A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 28 de maig del 2023.
Jornada electoral.
947 municipis escollen avui els seus plens municipals
en una batalla per aconseguir l'alcaldia
que es preveu emocionantíssima en molts punts del país.
Començant per Barcelona, la capital,
però també la resta de capitals de demarcació.
És una incògnita saber qui guanyarà a Barcelona,
però també està ajustat el resultat de Tarragona, Lleida, Girona...
Tenim micròfons avui i redactors escampats per tot Catalunya
per saber quines són les claus de la jornada
i copçar l'ambient de les obertures dels col·legis
a partir de les 9 del matí.
Farem tot en directe.
Interessant també què passarà aquesta nit a l'Hospitalet,
a Badalona, Mataró, Vic, Tortosa, Reus,
la Seu d'Urgell, Igualada, Sabadell, Terrassa...
en una jornada electoral
que també es viurà amb molta intensitat
al País Valencià i a les Balears, també a Madrid.
Avui pararem l'orella a tot arreu
i serem fins que faci falta en una jornada electoral
que a Catalunya Ràdio viurem acompanyats de Neus Bonet.
I a partir d'aquesta tarda, a les 7, Laura Rosel i el Joan Bot,
en un especial amb tot l'escrutini
i amb tot l'anàlisi dels resultats,
perquè avui passarà una cosa.
Avui sabrem qui ha guanyat a cada municipi,
però en molts llocs no tindrem ni idea de qui serà l'alcalde,
perquè és evident que a partir de dilluns comencen els pactes.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Tres hores per a l'obertura dels col·legis electorals.
Bon dia. Bon dia, Roger.
I avui diumenge, efectivament, ara ho deies,
votem en aquestes eleccions municipals.
Gairebé 5,5 milions de catalans estem cridats a les urnes
per escollir els ajuntaments dels 947 municipis del país.
Els col·legis també ho deies ara.
Obren a les 9, tancaran a les 8 del vespre.
El focus és a la capital de Catalunya,
on totes les enquestes han dibuixat un escenari ajustadíssim.
La part de Colau, Xavier Trias i Jaume Collboni.
Sembla que pot venir de pocs vots, que un dels tres avanci.
Això marcaria l'equilibri de forces
de cara a vestir una coalició que governi Barcelona.
El Lleide i Tarragona, en canvi, Esquerra Republicana,
intentarà mantenir les alcaldies de Miquel Pueyó i Pau Ricomà,
que van guanyar fa quatre anys el PSC.
I a Girona, la retirada de Marta Madrenes de l'Ajuntament,
ha deixat un escenari molt obert,
on junts guanyem Girona i el PSC.
Es disputa la victòria.
Ajuntaments, doncs, a Catalunya,
Consell General a la Vall d'Aran
i, atenció també, parlaments a les Illes Balears i el País Valencià.
En aquests dos territoris,
les coalicions progressistes aguanten l'alè
perquè el PP i l'extrema dreta no sumin i els rebassin el poder.
I, més enllà del que passi a Catalunya,
les eleccions d'avui serviran
per comprovar la força dels partits estatals.
Socialistes i populars són conscients que s'hi juguen molt
i que d'aquí a poc més de sis mesos
tornaran a protagonitzar una nova campanya electoral,
aquest cop, per veure qui serà el nou president espanyol.
Amb aquest horitzó molt present,
els resultats al País Valencià, a les Illes i a Madrid,
poden ser determinants per poder parlar de guanyadors i perdedors
i marcar el tret de sortida
per una altra carrera electoral cap a la Montcloa.
Més notícies d'avui,
demòcrates i republicans han arribat a un principi d'acord
per elevar el sostre de deute
i evitar que els Estats Units facin suspensió de pagaments,
segons han confirmat aquesta matinada
el president Joe Biden en un comunicat
i el líder de la cambra de representants
de majoria republicana, Kevin McCarthy, a les xarxes socials.
Després de setmanes de negociació,
hem arribat a un principi d'acord.
Encara tenim molta feina per fer,
però crec que és un acord bo pel poble americà.
Té reduccions històriques de despesa,
formes que trauran a la gent de la pobresa
i sense nous impostos ni nous programes governamentals.
Val la pena recordar que el deute públic dels Estats Units
va arribar al gener d'aquest any
al límit establert amb la xifra de 31,4 bilions de dòlars.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan,
és el favorit a les enquestes de la segona volta electoral d'avui.
La primera volta la va guanyar per 4,5 punts a diferència
sobre el socialdemòcrata Kemal Kilicderoglu,
el professor de la Universitat Ramon Llull, Javier Alvarracín,
basa el suport a Erdogan en el fet que ha sabut
fidelitzar la Turquia pobre, perifèrica i rural,
ho explicava ahir a Catalunya Ràdio.
Incluso diuen, és a dir, sí, segurament Erdogan ha fet corrupteles,
el que ha acabat fent és substituir una èlite prèvia per la seva,
i per tant hi ha nepotisme,
hi ha, evidentment, selecció de qui pot optar
o no a ser els càrrecs d'una manera molt personalista,
però li perdonen tot això perquè mira com estic ara
i mira com estava abans.
Justin Triet ha guanyat la palma d'or del Festival de Canes,
la seva pel·lícula Anatomia d'una caiguda,
ha estat la més ben valorada pel jurat
en aquesta 76è edició en el seu discurs.
Triet ha estat molt crítica amb el govern francès.
Aquest any el país va travessar una protesta històrica
contra la reforma de les pensions,
una protesta que ha estat negada i reprimida pel poder
de manera impactant,
i aquesta via de poder dominant,
cada cop més descomplexat, s'escampa a altres terrenys.
De fet, ho podem veure a totes les esferes de la societat,
inclòs al cinema.
La mercantilització de la cultura que el govern neoliberal defensa
és en vies de trencar l'excepció de la cultura francesa,
sense la qual jo no seré avui aquí davant vostre.
Més de la meitat de les persones de més de 60 anys
s'emporten en dolor crònic,
això fa que tinguin més probabilitat de desenvolupar una depressió,
malgrat que en molts casos no es diagnostica.
El subdirector mèdic de l'Hospital Sagrat Corts Germanes Hospitalàries,
Manel Sánchez, ha explicat a Catalunya Ràdio
que els símptomes de la depressió en persones d'edat avançada
són menys evidents.
Símptomes més indirectes que poden passar de ser percebuts
a un explorador que no sigui expert
en la psicopatologia de la gent gran.
Per exemple, en aquestes edats
hi ha hagut canvis d'humor, d'irritabilitat
o d'alteracions del comportament
que inicialment no ens fan pensar
en un quadre depressiu.
A més, la depressió fa que les persones més grans
aguantin menys el dolor,
per això els experts, com ara escoltàvem,
reclamen que es faci un abordatge integral
del dolor crònic i la depressió
per evitar la sobremedicació.
I avui, aquest diumenge, també expliquem
que els Mossos d'Esquadra han obert una investigació
per la venda d'entrades fraudulentes
pels quatre concerts de Coldplay a Barcelona.
De moment, han rebut almenys una vintena de denúncies
de persones que han comprat entrades,
majoritàriament a la revenda,
amb les quals no han pogut accedir
a l'Estadi Olímpic Lluís Companys
per assistir a l'espectacle.
La policia, que sospita que hi ha més afectats,
anima les víctimes a denunciar-ho.
Algunes d'elles ja sabem que s'estan organitzant
per buscar una solució a la seva situació.
I en esports, 27 anys després,
el granollers optarà a guanyar una final europea d'en vol
als catalans en el limitat del Gepingen,
a semifinals de la Copa d'Europa.
I ara toca el Fuxe berlinès.
Avui, diumenge, a primera divisió de futbol,
València-Espanyol per la permanència,
Girona-Betis per la còmference i Barça-Mallorca.
Tot a les 7 d'aquest vespre.
El Granada i les Palmes ja són equips de primera.
També us expliquem que el Barça de futbol sala
guanya 3 a 4 a la pista del Val de Penyes
i es classifica per a les semifinals de la Lliga,
mentre el joventut de Badalona
sorprèn al Basconi el primer partit de quarts de la Lliga
a ser bé de bàsquet.
I pel que fa al temps avui en aquesta jornada electoral,
ens diuen que el dia començarà ennoblat al Montsià,
al Baix Gebre i a la Terra Alta.
Sol i alguns núvols prims,
si bé el Pirineu s'anirà tapant
al migdia i pot començar a ploure.
A la tarda, sí que descarregaran més ruixets i tronades
el Pirineu, el pre-Pirineu i nord de la Catalunya central.
Viu tota la jornada electoral amb Catalunya Ràdio.
Amb informació puntual i detallada durant tot el dia.
I a partir de les 7,
una especial informatiu amb tot l'anàlisi.
I l'última hora dels resultats.
Avui, les eleccions municipals a Catalunya Ràdio.
Més i més a prop.
Els teus gestos èpics
inspiren Zürich assegurances per ser millors.
Per això, amb la teva nova assegurança de la llar,
participa i guanya 12.000 euros
i digues adeu al teu lloguer o hipoteca durant un any.
Consulta les condicions a Zürich Pones i fem-ho èpic.
Zúrich.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger, arribem amb nous continguts de l'ofici d'educar.
L'ofici d'educar cada diumenge
a l'hora que encara no ha sortit el sol el suplement.
L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio.
Hola, soc la Lollacanudes, tinc 15 anys,
vaig a l'institut Serranuet, jugo a la Balberga,
i des de fa un parell d'anys
que vaig amb el meu pare a ajudar-lo amb la muntanya i amb tot això.
Tinc una trentena de cabres, una cinquantena de vaques,
i normalment hi vaig bastant sovint.
Per ser un bon pastor has de ser valent,
perquè no pots deixar que t'aprimin les al bestiar,
perquè si tu no deixes que elles et facin cas a tu
i tu no facis cas a elles,
es creuen superiors i llavors no et fan cas.
I costa molt fer-les treballar,
o sigui, no pots cuidar-les si elles no es porten bé.
Té futur ser pastor? Sí, depèn com, sí.
T'has d'organitzar molt bé, però és difícil,
ja que sempre hi ha moltes coses a pagar.
Si el menjar, si l'aigua,
perquè si no tens al teu terreny un riu, per exemple,
que no sigui gros, tens un problema que és l'aigua.
El menjar també, perquè ara, amb el canvi climàtic,
és molt difícil que tinguis una bona collita,
perquè no plou, i a més és molt car tot.
Jo vull donar un missatge, que és que si no fos per nosaltres,
ningú menjaria,
perquè sí que poden haver moltes granges enormes i això,
però no serà tan bo
com si un pastor donés tot el seu temps a la vida
a fer menjar bo una verdura bona,
a fer-ho aquí de cop,
de qualsevol manera com ho fan grans empreses.
A l'administració li demanaria que, per exemple, aquest estiu,
amb això d'Ucraïna,
ha tingut un problema que ha pujat molt el preu del pinso,
tot el cereal ha pujat molt.
Clar, és molt difícil arribar si no tens aigua,
si no tens gaire menjar,
i a més, quan tu tens vedelles, tens vaques,
que els alimentes amb pinso perquè es facin bones,
haver de pagar tot això és un preu molt elevat.
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Gràcies a tothom per ser aquí,
i gràcies al Fòrum Verger Balaguer de Vilafranca,
on tanquem curs de ràdio del projecte de recerca, creació i servei
del Departament d'Educació amb 5 instituts,
que durant un trimestre heu fet un testet de ràdio
que ens mostreu el vostre univers,
i, per tant, a tots aquells que ens escolteu, pareu atenció.
Avui ens acompanyen...
Oriana Martínez i Pere Llorà de l'Institut de GURB a Osona,
i també d'Osona, Berta Ruano, de l'Institut Voltreganès.
Doncs ja ho hem dit, avui, a l'Ofici d'Educar,
donem veu als joves del món rural a Catalunya Ràdio,
en temps de suplement,
i comencem amb el Francesc Brull Castellnou
de l'Institut Priorat de Falset, el crit de Priorat.
El vostre programa ens proposeu conèixer el Priorat
d'una manera, podríem dir, divertida, a través de la seva gent,
les festes majors, llocs importants,
el que us agrada del vostre poble,
i nomineu pobles,
els pobles que més us agraden i els que menys us agraden.
A veure, comencem, Francesc, per què això del crit del Priorat,
i per què reivindiqueu pobles que no pareu de fer-ho
en tot el programa?
Bueno, jo crec que és perquè és una de les comarques més petites
de Catalunya, i ens volem fer sentir.
I voleu fer sentir el què?
Que se n'ha de parlar més d'aquesta comarca, que és molt bonica,
i que se n'ha de parlar molt més.
Perquè tots aquells que no hagin visitat el Priorat,
si jo et digués què és el més important,
nosaltres fem una llista de llocs importants.
Tu què em diries? Per què hem de venir al Priorat?
Jo crec que per la producció del vi, per saber la seva història,
i la seva cultura, jo crec, una mica.
A més, hem de saber que tenim dos deos,
la deia Cupriorat i la deia Montsan.
Quan aneu a ciutat us sentiu gent de poble,
i que vinguem a visitar-vos, com ho viviu?
Bueno, nosaltres no ens sentim de poble quan anem a la ciutat.
Sí que és veritat que ens hem de desplaçar sovint a les ciutats
per comprar, per el que sigui, però no ens sentim de poble.
No? No.
Perquè és pejoratiu sentir-se de poble?
No, però nosaltres no anem amb tractor pel poble.
Perquè tu creus que el que defineix ser de poble és anar amb tractor?
No, però...
Perquè tu ets jove i no vas amb tractor, i ets de poble?
No.
No ets de poble? Sí.
Ah, però no vas amb tractor?
Bueno, depèn. Ahà.
En tot cas, el fet d'anar amb tractor no és pejoratiu.
Sí que ho és, perquè vas al tros i tot,
però jo crec que la gent té com una visió dels de poble
que anem amb camisa de quadros, barret de palla,
i amb sabates de català, i no és així.
I com sou els de poble?
Potser igual que els de la ciutat.
Val.
Parleu també d'equips esportius del territori.
Sí.
I amb alguns dels jugadors, no?
Sou molt experts en futbol.
Vosaltres què consumiu a l'hora d'informar-vos de futbol, no?
Doncs la tele, el mòbil sobretot,
i ara amb la Kings League,
que és això nou que han fet, els streams.
El futbol femení el toqueu?
Sí.
I, de fet, tenim jugadores al nostre col·le
que juguen federadament i amb equips bons.
Més coses que sentim al programa del crit del priorat.
Teniu comèdia i imitacions.
El rei emèrit, el Manolo Escobar, influencers del tarragonès...
A vosaltres què us fa riure?
Aquesta secció la vaig fer jo, i no el conto gaire,
però he preguntat als meus companys i diuen que des de petits
han conegut estos personatges i els fa gràcia
perquè els imiten bastant bé, diuen.
Però si jo et dic a tu què et fa riure, què em diries?
Quines coses us fan riure?
No ho sé, ara mateix.
No ho saps? No.
Vols dir que no ets gaire de riure?
Sí, però és més espontani.
I si jo et demano influencers de les xarxes que t'agradin,
què em diries?
Bé, sobretot de futbol.
Jo, perquè soc molt esportista,
no puc dir que soc influencers de futbol.
Però d'aquí al Tarragonès,
els meus companys m'han dit que hi ha l'Onil Sánchez,
l'Auxana Bonjón,
que ara és la filla d'un profe del nostre institut,
i un altre.
De fet, de l'Auxana li feu una entrevista en un dels programes.
Ella ara és als Estats Units.
Tu com t'imagines el teu futur? Com us imagineu el futur?
A mi, personalment, m'agradaria una experiència com la seva,
i valoro molt la seva trajectòria.
I quan acabo els estudis m'agradaria trobar una feina
que em permetés compaginar la feina amb la pràctica esportiva.
I marxar del poble és una opció?
Sí, però m'agradaria estar a prop del poble, també.
Per què?
Perquè ja tinc la meva vida, els meus amics, la meva família,
i no m'agradaria sentir-me lluny d'ells, tampoc.
Avui, a l'ofici d'educant,
temps de suplement a Catalunya Ràdio Joves Rurals.
Si un infant l'educen des de petit,
en la diversitat de gènere, sexual, racial,
d'acossos i cultural, i ho normalitza,
no atacarà mai ningú que tingui aquestes característiques.
Iker.
Doncs, en aquest recorregut, avui, a l'ofici d'educar,
anem a l'Institut Les Marques.
Roger Bassols i Carles Tolosa, de Caldetenes, i tant,
amb la ràdio Ràdio Joves Rurals.
De Caldetenes, i tant.
Amb la ràdio... Clar, és que la vostra ràdio és una mica...
Com ho diríem? Fastigosa? Sí.
La ràdio que ens repugna amb notícies de merda?
Déu-n'hi-do, eh? Heu començat forts.
I tot això amb un futur que fa una mica de por
per commemorar els 10 anys del 27 d'abril del 2023,
en el qual vosaltres feu com una distopia,
en el qual els alumnes van a revoltar-se per imposar la seva utopia.
Aquesta revolta, qui ens explica de què va això?
Bé, quan estàvem decidint el tema, n'hi havia molts,
i no sabíem quin triar,
i després en David, el nostre professor,
ens va proposar de fer aquesta revolta,
i la vam trobar original,
i que es podia adaptar als nostres gustos,
i per això vam decidir parlar d'aquest tema.
De fet, la revolta es basa d'alguna manera
en que vosaltres sou molt crítics amb el sistema educatiu,
i és una revolta contra el sistema educatiu.
De fet, vosaltres dieu que l'educació actual és lamentable.
A veure, lamentable, no, però hi ha moltes coses a millorar,
perquè si tu li demanes a qualsevol estudiant
si li agrada anar a l'institut, la majoria et dirà que no,
ja que són classes massa teòriques
i haurien de ser més pràctiques
perquè la gent pugui participar més
i poder aprendre a fer les coses.
Això és una de les raons.
I tot això de voler millorar el sistema educatiu,
vosaltres ho feu saber al professorat,
ho feu saber, ho dieu?
Sí, sí.
O sigui, sempre que ens demanen opinions de com hem fet les coses,
sempre intentem donar-ho,
perquè si no ens ha agradat alguna cosa, ho podem canviar.
De fet, en aquest futur distòpic que vosaltres imagineu
es converteix el vostre centre
en un centre de reclusió per delinqüents juvenils
on hi van tancar els líders a la revolta.
Com és aquest futur tan horrorós?
Bueno, no és que sigui molt horrorós,
però era bàsicament per donar una mica de mestre a la història,
però si continuem seguint l'estil de vida que estem vivint
i no canviem res, sí que ho serà,
ja que s'esgotaran els recursos i el canvi climàtic que empitjorarà.
Què és el que et fa més por de tot això que pot arribar a passar?
I quan dius que no fem res, sou vosaltres, som nosaltres?
Qui és responsable d'aquest futur que acabarà?
La gent en general.
Què és el que hauríem de fer que no fem?
Confiar en plans d'energia més renovables.
Bàsicament cuidar el planeta, cosa que no fem.
Exacte.
I com el podríem cuidar, el planeta?
Perquè ara vivim en una situació de saquera generalitzada,
i que això no plou, i això pot ser un problema.
Tot això des de la vostra mirada, com ho podríem arreglar?
Com aprofitar l'aigua que tenim i no malgastar-la tant.
Clar, i en l'àmbit rural heu sentit por?
Heu sentit que hi ha gent que té por
que es puguin quedar sense regar, sense poder alimentar els animals?
Sí, hi ha hagut molta gent que ho ha dit,
però si no fem res per millorar-ho, és que seguirem així, no canviarà.
I què creieu que hi podeu fer, els joves?
De moment, ara, pensar en coses,
però d'aquí uns quants anys ja podem començar a fer més coses
perquè la gent ens escolti més.
Per exemple, digue'm coses.
Ara se'm venia al cap aquella noia que ha fet tantes coses,
la Greta Thunberg.
Ella seria com un referent per vosaltres d'algú que es planta i diu...
Jo diria que sí,
perquè ha estat una persona que s'ha sabut explicar
i ha fet que l'escoltin.
És molt important.
I què faríeu perquè nosaltres us escoltem?
Ara teniu una oportunitat, teniu un micro al davant.
Què diríeu?
No sé, és que és molt complicat.
El futur, per tant, us l'imagineu una mica negre,
una mica contaminat?
La crisi us preocupa?
Això és una mica depèn de cada persona com s'ho miri,
però creiem que sí, ja que està a les nostres mans,
i si seguim així no fent res, em pitjorarà bastant.
El futur, abans dèiem, el món rural,
és com us imagineu la gent amb camises de quadros i no sé què.
El futur és en el món rural, per vosaltres, és a la ciutat.
Com us imagineu el vostre futur personal?
No sé...
El món rural és que jo no el veig gaire de la ciutat, però...
El món rural és que jo no el veig gaire de la ciutat.
A veure, explica'm això.
Que a la ciutat...
El món rural, quan parlem del món rural,
és més com cultivar coses i tot això.
I això a la ciutat no es fa.
No, no, ja ho sé.
Però...
I tu et veus a la ciutat, et veus al poble...
Com us veieu?
Tampoc és que hi hagi molta diferència
entre un poble i una ciutat.
Però tu, imagina't el teu futur, d'aquí a deu anys,
jo on et trobaré?
No sé, segurament a una ciutat,
perquè crec que hi ha més oportunitats per treballar i això.
Ah! Us falten oportunitats?
Depèn del poble, si és gran o petit, també.
Ja.
Però penseu que és un moment per parlar del que falta, també.
Què us falta? Què us falta al vostre poble, digueu-m'ho.
Sí.
Opportunitats de treball.
Ahà. D'estudi?
Sí.
D'oci?
També.
També? Sí.
De relacions?
No.
No.
Les relacions les teniu totes al poble?
Sí. Sí?
Sí.
Avui a Catalunya Ràdio, en temps de suplement a l'ofici d'educar,
els joves rurals els hi donem veu.
El llibre de l'amor és llarg i avorrit,
el malparit pesa tant que ningú el pot aixecar.
Està ple de mapes, de dades i d'esquemes,
i d'instruccions per ballar.
L'ofici d'educar un programa ple d'amor,
i com la bossa de la Mary Poppins,
ple de màgia i plets eines per educar.
Podes educar?
En quin sentit té això que m'has fet llegir?
Cada vegada hi ha més joves que necessiten atenció psicològica.
S'han de visibilitzar i normalitzar les malalties mentals.
Doncs seguim aquest recorregut.
Ara ens aturem a l'Institut Voltreganès, a Osona,
a la Berta Ruado.
Comenceu amb un top 10 musical ple de reggaeton.
Això és una característica general de tots els vostres programes.
El reggaeton és el rei,
i tampoc hi falten la xequira, el bisarrap i la rosalia.
I dels més escoltats a Catalunya,
dieu que són el bailoteo, els taigets i la jugular del triquell.
Fenòmena eufòria, Berta, el seguiu?
Jo personalment no,
però sí que tinc companyes que ho miren i els hi vaig comentar.
I em van dir que està prou bé.
Que està prou bé? Sí.
Què els agrada, a les teves companyes? I què li falta, a l'eufòria?
Diuen que els agrada que quan canten també ballen a la vegada,
així fan que es busqui un millor nivell.
Jo el que no els agrada és que...
estaria bé que s'utilitzés més cançons en català,
ja que el seu programa en català estaria millor.
Petició de la Berta i de les companyes de la Berta.
Per tant, a l'eufòria, més cançons en català,
més versions de cançons en català.
Digue'm, Berta, un cantant molt famós,
d'aquí o de l'estranger a qui us agradaria fer-li una entrevista.
Posats a imaginar, eh?
Amb els meus companys vam decidir
que una persona...
un famós el que ens agradaria entrevistar seria el Morat.
El Morat? Sí.
I quina pregunta li faries, tu, al Morat?
Vam dir que...
li voldríem preguntar
per què va voler dedicar-se a la música
i d'on va treure el seu talent.
Ah. I alguna cosa més?
Perquè té tants problemes amb la policia i amb la justícia, no?
Sí, també, també.
A tu t'agrada, el Morat? No, no el conec, no.
No el coneixes? A tu quina música t'agrada?
Jo escolto pop.
És que no sol escoltar gaire músico.
Més coses que feu en el programa.
Parleu també de supersticions, de llegendes urbanes...
i algunes històries de por.
Què és el que us agrada de les històries de por?
Perquè això és una cosa que l'he vist molt en tots els programes.
Que us agrada, això de... una mica de por, una mica de...
Aquesta secció la vaig fer jo amb el meu grup.
I ens agrada la sensació de misteri i suspens
que transmeten aquestes històries.
Com la del misteriós Home del Poble del Voltreganès.
Això ho vas construir, tu, aquesta història.
Sí, bueno, més o menys.
És una història que té diferents versions,
i nosaltres vam explicar una mica la nostra.
Coses que us fan por, aquestes històries de por,
però també vosaltres parleu del tema de les drogues,
parleu de la cocaïna, de la marihuana, del tabac i de l'alcohol.
El vostre entorn us fa por, el tema de les drogues,
el vostre entorn es consumeix a les festes?
Com és l'oci en el vostre entorn?
Aquesta secció ja no la vaig fer jo,
però sí, ens fa una mica de por,
perquè tot i que rebem molta informació
sobre els perills i els efectes,
segueixen estant molt present al nostre entorn.
És a dir, ja consumeix el vostre entorn.
Sí. I lligat a l'oci.
Sí. Abans ens deien els teus companys
que faltava l'oci al món rural.
Com és l'oci al món rural? És diferent?
Què feu? A veure, explica'm. Un dissabte al vespre què feu?
Hi ha molts adolescents
que se'n van a fer botellons i coses aixís.
Ahà.
I d'altres adolescents que no fan botellons i coses aixís, què fan?
Tu què fas? Jo? Res.
Res? No.
Ni mires a Ufòria ni fas botellon? No.
I llavors què fas? Llegeixes un llibre?
De vegades. Sí?
Sí. Xerres amb les amigues?
També. També. I de què xerreu amb les amigues?
De moltes coses.
Quins són els vostres somnis?
Què us agradaria fer? Abans li dèiem a ell.
D'aquí 10 anys, com t'imagines la vida?
I tu, com t'imagines la vida d'aquí 10 anys?
Doncs jo crec que la vida d'aquí 10 anys
serà bastant diferent a la vida d'ara.
Què tindrà de diferent?
Tu, si jo et dic tu d'aquí 10 anys, on seràs?
On et buscaré a tu?
Jo...
Estudiant? Treballant?
Em sembla que estudiant o treballant.
Estudiant o treballant de què?
Treballant de què? A veure...
Ara jo t'he imaginat a Nova York
en un edifici fent un dibuix amb una façana.
Pot ser? No.
No? Doncs com te l'imagines?
Jo me l'imagino treballant com al metge o...
Metge? Sí, o veterinària.
Ah. Doncs ja sé on anar-te a buscar, no?
Sí. I això, en l'àmbit rural, en una ciutat on t'ho imagines?
M'ho imagino tant en un àmbit rural com en una ciutat.
Berta, hi ha alguna cosa que avui que tenim aquest públic tan escollit
t'agradaria afegir que no m'hagis dit?
No. No?
T'ha costat avui pujar aquí a parlar?
Sí. Sí? Per què?
Perquè em poso nerviosa davant de tanta gent.
Però si jo et digués aquest exercici que has fet de ràdio,
de tastar la ràdio, de fer ràdio,
això, amb què t'ha ajudat?
M'ha ajudat a...
a aprendre a parlar millor davant d'un públic.
Ahà. I fer ràdio?
Sí, fer ràdio.
Perquè jo sempre dic una cosa,
i us he dit a tots els que sou aquí avui amb nosaltres,
que algun dia aquesta ràdio l'haureu de fer vosaltres.
Per tant, aneu-vos preparant,
perquè nosaltres ens hi quedarem per sempre.
Per tant, la ràdio que fareu serà la vostra, a la vostra manera,
que ja no serà la mateixa que fem nosaltres, segurament.
A la ràdio no t'hi imagines? No gaire, la veritat.
No gaire? No.
Doncs... no?
Berta Gràcies, avui a Catalunya Ràdio,
l'ofici d'educant temps de suplement,
parlant dels joves del món rural.
Els adults han de tenir present que també aprenen dels joves,
i, sobretot, confiar en nosaltres,
perquè ens empodera Nadia.
Nadia.
Doncs seguim el nostre recorregut avui a l'ofici d'educar.
Ara, amb l'Institut Serra de Noet, de Berga,
amb el Roger Vilaredes i el Joan Casas.
Comencem amb el Roger Vilaredes.
Roger, a veure, Roger, perquè... Bon dia.
Bon dia, Roger.
Ràdio Macrófac, un títol interessant.
Els agraden molt les cències i es fan preguntes com...
Atenció, pareu l'orella, perquè la pregunta és bona.
Si et masturbes, et surten grans a la cara?
És una pregunta important.
O quin animal no té cervell?
I, sobretot, desmunten mites.
Per exemple, un dels mites que desmunteu.
Rosalind Franklin.
D'on havia de ser aquesta frase la neu repetint?
Explica'ns breument qui és aquesta dona.
I després, si les dones, com aquesta,
creus que ara ja poden arribar a qualsevol lloc,
també en el món de les cències.
Bé, doncs Rosalind Franklin...
va ser una científica bastant important,
que el problema que ha tingut és que no va ser reconeguda,
perquè ella va ser la que va descobrir la foto de l'ADN.
Però els seus companys, en Watson i en Crick,
li van robar la foto d'un calaix que tenia guardat,
i ells són els que tenen el mèrit i tenen el Premi Nobel.
I llavors, creus que les dones ara, en aquests moments,
poden arribar a tot arreu, fins i tot en les cències?
Aviam, per capacitat, sí.
Hi ha gent que creu que, com que a vegades tenen un embaràs,
o no són tan capaces,
hi ha gent que els impedeix que arribin.
Però, en teòricament, haurien de poder arribar perfectament.
Però hi ha obstacles, per tant, encara.
Per desgràcia, sí.
Què més que heu fet en el vostre programa?
Parleu també sobre catàstrofes naturals,
terratrèmols, tsunamis,
i també les catàstrofes que podrien causar els humans.
Com una guerra nuclear, atenció, quina por, eh?
Creieu que pel camí que portem acabarem extingint la humanitat?
Negatius i catastròfics?
Sí.
Si no serà per una cosa, serà per l'altra.
Només has de mirar com està Rússia i Ukraine, estan fatal.
Cada cop estem més bojos, tots els humans.
No tenim res al cap.
Si tothom es posa a garrar entre ells,
d'una manera o l'altra, acabarem tots morts.
I això com s'atura?
Primer, que els que es discuteixen,
els despatxos que baixin a baix a les armes
i que es barallin entre ells, que són els que tenen els problemes.
Si fos ell com així,
tu trucaries als responsables i els diries això, s'ha acabat.
Que ho facin ells. Vull dir, nosaltres no tenim res a veure.
Més coses que feu en el vostre programa.
Entrevisteu l'Abel Uller, de 15 anys,
tot un expert amb 30 cabres i 50 vaques.
Us hem de felicitar perquè és un testimoni molt bonic.
Sí, sí.
Com se us va acudir això de...
Bueno, quan anava al nostre grup vam dir,
va, ja que parlarem de cabres,
que vingui ell i que parli amb nosaltres una estona, ja po.
Com el seu se senten poc a la ràdio, a la televisió, arreu?
Home, jo no n'havia sentit mai cap de pagès a la ràdio.
És el primer cop que...
I com que l'entrevistem nosaltres, és més divertit.
Clar.
Això de ser el que talla el bacallà, el que fa l'entrevista,
com et sents, fent això?
Doncs notes com una mica de poder, és més guai.
Ah, poder, el poder dels mitjans de comunicació has experimentat.
Exactament.
A tu t'agradaria fer ràdio, et veig, eh, jo.
A mi no em faria pas res.
No, no, els estudis cap allà, cap a comunicació audiovisual.
I si haguessis de fer un programa de ràdio, de què el faries, tu?
A veure, digue'm, de què faries el programa de ràdio?
Ui, segurament seria de criticar algú o alguna cosa així, eh.
De criticar algú? Sí, és el més divertit.
Ahà, a veure, qui criticaries, ara?
Digue'm algú que t'agradaria criticar.
No dic res, jo. No dius res.
Jo callar.
I l'altre programa d'aquest institut, del Serra de Noet,
és la veu del poble, no?
El Joan Casas, de l'institut Serra de Noet.
Per exemple, parleu de tantes coses que no ens ho acabaríem.
Parleu de desamors, de les pors del primer cop,
i ens presenteu els personatges de l'Isla de las tentaciones.
Jo això no ho he mirat i no ho segueixo.
Jo alçam el nutricionista que diu...
Cuido mi cara, mi cuerpo, y voy a follarme a una de vosotras.
Això diu aquest personatge, no?
Això.
Us preocupen els models d'home-dona
que surten en programes com aquest
i que marquen una mica roles i estètica i...
Doncs...
Doncs a mi personalment sí que em preocupa,
perquè al final és la gent que es veu per televisió
i que, a més, l'audiència pot captar.
I, sincerament, penso que donar una imatge com aquesta
és bastant preocupant.
I lamentable. I lamentable.
De fet, vosaltres feu tota una dissertació
sobre si depilar-se o no depilar-se,
sobre els mites de la regla,
sobre si hi ha noies, jo no ho havia sentit mai,
que es veuen la sang de la regla.
Això va ser una cosa que es va fer...
Hauríem de posar-ho a la ràdio fastigosa d'abans.
Doncs segur, perquè...
Això va ser una cosa de TikTok que es va fer,
no sé si l'any passat o així o fa uns mesos,
però no sé si algú s'ho va creure.
Personalment no m'ho vaig creure, vaig veure-ho bastant irreal.
I el vostre programa, a part d'aquestes coses,
també hi ha un crim. Tornem a les pors, els crims...
Aquestes coses es agraden molt.
Un metge britànic que matava els seus pacients, vaja mitja.
Sembla que patia esquizofrènia
i que havia tingut una infància difícil.
Us fa por, el tema dels problemes de la salut mental,
que es poden tenir en algun moment de la vida?
De fet, després de la pandèmia s'ha parlat molt,
que sou el grup que més tocat ha quedat per les relacions...
Us fa patir això dels problemes de salut mental?
Bueno, al final és una cosa que s'ha de...
Jo crec que s'ha de fer més visible
perquè últimament s'estan donant bastants casos
d'aquests temes, de problemes amb la salut mental.
I... doncs, bueno, això.
Jo crec que s'hauria de tenir més en compte, aquest tema.
Hi ha gent al teu voltant que té problemes de salut mental?
Alguns hi han, alguns hi han.
Quin tipus d'ansietat, d'angoixa, de trastorns alimentaris...
Al final, per exemple, l'angoixa.
Depèn del grau d'angoixa que tinguis, jo...
Jo també he tingut angoixa, saps?, algun cop, en algunes situacions.
Però a tu què t'angoixa, va, digue-m'ho.
A mi què m'angoixa?
Tenir un examen el dilluns a primera hora,
això és el que m'angoixa a mi.
I... sóc... hòstia...
Què més t'angoixa?
Jo crec que als adolescents d'avui en dia
m'angoixa bastant el tema de... socialitzar-nos.
Jo crec que tenir pocs amics
avui en dia es veu com una cosa bastant dolenta.
Bueno, avui en dia i... i en general.
Des de fa temps, però avui en dia es veu més, saps?
Tenir pocs amics és com estar apartat, saps?
No... No, no.
Cadax clos. Cadax clos, sí.
La gent té por a cadax clos? Sí, jo crec que sí.
Tu tens molts amics o pocs amics?
Jo soc bastant sociable. Ja ho veig, ja ho veig.
Sí, sí. Jo em considero una persona bastant sociable.
Però sí que és veritat que hi ha gent que li passa.
I digue'm una cosa, Joan.
Quan veus un que té dificultats per comunicar-se,
li dones un cable?
Jo, sincerament, soc molt d'ajudar les persones, eh?
Jo sí.
Jo soc d'aquests que veu algun problema i els faig...
I els ajudo. Sí, sí.
Sí. Però bueno.
I tu també t'agradaria fer un programa de ràdio, i jo diria, eh?
Doncs mira, la veritat,
jo em veig bastant capacitat amb aquests temes, però...
A veure, quan em dius capacitat,
digue'm quina és la capacitat que creus que serà bona
per fer un programa de ràdio, va.
Identifiquem aquestes capacitats, va.
Bueno, la meva versatilitat per parlar de...
dels temes que... que sorgeixin,
la veritat és que jo crec que és una cosa bastant bona.
I... i no sé, també com m'expresso,
la forma que tinc de parlar, així una mica, bueno, no sé.
Vaja, ja veig que el Roger i el Joan fareu un programa de ràdio, eh?
Sobre? Bueno.
Ah, bueno, un diu que sí, l'altre diu...
Jo no t'he dit pas que el fes, eh? Jo t'he dit que...
Que el faries, que el faries. O el millor, o el millor.
De què el faríeu, va?
Es miren l'un a l'altre, mediten...
Jo faria algo així sobre l'actualitat,
però així encardant-me'n de tot, saps?, vull dir...
Ah, lligues la feria i crida...
Un búnquer, el mateix.
No us agrada, el búnquer? Jo me l'escolto cada dia, sí, sí.
Doncs mira, si et dic la veritat, quan vam començar amb això de l'RCS,
em tenia ni idea d'un programa, eh?, però és que no...
no en sabia ni un.
I em van posar al búnquer i me'n vaig escoltar dos o tres,
i van agradar, eh?, estaven prou bé, sí, sí.
Home, agrada això de la qualificació de prou bé, eh?
Els hi direm, eh?, que trobeu que està prou bé.
Està molt bé.
Avui a l'Ofici d'Educar escoltem aquests joves
que tenen ganes de fer ràdio, també,
en temps de suplement a Catalunya Ràdio.
Podeu escoltar tots els programes a Cat Ràdio,
a l'Ofici d'Educar.
O bé, seguiu-nos al Facebook de l'Ofici d'Educar,
o us baixeu al Telegram i busqueu l'Ofici d'Educar.
Cada vegada hi ha més casos propers de víctimes d'agressió sexual.
Falta conscienciació i mesures de seguretat efectives.
Mar.
Doncs avui a l'Ofici d'Educar fem aquest recorregut,
i ara parlem amb l'Ariadna Martínez, de l'Institut GURB,
també parlem amb el Pere Llorà,
que han fet aquests programes 007,
cinema i connexions.
Comencem, si us sembla, amb l'Ariadna Martínez.
Amb aquest programa de cinema, amb pel·lis d'acció,
comenceu amb les estrenes,
i a partir d'una enquesta feu un top 5,
m'agrada molt perquè això de fer tops us encanta,
tots feu top 5, top 10, top etop,
de les pel·lis d'acció més votades que en cap sala Avatar.
A veure, per què us agraden tant les pel·lis d'acció?
Mira, jo et diria que les pel·lis d'acció és un gènere que agrada,
és un gènere que agrada molt, molta gent el consumeix,
però nosaltres, com a joves, quan hi vaig reflexionar,
vaig dir que el fet de viure-ho tot amb tanta intensitat
fa que no puguem treure els ulls de la pantalla
un moment de desconnexió.
Per tant, juntament amb els meus companys de projecte
que estan avui també aquí,
crec que ho vam escollir per això,
perquè és una cosa que ens agrada
i que enganxa als espectadors.
Tu vius la vida amb tanta intensitat
com una pel·li d'acció?
Moltes vegades, sí, sí.
A veure, explica.
Clar, perquè ara em pensava que diries,
no, no, la meva vida és molt avorrida, no?
No, o sigui, intensitat és el fet de cada emoció,
per exemple, un dia a l'institut, un examen, com comentaven ells,
els nervis, no ho sé,
és com una edat que és tota una muntanya russa,
per tant, clar, tot es viu amb més intensitat.
I tu ja saps, Ariadna, on et portarà aquesta muntanya russa de la vida?
On t'agradaria que et portés?
A mi m'agradaria que em portés cap a algun lloc de comunicació,
periodisme, ràdio també m'agrada molt.
Ja veig que tenim tots els fotos periodistes
asseguts avui a la taula, eh? Molt bé.
O sigui, que et veus per aquest àmbit,
en aquesta muntanya russa que dius tu.
Feu una entrevista al vostre programa
el Quim Crucelles, un expert en cinema.
Jo et demanaria, Ariadna,
si haguessis de rodar una pel·li,
tu o que heu parlat amb l'equip, no?
Ara n'hi ha de molt baixa producció, no?
De què faríeu una pel·lícula, a veure?
Mira, jo et diria que conservaríem el gènere d'acció,
perquè és el que hem treballat i que hem vist que ens ha agradat,
però potser també ho barrejaríem amb l'humor,
perquè, per exemple, al búnquer,
tots aquests referents que tenim avui en dia,
Juliana Canet, tots aquests,
fan que barrejar les dues coses
sigui una cosa xula, interessant,
i també treure-li ferro a moltes situacions de l'actualitat.
Per exemple?
Digue'm una situació de l'actualitat
que t'agradaria treure-li ferro, que diguis...
Uf, millor ho passem pel filtre de l'humor.
No ho sé.
Sobretot...
política,
les guerres que hi ha ara...
O sigui, no ho sé, suposo que...
Avui és dia d'eleccions
i, per tant, no farem cap speech polític.
Però... us interessa la política?
I aquí digueu-me un sí o un no, eh?
No.
Jo crec que és l'únic, clar.
El sentit de l'humor, abans jo preguntava
què us fa riure i no m'ho sabien dir.
A tu què et fa riure, què t'agrada,
què et desperta l'alegria i dius...
Sentit de l'humor.
Aviam, a mi em fa riure bastant tot, no?, però...
Molt bé.
Sobretot amb els meus amics, les bromes internes,
tot això que ara fa riure aquesta edat,
que ens en riem una mica de tot.
Ahà, que us en rieu una mica de tot,
com, per exemple, digue'm alguna cosa
d'aquestes edats que us rieu una mica.
Digue'm, posa'm un exemple, perquè ja ho sé tu.
Home, és cara que de llet, ja, però els professors...
Ahà!
Una mica d'això, però sí, sí.
Tenim un professor assegut aquí al davant
que fa que sí, que sí.
No us sap greu.
Aviam, que ho fa més fàcil, no?,
que tinguin sentit de l'humor.
Si els fa cohesionar entre ells,
jo crec que encara dius...
Va, feu-ho.
Per tant, ja sabem quina és la pel·lícula que us agradaria fer.
Acabeu el programa amb dedicatòries a música
i diria que és l'espai en el que sou més autèntics, no?
La música, sempre tan important per a aquesta generació, no?
Què... què us dóna, la música?
Què... què us fa sentir?
Us fa sentir acompanyats, una identitat?
Us fa disfrutar?
Us fa sentir que formeu part d'una generació?
Home, a mi, personalment,
la música, com a molta gent, em fa sentir moltes coses
i és com que per cada emoció pots trobar-hi una cançó,
però també pot significar un moment de desconnectar
amb els teus amics, no sé, engloba moltes coses.
Però sí, sí, ens agrada molt la música
i suposo que això és el que va fer que la secció
sonés tan autèntica,
perquè el fet que interactuessin diferents alumnes,
que no formessin part del projecte,
doncs clar, va quedar com una conversa
sense necessitat d'un guió al darrere.
I acabeu amb un final d'acció.
Però en aquest Institut de GURB hi ha un segon programa,
que és Coneccions,
en el que parleu d'esports, de motos, de bàsquet,
i sobretot... sobretot...
parleu, Pere, de...?
Fútbol. Fútbol.
Aquest país sense el futbol no tiraríem, eh?
I per què parleu tant de... de futbol?
Bé, perquè el futbol és un esport que li agrada a tothom.
Tothom és bàsicament del mateix equip,
quasi bé del Barça.
Quasi bé.
Hi ha excepcions.
Però sí, tothom parla de futbol.
Estàs content, eh? Ara estàs content, eh?
Sí, ara sí.
Per què estàs content?
Perquè el Barça ve de guanyar una lliga
després de bastant temps sense cap títol important,
i ajuda.
Ajuda què? A ser feliç? A ser feliç.
Sí, ets feliç, ets un jove feliç.
Com a bon fan del Barça, quan el Barça guanya soc feliç.
Com a bon fan del Barça.
I com us informeu i com seguiu el futbol?
Bé, jo m'informo per xarxes socials,
també per streaming.
Ara és bastant popular, per exemple, per Gigantes.
Gerard Romero, doncs, és molt bon streamer,
que informa molt bé,
i sent del Barça és bàsic escoltar-lo.
És un referent per tu, el Gerard Romero.
Sí, és un referent perquè informa molt bé,
parla molt bé i té molt bon humor.
El sentit de l'humor, que abans dèiem amb l'Ariadna,
quin valor li dónes tu al sentit de l'humor?
Fútbol i sentit de l'humor.
Sí, el sentit de l'humor,
ric molt, perquè soc una persona que li agrada molt riure,
riu de tot.
Dels seus amics,
entre els amics ens hem riat molt de tot,
i també hi ha influencers,
i streamers que m'agraden molt, fan molt riure.
I tu dius, rius molt de tot, i jo ara t'ho portaré a l'altra banda.
Riu, i tu m'has dit, jo em ric molt de tot,
i jo et dic, una cosa és riure, l'altra és burlar-se.
Quan algú es burla d'una altra persona, tu com ho vius?
Tu saps que es parla molt del bullying,
que abans ens deien,
gent que se sent exclòsa, has de tenir molts amics, no?
Com ho vius, tu, això?
Com has reaccionat?
És un problema que no ens el triem de sobre.
Sí, el bullying, a vegades, com ho vegis, és molt dolent,
perquè enriure't d'una persona sense que ell vulgui,
sempre és dolent.
Si te n'enrius d'algú és perquè vols i perquè ell també vol,
perquè ja fas la brometa,
però enriure't d'una persona perquè ell és com és,
i no fa res.
És una cosa que és molt dolenta.
Ja sé que tu i jo no ho havíem pactat,
però això del bullying, tu com ho arreglaries?
Jo ho arreglaria, doncs...
Els professors haurien d'estar molt més al tanto de com passa,
perquè en molts casos ja bullying i els professors no ho saben.
I no ho saben, com ho poden arreglar?
És difícil, eh? Estan més alerta, sempre...
I després, amb el tema del bullying,
sempre hi ha aquells que miren
i que, per por que els toqui el rebre, no diuen res.
Aquests també en parla culpa, no ho tenen tot ells,
perquè no fan res de dolent,
però veure-ho des de fora
i no dir res ni al professoram ni a res també és dolent.
Has d'ajudar a ser com sigui.
Ara que t'he fet aquesta pregunta extra sobre el bull,
i vosaltres també feu entrevistes sobre músiques i tecnologia.
I feu dues preguntes, que jo te les trasllado.
Què és? Els mòbils, per vosaltres, són una adicció?
I s'han de prohibir en segons quins espais,
com per exemple a l'aula?
Sí, jo els prohibiria amb certes mesures,
perquè a l'hora del pati es podria fer servir,
però dins a l'aula sí que és veritat que molts cops
la gent està amb el mòbil, no està pel profe,
i això, ficant-te en la pell del professor,
la veritat és que és un rotllo.
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb el projecte Art Transforma.
Us deixem amb jugular de triquells,
sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Ventura, de la Rosa Sillué,
del Ricard Luque, del Pep Casanovas,
la Marta Busto, la Lola Cuadrado, i fins la setmana vinent.
Roger, bon diumenge. Fins la setmana vinent.
Una abraçada, Elisabet.
Soc un bon potrit en un lloc avorrit,
maquino adorrit, rere d'un venir.
Poc en cap realitat, falta honestedat,
estic en cap privitat, dissociant la veritat.
Tranquil, és millor que hores de la vida que mori vivint.
Tots sabduïts la movim a taula, però jo crec en el destí.
Una aparició m'il·lumina a mitja festa.
Fem alguna cosa d'aquesta pariapesta.
Pa, pa, para el paripeu, en tiraré per la finestra.
Tranqui, triqui, triqui, que ara això s'arregla.
Una revelació m'ofereix als ulls a mitja festa.
Aquesta cerimònia és avorrida i som dolenta.
I ara dinemitem la trama perquè deixi de ser un drama.
La ridícula ballada d'un sol ús i fraudulenta.
L'hem encendent la metxa.
Canviaré aquesta festa.
La moguda és aquesta incrementa la US incessents la potència.
Anem a tendre la metxa.
Canviaré aquesta festa.
La moguda és aquesta.
Cada剛剛 jouit te la diu...
Bone, bone, bone, bone, bone, bone track.
A la jugu-jugu-jugu tight.
Bone, bone, bone, bone, bone, track.
A la jugu-jugu-jugu tight.
Bone, bone, bone, bone, bone, bone, track.
A la jugu-jugu-jugu tight.
Bone, bone, bone, bone, bone, track.
A la jugu-jugu jugu tight.
Catalunya de tu.
You're mine.
El 2 de juliol, vine al Concert d'Eufòria.
Una oportunitat única i repetible
de veure tots els concursants en directe.
Concert d'Eufòria al Palau Sant Jordi.
Compre ja les teves entrades.
Occident, la nova marca de les companyies de grup català.
Occident patrocina a Eufòria al Concert.
Més informació a seremoccident.cat.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
el camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenge,
repassem els millors moments de la setmana.
Els continguts més escoltats al nostre web,
catradio.cat barra el Suplement,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Diumenge vam fer l'última parada de la gira dels 35 anys
al Teatre Romea de Barcelona, gira dels 35 anys del Suplement.
I, de fet, vam fer el trajecte fins al Romea
en un taxi amb el Toni Cruanyes,
que és un col·laborador del programa,
a banda de presentar el TN cada dia de dilluns a divendres.
I, de fet, el Toni,
i la manca de referents que va tenir quan era més jove, ens deia això.
A mi em va costar molt acceptar-me a mi mateix com a homosexual
només pel fet de pensar
a veure què és el que tens al cap quan dius homosexual.
I, clar, això jo trobo que m'he trobat una miqueta
amb una certa trampa, perquè volent públicament dir
doncs, escolteu, això és normal,
per tant, jo puc agafar-me una baixa de paternitat
quan tinc un fill,
o jo puc explicar que tinc una parella,
i això no em treu cap credibilitat
a la feina que faig com a periodista.
Però, clar, a la vegada ara, també com deies tu,
ara que hi ha el món de la premsa rosa arribat,
fins i tot en l'àmbit més local,
doncs sí, tinc aquesta sensació
que de vegades alguna cosa que poses
o qualsevol petit detall de la teva vida
pot utilitzar perquè ho acabin explicant
i ho sàpiga tothom.
Al Teatre Romea també ens van acompanyar
dos totemps del Teatre Català,
Lluís Somari i la Carme Elias,
que ens va sorprendre fa uns mesos
anunciant que té Alzheimer,
va fer emocionar el Lluís Somari
explicant que vol tenir dret a una mort digna
quan arribi el moment.
A mi, quan se me'n vagi la consciència,
què quedarà de mi?
Un cos que es va morint a poc a poc,
doncs és aquesta, la meva opció.
Ja sé que no tothom opina igual, i ho respecto,
però aquesta és la meva finalitat ara mateix,
de suïtar per això.
Gràcies, gràcies.
Moltes gràcies, gràcies.
M'agraeixo moltíssim perquè no s'entenc massa bé això,
encara, avui dia, el de la mort digna.
Costa, eh? Vull dir, m'ha ajudat molt,
aquest avaliment per mi és ja la joia del dia.
T'has emocionat, Lluís, tu.
Què penses quan sents la Carme?
És que em sembla una lliçó de vida,
o sigui, tot això que jo he pogut compartir amb ella,
aprendre, és una lliçó d'humilitat, d'acceptació.
Això és el que explicaven el Lluís Somari i la Carme Elias,
recuperar la conversa perquè és preciosa.
I a tot això, el Romea també ens va visitar
David Troeva, que està rodant una pel·lícula
sobre la vida de l'humilista Eugenio,
amb el David Verdaguer.
Què en pensa David Troeva sobre com han envellit
els acudits de l'Eugenio?
Jo crec que l'humor, com la quotidianitat, no?
Jo crec que una conversa entre els teus pares
tampoc passaria al filtre d'avui.
Jo crec que això és una qüestió antropològica.
La gent canvia, la societat canvia,
i això és la normalitat.
Jo crec que fer un judici de la gent del passat
perquè havia fet un acudit que és incorrecte ara,
no crec que és estúpid, no?
Tu expliques acudits? No, no, jo mai.
Tens un públic aquí amb ganes de riure, eh?
No, jo no faig acudits,
i encara soc una persona una miqueta contra els acudits.
Perquè hi ha la pel·lícula i un personatge que diu
però què fas, quan et compten un acudit què pots fer?
Comptar un altre acudit?
Això és el final de la conversa, no?
És una miqueta això, no?
L'acudit és l'humor destilat.
Tots els continguts a suplement,
catràdio.cat barra el suplement,
i, a més a més, també l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Anem a les estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
El cine arriba al més nou de Pedro Almodóvar,
estranya forma de vida.
He matat a la ciutat.
Per a l'entusiasme del model tren,
volem obrir un món on els veïns sempre són amics.
El seu amic és un matador a qui se li desmunta la vida
arran d'un accident de trànsit.
Quan surt de l'hospital, amb una adicció als opiacis,
establirà una amistat entranyable
amb el que anava a ser el seu futur sogre.
Teatre, la sala B, què et poses sobre l'escenari o fòria?
El text d'escrit i dirigit per l'Ara Diaz Quintanilla
explica la història d'un poble
que vivia galopant en l'eufòria eterna.
Però quan l'alegria es veu amenaçada,
la majoria d'ells no sabran enfrontar-s'hi
i esclataran abans que acabi tot.
Avui a Funció, a les vuit del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Bon dia.
Si encara no has anat a dormir, o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes.
Avui, per Girona, la primera és fer escalada a Càlmico.
Un rocòdrom de 2.000 metres quadrats
amb blocs i vies adaptades a tots els públics,
a dats i nivells, on podem posar a prova la nostra força
i el nostre equilibri practicant l'escalada indoor.
Un centre que va néixer l'any 2012.
Des de llavors, ha passat per tres locals d'Inglaterra,
a l'Ajuntament d'Espanya.
A l'Ajuntament d'Ajuntament d'Inglaterra,
un centre que va néixer l'any 2012.
Des de llavors, ha passat per tres locals diferents,
fent-se gran a poc a poc,
i que té la voluntat d'aproximar l'escalada
i oferir un punt de trobada per a escaladors,
famílies i tothom qui tingui ganes de viure aquesta experiència.
Per fer aquesta activitat, cal portar roba còmode,
peus de gat, aigua, magnesi líquid i casc als menors de 16 anys.
El preu de l'entrada general és de 12 euros,
obert de dilluns a divendres, de 9 del matí a 10 de la nit,
i dissabtes i diumenges, de 10 del matí a 8 del vespre.
I després d'aquesta activitat,
i després de mesmorzar, dinar o sopar, el restaurant Bim.
Situat al carrer Anselm-Claver, número 9,
al centre, a tocar de la catedral i a pocs minuts de correus,
un restaurant de cuina mediterrània amb accent italià.
Disposa d'una gran varietat de pinxos,
pizzas, risottos i pasta fresca.
No marxeu sense tastar els raviolis de foie,
tot i que un dels seus plats estrella és la mitjana de bou.
Per acabar amb alguna cosa dolça,
us recomanem la sortida de minipostres casolanes
que inclou en cafè o xupito.
Podeu triar entre carta, menú i tapes.
Demaneu les patates enmascarades
i les croquetes de pernil ibèric.
El preu mitjà per persona és d'uns 20 euros.
A més, disposa de plats aptes per a celíacs
i servei de càtering.
Obert tots els dies de la setmana, de les 8 del matí,
a dos quarts de dotze de la nit. Música.
Crec que en el cor, donant-ho tot,
ja vaig cremar-se que a pagar-se a poc a poc,
tenir-te a prop.
Si som per Girona, podem passar aquests dies pel Festivalot.
És la gran festa de la música en família
i es feia aquest cap de setmana a l'Auditori,
un festival que va néixer ara fa cinc anys
de la mà dels Amics de les Arts.
Els tres més membres són pares, dos d'ells viuen a la ciutat,
i volien crear un festival dirigit a pares i mares
per poder disfrutar de la música amb els fills
i reivindicar que tot i tenir fills,
encara es pot seguir anant de concert.
De fons, escoltem la nova cançó dels Catàrregues,
El Cor.
Ells seran els encarregats d'obrir la jornada matinal d'avui,
a les deu del matí.
Van publicar aquesta cançó ara fa 15 dies
per celebrar els seus deu anys de vida,
però amb un so actual i que ens convida
a despendre'ns de totes aquelles coses tòxiques
i a abraçar la gent que estimem.
Però avui no hi ha un únic concert, la festa segueix.
Una mica més tard, a les dotze,
serà el torn de la cantautora Judith Neddermann.
El preu de l'entrada de cada concert és de 12 euros
i es poden comprar a la web del festival.
Per últim, a la tarda, hi ha programades sessions de dijoc
i espectacles musicals per als més menuts al Parc de la Devesa.
I aquests actes són gratuïts i a l'aire lliure.
Fins a les set del matí, avui, amb els Catarres,
el Festivalot de Girona.
Quan estem junts, quan estem lluny,
crec que en el cor, donant-ho tot,
i abans cremar-se cap a agar-se a poc a poc.
Crec que en el cor, donant-ho tot,
i abans cremar-se cap a agar-se a poc a poc.
Tenir-te a prop quan em seràs por,
vinc al meu costat i que s'ensorri el món.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.