que sea el cambio climático, es una cuestión de creencia,
es como la gravedad, puedes creer en la gravedad o no
pero mejor no te tires del tercer piso
por si acaso.
Porque es una ley, es una ley física.
Y lo que sí tenemos que tener en cuenta
es que nos enfrentamos a
una gran oportunidad de hacer bien las cosas
porque tenemos que cambiarlas
y es a eso donde realmente tenemos que pensarlo.
La gente que se tiene que adaptar, hay que darle los recursos,
hay que pensar en el impacto social
de cualquier decisión que tomemos,
el ejemplo de las renovables
y el impacto rural es un ejemplo perfecto
de cómo el impacto social
de soluciones tecnológicas nos ha tenido en cuenta
y, por ejemplo, en el Barcelona Supercomputing Center
precisamente por eso
tenemos una competencia tecnológica muy fuerte
como todo el mundo conoce aquí en Cataluña
pero además tenemos científicos sociales
que aburran este tipo de problemas
filósofos, sociólogos,
la gente que se dedica a políticas ambientales
porque no podemos aislar
la tecnología de la componente social.
Parlem de components socials. Raquel Serrat,
en soledat fa una estona és responsable
del Medi Rural d'Unió de Pagesos.
Com respira la pagesia?
Actualment amb dificultats.
Aquest any la Saquera ens ho ha complicat molt tot.
Sí que és veritat que al juny
ha plogut i ha donat un respir a certa part
de la pagesia, però no tota.
Hi ha zones de Catalunya
que encara s'ho estan passant molt malament
i que no és només un fet puntual,
que la Saquera sí que ens afecta ara
però això té conseqüències d'un llarg pas per tothom.
Enric?
Sí, jo volia comentar sobre el tema
de la soberania alimentària
de Catalunya en aquest cas
i com la guerra d'Ucraïna ens ha fet adonar
que els estats, els països no són compartiments estancs,
sinó que estan tots interrelacionats
i la guerra d'Ucraïna
ha incrementat el preu del gra,
crec que dels fertilitzants també.
Llavors, quina és la diagnòstica actual
de la nostra soberania alimentària
i fins a quan podríem arribar
a fer sempre les coses bé?
No només ve el problema
amb la guerra d'Ucraïna,
ja veníem amb la pandèmia
i ja es va començar a agreujar,
es va unir la guerra d'Ucraïna,
la especulació que ella ha comportat,
i com dèiem, ara fa un moment,
la Saquera. Han estat tota una sèrie
d'anys que ens van complicant les coses.
El que ens han demostrat
és que hem de definir clarament
quin model volem d'alimentació
i de païs al cap i a la fi,
perquè si acabem sent dependents
de l'exterior,
veiem què està passant.
Si volem apostar
per la soberania alimentària,
doncs ens donarà una certa independència
i això és el que ens farà
rics com a país
i també com a societat.
Per arribar aquí,
doncs s'han de canviar moltes polítiques
i moltes coses, això és evident.
Si féssim les coses bé,
podríem assolir entre un 40 i un 50%
l'alimentació.
Per tant, jo crec que és una dada molt important.
Ara estem en un país mediterrani,
per tant, si volem menjar, hem d'arregar.
La Saquera ens ha ensenyat molt
el que hem fet bé i el que hem fet malament
i hem d'aprendre dels errors
i modificar moltes coses.
Clar, és que abans el Francisco comentava
que s'ha de fugir una mica
dels discursos catastrofistes.
Ja dic que pot ser una gran oportunitat
de fer les coses bé i tu ara mateix ja sabes
quin model volem
i la dependència de l'exterior.
Clar, quan dos estats negocien qualsevol tipus de política,
i en aquest cas també,
l'alimentària pot ser una arma més canviable
i, clar, si tu estàs en una posició de debilitat
i has d'importar
de l'exterior molta matèria prima,
en aquest cas de l'alimentació,
tens una força negociadora més dèbil.
Però el tema està, clar, la pagesia,
com se la té en compte?
Si vols cuidar el territori,
el primer és que per a que la gent
tingui un tema fonamental, crec,
és el tema dels serveis mèdics públics.
És a dir, no li pots demanar ni a la gent gran
ni a la gent jove que es vulgui
instal·lar al medi rural, que s'instal·li
si no hi ha un mínim de serveis mèdics.
Com està el tema dels serveis mèdics?
Perquè a grans ciutats pot ser no,
però a un poble tranquil·lament pot estar
30 minuts, 45 minuts, per acudir a un cap.
Com està actualment?
Les retallades del 2008 s'han revertit?
Com teniu actualment els serveis mèdics al medi rural?
El respecte al despoblament portem dècades
a anar parlant, a anar fent taules de diàleg
i només hi ha dos secrets per viure en un lloc,
que és poder-te guanyar la vida i gaudir de serveis bàsics.
No gaudir, tenir el dret
de tenir aquests serveis bàsics.
I hem vist, amb la pandèmia
també va passar, i ara,
que els primers llocs on es restringeixen
aquests serveis bàsics sempre és el món rural.
No es focalitzen les polítiques, doncs és un punt de vista urbà
i no es tenen en compte aquests
serveis tan necessaris.
En el món rural hi ha una població envellida
que necessita més serveis,
que necessita una atenció digna
i no s'està donant.
Ara mateix tu parlaves
dels serveis mèdics, doncs paradoxalment
en moltes comarques turístiques
com per exemple la meva, el Ripollès,
doncs hi ha serveis al centre d'atenció primària
que ara a l'estiu tenen,
el metge no hi és, quan és precisament l'època de l'any
que hi ha més gent en aquella comarca.
I bueno,
s'ha replantejat
molt quin model de país volem.
Ho torno a repetir perquè és que és així.
Quan...
Quan es demana un canvi
o quan és necessari un canvi,
també s'ha de tenir en compte quin remei s'escull.
Ho dic perquè una de les solucions al camí climàtic
són les energies renovables
i llavors em sobta quan aquesta setmana
per exemple llegia la notícia que Unió de Pagesos
havia demanat la nul·litat dels projectes eòlics
i fotovoltaics aprovats per la Generalitat
perquè creia que no s'havia tramitat correctament
l'anàlisi de les afectacions agràries.
Hi ha un conflicte subjesent aquí
entre la pagesia renovables?
Hem d'anar amb compte en com es fa tota aquesta transició?
Nosaltres no diem no a les renovables,
només faltaria evidentment que sí,
però no de la manera que s'està fent.
Les empreses de energies renovables què fan?
Doncs aposten per la via fàcil,
busquen terres que són accessibles,
planes,
que són molt fàcils d'instal·lar infraestructures,
però esclar coincideixen
en que són les terres agrícoles
també més fèrtils,
més bones per a tots nosaltres.
En preu, si un pagès té un arrendament
d'aquelles terres, doncs no pot competir
perquè el que els està prometent
aquestes empreses, doncs el propietari
també es decanta per elles.
Per això volem que es facin uns estudis
sobre l'afectació de l'impacte agrari
en aquests projectes.
D'acord. Susana, ets amb nosaltres?
Hola, sí.
Ella es porta veu de la plataforma
d'Ebre, suposo que estarà sentint el que comentava
la companya de Unió de Pagesos.
Els aigua-molls són un dels ecosistemes
més amenaçats a nivell mundial
per a la sobreexploitació dels recursos hídrics,
la contaminació, la construcció de grans infraestructures,
espècies invasores,
i, en fi, tots els efectes derivats
de l'escalfament global.
El Delta de l'Ebre és el segon aigua-moll més important
de l'Estat després de Dunyana i està desapareixent.
Un espai que conté diverses reserves naturals
i on el 27% de la població activa
el territori viu de l'agricultura.
Com es troba ara mateix el Delta?
Bueno, el Delta d'entrada
no volem acabar sent un Dunyana.
Dunyana està en un punt crític
i naltros no volem arribar a aquest punt crític.
El Delta de l'Ebre,
dia a dia,
va desaparèixer un poquet a poquet
en tots els sediments que es queden retinguts als embassaments
i, des de les reserves de l'Ebre,
pensem que aquesta política
de retenció de sediments
que hi ha als embassaments
serà molt difícil de revertir.
Demanem que es mobilitzen els sediments
que hi ha dins els embassaments
i, per una altra banda,
pensem que s'haurà de fer actuacions determinades
en determinats punts de la costa
perquè, en aquest moment,
el canvi climàtic ens afecta
en el sentit que puja el nivell del mar
i seran inundables,
però és que, a més a més,
la gestió que s'ha fet a la Conca de l'Ebre
durant els últims 50, 60, 70 anys
és que hi ha embassaments
que són coses en positiu,
com pot ser l'energia elèctrica
o pot ser els regadius,
és el punt de vista econòmic,
me'n referia a això.
Per contra, a la part baixa de l'Ebre
ens donaran un perjudici
i que pensem que s'ha de resoldre
el més pront possible
o, almenys, equilibrar-se el més pront possible.
Clar, per aquí ens escolta,
estàs entrant per telèfon
i, en cas que a Grèsburg vingui a Barcelona,
per entendre també la vertebració del territori,
des de les terres de l'Ebre a Barcelona, en tren,
de mitjana, quanta estona creus
que haguessis tardat?
Bueno, ahir vaig vindre en tren
des de Barcelona, justament,
trigo dues hores i mitja.
Trigo pràcticament les mateixes hores
que tardava fa quasi 30 anys
quan estava estudiant a Barcelona.
O sigui, en 30 anys,
puc constatar
que el servei de rems de trens
i de transport públic
a terres de l'Ebre,
segurament que això ha passat
a altres terres de Catalunya,
per exemple, les comarques de Lleida,
o el del Pirineu, segurament,
no han millorat.
I això és una pena,
perquè ni les línies han millorat en velocitat
ni en freqüència, ni res.
Llavors, jo estic d'acord
en el que comentava la companya de Unió de Països,
és que hem de mirar
quin model de país volem
i el model de país que volem necessitar
un reequilibri.
I això comença
en què l'agència podria guanyar la vida
a tot arreu,
comença també
en els transports públics
i també comença en tenir una sanitat
i una educació a tots els territoris
i no només que estigui tot centralitzat
a les grans turcs.
I quin model econòmic
creu que podria ajudar a protegir el Delta de l'Ebre?
Bueno, el model econòmic
ha de ser un model equilibrat.
El Delta no pot viure només
del turisme,
no pot viure només de la pagesia,
no pot viure només de la pesca,
no pot viure només dels serveis.
Per tant, ha de ser un model
que reequilibri tots aquests models
i que també inclou una part industrial,
perquè un país
o un territori
si no està equilibrat
en tots els serveis,
en totes les coses que ens pugui oferir
la societat,
al final acaba sent dependent
i és molt vulnerable.
Llavors, el Delta
sí que l'agricultura,
en aquest cas,
el conreu de l'arròs és prioritari
perquè és l'únic conreu
que es pot fer amb viabilitat
per les característiques del terreny
i que, a més a més,
conreix unes funcions agroambientals,
però no només pot ser aquest el model.
També tenim el mariscet,
també tenim la pesca
i tot això depèn de l'aigua
i de saber veure que d'una manera
és un cavall digne per a l'ebre
que inclou no només aigua,
perquè aquest és el model
de territori que necessitem
per a subsistir en el futur.
Francisco.
És superinteressant
el que expliquen les companyes.
Me preocupa
i dono tota la importància que té el Delta
i tota la importància que té
la pagesia aquí en Catalunya,
el problema de aïllar
els problemes quan parlem
de canvi climàtic és un poc reduccionista
des del meu punt de vista.
Diguem que l'agricultura en Catalunya
és depenent de l'aigua,
però és depenent dels fertilitzants
que necessiten energia,
que provénen d'altres zones.
Tu has dit que la seguretat alimentària
en Catalunya estaria assegurada
dintre d'un percentatge.
El rest del percentatge ha de ser discutit
dins d'un marc molt més ampli.
Ja no parlo d'Espanya,
però hi ha una importància
que té la plantació del Delta.
A part del caudal del Ebro,
que en un cert moment
hi ha un aspecte del que no parlem
com és el impacte que té la reforestació
de zones
en tota la zona
per la qual passa l'Ebro
per als projectes
de captura de CO2
per plantació de arbres,
té un impacte sobre el caudal del Ebro.
És una cosa que serà heretada
no només pel Delta,
sinó per tota l'agricultura
que està aigües a baix.
Vull dir que,
des del meu punt de vista,
cal una conversa molt més ampla
perquè Catalunya, en el fons,
està molt afectada per tot el que passarà
en tota la cuenca mediterrània
i en totes les decisions polítiques en Europa
que tindran lloc,
volem o no,
per a tot el que passa al clima.
Parlar de canvi climàtic
ramifica amb molts reptes
i problemes.
Hi ha un concret
que nosaltres hem vist des dels mitjans
amb preocupació perquè cada any
ens toca seguir-ho malauradament
i ara que tenim temperatures rècord,
una sequera prolongada
i, a més, la crisi del despoblament que comentàvem,
també volem parlar d'incendis.
Per fer-ho, ara arribem a dos quarts de dotze
a la Niol Ferragut, que sóc l'inspector
de la Generalitat.
Hola, bon dia a tothom.
Niol, escoltant els companys, som aquí.
Sí, ara fa uns minuts
que m'he enganxat i he anat sentint
la conversa, sí, sí.
Ens trobem davant d'una situació d'emergència nacional?
A veure,
ens trobem en una situació
d'emergència
pel que fa a la sequera
i, evidentment, el canvi climàtic
té un pes important.
A nivell d'incendis,
que és una mica el que ens ha portat
a nosaltres,
veníem d'uns event
molt secs
i la primavera passada
vam tenir molta activitat d'incendis
per l'època que era
i ens feia pressegiar un estiu
realment complicat.
Sí, mirava què vam tenir l'any passat.
Però bé,
vam tenir algo de precipitació
al final de maig
i al mes de juny
vam haver donat una mica de parèntesis.
No ha atenuat la sequera,
és avivet.
I les temperatures
del canvi climàtic, doncs, aquest any,
realment han batut rècords
i la setmana passada vam tenir aquesta onada calor
on estàvem tots molt atents
a nivell...
aquí a Catalunya
de com reaccionaria
a nivell de les ignicions
i la propagació que podíem tenir d'incendis.
Però vam tenir la sort
d'una onada molt centrada al mar
i ho vam viure tots
que les humitats realment anirien altes
i això a nivell d'incendis
doncs és una cosa
que va bé, perquè no,
la vegetació té aquesta capacitat
de rehydratar-se
i per tant està menys disponible.
Però sí que totes aquestes temperatures
i...
i alguna cosa
de la baixada d'humitats que va haver després
ens ha deixat la vegetació
disponible.
Estem en una situació
crítica,
però bé, hem de dir que aquestes
precipitacions que vam tenir al juny
ens han donat un parèntesi ara,
però en cap cas reverteix
la situació de saquira
i de mal·lència
com bé dèieu.
I Daniel, aquest parèntesi
durarà poc, vull dir,
hi ha alguna cosa, perquè fa la falsa sensació
que la campanya d'incendis
encara no ha començat.
I ho dic amb la boca molt petita, perquè
al juliol sí que estàvem acostumats
a mirar el que va passar l'any passat
o potser els mitjans ens esperàvem
haver de cobrir algun incendi.
Què s'espera les properes setmanes?
Canviarà alguna cosa? No ho sabem?
Si ho sabem?
Costa de predir, però si mirem
estadísticament ara estem a la setmana
de l'any on per estadística
tenim els incendis més grans.
L'any passat, en aquestes èpoques
podíem dir que ja estàvem acabant
la campanya, perquè a mitjans de juny
ja vam tenir tot l'episodi de simultanitat,
a mitjans de juliol vam tenir
l'incendi de Pont de Vilomara
i de cara a finals de juliol i agost
ja no vam tenir massa activitat.
I aquesta sensació
que encara no ha començat,
una mica també l'hem tingut nosaltres.
Som a mitjans, finals de juliol
i no hem tingut aquesta tensió
o aquest...
o aquest gran incendi
com havíem tingut l'any passat.
Ara el que esperem,
bueno, estem molt atents
dels episodis
que vinguin a Montfutura,
de cara a la setmana que ve
torna a haver una mica repunt
d'una mica de calor,
de temperatura,
però és una campanya molt centrada
en episodis concrets
i molt lligats pel que estem veient
a vent, si tenim vent
i totes les bosse seques,
perquè ha plogut,
però hi ha zones del territori on no ha plogut massa,
com pot ser part
de l'Alt Empordà,
on justament vam tenir aquestes
temperatures records la setmana passada,
tot el que és el litoral central,
el Garraf, el Penedès,
hi ha hagut precipitació,
però no suficient.
Tenim bosse seques
i amb manures de mesurar també
tot el litoral sud de Tarragona
i les terres de l'Ebre.
Estem una mica pendents
d'aquests episodis concrets,
però ja no esperem
aquest risc continuat
com vam tenir
l'any passat,
que va ser un any el 2022
pel que fa sequeira
realment crític.
L'última pregunta.
Hi ha un tema directament relacionat
amb l'acumen de la temperatura
i l'abandonament de les zones rurals,
i la generació.
Vosaltres fa temps que advertiu que Catalunya
es teleporta a tenir un incendi d'aquestes característiques.
Ens podies recordar l'abast d'aquests incendis?
Sí,
els incendis de segona generació
ja és un tipus d'incendi
on realment hi ha una interacció
amb l'atmosfera.
L'incendi té capacitat de modificar
el perfil vertical
de l'atmosfera
i generar canvis.
I aquí Catalunya
no els hem tingut
de moment,
o així han sigut molt incipients,
però sí que
els hem vist a Portugal,
els hem vist a Xile,
els hem vist a Estats Units,
a altres països
del nostre entorn.
I l'abast d'aquest incendi
si tenen
capacitat
de cremar
i si tenen
combustible,
que és vegetació,
aquestes continuïtats de vegetació
que nosaltres ja comencem a tenir,
realment en un any crític
i començant l'incendi
en una posició crítica
ens podria cremar
el nostre prepirineu
o tenir un incendi
de punta a punta de pirineu.
Per tant, l'abast és molt gran
i és una situació
que no tenim cap distinció
amb les estratègies
i els mitjans
que estem utilitzant ara
no tenim capacitat.
I ja no és una qüestió de mitjans
de recursos físics,
no és una qüestió de personal,
no és una qüestió d'equipament,
és una qüestió de
com ens afrontem
a aquest incendi,
ja no l'hem d'anar a buscar,
l'hem d'anar a buscar
i no està preparat.
Si no tenim aquestes discontinuïtats,
poca cosa hi podrem fer.
I ara per ara,
amb tot l'abandonament rural
que vam començar a tenir
a mitjans del segle passat
i aquesta manca
d'economia rural
i d'economia forestal,
ho tenim una mica crític
si no ens posem
realment a fer feina
a tot el que és la gestió del paisatge.
Daniel Ferragut,
soc inspector de la unitat tècnica del Graf,
dels Bombers de la Generalitat,
moltes gràcies per ser avui amb nosaltres
al soplament d'estiu, bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Raquel, pensava ara en el mosaic agrícola,
en què es diferencia un camp conreat
del que no està, en aquest cas,
en termes de patir un incendi?
La nostra activitat el que fa és trencar
que el territori sigui homogènic,
si trobem una vinya,
si trobem un ametllaner,
doncs fa que si en cas d'incendi
això vagi com frenant
i la nostra activitat
porti intrínseque aquesta gestió
del territori
i hi ha un punt també
que aquí a Catalunya no podem obviar
que el 80% de la massa forestal
els boscos són de propietat privada
i si aquesta gestió forestal
no es porta a terme com toca,
ens hem de qüestionar també per què passa.
Si el propietari no pot treure
aquesta gestió forestal,
això és lògic, no pot invertir diners allà
per res.
Vull dir que també ens hem de replantejar
moltes coses.
Susana i Francisco, no sé si us podia demanar
algun missatge d'optimisme,
perquè a vegades també quan comentem
moltes d'aquestes notícies seguides
una persona pot arribar a pensar
que o que no hi ha solució
o que depenem molt cegament de la ciència
per poder trobar alguna sortida.
Jo crec que abans
que comentàveu que els experts
sí que són alarmistes, jo crec que tots els experts
no són alarmistes, ara mateix
el company de Grab
ens ha explicat una situació.
L'alarma general quan no actuem abans,
llavors no és una qüestió de ciència,
és una qüestió de tot,
és una qüestió de ciència i de planificar
i també com ara també veia
la companya de Unió Pallès
és que si hi ha propietaris
que també tinguin una rendibilitat econòmica
per a poder fer
una gestió del territori.
El que no hem de fer
és deixar passar el temps
i no fer cas
a les situacions que tenim
davant de la taula,
perquè llavors és quan arribem tard
i es genera l'alarma.
Això passa en la gestió del territori
a nivell de forestal, per exemple,
per a la prevenció d'incendis,
però també passa en el cas
d'arribar a la situació de la taula,
que és una qüestió de ciència.
El que hem de fer és
començar,
no arribar a la situació d'alarma,
sinó actuar en el moment
en què els experts ens expliquen les situacions,
començar a actuar a poc a poc
i fer-ho bé sense caure
ni en la por, ni en l'alarma,
ni en res.
Francisco, una última reflexió.
Perfectament d'acord amb ella.
En el fons,
em causa bastant frustració
veure que quan parlem de canvi climàtic
sempre se tende a enfocar
des d'un punt de vista
de protecció dels ecosistemes.
El canvi climàtic és un problema
social i econòmic.
És una qüestió de pasta.
És diners i és la vida de la gent.
Això és el que estem parlant aquí.
No estem parlant de salvar
un petit bosc o un llac
en Catalunya, en una zona concreta.
Estem parlant de com vivim
dins de 20 o 40 anys.
I quin tipus d'economia volem.
Perquè una gran majoria d'economia
depèn de l'entorn
en què es desenvolupa.
I és sorprenent el molt
que està fent
tant l'administració, en particular.
Nosaltres en l'ESC treballem molt
amb Meteocat, però també amb la empresa privada.
S'estan fent moltes coses
i crec que és important no ser pesimista.
S'està fent feina, també.
Perfecte.
A més a més de la feina i el reconeixement
que hi ha darrere de les institucions
hi ha empreses que treballen per buscar una solució.
Francisco Doblar Reyes, director
del Departament de Ciències de la Terra,
el Barcelona Supercomputing Center,
Susana Vella, portaveu de la plataforma Defensa Ebre,
Raquel Serrat, responsable de Medi Rural d'Unió de Pagesos.
Moltíssimes gràcies per ser avui al Cafè Orgüela.
El suplement d'estiu. Bon dia.
Bon dia, gràcies.
40 anys.
Benvingut.
Passeu.
Tot a punt
per fer-te sentir
com a casa.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Cada dia
ho tenim.
Tot a punt
per fer-te sentir
com a casa.
Tot gira.
A Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Aquest estiu a Vic,
cada nit a les 10,
vine a veure el mapping del temple romà.
Un espai, 2.000 anys d'història.
Un espectacle visual
que ens explica la transformació d'un temple.
I si vols saber-ne més,
vic.zero.cat.
Ajuntament de Vic.
El 25 de juliol vine a veure
el Catalunya-Argentina de Basque.
T'esperem al nou concurs de Manresa.
Dimarts 25 de juliol
a dos quarts de nou del vespre.
No t'ho pots perdre.
Veuràs en directe els millors jugadors catalans i argentins del momento.
Venda d'entrades a basquedcatalà.cat.
Des de 1923 a 100 amb el bàsquet.
Anys 30.
Berlín.
Una ciutat plena d'excessos i conflictes.
Amb un policia obstinat.
Ja saps el que busco.
Espies i crim organitzat.
No pateixis.
Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels dilluns.
Una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon Berlín.
A TV3 dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
A Catalunya Ràbia.
Arriba la setzena edició del Festival Portal Blau
amb les actuacions de la companyia Sirriquiteu la Teatre.
Anna Ferrer.
Joan Callum Vidal i Maria Callis.
Gio Sinfonia amb Mariola Membrives.
I Joan Doussà entre d'altres.
A partir del 15 de juliol,
vine a l'escala i Empúries per gaudir de música,
dansa, poesia, teatre, literatura i conferències
en el millor dels entorns.
Més informació a portalblau.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Del 21 al 30 de juliol viu el dansaneu.
L'experiència del Pirineu
i l'experiència del Pirineu
mesclada amb la dansa, la música i el patrimoni.
Més de 30 propostes en espais únics de les valls d'Àneu
amb Caral Laot,
Toti Soler, Enric Casasses,
Maria Coma, Magí Serra, Aina Alegre i molt més.
Més informació a dansaneu.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Albert Montilla.
Clavat són 3 quarts de 12.
I els dissabtes subem de valent
perquè entrem a la sauna,
fem un cicle d'entrevistes
que hem anomenat entrevistes al vapor.
I avui li toca el presentador i director creatiu,
Patrick Urbano.
Patrick Urbano, a veure quants minuts és capaç d'aguantar
mentre atmetrallo una bateria de preguntes
per trobar-te impureses.
Aquest és el concepte de l'entrevista infernal,
de l'entrevista dins la sauna.
És a dir, més igual que et sentis incòmode,
i quan et dius que t'han fet la pitjor entrevista
de la teva vida, jo dormiré tranquil.
Patrick Urbano, benvingut a entrevistes al vapor.
Què tal? Com estàs? Gràcies.
M'han dit que aguantes molt a la sauna.
De fet, m'ho has dit tu. Quan és molt?
Hòstia, no ho t'ho sabria dir,
però entre tongades d'entrar,
sortir, dutxa freda,
sauna calenta...
una bona estona, una bona estona.
Què vol dir tongades?
Home, jo practico arts marcials.
Després dels marcials depèn quina pràctica facis.
En el meu cas, Muay Thai.
És molt típic després fer un bany de gel,
per desinflamar,
i aleshores després fer una sauna, per contrast,
i aleshores després fas una dutxa freda
i una sauna.
En teoria, aquests canvis de temperatura
sembla que són bons pel cos, però no soc metge,
no em feu ni cas amb tot això.
Però bé, que a mi em senta bé.
T'agrada el dolor?
Creus que el patiment ens apropa, Crist?
Jo crec que tinc, per naturalesa,
un cert gaudi, en aquest cas, lluitant.
Jo crec que a mi m'agraden, com deia,
els esports de contacte des de molt, molt jove.
Aleshores crec que sí,
crec que jo tinc alguna mena de dèria
en practicar coses que m'acaben fent mal.
La vida fa mal, eh?
Jo crec que és una cosa que succeeix.
És que m'agrada parlar dels teus principis,
perquè ens hem creuat poques vegades,
però les vegades que ens hem creuat,
a banda de dir que és bona persona,
he dit que aquest home té principis.
A veure,
la meva família és basca,
no m'imagino que tot basc
porta un conservador a dins, d'alguna manera.
Però sí que, clar, jo ara estic en una etapa
que acabo de tenir dos bessons.
Aleshores la meva vida
es resumeix en donar-ho tot per la família
i després per la feina.
Però estic molt centrat en la família,
però clar, jo crec que oblidem massa ràpids
el bé que estem.
Oblidem massa ràpid el bé que estem.
Això sí que ho crec.
Creus que TV3 necessita una eufòria de les arts marcials?
Crec que TV3 necessita una eufòria
de les arts marcials.
La resposta és no sé si ho necessita,
però jo ho necessito, aleshores apostem per això.
Es consta que hi ha molta gent
que corre per TV3, perquè abans m'has comentat
que hi havia algú, que sap arts marcials.
Sí, a TV3 ja penja que la toca amb arts marcials.
Abans et comentava
d'equipboxing tenim l'Arnau García,
jugador de Litronos, a Twitter i a Instagram.
Hòstia, té bona cama, el tio.
I el Marc Ribas, que jo crec que és el boss final,
no saps el final boss,
és un tio que segons em va explicar
des dels 16 anys practica en boxe.
Aquest seria l'enemic final a batre.
I qui et baixaria a tu seria Marc Ribas, com han dit?
Això ho hauríem de veure.
Tu creus que potser el baixes tu, ell?
Hòstia, jo crec que sí.
Jo crec que podria guanyar Marc Ribas.
Fers marcials s'encaixa amb els eneatips de persones
que practiquen l'autoflagell personal.
Les finalitats de la redemció poden ser vàries.
Podries indicar-nos en quin camí es correspon al teu cas?
Eneatip 1, el camí del perfeccionista.
Culte al cos.
Eneatip 2, el camí del perfeccionista.
Culte al cos.
Arrosega una motxilla de treball personal
segurament a causa d'una figura familiar autoritària
que et va fer impossible a la vida de petit.
Eneatip 6, el lleial.
Seguretat i confiança amb tu mateix
i protecció als teus éssers estimats
per culpa d'una figura familiar autoritària
que et va fer impossible a la vida de petit.
Eneatip 8, el desafiant.
Encara que aparenta ser un tros de pa,
dins teu amagues una actitud desafiadora
que pretén aprofitar qualsevol oportunitat
de la vida familiar autoritària.
Tens una feina constant, eh?
De figures familiars autoritàries.
És molt frediat.
Sí, sí, sí.
Per això, he tingut bons pares que m'han estimat molt.
El meu pare era...
era una persona, per exemple, amb les qualificacions
i els estudis molt exigent,
perquè a casa seva ho han sigut, però, vaja, a mi això, al final,
això et dona coses bones i coses dolentes, coses bona.
Jo he estudiat dues carreres, dret i periodisme,
i anava per la tercera, que era antropologia.
familiar, dius, hòstia, què estàs fent amb la teva vida, no? I vull dir-te, però sí, sí, jo crec que
sempre hi ha un tipus de persona, que quan hem tingut pares, que ens han exigit molt,
sempre anem per la vida buscant una aprovació externa, no? Tornant a la teva pregunta,
crec que això està basat en l'enèagrama aquest, no? Sí, esclar, no, és de dubtors...
Sí, home, més dubtors, sí, sí, que... Seguretat de les guapes, eh, però...
Eh... No, jo no, no, no, no soc... No, no, no, no...
No soc una persona que... No soc una ia, tio.
Que desafia molt, però sí que arrossega una motxilla, imagino, de coses com tothom,
d'errors o de coses que m'hagués agradat fer diferent, i això, home, sempre ho dús a sobre, no?
I es tracta de millorar, perquè com un bon amic em va dir un cop, ningú té una llibreta
on vagi apuntant tots els teus errors per recordar-te'ls un dia, saps?
Sí, sí, és maco, és maco, és un màquina, aquest.
Sempre s'aprèn. Sempre s'aprèn. I aquest també fa muetai, el pet faliu.
És un tio que fa muetai. Només tens...
Només tens armes al teu arsenal d'amics.
Sí, home, sí, sí. És una condició, no?
És una condició. Hem de reptar un duel.
Home, clar, si guanyes pots ser amic meu. Hòstia.
Seguim a la sauna compartint dos metres quadrats a 85 graus
amb el Patrick Urbano i parlant d'autoflagell. Vinga.
M'has dit que abans d'entrar m'has dit...
Això és una sauna o és un nom tècnic que no recordo?
No, un bany turc d'aquests, que hi ha vapors...
Això seria la sauna seca. Això és sauna seca.
Sauna, no sé, és noruega o sueca o...
La finlandesa, crec que és. Sauna seca, sueca.
No sé com seria, no ho sé.
I després hi ha els bans turcs aquests, que tenen com vapors i...
Home, els bans turcs aquests no veus la persona que tens al costat.
I és una mica estrany, perquè hi ha com deu persones, no?,
com el teu voltant fent...
Saps? I dius, bueno, aquí em trencaran la cara, de sobte.
Hi ha com molta cosa aquí ficada, no? Molta ràbia, no?
Tu creus que estem parlant d'una pseudociència
o creus que realment hi ha algun component místic o espiritual
que cal valorar?
No sé, jo tinc molt respecte pel misticisme
i tinc molt poc respecte pels gurús.
Els gurús, al final, és gent que sempre hi ha un negoci al darrere
i sempre són capaços d'explicar-te com has de viure la teva vida,
doncs tio, aplica-t'ho a tu mateix i deixa'm en pau a mi, no?,
i a la gent que ens envolta, no?
Tinc un test d'autoflagell per veure el teu nivell.
Veus cafè sol sense sucre?
Sucre no em prenc, em prenc a vegades sacarina
o, com se digui, aquesta cosa que és tan cancerígena,
per tant, que ha sortit ara, sorpresa, ho sabíem, això ho sabíem.
Està a la línia de l'autoflagell.
Sí, sí, sí.
Però vaig per èpoques, èpoques que sí i èpoques que no.
La meva vida es resumeix en un cicle d'ansietat-nonciatat
i aleshores quan és nonciatat el que vaig és amagar l'ansietat,
però l'ansietat està allà, i d'aquí les arts marcials.
Em vas bé, ara? Ara estic bé. Físicament, ara, en aquest moment.
Ho he trobat, segueixo. Jo estic bé, jo estic bé.
Et dutxes amb aigua freda?
Em dutxo amb aigua freda, sí, sobretot després d'entrenar.
Sí, però no soc un flipat crypto, bro, d'aquests que diuen...
5 del matí, el club de les 6 aiem.
Fucking café, tio, que de fucking croissant, com café, panza, panza, panza.
No, no, no, ho diu aquesta gent
i en tinc gent al voltant que m'estimo molt, que és una mica així,
em sap molt de greu, però no, no, no,
però l'aigua freda té propietats positives
i, igual que l'aigua calenta, té propietats positives també.
L'aigua calenta crec que serveix per relaxar
i l'aigua freda serveix per desinflamar, per tonificar,
però, vaja, al final, l'important és fer esport i passar-t'ho bé.
Resposta ràpida. El lleves molt d'hora?
Sí. Hora?
6, 6.30.
És una mica de les 6 aiem, eh? Sí, sí, no, no.
Vull dir que no, bro. Bàsicament perquè tinc bessons i s'aixeca algun
i aleshores, com és la meva dona, la que es passa tota la nit,
home, que menys que aixecar-me jo a les 6 i escaig i afrontar això.
Ets clúdi vegà? No, no, no.
Ets vegà? No, no, no.
Vegetària? No, no, no, no.
No, no, però tinc respecte per qui ho és, eh, bon rotllo, però...
Flexitària? No, no, no, no,
en que estoy todo flexi, cabrón, que diuen, però...
Però no, no, que bueno, soc flexitària, tio.
Abstemi? Abstemi, no, però veig molt poc.
Veig poquíssim.
Per anar avançant, diuen que els humoristes són gent trista per dins.
No sé si primer de tot tancar-se elles com a humoristes.
Jo no crec que sigui humorista.
No sé si és tant per aquesta raó com pel fet que em sembla una professió.
Igual que hi ha gent que es tira tot el dia, no sé,
fent taules de fusta i acaba sent abanista, no?,
fent unes taules magnífiques.
Hi ha gent que es passa tot el dia escrivint i polint acudits, no?,
i esmolant acudits, i jo no soc això.
Jo al final em dedico a la televisió,
em dedico a crear formats de televisió,
a escriure'ls, a presentar-los, a dirigir-los,
el que sigui, no?, però...
I tinc un gran respecte per la...
Tot i això, et trobes submergit en una tristesa de tant en tant?
Sí. Sí, home, sí.
Hi ha un acudit molt bo de Watchmen,
no sé si heu vist Watchmen,
o heu llegit el còmic, que és magnífic,
que hi ha un moment que expliquen un acudit que diuen...
Hòstia, estic molt trist, doctor, què hauria de fer?
Diu, hòstia, vagi a veure el Pallasso Pagliacci, no?,
que riurà, i aleshores li diu,
bé, és que el Pallasso Pagliacci soc jo, no?,
i a vegades sí que m'ha passat aquest de tenir un somriure trist.
Tots tenim, jo crec, una cova de tristesa dins.
Per anar acabant...
Una cova de tristesa dins.
Hi ha una cançó de Manel, ara que ho ha deixat.
Tenia una tristesa dins una cova molt llarga, alguna merda.
És molt català, això de fer cançons,
agafant la gent del pit, mirant-la als ulls i dient...
Sigues feliç. Sigues feliç.
Sigues feliç per l'Eixample una tarda, nanà.
Sí, aquesta merda.
Segurte la rambla. Segurte la rambla, correcte.
Perquè m'agradaria ara, canviar de tacitura i preguntar-te,
per algun moment feliç, el moment més...
Crec que ja sé per on va.
Sí, el moment més feliç o dels més feliços de la meva vida...
Un va ser quan em vaig comprometre la meva dona a Escòcia,
a la torre d'Stirling.
Per mi va ser un canvi de cicle, per mi.
En quants anys?
Hòstia, jo tenia 26 o 27 anys.
Es consideraria jove.
A veure, sí.
I després del cap de...
Doncs un temps tenia el nostre primer fill, el Claudi,
que és la persona que m'ha fet pare.
I que per mi és...
Ara no ho veus perquè hi ha sauna i estem suant,
però estic plorant una mica.
Tindríem el moment del naixement dels meus dos bessons,
del Juli i la Ginesta,
i que per mi va ser increïble.
Jo, quan va néixer el Claudi,
és l'única vegada de la meva vida que he plorat i rigut alhora.
És l'única vegada, i això succeeix.
Estic al límit. Estàs al límit, no?
Estic al límit, jo. I sí que tu no.
Sí, jo puc agafar l'estumet, home.
Però ara agafem els guants i ens paguem aquí.
Última pregunta.
Després, perquè ho decideixo jo, no perquè jo ho decis tu.
Després d'un bon temps exposat a TV3
amb els dos semidespullats,
ha evolucionat la relació amb el teu cos?
Hòstia, és una pregunta molt bona.
Jo acabo aquest any estimant-me molt, físicament,
i també com...
Però perquè aquí sí que jo tenia un deute amb la meva persona.
Jo tenia un deute cap a estimar-me a mi mateix,
cap a valorar-me a mi mateix com a persona i com a professional.
I acabo aquest any no només pel programa,
sinó per tota la gent que m'ha envoltat
i per tota la gent que m'ha donat el seu amor,
començar a parlar aquí amb altra gent.
La relació amb el meu cos ha canviat, sí,
i ha canviat també la relació amb el meu, hòstia,
no vull diasparit, eh, però amb la meva forma de ser.
Perdona.
Estàs cardat, eh? Estic al límit.
Estàs al límit, estàs al límit.
Et faig l'última pregunta, et dono el micròfon i la respons tu.
Vinga, perfecte. Una pregunta optimista.
Perquè ens som defensors de l'optimisme també en aquesta sauna.
Vale.
Projectes futurs i projectes futurs amb els teus fills,
a cinc anys vista.
Et deixo això, no es pot moure molt.
Quan acabi surt. Molt bé.
Gràcies per l'entrevista. A tu, tio.
A tu, a tu.
Doncs mira, projectes futurs per sort en tinc
i no s'ha de viure amb pressa totes aquestes coses.
Vull dir, la feina és només feina.
I l'important és tenir-ne i seguir avançant
i aprendre de tot el que no ha sortit bé
i seguir jugant amb el que sí que ha sortit bé
i rodejar-te de persones
en les quals hi confiïs i estimis
i confiïn i t'estimin.
I amb els meus fills i amb la meva dona
ser feliços viure la vida
i que és el més important.
Al final, quan acaba el dia i arribes a casa,
qui t'està esperant a casa
o qui ja és la teva família, no és la teva feina,
i això és una cosa que oblidem a vegades massa sovint.
I moltes gràcies.
I crec que l'Albert ja està dutxant-se, no pot més.
Vull dir, vaig a trucar a una ambulància. Perdó.
Deu-n'hi-do, quina sauna, Marina.
Va ser una experiència espectacular.
Deu-n'hi-do, deu-n'hi-do.
Falten dos minuts per arribar a les 12.
Tenim molt poc temps, però, a veure, provem-ho.
Miquelet, on ets? Hola, què tal? Em sentiu?
Ja el tornem a tenir aquí.
Hola, hola, on soc? A un lloc perillós, molt perillós.
Tot just ara s'està omplint de pecadors.
Comencem a venir... Tanquem el programa en pecadors.
Va, tanquem-lo.
Doncs som a la plaça del Mercadal de Reus,
que és on la gent ve a fer el vermut
i després, amb suficients persones consumint estupefaents,
podem dir que això és el centre neuràlgic del Vici a Catalunya,
ara mateix, i d'unes hores cap endavant.
Estem just amb el Josep Maria.
Josep Maria, tinc una pregunta.
12 del migdia, alcohol, tradició respectable o alcoholisme?
Respectabilíssima.
El vermut de Reus és la tradició del país
i s'ha de respectar, absolutament.
Tot i que també cal dir que el vermut de Reus entra molt fàcil
i s'entén de moderar el consum perquè pot arribar a produir estranyes.
Quan acaba el vermut,
hi vas a dinar tranquil·lament?
No, dinar tranquil·lament, llavors amb un vinet,
llavors la part de sal vermut i entra el vi,
o és un vi del Priorat, potser, o del Mont Sant,
i d'aquesta manera fas el completo,
fas un pacte perfecte.
Doncs tenim alcohol i territori,
però tradició, no alcoholisme,
que quedi clar.
Nosaltres no ho blanquejarem, això, evidentment.
El nostre missatge, consum responsable sempre,
i si us plau, aneu en compte si us trobeu el Micalet,
perquè ja veieu que és un dimoni.
Un dimoni, aquest Micalet.
En fi, doncs arribem amb aquest vermut de Reus,
amb el Micalet, la Marina, amb tot l'equip del programa.
Arribem al final d'aquest suplement del dissabte 22 de juliol de 2023.
Ara, us deixem amb el Kids XS, Superterràdio,
després ens actualitzem amb el Catalunya migdia cap de setmana
i la Neus Bonet.
I l'equip d'informatius, evidentment.
Adéu, adeu, fins demà!
M'encanta que el suplement vingui.
Aquest és important.
Relaxat, sense odios.
Estrany i bonic.
Adéu, adeu.