Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Avui és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones,
una violència que té múltiples formes, com ara l'assetjament sexual,
i múltiples escenaris, com pot ser el lloc de feina.
Un de cada cinc assetjaments sexuals passen en l'entorn laboral,
segons les dades del Ministeri d'Igualtat.
La llei del Només si és si reconeix la violència sexual com un risc laboral de les dones
i totes les empreses grans i petites tenen l'obligació de dissenyar protocols de prevenció i actuació,
segons Rami Dorado, advocada del col·lectiu Ronda.
Estic convençuda que a ningú se li acudiria plantejar que una empresa petita,
pel fet de ser petita, no ha de donar les votes de seguretat.
O pot tenir una escala trencada, el plantejament és el mateix.
El fet que siguis petit no vol dir que no hagis d'actuar i prevenir la violència sexual a l'entorn laboral
com qualsevol altre risc que té a veure amb l'entorn.
El sindicat Comissions Obreres va posar en marxa fa un any l'Observatori de l'Assetjament Sexual
i per Raó de Sexe, on qui vulgui pot fer una consulta o demanar ajuda.
I han notat un augment significatiu d'entrades des del cas Rubiales.
Valoren que ha ajudat a visibilitzar una situació que fins ara no es denunciava.
Més notícies d'Anel Gómez.
Controlant l'incendi que des de quarts de cinc d'aquesta matinada cremen una nau de reciclatge de papir cartró
al polígon de Can Cullàs a Montcada i Reixac.
Tot i això, diverses dotacions dels bombers de la Generalitat i de Barcelona
continuen treballant sobre el terreny per apagar definitivament les flames i per investigar l'origen del foc.
L'alcalde del municipi, Bartolomé Gea, en declaracions a Catalunya Informació.
Molt de fum i molta flama, però que enseguida està controlat.
S'ha mirat de controlar, sobretot, a la banda de les naus, no?
Col·lindants, que no passessin el foc.
Enseguida, bueno, doncs, el foc, la veritat és que no ha afectat a capa empresa
ni ha resultat capa vida, a capa persona ferida.
Els bombers han recomanat als veïns propers que tanquin portes i finestres per evitar el fum.
La nau afectada ha quedat molt malmesa i una de les façanes ha col·lapsat.
El primer secretari del PSC, Salvador Illa,
anunciat davant del Consell Nacional del Partit, que se celebra aquest matí,
cooptarà la reelecció al càrrec al pròxim Congrés Ordinari.
Us vull dir que estic al servei de Catalunya i al servei d'Espanya.
I justament per això, perquè estic al servei de Catalunya i al servei d'Espanya,
estic al servei del PSC.
I us anuncio el dia que aquest Consell Nacional convoca el Congrés del Partit,
seguint els procediments ordinaris,
us anuncio que optaré a repetir a la primera secretaria del Partit dels Socialistes de Catalunya
si ho tinc a la vostra confiança.
En el marc de la triba de quatre dies pactada entre Israel i Hamas aquest dissabte,
el grup islamista deixarà en llibertat 14 ostatges més.
Serà la segona tongada d'israelians alliberats,
després que ahir, en el primer dia d'alto al foc,
un grup de 24 ja va deixar enrere la captivitat.
Per dilluns s'espera que ja siguin mig centenar els ostatges que hagin tornat a casa.
A canvi, i de moment, el govern israelià ha excarcerat una quarantena de dones i joves palestins.
Avui en sortiran 42 més de la presó.
Més qüestions.
Avui es fa la segona i última jornada del gran recapte del Banc dels Aliments,
una jornada en què l'organització espera que augmentin les donacions
perquè el dissabte és el dia en què moltes famílies compren per tota la setmana.
A tot Catalunya hi ha més de 2.000 punts de recollida a Barcelona.
Gemma Bonet, bon dia.
Bon dia.
Grups de voluntaris amb l'Armilla Blava del Banc dels Aliments
estan presents avui a molts supermercats de la ciutat.
La Merche, una de les coordinadores del voluntariat,
assegura que per aquestes dates la major part dels clients
tenen encara una motivació extra per donar.
I a més m'agrada molt que siguin aquestes dates amb un Black Friday
en compres nadalenques per qüestionar consciències.
Per mi és un tema de consciència de dir
tots tenim i uns no tenen res
i potser sí que han pujat els preus, ha abaixat una mica les donacions,
però nosaltres podem renunciar a coses per donar.
Gemma Bonet, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports Albert Benet.
Rayo Barça a partir de les dues del migdia
i amb la TDT de Catalunya Ràdio
sense Ter Stegen,
però amb De Jong, Iñaki Penya serà el porter titular
en el primer partit des de la lesió greu de Gabi.
Avui, entre altres partits de la 14a jornada,
es disputa també l'Atlètic de Madrid-Mallorca.
Avui, classificació i curs sprint del Gran Premi
del País Valencià de MotoGP
en què Bañaia i Martín es juguen el títol.
Damià Aguilar, bon dia.
Fins aquí, les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
11 i 5.
El comunista.
Soy Luz de Rosy.
Camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
I per molts anys.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Ben portats, eh?
M'agrada dir que estic a l'equador de la vida,
però la veritat és que seria ser bastant optimista.
I tant.
N'hauria de fer 86, hauria d'arribar als 86.
Jo crec que hi puc arribar.
O sigui, n'has fet 43, si els Déu-n'hi-do.
No, ho semblo, eh?
No, sembles més jove, sempre t'ho he dit, jo, això.
I tu més gran.
També, també és veritat.
També m'ho has dit tota la vida.
Escolta, m'on està el Pedro Sánchez,
que l'estic veient aquí al 3-24.
Doncs fins fa quatre dies menys.
Ahir era Israel, Palestina,
i enmig d'aquesta crisi diplomàtica.
És com un superheroi, eh, Pedro Sánchez.
Sí, sí, és a tot arreu.
Ara ve d'aturar el feixisme aquí,
ara se'n va resolucionar el conflicte de l'Orient Mitjà.
Alguna valoració més?
Perquè la tertúlia era a les 9 del matí
i no hi estàs convidat.
Bueno, noi.
Anem al consultori.
En joc una setmana més d'unes vambes Múnich
del vostre número.
si endevineu el personatge misteriós
que s'amaga darrere del telèfon,
l'apartat sobre s'ha eliminat, definitivament.
No, està bé, està bé.
Ni un sol oient que defensés la provatura
que vam fer el mes de setembre.
Però ho heu intentat, ho heu intentat.
Sí, sí, però innovar, no.
Deixem vols clàssics.
Hi ha resistència al canvi.
Som-hi amb els clàssics.
Primer consulta, consulta real,
que ens ha arribat a través de
suplement arroba catradio.cat,
suplement arroba trescat.cat.
Ara tenim els dos, no?
Tenim els dos.
Ens l'envia la Maria del Got,
diu així, hola Joel i companya, com anem?
Hi ha un parell de coses
sobre les quals m'agradaria saber el teu pare.
Tinc problemes per veure trescat
a la meva tele intel·ligent,
que és d'abans del 2016.
No hauria de ser accessible per tothom?
Mira, jo tinc el mateix problema,
que la meva tele intel·ligent
previa al 2016 no és tan intel·ligent
i tampoc...
Molt bé.
Tinc el trescat descarregat al telèfon mòbil,
però la tele...
Aleshores...
El comunista, eh, es diu aquesta secció.
També em preocupa una altra cosa,
diu, el capitalisme ens està devorant la llengua.
Per què?
Diem, t'ho compro per dir que estàs d'acord
amb alguna cosa, una cosa que t'agrada.
Ah.
Quan algú m'ho diu, jo li respon que no està en venda.
Ah, molt bé.
I parlant de llengua, encara una altra consulta.
O sigui, són tres consultes, pel que veig.
Sí, sí, una triconsulta.
Quan la gent em diu, hola guapo, hola guapa, hola guapi,
em venen ganes de contestar, hola boniat o me'n diré.
No m'entenc.
Jo tampoc.
Creu els dits perquè no se m'acomiadin amb els petonets,
per què no et poden dir hola Maria, hola Joel o senzillament hola i adeu.
Mister Wonderful l'ha fet molt mal, diu la Maria del Got.
No li agrada que la diguin guapa.
Aviam, estimada camarada Maria del Got,
la teva consulta comença més o menys bé amb una pregunta mig interessant,
aquesta cosa tècnica del 3K.
La segona ja dius, ui, ui, ui,
sembla que tenim algú amb la pell una mica massa fineta.
I la tercera ja és directament la queixa d'algú que evidentment no està bé.
Però les contestaré les tres
perquè al final aquí hem d'intentar no deixar ningú enrere, d'acord?
En aquesta secció.
Aviam, primera pregunta.
El tema de si és accessible per tothom o no el 3K.
Aviam, Maria, a risc que m'acusis de corporativista i d'estómac agraït,
et diria que efectivament 3K està disponible per a tothom que tingui accés a internet.
Evidentment, si no tens accés a internet, no,
però és que tampoc tens accés llavors a la meva salut.
No sé si m'entens.
Vull dir, hi ha aquesta barrera d'entrada.
Sí, l'internet.
Jo mateix tinc una televisió que no és intel·ligent
i veig els continguts de 3K còmodament a la tele
a través d'aquest, a través d'un aparetet que val 30 euros
i es diu Google...
Com es diu ara?
Chromecast.
Google Chromecast.
Tu l'enxufes a la tele, a l'HDMI,
i la tele passa de ser tonta a intel·ligent.
Com el Pedro Sánchez.
Saps el Pedro Sánchez que a vegades dius que et dius tonto
i de cop dius que et dius molt intel·ligent?
Doncs el mateix amb la meva tele.
El missatge és no cal que et canviïs la tele per una del 2023
amb 30 euros del Google, com es diu?
Chromecast.
Del Chromecast aquest, doncs ja funciona.
I si no ho mires al portàtil o al mòbil o no ho miris,
si a mi se me'n fot Maria... què?
Maria Delgot.
Segon tema, et queixes de l'expressió
t'ho compro fora de l'àmbit estrictament comercial.
Entenc que el que et molesta és que quan tu dius alguna cosa
i et contesten, t'ho compro,
aquella persona pressuposa que el teu argument estava en venda
i ell l'escull lliurement en el gran mercat d'arguments
i te'l compra.
Bé, Maria, aquí crec que jo crec que estàs sobrereaccionant una mica.
Primer, perquè la compra-venda de coses
no és una activitat estrictament capitalista.
És a dir, en un entorn purament comunista
també es compren i es venen coses.
I segon, perquè, collons, Maria,
és evident que quan algú et diu que et compra un argument
tu no deixes de tenir-lo, no és una cosa literal.
Entenc que et molesti, això sí,
i en aquesta línia i perquè et sentis millor
et diré que a mi, una vegada,
una exnòvia em va dir que li sabia greu deixar-me
perquè havia invertit molt en la nostra relació.
Que també va fer servir com un ngur.
Això m'ho va dir de veritat.
I sobre la tercera pregunta,
que dius que no t'agrada que et diguin guapa,
doncs...
Què li vols contestar?
No tinc res a dir guapa, eh?
Què li vols contestar?
No ho recordo, segurament em vaig posar a plorar.
No ho sé, no me'n recordo.
Una abraçada.
El tema de guapa, què li respons, perdona?
Que no tinc res a dir, guapa.
Guapa, d'acord.
Vinga.
Molt bé.
Gràcies, Maria.
Som-hi amb la segona consulta.
Vinga.
Quim Esquerdo.
Quim Esquerdo des de l'Escala.
Hola a tots.
Felicitats del programa.
Aquí la meva pregunta pel comunista.
La cosa va d'indumentària.
M'agradaria que el Joel m'ajudés
si pot a definir la indumentària típica
d'un comunista català actual.
M'explico.
Jo, que ja tinc una edat,
puc assegurar que abans era molt més fàcil
identificar els comunistes que ara.
Com a mínim, els catalans.
Quan jo era jove,
tots els homes comunistes de Catalunya
portaven barba, ulleres, pantalons de pana,
acompanyats també d'una camisa oberta de solapa.
Acampanats, posa.
Acampanats.
Posa clarament acampanats.
Pantalons de pana acampanats.
Acampanats.
Camisa oberta de solapa ampla
i una trenca de llana a l'hivern.
Una trenca de llana, sí.
I el cabell així ni llarg ni curt
a l'estil Che Guevara.
Les dones més o menys igual.
En canvi, ara, Joel,
la veritat és que em costa identificar-los.
Potser perquè els he perdut la pista,
potser perquè ja no vaig a les manifestacions,
però la veritat és que he perdut aquella capacitat
que abans tenia d'identificar un comunista
només per la seva indumentària.
Gràcies i felicitats pel programa.
Vé, apreciadíssim.
Tuvarits, com es diu, Quim Esquerdo.
Gràcies per la teva consulta.
Dius que has perdut la pista dels comunistes catalans
i que ja no els identifiques pel carrer.
Bé, jo, abans de pensar que això sigui
perquè tu has perdut facultats,
no descartaria la possibilitat que sigui
simplement perquè n'hi ha molts menys,
molts menys de comunistes a Catalunya
dels que hi havia fa 40 o 50 anys,
que és l'època que jo entenc que tu en parles
quan, diguéssim, anarquistes a banda,
ser d'esquerres era gairebé sinònim de ser comunista.
Ara, en canvi, com ja deus saber,
camarada Quim,
hi ha tantes maneres de ser comunista
o d'esquerres, més aviat,
com Colós té l'arc de Sant Martí.
Dit això, crec que sí que et pot ajudar
a donar-te algunes pistes,
la meva experiència sobre l'outfit
de comunista català l'any 2023,
temporada otoño-invierno,
i ho faré en base als dos,
jo diria tres,
tres grans paradigmes que crec que dominen
l'estètica comunista actualment,
que són el conveià,
el jarrai i el dandi.
L'estil conveià, David Fernández,
roba desestructurada,
el pots confondre fàcilment
amb una persona que viu al carrer
o amb un occidental que ha passat massa temps al Marroc.
Després hi ha el jarrai,
Anna Gabriel.
Anna Gabriel abans ha tornat a Suïssa,
perquè ara ha canviat d'estil,
què és el jarrai?
Roba esportiva,
molt esportiva,
de muntanya també,
moltes arracades tipus anella de Carpesano,
molt adides,
molt decadlons...
Sí, aquell xant de l'adides de les tires...
Tres ratlles,
molta samarreta negra amb missatge agressiu,
i molta dessugadora negra també amb caputxa,
i en el cas de les dones,
serrell tallat amb esquadra i cartabó.
I el tercer paradigma,
el del dandi,
que també existeix...
I has percebut en el cas d'Anna Gabriel
un canvi des que ha tornat a l'exili?
Un canvi, absolutament.
He vist una evolució,
una evolució,
una maduresa,
una persona que ja es compra la roba
en botigues de roba normals,
diguéssim.
I el tercer paradigma és el del dandi.
Com deia,
aquí tenim Carles Riera i Antonio Baños,
look més acadèmic,
més elegant i més intel·lectual,
més anglès en el cas de Baños,
més francès en el cas de Baños.
El baño és la marmilla i tot.
Va a marmilla,
però a vegades dius,
bueno,
planxa-te,
saps?
Planxa-te-la, l'armilla.
O sigui,
està bé l'armilla,
però planxa-te-la.
Seria el look, diguéssim,
de professor universitari,
sovint massa carinyós
amb els seus alumnes.
Aquest tercer look,
el del dandi,
i ja està,
espero haver-te servit de servei.
Camarada,
qui més esquerda?
20 anys?
Absolutament igual.
Els mateixos texans
i la mateixa samarreta.
I les mateixes bambes.
Dono'l fe.
Igual, ja està, ja està.
És a dir,
la fama no t'ha...
No,
per favor,
per favor,
que va.
Mira,
la tercera i última consulta,
va.
Senyora Baratet,
Meritxell Baratet.
Meritxell Baratet.
Des de Tarragona.
És la part que m'és m'agrada,
aquesta dels folònims.
Va, llegeix bé.
Intentaré fer-te una pregunta curta
perquè m'he fixat que la gent s'esplaia molt
i això resta temps a tu
per il·luminar-nos amb la teva ment clara.
Ah, gràcies.
Gràcies.
És veritat, realment.
Vaig al gra.
Tu ets comunista i independentista.
Corregeix-me si m'equivoco, sisplau.
I, per tant,
m'agradaria saber si creus
que el comunisme català
tindria més o menys èxit electoral
en una Catalunya independent
del que té ara mateix
la Catalunya autonòmica.
Ah, ah.
Dit d'una altra manera,
creus que la independència
seria un bon escenari
perquè les idees comunistes
guanyessin pes a la política catalana?
Uau.
Gràcies.
És la consulta curta
de la senyora Baratet.
Meritxell Baratet.
Hola, camarada Meritxell Baratet.
D'entrada, confirmar-te que sí,
que sóc independentista i comunista.
O sigui, que sóc perdedor,
un clar perdedor en els dos eixos
en els que es mou ara mateix
la política catalana, no?
I no et sabria dir, hores d'ara,
si veig el país més lluny
d'un ideal o d'un altre.
Imagina't el que t'estic dient.
En tot cas,
m'agraden aquestes preguntes
que proposen l'escenari
d'una Catalunya independent
perquè jo, doncs,
jo no tinc gaire talent
pel que és la fantasia i la ciència-ficció,
és així.
I així m'entreno, no?
En el tema de la fantasia.
Vale, doncs la resposta és no.
No, Baratet.
No crec que una Catalunya independent
fos un escenari millor
pel comunisme català
del que és ara la cosa autonomista.
No crec que, com tu dius,
el comunisme català
tingués més èxit electoral
en un nou estat propi
per una raó molt simple
i és que al final
seríem la mateixa gent.
I, de fet,
és possible que fins i tot
perdéssim representació a tot arreu
perquè la política catalana
deixaria de regir-se
pel doble eix
esquerra-dreta
independentista-unionista.
O sigui, desapareixeria aquest segon eix
i això no sé com acabaria.
No sé què farien, per exemple,
els votants de la CUP
si aquest passés a ser, diguéssim,
només un partit d'extrema-esquerra.
Jo conec gent,
jo conec gent que no és d'extrema-esquerra
però que vota la CUP
perquè són, en teoria,
els més independentistes.
Llavors, seguirien votant la CUP
aquesta gent en una Catalunya independent?
Doncs potser no,
camarada Meritxell.
Potser no.
Pinta amb bastos.
Molt bé.
Ja ha fet la feina.
No, no, la feina comença ara.
No.
Perquè ja has llegit.
Ara tiro de talent.
Ja veuràs.
Vols guanyar unes Bambas Múnich?
No.
Arroba Catalunya Ràdio
contesta el tuit dient
qui creus que és el convidat misteriós
del comunista d'avui
que s'amaga darrere del telèfon.
S'amaga darrere del telèfon, eh?
Quina imatge.
Aquesta persona només pot contestar
amb monosíl·lebs,
amb un sí o un no.
La identitat la desconeix
Joel Díaz i l'audiència
i la coneix...
Tu.
...la direcció d'aquest humil programa.
Que ets tu.
De 35 anys d'història.
Ets tu el director, no?
Sí.
Vale.
De moment sí.
Vale, va bé, va bé.
A veure.
Vinga, som-hi.
Va.
Jo crec que avui...
És fàcil.
No ho sé.
Ets una dona?
Hola, em refereixo a tu.
Ets una dona?
No.
Vale, bon dia.
Em deixes el boli, Roger,
perquè si vaig a preguntar...
Puc fer un parèntesi?
A veure si hi ve alguna dona algun dia, eh?
Digues.
A veure.
És una veu molt identifiquetiva.
Identifiquetiva, eh?
Veig que avui estem...
Estàs tot tu.
Estàs tot tu, tens la llengua de tonta.
Sí.
Aviam.
Aleshores, sisplau,
no demanaré que la manipuli, la veu,
però que no hi posi tota la intenció.
Vale.
Però no et petis el temps de secció.
Som-hi.
Ets un home.
Ets un home...
Bueno, ens coneixem personalment, tu i jo?
No.
No ens coneixem.
Ah, no?
Bueno, doncs no.
Ets català?
Sí.
T'agrada ser català?
Sí.
Arroba Catalunya Ràdio.
Ostres, sisplau, és que ja veig l'audiència.
Mira, mira, mira, mira, mira.
20 respostes ja.
Ets català.
No, no, no llegeixis aquí, per favor.
Home, és que...
No, perquè m'aixafes tota la història.
Bueno, Roger, per favor.
Bueno, doncs mira cap allà.
No.
Què et passa?
Mira cap allà.
A veure, ja la gent ja...
Perdona, estic fent la...
La màgia de la ràdio ja, aprendre pel sector.
Puc parlar amb aquesta persona?
Sí, endavant, tira, tira.
Ets comunista?
Volta'l.
Volta'l.
Coneix el programa, si diu Volta'l, sense que li hagi explicat, eh?
Sí, sí, sí.
I si diu Volta'l vol dir que...
O sigui, si no ho fos gens, diria no.
I està, no?
No és comunista.
Vale.
Molt bé.
Ets menor de 50 anys?
No.
Menor de 60?
Sí.
Molt bé.
Mira, hi ha molts oients que coincideixen a dir un nom que no és.
Molt bé, Roger.
Des de quan et dediques a fer això?
Que és...
Hi ha molta gent que es pensa que és el cantant de Manel.
Ets el cantant de Manel?
No.
Perfecte.
T'agrada Manel?
T'agrada Manel?
Sí.
Li agrada Manel.
Vale.
Ets ric?
No.
Tens patrimoni immobiliari?
El just.
El just.
A veure, el just no entra, eh?
Dins de les normes.
Sí, vale.
El just no entra i després una altra cosa.
És a dir, tot Catalunya ho sap menys tu, eh?
Que ho sàpigues.
Està.
No, no, no, el telèfon no l'agafes.
El telèfon no l'agafes.
Que potser algú m'ho ha dit per WhatsApp.
Ara ja estic fent el ridícul.
Estic fent el ridícul ara mateix.
Ja tothom ho sap.
Tira, tira.
Veiem.
És que normalment no intervens tant en aquesta part.
Doncs ja callo, ja callo.
Vale, molt bé.
Tens fills?
Sí.
Tens fills.
Molt bé.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Irrelevant.
Volta'l.
No.
No, Volta'l només és un.
Ho sento, tio.
L'has gastat amb el tema del comunisme.
Si vols, em pots respondre la del comunisme
i deixar el volta a l'independentisme.
Però els dos, Volta'ls, no.
Un moment, un moment.
Vols respondre la del comunisme?
No.
No.
D'acord, doncs aquesta sí que la vas respondre.
Doncs t'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa
en forma de república?
Sí.
Vinga.
Carai, aquí t'has mullat, eh?
Aquí t'has mullat.
Escolta'm.
Mira, aquí t'has mullat.
Tens, tens alguna...
Ei!
Que et dediques a la comunicació?
Sí.
Et dediques a la part informativa de la comunicació?
Sí.
T'has de mullar gaire sovint?
Sí.
Literalment o metafòricament?
Ara ja l'he...
Sí.
Ja estic.
Canja que les preguntes les faig jo.
Tens un imitador en aquesta ràdio, Catalunya Ràdio, tu?
Sí.
Sí.
Sí, sí, sí.
Bé, t'agraden els comulonimbos?
Sí.
Ets el Francesc Mauri?
Sí.
Toma ja!
Toma ja!
Francesc Mauri, bon dia, bon hora i benvingut al comunista del suplement.
Bon dia i bon hora, què tal?
Hola, Francesc.
No us coneixeu personalment?
No, jo diria que no.
Jo diria que no, ara aquí penso.
No, no.
No.
És que, clar, en aquest món ja ho sabeu.
Ah, sí que ens coneixem.
Sí que ens coneixem, Francesc.
Sí.
No fotis.
Crec que sí.
Una vegada estava fent una mena de peça per l'APM, quan jo treballava a l'APM,
i diria que tu i el Tomàs Molina vau venir en un hall d'un hotel i allà vam gravar una moguda.
Hòstia, sí, clar, és veritat.
Toma ja!
És veritat, és veritat.
No, no, és que, clar, són aquelles trobades, ja saps, jo t'he vist per la tele, tu m'has vist per la tele,
però que en realitat no ens coneixem.
Això em va passar a mi amb l'Iñaki Ordengarín.
Hòstia!
Imagina't.
Sí, sí, fa uns anys.
Sí, sí, ell m'ha vist per la tele, jo l'he vist per la tele,
i amb un parquimetre de Barcelona ens vam posar a xerrar com si ens coneguéssim de tot.
De tota la vida.
Perdó, eh, de què poses a parlar, miñaki Ordengarín?
Ah, que és bona.
No, en aquell moment...
Era abans del Pufo.
Sí, en aquell moment ell ja era parella de la Cristina,
però estava vinculat a l'esport a Catalunya,
i era allà la seu del carrer Casanova-Diagonal,
que hi ha una seu de l'esport, ara no em facis dir,
la secretaria potser general de l'esport, o així.
Sí, alguna cosa així.
Sí, i amb un parquimetre ell s'acosta, jo m'acosto, somriem,
hola, què tal,
i, bueno, ens vam posar a parlar, jo crec, del Barça i del temps.
Té una anècdota amb tota mena de famosos, Francesc Mauri,
que si la platja amb l'Artur Mas,
que si Iñaki Ordengarín en un parquimetre, vull dir que sí, sí.
Bueno, perquè al final, clar, ells t'han vist per la tele,
tu els has vist per la tele,
però en realitat no et coneixes.
Sí, sí.
Escolta una cosa, Mauri, m'ha sorprès,
perquè jo normalment pregunto,
que tu ets comunista i la gent amb tota llibertat en diu no.
Però tu, en canvi,
però tu, en canvi, has volgut aquí
que quedés aquí com una mica de misteri, no?
I em sembla curiós perquè...
Sí, perquè, mira,
primer, jo estic vinculat a informatius de la tele.
Informatius de la tele,
hi ha un llibre d'estil en què no et pots posicionar políticament.
D'acord?
Número dos, curiosament,
tu saps,
Sabeu que jo defenso molt un nou món
basat en l'economia verda,
en la lluita contra el canvi climàtic,
en unes ciutats més agradables,
en una mobilitat més sostenible, etcètera.
L'ecosocialisme, no?
Ets ecosocialista, una mica.
No, no, no, no, no.
És que la gent a xarxes directament
n'hi ha que m'insulten,
ni em diuen que soc un comunista,
que vull el mal de les empreses...
Això no és un insult, Mauri.
No, no, no, però ho insulten amb altres paraules, eh?
Ah, vale.
És a dir, un merda comunista,
un puto...
Ja, ja.
Sí, sí, un perro foc.
Sí, aleshores,
escolta'm,
vull desvincular completament,
primer, perquè estic a informatius
d'aquí de la casa,
de Catalunya Ràdio i de TV3, no?
Primer, per això,
número dos,
això d'associar les persones
a les seves preferències,
en un sentit o a un altre,
els tòpics d'ets comunista,
ets fatxa,
ets no sé què,
això és ridícul,
a mi m'agrada, entre cometes,
treballar per un món millor per tothom,
i, per tant,
doncs això,
he preferit fugir d'això.
Molt bé, em sembla perfecte.
Però, vaja,
pensar en un nou estat
puc ser des d'imagina't,
des de la dreta, dreta, dreta,
extrema dreta catalana,
fins a l'extrema esquerra,
i, per tant,
el ventall continua obert
i no m'he pronunciat políticament.
Sí, tot i que,
tot i que, deixa'm dir-te,
que tal com està el país,
que t'hagis pronunciat
a favor de la independència de Catalunya,
pot pot portar més problemes i tot.
Bé, però això,
jo crec que,
el benentès seria
que només faltaria
que, per una manera de pensar
que, insisteixo,
no ha de ser política,
ha de ser pragmàticament pràctica,
doncs em sembla que...
em sembla que...
no, no, no, no, no.
Vale, vale, vale.
Jo volia fer un aclariment...
Sortim d'aquest enzucat.
Sí.
Mira, ens en posem en un altre,
perquè hem llegit a la Viquipèdia,
diu que les inundacions del 1982
van enxampar Montserrat
amb el papa Joan Pau II
i que Francesc Mauri
va tenir una lleugera hipotèrmia
en aquell episodi.
Aleshores,
això és veritat?
Sí, sí, sí.
Jo l'any 82 encara estudiava
els Escolapis de Sant Antoni,
jo soc del barri de Sant Antoni,
el meu pare tenia el bar i la fonda al Raval
i bé, en aquell moment,
bueno, allà vivia jo, no?
Sí, sí, sí.
El barri de Sant Antoni estudiava allà.
Vam muntar l'excursió el 7 de novembre del 82
a veure Montserrat el papa Joan Pau II
i allà vaig enganxar les grans inundacions
d'aquell dia que van matar desenes de persones
al Pirineu, al Principat d'Andorra, etc.
i que van provocar molts problemes.
A Montserrat crec que hi va haver,
no sé si una o dues víctimes,
una va ser una noia que li va caure una roca
de la muntanya mentre estava, crec,
carregant les maletes a l'autobús
i jo soc dels que van pujar a peu
des de baix, des de l'estació de tren
dels ferrocarrils.
Vale, vale.
Amb una nit, xopa, de litres i litres
i quan vam arribar a les 5 del matí a dalt
al monestir, xops, xops, xops, xops,
la temperatura era de 8 graus
i bé, em va acabar tenint com a centenars de persones
la Creu Roja, muntes gratges, etc.
Vaig veure des de la porta el papa mòbil
que passava per davant.
Ara, ara bé, ara bé.
I després, doncs, evacuació amb camió militar
perquè allò s'havia desmadrat i quan vam arribar a baix
el Llobregat ja baixava a dalt de tot
fins a tocar el pont metàl·lic del tren
i allà no sé si em va agafar l'emoció divina o què.
Ara, ara, això t'anava a dir.
Jo crec que vas tenir una revelació divina
i allà, pel que tu dius,
aquella passió pel fenomen meteorològic ja la tenies.
Ja la tenies.
No, la passió segur que la portava, això està claríssim,
però de divina no, eh?
Des del meu punt de vista, jo soc bastant més, diguem,
del món online pragmàtic, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, científic.
Parla, parla, jo el digues.
Digues, digues, Joan.
No, no, no.
Realment, tots els homes del temps,
vull dir, us agrada...
Parlar, parlar.
Sí, sí, no, no, jo tinc una...
Bueno, una batalla, això,
costa molt, costa molt.
És a dir, que els homes del temps
s'acotin el minutatge o els segons que tenen de crònica,
és una missió impossible.
Una missió impossible.
No, però, perdona.
No, no, no.
Diré una cosa.
Deixa parlar al francès.
Trencaré una llança a favor de Gemma Puig.
Gemma Puig és de tot l'elenc que tenim a la Corpo.
Sí.
És la meteoròloga que més s'adequa al minutatge que se li demana.
Per què?
La resta, la resta, 20, 30, 40 segons més del que...
Mira, hòstia, però és que aquí els meteoròlogs
són estrelles del rock, pràcticament.
Sí, però, bueno, escoltar.
És diferent, això.
No, però...
És un tio que quan surti...
O sigui, no baixa l'audiència.
Altres comunitats autònomes, tinc entès,
que baixa l'audiència quan comença el temps.
Aquí puja.
Aquí puja.
Som un país enamorat de la meteorologia.
Visca Gemma Puig.
Jo ja he dit el que havia de dir.
A veure, si pot dir...
Molt bé.
Vale.
No, Roger.
Ara, ara.
Efectivament, la Gemma és la que es porta millor
en aquest temps del minutatge,
però, evidentment,
el meu món a la ràdio comença l'any 85,
aquí a Catalunya Ràdio,
i vaig aprendre a quadrar amb els vips horaris,
amb els missatges gravats del rei,
aquest que...
Vull dir aquest...
el que ha acabat malament, eh?,
per entendre's.
Mira, tenim el moment del debut de Francesc Mauri.
Què dius?
Hola, bona nit.
Avui el més destacable en la informació meteorològica
han estat les freqüents boirines
que han afectat a moltes comarques.
També tot això barrejat amb forta contaminació en moltes zones.
Et reconeixes o no?
Lluís, però d'una manera molt amagada
i també a causa d'alguns núvols alts molt primets
que han afectat algunes comarques.
Però t'ha canviat la veu una mica.
35 anys fa d'això.
Ja que les zones afectades per boirines,
sobretot les comarques de Ponent,
com aquí a Reflexa,
han estat les més fredes.
Tota aquesta gran zona...
Tu és a TV3, eh?, fa 35 anys.
Clar, això, primer, embalat de nassos,
perquè jo crec que m'explotava el cor.
Clar, home.
Això per començar.
I sí, un ritme, una cadència absolutament diferent.
Jo recordo el meu mestre, l'Alfred Rodríguez Picó,
que em deia, escolta, em diu,
has d'entonar millor, has de fer més cantarella,
perquè a banda d'explicar les coses,
ho has de comunicar a la persona.
A l'altra banda de la ràdio s'ha d'enganxar, no?
I bé, em vaig anar prenent
amb una cadència que, a més a més, he anat exagerant.
Sí, això ho fas.
I fins i tot hi ha qui em diu,
escolta, estic fart de la teva cantarella,
la teva cadència.
Aquesta gent són imbècils, perdona que t'ho digui.
Escolta'm, escolta'm.
Són uns imbècils, jo no ho diré.
No, jo sí que ho diré.
Doncs a mi a vegades potser sí que...
A veure, a vegades molt bona nit...
Saps? Vull dir, aquella característica...
Això és especialment significatiu dels meteoròlegs,
perquè el Tomàs...
Però el molt bona nit és del Tomàs, eh?
Sí, ho sé, ho sé, ho sé, ho sé.
Però que sí que tendiu a fer una mica més de cantarella
als meteoròlegs, segurament.
Doncs clar que sí.
Sí, però saps, bé, jo no he passat per l'escola de, diguem,
de periodisme o de cantarella o de comunicació.
És a dir, en aquest sentit sóc self-made, no?
Sí.
Però, però, bueno, em dóna la sensació...
Bé, de seguida ho veus, quan vas amb el cotxe especialment,
que és on jo escolto més la ràdio,
que depèn qui t'està comunicant,
canvies, dius,
Vaig a l'Spotify i poso música.
Ja, ja, ja.
Per què?
Per què no?
Per què?
Perquè has de traspassar l'afredor d'aquell aparell
que no veus res, que ho escoltes,
i la tele potser és una mica diferent,
però la ràdio necessita del caliu, per exemple, del Roger Escapa.
Per exemple, per exemple.
Per exemple, aquesta veu avallotada que té.
Escolta'm, ràpidament et voldria preguntar
per una notícia que vaig llegir.
i crec que ahir, que és que va aparèixer un llop
a Santa Coloma de Gramenet.
Què està passant?
Bé, està passant...
Un llop, eh?
No.
A Santa Coloma.
A veure.
Sí.
Bé, de llops diríem que n'hi ha molts, eh?
Però aquest és el pelut.
A partir d'aquí, sí, són...
Em penso que és el llop itàlicus, eh?
Ah, i tal.
Que sí, sí, que és el que ve de França.
No, no és...
No és vingut, eh?
Del Cantàbric, que allà n'hi ha...
Que em penso que aquell és l'Ibèricus.
Això, això, hi ha una peça explicada,
ara no recordo, de no fa gaire, eh?
Jo crec, o és aquest dijous o l'altre,
en el programa, el Meteo Mauri,
i allà hi ha l'entrevista amb el José Luis Gallego,
que ho explica, precisament,
perquè, a més a més, en contra del que es pensa la gent...
Però Santa Coloma.
Sí que és veritat que el llop pot anar amb un ramat d'ovelles
i enganxar-ne una,
però el de les persones sempre fugirà.
Va, sempre.
Vale, vale, quedo tranquil.
No, hi ha atac de llops a les persones que us llops.
Si tenies paradis anar a passejar a veure el Mercat de Nadal de Santa Coloma
aquesta tarda, pots fer-ho tranquil.
Vale, vale, dic, hòstia, que no em vols a dir...
Bé, en tot cas, hi ha llops de dos potes
que són infinitament més perillosos que els de quatre.
Ei, aquí ha estat fi, eh?
Aquí ha estat fi el Mauri, eh?
Qui t'ha volgut entendre i ha t'entès, Mauri?
Bé, no, no, però no va per cap polític o política de Santa Coloma.
No, no, no, no, no.
Amb aquest tema no hi entrem.
Ho hem de deixar aquí, ho hem de deixar.
I estic molt content perquè avui el comunista no ha sortit el tema de...
O sigui, sempre que entrevistem Francesc Mauri
tinc la impressió que surt l'anècdota amb Artur Mas
i estic content perquè avui no ha sortit.
Ah, allò de que te'l vas trobar a una platja nudista?
No, ha sortit la de Montserrat.
Sí, sí, sí.
I com...
Que no, que no, que no.
Com té el penis, Artur Mas?
No, ell n'ava vestit, home.
Ell portava banyador.
És que no te la saps.
M'hagués agradat saber-ho.
Bueno.
I no portava banyador, era el Mauri.
Ah.
Veus, ha acabat sortint.
És que...
Bueno, l'he tret jo.
Bueno, Mauri.
Escolta, pregúnta-li.
Doncs pregúnta-li.
A mi em fa molta vergonya fer nudisme, per exemple.
A tu no.
Tu encara ho fas, eh?
No.
Regularment?
Sí, habitualment, sí.
Ah, molt bé, molt bé.
Sí.
Doncs em sembla perfecte.
És una cosa que t'envejo,
perquè jo no sé què em passa,
que no m'hi atreveixo mai.
No, però al final, escolta,
primer, qui no li agradi que no miri,
número dos, cadascú,
i te n'adones amb una platja nudista,
té el que té en tots els sentits.
en tots, els de l'home, els de la dona, etcètera,
i aquí te n'adones que, hòstia,
aquest curser de la moda, l'estètica,
i tot això és lamentable.
Tots pixem i caguem, que dic jo.
I arriba una edat en què mira tu, escolta'm.
No, no, no, arriba una edat
en què t'arriben els ous als genolls.
És el que m'està passant a mi.
Sí, sí, sí.
La pell de l'escrota es va donant.
No sé si per edat a tu també t'està passant, Marcel,
però... Ai, Marcel, Francesc,
ara que confosa amb el d'Òmnium.
No, dic que la pell de l'escrota es va donant, es va donant.
No ho tinc observat, encara Déu m'hi donar.
Fixa-t'hi, fixa-t'hi,
perquè és una cosa que és bastant llei de vida, eh?
Sí, sí.
No, no, clar que és llei de vida, ja ho crec.
T'estàs cosificant, Joel.
Si dura un minut més aquesta entrevista,
acabarem parlant de coses ja molt estranyes, eh?
No, no, no, no.
No, no, no, gràcies per jugar amb nosaltres avui.
Una abraçada ben forta, Juga.
Gràcies, eh, Francesc.
Ha estat un plaer, eh?
Una abraçada igualment.
Moltes gràcies.
Al final acabat sortint el tema, cosa que no volia, però...
Visca Catalunya lliure.
Vinga, sempre.
Fem una pausa i ara tornem al Suplement amb el John Carlin.
El Suplement
Amb Roger escapa.
Vine a la fida dels torrons del Llinàs del Vallès el 2 i 3 de desembre,
en guany més sostenible que mai.
Amb un munt d'activitats familiars,
on també podràs gaudir d'un maridatge de vi
i torrons de la mà de l'Instagramer Marta Coll
i un espectacle d'hipnosi amb Toni Pons.
Amb 80 parades al Castell 9 de Llinàs.
Més informació a Instagram,
arreba fira dels torrons llinàs.
organitzat per l'Ajuntament de Llinàs del Vallès.
Molt sovint, les violències masclistes,
tant físiques com psicològiques,
es produeixen en entorns quotidians,
com ara el transport públic,
la feina, la família o els amics,
o les xarxes.
Passen davant nostre
i fem veure que no les veiem.
Si n'ets testimoni,
pren partit.
El 900 920 t'escoltarem
i per emergències truca al 112.
Davant les violències masclistes,
obrim els ulls.
Generalitat de Catalunya sempre endavant.
De vegades costa molt
entendre què passa al nostre voltant
i a vegades costa menys.
Aprofita l'oferta Black Friday del periòdico
i subscriu-t'hi amb fins a un 75% de descompte.
El periòdico.
Entendre el present per mirar el futur.
Aquest any m'apuntaré al gimnàs
i potser ja n'hi diré i tot.
I jo perfeccionaré el meu anglès.
Però si no en saps...
Per això...
I jo aprendré a cuinar.
Vull dir que aprendria a escalfar el microones
als tàpers de la mama.
El bon propòsit més fàcil de complir
és compartir la grossa de cap d'any.
El 31 de desembre guanya fins a 200.000 euros
i molts premis més.
I vas dir que em prometies.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar
i només si ets major d'edat.
Benvinguts, els que encara escolteu la ràdio.
A la ràdio.
Avis i nets que us oneix la tecnologia.
Benvinguts, els que sempre hi heu estat.
Benvingudes i benvinguts
a una nova manera de veure i sentir contingut en català
i de qualitat.
Drescat.
Descarrega't 3CAT, la nova plataforma digital.
Torna a l'Ewomen de Regió 7,
una jornada sobre talent i lideratge femení.
Dijous 30 de novembre a les 10 del matí
a l'espai plana de l'OM de Manresa.
Per ser part d'aquesta experiència,
inscriu-t'hi a www.ewomen.es barra Manresa
i reserva plaça.
Aquest esdeveniment està organitzat
per Regió 7 i Prensa Ibèrica,
impulsat per CaixaBank
i patrocinat per ICL i l'Ajuntament de Manresa.
Sabies que sovint passes per davant de jardins,
fàbriques i palaus que amaguen històries fascinants?
Escolta-les totes al podcast Històries de la Metròpolis,
la sèrie d'audiorelats que et farà descobrir el llegat
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Entra a patrimoni.amb.cat
i viu els fets més rellevants de les nostres ciutats.
Xarxa Metropolitana de Patrimoni,
cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.
AMB, Metròpolis de Barcelona.
Estàs entrant a la planta noble,
la casa dels Neus Besadis,
l'Amàlia Godó i el Josep Batlló.
Amb ells comença la nostra història.
Casa Batlló presenta
Una nit d'hivern,
una experiència nocturna única.
Promoció dos per un per residents.
Entrada ja a la venda.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Torna el Sense Fronteres.
Tornem a activar el GPS del català.
A veure, cap a Salsas o cap a Guardamar?
O a Fraga? O a Maó?
Totes, totes alhora.
La terra dels que quan parlem ens entenem.
Sense Fronteres.
Parlem i escoltem amb els diferents accents
de tot el que ens preocupa,
el que ens emociona,
el que ens projecta,
el que ens uneix.
La llengua diu qui som,
aquí i al món.
Torna l'esperit SF.
Sense Fronteres.
Cada dissabte, de 9 a 10 del vespre,
amb Kilian Sabrià.
La Núria és supervivent de violència masclista.
Llegué a mi casa,
me acerqué a donde estaba la perrita.
La vi desangrentada,
sin pelo.
Tomàs Camps, atòleg.
El que intenten fer és fer pressió
amb un animal en qui sa dona
pugui tenir un vincle important.
Cristina Becares,
advocada especialitzada en dret animal.
Persones que han comès actes contra aquests animals,
posteriorment van pujant a aquesta agressivitat
fins que ho porten cap a les persones.
Núria Carol,
metgessa i fundadora del programa Biopè.
Les víctimes expliquen situacions
en què l'animal s'ha interposat
entre elles i el maltractador.
Solidaris.
Amb Mercè Folk.
Violència masclista i maltractament animal.
Dissabte a les 10 de la nit.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Tres minuts per arribar a tres quarts de dotze.
Tres minuts per arribar a tres quarts de dotze.
My return to sorrow to fills my heart with joy.
Ladies and gentlemen,
welcome to London Heathrow's Terminal 5.
John Carlin, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
Com estàs, John?
Molt bé.
Bentornat a l'Argentina?
Sí, sí.
Estuve hace...
Hace como 10 dies, volví.
Estuve una semana.
No fui a cubrir eleccions,
no fui como periodista,
fui como persona global,
como civil
y fui a ver a amigos.
Bueno, fui...
El pretexto fue una reunión
del año de mi colegio
porque yo viví en Argentina de pequeño.
¿Cuántos años vas a vivir a la Argentina, tú, John?
Yo viví en Argentina,
en Buenos Aires,
entre los 3 y los 10 años,
con lo cual, con 10 años,
yo era un pibe argentino total.
O sea, hablaba inglés mal, por ejemplo.
Y después, después de acabar la universidad en Inglaterra,
casi el día siguiente,
me cogí un vuelo de ida a Buenos Aires
y estuve 3 años.
O sea, Argentina es un país muy importante para mí.
O sea, dos épocas de mi vida
súper definitivas, formativas,
mi infancia y el comienzo de mi vida adulta independiente.
Però el teu pare era escocés
i la teva mare madrilenya, ¿no?
Sí.
I com és que veu una pare argentina tan petita?
Sí.
¿La van destinar allà al teu pare o com va anar això?
Sí, sí, sí.
Bueno, no fui por mi propia voluntad
con 3 años.
Nadie me consultó,
me llevaron para allá.
Mi padre lo nombraron ahí
primer secretario de la Embajada Británica.
¿Cómo va ser la terrada allà
d'un nen de 3 años?
Bueno, no recuerdo muy bien exactamente cómo fue,
pero bueno,
o sea,
Argentina, por ejemplo,
fue decisiva en mi vida
en el sentido de que uno,
soy futbolero
y es casi inevitable
ser un pibito argentino
y no ser futbolero
y mi vida ha tenido muchas vueltas,
he vivido en muchos países,
pero el hilo conductor siempre,
el único constante realmente ha sido el fútbol,
así que ahí fue súper importante.
Y bueno,
y ahora que volví a Buenos Aires,
mira, como te digo,
he vivido en muchos lugares,
yo no me siento
que pertenezco a ningún país realmente,
tengo un pasaporte de aquí,
pero no me siento español,
me siento catalán,
que ¿para qué nos vamos a engañar?
O sea,
estoy muy bien aquí,
pero siempre me siento extranjero
y en Londres también.
Y el lugar donde me siento menos extranjero,
más así en casa,
es Buenos Aires,
porque vuelvo
y veo imágenes
y sonidos
y olores
de mi infancia
y esto me
me pega fuerte.
¿Conserves l'accent argentí?
¿Serías capaz de hablar en castellà?
Sí, exactamente.
Cuando llego a Buenos Aires
cambio
al instante.
O sea,
por ejemplo,
estuve con un taxista
que me llevó de noche
un viaje
como 20 minutos,
no le,
no reconocí
que no era argentino,
le dije que vivía en Barcelona,
¿viste?
Pero hice como si fuese argentino
y él me creyó.
¿Y qué tal
que por allá
él estaba pensando
irme a este país
de mierda,
a España,
¿viste?
Entonces,
la gente piensa
ahí que soy argentino.
Es el acento
en español
el que a mí me sale
con más
naturalidad.
Y cuando
ets al Reino Unido,
¿quín accent
anglés
tens tú?
Porque a Londres
hi ha molts accents
también.
Sí, sí,
bueno,
en Londres
y en Inglaterra,
hay una variedad
de acentos
brutal.
Y no te hablo
de lugar de Glasgow
o Irlanda del Norte
que yo directamente
no los entiendo.
Creo que mi acento
en inglés
es bastante neutral,
bastante BBC.
Pero podías
colar como a británic.
Ah, sí, sí,
sí, sí,
sí,
totalmente.
No, o sea,
yo creo que...
El pasaport
de fet el tens,
pero sí, sí.
Sí,
no,
pero cuando
cuando era adolescente
creo que cogí
algo del acento
londinense
Cockney,
pero después
empecé a hacer radio.
Yo hice mucha radio
para la BBC
y ahí como que
se me cambió
el acento
y me volví
más, no sé,
ortodoxo.
Creo que sería...
O sea,
sería imposible
para una persona
identificar
de qué parte
de Inglaterra soy,
mientras que
para la mayoría
abren la boca,
ya sabes,
que son de Liverpool
o de Newcastle
o de Birmingham
o de Londres
o de Southampton,
qué sé yo.
¿Y al catalán
cómo lo portas?
Bueno,
el catalán,
no sé,
es como una especie
de bloqueo permanente,
o sea,
como ves,
lo voy entendiendo
bien,
pero no me animo
a dar el salto.
¿Te atrevirás
un día,
tú crees o qué?
No,
pero lo que hago,
lo que sí hago
es, por ejemplo,
cuando mando
mensajitos de WhatsApp
y tal,
los escribo
con bastante frecuencia
de catalán.
Dono fe,
dono fe,
dono fe.
Vamos avanzando por ahí.
A poco a poco,
poco a poco.
A veure,
John,
te he de posar
a qué documento.
Ministerio de Turismo
y Deporte,
afuera.
Ministerio de Cultura,
afuera.
Ministerio de Ambiente
y Desarrollo Sostenible,
afuera.
Ministerio de las Mujeres
y Género y Diversidad,
afuera.
Ministerio de Obras Públicas,
afuera,
aunque te resistas.
Ministerio de Ciencia
y Tecnología
e Innovación,
algo bien del sector privado,
nada bueno salió
del sector público,
afuera.
Ministerio de Trabajo,
Empleo y Seguridad Social,
afuera.
Ministerio de Educación,
adoctrinamiento,
afuera.
Ministerio de Transporte,
afuera.
Ministerio de Salud,
afuera.
Ministerio de Desarrollo Social,
afuera.
¿Cómo queda
el Estado?
Ministerio de Capital Humano,
Ministerio de Infraestructura,
Ministerio de Economía,
Ministerio de Justicia,
Ministerio de Seguridad,
Ministerio de Defensa,
Ministerio de Relaciones Exteriores
y Ministerio del Interior.
Això encara no era president, eh?
Aquí encara no era president.
Era una promesa electoral,
però és el nou president
electe de l'Argentina.
Ara ja sí,
Javier Milei,
que finalment es va imposar
a ser comassa.
Què has de dir tot això, John?
Bueno,
leyendo la prensa aquí
y también en Reino Unido,
en Estados Unidos,
hay una especie
de pánico,
como que ha llegado
Mussolini al poder
en Argentina.
Y
yo creo que
no va a ser tan,
bueno,
estoy seguro
que no va a ser tan
caricaturesco
su mandato
en el gobierno
como sus promesas
y tal
en la campaña electoral.
Creo que
se va a ver
bastante
restringido
todas estas cosas
afuera
con el Ministerio de Educación
y Salud,
por favor,
no va a ocurrir,
no va a poder hacerlo.
Entre otras cosas
porque simplemente
no tiene los votos
en el Congreso.
O sea,
en el Congreso argentino
son como 260 diputados
y él tiene 39,
con lo cual
va a tener
que depender
mucho
de otros partidos.
y también
o sea,
es notable
que en la segunda
vuelta de las elecciones
moderó mucho
su retórica,
bajó el tono,
entendió que estaba
asustando a la gente
y hay
un elemento
importante
que el anterior
presidente
Mauricio Macri
que es como
de centro-derecha
aquí sería
como PP
ha asumido
un papel
tipo
eminencia gris
con él
y está hablando
con él
ya empezó
durante esta segunda
fase de la campaña
electoral
ya se han reunido
después
y Macri
creo que le está
enseñando
que ya
esto de ser
el enfant terrible
de la
política
no va
cuando eres presidente
tienes que empezar
a reconocer
los límites
de lo posible
hay que ser
un poco más adulto
y ya hay señales
o sea,
no sé si lo viste
Rubio
pero
antes
de las elecciones
describió al Papa
Francisco
que es argentino
como él
como un imbécil
comunista
afín a asesinos
como Castro
y Maduro
tal cual
lo dijo
un par de días
después de ganar
las elecciones
le llama al Papa
Francisco
él se porta
con
de manera absolutamente
ejemplar
y cortés
se refiere
al Papa
como su santidad
y lo invita
a una visita
oficial
a Buenos Aires
cuanto antes
y creo que ese cambio
brusco
que has visto
entre
Milley en campaña
y Milley
ya como presidente electo
lo vas a ver
en otros elementos
del
de su gobierno
por ejemplo
la economía
y una cosa más
o sea
todo el pánico
la histeria
que ves
leyendo
los comentaristas
aquí en la prensa
actúan como si
de repente
Milley
se ha convertido
en un dictador
como que mañana
él va a imponer
todo
pero como acabo de decir
no es así
Argentina sigue siendo
una democracia
y hay muchos
obstáculos
a que él puede hacer
exactamente
lo que él quiere
que simplemente
no podrá
y el honor
que implica
ser el primer
presidente
liberal
libertario
de la historia
de la humanidad
tenemos la determinación
para poner de pie
a la Argentina
y salir adelante
¡Viva la alerta carajo!
liberal libertario
a veure
clar
és evident
que en aquesta segona volta
era un cara a cara
amb el Sergio Massa
el peronista Sergio Massa
i que aquí
hi ha molta gent
que entre triar
un mal
o un altre mal
va triar el mal menor
o va castigar
el vot peronista
no?
sí
aleshores
aquesta pregunta
és injusta
i és una mica perversa
però
si tu haguessis
tingut dret a votar
a l'Argentina
t'haguessis
arribat a plantejar
votar
Milley
John
com a vot de càstig
al peronisme
sí
me lo hubiera planteado
yo creo que lo más honesto
hubiera sido
simplemente no votar
porque como dices tú
es entre
elegir entre
dos males
ninguno de los dos
exactamente ideal
pero el peronismo
ha sido responsable
a lo largo de tantísimos años
de estar en el poder
o ahí girando por el poder
del estancamiento brutal
de Argentina
y de la grotesca incapacidad
de ese país
de estar a la altura
de la suerte que tiene
o sea siempre se dice
que Dios le dio
todos los tesoros
y bendiciones del mundo
a Argentina
y después para compensar
puso a los argentinos
porque tienen todo
todos los recursos naturales
que quieras
incluyendo petróleo
una población
relativamente pequeña
dado la enormidad
del tamaño del país
y también
ahora no sé tanto
pero cuando yo vivía ahí
hace ya varios años
tenían seguramente
el mejor nivel educativo
de cualquier país
de habla hispana del mundo
incluyendo España
me hablo años 60, 70
o sea tenían todo a favor
entonces hay algo ahí
en la cultura del peronismo
que ha inhibido
que Argentina sea el país
que debería ser
y que sea tan singularmente
inepto
en desarrollar lo que tiene
entonces
el periodismo
es como el
para mucha gente
y yo lo comparto
lo que ha frenado
el desarrollo
de Argentina
entonces
pero bueno
como me dijo un amigo
algo irónicamente
un amigo escritor
aquí en Barcelona
el otro día
dijo
los argentinos
por fin
han abandonado
el periodismo
porque por fin
han encontrado
algo peor
y hay algo
algo de eso
puede ser que haya
es obligatorio
votar a l'Argentina
sí
vull dir que
l'abstención
no sé si es una opción
en este caso
sí pero no
no
pero puedes votar
en blanco
o sea
así como sí
que esta extrema dreta
que este populismo
cada vez
agafa más pes
también tenemos
la situación
en los Paísos Baños
aquests días
la situación
con Donald Trump
que veremos
qué es lo que acaba pasando
la situación
doblín también
que se está necesitando
en los carrers
aquests días
con todo el tema
de la extrema dreta
vull dir que
sí
como siguen
estos personajes
que guanyan pes
y
después va ser
muy interesante
ver quién felicitaba
Milley
y quiénes suports tenía
y en el caso
de España
ver cómo Santiago
Escal
penjaba una fotografía
con él
y
y
sí
y bueno
se apuntaba
al cargo de la victoria
y es que de repente
una cosa muy sorprendente
muy rara
¿te acuerdas que
Mariano Rajoy
salió
diciendo que daba su apoyo
o sea
¿qué haces Rajoy?
cállate la boca
cállate ahí
Esperanza Aguirre
también va a surtir
a felicitar a Milley
seguramente
sí
pero bueno
pero como te digo
o sea
no es
no es necesariamente
tan horroroso
veremos
veremos
o sea
no es que
o sea
quizá
en países como
Holanda
con este
Heart Builders
y en países como
Estados Unidos
con Trump
la gente
esté votando
a favor
de una política
así
muy de derechas
de rechazo
a la inmigración
con un punto racista
y todo eso
pero este voto
en Argentina
no fue
no es que Argentina
ha dado un giro
hacia el fascismo
es ante todo
ante todo
es un voto
de rechazo
al peronismo
o sea
mira
el tipo que se presenta
Sergio Massa
ha sido el ministro
de economía
responsable
que la inflación
ha llegado
a 143%
o sea
realmente
como iba a ganar
un tipo así
y después está
Milley
es como una especie
de caricatura
de ese
argentino
que
exaltado
que tanto
no sé
toca los corazones
de los argentinos
y Maradona
correcto
exacto
y aparte en Argentina
también tienen como una especie
de síndrome
de buscar
la figura redentora
Evita
Perón
Maradona
Cristina Kirchner
todos son como mesías
que van a ver
van a traer
la varita mágica
y hay un punto de eso
con Milley
pero te digo
es importante
tener en cuenta
que no es un giro
hacia el fascismo
es más que nada
fruto de la desesperación
total
de la frustración
que tienen todos los argentinos
un país tan tan rico
en el que el 40%
de la gente
vive en la pobreza
millones de niños
desnutridos
como que
hay que hacer algo
para sacudirlo
lo más probable
es que esto va a acabar
fatal
pero
la gente
se agarra
a una pequeña esperanza
Joan Carlin
moltes gràcies
ben tornat al suplement
sé que tens més viatges
però ens anem
trobant habitualment
aquí al suplement
avui a les dues partit
que juga el Barça
contra el Rayo
sí, sí, sí
vamos a ver
a veure què tal
complicat
complicat
complicat
ara tornem al suplement
fins ara
el suplement
amb Roger escapa
fa molt temps
que el Barça
no marca un gol
de falta
3 anys
tot és possible
un dia de partit
tot és possible
a la TDT
la transmissió d'en Torquemada
avui a partir de la una
la TDT del Rayo Barça
a Catalunya Ràdio
la narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
sabem com n'és
d'important
sentir-se acompanyat
per això
a CaixaBank
ara disposes
d'un préstec
per fer realitat
les teves il·lusions
sol·licita'l des del mòbil
o a través del teu gestor
informa't
en acaixabank.cat
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
sempre que es mantingui
les circumstàncies
econòmico-financeres
del sol·licitant
en el moment
de la sol·licitud
la TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
de
Dama
assistència sanitària
i CaixaBank
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
què es van dir
Pau Casals i Kennedy
el 30 de novembre
Mingus Ràfols
Roc Esquius
i Mercè Pons
arriben al teatre
Gaudí
amb un concert
a la Casa Blanca
una obra que gira
al voltant de la reunió
que van tenir
Pau Casals
i John Fitzgerald
Kennedy
l'any 1961
a la Casa Blanca
Més informació
a teatre
a gaudibarcellona.com
recomanat.com
recomanat per Catalunya Ràdio
Bellissima
Bellissima
Bellissima
Bellissima
Senso
i El Gattopardo
L'Uccino
Visconti
és un dels grans
és un dels grans mestres
indiscutibles
indiscutibles del cinema
italià
del segle XX
amb una obra que va conjugar
el refinament de la gran cultura europea
i una postura políticament combativa
Del 5 de desembre
al 13 de gener
la Filmoteca de Catalunya
li dedica
una gran retrospectiva
per repassar
una filmografia monumental
centrada en temes
com la família
la passió
o l'ambició
Més informació
a filmoteca.com
recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
a Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa