A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6.
I així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 19 de març del 2023.
Avui, el suplement.
Avui, el suplement.
Artúlia i Marc Molins,
advocat penalista d'Octón Dret,
l'Oriol Mar, cap de Política de la Nació Digital,
la Núria Urriols del diari Ara
i l'Anna Pardo de Vera de Público.
A les 10, amb la prèvia del clàssic Barça-Madrid.
Viurem aquestes hores prèvies del partit avui al Camp Nou,
a les 9 del vespre,
amb la Sònia Gelma del Tot Costa,
el nostre Jordi Puntí, l'escriptor, el nostre home laurana,
i també ens acompanyarà la Maria Garrido, de la TDT,
amb un convidat d'excepció, com és el Sergi Cotilles.
Durant anys, retransmetent a la TDP del Puyol,
a la sala d'imatges,
tot el que d'una banda sí, els partits del Barça.
Avui aprofitarem també aquest clàssic
per convidar-lo a la prèvia del partit,
però també després, una conversa reposada amb un home
que, a més a més, durant molts anys,
va estar vinculat a aquest programa amb el suplement del Xavier Solà,
i que és un amant de la ràdio, de la música,
amb una història personal també d'exemplaritat,
una veu optimista que tenim ganes també de sentir avui el suplement,
i conversarem pausadament a partir de quarts d'onze.
En un matí, també tindrem els llibres, les sèries
i les bandes sonores de la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David,
que ara ve en el demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i temps pel Dominical.
Collons, al Ferran Torres també li paguem per uns serveis
que no ens dona, eh?
I ningú ens demana explicacions, saps què t'ho vull dir?
Molt bé, i en el cas del senyor Bartomeu, com ho explica això?
El què?
A veure. Tot el cas negre ira.
No, perdoneu, però jo mateix estic retirat a Bodàlia, eh?
Sí que estàs.
A partir de les dotze, el Dominical amb tots els seus personatges.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
De seguida, el suplement, el Joan Anton català,
i també l'ofici d'educar amb l'Elisabeth Pedrosa.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui, atenció, perquè aquest matí a dos quarts de nou
arrenca la Marató de Barcelona
i tindrà forta afectació en el trànsit pels trams
per on passaran els 15.000 corredors que s'hi han inscrit,
una xifra que ja s'acosta a la participació que hi havia
pre-pandèmia.
La cursa es desenvoluparà per zones emblemàtiques de la ciutat
com el Camp Nou, la Casa Batlló, la Sagrada Família,
la Torrac Bar, l'Art de Triomf, la Plaça Catalunya
o la Plaça Espanya, també.
La ciutat esportiva comptarà aquest any
amb un 25% de participació femenina.
I avui diumenge ens llevem amb la llei Mordassa,
que ha servit ja per imposar més de dos milions de multes
i per recaptar 970 milions d'euros en set anys a tot l'Estat.
Els 60% de les sancions són per consumir droga al carrer,
però dues de cada deu s'imposen per desobediència a la policia.
Els afectats denuncien que la llei criminalitza
i desincentiva les protestes.
Lamenten també que hagi fracassat la reforma
i que la llei continua en vigor tal com la va aprovar Mariano Rajoy.
Avui també expliquem que el govern considera
que la reunió de la delegació europea del cas Pegasus
s'hauria de fer a Barcelona i no a Madrid.
La consellera d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Maritxell Serret,
recorda que és a Catalunya on hi ha hagut més víctimes d'espionatge
amb aquest software.
Serret, però, assegura que no perdran l'oportunitat
dimarts a Madrid de defensar-se
i denunciar una persecució al independentisme.
Ho ha dit a Catalunya Ràdio.
Lamentar i reivindicar que aquesta cita segurament
hauria de tenir un lloc a Barcelona, que és on hi ha més víctimes.
Malgrat això, serem a Madrid.
El que farem és anar no només a exposar el nostre cas,
sinó també denunciar el que això implica a nivell col·lectiu
i l'intent de criminalització que s'ha estat fent
del moviment independentista.
Pedro Sánchez escalfa els dies previst a l'emoció de censura de Vox
carregant contra el PP per la seva abstenció.
El president espanyol acusa a Alberto Núñez Feijó
d'anar del veracet de l'extrema dreta
amb l'objectiu de tombar les reformes socials del seu executiu.
¿Qué está sucediendo tan terrible que les altera tanto?
Yo os lo voy a decir en pocas palabras.
Están atacados porque hay un gobierno que gobierna para la mayoría
y no se inclina ante los poderosos.
A França s'ha viscut ja la tercera nit d'incidents.
Els més importants a París
en protesta per la reforma de les pensions per decret
per part del govern de Manuel Macron.
Milers de manifestants han sortit novament al carrer
i hi ha hagut més de 80 detinguts.
Mentrestant es mantenen les vagues en diversos sectors.
Parlem també avui del president de la Generalitat de Pere Aragonès
que ha reivindicat la figura de Víctor Jara
des de l'estadi on el cantautor, referent de la cançó protesta,
va ser capturat, torturat i assassinat el setembre de 1973.
Aragonès ha visitat les instal·lacions de l'estadi Xila,
avui a Estadi Víctor Jara,
acompanyat de Manda Jara, la filla del cantautor.
Veiem també com avui encara els drets
individuals i col·lectius no són garantits.
No són garantits en molts pobles de la Terra.
I això ens convida a seguir lluitant,
a seguir treballant conjuntament,
a enfortir aquest germanament en pobles germans,
com el poble xilè,
amb el qual compartim aquesta lluita col·lectiva
per un món millor, per un món on els drets de les persones
siguin reconeguts, no siguin només declarats i proclamats,
sinó que siguin garantits.
Encara en la crònica política,
el secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana
ha escollit aquest dissabte Núria Marín
com a nova vicepresidenta en substitució de Jordi Pessarrodona,
que va dimitir per des evinences amb la direcció.
Marín, en declaracions a Catalunya Ràdio,
ha incidit en l'objectiu de fomentar encara més
el debat a l'interior de l'entitat.
En clau interne, jo vaig la presidència
des d'una perspectiva aglutinadora
de la diversitat d'idees i de maneres de fer,
perspectiva que a mi m'ha donat la pràctica docent.
Penso que aquest pot ser la meva aportació a l'entitat.
Està estabilitzat l'incendi de Canejant a la Vall d'Aran.
Segons han confirmat a Catalunya Ràdio els pompiers,
el foc que va començar dijous a la tarda
ha cremat en total 250 hectàrees de pastures i zona forestal.
Les flames també han calcinat tres edificis de muntanya.
Després de 15 anys, ahir va quedar inaugurat
el Centre Internacional de Fotografia Lluc Major a Mallorca,
l'espai aixecat on hi havia la casa natal del fotògraf Toni Catany,
que porta el seu nom, va comptar amb la participació
de diverses personalitats, entre elles, Maria del Mar Bonet
i també el director de la fundació que porta el seu nom, Toni Garau.
Avui estem recollint aquests fruits.
Jo crec que estaria emocionat,
realment un somni convertit en realitat.
En esports, el clàssic tancarà avui diumenge
la 26a jornada de primera divisió de futbol
sense el president blanc Florentino Pérez a la Llotja.
L'Espanyol ha perdut 1-3 amb el Celta,
però no entra al descens per la derrota del València
al camp de l'Atlètic de Madrid.
El Girona ha empatat a dos a Vallecas.
El Futbol Club Barcelona i el Lleó jugaran avui diumenge
a la final de la Copa Soval d'en Bol.
El bèlgica Mathieu van Delpul guanyar la clàssica
de la Mila Sant Remo de ciclisme.
I en tenis, Carlos Alcaraz jugarà avui la final d'Indian Wells
contra el rus Daniil Medvedev
després de derrotar ahir l'italià Genic Siner.
I pel que fa al temps, matí ennoblat a la meitat nord de Catalunya,
amb boires baixes i alguna pluja aïllada,
nevades febles cap als 1.500 metres.
A la tarda plourà més, però no a la meitat sud.
Arriba l'hora de decidir la lliga.
Avui, al Totgira, el clàssic.
Un Barça-Madrid que pot sentenciar el títol o afegir-hi emoció.
El clàssic de Xavi Lewandowski, de Negreira.
Des de les 4 de la tarda us acompanyarem fins a la TDT
amb la trobada més calenta de les dues directives
i l'ambient del Camp Nou.
A més, analitzarem el partit des de tots els angles.
Amb Ricardo Orquemada, Orfeo Suárez, Alberto Chogo i Ciro López.
Totgira, el clàssic amb majúscules.
Aquesta tarda, a partir de les 4.
Amb David Clopés.
Un fenomen.
Soc optimista de mena i si he de fer gaire cas de les notícies,
ho tinc clar.
Un 30% dels espanyols han deixat de tenir interès per les notícies,
però una gran majoria continua dedicant 20 minuts a reflexionar-hi
per veure la realitat tal com és,
explicada des del rigor i l'objectivitat, amb la ment oberta.
Informació des de tots els punts de vista,
perquè tu tinguis el teu propi punt de vista.
20 minutos, diari obert.
El 22 de març celebrem el Dia Mundial de l'Aigua.
A Aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i assegurar la disponibilitat d'aigua
per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova pita
a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, l'ofici d'educar.
Elisabet Pedrosa, bon dia i bona hora.
Cada setmana un monogràfic per aprofundir en un tema. Comencem.
Som-hi.
Ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
Respecte de la digitalització de les aules,
potser sí que estem fent un gramassa com a docent, no?
He estat a l'escola, és un sabist.
Molt ús del Google a l'hora de fer classrooms, etcètera,
de manera continuada, just després de la pandèmia.
Inclus durant la pandèmia era com necessari,
no si no feies tot per digital.
Semblava que no feies feina.
Per una banda, l'ús de mòbils per un costat.
Sobretot el classroom, perquè em sembla que Google
deu tenir perfilats tots els alumnes.
Crec que no es té gaire en compte la quantitat de dades
que traspassem a través de Google.
Començant des del correu XTEC que tenim als mestres,
que no deixa de ser un Gmail,
passant pel Google Classroom, als Chromebooks.
Jo crec que fer l'ús d'ordinador és més que correcte
i és necessari, perquè és el que estem vivint.
Però no acabo d'estar d'acord amb el fet
que els alumnes siguin nadius digitals.
Moltes vegades hi ha molts alumnes que treballen amb ordinadors
i sobretot descobreixen coses bàsiques.
Molts alumnes no saben buscar en un diccionari,
i tot això causa un perjudici en la cultura general dels alumnes,
perquè la informació, si bé és cert que no s'ha de memoritzar,
s'ha de saber trobar i s'ha de saber discernir.
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Hem sentit el Carles, mestra.
Digitalització a l'aula.
Ens hem passat de la ratlla.
Atenció amb el neguit que ens ha arribat al telegram del programa.
Per primer cop ens estem trobant amb nens.
A primer de sobte no saben llegir ni escriure en lletra de pal.
Em pregunto, ens diuen, si la digitalització té alguna cosa a veure.
Ja hi ha estudis que afirmen que l'aprenentatge ha de passar pel paper
i al llapis, i al mateix temps no paren des del departament
d'insistir en la digitalització.
Ens diuen a telegram.
Si hi ha o no un excés de digitalització a l'escola,
en parlem avui amb...
Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagòc i doctor en pedagogia,
autor de Viure en digital.
Mireia Usart Rodríguez,
professora, doctora en educació i tecnologies digitals i investigadora.
I actor Gardó, doctor en ciències de l'educació
i director d'equitat digital a la Fundació Bufill.
Acabarem amb els Jaume Santelles i els llibres per somiar.
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
La millor innovació és aquella que és més inclusiva,
no la que és tecnològicament més potent
o digitalment més cridanera.
Liliana Arroyo.
Avui, l'ofici d'educar digitalització a l'aula.
Ens hem passat de la ratlla a escriure l'Àlex a telegram.
A mi també em preocupa el tema de la digitalització.
Penso que s'està passant de frenada.
En el nostre cas particular, nen de 10 anys,
ja els han donat un portàtil.
Molts deures són fitxes d'internet,
no de l'escola, sinó de links externs.
Sabem que no es recomana tenir mòbil fins als 16 anys,
però als 10 anys ja els entreguen un portàtil.
No ho veig clar, diu ell, les fitxes d'internet
no trobo que siguin el millor sistema en una escola pública.
Miquel Àngel Prats, Mireia Usart, digitalització a l'aula.
N'hem fet un gramaç, ens hem passat?
De fet, hi ha un aguit d'aquí al programa.
Què en penseu?
Home, podríem dir que...
Esclar, què vol dir que ens hem passat de la ratlla?
El que sí que és veritat és que necessitem educar
i sensibilitzar l'ús de les tecnologies digitals a l'escola.
D'acord?
Perquè bé és cert, com deia el company fa una estona,
que, home, aquests nanos de nadius digitals,
és a dir, pel fet que hagin nascut envoltats de tecnologia,
no vol dir pas que, lògicament, sàpiguen fer anar
els aparells i els dispositius tecnològics, no?
Per tant, tenen dificultats a l'hora de cercar,
de categoritzar, d'organitzar la informació.
I això, lògicament, s'ha de treballar.
I a on s'ha de treballar? A l'escola.
Per tant, home, el millor espai i el millor lloc
per poder treballar tot aquest seguit de competències informacionals,
competències digitals, lògicament, és l'aula, d'acord?
L'altra cosa, l'altra qüestió,
és que tot ho haguem de fer amb l'ordinador.
I aquí, probablement, jo ja posaria una senyal d'alerta.
No tot ho hem de fer amb l'ordinador.
Mireia, a veure, dades que ens han de fer pensar.
Macron ha prohibit els mòbils a l'aula als menors de 15 anys.
Els fills de la Reina de Silicon Valley
estudien a l'escola sense pantalles i algunes maïnaderes
fins i tot tenen prohibit per contracte mirar el mòbil
mentre treballen.
A les escoles públiques dels Estats Units
han denunciat grans tecnològiques com TikTok, Instagram, Facebook,
la crisi de salut mental dels joves, diuen ells.
Critiquen un model que de negoci
basat en l'economia de l'atenció,
perquè els joves passin el màxim de temps davant d'una pantalla.
L'argument és que els joves són més vulnerables a la manipulació
i els seus cervells no estan prou formats.
Tot això ens ha de preocupar, ens ha de fer reflexionar.
Jo, bon dia, jo penso que sí que ens ha de fer pensar.
De fet, doncs el que veiem en aquests exemples
és que les coses que acabes de comentar
és una part de la societat, és a dir, vivim en una societat digital,
per tant, no ens hem d'eirar de les tecnologies digitals,
no han de sortir de l'aula en cap moment.
És veritat que hi ha elites,
hi ha una part de la societat
que ja té accés garantit a aquestes tecnologies digitals
i, per tant, pot ser que la decisió
que en una escola vagin a una escola que no hi ha tecnologia
o que durant tot el dia
tinguin molt poques finestres amb tecnologia,
sigui l'adequada, però per la resta de societat
i sobretot per a aquelles persones
amb perill d'exclusió digital,
que n'hi ha moltes avui en dia a casa nostra, per exemple,
hi ha moltes famílies que durant la pandèmia
hem vist que no tenien accés a les tecnologies digitals,
per a aquestes persones,
aquestes afirmacions potser no són tan vàlides.
Les hauríem de mirar dins el context
i, per tant, no utilitzar les tecnologies
perquè sí en tot moment,
però sí ensenyar i acompanyar, com comentava el Miquel Àngel,
en l'ús de la tecnologia.
Estem endullant els nostres fills, infants, adolescents i joves
a unes tecnologies que amb prou feines coneixem.
Els estem exposant a uns riscos
que encara són difícils de dimensionar.
Trobo que l'acceleració digital no ens dona temps a ser crítics,
que els decisors públics i els docents
tinguin el coneixement necessari
per prendre decisions informades
i que és clau de qualitat, privacitat i desitjabilitat educativa.
Això és el que diu l'Hector Gardó,
la revolució digital no és digital,
tres reflexions per educar les tecnologies
que ja ens estan transformant.
Està clar que la pandèmia ha esportat un salt,
però no estàvem preparats per fer aquest salt,
i quins són els perills i riscos
que es poden observar d'haver fet aquest salt vertiginós?
Jo, sincerament, crec que la pandèmia,
tot i posar-nos sobre la taula,
és que no estàvem preparats
per més que la digitalització que ja hi és,
per un món educatiu totalment en línia,
totalment, no en un format híbrid com és el que podem tenir,
sinó estar tancats a casa i només poder comunicar-nos
i poder fer classe, en aquest cas,
des de l'ordinador,
de manera que l'alumne es podia sentir molt sol
en certs moments
i la presència docent era clau
i potser aquí sí que crec que s'ha posat sobre la taula
el fet que no hi ha molta competència digital docent.
És a dir, els docents no estem prou formats molts cops
en aquesta competència,
que no és una altra competència que necessitem
per acompanyar a fer uns ciutadans digitalment competents.
Això ho hem posat sobre la taula,
però també crec que hi ha molts aspectes positius
que ens ha portat la pandèmia,
que és precisament poder veure això i actuar-hi.
No ens podem aïllar d'un món digital
i que hi ha coses bones de la tecnologia
que també les podem adoptar dins de l'educació
i crec que hem de treballar cap a aquest camí.
L'Hector Gardó és doctor en ciències de l'educació
i director d'equitat digital de la Fundació Bufill
i li hem fet la pregunta.
Ens hem passat de la ratlla amb la digitalització a l'aula?
Si ens preguntem si ens hem passat de la ratlla
amb la digitalització educativa,
ens hem passat de la ratlla durant la pandèmia.
Passar vuit o deu hores davant la pantalla
no és una experiència d'aprenentatge decisible
pel futur dels nostres infants, joves i adolescents.
Veiem dues dinàmiques.
Centres que, tot i l'obligació de digitalitzar-se,
el que volen és preservar aquesta part més humana de contacte
i fins i tot que volen anar reduint paulatinament
l'exposició a tecnologia.
I altres centres que és tot lo contrari.
Són a través de plataformes
o en activitats de baix valor afegit pedagògicament
i fins i tot amb criatures molt petites.
Per tant, ens hem passat de la ratlla, sí, durant la pandèmia,
i ara estem en una situació una mica de desorientació
de què hauríem d'estar fent a les aules.
No amb crisis.
L'educació del món
Volem un sistema educatiu més digital,
però també més crític, humà i divers.
Héctor Gardó.
La Mireia Uzart és investigadora postdoctoral
al grup de recerca ARJET
en l'àmbit de les tecnologies educatives i la competència digital
i és autora de Què sabem sobre l'efectivitat
de les tecnologies digitals en l'educació.
Gran pregunta.
Són efectives, no ho són, les tecnologies digitals en l'educació.
Quin és l'impacte sobre l'alumnat?
I sempre seguint aquest neguit dels pares de...
A veure, estan fent servir massa abans del que caldria
la tecnologia i encara s'hauria d'aprendre,
per exemple, a escriure amb llapis i paper i s'ha acabat?
Bé, s'ha d'aprendre a escriure amb llapis i paper,
però no s'ha acabat d'aquí.
D'acord, s'ha d'aprendre tant allò no digital,
allò presencial o analògic, diguéssim així,
com allò digital.
És a dir, estem en un món híbrid,
estem en un món en què necessitem aquestes dues competències,
aquests dos tipus de competències.
Però més enllà d'això,
és veritat que la tecnologia aplicada
o el que dèiem abans,
la competència digital d'un docent
és aquella que farà que aquest docent o aquesta docent
sàpiga quan aplicar la tecnologia a l'aula,
ja des de ben petitons.
Sabrem si cal fer una activitat
on la tecnologia hi tingui un espai,
per exemple, una activitat de robòtica educativa,
a P3 o P4, d'acord?
Pot tenir cabuda dins de l'aula
si la docent sap per què està fent aquesta activitat.
Jo crec que el perquè, l'objectiu pedagògic educatiu
és clau en la inclusió de la tecnologia a l'aula.
Miquel Álvarez, què et trobes a l'aula?
Aquesta distinció quan he de fer servir una cosa,
quan he de fer servir l'altra,
quines competències té el meu alumnat?
Aviam, jo et diria que la riquesa de les nostres escoles
és molt gran
i l'esforç que està fent el professorat
en adquirir tot un seguit de competències digitals
també és molt elevada.
A partir d'aquestes dues premises,
podem veure diverses qüestions.
La primera és la importància que se li està donant
a tot l'aspecte metodològic.
No és una qüestió només de posar instruments tecnològics
i, per tant, fer un desembarcament de Normandia
amb dispositius tecnològics com poden ser tauletes
o poden ser dispositius mòbils,
o els mateixos portàtils.
No es tracta d'això.
El que es tracta és, fixem-nos en un moment
en què precisament aquestes setmanes
estan sent molt, jo diria, inspiradores
per tot el rebombori tecnològic
que està donant la intel·ligència artificial,
ser capaços de trobar una altra qüestió
i, per tant, ser capaços de trobar una altra qüestió
i, per tant, ser capaços de trobar l'equilibri.
Per tant, en aquests moments, què ens trobem a l'aula?
Doncs la difícil virtut de trobar un equilibri,
de quant és necessari posar-la,
de quant no és necessari posar-la, etcètera.
Per tant, aquí hi ha una tensió.
Jo diria que... què ens trobem?
El professorat molt tensionat,
perquè l'estàs obligant, l'estàs interpel·lant constantment
a que redefineixi el seu rol docent.
Per tant, tot això, tota la tecnologia,
el que fa és constantment interpel·lar
en els nostres mestres i professors.
Deixem que us posi un petit exemple
i, sobretot, que vagi d'entrada,
que no ens enfadem amb l'exemple que posaré a continuació.
Però jo crec que és prou...
que és prou evident, d'acord?
La intel·licència artificial que ha sortit fa poc
no deixa de ser, en el fons, una segona capa de ceba
del que havia estat fins ara el rincon del vago.
Suposo que el coneixem, eh? No és cap cosa nova.
Jo moltes vegades la pregunta que faig,
i repeteixo, no ens enfadem,
la pregunta que faig molt sovint als docents
és qui és més vago, d'acord?
Si algú de vosaltres potser dirà,
què vols dir amb això? Doncs sí, qui és més vago.
Si probablement els alumnes que se n'han adonat
que el nostre sector portem entre 25 o 30 anys
demanant el mateix treball,
potser, doncs,
en una etapa determinada.
M'explico?
Els nanos, com han vist que a quart de la ESO,
ara poso l'exemple d'una assignatura determinada,
que és l'IT, posem per cas l'IT, com podria posar Històrium,
tant se val. O matemàtiques, és igual.
Toca aquell tema, doncs escolta'm,
què han fet? S'han organitzat i han muntat un servidor,
han posat a dins d'una carpeta literatura
quart d'ESO i els diferents treballs que saben
que toca allò. I com saben que el professor
de torn a quart de la ESO
et demana Ramon Llull o l'Orsiprècia de l'ITA
o qualsevol.
No estic dient que no es toqui això.
No estic dient que no es toqui. El que estic dient és que et pot tocar
de moltes altres maneres. D'acord? I aquí,
repeteixo, què és el que ens trobem en el dia a dia?
Doncs els professors interpelats al voltant
de tot aquest tema tecnològic.
Per tant, redefinir el rol docent en aquest cas constantment.
Ara que ens parles de la intel·ligència artificial,
hem demanat al xap GPT el següent.
Perills i solucions a l'accés de digitalització a l'aula
i a la vida dels nostres fills i filles,
ens respon una mestra experta. A veure què ens diu.
Com a intel·ligència artificial,
experta en tecnologia educativa, soc conscient dels perills
de l'accés de digitalització a l'aula
i a la vida dels nostres fills i filles.
Algunes de les amenaces més importants són les següents.
L'ús excessiu de tecnologia pot portar
a la perdua d'habilitats socials.
Els nens i nenes poden tenir dificultats per comunicar-se
i relacionar-se amb altres persones en el món real
ja que passen molt temps connectats a dispositius.
L'ús excessiu de tecnologia també pot portar
a la falta d'activitat física, ja que els nens i nenes
poden passar la major part del seu temps lliure
i la tecnologia pot portar a la dependència tecnològica,
cosa que pot afectar negativament la salut mental i emocional.
Estem sentint el xap GPT que ens respon a perills
i solucions a l'accés de digitalització a l'aula.
Sobre quant temps es pot utilitzar la tecnologia cada dia
i quines són les aplicacions o jocs apropiats per a cada edat.
És important animals, nens i nenes a participar
en activitats físiques i esportives fora de l'aula,
com ara esports, caminar o bicicleta.
És important fomentar la comunicació i les relacions socials
entre els nens i nenes tant dins com fora de l'aula
per garantir que desenvolupin habilitats socials saludables.
És important supervisar l'ús de la tecnologia
per assegurar-se que els nens i nenes estan utilitzant
les aplicacions i jocs apropiats per a la seva edat
així com per evitar problemes de seguretat en línia.
En resum, crec que és important utilitzar la tecnologia
de forma moderada i equilibrada per a l'aprenentatge
entre els nens i nenes.
Una salutació cordial als uients de l'Ofici d'Educar de Catalunya
Radiu.
I atenció, estan rient, després ho comentarem,
i atenció amb la resposta de Vinc,
també com a experts en tecnologia educativa.
Puc dir-te que un dels perills de l'accés de digitalització
a l'aula i a la vida dels nostres fills i filles
és que pot augmentar les demandes als mestres
i la seva carrega de treball.
I, per tant, hem de seguir les recomanacions
de l'associació americana de pediatria sobre el temps
d'exposició a les pantalles segons l'edat.
Hi ha moltes estratègies que pots utilitzar per ajudar
els teus fills a gestionar el seu temps davant la pantalla.
Algunes d'aquestes estratègies inclouen
establir regles i rutines clares per limitar
el temps d'exposició a les pantalles,
crear zones lliures de telefons a la llar,
posar els teus fills davant la pantalla
i utilitzar controls parentals per bloquejar o filtrar contingut.
També és important ser realista
i establir objectius assolibles per reduir
el temps d'exposició a les pantalles.
Pots animar els teus fills a passar més temps fora de casa
i fer activitats que no impliquin pantalles.
Una salutació cordial als uïents del programa
L'Ofici d'Educar de Catalunya Radiu.
Ja heu sentit de qui no res faran ells al programa
la intel·ligència artificial.
Em fa molta gràcia que el problema doni resposta al problema.
Com valoreu tot el que ens diu?
Ens parla d'amenaces, de perills... Interessant, eh?
Molt, molt. I com que tot això és molt incipient,
ens pot fer pensar també de tot el que ha de venir
d'aquí a uns quants mesos més endavant.
Per tant, tot això és la punta de l'iceberg.
Clar, fa gràcia perquè en el fons
són respostes com molt formals, molt, diguéssim...
Jo diria... Però molt crítiques amb el propi...
Amb ells mateixos, no?
Sí, sí. Fa gràcia precisament per això, no?
Clar, quan ho escoltes,
perquè quan vam estar-ho fent feia gràcia una mica el tema,
que hi ha una part també molt important d'exemple.
L'educació també és exemple en si mateix.
I quan parlem de quins són els perills,
els perills també són els propis humans,
els propis pares, els propis educadors.
Cosa que a la intel·ligència artificial això no s'ho planteja,
perquè pilotes fora de totes aquestes qüestions més externes.
Però hi ha una que és reflexiva en si mateixa,
que és que els nanos, sobretot l'exemple primer que tenen,
són els seus educadors i els seus pares.
Per tant, si nosaltres com a mestres
com a educadors, com a pares, mares,
no tenim un bon ús de totes aquestes tecnologies,
i quan dic això vol dir que no tenim autoritat moral
per demanar segons què, aquí ja gairebé parlem la batalla, no?
Clar, però quins són els perills d'aquest tipus de intel·ligència?
Clar, diríem que avaluar un contingut que t'ha creat una màquina
et treu d'haver de pensar, d'haver de desenvolupar el pensament crític,
d'haver que els continguts estiguin tots com homogènics,
és a dir, aquí hi ha perills, no?
Jo recordo, un docent que deia a partir d'ara
s'haurà de tornar als exàmens, perquè ja no es pot avaluar
perquè els treballs els farà la intel·ligència artificial.
Jo penso que precisament, com comentava el Miquel Àngel,
és una capa més d'una cosa que ja teníem
i que ja hem hagut d'anar treballant,
com a parents, com a pares, com a alumnes.
Jo recordo quan jo era petita, doncs fer aquest...
O sigui, clar, que no hi havia control C, control U,
per copiar text de la Viquipèdia, però sí que n'hi havia.
O sigui, a mi em dictaven el text de l'enciclopèdia catalana
i jo copiava el treball, no?
I feia lletra de pal o el que fos i ho entregava igualment.
Vull dir, que tot és un pas més enllà
i, al final, efectivament, és com avaluem l'alumnat
dins d'aquest món digital, sabent les eines que hi són.
De nou, tornem a aquesta competència digital com a docents.
Hem de saber que hi ha tot això,
hem de saber com ho estan utilitzant l'alumnat
i entendre que no podem avaluar
de la manera que estàvem avaluant fins ara.
De fet, hi ha docents d'aquests molt motivats ja
amb el xat GPT, amb la intel·ligència artificial,
que jo m'hi poso dins com a docent de màster,
doncs pots una miqueta girar la truita i dir
per què no treballem amb el xat GPT a vegades,
per treballar el pensament computacional,
perquè has de saber com preguntar-li una intel·ligència artificial.
Tots els que ho hem provat ho hem vist,
que a vegades hi preguntes coses i les respostes no són gaire lògiques.
Per tant, és que no estem preguntant bé.
I un treball molt interessant és fer-li preguntes,
estructurar una conversa perquè et pugui arribar a elaborar
certes respostes interessants.
I jo crec que és una mica tomar aquesta truita
d'aquest perill que dèiem.
I Miquel Àngel, ells com ho viuen?
Perquè clar, a ells els deu semblar estupendos i fantàstics, això.
Jo crec que, com la Mireia,
hi ha una qüestió que té a veure molt amb la novetat.
De dir, ostres, ara aquí tinc un aparell
que és capaç de... que jo puc parlar amb ell, no?
Però quan comencem a veure les limitacions
de precisament què li pregunto,
jo crec que la Clauda Volt està amb el prompt,
és a dir, el que s'anomena l'art de preguntar.
I aquí tenim un filó, eh? Aquí tenim un filó.
Els mestres i educadors tenim un filó extraordinari,
perquè ens obliga a ser precisos,
a ser concrets,
a redactar correctament, a escriure correctament,
a saber dir la paraula correcta perquè, si no...
Escolta'm, no és el mateix dir figura que personatge,
perquè ell ho està entenent d'una altra manera.
Per tant, t'obliga, en aquest cas, a contextualitzar exactament
una mica el què.
Per tant, com ho viuen?
En primer lloc, com a gran novetat,
en segon lloc, com la gran...
Mira, em farà els deures.
I després se n'adonen. Compte, eh?,
perquè el xat GPT, quan ell et genera una resposta,
aquesta resposta, si la copien i l'enganxen amb un altre document,
tot això té una mena de footprint,
és a dir, té una mena d'empremte.
Per tant, és fàcil també detectar
si realment allò ho han copiat i enganxat.
Llavors, efectivament, que n'hi ha altres eines
que el que fan és canviar-te i modificar-te el text,
perquè estan sortint altres intel·ligències artificials
que el que fan és modificar-te el text.
Ara està sent, amb tot això, una revolució.
Però, en qualsevol cas, crec que el procés d'aprenentatge
més interessant que està succeint en aquests moments
és precisament el conversacional.
És a dir, quantes voltes estàs donant
perquè t'acabi donant exactament
allò que tu acabes volent
com a primer esborrany d'un document,
com a primera idea de no tenir res,
de tenir el full en blanc.
A tenir un primer esborrany, home, ja tens alguna cosa.
Per tant, com a copilot, com a copilot,
per dir-ho d'alguna forma, és una molt bona eina.
El que passa és que, esclar, tot això s'ha de treballar,
s'ha d'ensenyar, s'ha de sensibilitzar,
s'ha de poder veure fins i tot les limitacions.
I la primera cosa que cal és, abans d'aterrar-ho a l'aula,
que el professorat sàpiga exactament les limitacions,
com entrenar-ho, com treballar-ho.
Què succeeix sempre?
Que aquestes curses van més ràpides
i, per tant, els nostres alumnes, els nostres estudiants,
i ja siguin de les etapes que siguin,
són els primers que s'hi posen.
I els mestres i educadors molt sovint queden endarrere
i no saben exactament això cap on els hi va.
Per tant, torno a repetir, ens torna a interpel·lar una altra vegada,
en aquest cas, el rol docent.
Avui, a l'ofici educat Digitalització a l'aula,
ens hem passat de la ratlla?
Jo veig un institut que em faci millor persona.
La tecnologia ens pot oferir suport i coneixement,
però mai no podrà substituir la part humana de l'educació.
Carme García.
Tornem a punt de partir d'aquelles famílies que estan neguitoses,
que no veuen clar tanta tecnologia a l'aula.
Quins criteris polítics, socials, pedagògics,
els hauríem de dir que tenim per aplicar això, no?
Les eines d'higiene.
Les eines d'higiene.
Les eines digitals, que els hauríem de dir que,
tranquils, que sí, que han de fer servir aquestes,
les estratègies que poden funcionar, és a dir,
què podem dir davant d'aquest neguit del per què estem fent això
i de quina manera ho hem de fer?
Jo penso que tal com vam estudiant en aquesta revisió de revisions,
doncs que vam fer allà, jo diria, durant la pandèmia,
és veritat que hi ha criteris pedagògics, socials,
però per mi, per mi, espero, doncs,
no sé si tothom hi estarà d'acord, però els polítics
haurien d'estar al servei d'aquests dos primers.
És a dir, de la revisió de revisions, d'aquest estudi,
diguéssim, de tota l'evidència que hi ha avui en dia
a nivell mundial, a nivell internacional,
sobre què funciona en tecnologia educativa o en aplicar
la tecnologia a l'aula, ja, bé, no hi ha cap gran
resposta general, com era d'esperar.
De fet, hem de començar una miqueta preguntant-nos
de la tecnologia a l'aula, com l'implementem,
quins tipus de tecnologia a l'aula.
Fer un model híbrid és tecnologia a l'aula,
posar un robot, fer servir el xat GPT és tecnologia a l'aula,
és a dir, hi ha moltes maneres d'entrar
o d'utilitzar la tecnologia a l'aula.
Per tant, hem de començar a dividir aquest problema
en petits trossos i a veure què diu l'evidència
en cada un d'aquests trossos. I per suposat després
l'evidència serà infantil o podem treballar
amb robòtica secundària i serà totalment diferent.
I també implicarà un coneixement i una competència
totalment diferent per part dels docents.
Per tant, hi ha molts aspectes, no es pot donar una resposta
crec, curta i concisa, però sí que en línies generals
l'evidència diu que utilitzar la tecnologia a l'aula
de manera pedagògica, és a dir, amb un bon disseny
pedagògic i una bona didàctica a l'aula,
i que les coses tècniques, etcètera, sí que acaba
repercutint en el còmpositiu dels alumnes,
sobretot en aspectes motivacionals
i en aspectes d'implicació a l'aula.
I no només per la novetat de la tecnologia, que això sabem
que és un efecte que passa molt ràpid,
precisament pels nostres joves nadius digitals,
és una cosa molt ràpida, sinó per totes aquestes avantatges
que tenen una miqueta més a llarg pla. No només l'efecte
que té, sinó que, justament, perquè són nadius digitals,
treballen més fàcilment, em depèn de quins aspectes tecnològics.
No sempre, i per suposat, no tota l'estona i no alhora.
Però també hi ha els aspectes socials, crec jo,
que els he apuntat una miqueta al principi, n'hem parlat,
d'aquesta bretxa digital que existeix,
estar aquí, i també ens ha de fer,
hauria de fer els polítics reflexionar sobre
aquesta necessitat que dèiem real, de fer servir
la tecnologia a l'aula per intentar fer una miqueta més petita,
començar, anar tancant aquesta bretxa digital
que molts alumnes tenen a casa seva, amb les famílies,
amb aquest no accés a les tecnologies.
De fet, tu parles també de bretxa digital de gènere,
és a dir, les noies crec recordar
que tenen més dependència de tecnologia, els nois tenen
més habilitats, les noies tenen més en compte
els temes de seguretat a l'hora de connectar-se.
Les noies no és que tinguin ben bé més dependència,
que això és com sembla un titular.
Les noies són més conscients de la dependència que tenen,
tots tenim dependència, ho hem dit abans, som l'exemple,
som el primer exemple, com li hem de dir als nostres fills
que deixin el mòbil o que deixin la tauleta,
si nosaltres mentre els diem estem pendents d'aquest mòbil,
no som capaços ni de mirar una sèrie a vegades sense mirar
el mòbil. Per tant, aquesta consciència de la dependència
és molt important.
A més, els nois són més segurs.
Ells diuen, som, una miqueta, utilitzo massa la tecnologia,
tant a dins com a fora de l'aula.
I els nois en són menys conscients, però en canvi,
els nois són més segurs a l'hora de dir que saben fer coses
amb la tecnologia, que saben buscar informació per internet,
ells s'hi han utilitzat el xat GPT. És a dir, són molt més segurs.
Això és que el com que va dins dels rostres de gènere,
és el més important de gènere que encara hem de treballar.
I la dimensió ètica, aquesta formació crítica i humanística,
això qui ho ha de fer? Ho hem de fer tots,
els mitjans, els docents, perquè abans t'ho deies,
al final a l'escola li posem tot, totes les funcions.
L'Estele, les teniu tot, eh?
Jo et diria tota la tribu, és a dir, és el proverbi africà,
que per educar un infant fa falta tota la tribu.
Doncs això, l'escola, lògicament, a casa,
la primera institució educativa per excel·lència són els pares.
Per tant, no aludir aquesta qüestió.
Ho dic perquè molt sovint a l'escola, ostres, tu,
al final la motxilla és molt, gairebé, jo a l'escola.
A casa què? És a dir, també és important que a casa.
Bueno, és que a vegades oblidem.
Per tant, crec que, lògicament, a casa.
I també crec que hi ha una altra qüestió que a vegades ens oblidem
i que en aquests moments està fent, no sé si molt de mal o no,
que són els mitjans de comunicació.
I per tant, de quina manera, en aquests moments,
escolteu-me, totes les persones,
els creadors de contingut, també tenen una responsabilitat,
en aquest cas, ètica, i, lògicament,
de tot allò que diuen, de tot allò que fan,
de tot allò que estan publicant, perquè són exemples, són model.
És a dir, per què? Doncs perquè els nostres nanos, adolescents,
ens agradi o no ens agradi, s'enganxen
a YouTube, s'enganxen a Twitch,
s'enganxen a Discord, s'enganxen a tot un seguit de canals,
nous canals, en el que hi ha persones
que estan difonent tot un seguit de continguts,
amb tot un seguit de creences determinades.
Per tant, home, gairebé és obligació nostra
dels adults, formadors, educadors,
pares i famílies, també,
estar al tanto del consum mediàtic.
A mi també em preocupa molt sovint
que, a vegades, els educadors o les famílies
desconeguin qui és en xoques.
No sabem qui és.
Hem de saber qui és. Hem de saber qui és, entre altres coses,
perquè els nostres infants i adolescents cada vegada...
Que no ho sàpiguen, qui és en xoques.
És un creador de contingut d'un canal de Twitch
que periòdicament fa tot un seguit de revisions,
de comentaris que són molt discutibles, d'acord,
i, per tant, fa tot un seguit d'afirmacions,
etcètera, etcètera, al voltant de molts temes.
Entesos?
I, per tant, home, hem d'anar també molt en compte
de saber exactament què consumeixen.
I, a vegades, una cosa tan simple com de veure-us amb ells,
d'agafar, veure exactament què és allò que ha penjat en xoques,
i, escolta'm, pensament crític, és a dir,
escolta, què t'ha semblat això que acaba de dir?
Anem a veure-ho, anem a veure-ho. Un disbarat, un disbarat.
Héctor Gardó és doctor en ciències de l'educació
i director d'equitat digital de la Fundació Bofill
i ens explica el concepte d'equitat digital.
Mirant endavant, el que hem d'aprendre és que,
sí o sí, la tecnologia formarà part de les nostres vides
i, per tant, de la realitat educativa,
i sí o sí, tenim el deure, com a educadores,
en un bon ús ètic, pedagògic i social
de les tecnologies que ja són una realitat.
Quan parlem d'equitat digital, ens referim a molt més
que tenir un ordinador i tenir accés a internet.
Per lluitar contra la desigualtat, mai és suficient
disposar només d'una tecnologia,
sinó fer-ne un bon ús, tenir una consciència ètica
i crítica respecte a aquesta tecnologia
que serveixi per millorar la teva vida.
Hi haurà famílies que ens trauran molts beneficis,
d'aprenentatge, de futur, d'oportunitats acadèmiques
i laborals, uns altres, que tot i disposar d'uns dispositius
i certa formació, no arribaran a aquestes oportunitats.
Per tant, el que hem de fer és aprofitar les tecnologies
perquè sigui un igualador social, i aquesta visió
és el que entenem per a equitat digital.
Recentment s'ha fet el festival per l'equitat digital.
Quin bal ens en feu?
Molts projectes, emprenedors, docents, investigadores,
hem de començar a fer front a reptes que consellarem claus
perquè aquesta digitalització educativa
sigui justa i sigui ètica i tothom surti beneficiat.
Volíem que fos un acte festiu, però també un acte reivindicatiu,
també on va haver-hi espais d'experimentació i aprenentatge,
i al final era una excusa per donar el primer pas
cap a l'equitat digital.
El que farem durant els propers mesos i anys
és obrir espais de treball col·laboratiu i divers
per fer front a reptes que ja els tenim obert
a www.equitatdigital.cat,
reptes que ens estan cridant per fer un ús de tecnologia
que serveixi per transformar l'educació,
per tenir una educació més justa
i que les oportunitats arribin a tothom.
Posa'm límits, que també ho necessito.
Professor, amb amor.
A partir dels 5 anys, ja perdem el control
Avui a l'Ofici d'Educant,
temps de suplement a Catalunya Ràdio Digitalització a l'aula.
Ens hem passat de la ratlla amb el Miquel Àngel Prats
i la Mireia Usart Rodríguez.
Ens preguntem com els podem protegir,
com els podem ensenyar a casa i a l'escola.
Com deies tu abans, són dos fronts que hem de tenir en compte,
i sobretot, abans en parlàveu també,
i quina formació de tenir el professorat,
la tecnologia, acompanyar...
Hi ha prou formació, s'està fent prou en aquest sentit?
Ai, rieu, malament.
És que lògicament és el nostre tema, diguéssim, comú,
amb la Mireia.
Jo crec que és un únic front, abans deies, són dos fronts.
Potser és un únic front en el que hem de dialogar molt
a l'escola i a la família.
Crec que tenim encara una gran assignatura pendent
d'aquestes qüestions, que hi hagi molt més diàleg
entre l'escola i la família, al voltant d'aquestes qüestions,
anar molt a una.
Per tant, una primera qüestió seria aquesta, una segona...
I es va a una? Jo et diria que en algunes qüestions no.
En algunes qüestions no.
Perquè, bueno, una vegada hi ha criteris diferents i tot plegat,
malgrat es fan esforços, repeteixo.
Però, bé, és necessari
que hi hagi un gran diàleg entre l'escola i la família
per a com es fan les coses.
En segon lloc, jo et diria que s'està fent un esforç molt important,
molt important,
en aquest cas, diríem, alfabetització,
competència digital del professorat.
El professorat s'està, en aquests moments,
fent subvencions i convocatòries,
en projectes, en aquest cas, de formació
i competència digital docent.
El tema és pensar-nos que això s'acaba
amb un curs o amb un curset o amb un projecte
o amb una formació de 15 a 30, 25, 45 hores.
El problema és aquest,
perquè és com el capítol XIX
del Juvel Noa Harari de les 21 lliçons del segle XXI,
que diu que el canvi és l'única constant.
Doncs precisament això, és a dir,
si algú ha de tenir present
el fet que ens toca viure en aquests moments,
el canvi és l'única constant,
que és que, en aquest sentit, si ets mestre, si ets educador,
home, t'has d'estar posant, t'has d'estar reciclant,
jo gairebé diria com a qüestió ètica
de la teva pròpia professió.
Un altre dels neguits dels pares i mares
que ens va aparèixer a Telegram, i que és així,
són els nostres fills.
Què els hem de dir davant d'aquesta preocupació?
Jo crec que això, aquí sí que estem a l'esfera política
de les decisions que es prenen davant.
Quina tecnologia, quina marca directament de tecnologia
fem servir, doncs, per exemple,
molts centres, el Google Classroom,
hi ha alternatives,
depèn de quines tecnologies, amb nom i cognoms,
que tenen un codi obert,
que tenen una altra filosofia, diguem-ho així, darrere,
i, per tant, jo penso que aquí sí que hauríem de reflexionar tots
i aquí sí que animo els organismes públics que poden
i que comencen, i sé que estan començant a treballar
des de l'Institut de Valvació a l'Educació,
estan començant a treballar en profunditat aquests aspectes
perquè crec que és important l'aspecte ètic
i de seguretat a la xarxa quan parlem de menors,
jo crec que és el primer que hauríem de tenir en compte.
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa. Tornem la setmana vinent.
Amb què activa el cervell per aprendre? Us deixem amb l'Alba.
Estic per tu. Sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Venturi i la Rosa Silluey fins la setmana vinent.
Fins aquí un monogràfic més de l'Ofici d'Educar.
Moltes gràcies, Roger Escapa.
Bona nit, Josep Pedrosa.
He assajat davant del mirall,
he callat el que et volia dir tants cops que n'hi recordo.
Tants cops que n'hi recordo.
M'he sentit una idiota pensant que era tard,
ja m'havia fet gran, però encara tenia el cap.
Quants missatges del món mai et vaig enviar.
Massa voltes i voltes i voltes i voltes per deixar-ho estar.
Quants missatges del món mai et vaig enviar.
Massa voltes i voltes i voltes i voltes per deixar-ho estar.
Massa voltes i voltes i voltes i voltes per deixar-ho estar.
Quants missatges del món mai et vaig enviar.
No vull deixar-ho estar.
Catalunya, ràdio.
A Catalunya sempre hem parlat l'idioma dels negocis.
Qui no arrisca, no pisca.
Fer volar coloms.
Qui sembra, recull.
I a Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa, també.
Per superar nous reptes, entre acció.gencat.cat.
Perquè parlem l'idioma dels negocis.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Núria López-Vigas, doctora en biologia i experta en càncer.
Premi Ciutat de Barcelona 2021.
Jo puc fer el que vulgui.
Si m'interessa la ciència, puc ser científica.
M'agrada molt la sensació que estem obrint camí,
que estem descobrint coses que ningú sap.
És una cosa que té la nostra feina que és superfacinant.
És part del món científic i tecnològic.
I tu també hi tens molt a oferir.
Dóna ciència, dóna tecnologia.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Repassem els millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web.
I a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Diumenge passat vam conversar amb Gaspar Hernández,
l'home de l'ofici de viure vinculat durant una pila d'anys,
encara ara, amb aquesta emissora.
Acaba de publicar el Radiofonista,
una novel·la en què explica la seva història més personal
el seu amor també a la ràdio.
El Gaspar és una de les veus més reconegibles de l'emissora,
i durant vuit temporades va presentar
el matí de Catalunya Ràdio a l'estiu.
Sobre aquella experiència, deia això.
Arribava el setembre i deia,
ostres, ara m'encantaria continuar.
I això també l'hi havia dit amb l'Antòria Bassas,
que sempre ens passava amb el relleu.
Però a poc a poc em vaig anar distanciant
de tot el que era actualitat i informació.
Hi va haver un cansament i també la pregunta de,
realment, la informació és la millor manera
que jo tinc de servir la gent, de ser útil,
dedicant-me a la informació.
És a dir, a repetir patrons molt sovint de negativitat,
de violència verbal, de picabaralles dialèctiques,
moltes vegades, malauradament,
protagonitzades per polítics.
I, a més a més,
també hi ha molts que es queden amb la picabaralla.
L'entrevista sencera a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Diumenge també comptem amb el Roger Mas i el David Cravent,
que fan converses i posen cançons.
La setmana passada,
van presentar peces relacionades amb el mansplaining.
El mansplaining és contraure el man, l'home,
i explaining, no?, del tio que et dona explicacions,
que et dona lliçonetes emprenyadores, no?
No t'hi has trobat mai a explicar això, a vegades,
explicar una cosa i adonar-te que en saben el doble que tu.
Quan ja estàs a mig explicació,
i llavors no saps ben bé com sortir de la...
O sigui, trobar-te amb un mansplaining de veritat.
Sí, però jo crec que això cada dia ens passa més,
bàsicament, amb les noves generacions,
perquè, clar, la revolució aquesta tecnològica,
el que fa és que nosaltres som un...
Ja arribem tard, això, ja arribem tard.
Som de la generació que ha passat de l'analògic al digital,
i al digital, escolta, no ho sé, no l'hauríem ni de tocar.
El Roger i el David el demà ho deixo.
També els diumenges la Marina Porres.
En aquest cas, com prepara el Sant Jordi la Marina,
que és llibratera?
Jo crec que a partir de principis de març,
ja és com si cada dia que anem a la llibreria
estem disposats a rebre com una mena de tsunami de novetats,
i és una cosa que dura molt,
i no s'atura.
Llavors ja és aquell moment que no saps ni on posar els llibres.
Com les classifiques, tu, aquestes novetats?
Doncs, o sigui, per les seccions de la llibreria,
sí que és veritat que amb les novetats
de narrativa catalana contemporània,
diguéssim, per al març i per Sant Jordi,
s'ha d'ampliar l'espai.
O sigui, hi posem taules extra,
perquè, si no, no hi ha manera d'encadir-ho,
d'encadir a tothom.
La Marina Porres, cada diumenge també a les 11,
avui farem un nou capítol.
Simboleu més que a ràdio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer.
A Netflix arriba la segona temporada de Shadow and Bone.
I segueix la nostra protagonista, la Lina Starkov,
que ha fugit amb l'objectiu d'acabar amb l'ombra
i evitar la destrucció de Ravka.
Però el general Kirigan ha tornat per acabar el que va començar
i amb un nou exèrcit s'oposarà una amenaça més perillosa que mai.
El cine s'estrana al Vigilante.
Ho fa després de passar pel festival de Sitges.
La pel·lícula segueix la història d'una jove
encarnada per la Maica Monroe,
que quan es muda a Romania per la feina del seu nòvio
es començarà a sentir assatjada pel seu veí del davant
que no deixa de mirar-la per la finestra.
Si passem pel teatre del Tantarantana,
avui posa sobre l'escenari George Kaplan.
La companyia Bella Otero ens porta una divertida història
sobre conspiracions que ha triomfat a escala mundial.
El text de Frederic Sontag és una obra pusla
que combina el naturalisme argentí, la comèdia Canberra
i l'experimentació escènica europea.
Avui a Funció a les 7 del vespre.
Bon dia, Sònia Olofeu. Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
avui et fem tres propostes al Vallès Occidental.
La primera és visitar el Museu del Còmic
i la il·lustració Sant Cugat del Vallès.
És el primer gran centre expositiu de l'Estat
dedicat íntegrament al còmic i un dels pocs d'Europa.
A Bauri portes l'any 2019 amb l'objectiu de recuperar,
preservar, catalogar i donar a conèixer la historieta.
Proposa un recorregut per la història del còmic
i els seus protagonistes, editorials, autors,
escoles, corrents, l'evolució del llenguatge.
El museu compta amb el fons documental més gran del país
que inclou des de la premsa satírica,
setmanaris, premsa infantil,
quadents perenens i d'aventures,
revistes i novel·la gràfica, entre altres.
En total, més de 15.000 publicacions
i 2.000 peces originals.
La col·lecció permanent, que està distribuïda en dues plantes,
recull 135 anys d'història del còmic
des de mitjans del segle XIX fins a principis del segle XXI.
Fa un repàs cronològic
de l'evolució i diversitat del còmic
publicat a Espanya durant aquest període,
que va ser produït a Catalunya.
Obert de dimarts a diumenge,
de quatre de la tarda a vuit del vespre,
i dissabtes i diumenges, també,
els matins de deu a dues del migdia.
El preu de l'entrada general és de vuit euros.
I després d'aquesta proposta,
podem esmorzar, podem dinar a Can Cortès,
el restaurant també a Sant Cugat.
Situat a l'avinguda de Can Cortès, número 36,
a la carretera de La Rabassada,
en ple parc natural de Collserola,
ofereix cuina mediterrània, contemporània i catalana
amb denominació d'origen.
Els menjors d'entrada i els incorporen
a la carta periòdicament.
Per exemple, ara hi podeu demanar la teula de calçots
o les carxofes i les gírgules a la brasa.
A més, recomanem l'arròs melós de muntanya,
el caneló rostit amb botifarra de perol
o el filet de vedella amb salsa de tres pebres.
I per rematar-ho, la seva crema catalana casolana
i el pastís de formatge artesà.
El preu mitja per persona és d'uns 25 euros,
15 si fem el menú entre setmana
i 39 el menú calçotada.
Es recomana fer reserva prèvia,
ja que sempre ho tenen força ple,
i s'ha de fer de dimarts a diumenge,
només matins i migdia de 9 a 4 de la tarda.
Música.
I si som al Vallès, podem rematar el dia
amb el concert de Raquel Herreros a Sant Manat.
Serà avui a les 12 del migdia a la Plaça de la Vilà
dins la programació del cicle de cantautores
que promou la música creada i protagonitzada
per dones, la pianista i compositora barcelonina
va publicar fa poc més d'un any
el seu disc de debut Sota l'Escorsa,
un àlbum autogestionat on va musicalitzar
els poemes de Marius Torres,
un film musical que va fluctuant
entre el jazz pausat i altres estils més intensos
com el pop.
Va estudiar interpretació de jazz i música moderna
al Conservatori Superior de Música del Liceu
on va començar a gestar aquest primer EP.
Ha format també part de grups de jazz com Mascaramouj,
també ha acompanyat al piano la cantant Anaís Vila
i ha participat en algunes jam sessions
amb David Chirgo.
A partir d'aquest migdia a Sant Manat
heu de saber que l'accés a la plaça és lliure i gratuït.
Fins a les 7 del matí febrer de Raquel Herrero's
avui a Sant Manat.
Faig el critetet de la larga, l'arrel i la semança,
l'arrel i la semança.
En zeres de rusta agafant-se
guardaven el vi de falern.