Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 10 de setembre del 2023,
el Marroc es desperta avui sota la runa
mentre els equips d'emergència miren de salvar vides d'entre les pedres.
Una imatge que ens és familiar
per la proximitat del darrer trèmol de Turquia
i al nord de Síria del mes de febrer passat.
Allà, a l'al·lant final, va ser de 4.300 víctimes mortals i 16.000 ferits.
Al Marroc, gairebé 36 hores després de la catàstrofe,
el recompte ja és de més de 2.000 morts i més de 2.000 lesionats.
De moment, sense víctimes catalanes,
una xifra que les autoritats aquests 2.000 morts avisen creixerà els propers dies.
En un moment en què tot es retransmesa en directe,
d'entre la infinitat de vídeos que circulen del moment en què tot va trontollar,
destaca també la narració d'aquest estrímer.
Segurament per la proximitat geogràfica,
segurament per ser un destí turístic habitual
i trepitjar per molts de nosaltres,
segurament pel fet que la tremolor arribés fins a la península,
ens toca de prop, i encara més si tenim en compte
que els marroquins són la comunitat d'origen estranger més nombrosa de Catalunya.
Més de 235.000 persones que representen el 18,5% de tots els immigrants,
segons dades de l'Institut d'Estatística de Catalunya.
A tots només ens queda oferir-los la solidaritat
en un moment en què no hi ha consol possible
i la impotència s'apodera de tot.
I mentre els marroquins esperen que l'ajuda humanitària arribi de pressa
i l'assistència no desaparegui tant bon punt
se pagui l'impacte informatiu,
a Marrakech ja hi tenim un equip d'enviats especials de Catalunya Ràdio,
la Montse Poblet i el José Antonio Muñoz.
De seguida els sentirem.
I a les 9 avui entrevista el suplement
amb el ministre d'Exteriors José Manuel Álvarez.
Serà interessant sentir què diu el ministre
en un moment en què les relacions entre Espanya i el Marroc
han canviat els últims mesos
després de l'acostament de Pedro Sánchez al rei Mohamed VI,
un monarca, per cert, a qui el terratrèmol va enganxar refugiat a París
lluny de les rèpliques on passa llargues estades.
Com sempre, els desastres naturals s'acarnissen amb els més pobres.
Ara bé, això com un monarca visc allunyat del seu regne,
no podem dir que aquí ens sorprengui.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
De seguida, la crònica de la Montse Poblet
amb l'última hora del terratrèmol.
A Catalunya, Pere Aragonès adverteix al PSOE
que l'amnistia és només una condició prèvia
per negociar la investidura amb el PSOE
i que caldrà parlar també d'autodeterminació.
I el líder del PP, Alberto Núñez Feijó,
ja avança que una eventual amnistia
acabarà sobre la taula del Tribunal Constitucional,
ho diu avui des de les pàgines del diari La Razón.
Els països del G20 aproven a l'Índia
una declaració genèrica en qüestions econòmiques i ambientals
però no condemnen Rússia per la guerra d'Ucraïna.
La Cimera ha impulsat el projecte de corredor marítim i ferroviari
entre Europa i l'Índia,
una infraestructura de gran transcendència econòmica
i geoestratègica.
Pobres criatures del director grec Jorgos Lanthimos
guanya al Lleó d'hora la millor pel·lícula
a la mostra de cine de Venècia.
El mal no existe del japonès Hamaguchi
s'endú el premi del Jurat
i el filer Pablo Larraín guanya el millor guió per El Conde.
Avui és el Dia Mundial del Suïcidi.
7 persones es van suïcidar l'any passat a Catalunya.
Les persones que sobreviuen a un intent de suïcidi
remarquen la necessitat de poder parlar
amb el seu entorn de les ideacions suïcides,
però sovint t'opendiuen amb la incomprensió
i el tabú de la societat.
La nord-americana Coco Gauf,
campiona de l'open de tenis dels Estats Units.
Bon dia, Albert Benet.
Bon dia, en 19 anys guanya el seu primer Gran Slam
i serà la nova número 2 del món
després de derrotar la final Arina Sabalinka, la nova número 1.
I la final masculina Novak Djokovic contra Daniil Medvedev.
I avui es disputa la cursa del Gran Premi de Sant Mariano del MotoGP.
A la Pol, un Jorge Martín,
que es va endur la cursa a l'Sprint,
el millor català Dani Pedrosa, quart.
Remko Ebenpol s'endú la 14a etapa de la Vuelta.
Una etapa en final en un port de primera categoria
i just l'endemà de perdre gairebé mitja hora.
El nord-americà Sepp Kuss manté el liderat de la general
per davant de Roglic i Vingegor.
Bon dia, Enric Agut.
Bon dia, Roger. Què tens per avui?
Doncs mira, un dia marcat pel sol al matí,
amb alguns úvols baixos a comarques de Tarragona,
a sud de Barcelona, també algun interval cap a Ponent,
però bé, a gran part del país farà sol.
Novament calor va estar marcat a l'interior,
al centre del dia i durant la tarda.
Alguna màxima podria arribar als 33 o 34 cap a Ponent,
també a sobre dels 30 altres zones d'interior.
I a partir del vespre i durant la nit
podria arribar a caure algun roixat o alguna tornada
en punts del sud del país, Terres de l'Ebre i també per Ponent.
Demà, durant la diada, dia tranquil, alguns intervals de núvols,
a la tarda algun nou roixat al Pirineu i al Prepirineu de Lleida,
i pel que fa a la temperatura avui,
les mínimes han pujat una mica,
les màximes també poden pujar una mica més.
A Lleida, a Rastara, tenen 18 graus,
a Tarragona, 23 de les més elevades i pels núvols,
a Barcelona, en funció d'elevar entre 20 i 22,
i a Girona, de les més fresques, 14-15 graus.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement.
Artúlio Murió, el marc cap de política del Nació,
la Núria Urriols del diari Ara, l'Anna Pardo de Vera,
directora corporativa de Público,
al diumenge estendem amb el Marc Molins, advocat penalista,
avui el tenim a Escòcia,
i ens acompanyarà excepcionalment el Mohamed Elamrani,
comunicador, activista i president de l'NG Azara,
perquè ens ajudi a entendre tot el que ha passat
aquestes últimes hores al Marroc.
Torna la setmana tràgica
amb el columnista de Wall Street Journal,
i el politòleg Toni Rodon,
la parella que encarna la fuga de talent de catalans a l'estranger,
des de ja fa unes quantes temporades,
la setmana tràgica amb connexió amb Londres.
Aquest any l'espai es converteix en un test d'actualitat,
una batalla cos a cos, Rodon-Sindreu,
en què també demanarem la col·laboració de l'audiència.
En un matí de diumenge, on parlarem de relacions obertes,
intercanvis de parelles i swingers.
Ho farem amb dues parelles... liberals.
Serà al voltant de dos quarts d'ons del matí,
acompanyat d'Ignasi Puig, que és psicòleg,
terapeuta de parelles i expert en parelles no normatives.
A les 11 llibres sèries i bandes sonores amb la Marina Forres,
les converses a taverna del Roger Mas i el David Craven.
El demà ho deixo.
Els arguments universals de la Marta Ferrer.
I a les 12...
Aquesta temporada, els diumenges al migdia,
el suplement es farà de nit.
Avui estrenem l'Eclipsi, un nou espai al voltant de la conversa,
al voltant de la nit, i és que...
es calcula que 25 anys és el temps
que dorm una persona llarga de la seva vida.
25 anys de somnis amb els sons de nits en blanc...
Això ens servirà com a excusa
per tenir una conversa amb un personatge molt conegut
i amb algun gir amagat.
Primer convidat d'avui a l'Eclipsi, a les 12 del migdia,
el suplement estrena Tomás Fuentes.
Mitzquart de vuit.
L'informatiu del suplement.
El terratrèmol del Marroc ja ha fet més de 2.000 morts
i més de 2.000 ferits.
La gran majoria han estat crítics.
Són les xifres de l'últim balanç oficial
de les autoritats del país, tot i que podrien continuar creixent
conforme avancin les feines de desenronament
i es pugui contactar amb les zones més afectades
que han quedat aïllades, com ara l'Atlas.
Amb viats especials al Marroc,
José Antonio Munoz i Montse Poblet.
Aquí a Marrakech, el terratrèmol s'ha notat a Reu,
però on ha fet més mal és a la Medina.
Minarets movent-se d'una banda a l'altra,
d'una banda a l'altra,
esquerdes a tota la muralla que l'envolta,
algunes cases i unes mesquites fundrades,
i la por al cos dels que ahir a les 11 i 11 minuts
van notar com la terra els tremolava sota els peus
amb una intensitat inèdita.
El terra ha començat a moure's,
i he dit, Déu meu, protegeix-nos.
Hem sortit de casa i hem dormit.
No hi havia cases, ja.
Hem dormit a terra, no hi havia cases.
Com saps si és...
En una ciutat habitualment plena de turistes
són molts els que han decidit excursar les seves vacances
o directament anular-les.
Ells, malgrat l'ensurt, han optat per quedar-se.
Claro, en ese momento en el que nos desalojaron,
y estuvimos como cinco, cuatro horas en la plaza,
esperando a ver si podíamos volver a entrar al hotel,
yo ahí, si me lo plante todo, y volvemos mañana,
porque a ver si lo que va a pasar, tal.
Pero bueno, hoy ya, después de que no ha pasado nada,
ya no me planteo volver, la verdad.
El cisma ha destruït completament diversos pobles de l'Atlas,
uns 60 quilòmetres d'aquí.
És on es concentra el gruix de les víctimes
que no para de créixer a mesura que passen les hores,
es retira la runa i es van trobant els cossos.
Gràcies, Montse.
A Catalunya, la comunitat marroquina ha rebut la notícia
amb consternació i tristesa.
Sí, Bomediene, el càcri morabet viu al Raval de Barcelona
i col·labora amb l'Associació Amical
dels immigrants marroquins a Catalunya.
Todo lo que hemos pasado, que estábamos contentos, alegres,
otro 20 días, otro 25, otro día, un mes,
vamos, se ha borrado todo, se ha convertido en tristeda.
El president de l'Associació, Ahmet Abair,
veu imprescindible la cooperació.
La gente está muriendo sin ayudar, porque son campos,
muchos campos, muchas las ciudades,
casi 30 las ciudades, no podían hacer nada.
Lo único que pedimos de España completa,
España, Cataluña, para ayudar,
porque son vecinos que quieren ayudar.
El servei geològic dels Estats Units,
des del 1900 hi ha hagut 9 terratrèmols a la regió,
però cap d'una magnitud tan alta.
És una zona, les muntanyes de l'Atlas,
on els geòlegs expliquen que la probabilitat de cismes
és elevada.
Ho deia ahir, aquí, el suplement d'aquest ràdio,
el professor en ciències geològiques, David Rabadà.
La probabilitat que hi hagi terratrèmols intensos
a les bètiques i a l'Atlas és molt elevada.
Per tant, hem d'estar conscients que,
si que fem una escala de milers d'anys,
aquests fenòmens són freqüents.
I a escala humana, o a escala d'un record històric individual,
són fenòmens no tan freqüents.
Rabadà explicava també que cismes forts,
com el de divendres a la nit,
solen trencar les estructures del subsol.
Per tant, moltes infraestructures hauran quedat malmeses
i les comunicacions via terrestre molt afectades.
Exteriors, de moment, no té constància
que entre les víctimes hi hagi espanyols ni catalans.
Ha d'entrar tots els residents al Marroc,
ni entre els turistes, que s'han vist sorpresos pel cisme.
De moment, Rabadà tampoc no ha demanat ajuda a Espanya.
Anem cap a Madrid, Cristina Solías, bon dia.
Bon dia, el ministre d'Exteriors en funcions,
José Manuel Álvarez, ha posat a disposició del Marroc
tota l'ajuda que calgui, equips d'emergència, de rescat,
perquè entén que les properes hores són decisives
per trobar encara supervivents sota la runa.
España ha puesto a disposición de marrocos
tanto sus capacidades de rescate
como su capacidad de reconstrucción.
Ara bé, a Espanya, a diferència de Portugal,
ha dit que no enviarà cap avió per repatriar aquells
que davant la tragèdia volen avançar la tornada a casa,
perquè trens i aeroports funcionen i, a més, no s'ha suspès cap vol.
Felip VI també ha enviat un telegrama a Mohamed VI,
l'hi expressa que està desolat per una tragèdia
que, per cert, ha enganxat el monarca marroquí a París.
I no va ser fins ahir, al vespre,
que va decidir suspendre les seves vacances
per dirigir la resposta al terratrèmol.
Gràcies, Cristina. A tot això, el president de la Generalitat
ha ofert al Marroc el suport dels serveis d'emergències del govern
per les tasques de recerca i rescat
des del terratrèmol de la nit de divendres.
Pere Aragonès també ha traslladat el condol
als familiars i amics de les víctimes.
A tots aquells catalans i catalanes amb orígens del Marroc
que avui estan patint pels seus familiars, pels seus amics,
dir-los que la resta del país estem al seu costat
i que ens hem posat a disposició de les autoritats locals
i de les autoritats del Marroc
per col·laborar en la situació d'emergències.
Moltes ciutats i pobles han convocat minuts de silenci avui
com a mostra de suport i solidaritat
amb les víctimes del terratrèmol i les seves famílies
després de la crida d'entitats municipalistes.
A bona part dels municipis, com Barcelona, Girona o Tortosa,
seran al migdia,
mentre que d'altres, com Lleida o Reus, seran a la tarda
i d'altres el faran coincidir amb els actes de la diada de demà.
Sí, per exemple, ahir a Terrassa ja se'n va fer un
amb la presència de més d'un centenar de persones.
La ciutat compta amb una nombrosa comunitat d'origen marroquí
que, juntament amb l'Ajuntament,
ha començat a organitzar-se per ajudar en tot el que sigui possible.
Jordi Ballar, alcalde de Terrassa,
i Saná Ayayal, de la comunitat musulmana de Terrassa.
Amb el Marroc tenim un vincle molt especial.
Moltes terrassenques i mous terrassencs
tenen vincles personals, familiars, tenen arrels al Marroc
i, per tant, ens sentim molt a prop en aquest moment d'aquest país.
Estem tots preocupats, totes les entitats,
estem mirant de donar suport per qualsevol cosa
a les persones, a les familiars.
Segons Ballar, Terrassa té 12.000 veïns d'origen marroquí.
Per la seva banda, el govern recomana fer aportacions
a les ONGs que ja treballen sobre el terreny
si es vol ajudar al Marroc.
El Departament d'Acció Exterior ha publicat una llista
on, per ara, hi ha el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament,
Oxfam Intermón i la Creu Roja.
La Generalitat recorda també que la manera més efectiva
d'ajudar és amb aportacions econòmiques
i desaconsella recollir aliments, medicines o roba,
perquè la logística és complicada i poden no ser útils.
El Sismol Marroc sacseja també el principal sector econòmic
de la regió de Marrakech i del país, que és el turisme.
Ja hi ha hagut cancel·lacions i n'hi poden haver més,
tal com explica a Catalunya Ràdio Antonio Gómez-Frank,
directiu d'una multinacional amb hotels al nord d'Àfrica.
En este momento habrá reservas a corto plazo
y la decisión de ir se lo está replanteando.
La recuperación posterior depende de muchos factores.
Depende del estado en que hayan quedado
las infraestructuras críticas, como los hoteles, las carreteras
y los aeropuertos.
La xifra de turistes estrangers al Marroc supera els 5 milions anuals,
un nombre que les autoritats marroquines
s'havien proposat triplicar en pocs anys.
França és el país que més visitants hi aporta
seguit de l'estat espanyol, Marrakech.
El principal destí turístic al Marroc
va acollir més de dos milions de visitants el 2022.
Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
i ara caldrà avaluar els danys que el CISMA hagi pogut causar
en alguns dels seus edificis més emblemàtics.
És un quart de vuit del matí, som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
A partir de les vuit,
més detalls de les actualitzacions que ens arribin des del Marroc.
A partir de les nou, ampli desplegament a la Túlia,
entrevista amb el ministre d'Exteriors,
José Manuel Álvarez,
i la Generalitat de Catalunya,
que ha fet una revisió de la actualització del suport
que a Espanya l'Estat pugui oferir al Marroc.
A tot això, avui és 10 de setembre,
vigília de la diada, una diada en què,
en aquestes últimes hores,
hem sentit el president de la Generalitat,
Pere Aragonès, advertint al PSOE
que l'amnistia és només una condició prèvia
per negociar la investidura de Pedro Sánchez
i que, amb la legislatura començada,
caldrà parlar d'un referèndum d'autodeterminació.
Sí, Aragonès assegura que cal aprofitar
el conflicte amb l'Estat,
ho ha dit durant l'acte de commemoració
dels 25 anys de la Declaració Universal
dels Drets Collectius dels Pobles.
Amb l'amnistia com a punt de partida,
per assegurar, entre altres,
el retorn de les exiliades i els exiliats,
evitar que ningú més entri a la presó,
i, a partir d'aquí, iniciar una segona fase
de negociació amb l'Estat,
que s'entri en la qüestió de fons
que Catalunya vol decidir el seu futur.
En aquest acte, i a la tarda,
també hi va participar des de Suïssa
i, a la tarda, va fer una crida a la unitat dels independentistes
per aprofitar, diu,
que tenen la clau de la governabilitat de l'Estat.
Crec que no hem de menys tenir la força política
que tenim de forma tàctica en cap moment.
La força política copte l'independentisme
a qualsevol institució,
des de qualsevol lluita de carrer,
l'hem de saber utilitzar i projectar
com a palanca de força
per seguir avançant en el camí
cap a la República Catalana.
Mentrestant, el líder del Partit Popular,
el retorn de les exiliades,
la justícia pot aturar una futura llei d'amnistia.
Sí, en una entrevista avui al diari La Razón,
Feijó deixa entreveure que els populars i els jutges
acabaran portant la llei al constitucional.
Creo yo que entre los mecanismos judiciales
en los que confío
y los mecanismos morales,
éticos y electorales,
se puede parar, claro que se puede parar.
La llei d'amnistia continuaria en vigor
encara que el Tribunal Constitucional
mateix ha tramit un possible recurs del PP
o una qüestió d'inconstitucional dels jutges.
I només una sentència ferma
podria deixar sense efecte la llei.
En l'entrevista, Feijó també admet contactes informals
o intercanvi de missatges
amb membres de Junts.
De totes maneres, continua tancant la porta
a una reunió formal si les condicions per la investidura
passen per una amnistia.
Poques hores abans de l'11 de setembre,
l'Assemblea Nacional Catalana exigeix a Junts i Esquerra
que es posin d'acord per fer efectiva la independència
i no per investir presidents del govern espanyol.
L'Assemblea ho diu en el manifest de la diada
que es llegirà al final de la manifestació
de demà a la tarda.
I en aquest manifest, l'Assemblea referma el seu compromís
amb la independència i reivindica una nova llista electoral
com a instrument per a aixecar
la Declaració Unilateral d'Independència
si no ho fan els partits actuals.
L'Assemblea espera que més de 200 autocars
es desplacin a Barcelona per participar
en la manifestació que comptarà amb quatre columnes
que es trobaran a la plaça Espanya
on s'hi farà l'acte polític.
L'ANC assegura que els últims dies ha crescut
la demanda d'autocars per anar a la manifestació.
Ahir, el Consell per la República també va cridar
a manifestar-se demà per la diada.
La ciutat no
Avui acaba la cimera del Jevin a l'Índia,
el grup de països més industrialitzats del món
ha aconseguit pactar una declaració genèrica
en qüestions econòmiques i ambientals
que no condemna, això sí, Rússia per la invasió d'Ucrània.
I és el moment en què el primer ministre de l'Índia,
Narendra Modi, sanciona la declaració
i quan falta un any per a les eleccions al seu país.
A la Cimera s'ha anunciat també el projecte de corredor marítim
i ferroviari entre Europa i l'Índia,
una infraestructura que acostarà aquest país
amb els països àrabs, l'Israel i la Unió Europea,
alberetint els costos de transport i accelerant les connexions digitals.
El projecte ha de fer augmentar en un 40% el comerç entre Europa i l'Índia,
el país més poblat del món alhora.
El projecte ha de consolidar també, via intercanvis comercials,
l'acostament diplomàtic entre l'Israel,
aliat dels Estats Units i les monarquies àrabs del Golf,
fins no fa gaire enemics irreconciliables de l'estat a breu.
I avui la cultura torna a passar per Venècia,
la vuitantena mostra reivindicar els drames socials immigratoris
en el seu palmerès que dona al Lleó d'Or finalment la millor pel·lícula
Pobres criatures, de Iorgos Lanthimos,
i al seu Frankenstein femení, enviada especial a Venècia Marta Vivas.
Pobres criatures ja va ser rebuda
amb una gran ovació que ha reformat amb el Lleó d'Or.
La pel·lícula està protagonitzada per una Emma Stone magnífica.
El director Iorgos Lanthimos li ha dedicat el premi.
Aquesta pel·lícula té com a protagonista Isabella Baxter,
una criatura increïble i no existiria sense Emma Stone,
una altra criatura increïble.
Aquesta pel·lícula és seva.
D'altra banda, al can a la protecció a la naturalesa,
el mal no existe de la japonès Ryusuke Hamaguchi
s'ha endut el premi del jurat mentre que la italiana Io Capitano,
sobre l'Odissea dels immigrants, ha estat premiada doblement
a millor director per Mateo Garrone
i millor actor revelació per Sei Mursar.
El xilè Pablo Larraín s'ha endut el millor guió
per la seva història en què converteix Pinochet
en un vampir en hores baixes.
És a la pel·lícula El Conde que es presenta
just quan es comemoren els 50 anys del cop d'estat del dictador.
Ha culminat el seu discurs d'agraïment amb aquest crit.
No ha d'anar en punyidad. Muchas gracias.
L'actor Peter Sarsgaard, per Memory,
i la jove Kylie Spinney,
en el seu paper de Priscilla, de Sofia Coppola,
s'han emportat els Volpi a millors interpretacions
d'aquesta vuitantena edició.
Finalment, una altra pel·lícula sobre refugiats
ha guanyat el premi especial.
Es tracta de Green Border, de la polonesa Agnieszka Holland,
que ha completat un palmerès poc glamurós,
però molt conscienciat.
Gràcies, Marta. I ara anem fins a Tàrrega.
Guillem Alba torna al seu univers més íntim a Fira Tàrrega
amb l'espectacle de titelles Ma Solitud.
És una de les perles de la 43a edició del festival.
En què objectes de totes les mides
han estat els protagonistes de molts muntatges.
Enviat especial a Tàrrega, Montse Mas.
En els només 25 minuts que dura la peça,
Guillem Alba fa un viatge poètic
de la comèdia La tragèdia
a través d'un mitjà molt senzill, les seves mans.
Sí,
un dels objectius de l'espectacle
era buscar el mínim.
Era com si amb les mans
ja puc explicar una cosa,
perquè portar una semografia gegant, no?
Era jugar amb les mans
amb diferents capes, diferents nivells,
amb la mà directa,
amb el tipus de titella de guà,
que és el titella clàssic.
I bueno, són 25 minuts, crec que la sensació
amb la que surts és diferent,
com quan menges un bombó.
Molt més gran que un titella de mà
és la norma ninot articulat
que es passeja per la ciutat aquests dies
gràcies a la companyia francesa L'homme de bout,
una proposta que darrere de la seva espectacularitat
amaga un sentit més profund,
com assegura la directora de Fira Tàrrega Anna Girivet.
Pot tenir la impressió que és una proposta
molt bonica, molt alegre,
però si ens anem endinsant en la peça
veurem que en el fons és la fugida
d'un nen que fuig del seu país
per un tema de conflicte bèl·lic.
La mida no importa, siguin grans o petits,
el certamen torna a demostrar la capacitat
il·limitada dels objectes per explicar històries
i també per jugar,
com proposa la instal·lació plàstica i sonora
Sting Pinball, de la companyia Oloke.
És un quart i mig de vuit del matí.
Les últimes dades de mort per suïcidi
tornen a incrementar-se un any més.
Sumen 607 persones
durant l'any passat i avui,
que és el dia mundial del suïcidi,
volem parlar també dels supervivents,
de tots, dels que han intentat treure's la vida
i no ho han aconseguit,
i també dels familiars i amics de les persones
que sí que han consumat el suïcidi, Neus.
Sí, les persones que sobreviuen
a un intent de suïcidi
remarquen la necessitat de poder parlar
amb el seu entorn de les ideacions suïcides,
que són l'inici d'un intent
de treure's la vida.
Però moltes vegades topen amb la incomprensió
i el tabú de la societat.
La Marta té 32 anys i va fer una temptativa
de suïcidi fa un parell d'anys.
Ara està del tot recuperada, però té molt clar
el que més la va ajudar.
Però és veritat que més enllà de la teràpia,
que per descomptat és imprescindible,
necessitava, més a més,
un acompanyament que a mi em feia sentir
recolzada, no només mèdicament,
sinó que la gent del meu voltant em pogués entendre.
Si més no entendre,
jo pogués sentir-me compresa,
que no estava sola.
Perquè la societat entengui que cada mes
moren de mitjana 50 persones per suïcidi,
que són moltes més que per accident de trànsit.
I per tant cal que deixi de ser un tabú
i que se'n parli.
Un debat que ja s'està obrint
i que, segons el coordinador del Pla de Prevenció del Suïcidi
del Departament de Salut, Diego Palau,
no fa disminuir de moment el nombre de morts,
però sí que es detecten més precoçment
si pot actuar abans.
Cada vegada detectem més casos,
però cada vegada els casos que detectem
són de menor gravetat
o són casos
en què la consulta es produeix en l'inici.
I si parlem de supervivents,
també ho són els familiars.
Les persones de l'entorn més pròxim
de la persona que s'ha suïcidat
el govern vol ser proactiu a l'hora d'ajudar-los
psicològicament perquè tenen un dol
molt complicat, sobretot per la incomprensió que genera.
A diferència d'altres indrets
en què la revolució industrial
va agafar embrenzida en el darrer terç
del segle XVIII,
a Catalunya tot semblava estar en contra
d'aquesta transformació econòmica
i social.
Malgrat totes les dificultats,
un grup creixent d'artesans,
manestrals, comerciants i pagesos
van aconseguir fer triomfar la primera
revolució industrial a Catalunya.
En parlarem en el proper episodi
de l'Enguàrdia.
Cada cap de setmana dos programes,
el diumenge a les 3 de la tarda i cada dissabte
un altre exclusivament en podcast.
Els esports comencem amb un resultat
que fa molt poca estona d'aquesta nit passada.
La nord-americana Coco Gough és campiona
de l'Open dels Estats Units de tenis.
Amb 19 anys, Gough aconsegueix
el seu primer gran títol,
després de guanyar la nova número 1 del món,
Arina Sabalenka, en 3 sets.
És el primer gran slam de la jove tenista
considerada la successora de les Germanes Williams
i que aquesta setmana que ve
serà la número 2 del món.
It means so much to me.
I feel like I'm a little bit in shock
in this moment.
I aquesta és l'alegria de Coco Gough.
Just després de guanyar fa unes hores
l'Open dels Estats Units.
Una tenista que va irrompre amb força
el 2015 Wimbledon quan només tenia 15 anys.
Va perdre la final de Roland Garros
el 2021 contra la púrnolesa
Sviatec i ara li arriba a casa
davant del públic nord-americà
la consegració.
I aquesta pròxima nit, a partir de les 10,
el número 1 Novak Djokovic
contra el número 3 Daniil Medvedev.
També avui la cursa del gran premi
de Sant Marino de MotoGP a la Pol
un Jorge Martín que es va endur la cursa
a l'Sprint, Marco Betzecki segon
i Peko Banyaya tercer.
El millor català Dani Pedrosa,
quart per davant de les Aprilia
de Maverick Vinales i Àlex Aspargueró.
No sé què dir-te, demà
serà amb la pneumàtica mig de darrere
esperem poder fer també una bona sortida
i en teoria he tingut
sempre millors sensacions amb la pneumàtica mig
però intentarem.
La cursa d'avui a les dues
a la general Banyaya és líder
amb 45 punts més que Martín
i 69 més que Betzecki.
Victòria de Remco Evenpull
a la 14a etapa de la Vuelta
la seva segona victòria en l'edició d'aquest any.
Aquesta victòria l'endemà
que el vigent campió de la prova
perdés gairebé mitja hora.
Ahir va ser un dia molt difícil
però també cap al vespre no vaig poder dormir gaire
he passat molt mala nit
amb pensaments negatius
volia reivindicar-me al llarg del dia d'avui
i de fet aquesta ja era una etapa
que havia reconegut dies enrere
pensant en la classificació de general.
Sense moviments entre els favorits
després d'una 14a etapa
en què van entrar tots agrupats a la meta
per tant a la general Cepkus
és el líder amb un avantatge d'un minut
i 37 segons sobre el seu company d'equip
Primos Roglic.
De partits de seleccions de futbol
les últimes hores destaquem la derrota
contundent d'Alemanya
contra el Japó
per 4 gols a un en un amistós
amb el porter del Barça Ter Stegen
encaixant aquests 4 gols
i amb Gundogan estrenant
capitenia amb la selecció alemanya.
I aquest és precisament Gundogan
valorant el revés d'Alemanya
el migcampista del Barça
no es tallava a l'hora de dir
que estan cometent massa errors individuals
i que han d'acceptar que no són prou bons
en aquest moment
i qualificava el dia de molt trist
un dia trist de Gundogan
estrenant doncs el braçalet de capità
amb Alemanya.
Avui es disputa la final del Mundial de Bàsquet
Alemanya-Sèrbia
quan faltin 5 minuts
per a 3 quarts de 3
de la tarda.
Debut amb empat del Barça d'en Bol
a l'Asobal en la primera jornada
empat a 26
a la pista del Vidasoa
en un partit marcat per l'última acció del partit.
Dikemem va marcar un gol
que hauria donat la victòria
però els hàrbitres el van considerar
fora de temps.
Sentim el mateix protagonista Dikemem
en declaracions al totgira.
El hàrbitre que està al costat de la postura
per a mi era el gol
i l'altre va dir que no
i l'altre va dir que no
i ja està.
En el moment
estàs enfadat normal
però ja està, ja que s'acabou
i ja està una mica més.
I al Palau Llaurana
debut d'Àlex Llepes com a jugador del Barça
de futbol salen la victòria contra el Panyíscola
per 3 a 1 en la segona jornada de Lliga.
Són 11 años viniendo en contra
y ya no en contra
sino en un club como El Pozo
que al final hay rivalidad
porque al final los títulos
no los solemos jugar entre nosotros con Inter
y ahora Palma, Jaén están ahí
y la verdad que súper bien, sinceramente
no me esperaba tampoco este recibimiento
incluso la gente agamándome
sinceramente muy feliz, muy contento.
I acabem amb un apunt de futbol.
Patxeta és el nou entrenador del Villarreal
i guanya la partida a l'altre candidat Raúl González
i substitueix al destituït
Quique Setién.
El suplement amb Roger Escapa.
Són dos quarts de vuit del matí.
Joan Anton Català, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
3, 2,
1,
s'hi guanya.
S'hi guanya.
Joan Anton Català, com ha anat l'estiu?
Molt bé, anava a dir-te superbé
i sí, bueno,
mig treballant, mig de vacances.
Però m'ho he passat molt bé.
Pendent del cel, tu sempre. Sempre, sempre.
Hi ha hagut notícies, a més a més, aquest estiu del cel.
Sisena temporada del Joan Anton Català
a la Terra Esplana, que es diu aviat.
El coneixeu de sobres, però, per si de cas us heu incorporat
recentment al programa, el tornem a presentar.
El Joan Anton Català és màster en astronomia
i astrofísica, químic quàntic,
autor d'un munt de llibres,
alguns dels més exitosos, 100 qüestions
sobre l'univers, també de la novel·la
juvenil projecte Galileu,
100 històries de l'aventura espacial,
una breu i azerosa història de la vida
i fa uns mesos ens va presentar
Jau Política de l'Espai, un llibre
que també teniu a les llibreries.
Amb el Joan Anton, bàsicament,
parlem del cel, del que passa al cel,
parlem del que passa al cel,
parlem d'astronomia, parlem de biologia,
parlem de química, parlem de física,
barregem una mica tot, però
ens agraden els estels i ens agraden els planetes
i també intentem connectar-ho tot plegat
amb l'actualitat.
Què, l'estiu,
per això? Ha estat interessant o no?
Sí, sí, sí. A veure, és que hem tingut
tot el tema de la Lluna,
que això li podríem dedicar un capítol,
si vols podríem dedicar el capítol següent,
tot el tema de l'arribada de l'Índia,
que s'ha convertit en el quart país
en aterrar la Lluna. N'ha avançat uns quants
per la dreta, eh, l'Índia? Sobretot el Putin.
Que ja et dic jo
que no li ha fet cap gràcia i això ho podem
també explicar amb el programa.
Escolta'm, doncs ens deixem la Lluna
per la setmana que ve perquè avui
molta gent ha anat al cine aquest estiu
perquè s'hi ha estrenat una pel·li
que ha revolucionat les sales, no parlem de Barbie
aquesta vegada, parlem de
Oppenheimer.
És l'última pel·lícula
del Christopher Nolan, la biografia
de J. Robert Oppenheimer,
el creador de la bomba atòmica,
un excitàs de tequilla
amb també molts defensors
i alguns detractors.
A veure, ja puc seguir-hi, bàsicament,
amb el retrat que es fa de la bomba atòmica
i avui amb el Don Anton Català precisament
posarem el focus en aquest retrat
i en aquest personatge, un dels científics
segurament més transcendents del
segle XX, un home que
segurament
més per desgràcia que per sort
amb una voluntat lleugerament
diferent va canviar la història
de la ciència i de retruc també
la història de la humanitat.
No, i aquesta és la cosa bona,
perquè, diríem, no estic condicionat.
No estàs influenciat. Correcte, i llavors jo
el que he preparat això una mica pensant amb el
personatge com era com a científic
i aquestes coses que va fer de la bomba atòmica,
per tant, no sé com el retratat...
No l'has vist perquè no et vols
influenciar la visió que has llegit, per exemple,
o que ja tenies? No, no vaig tenir temps de veure-la,
però quan amb la Marta
vam pensar que el primer programa
el podríem dedicar a Oppenheimer, em vaig obligar
a no veure-la, a dir, no, si no l'he vist fins ara
i esperaré a veure-la per poder fer això.
Dius què tal. Tu l'has vista?
No, jo vaig només tenir temps per veure Barbie.
Crec que he aconseguit anar al cine
els últims dos anys una vegada,
que és Barbie. Uau!
Tens obligacions i familiars, també.
Familiars, sobretot.
Com era Oppenheimer? Va, anem a parlar d'Oppenheimer.
Com deies, va ser un dels grans físics teòrics
del segle XX, va néixer l'any
1904 a Nova York, i de ben jove
ja tenia grans capacitats. Aquest tio,
inclosos als idiomes,
s'acaba amb tot. Es va graduar a Cambridge
en física teòrica,
amb la màxima nota que es pot donar,
suma cum laude, i fixa-t'hi,
tots tenim els Estats Units com la meca
de la ciència, però en aquells moments,
començaments del segle XX, Europa era
la meca de la ciència. Això ho he emparat alguna vegada,
aquí hi havia gent com Planck,
Einstein, Schrodinger, Heisenberg,
Curie,
això era brutal. Per tant, ell
comença a estudiar
a Europa. Se'n va a Copenhague
a Alemanya
a estudiar
Max Born, i allà comença
a desenvolupar un estil investigador
molt propi, que va ser
qualificat en alguns cops com un tio lent,
un tio molt analític, assumirava tot,
fins i tot el mateix Max Born,
el seu mestre, un dia
sembla que li diu, diu, tu marxaràs
d'aquí, però jo m'hi quedaré
i m'has deixat molta feina per fer.
Era clarament una crítica en aquest
estil, conservador,
i a poc a poc d'Oppenheimer.
Perquè precisament era d'esquerres, no?
I llavors comença, ell de fet la política
no li interessava gens, perquè a més a més
venia d'una família econòmicament
acomodada, ell no tenia cap preocupació
econòmica, i el món de la política
no li havia interessat mai.
Però a poc a poc comença
a interessar-se, sobretot perquè
les idees esquerres i s'acosta
a les idees comunistes. I això,
especialment a partir de l'any 1936,
quan estableix una relació sentimental
amb Jean Talgloch, que és la filla d'un professor
de Berkeley, de la literatura de Berkeley.
De fet, no només comença
a interessar-se, sinó que dedica part
de la seva fortuna personal a ajudar
a causes d'esquerra.
Per exemple, fa donacions per ajudar
la república espanyola en el temps
de la guerra civil espanyola.
Sembla que ell mai no es va
afiliar a cap partit,
cap. Tampoc el comunista americà
que el van acusar de fer-ho. Ell no s'hi va
afiliar, però sí que certament va estar
a prop de fer-ho. Molt, molt, molt
aprovet de fer-ho. I, de fet, el seu germà
sí que es va afiliar al partit comunista.
L'any 1940 es casa
amb la que serà la seva dona, la
Katharine Poening-Harnson, que és
un estudiant de Berkeley considerada
radical. Aquesta sí que té
idees bastant radicals d'esquerra,
considerada radical en aquells moments en el context
dels Estats Units d'aquella època.
I com a conseqüència d'això, Oppenheimer
passa a estar a la llista de l'FBI
de persones sospitoses.
El nom que entra en aquesta llista
és una llista que rebia el nom de
Índex de Detenció Preventiva.
Brutal. Aquesta llista tenia noms
de gent que, en cas de perill
nacional o en cas d'alguna cosa,
podien ser detinguts sense cap mena
d'explicació. Oppenheimer passa
a estar en aquesta llista per les seves idees
i també per aquestes relacions que manté
amb gent que en aquell moment es consideraven
com extremistes. I aquestes
conviccions polítiques també li acaben marcant la vida
i la trajectòria segurament
condicionant sobretot.
Escolta'm, com a científic,
com el de Sirius? És això.
Un tio molt precis, molt precis.
Fixa't que ell quan retorna d'Europa
als Estats Units ja té una fama
de personatge amb moltes capacitats i molt
precis i se'l rifen. Però
directament se'l rifen. Li cauen
les ofertes de Harvard, Caltech,
que és l'Institut de Tecnologia de
Califòrnia, Berkeley i altres.
Resulta que Oppenheimer
se'n va a Berkeley, no sap què feia
i va visitar Berkeley i veu
paraules textuals seves. Diu
això és un desert. Se'n va a Berkeley
i veu que allà no hi ha física teòrica.
I diu, vale, doncs és un lloc perfecte
per a mi, per començar aquí ha de desenvolupar
una càtedra, per entendre'ns,
de física teòrica. Però després de pensar-s'ho
molt, diu, bueno, però si me'n vaig només
a Berkeley, puc volar massa amunt.
No tocaré de peus a terra, perquè m'ho faré
tot jo. I decideix agafar
dues ofertes alhora. La de Berkeley,
que se n'anirà la tardor i a l'hivern,
i la de Caltech, que és l'universitat
de politècnica de tecnologia
de Califòrnia, que anirà la primavera. Ell
diu, d'aquesta manera, quan vagi a Caltech,
els meus amics de Caltech em faran a terra a terra,
em mantindran sempre tocant la realitat
i no voleré per allà. Per tant, fixa-t'hi
que agafa dues feines per assegurar-se
que pot investigar però que sempre
toca de peus a terra. Era un tio molt precis
que volia fer això. Va començar
sent profe i era molt impacient i dur.
La primera classe que dona a Caltech
l'any 1930 és tan brutal
que un amic seu, que és físic,
és professor de física, que està a la classe,
quan ja tothom ha marxat, el va i li diu
escolta'm, ha estat una classe genial, tan genial
que no he entès ni una paraula
del que has dit. Imagina't com era
com a professor, però com que era tan intel·ligent
se n'adona i es poleix.
S'autoeduca i s'acaba convertint
en un professor on els estudiants
repeteixen any rere any
la mateixa assignatura, que és mecànica quàntica,
per poder anar amb ell.
Fins i tot hi ha moments que sembla que
Oppenheimer ha de convèncer algun alumne
i dir tio, ja no et matriculis més, ja,
tira endavant, no? Per tant es converteix
en un professor excepcional.
Project Manhattan.
Project Manhattan és el que acabes
de venir com a bomba atòmica, no?
Sí, aquest és ja la tirada
de científics americans, el govern
els recluta. Recluta vol dir que els
captura directament i els diu, deixeu de fer
tot el que feu, ara treballeu per mi, ara
treballeu pel govern, el project Manhattan,
que és el de la bomba atòmica
Oppenheimer és reclutat
juntament amb molts altres, però aquí la sorpresa
salta quan el responsable màxim
del projecte, que és un militar,
que és el general Gruffs,
l'anomena a Oppenheimer el màxim
responsable científic
del projecte. Això és una enorme sorpresa, perquè el tio
està investigat pel FBI, és un tio que
és sospitós de pertànyer o està molt
a prop del Partit Comunista.
Per tant, la gent no entén, la comunitat
en general, científica,
social, no entenen perquè
el general es colleix
a Oppenheimer, però Gruffs
està convençut que la forma de
ser d'Oppenheimer, leal,
científic per davant de tot, farà
que s'hi posi, i s'hi posi anànima
i se n'oblidi de qualsevol
altre condicionant.
Ell és un científic i diu, aquest tio serà
científic fins que es mori. Per tant, investigarà
la bomba atòmica i ens la tirarà
endavant. I així és com s'hi posa
juntament amb menys brillants d'aquella època
i recordem que el 16 de juliol
de 1945 fan la primera
explosió nuclear de prova
que anomenen Trinity. Ell és qui la
dissenya i en aquell moment Oppenheimer
simplement sembla que diu, ha funcionat,
però després ell recordava aquest moment
amb tortura i deia,
allò va ser un moment clau
i recordava una frase, un vers
que deia, ara m'he convertit en la mort
destructora de mons.
Ara m'he convertit en la mort destructora
de mons, avui el suplement
retratant la història d'Oppenheimer
arran d'aquesta pel·lícula,
un exitàs de taquilla,
l'inventor de la bomba atòmica.
A veure, amb aquesta gran invenció,
amb tots els seus matisos
i amb totes les seves
complicacions perquè la bomba
atòmica es va llançar a la del 45
sobre dues poblacions japoneses,
Hiroshima i Nagasaki,
i les conseqüències d'on va ser
i les conseqüències
la sabem tots.
Mai més s'ha tornat a produir, per sort.
Això va ser el 6 d'agost
del 45 sobre Hiroshima
i tres dies després, el 9 d'agost,
sobre Nagasaki. La primera,
ara ho parlarem més en detall científicament,
era una bomba feta d'Aurani, la segona
era de Plutoni. De fet, Nagasaki,
hi ha moltes anècdotes que no tenim temps d'explicar,
però Nagasaki no era l'objectiu,
eren altres ciutats, però pel mal temps,
ja quan l'avió
que portava la bomba ja estava
cap a Japó, es va canviar
l'objectiu i va caure aquesta segona
sobre Nagasaki.
El govern japonès sabem que entre una i l'altra
no van decidir rendir-se,
van decidir resistir i això és el que fa que els americans
llencin la segona.
Oppenheimer es va sentir culpable i molt afectat
i hi ha també una anècdota,
però jo penso que més que una anècdota ja ho explica tot.
Ell visita el president Truman
quan ja s'han llançat les bombes atròmiques
i al despatx de Truman li diu
textualment que se sent amb les mans
tacades de sang i plora.
S'emociona. Truman al despatx
en menys preu.
En llença fora del despatx i diu
també textualment
no vull tornar a veure
aquest mal nascut i ploramiques.
Per tant això ja fixa-t'hi que indica molt
el tio s'hi ha dedicat al cos i ànima,
és un científic, ha fet el que li deien
que havia de fer, veu el resultat
a l'ús que se n'ha fet,
se sent tacat de sang i els polítics
se'ls en fot 3 papinos.
Com està feta la bomba atòmica?
Està molt mal feta.
Està feta a base de la fissió nuclear
que hem explicat algun cop, que és la mateixa tecnologia que...
Complicada, eh? Aquella lliçó és complicada.
No, mira, la farem molt fàcil avui, molt senzilla.
És la mateixa que utilitzem a les centrals nuclears.
Bàsicament es tracta d'agafar un àtom
molt pesat, orani o plutoni,
habitualment, i bombardejar-lo per trencar-lo.
Ja està. Això és la fissió nuclear.
Fissió vol dir trencar.
Trenquem àtoms molt pesats per fer-ne de més senzills
i aquest és un procés que genera
gran quantitat d'energia.
Això ho fem de manera descontrolada.
En una central nuclear ho fem controladament,
però la bomba atòmica és bomba.
Descontroladament vol dir que
aquest bombardeig que es fa per trencar àtoms
funciona en cadena
d'una manera imparable,
fins que s'esgota aquest combustible.
Això genera una quantitat brutal, com dèiem, d'energia.
La bomba d'Hiroshima
es deia Little Boy i emprava
Orani 235.
Bàsicament era una bomba que no havien ni provat perquè
sabien segur que funcionaria, no calia prova.
Era una bomba que dins tenia un dispositiu
que era com un petit canó
que disparava a molta velocitat
una mostra d'orani
235
contra l'orani 235.
És a dir, una petita part de l'orani contra ell mateix
i això és el que generava aquesta fissió
que es trenqués l'orani, una reacció en cadena,
i funcionava. En canvi, la de Nagasaki,
que es deia Fat Man,
utilitzava Plutoni 239
i és la que vam provar
en aquesta primera explosió que vam fer
a Los Alamos, amb l'explosió Trinity
que va dissenyar
Oppenheimer. En aquest cas era
una massa d'explosiu convencional
que quan explotava
comprimia la part interna de la bomba
on anava el Plutoni 239
i això és el que provocava
la fissió nuclear. Després d'aquestes
bombes, que són les típiques
de fissió,
se n'han desenvolupat altres
que segurament et xonaran, que són les bombes sacs,
les bombes d'hidrogen, que és un dispositiu
diferent. Aquest és l'arma del dimoni
directament perquè combina
la fissió i la fusió nuclear,
totes dues. D'alguna manera utilitza
tot això que acabem d'explicar, la fissió
l'utilitza només com despurna.
Engeguem la bomba,
engeguem una bomba nuclear
de les típiques, i
a dins d'aquestes bombes sacs
es produeix la fusió
i aquesta és la que dona la gran capacitat destructiva
en aquesta arma del dimoni,
com et deia, perquè et facis una idea del que estem
parlant. L'energia que genera
una bomba d'hidrogen típic
equival a 14.000 tones de
TNT. Això vol dir
uns mil cops més potent que les bombes
d'Hiroshima i Nagasaki.
Per què trons volem aquestes armes, Roger?
Per què les volem?
Tant els Estats Units com l'antiga Unió Soviètica
van provar. I l'explosió
més potent que mai ha fet la humanitat
és una bomba que va provar l'Urss,
que s'anomenava la bomba del Tsar,
que es va fer la prova l'any 1268,
i la seva potència era tan bestial
que els mateixos soviètics van
reduir a la meitat la potència
de la bomba per la prova perquè no en refiaven.
Per què trons volem aquestes armes?
Precisament els soviètics,
quan va veure que els imamricans tenien la bomba atòmica,
ells també es van espavilar i van voler fer la seva creació, no?
Exacte, això és el que prova que
per allà l'any 49 els americans
descobreixen que els soviètics ja han fet la seva primera
bomba nuclear i de seguida és quan diu
home, doncs hem de millorar, hem de tenir endavant
en una cursa que és la que acabarà dissenyant
aquesta bomba, la HAC, que és
fusió i fissió. I aquí l'Oppenheimer
hi va participar d'alguna manera?
No, no hi va voler tenir res a veure, ells hi va oposar,
ell deia, hòstia, ja tenim la bomba nuclear,
mireu el que hem fet perquè trons necessitem
bombes encara molt més
superiors.
Esgrimia raons morals,
aquesta, i també científices,
es deia, serà molt complicat de
fer. I va dir
literalment, diu, una bomba així serà l'arma del
genocidi. Com que
Openheimer ja estava a les llistes de l'FBI, havia
estat investigat, ara es nega
a no ajudar
a dissenyar aquesta bomba,
cau en desgràcia. L'acusen de vincles
amb el comunisme, l'any 53,
l'acusen de ser fins i tot un
espia a favor dels soviètics,
li retiren d'una manera vergonyant
tots els permisos d'accés que
tenia de seguretat per poder
treballar, i el, bueno,
manipulen fins i tot judicis,
avui sabem que van manipular judicis
perquè s'ha desclassificat els documents
i sabem que el govern americà va
cometre per júri d'alguna manera, o va
obligar o va aconsellar cometre per júri
alguns testimonis que
hi van assistir en contra d'Openheimer.
En aquest moment Openheimer es converteix
en una víctima claríssima i també
en un símbol del que li pot passar
a un científic quan fa la seva
feina i
l'aparten perquè de manera moral
ell veu que aquella feina
s'està utilitzant d'una manera que no s'hauria
d'utilitzar.
Com van ser els últims anys de la vida d'aquest senyor?
Va ser bastant d'orilla,
com et dic,
el van retirar tots els permisos,
ell va continuar donant classes, la comunitat
científica l'apreciava molt però va quedar
atacat per aquestes
investigacions i aquestes acusacions totalment
falses. Finalment, l'any
1263, tres anys abans de morir,
el president Johnson li atorga el premi
Enrico Fermi de la Comissió d'Energia Atòmica.
Jon Anton Català, avui la història
d'Openheimer, ara que
n'hem tornat a parlar arran de l'estrena
de la pel·lícula.
Moltes, moltes gràcies, primer capítol
de la nova temporada, prometedora amb el Jon Anton Català
a la Terra Esplana, cada diumenge com sempre
a dos quarts de vuit del matí, però també
amb alguna novetat.
T'escoltem d'aquí una estona, Jon Anton.
Ara tornem.
Fa 75 anys,
les Nacions Unides van proclamar la declaració
dels drets humans. Quins n'han estat els
resultats? Es compleixen avui?
Cal reconèixer drets nous? Aquest setembre,
número especial de la revista Valors,
amb motiu del vinteè aniversari.
Dues dècades analitzant l'actualitat des de l'òptica
dels valors. Aconsegueix-la a la teva llibreria
de confiança o a valors.org.
Tanone, Catalunya Ràdio
i TV3, 40 anys formant
part de la teva vida.
El restaurant
Cannibal tornem al col·le
amb una classe de filosofia.
Sabies haver de saber i saber en llatí no només
significa saber, sinó que saber
també significa tastar alguna cosa.
I amb nens, de veritat.
A mi m'agrada molt la frita.
Formatge també m'agrada bastant.
Quan ens agrada, alguns diuen que no podem tirar tant menjar.
També que és molt important
comprar productes de proximitat.
Un restaurant Cannibal a Berlín
té omenges d'una a dues del migdia
amb Paula Molés.
A l'Api web de Catalunya Ràdio.
Som els de Catalunya Ràdio
i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de motociclisme
connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió
a l'Api web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes la cursa de sprint
i els diumenges la cursa tradicional.
Els caps de setmana
Mundial de motociclisme
Univers MotoGP
Aquest cap de setmana
el gran premi de Sant Marino
El Mundial és nostre
a l'Api web de Catalunya Ràdio.
Iiii, glupís!
Minguella, com vas?
Escolta, avui és el dia. Avui torno al Tot Gira.
Sí, avui tornen els minuts a escombrar-hi el Tot Gira,
però farem més coses, eh?
Aquesta tarda conversem
amb l'entrenador del segon classificat de la Lliga,
Michel, al Tot Gira.
També serem a Sant Marino
i entrevistarem Marc Márquez.
Continuarà a onda la pròxima temporada?
L'etapa de la Vuelta,
el Nàstic Barça Atlètic
i la final del Mundial de Bàsquet.
Tot Gira, aquesta tarda de 4 a 9
amb David Clopés.
El suplement,
des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts de 3 quarts de 8.
Núria Puixades, bon dia.
Els titulars de les 8
s'eleven a més de 2.000 els morts pel terratrèmol del Marroc.
I a més també de 2.000 ferits.
Avui el focus se centra
en les tasques de rescat i desenronament
i han arribat també a les zones que han quedat aïllades.
De seguida connectem amb l'enviada especial
de Catalunya Ràdio Marràqueix, Montse Poblet
i a partir de les 9 conversem amb el ministre d'Exteriors,
José Manuel Alvarez,
sobre l'últim balanç també de víctimes.
A Catalunya molts municipis
han convocat avui minuts de silenci.
La Generalitat amb les víctimes aquest migdia
se'n faran a Barcelona, Girona o Tortosa
i a la tarda se'n faran a Lleida i a Reus, entre d'altres.
El president de la Generalitat
adverteix al PSOE que l'amnistia
és només una condició prèvia per negociar
la investidura de Pedro Sánchez.
A les portes de la Diada, Pere Aragonès marca per fil
després que el focus s'hagi situat aquests dies
sobre Junts.
En una entrevista al periòdico recorda també
que qui negocia amb el govern espanyol és la Generalitat.
Segurament
entre línies hem de llegir un missatge
de Carles Puigdemont.
Avui fa exactament 40 anys
que TV3 va començar a metre.
I ho va fer amb les paraules i la veu de Joan Pere.
A partir de les vuit repassarem
les últimes quatre dècades de programes i formats
que han construït tot un imaginari.
Neix la primera associació de Drugs
per lluitar contra la precarietat a Barcelona.
L'associació Drug es presenta
per millorar les condicions laborals,
compartir assessorament i reivindicar aquest art.
I una punta de servei talla la línia R2 de Rodalies.
Està tallada des de quart a sis del matí
entre les estacions de Mollet del Vallès
i Sant Andreu per un incendi de matolls
a prop de les vies.
I avui als esports, punt final a l'Open dels Estats Units de Tènis.
La nord-americana Coco Gauf
s'ha proclamat campiona de la final femenina.
Avui es jugarà la final masculina
entre Medvedev i Djokovic.
Marina Laminos, mirem els diaris.
El terratrèmol del Marroc, protagonista avui
de totes les portades, que d'alguna manera
també cal fan motors de cara a la diada.
Un fort terratrèmol al Marroc deixa
la mort i destrucció titulada
La Vanguardia, destrucció i plor a l'Atlas,
diu el periòdico.
Més descriptiu és l'Ara. Un sisma sorprèn al Marroc
i deixa més de 2.000 morts.
I el punt avui, catàstrofe amarrequeix.
Tots els diaris destaquen els efectes
devastadors del terratrèmol
que veiem també en imatges, però tampoc
no s'obliden de la diada.
El diari Ara, el president Aragonès
i els expresidents Torra, Puigdemont, Mas i Montilla
analitzen les prioritats i reptes
de Catalunya. Per Aragonès també
diu el periòdico, qui negoció en nom de Catalunya
és la Generalitat, destaca la portada.
El punt avui, llegim una entrevista
a Xavi Antic, president d'Omnium Cultural.
Una amnistia no és una pipa de la pau
i ni rastre de l'11 de setembre
a la portada de la Vanguardia.
Els diaris editats a Madrid també
destaquen la crònica internacional,
el terratrèmol amarrequeix i també el G20.
Devastació al sud del Marroc
i el G20 evita condemnar explícitament
Rússia, titula el país. El Mundo diu
un devastador terratrèmol posa a prova
en imatge una dona desolada
plorant enmig de la runes.
De fet, la mateixa fotografia que avui
també veiem a les portades del país,
el periòdico, la Vanguardia, i també a l'ABC,
que l'acompanya d'un contundent
plora al Marroc. A la razón
portada monogràfica de l'entrevista
amb Alberto Núñez Feijó, Sánchez
no pot negociar amb la dignitat d'Espanya.
Bon dia, Marta Ferrer.
En gens per molts anys, avui
bufarà 58 espelmes Josep Pedrarol.
El presentador català nascut a Barcelona
condueix cada nit des del 2014
el xiringuita de jugones a 3,5.
És a més articulista al Diari Sport.
Veurem si aquesta nit menja pastís en directe.
44 espelmes laia palau.
Això ha de ser professional,
perquè és el més important.
El més important és que la gent
tingui el més important.
El més important és que la gent
tingui el més important.
Això ha de ser professional del bàsquet,
i jo no sabia que podria ser professional.
El jugador de l'UNI jirona
i internacional absoluta de la selecció espanyola
del 2002 al 2021.
És la jugadora amb més internacionalitats
de la història i ha guanyat 12 medalis.
Actualment és la directora esportiva de l'Sport Jirona.
I 63 espelmes per Colin Ferth.
Én una persona racional,
no puc milletjar,
però no pot ser humill.
L'actor natural de Hampshire, Anglaterra
un globus d'or, dos premis Baftes i la Copa Volpi del Festival de Venècia.
És conegut, entre d'altres, pels seus papers
A orgull i prejudici, Mamma Mia, el diari de Bridget Jones i Kingsman.
Vida social.
Per fi sabem
Que sempre no és per sempre
Que res mai no és tampoc
Que sols en un segon ens pot canviar la sort
Tornen les Nits Màgiques de la Casa Batlló.
Una de les obres arquitectòniques més significatives de Gaudí
obre les seves portes en un format molt especial
que inclou visita, un concert i una copa.
Avui actuarà aquest que sentim, Roger Pedros, un jove barceloní
que es va donar a conèixer gràcies al programa La Voz.
Això és a partir de les vuit del vespre i les entrades costen 59 euros.
A tu pera
A tu pera
I al Teatre Polo homenatge a Lola Flores amb Lola al musical.
A través de les seves cançons i anècdotes de la seva vida,
l'obra ens endins en un període de la història d'Espanya
i en la figura d'una de les artistes més importants
de la seva història musical,
aprofitant els 100 anys del seu naixement.
Avui afunció a les vuit del vespre amb entrades per 30 euros.
La Villarroel estrena Història d'un sanglà o alguna cosa de Ricard?
L'obra de Gabriel Calderón es va estrenar al Festival Temporada Alta 2020
i ha guanyat tres premis Butaca.
Es tracta d'un monòleg interpretat per Joan Carreras
que fa d'un actor que fa de Ricard III.
El malvat Shakespeareà per excel·lència.
Avui afunció a dos quarts de sis de la tarda amb entrades per 29 euros.
I al magba es pot veure Laura Lima Balé Literal.
Es tracta d'una gran composició mòbil d'artefactes penjants
que es desplaçen per l'espai
i que l'artista va estrenar fent-la circular pels carrers de Rio de Janeiro.
Avui s'hi pot passejar de dos quarts de dotze del migdia
a dos quarts de tres de la tarda i les entrades costen 10 euros.
I ja tenim en marxa una nova edició de la Semana del Llibre en català.
La 41a edició de la cita torna al Moll de la Fusta amb més espai que mai
per mostrar la riquesa i diversitat de l'edició en català
i per primera vegada incorporarà segells editorials de la Catalunya Nord.
Avui s'hi pot passejar també d'onze del matí a dos quarts de nou del vespre
de manera gratuïta.
Riu més, estressa't menys, comença per fi a estimar-te.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Com ens mouen les emocions a l'hora de votar.
Un programa sobre conducta humana.
Parlarem de l'anomenada Menda Mico.
No té sentit queixar-se. Beneficis de ser amable.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge a partir de les 12 de la nit.
Disponible en podcast i a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Música.
I tu i jo dos forats negres i un sistema solar
després d'una supernova d'un color especial
d'un color especial.
Ets guldini i ara t'has d'escapar
per al jove el món ha perdut la gràcia
tot era un truc de màgia
lligat com el prou de l'amor i de la desgràcia
puja el prou del petról i baixa un nen a la plaça
i ara l'home li han robat el rellotge
li han tramit a la baixa
i els dissabtes surt la dona a ballar
i ara l'àvia diu que allò que es cou no cura
l'agulla ja s'atura i comença a punxar
i un altre llum que comia de la nit...
Cada cap de setmana arribem a les 8 del matí
amb la cançó que ens proposa el nostre dènic
que és el Dani Rodríguez, Dani, bon dia.
Bon dia, Roger. Amb què arribem avui a les 8?
Amb el més recent del Sexeni.
Els lligatans acaben de publicar el seu segon disc
inclou èxits com Houston i per l'abordar
o novetats espacials com aquesta.
Fins a les 8 al suplement Supernova.
Supernova de Sexeni, salut i ràdio, Dani.
Salut i ràdio.
I un altre llum que comia de la nit
una altra línia vermella, un altre dia de merda
i allà estàs tu il·luminant el final.
Allà estàs tu il·luminant el final.
I tu i jo dos forats negres d'un sistema solar
després d'una Supernova d'un color especial.
D'un color especial.
I tu i jo dos forats negres d'un sistema solar
després d'una Supernova d'un color especial.
D'un color especial.
I tu i jo dos forats negres d'un sistema solar
després d'una Supernova d'un color especial.
I tu i jo dos forats negres d'un sistema solar
després d'una Supernova d'un color especial.
Bip, bip, bip, bip.