Són les 10.
Moment de recapitular, Neus Honet, bon dia de nou.
Bon dia.
En què ens fixem en aquesta hora? En la cort històrica.
Els països de l'ONU han assolit aquesta matinada
per la protecció dels oceans.
Han calgut més de 15 anys de treball i una negociació maratoniana
amb 35 hores de reunions continuades
per obtenir un nou tractat que estableixi les bases
per crear zones marines protegides en aigües internacionals.
L'objectiu és preservar el 30% dels oceans l'any 2030.
Entitats ecologistes, com Greenpeace,
parlen de gran pas endavant, ho apuntava Pilar Marcos,
portaveu de l'organització i una de les negociadores de l'ACOR.
Hoy es un día histórico, por fin tenemos ese tratado global
de los océanos que tanto hemos pedido y reclamado.
Por fin, 193 países se han puesto de acuerdo,
ha valido la diplomacia internacional, el multilateralismo.
También hay que decir que este acuerdo es un acuerdo de mínimos,
necesita mucho trabajo.
A aquesta hora també expliquem que està controlat l'incendi
en la indústria tèxtil de Sant Jaume de Llerca,
la garrotxa que cremava des d'ahir al migdia.
Els bombers van poder estabilitzar aquesta nit passada les flames,
que han malmès bona part de la maquinària i també de les filatures,
però que no han afectat el magatzem.
Els 15 treballadors van poder sortir pel seu propi peu,
però 5 sí que van haver de ser atesos a l'hospital
per inhalació de fum.
Es marca uns objectius econòmics més moderats per aquest any.
En l'obertura de l'Assemblea Popular Nacional,
també aquesta matinada passada,
el govern xinès es marca un creixement del 5%,
són cinc dècimes per sota,
i preveu que la inflació arribi fins al 3%.
Paquín també adverteix a Taiwan que lluitarà i ho farà decididament
contra la seva independència.
Tota la vegada a tot arreu torna a rezar en uns premis de cinema,
just quan queda una setmana pels Òscars.
Aquesta matinada, la cinta s'endut als set guardons
a qui optava els Premis Independents Espírit dels Estats Units.
El film s'endut al guardó a millor pel·lícula,
millor protagonista, millor direcció i millor guió
pel duet de realitzadors Daniel Kwan i Daniel Scheinart,
que estan coneguts com els Daniels.
10 i 2 minuts en esports.
Albert Benet, a aquesta hora què destaquem? Bon dia.
Bon dia. Els dos partits a la Lliga de Futbol,
amb presència catalana, Valladolid Espanyol i Barça-València,
a les dues.
I pel tot gira el partit de l'Espanyol al camp de l'equip,
que ara mateix marca el descens i que té només 3 punts.
A un quart de 5 i per la TDT, el Barça buscarà contra el València,
reformar liderat i posar pressió a un Madrid, que és a 7 punts,
i que jugarà més tard, a les 9 del vespre, al camp del Betis.
El Girona es manté 11 amb 30 punts,
tot i la derrota al camp del Getafe per 3 a 2.
Dels partits d'ahir destaca la golejada de l'Atlètic de Madrid
6 a 1, amb dos gols de Memphis, dos de Morata,
un de Griezmann i un altre de Carrasco.
A la Lliga femenina avui es juguen els partits Barça-Vilareal
a les 12 del migdia i llevant les planes Betis a les 6 de la tarda.
El Barça i el Liceu disputant aquest migdia
a la final de la Copa Duque i Patins,
després d'eliminar els Reus i el Voltregar respectivament,
la final a Calafell a dos quarts d'una.
I l'entrenador del Barça de bàsquet, Sara Gieskevichus,
qualifica la derrota a la pista del Saragossa devergonyosa
i demana perdó a l'afició.
El partit del Manresa aquest migdia
a dos quarts d'una, joventut de Badalona, Múrcia.
10 i 4.
Cataluña ha dejado de ser esa Cataluña brillante, con Seni.
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista.
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo impresarial,
donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunidades autónomas como Madrid,
porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí.
La setmana tràgica.
Avui a la setmana tràgica, des de Londres,
Jón Sindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, Jón. Bon dia.
Què tal, com estàs? Bé, mira.
Gaudint del cos de la vida, com tots.
I també tenim el Toni Rodon, també a Londres,
doctor europeu en ciències polítiques i investigador
a la London School of Economics, professor de l'U.P.F.
Hola, Toni. Bona hora, què tal?
Molt bé, i tu?
Bé, bé, bé, un nou cap de setmana aquí,
contents de sentir, a veure com va la cosa.
Mira, avui la cosa, a la setmana tràgica,
va... d'hipoteques.
Complemos bien así, pero cómo...
A tipo fijo. A tipo fijo.
Están en mínimos de los últimos 200 años.
Los tipos están en negativo,
que mejor que endeudarse a tipo fijo.
La maroteca és fantàstica
i sempre és una bona excusa per recuperar
aquest moment memorable de l'any 2017.
Han passat 6 anys que aquests dos personatges...
no recordo el nom,
però segurament no anaven
a les seves facultats físiques i mentals.
Anàvem encocats, diguem-ho clarament.
Sí? No ho sé. Home...
No sé si ho van arribar a reconèixer.
Tenia pinta, no semblava que estiguéssim tots drets.
Estèticament encocats, deixem-ho així.
Bé, doncs feien la recomanació, bàsicament,
que si la hipoteca havia de ser a tipus fixa, a tipus variable,
la realitat 6 anys després
és que estem veient queixes de molta, molta gent,
o molta gent que té hipoteques
que ha vist com les quotes es van encarint molt, molt, molt, molt.
I tot això, evidentment,
té una relació amb el context econòmic que tenim,
amb els tipus d'interès.
Així que avui, amb el Ion i el Toni,
dues preguntes, d'entrada.
Per què moltes hipoteques estan disparant?
I després, amb el Toni Rodó.
La propietat ens fa feliços? A veure, anem a pams.
Ion, per què tantes hipoteques,
o per què tanta gent que té hipoteca
està pagant més a final de mes?
Vosaltres sabreu què és l'Eurivor, més o menys.
L'Eurivor, bàsicament, el que és,
és un preu que els bancs diuen que paguen
per prestar-se diners sense assegurança,
el que se'n diu el mercat interbancari.
És a dir, quan ells es presten diners els uns als altres,
perquè, diguem, per exemple,
hi ha un flux de diners que va de la caixa al banc Sabadell,
doncs la caixa ha de trobar aquests diners,
llavors se'n va al mercat interbancari
i al fons els agafa prestats per poder-los transferir
en el Sabadell,
i segurament el dia següent passa al revés,
va del Sabadell a la caixa o aquí sigui.
Clar, aquest tipus d'interès és el que en diem el tipus d'interès.
Això és el que fixa el banc central europeu.
L'Eurivor, al final,
es reflexa això a diferents terminis.
Normalment, el que tenim a les hipoteques,
quan parlem d'hipoteques de tipus variable,
és el de 12 mesos.
Els bancs estan calculant ja no només
quan estan els tipus d'interès avui,
sinó quan estaran d'aquí un any.
Ara mateix, el banc central europeu
ha anat pujant els tipus d'interès fins al 2,5%,
però l'Eurivor, a 12 mesos, encara ha pujat més,
perquè hi ha l'expectativa
que, com que la inflació segueix pujant,
de fet, hem sabut aquesta setmana
que va pujar al 8,5% al febrer,
doncs el banc central europeu encara no ha acabat
de pujar els tipus d'interès, sinó que seguirà pujant més,
i això es reflexa en el que els bancs et cobren
per tipus d'interès si vols agafar una hipoteca.
Això passa amb tots els tipus de préstecs.
Com dic, si a un banc li costa el 2,5%
anar al banc central europeu per agafar fons
i poder enviar-los al mercat monetari,
també vol dir que aquest cost te'l passa a tu,
i, per tant, si tu demanes qualsevol tipus de préstec,
doncs sempre agafarem aquest 2,5%
o, en el cas de l'Euribor, a 12 mesos,
ara mateix estem al 3,7%
i afegiran una mica més a sobre
per al cost o al risc que tu puguis no tornar aquests diners.
Però tot el cost del crèdit de l'economia
doncs sempre està una mica apilat a sobre
del tipus d'interès del banc central europeu.
Per tant, ara és molt mal moment per hipotecar-se.
Sí, és a dir, si pensem, per exemple,
on estàvem només en el 2020,
doncs l'Euribor estava per sota del negatiu 0,5%.
Ara està al 3,7%, l'Euribor, a 12 mesos.
Això no vol dir, com dic,
que si tu et volguessis hipotecar fa 3 anys,
doncs t'estiguessin pagant per hipotecar-te,
com sugereix això que el tipus d'interès fos negatiu.
Com dic, el banc sempre afegeix una prima de risc
a sobre d'aquest Euribor,
però és veritat que la gent que estava agafant aquestes hipoteques
molt poc, i és per això, recordem,
aquests senyors politoxicòmens o que ho aparenten del vídeo,
estaven dient, agafeu a tipus fix,
perquè, clar, si tu fixaves llavors, diguem, a 30 anys,
encara que els tipus d'interès pujessin,
tu ja tenies la teva hipoteca a tipus molt baixos.
En canvi, si agafaves el variable,
estaves apostant que els tipus seguirien baixos,
i com hem vist, això no ha passat.
Per tant, aquells senyors anaven accelerats,
però al final estaven donant consells...
Sí, molt millors que d'alguns que donen els tertulians.
Fem alguns números.
Imagina't que aquí hi ha una parella
que es va hipotecar fa 10 anys a tipus variable.
Quant pagava fa un temps i quant pot arribar a pagar ara?
En funció, evidentment, de...
posa'm algun exemple de quin valor tenia la hipoteca.
A veure, hem de dir que mirem dades oficials
per tot l'estat espanyol.
La hipoteca mitjana, tu quan diries que és?
150-200.000 euros.
És menys, és 144.000 euros.
Has de pensar que això inclou localitats on... bé.
És a dir, no és la mitjana de Barcelona.
No és la mitjana a Barcelona,
però compta perquè la mitjana no és tan més superior.
És d'uns 152.000 euros.
Però és que, clar, aquí heu de pensar, i aquesta és la clau,
que, per exemple,
si la hipoteca mitjana a Barcelona són 152.000 euros,
el cost de l'habitatge mitjà a Barcelona no són 152.000,
són 630.000.
Per tant, és veritat que això són dades de fons diferents,
i costa una mica de comparar,
però, més o menys, ens donen la idea que, al final,
400 i escaig mil euros els està posant la gent en dipòsit
o els pares de mitjana.
Sí, el més aviat dels pares, segurament.
Més aviat dels pares de mitjana.
Quants areus que tenim en aquest país, eh?
Sí, sí, sí, però mira, si agafem aquestes xifres,
i diem, va, la hipoteca mitjana són 144.000 euros,
el termini mitjà és 23 anys,
que també és més curt del que jo hagués pensat,
perquè clarament hi ha molta gent, com dic,
que està retant diners i agafa hipoteques petites,
però, clar, si agafem el tipus d'interès mitjà
que ara s'està pagant a finals del 2022,
era el 2,7%.
Això són perquè ens entenguem només 324 euros al mes.
Diferent, les hipoteques fixes al tipus mitjana,
2,9% i les variables més baixes, 2,2%.
Clar, com és possible, això, que sigui tan baix?
Només el 2,7%.
Com tu dius, si mirem fa 10 anys enrere,
l'exemple que m'havies posat,
estaven pagant gairebé el doble, era el 4,2%.
Clar, el que passa aquí és que estem mesurant totes les hipoteques,
no només les hipoteques noves.
I, clar, les hipoteques es van actualitzant a poc a poc, d'entrada,
perquè, dic, les de tipus fix,
totes les que s'havien fet fins ara, aquestes ja no canvien.
Tu ja ho vas acordar amb el banc
i si ho vas acordar en èpoques de tipus d'interès baix,
això ja no puja i només són les noves hipoteques
que van actualitzant la mitjana.
I hem de pensar que el 66% de totes les hipoteques de l'estat espanyol
són encara tipus fix.
Per tant, només el 35% són a tipus variable,
que sí que es va actualitzant a mesura que puja el tipus d'interès,
però, fins i tot així, la gent que en tingueu sabreu
que s'actualitzen només una vegada cada any
o a vegades dues vegades, és anual o semestral.
Per tant, això s'està reflectint poc a poc
en les hipoteques que tenim, però no totalment.
Si mirem dades del Banc d'Espanya
de quan paga la gent que estava signant hipoteques al gener,
ja estem parlant de tipus d'interès del 3,5%.
Per tant, això ja comença a picar.
Sobretot, perquè, com dic,
tot i que la hipoteca mitjana és petita,
segur que hi ha molta gent que s'ha d'endeutar totalment,
si vol comprar un pis a Barcelona.
I això, evidentment, si t'estàs agafant una hipoteca
de per 600.000 euros, doncs un 3,5% són molts diners.
Toni, què et sembla això que està explicant el Ion?
Jo m'he deprimit d'escapa,
perquè he d'anar a vagar pel món de les hipoteques d'aquí poc,
i la veritat és que no pinta un manorama massa...
Doncs espera't una mica, perquè potser no és el moment.
Sí, aquí, una mica per complementar les xifres que donava en Ion,
a Catalunya, l'any 2002,
es van firmar un total de 60.000 hipoteques,
i amb una durada mitjana de 303 mesos,
que vindria a ser una miqueta més de 25 anys.
I una altra reflexió, que és que ja hi ha molta gent que diu,
i, de fet, alguns estudis que ho estan intentant mesurar,
tot i que encara no ha passat prou temps
per acabar de veure la conseqüència,
però acabar una mica amb la línia del que dèiem
o de la família a l'hora de comprar un pis,
com el gran factor de desigualtat de les nostres societats futures.
És a dir, tots nosaltres, en el nostre entorn,
segurament tindrem casos en què hi ha amics i amigues
que poden comprar un pis fàcilment,
o, fins i tot, el tenen de regal dels seus progenitors,
i, clar, aquesta gent, òbviament, no és molt difícil d'imaginar,
que ho tenen molt més fàcil per prosperar la vida,
perquè no tenen una motxilla d'entrada
per desenvolupar la seva vida en el futur.
I això és, si no es fa res,
i en el sistema actual les propietats són un actiu,
doncs una font de desigualtat molt important.
I també és una font de felicitat, no, la propietat?
Sí, això és un gran tema, es capa,
perquè òbviament hi ha molta gent que li costa trobar pis,
perquè no té el poder adquisitiu,
que té molts problemes per pagar el lloguer o la hipoteca.
De fet, aquesta setmana l'entitat de Rels
treia un estudi que deia que la gran majoria de la gent
que està al carrer, que no té una llar,
ha sigut per problemes per pagar el lloguer, el 21%,
o també el tema de la propietat, de no poder pagar una hipoteca.
En tot cas, per la classe mitjana, diguéssim,
quan compra una propietat, la resposta és que sí,
que hi ha un augment de la seva felicitat mitjana.
Això...
Quan compra una propietat, que no vol dir que sigui seva,
perquè és a dir, la felicitat...
No sé si arriba 35 anys després,
un cop fas l'última quota de la hipoteca.
Aquell dia, quan ja tens 79 anys,
quan tens 79 anys i tens el 100% del teu pis,
aleshores dius, per fi, ara, després de 79 anys, soc feliç.
Sí, però fixa't que aquí hi ha dues felicitats,
és a dir, quan compres la propietat,
augmenta la teva felicitat
i, òbviament, quan la pagues tota encara augmenta més.
Això seria una mica com marca que sí, el Bernabéu,
tu ets feliç,
però la felicitat de veritat no arriba fins que acaba el partit
i veus que has guanyat una merda de partit al Bernabéu.
Per tant, hi ha dos estadis.
Tot i així, hi ha moltes excepcions.
Per exemple, els estudis, el que ens diuen,
és que els homes són més feliços que les dones
quan compren propietats,
perquè molt probablement, pel tema de la masculinitat fràgil,
i a l'hora de comprar un pis,
doncs sembla que tinguin el seu estatus a complert.
I, lògicament, com us podeu imaginar,
aquelles persones d'un estatus socioeconòmic inferior,
quan compren una propietat,
la seva felicitat no puja tant com la gent d'estatus més elevat,
perquè tenen més problemes a l'hora de pagar la hipoteca.
I això és curiós, escapa,
perquè algú pot semblar que, des de casa,
dir que això és òbvi,
que comprar una propietat, un pis, una casa, ens faci feliços,
però no és tan òbvi, perquè, pel que sabem d'altres estudis,
la relació entre el materialisme i la satisfacció individual
és negativa, de fet.
És a dir, que aquella gent que té més vents, que possegeix més coses,
és, de mitjana, més infeliç.
No està tan contenta.
En canvi, l'excepció, hi ha algunes d'elles i unes d'elles,
i una destacada, és tenir una propietat que sí que sembla
que et fa més content.
I en què et sembla, això?
Si això ha de ser més feliç,
al 70 no hi hagi una correlació esporia amb la morfina, eh?
Pot ser.
T'ho estan injectant en vena.
Escolta'm, amb 70 hi ha molta gent
que està com un jovençall de 15, eh?
Sí.
Els 70 són els nous 30.
El que hauries de voler fer és petar-te la propietat
i anar-te'n de viatge a gastar-te tots els diners.
Però, en canvi, la gent no ho fa, per aquesta idea de que...
Això ja en vam parlar el dia, eh?
La teoria econòmica diu que haurien de fer això, però no ho fan.
I és un misteri per què, però sembla que és en part
per deixar el pis als seus nets.
Saps qui no està gaire feliç, Escapa?
Qui? Harry Megan.
Què ha passat amb Harry Megan últimament?
Home, aquesta setmana, segurament jo no ho has sentit, no?
Ah, és veritat.
De la seva casa, eh?
Diuen que tot d'allò li arriba el seu Sant Martí, no?
Home, és que han tansat molt l'acord d'aquest parell, eh?
Sí, sí, de fet, però és una mica una humiliació, eh?,
perquè ells ja ho saben, potser, els nostres uients,
que viuen en una mansió de propietat privada a Santa Bàrbara,
a California. Sí, és de California.
Sí. I, de fet, però tenen una altra mansioneta,
al Regne Unit, molt a prop de Windsor,
que es diu Frogmore Cottage,
que diu al diari de Sant que la família reial
els ha demanat que marxin,
però per donar-ho al príncep Andreu,
que és aquell que va estar condemnat...
Ah, ostres, per un moment, pensava que diries
per donar-ho als pobres.
M'he quedat esverat.
No, no. I, clar, donar-ho, és a dir,
volen treure la propietat per donar-ho una mica
a una de les ovelles negres de la família.
Però, de fet, és una propietat que ells dos ja no utilitzen, no?,
perquè viuen a California.
Vull dir que no sé si de tant en tant
venen a passar alguns dies aquí, encara.
Sí, és més simbòlic que res, no?,
és aquesta idea que heu marxat
i que cada vegada us traurem més propietats
i més accions en nom de la família reial
i que no volem saber res a vosaltres.
No ha passat com a Iñaki Urdangarín,
que fa poques setmanes se'n va anar amb la seva amant,
o amb la seva parella, a la casa de Baqueira Barret
demanant permís a la casa reial, per Sant Valentí, concretament.
És un cas bastant diferent.
Escolteu, el que no hem respost aquí és tipo fijo o no?
Aleshores, va, què recomanes?
Si algú vol fer el cop de cap igualment
i ara diu que ara és el moment d'hipotecar-me,
què, fix o variable?
Ah, és que no és tan senzill, eh?
És a dir... Ah!
Aquí el que cal explicar, i això no sé si és pel vídeo,
però abans del 2015,
gairebé totes les hipoteques eren variables.
En canvi, ara, com dic, dos terços són fixes.
Per tant, aquí la cultura ha canviat molt.
Clar, per què és?
Perquè com que els tipus d'interès havien baixat tant,
que eren negatius, semblava impossible que baixessin molt més,
clar, no tenia massa sentit arriscar-se, no?,
i agafar una hipoteca tipus variable,
perquè si la direcció només és cap amunt, home, assegura't el tret.
I, per tant, té molta lògica que la gent comences a agafar tipo fix,
no sé si pel vídeo o no pel vídeo, però...
Llavors, ara, clar, ara les hipoteques variables
tornen a tenir més sentit, perquè dius...
Sí que sembla que pujaran una miqueta en guany,
però el mercat diu que començarà a baixar a partir de l'any vinent.
Per tant, haureu de mirar, jo crec, amb més deteniment,
si us convé una hipoteca tipus variable.
Tot i així, escapa, deixa'm que faci un aclariment,
la idea de que necessàriament, com que els tipus estan alt,
la hipoteca de tipus variable serà millor, no és del tot certa,
perquè la de tipus fix ja reflexa aquesta predicció del mercat
que aquells tipus ara pujaran una mica però després baixaran.
Per tant, aquí al final estàs una mica apostant contra el mercat,
sempre que agafes una hipoteca de tipus variable.
I a la majoria de gent això s'ho han de mirar bé,
perquè és un risc, tu et pots acabar enganxant els dits.
Jo, en general, i això us recomano la gent que m'ho pregunta,
en general, el que heu de pensar és que, en essència,
el banc us està oferint el mateix.
Tant si us ofereixen variable com fix,
us està oferint el mateix basat en les prediccions del mercat.
El que us recomano és, mireu quin és el tipus d'interès
del bo alemany, que és el de referència,
en els anys que esteu agafant la hipoteca.
Si és a 30 anys, per exemple, agafeu una hipoteca a 30 anys,
tipus fix, ara mateix el bo alemany és el 2,7%.
Per tant, el tipus fix serà 2,7%, més una mica més.
Si aquesta prima que us donen pel tipus fix
la compareu amb la que us donen de prima sobre l'erribol
del tipus variable,
podeu mirar quina de les dues és més cara.
Normalment la de tipus fix és una mica més cara,
perquè, com dic, t'estàs arriscant menys.
Si resulta que és molt més cara,
doncs potser mireu-vos del tipus variable,
i si no, feu el tipus fix, que sempre és més segur.
És el meu consell aquí gratis, que dono al programa.
Fantàstic.
I escolta, Joan, un dubte...
Ràpidament, que tinc la publicitat aquí
que està a punt de sortir, la publicitat, digues.
Sí, no, un dubte, hi ha gent que necessita molts pocs diners,
és per una mica,
i sempre el banc ofereix de forma com una matralladora
a préstecs d'aquests ràpids, de pocs diners, de forma insistent.
Això sempre surt pitjor, oi?
Sí, sí, sí. Això sempre...
Quan dius pocs diners, quina posa una xifra?
Per exemple, no sé, 40.000, 50.000 euros.
Un préstec d'aquest ràpid.
No hipotecari, això? No hipotecari, sí.
A veure, heu de pensar que el gran valor de la hipoteca
és que quan tu no pagues el banc es queda el pis.
És el que se'n diu.
Un préstec secured, en anglès, assegurat.
I per tant, qualsevol cosa que sigui sense aquesta assegurança,
sempre et cobren molt més. Això és el problema que hi ha.
Molt bé.
Doncs queda clar, avui amb el Lion Cindero i el Toni Rodon
hem parlat d'hipoteques i hem pres apunts amb els consells de Lion,
que no s'ha mullat tant com aquells dos personatges del 2017.
Gràcies, Lion, gràcies, Toni, una abraçada, cuideu-vos.
Que vagi bé. Fem una pausa i primer disparem els anuncis
i de seguida el suplement.
Parlem de pressió estètica, gent que passa pel quiròfan
o que s'ha fet retocs estètics
amb una edat molt jove, molt jove.
Ara en parlem, el suplement, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
A ti vos, hijo.
Ràbia, de Sebastià Alzamora.
Una mort absurda desencadant un viatge al fons de l'ànima humana.
Ràbia, de Sebastià Alzamora.
Premi òmnium a la millor novel·la de l'any.
Prepareu-vos que ve l'alegria, l'alegria ja s'apropa...
Ja arriba l'alegria que passa, l'últim musical de Degó Llagom.
Dança, música i teatres fusionen
per acostar-nos al primer gran èxit de Santiago Rosinyol.
L'alegria que passa de Degó Llagom al Poliorama.
T'emocionaràs.
Això que sents és la Rioja.
Sabors d'hivern natal.
Somriures que t'obren la porta.
Escalfor de les mantes tegides a mà.
Allò que se sent al Vall de la Lengua.
El cruixit de trepitjar la neu.
El carrer als pinxos la festa.
Reserva de Rioja.
G-box, reparació i manteniment de caixes de canvi.
Busquem incorporar personal pel nostre centre de granullers.
Si ets mecànic d'automoció
o estàs especialitzat en la reparació de caixes de canvi,
envia el teu currículum a...
En teatre, el groc sempre ha estat símbol de mal presagi.
Ara i aquí, també.
Hi ha un abús des de la seducció.
M'ha costat anys adonar-me
que he viscut situacions on jo no he consentit.
Recordo que em vaig estirar caramunt sense dir res,
perquè no em sortia res.
Llavors, ell va seguir fent-me petons.
Si tanco els ulls, veig el sostre d'habitació, groc.
Sense ficció, el sostre groc, a TV3 dimarts a la nit.
Per tu, que sempre escoltes la ràdio mentre condueixes el taxi.
Apuja el volum, perquè per fi sentiràs un anunci
que t'ajudarà a guanyar més diners.
Si ets taxista,
condueix el conductor a Uber.com
i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, súbete. Si apliquen condicions.
Fa tants anys que es fan campanyes de reciclatge
que tothom ja sap que el paper i el cartró van al contenidor blau.
Aquesta campanya és només per recordar
que tan important com saber això
és saber que cal depositar-los dins del contenidor blau.
Cuidar el nostre planeta comença per cuidar la nostra ciutat.
Cuidem Barcelona.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Catalunya Informació.
Descarrega't l'AP de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis, connecta amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
Avui al Tot Gira viurem intensament la lliga.
Des de tres quarts de dues de migdia, Valladolid Espanyol.
Els pericos volen encadenar la tercera victòria consecutiva.
A la tarda, després de la TDT del Barça-València,
escoltarem els protagonistes de la Copa d'Ukeipatins
que juga a Calafell.
Seguirem el Barça-Vilareal de la Lliga F,
el Llevant les Planes Betis...
i l'inici del Mundial de la Fórmula 1.
Avui diumenge des de tres quarts de dues del migdia.
Amb David Clopès.
50 metres a la puta setmana.
Per anar a bona història jo no mato, però per anar a bona història jo moro.
Vaig alçar la càmera per fer la foto
i el Tomas i em va tirar la càmera i em va dir
no tornar a fer mai més això que acabes de fer.
Estaríem fent un documental ple de mentides,
i llavors, per què l'estàvem fent?
I anar a una guerra és una merda,
perquè una guerra és un lloc molt fosc, molt fosc.
Hotel Palestina, el podcast de Catalunya Ràdio,
on reporters i reporteres expliquen l'altra cara del relat.
Hotel Palestina,
en podcast, a l'app i al web de Catalunya Ràdio,
amb Marc Comas i David Fonseca.
Oh-oh, l'amor, oh-oh, fa calor, oh-oh.
Tot el que toques es torna a foc.
En mig les flames explota el cor.
Agafes aire, t'agafes foc.
Amb quines ganes surt volant tot.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Oh-oh, oh-oh, fa calor.
Amb Roger Escapa.
Dos minuts per dos quarts d'onze.
Baby, you don't know what you're saying
Because you're a victim of right-seventeen lies
But your mind is not right
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Els últims anys el nombre de joves
que s'han fet operacions estètiques ha augmentat notablement.
Fa només uns anys la mitjana d'edat d'accés a la cirurgia estètica
era de 35 anys.
Ara és de 20, segons dades de la Societat Espanyola de Medicina Estètica.
La pressió estètica i social,
temes que aquestes setmanes hem posat damunt la taula,
han abocat joves, sobretot noies,
a retocar-se alguna part del cos que no els agrada,
i les influencers que TikTok i Instagram fan bandera
de totes aquestes operacions segurament també hi han contribuït.
Som al suplement tres joves,
tres històries que han passat o que volen passar pel quiròfan,
tres joves que segurament no estaven del tot contents
amb el seu cos i que han decidit canviar-lo o que el volen canviar.
De seguida, saludo alguns d'aquests testimonis,
però també vull incorporar en aquesta taula la Marta Carulla Roig,
que és la psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu
i de la Unitat de Trastorns Alimentaris.
Bon dia, Marta. Bon dia.
I la Mireia Rudi Castilla, que és cap del Servei de Cirurgia Plàstica,
bon dia, bona hora. Bon dia.
De seguida, la història de la Marina del Pol i de la Marissel.
Però abans, per què teniu la sensació
que hi ha hagut aquest increment de casos entre joves
que sovint són menors d'edat? Marta.
Jo crec que la pressió una miqueta estètica va més,
i en part les xarxes socials hi tenen a veure
perquè hi ha molt més a base a veure cossos,
a veure imatges, no?
I això pot segurament influir, doncs,
sobretot a les adolescents, d'acord?
Això també ho heu observat, doncs, amb l'impacte que pot tenir,
sobretot a la pandèmia quan van estar amb el tancament,
va haver molt consum de xarxes, i això va provocar de vegades
més increment d'exercici físic, fins i tot compulsiu,
i alguns casos que vam tenir més de trastorns alimentaris.
Què et trobes a la consulta, tu?
Jo em dedico als trastorns alimentaris, sobretot al seu hospital,
doncs veiem casos greus de no reacció nerviosa,
i és que hem vist un impacte important
amb les xarxes socials, la gran majoria, això tenim dades,
més d'un 70% de noies consulten les xarxes
o bé la internet per fer dieta, etcètera.
Doctora Mireia Ruiz,
has detectat una disminuïció de la mitjana d'edat
en les consultes de persones, especialment noies,
que venen a dir que volen fer una operació?
Ha disminuït, però jo crec
que també hi ha un tema d'accessibilitat,
és a dir, ara, jo crec que si caminem
quatre quadres de l'eixample,
trobem alguna consulta de cirurgia plàstica,
hi ha milers de consultes, que a més a més
són low cost, que ho fan com superaccessible,
i per un tema econòmic els és molt més fàcil,
i aquest accés a la informació i a les tipus de consulta
fa que puguin beure's com unes possibles candidates
a una cirurgia, i acaben allà,
o acaben buscant algun centre una mica més seriós.
Quines són les operacions estètiques
més comunes entre els joves?
En general, les noies és augment de pit,
o reduccions, o sobretot malformacions,
perquè vivim en una zona en què hi ha un tipus
de deformitat congènita adquirida,
bastant freqüent,
en homes és, al contrari,
accés de mama, que tenen un desenvolupament mamari
quan no els hi tocaria.
I has percebut que aquestes consultes
acostumen a ser últimament
amb un percentatge més baix o no ho tens clar del tot?
De edat, eh? De edat et dic.
Et venen més joves quan abans potser
tenien 30 anys per fer un home estètic,
ara estem parlant només del pacient estètic.
El pacient de reconstrucció, el pacient de deformitat
et venen a l'hora que et vindrien
a la Seguretat Social, que jo vinc de formació
i de feina a la Seguretat Social, i aquest percentatge
ve a la mateixa edat. I el percentatge d'homes i dones?
T'atreveixes a fer algun...? Sí, de fet hi ha dades, això.
Els homes abans era minoritari,
ara som al 5%, cada any augmenta i ara estem en un 17%.
El que passa és que l'home està en un punt
en el que estaven les dones abans, que l'home s'amaga més
a l'hora de dir que s'ha fet alguna cosa
o que s'ha intervingut o que...
o que potser s'està plantejant
reparar alguna cosa que a ell no li és confortable
pel seu cos. Es parla molt de la Wind Up Eats.
La segona operació són els llavis últimament?
Com a medicina estètica, sí. Això no és una cirurgia, no?
No. Com es fan els llavis? Amb una punxada?
Això és amb una punxada i es posa l'acid dialurònic.
Què és l'acid dialurònic? És una molècula,
una proteïna que tenim nosaltres al cos
i que fa que els teixits s'hidratin.
A mesura que ens anem fent grans, ens anem deshidratant,
llavors amb 40-50 ens punxem el dialurònic
per donar textura a hidratació.
Els llavis serveix, si hidrates un llavi que sigui més finet,
serveix per aportar-li volum.
I és veritat que ara, per exemple, està de moda el llavi rus,
que es diu, que és un llavi bastant més voluptuós
el que tenim els llavis en l'àmbit mediterrani.
Això s'ho pot fer tothom a partir dels 18 anys que vulgui?
O a vegades hi ha gent que et ve a la consulta i dius
No. De vegades s'ha de dir que no.
Per què? En quins casos?
Home, primer, quan desbordes els límits,
per mi, siguis el meu criteri, quan desbordes els límits
de la naturalitat o del que és dins
dels vàrems esternats de Vallès,
no pots fer dos botifarres, perquè m'entenguis.
Hi ha gent que sí que et ve, que s'ha anat punxant, punxant, punxant,
volen més i venen a tu a veure si tu també els hi punxes més.
Genera addicció?
Jo, que soc usuària, no crec que generi addicció,
però que si detectes un pacient que realment
està arribant a aquest punt, sí que l'has de reconduir.
I has d'anar a que faci una valoració
per un especialista que estigui veient
si això és una dismofofòbia, perquè realment
pots tenir una percepció distorsionada
del que és normal o del que tu tens.
Has trobat casos com aquest que explica la doctora?
La dismofofòbia és un trànsit
que pot aparèixer i de bastant jove,
i és com de l'espectre més obsessiu compulsiu,
perquè la persona el que fa és que són múltiples
comprovacions respecte a una part del seu cos
que la veu completament distorsionada, la veu monstruosa.
I això s'hi troben possiblement més
els companys de cirurgia plàstica, perquè de vegades
els que no tenen res a veure amb la cirurgia
s'hi troben molt malament.
És un tema psicològic i ha de fer teràpia
o té un tractament específic.
Per fer-te una operació de pit,
s'ha de ser major de edat?
S'ha de ser major de edat per una cirurgia estètica.
Realment la normativa diu que a partir de 16 anys
podries escollir. A la meva consulta,
és major de edat. Menors d'edat són cirurgies
que són reparadores, que han de venir amb consens
o bé de psicòleg, de ginecòleg,
o de l'especialista que ha de compartir el pacient.
De fet, potser el cos no està del tot format,
en 18 anys, fins i tot. Per això mateix
has de tenir el consens del ginecòleg i de l'especialista,
i a vegades van acompanyades
amb un tractament psicològic en què ha evolucionat,
porta a estable dos anys de revolució,
hormonalment ja està desenvolupada, es podria fer,
i a més a més la reparació
li millorarà l'aspecte psicològic.
Quant pot costar una operació de pit? Depèn del tipus de cirurgia.
Hi ha un rank entre 5.000 i 8.000.
Depèn del que hagis de fer. I una punxada al llavi?
Amb l'àcid? En un low cost?
No, a la teva consulta.
A la meva consulta està voltant dels 400 euros.
En un low cost? En un low cost avui he vist un anunci
que posava cent no sé quant. Com pot ser això?
No ho sé. Tinc les meves teories,
però crec que són políticament incorrectes.
No surten els números perquè et sortiria a pagar.
O el producte no és el que toca o algo passa.
I aquest llavi que et punxes necessita un manteniment?
Habitualment és un tractament que es va desfent.
Quan nosaltres eliminem les nostres molècules d'ailurònic
i les anem renovant, quan tu punxes una molècula d'ailurònic,
encara que sigui produïda en una farmacèutica,
el teu cos també la metabolitzarà,
que es diu que és lavada desfent.
Perquè hi ha una aluronidassa, que és un àcid,
un enzim que neteja i elimina
aquelles molècules que són més velles.
A partir de 6, 12 o 18 mesos,
depenent de l'àcid que hagis posat,
el pacient, si vol continuar a mantenir el volum,
se l'haurà de tornar a posar.
Passar pel quiròfan millora la nostra autostima?
El tema de l'autostima és que el com força complexa.
D'entrada tothom parla d'autostima d'una forma força frívola,
i el que hauríem de pensar sobretot que l'autostima
és la repercussió emocional de l'autoconsepte.
L'autoconsepte és com la idea de nosaltres mateixos.
Aquesta idea es va formant a poc a poc,
i a l'adolescència comença ja.
Però la vas formant en base a molts inputs que reus de l'entorn
i en base als teus valors.
És a dir, tu dintre de la idea de tu mateixa,
i el que acabarà reportant una bona autostima,
doncs és anar treballant tot el qui soc jo.
Aquí entren valors, entren hobbies.
Entra la paraestètica, també.
I tu ho portes tu mateixa físicament,
agradar-te i desenvolupar aquesta part.
Però li hem de donar el paper que correspon.
És a dir, l'autoconsepte i el que repercuteix en l'autostima
és una part, la paraestètica, però la resta pot ser tan rica
com més ens hi esforçem.
I l'autoconsepte l'hem d'anar treballant tota la vida, realment.
Sí que és veritat que a l'adolescència,
quan ets més jove, has tingut menys experiències
i encara no tens clars les idees.
Llavors pot ser que amb aquest impacte de les xarxes,
aquesta pressió estètica,
aquest paper que hauria d'ocupar l'estètica, que és una part de tu,
doncs, abarqui un gran part de l'autoconsepte.
És una mica escaldo de cultiu de vegades de certs problemes.
Quins problemes?
Podríem pensar si hi ha una pressió estètica molt marcada,
que ens comencem a preguntar a gent que ja tingués insatisfacció corporal,
que es plantegi a fer un canvi,
però que aquest canvi se li imagina a les mans.
I d'aquí una mica és el que jo em dedico,
que són els nostres dons alimentaris.
M'agrada explicar una cosa meva.
5 minuts per arribar a 3-4 d'11 del matí,
amb la Marina Bonilla, ràdio. Hola, Marina, bon dia.
Bon dia. Com estàs? Bé. Quants anys tens, tu, ara?
18. 18 anys. Sí.
Tu t'has fet un augment de pits? Mm-hm. Fa gaire?
No, uns mesos. Uns mesos. Sí. Estàs contenta? Molt.
Com va anar? Feia molt temps que ho tenies al cap?
Sí, uns quants anys, ja.
I ho vas traslladar als teus pares? No.
De fet, la meva mare m'ho va dir a mi.
T'ho va dir a tu? Quants anys fa d'això?
Un any. Sí, un any. Un any.
Què et passava amb el teu cos? No t'agradava?
No, no m'agradava gens. Per què?
Doncs jo mirava el... Sí, el... El mirall.
El mirall, sí. I no em veia bé,
perquè em comparava. I no, no m'agradava.
Què et va dir la teva mare?
Doncs em va dir que si jo volia operar-me,
perquè jo em volia ficar llavis, i em va dir
que no ho necessites, jo crec que necessites més
l'operació de pit. Hola, Sònia, bon dia.
Tu ets la mare de la Marina. Sí. Com va anar aquesta conversa?
Jo li veia que quan, per exemple,
anava a comprar-se ropa o estava a la platja,
al biquini, bueno, realment no era estètica per mi,
perquè en aquest moment ella necessitava
una operació per una malformació.
Jo li veia uns pits molt petits i buits per una part,
i, bueno, sent molt separats,
una areola més alta que l'altra,
i jo realment era que...
Jo la veia encullida amb ella, no anava recta,
i mirava de veure unes altres coses
que es volia operar, que no les necessitava,
i jo penso perquè ella no realment
li donava por de dir-me, mama, no m'agraden els meus pits.
És gaire habitual veure que una mare
dona suport a una filla amb una qüestió com aquesta
amb una edat tan jove?
Home, està clar que els pares són els principals referents,
i jo crec que el missatge no és anar en contra
doncs de qui vulgui operar-se, qui ha llibertat individual,
absolutament, i segur que estem d'acord amb la ciruixada.
Totalment, sí.
Inclus pot reforçar alguns aspectes d'autoestima,
però no perden el nord en el sentit que només basem
l'autoestima en això. Aquesta seria la idea.
I que hi hagi un suport per part de la mare a la vida,
en general, a projectes, doncs és una cosa positiva.
Estàs més contenta ara, Marina? Sí, molt més.
Puc preguntar qui va pagar l'operació?
Sí. La...
Bueno, ells, però jo he de donar la meitat.
Has de pagar la meitat. Quan vau pagar?
8.000 euros. Bueno, quasi, quasi 8.000.
Abans la doctora ha explicat una cosa
al cap del servei de cirurgia plàstica a Quiron, Barcelona
i de Xeus, la Mireia Ruiz, que vivim en una zona
on les dones tenen una deformació malformació congènita
que... Has apuntat això, no? M'ho pots especificar una mica més.
Això què et referies? Em refereixo
amb el permís de la Marina, si m'hi puc explicar.
És el pit tovarós. La Marina, en concret,
tenia un pit tovarós dels que són més estigmatitzats
per les pacients, perquè són pits
que habitualment van amb una simetria
del 50% d'una mama respecte a l'altra,
amb un excursament molt marcat del poli inferior
i una arèola desproporcionada i que sobresurt.
De fet, la Marina va penjar un vídeo molt xulo,
en el qual sortia ella
fent el com era abans,
i va tapada, i sortia amb la mateixa roba i tot,
després. I a mi el que més il·lusió em va fer
és la cara, és que se li il·luminava totalment la cara,
perquè ja estava assegura ella mateixa amb això.
I això per què passa més en una zona específica?
Això és genètic, que al final estem en un lloc
on aquesta malformació és molt més freqüent que a Alemanya,
on allà tothom té el pit gran. I és una malformació congènita,
això, dius? És congènita, és heredat.
Això et ve o de línia materna o de línia paterna.
I, a més a més, els tipus de pit túberos són molt diferents.
El que sí que es caracteritza bastant és que hi ha la simetria
i els excursaments dels pols inferiors,
que les fan molt curtetes i amb aquesta arèola
que han d'anar sempre amb foams, perquè si no,
se'ls hi marca amb qualsevol roba.
Sònia, en algun moment et vas plantejar dir-li a la teva filla
que no els veia bonics?
No, perquè jo no els veia bonics.
Jo no estic cooperada, no tinc uns pits bonics,
però a mi, per exemple, em dona igual.
I amb un sostenidor, al millor, guanyo una miqueta
i puc portar la roba que vulgui, més o menys.
Però amb ella era un problema de sostenidors,
era un problema de qualsevol samarreta.
I jo realment, igual que em deia,
no, no es necessita.
Si es necessita, en aquest cas, jo el veia
que sí que era un problema no estètic, realment.
Jo no sabia que existia aquesta deformació del pit, tampoc.
I fer-ho amb 18 anys, que és una edat molt avançada, no?
I que potser el cos encara no està format del tot.
No et feia una mica de...? No, ella portava ja...
Li va vindre... ella ja es va desenvolupar molt jove,
li va vindre la menstruació molt jove,
abans de la seva edat, normal, també.
I, bueno, tenim la edat perquè és un número, també,
però si a mi, al metge, a la Seguretat Social,
me'n rocavenava que es podia fer.
No ho van fer per la Seguretat Social, perquè realment eren 7 anys,
que s'havia d'esperar.
I jo no volia que la meva filla esperés...
Aquesta operació te l'hagués cobert la Seguretat Social, al final?
Sí, sí, sí. Perquè era congenit.
Exacte, bueno, és que, de fet, la deformitat on es fa
la Seguretat Social, el que passa és que les llistes d'espera
són les que es van aplaçant.
Maricel, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs, Maricel? Molt bé, molt bé.
Quants anys tens, ara? Vosaltres?
Bueno, jo tinc 24.
Vas passar pel quiròfan amb 18?
Sí.
També et vas fer una operació de pit, m'han dit.
Sí, em vaig fer una operació de pit.
Per què?
Bueno, el meu motiu...
La veritat és que sempre he tingut bastanta autoestima.
Però, no sé, va ser una decisió molt impulsiva.
Honestament, vaig veure que companyes meves ho havien fet
i no havia passat res.
Jo tenia poc pit, però el meu pit era maco,
però era petit.
Llavors, jo simplement volia un augment per veure'm millor,
per vestir millor, i sense pensar-m'ho gaire,
perquè els meus pares estaven totalment en contra.
Estaven en contra, els teus pares? No ho vèiem bé?
No, no ho vèiem gens bé.
O sigui, es van enfadar bastant amb mi,
la meva mare no m'apuyava gens,
em deia que m'ho pensés, que era molt jove.
I avui en dia, els hi dono la raó i no ho tornaria a fer.
O sigui, no ho tornaria a fer.
No has quedat contenta amb el resultat?
No és això, és el que...
O sigui, si que he quedat contenta i molt,
el que passa és que...
Vull dir, vaig optar pel camí curt, no?
Pel camí curt de solucionar una cosa que no m'agradava,
m'opero, pago i vinga, ja està, surto bé.
Però el camí llarg i el difícil,
que crec que és el que hauríem de treballar tots i totes,
és el camí de l'autostima, de treballar-se en un mateix,
d'estimar-se i d'anar-se acceptant poc a poc,
i de no fomentar tots aquests temes de la cirurgia estètica
i la hipersexualització dels cossos.
En aquest cas, l'operació suposo que te la devies pagar tu,
en 18 anys, si els teus pares hi estaven en contra.
Sí, efectivament, tot el que tenia va ser per pagar l'operació.
Quant et va costar, aleshores, perquè d'això fa 6 anys, ara en tens 24?
Sí, doncs uns 5.000, més o menys.
És un camí que es pot desfer?
Té seqüeles, per això,
un pacient que vingui per un augment simple en 18 anys,
això que les marques comercials i implants diuen
que durarà de per vida, no, no.
Un cop has posat implants, hi haurà un manteniment,
hauràs de passar més vegades, però no és el mateix
quan és una seqüela d'alguna deformitat
que quan ho fas per estètica, aquí sí que ho has de pensar bé,
i més si segons quines feines facis,
et pot condicionar més o menys,
o pots tenir més complicacions o menys.
Maricel, crec que també et vas tocar els llavis.
Sí, això va ser fa uns dos anys, més o menys.
Sí, fa dos anys.
Per què ho vas fer?
Doncs era algo que també volia des de feia temps,
però no m'atrevia,
i finalment, no sé, vaig veure el moment,
i m'ho vaig fer.
M'agraden els meus llavis, però hi volia més volum,
amb naturalitat, però més volum, i mira, ho vaig fer.
Bueno, ara mateix, com ve a dir ella,
o sigui, dura poc, l'àcid dels llavis,
perquè en uns mesos, màxim vuit mesos, un any se te'n va,
vull dir ara ja no tinc res, però sí, vaig quedar contenta,
però intentaré no fer-m'ho mai més,
ni retocar-me, intentaré,
no retocar-me res de la cara ni del meu cos.
Com és que has canviat de parer?
Bueno,
diversos motius.
Primer de tot, perquè he estat escoltant casos de dones
que s'han fet el...
no sé com es diu, crec que es diu l'explantació de pits,
que s'han tret les pròtesis perquè pot donar complicacions,
i després perquè la meva mentalitat ha canviat molt
respecte al meu cos i la manera de vestir,
i doncs, bueno, com he vist que he estat hipersexualitzada,
més o menys és això.
Marta, què et sembla aquest testimoni?
Em sembla bastant interessant el que comenta la Marisela,
i una miqueta reforça el fet que l'autoestimava
més enllà del físic,
i que, possiblement, ens hem de pensar molt bé
passar per quiròfans, i sobretot és un motiu 100% estètic.
Llavors, crec que ha fet un canvi,
i jo tampoc ho veig com un error.
Hem de fer aquesta decisió i hem d'acceptar,
i la veritat és que, bueno, si ella pensa...
També he dit una cosa molt interessant,
el tema de la hipersexualització a la dona,
doncs això ho veiem molt sobretot a xarxes socials,
i el que m'agradaria comentar de vegades
és l'accés tan fora a temes low cost,
que això ho veiem també des de xarxes i gent jove,
llavors estem molt exposats a aquest tema.
I sobretot pesa unes bones mans, en tot cas,
i sobretot valora si realment tu necessites canviar el teu cos,
què t'aportarà canviar el teu cos és que realment
el que has de fer és potser treballar més en tu,
en el teu creixement personal,
més a tema del teu autoconsepte, digués-ho,
que és el que està comentant la Marisela.
Marisela, ara quan et dines al mirall t'agrades?
Sí, m'agrado molt, sí.
Gràcies per compartir el teu testimoni amb el suplement avui.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Ens falta la història del Pol. Pol, bon dia.
Bon dia. Com estàs? Bé.
Tu tens 24 anys. Sí.
En el teu cas tot comença amb un asme
que diagnostiquen als 8 anys, no?
Afermatiu. I et receten cortisona.
Què et passa?
Bueno, tenia un asme difícil control, que es diu.
No venia directament lligada de cap al·lèrgia ni res,
era un asme difícil control.
Jo prenia cortisona cada dia, empunxava un cop a la setmana,
i era la manera que això em va anar...
Vaig controlar una mica l'asme, perquè tenia molts plomes respiratoris.
Començo als 8 anys, començo molt petit,
i sempre em deien que quan fessis el canvi
potser desapareixeria aquest asme.
L'asme és una malaltia que hi és sempre.
Vull dir, jo ara se m'ha atenuat,
i arriba un moment, just abans de pandèmia,
que jo noto que no necessito aquest corticoide a diari,
visito el meu neumòleg,
i intentem fer com una desescalada d'aquest medicament.
Trobo que ja no he de prendre cortisona,
i a partir d'aquí és quan comença la meva gran transformació.
Vas guanyar molt pes?
Sí, molt de pes, molt de volum, és un inflat...
Però clar, en aquell moment em va anar molt bé.
Vull-te'ls dir, abans de pandèmia em va anar molt bé, aquest medicament.
Jo estava molt orgullós de prendre'm cortisona,
perquè podia fer vida.
Intentaves combatre aquest augment de pes d'alguna manera,
fent esport o...?
És que m'era impossible.
M'era impossible fer una excursió a la muntanya,
perquè havia d'anar amb el ventolí en tot el dia a sobre,
i m'era impossible.
Vols passar pel quiròfan, ara? Affirmatiu.
Què vols fer?
Des que vaig deixar la cortisona,
vaig perdre molt de pes, he perdut 54 quilos.
I ara et veig amb un pes molt saludable, no?
Sí, tot i que el que em diuen,
va dir el cirurgès, que quan tu arribes a quiròfan,
has d'arribar amb el pes exacte,
que ell creu que és el que ha de ser,
perquè l'operació sigui realment...
Però quina operació et vols fer?
És una lipolàser combinada amb un abdominoplàstia.
I la finalitat és per treure la pell sobrant,
aquesta flesidesa de la pell,
perquè hi ha una pell que quan s'estira,
potser la doctora aquí em farà una llança,
que és la part elàstica de la pell, que ja no retorna el seu lloc,
i ha de treure aquesta pell sobrant.
Doctor, explica'ns una mica més ràpidament aquesta operació.
Mira, el que a ell li passa,
que ho ha fet de manera natural, perquè s'ha primat sol,
en la seguretat social, quan un pacient s'ha primat
per després d'una reducció d'estómac,
per pes de la pes, per obesitat,
està inclòs en cartera, perquè l'òrgan de la pell
no té capacitat de retornar enrere.
Llavors, hi ha accidents cotanis
que s'han d'eliminar, perquè o bé pengen,
o bé inclús produeixen funguets a la zona dels plecs,
i a més els genera molt disconfort.
I està cobert per la seguretat social, això?
La gràcia que em fa amb ell,
i això hem tingut moltes discussions entre plàstics,
és que si ve d'una cirurgia bariàtrica,
en canvi, quan han tingut força de voluntat
i s'han aprimat 54 quilos, no hi ha manera
pràcticament d'accedir a aquesta via,
i al final és el mateix problema.
Una de les operacions consisteix en posar-te abdominals?
Forma part d'això o no?
Jo no tinc aquesta finalitat, jo bàsicament és treure
la pell que sobra, que la pell que penja,
que per molt que la treballis, no retorna.
Però posar-nos la quadrícula que veiem,
això és possible també o no?
Això és possible, però és una... És una altra operació?
És un ambient en què parlàvem del loco, de fer el sixpack,
i això que al final a la llarga tampoc és ni molt saludable,
ni molt... Marta, què et sembla el cas del pol?
Home, doncs clar, és el que explicarà la seva experiència
amb l'ASMA, que pot ser una malaltia força invalidant,
i també entenc que vulgui...
Jo no m'hi posaré, és una decisió completament personal,
i sembla que ho té meditat, en aquest sentit.
El que comentàveu del sixpack amb els nois joves
és una clara obsessió, no?
Sí? I ho estàs veient a la consulta, eh?
Bueno, és una de les preocupacions...
El sixpack, perdó, perquè són els quadraditos, eh?
Sí, sí, inclús amb nois joves, jovenets, ja.
Clar, és una mica l'efecte de les xarxes, no?
La dona és de vegades la primera extrema,
i l'home o el noi, un cos més aviat musculat,
és el que comença, llavors.
Alguns casos comencen per voluntat de muscular
i que això se'ns enveja una miqueta de les mans, no?
Si anem fent continuament comprovacions amb xarxes, no?
Anem mirant, l'algoritme ja ens va sortint continuament cossos,
això també fa, no?,
una mica que hi hagi aquest impacte i entre ells ho parlen, no?
La teva família et dona suport?
Sí.
I...
Clar, em parles obertament perquè avui has vingut al suplement a explicar-ho,
suposo que amb el teu entorn en parles i cap problema.
Sí, no, és a dir...
Tampoc no és una cosa que crec que s'hagi d'anar comentant,
que tu has d'escriure al front i dir...
Tinc aquestes intencions, que al final cadascú ho fa al camí de la seva vida,
al final cadascú és amor i senyor de dibuixar el seu traçat,
i al final també és com quan algú pensa...
Avui he estrenat una crema facial, bueno, eh, que tampoc ho comentes?
Doncs jo crec que em recolzo amb aquesta decisió,
ho comparteixo amb qui m'interessa o amb qui no,
i tampoc és allò que vagi difonent els quatre vents.
Tens data ja per...
No, perquè encara em queda arribar el pes objectiu.
Creieu que en la vostra decisió, en el cas de la Marina i del Pol,
la pressió estètica de les xarxes
ha tingut un component clau
amb la decisió final de passar pel quiròfan?
Jo crec que sí. Tu creus que sí, Marina?
Que si haguessis viscut fa 25 anys enrere,
potser no haguessis tingut aquesta necessitat,
sense Instagram i sense TikTok.
Potser, sí. I tu, Pol?
Jo, quan et xarxes, faig el link ja...
És que des del món de l'art,
venim des d'uns cossos grecs, de l'arquitectura grega,
amb uns músculs com molt treballats, molt definits,
per tant, és que és una cosa que hi és de sempre,
no és una cosa de xarxes,
és que ve de sempre.
Digues, molt ràpidament, perquè anem al bulletí.
Només a afegir.
La identitat de sexe, moltes vegades,
això ens hem oblidat sempre.
Igual que en un transgènere posem pits
perquè ells se senten dones o homes
i hem de fer la cirurgia que toca
perquè acabin de sentir-se plens,
a vegades adjudiquem un culpable extern
quan realment ho portem com a impronta de gènere,
del que ens sentim.
Es pot buscar això de la xarxa?
No, no, l'identitat de sexe és també tenir pits,
i els pits que creus que són cúbanes.
És el que explica la Mireia Ruiz Castilla,
cap del Servei de Cirurgia Plàstica,
aquí on Barcelona hi deixeu,
la Marta Carullar Roig,
psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu,
i la història de la Marina i del Pol,
i també la Marisa, a través del telèfon.
Moltes gràcies a tots tres per acompanyar-nos
aquest matí de suplement.
Gràcies, bona sort.
Moltes gràcies a la Marina Porres i al Roger Mas i al David Caraben.
Fins ara.