Són les 10.
Neus Bonet, bon dia de nou. Bon dia.
Aquest és el punt horari que aprofitem per repassar
el més destacat de les últimes hores,
que passa pel fracàs de la cimera de l'aigua.
Com ja hem explicat,
les sancions als ajuntaments no han permès arribar a un acord,
fracàs, per tant, en l'àmbit polític,
mentre els experts en aigua del Creaf alerten
que cada cop podrem comptar menys amb els pentants
per garantir el subministrament d'aigua.
Analís Brugman, investigadora del Grup d'Aigua i Canvi Global
d'aquest centre de recerca,
veu complicat que els tornem a veure plens
i adverteix que aquest no serà l'únic problema
que haurem d'afrontar, ho ha dit fa uns instants a Catalunya Ràdio.
Proyeccions de canvi climàtic indiquen
que cada vegada més fallaran,
fallarà la possibilitat d'omplir-los,
no pas només per la falta d'aigua,
sinó per l'edat de les infraestructures.
Molts pentants a tota la península ibèrica
tenen més de 50 anys,
que és més o menys la vida útil i tècnica
d'una infraestructura d'aquest tipus.
Afegir que l'embasament de la Veïlls al Vargadà
ja no es pot fer servir pels avions d'extinció dels bombers,
amb capacitat per 109 hectòmetres cúbics,
només en té 29.
Aquesta setmana que ve es faran vols de reconeixement
per valorar quins embasaments són segurs
per fer carregar aigua en cas de foc forestal.
El dessau també està al límit i si no plou,
tampoc es podrà fer servir.
D'aquestes últimes hores la destaca la presidenta
de la Comissió de Garanties de Junts, Magda Urenic,
que aposta perquè els partits pactin un relleu de Laura Borràs
a la presidència del Parlament.
En una entrevista fa uns minuts aquí al Soclement de Catalunya Ràdio,
Urenic ha demanat que s'acabi amb la interinitat
al capdavant de la cambra i ha assegurat
que la nova presidència hauria de tornar a recaure en junts.
El que demano, i estic en tot el meu dret,
que s'acabi d'una vegada aquesta interinitat,
que es tingui el segon càrrec de la presidència de Catalunya,
i el segon càrrec, ja d'una vegada de manera corrent,
que és més important en aquests moments la institució que la persona.
I a partir d'avui dissabte
s'averteix un 30% de mitjana el gas natural
per a totes aquelles llars o petites empreses
que tenen contractat el preu regulat,
l'anomenada tarifa d'últim recurs, l'atur.
La revisió de preus que el govern espanyol fa trimestralment
beneficia especialment les comunitats de veïns
amb calderes comunitàries,
i els usuaris que, a més dels fogons i l'escalfador,
tenen que l'efecció de gas també es beneficiarà d'una rebaixa,
en aquest cas d'alt, 31% en la factura.
10 i gairebé 3 minuts en esports que destaquem a aquesta hora.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia, que el Barça admet públicament
que treballa en el retorn de Leo Messi.
El vicepresident esportiu Rafa Juste assegura
que estan en contacte amb el seu entorn
mentre que el tècnic Xavi Hernández recorda
que la tornada de Messi depèn del fair play
i també de la voluntat de l'argentí.
Aquest vespre a les 9 i per la TTT de Catalunya Ràdio,
Elch-Barça amb un equip laurana amb moltes baixes.
Abans a les dues i pel tot gira,
duel català de la zona baixa Montilivi, Girona-Espanyol.
Carlos Alcaraz es queda sense número 1 del rànquing del tènix mundial
després de perdre aquesta matinada a les semifinals de Miami
contra Yannick Siener.
Novak Djokovic recupera el primer lloc.
El campió del món de Fórmula 1, Max Verstappen,
ha fet aquest matí la pol del Gran Premi d'Austràlia.
Sortirà al davant dels dos Mercedes.
Ràcil ho farà a segon.
Hamilton, tercer. Fernando Alonso, quart.
La cursa demà a les 7 del matí.
El Sabadell i el Mataró jugaran aquesta tarda a dos quarts de sis
a la final de la Champions femenina de Pater Polo.
També avui, cursa sprint de MotoGP
del Gran Premi de l'Argentina a les 8 del vespre
i amb transmissió al web i l'app de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
10 i 4.
Laura Negre.
Laura Negre.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia, bona hora. Què tal, Roger Escapa?
Deixa estar el telèfon mòbil, Maica.
No, el feia servir perquè volia fer un comentari...
Sí, però ara no. Ara estem pel que estem.
No, sí, pel que estem.
Hòstia, de veritat, què saps que diré?
A veure, què saps que parlaré?
Que has de sempre tocar els nassos.
Bueno, per què?
Però què saps? És que, clar, és que m'han donat nassos.
Deixa-te del moment.
A veure...
Si estem fent ràdio, estem fent ràdio.
I el que volia era dir...
Hi ha un comissari de Mossos d'Esquadra
que es diu Xavi Gàmed,
que el que volia era dir exactament el número de compte.
Per això tenia el mòbil obert,
listillo de la vida, que eres el listillo que todo lo sabe.
No, no, no em calmo.
No em facis així amb la maneta de que em calmi, perquè no em calmo.
Bueno, doncs el Xavi Gàmed, guió baix ELA,
és un comissari de Mossos d'Esquadra
que està diagnosticat de ELA,
i el que li explico als uients és que ha elaborat,
perquè ara ja està en aquest procés, en aquesta fase de l'ELA,
que està absolutament incapacitat i totes les extremitats,
ja no les té incapacitades, només té la veu,
i només amb la veu ha tingut la erositat
de fer, maquetar, escriure, redactar,
una guia de 180 pàgines,
feta només amb la veu,
per totes aquelles persones
que no tenen possibilitats de bellugar-se
per ser una mica autosuficients amb la veu.
I amb el Siri del telèfon i l'Alexa de la tele,
amb tot això demostra i ensenya a fer
un munt de coses que els donen una certa autonomia.
I per mi és d'una capacitat,
perquè en aquests moments que la seva preocupació
i la seva ocupació sigui preparar això,
perquè altres, en la seva situació,
puguin tenir una millor qualitat de vida,
em sembla una erositat.
I sent com és comissari de Mossos,
perquè la guia ja està penjada al seu tíuter,
l'he piulat jo, també l'Anna Ponsí,
la conta de Mossos d'Esquadra aquest matí
també s'ha fet rassó i per això em volia parlar.
Veig que has vingut acompanyada de la reina d'Anglaterra.
Explica'm aquesta samarreta.
Que ets molt britis, aquest rotllo.
Aquesta és una...
Aquesta és una samarreta d'unes gallegues.
Veig que l'has penjat directe.
És una foto molt sensual.
De fet era com un mimo cap a tu,
però amb aquest arran que ja els mimos em van aprendre pel sac.
Que queden a la paperera de l'història.
Com tantes altres coses.
Són unes galegues, unes noies gallegues,
que han creat una marca, elles,
que es diu Be Happins, i que es dediquen a fer,
a més a més, a fabricar a Galícia,
totes samarretes amb il·lustracions principal,
el 99% de dones.
Dones aixís... com que han fet coses aixís...
La reina d'Anglaterra coses importants n'ha fet?
N'ha fet.
Mola, eh? A què mola? Sí, està molt bé.
Una mica estreteta, marca una mica els pits, però vaja...
És que no hi ha tallament gran, bàsicament.
Mira que és una XXL, però és el que té.
Una hora de ràdio sencera amb la Maica, perquè ara farem...
És que estic processant tot el que acabes dient, Maica.
Avui estic amb la neurona lenta. Ah, avui?
Avui sí, avui sí. I per què? Què t'ha passat?
Perquè he dormit poc. Per què? Per nen?
Perquè és que ha començat... Que se't treien les dents.
No, però a la que entres a la llar d'infants...
Després d'allà no en surts. Les malalties, no?
Sí, estem en tema de gastroenteritis i aquestes històries.
Aquestes caques de... El que anava a dir...
Puc continuar, sisplau, Maica? Sisplau, sisplau.
No sé, contracta una altra, jo què sé, més disciplinada, no sé...
A veure, avui farem una hora de ràdio,
no sé si ho aconseguirem, amb la Maica Navarro.
Una hora amb mi? Sí, perquè ara fem l'hora negra,
però després et quedes amb la Raquel Tulleuda...
Puc suportar una hora amb mi?
Si respectes el tort de paraula, sí.
Després, amb la Maica Navarro, la Raquel Tulleuda i la Marta Vergés,
parlarem de la menopausa.
Sí. I donarem eines per...
Com fer front, des del punt de vista, també,
amb la Marta Vergés, de la dietètica, de l'alimentació,
als grups de símptomes de la menopausa,
que continua sent un tabú per moltes dones,
i per molts homes, especialment.
I avui, Maica, ens explicaràs la teva experiència personal,
i amb la Raquel Tulleuda, que és sexòloga i ginecòloga,
i la Marta Vergés, també...
A més, explicaré coses molt interessants,
però jo la vaig tenir amb molta intensitat
i he aconseguit remei per portar-la amb molta...
Ostres, i que gairebé se m'hagi oblidat.
O sigui, per tant, tinc moltes coses que explicar.
Això serà d'aquí una estona. Abans, cas Elena Jovany.
Perquè mira, des d'una casualitat,
que aquesta setmana vaig recuperar el Crims de TV3,
els dos capítols del Carles Porta.
Sí, perquè, com que vaig veure que hi havia novetats,
vaig dir, vull refrescar una mica la memòria,
que ha passat a Sabadell molt a prop de casa,
i realment el cas és...
O sigui, tinc unes ganes que es resolgui,
i no sé si és que realment en traurem l'entrellat de tot plegat.
A veure, fa unes setmanes es va tornar a posar al punt de mira
un dels principals sospitosos de l'assassinat d'Elena Jovany,
recordem l'any 2001 a Sabadell.
Què passa?
Que el focus hi continua veient Santi la Iglesia,
que és l'ex parella de Montse Careta,
que recordem que és una de les dones del grup d'amics
que va ser enviada a la presó,
i que a la presó es va acabar suïcidant i dient
que ella no havia estat,
que és una cosa que havia reafirmat des del principi.
I que, a més a més, l'investigació ha confirmat...
Ha demostrat.
...que ella, com a mínim, no era la responsable d'aquests anònims
que l'Elena havia rebut dies abans de la seva...
O que almenys no va estar sola la nit,
o el dia en què l'Elena Jovany va perdre la vida.
En un principi, Santi la Iglesia se l'havia investigat l'any 2005,
va quedar fora del cas.
5 o 4 anys després de la mort de l'Elena Jovany.
Fa unes setmanes recordem que el jutge d'instrucció que porta el cas
va demanar que es comparés el seu ADN
amb el de les restes que s'havien trobat al cadàver de l'Elena Jovany,
i el resultat, i aquí hi ha la notícia,
és que no coincideixen.
La mostra d'ADN de perfil masculí que es troba en el cos de l'Elena Jovany
no és el de Santi la Iglesia.
Ara bé, Maica, el que demana el jutge és que també s'investigui.
L'ADN masculí que es va trobar a la roba i a les sabates
que portava el dia que va morir l'Elena Jovany
que recordem que l'Elena Jovany se la va trobar
en aquest pati interior despullada
i la roba ben plegada al terrat des d'on se la va llançar.
Bueno, és un gerro d'aigua freda absolut per la família
i per tothom que està molt pendent d'aquest cas,
perquè realment és veritat que tota la investigació,
totes les mirades sempre han senyalat d'una manera molt clara
el Santi la Iglesia, per la seva actitud,
i si tens fresca els capítols de crims,
doncs recordaràs tot...
Era la parella de Montse Careta,
que és la dona que es treu la vida a la presó.
Sí, era la parella de la Montse Careta
i, a més a més, la família de la Montse Careta,
durant aquests anys, que també porta una lluita particular
per dignificar el nom de la Montse.
Sempre ha explicat que la Montse Careta va ser una altra víctima
del Santi la Iglesia, advocat.
En aquell moment va mentir assegurant que no vivia en aquell edifici
i que, per tant, no hi era.
Va buscar una coartada assegurant
que ella estava en un partit de futbol,
després es va demostrar que aquesta coartada era falsa.
A més a més, alguns testimonis,
arran d'aquells dos capítols de crims,
van trucar a la policia i van testificar assegurant
que recordaven perfectament com a l'edifici aquell de Sabadell,
a la bústia, estava el nom de la Montse Careta
i el Santi la Iglesia.
O sigui, que ell sí que vivia allà,
que aquella nit els investigadors tenen clàssics
que sí que hi era, en aquell pis,
on sempre els investigadors situen com a l'escenari d'aquest crim
que, vaja, el que la família apunta,
i a més a més això amb el Benet Salillas,
és que es va tractar d'una agressió sexual,
a més precedida d'alguna mena de ritual, d'alguna cosa...
Tampoc s'ha pogut demostrar que...
És a dir, recordo que en el crims el Carles Porta apunta
que en el cos de l'Ena Jovany
s'hi va trobar a la seva vagina un líquid blanc.
Això no es pot demostrar que sigui cèment
i fins i tot la investigació apuntava
que podia ser alguna mena de l'ubricant, però no queda clar.
Sí, però també és veritat que també hi ha una altra interpretació
del cos i de tots els elements
que en va fer posteriorment
persones com l'advocada Carla Ball
i d'altres mirades més de gènere d'aquest crim
i que apunten que clarament va ser un feminicidi
perquè, vaja, estava completament despullada,
part de la seva roba havia estat cremada,
el seu cos havia també patit cremades,
sembla ser que amb unes borilles de cigarretes,
i, per tant, que tota aquella escenografia,
les sabates a la part de dalt, en aquell terrat
des que es llança el cos despullat,
doncs indicaven que havia estat víctima d'una agressió sexual.
Clar, la investigació va ser tan dolenta,
aquella inspecció ocular d'aquell pis,
en aquell moment va ser tan nefasta...
Com pot ser això?
Jo crec que hi ha molts elements.
Estem parlant de, doncs allò, 2005,
doncs no...
No sé...
Si recordes aquell crim,
vas sentir el jutge de la manera en què va parlar,
el jutge, de fet...
És espectacular, l'entrevista del jutge al crims és inexplicable.
Primer, ja que el jutge accepti, amb aquesta prepotència,
acceptar l'entrevista, acceptar anar a crims, a parlar,
i no tenir cap mena de pudor...
Reconèixer que les coses van fer...
Reconèixer la seva postura, però que queda demostradíssim...
Que es va fer molt malament.
Sí, sobretot aquesta mirada absolutament masclista,
perquè la seva decisió és detenir les dues úniques dones del grup.
M'ha fet gràcia perquè no ho menciones,
i no és un retret, però...
No sé, els que sou de Sabadell, per vosaltres potser no és el teu cas,
hi ha una certa relació molt especial
amb el centre excursionista de Sabadell.
Potser tu no ets aquest cercle
i estàs més vinculat amb altres institucions de Sabadell.
La Unió Excursionista de Sabadell organitza,
que a més es va celebrar fa molt poc,
una marxa de regularitat que és molt popular a tot Catalunya.
I és molt típic que, des de ben petit,
participis en aquesta marxa de regularitat,
que jo havia fet un munt de vegades, que són, crec, 10 quilòmetres,
i és una... Vull dir que, siguis o no siguis del centre,
jo no soc soci del centre, però...
Ho dic perquè... És una entitat molt estimada.
Ho dic perquè, durant molt de temps, aquest crim...
O sigui, aquest crim ara mateix, tothom està convençut que no s'explica,
no es pot explicar sense col·locar el centre,
la Unió Excursionista de Sabadell, en el titular de la informació,
en el llit de la informació.
Perquè és que tots els implicats... O sigui, la relació...
Sorten d'allà.
I la vinculació de tots els implicats és aquesta entitat.
Una entitat que mai ha volgut col·laborar amb els investigadors,
que mai ha volgut col·laborar amb els investigadors,
insisteixo, ja et dic que és una...
No és cap voluntat de recriminar-te res,
però em va fer gràcia que tu tampoc ho mencionaves,
o sigui, no en parlaves quan...
És que sou l'exvertebrador de tota aquesta causa.
Per això, per la nulla de participació,
durant molt de temps hem col·laborat amb els investigadors,
i perquè tots estan implicats, i a més, és més,
no hi ha hagut cap mena de retret social als investigats,
que és evident que estan tots en llibertat,
investigats, però en llibertat,
i que és evident, però que també s'ha demostrat en aquesta investigació,
que han mentit, que van mentint el seu dia, i que continuen mentint.
Perquè és veritat,
Sàntia de la Iglesia sempre ha negat la seva participació,
i és veritat que això juga al seu favor, aquesta DN.
Manca encara per saber...
aquest perfil genètic que es troba en aquesta roba que es va recuperar.
La roba.
Sí, què diuen els laboratoris, si coincideix o no amb la de la Iglesia,
però també tenim aquest altre...
Personatge, que és Xavi Jiménez, que tampoc coincideix l'ADN.
No coincideix l'ADN,
però sí que s'ha confirmat per estudis caligràfics i per forenses,
que la seva lletra és la que redacta part d'aquests anònims.
Perquè Montse Careta també redacta una part dels anònims.
Mmm...
Hi ha discrepàncies amb això, hi ha discrepàncies.
És veritat que hi ha altres estudis posteriors
que les clouen de l'equació dels anònims.
Redactar els anònims no vol dir que sigui culpable d'assassinat,
vol dir que va participar segurament de tota la preparació
o de tot l'acarnissament.
I vés a saber si Montse Careta ho feia instigada.
I la pregunta és per què.
Per què.
Per què volien que l'Anna Juma anés aquell dia a aquell pis?
Per fer què?
Per què aquests anònims previs eren...
Perquè la gent s'assetueix tractava de la casa d'ella a Sabadell.
Ella era la bibliotecària de Semanat.
Era la bibliotecària de Semanat.
Treballava a Semanat.
Havia estudiat periodisme.
De fet, la seva gran passió era escriure.
I mentrestant podia exercir.
Havia agafat aquesta feina.
I a més a més, escriure i recitar comptes infantils per nens.
Doncs amb el...
amb la seva arribada a Sabadell, que a més havia estat molt recent,
aconseguís trobar aquest primer cercle d'amistats
en aquesta unió excursionista i demés.
I el que et deia era que...
Aleshores, prèviament amb el crim, ella a la porta de casa seva,
dos dies separes...
Primer, una ampolla morxata,
i una primera carta, un anònim,
i dies posteriors, un sud de préssec,
també amb una altra carta.
I fixa't que ella...
Alguna cosa devia rondallar pel seu cap
que aquest sud de préssec el porta a analitzar
en una farmàcia del barri.
Perquè es va trobar malament, prèviament quan el va prendre.
Va fer un glob, i aquell dia a la biblioteca
va haver de marxar perquè no es trobava bé.
I ho porta, i com que li queda encara a casa,
ho porta a la farmàcia perquè l'analitzi.
El resultat de les analítiques ja els recull la policia,
perquè allà és assassinada.
I demostren que porta a l'interior fàrmacs,
que són els mateixos que es van trobar a l'autòpsia
en el seu cos per sedar-la i per dormir-la.
Arran dels dos capítols que va fer crims,
el cas es va acabar obrint,
i de tota la feinada també que va fer la família.
El segon capítol del Carles Porta acaba dient que,
abans que es reobris, el cas prescriu el 2025.
Aleshores, la meva pregunta és, això prescriurà igualment
que es torni a investigar, que es torni a analitzar proves,
la precisió va més enllà?
Aumenta la... Tenen més... Tenen més temps, eh?
Tenen més marge. Tu creus que resoldrà, en aquest cas?
Jo reconec que, com tots els que seguim molt a prop al cas,
i que tenim molta relació amb el Joan Jubany,
que és el germà de l'Helena, que hem conegut els pares,
que estem molt pendents del treball que fa el Benet Salellas,
la veritat és que aquest resultat no ens ho esperàvem,
però confio, confio.
Confio perquè, entre altres coses,
hi ha un jutge ara, Sabadell, que s'ho ha pres el cas
amb molta, molta, molta intensitat,
amb molta voluntarietat,
que està dirigint la investigació,
i que vol trobar els culpables,
i que vol trobar els culpables,
i que vol trobar els culpables,
i els vol portar al judici.
Per tant, confio, i confio també amb la Policia Nacional,
que va començar molt malament,
i que, en aquests moments dirigits, molt ben dirigits,
per aquest jutge, estan fent les coses que es demanen.
Per tant, confio, confio, de veritat,
confio, confio.
O sigui, no pot sortir en punt aquesta assassina tan terrible.
Jo crec que sumarés l'Helena, sumarés la seva família,
sumarés Sabadell...
I la família de la Montse Careta, també.
La família de la Montse Careta, i, fins i tot, sumarés el centre excursionista.
Escolta'm, perquè, a veure, tot aquests implicats,
insisteixo, cada any es publica...
El centre, la Unió, fa aquesta revista interna
amb fotografies de les excursions,
és que els veus allà, i és que...
Insisteixo, jo hi crec, també,
amb la presumpció d'innocència,
i és així, però, ostres, que no han tingut
cap mena de rebuig ni social,
al contrari, han estat absolutament arropats.
És cert que fa poc una entrevista
amb l'actual dirigent de la Unió Excursionista,
que no sé si és que ha canviat, o no sé,
arran de què feia una entrevista,
i ell deia que eren els primers interessats
en aquest cas a resoldre per una mica...
Ostres, ja ens comença de zero.
Bueno, esperem. Han passat 20 anys.
10 i 23. Gràcies, Maica Navarro.
No marxis, fem una petitíssima pausa,
i continuem amb la Maica Navarro,
i subem la Marta Vergés i la Raquel Tullauda.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Vint a veure la semifinam dels Premis Gastronòmics Josep Lladonosa
al diumenge 2 d'abril a l'espectacular auditori
Josep Carreras de Vilaseca.
Les escoles d'hostaleria de Tarragona i Lleida
competiran per escollir el millor cuiner i el millor sala.
El 2 d'abril, a les 9 del matí,
esperem a l'auditori Josep Carreras de Vilaseca.
L'entrada és gratuïta.
Torna el llibre de gràcia
La maledicció, de Jordi Oriol i la companyia Indigest.
Llibre revisió del Macbeth de Shakespeare,
que ve a ser una alegoria del poder de la paraula
i el deliri de la imaginació.
Del 24 d'abril al 7 de maig.
Compre ja ara les entrades al web del Teatre Lliure.
¿Quieres ahorrar a full?
Solo hasta el 2 d'abril en hipermercados Carrerfour,
tienes el fresón, tarrina de 500 gr a solo 1,69 euro
y el bacalao escrey a 7,99 euros el kilo.
Carrerfour, aquí poder elegir és poder ahorrar.
A TV3, amb Ricard Ostrell, aquesta nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.
Un mateix concepte.
En aquest capítol parem l'antena A,
explicat per diversos personatges
i que poden ser inspiradors per a tothom.
La bona pregunta és aquella que aconsegueix la resposta
que tu estaves buscant.
Que haver hagut de cobrir algun incendi forestal
i signar com a socarrats va provocar algun avorom.
La veu ens ensenya molt de les persones.
Fer aquest podcast per mi és la feina somiada.
Un projecte personal de Manel Alies,
Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació.
Parem l'antena.
El dimecres 5 d'abril estrena del primer capítol
a l'api web de Catalunya Ràdio.
Que la gent gran pugui envellir a casa
amb dignitat, autonomia i qualitat
és el propòsit de la Diputació de Barcelona
i dels ajuntaments.
Treballem per oferir serveis com teleassistència,
millora de l'accessibilitat,
atenció a la soledat i activitats socials al barri.
Tome't al teu ajuntament
o a diva.cat barra serveisgengran.
Diputació de Barcelona.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Torna el Festival de Pasqua de Cervera,
el certamen referent de la música clàssica catalana.
Del 30 de març al 8 d'abril,
15 concerts únics amb el Cor Madrigal,
l'Orquestra Barroca Catalana,
l'Arte Ensemble, l'Orquestra Julià Carbonell,
Roger Padullès i Francisco Poiato,
Nexus Piano Duo,
el Quartet Atenea, Roger Illa i Lluís Capdevila.
Un festival de música clàssica
comenatjarà la figura de Pau Casals
i d'altres compositors catalans
que fan patir exili.
Més informació a festivalpasqua.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
T'agradaria fer un bany de lluna
o ballar contra la desforestació?
Una estació torna al Sismògraf Dolot,
el festival que detecta el moviment del cos i del planeta,
amb una programació que no deixa indiferent.
Del 13 al 16 d'abril,
la capital de la Garrotxa ens convida a descobrir-la
i a gaudir d'una trentena d'espectacles
en un entorn privilegiat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Want to dive in the river,
want to swim in the water,
all my best friends are peeling,
want to swim in the water,
all the kids can't you see me,
all you need now is you hear me,
summer, summer, forever,
only when we're together.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
She'll paint a cabinet from the 60s,
and find diamonds when she's drifting.
Oh, what's it like
to be the muse of every true romantic
west of the Atlantic.
Dos minuts per arribar a dos quarts d'onze del matí.
Som a Catalunya Ràdio.
Les dones passen un terç de la seva vida amb menopausa.
A la majoria els arriba entre els 45 i els 50 anys,
i a l'estat la mitjana es troba en els 51 anys.
Són dades de l'Associació Espanyola per a l'estudi de la menopausa.
La menopausa, entre moltes altres coses,
com ara canvis físics i urinals,
significa el final de l'arricle
i, sobretot, el final de l'època fèrtil.
La fi de la capacitat per tenir fills al capdavall.
L'actualitat ens demostra prou
que la voluntat de ser mare pot anar més enllà.
El suplement, 3 dones que estan passant
no han passat per la menopausa,
3 dones que, malgrat els tabús i els estereotips
que encara envolten aquesta etapa natural de la vida,
en volen parlar obertament.
Ha estat la Maica Navarro, qui sentíem des de fa una estona,
també la Raquel Tullau, de sexòloga i ginecòloga.
Raquel, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
I la Marta Vergés, que és tècnica en dietètica
i divulgadora d'Àvids saludables en l'edat madura.
Bon dia, Marta, benvinguda. Bon dia, bon dia.
Com esteu? Ja molt bé.
A veure, Raquel,
una definició per principiants de menopausa, sisplau.
Jo us donaré la definició ginecològica,
que després la podríem qüestionar,
però la menopausa és aquell moment en què fa 12 mesos, un any,
en el que no hi ha cicles menstruals, en el que no hi ha regles.
Us puc preguntar quina edat teniu, totes tres?
48.
Em faré 49, aquest any.
Jo faré 51, el mes que ve. 51.
Jo mai... No me'n recordo mai.
Vaig néixer el 68, 54...
Faré 55 el juliol o 54?
Vaig néixer el 48?
Vaig néixer el 68.
Mira, que era una pregunta fàcil, la Maica.
No ha anat.
54, 55.
Escolta, Marta, tu tens 51,
i precisament és la mitjana que a Espanya les dones,
no sé si he de dir, comencen a tenir la menopausa,
hi ha una època prèvia, també, que...
No, és la mitjana de l'edat
en què ja establim que hi ha menopausa.
El que passa és que la sintomatologia,
tota aquesta etapa que li diem peri-menopausica,
pot començar molts anys abans.
I, de fet, a mi em va venir amb 45.
Amb 45.
Totes tres esteu ja en la fase de menopausa?
Jo, personalment, estic en aquella fase
que les dones diuen que em falto amb tu.
O sigui, a mi em falto amb tu,
però dormo... La regla?
Dormo malament, tinc fogots,
tinc sintomatologia, clara.
Quina sintomatologia vas experimentar, tu, Maica?
I quanta et fa d'això?
No me'n recordo, però jo...
A mi la menopausa la vaig tenir bastant...
Em va agafar molt de temps, ja.
I els meus...
La sensació era...
Primer, els fogots eren insuportables.
Dormir era una tortura.
I després, la saccatat vaginal.
O sigui, i després, la libido la tenia.
O sigui, els homes es van convertir en assistents.
O sigui, és brutal.
De sobte, van desaparèixer del meu radar sensorial.
O sigui, no tenia cap mena d'estímul de res.
O sigui, em vaig convertir en...
Ostres, era fogots...
I a més, malhumorada, cansada...
Quanta ens va durar, això?
Ostres, doncs va durar fins que vaig trobar la manera de solucionar-ho.
I vaja, ho he solucionat.
Fins que ho vaig solucionar, va durar de manera...
Home, al començament, clar, al final t'acostumes a anar al teu cos,
que era terrible.
I a més, ja et dic que era tot un conjunt.
Físicament, aquesta sensació que el teu cos és absolutament desconegut.
I diu, però què m'està passant?
I mira que jo tenia unes regles doloroses,
d'aquestes que el tàmpac em durava 10 minuts,
d'atacar constantment, o era terrible.
Però era dir, per favor, que torni, que torni,
que torni, vull tornar a ser jo, vull tornar a recuperar-me.
El meu actual va ser brutal.
O sigui, no em reconeixia. No és que no em reconeixia.
I dius, ho vaig solucionar. Com ho vas solucionar?
És una cosa que se soluciona o és una cosa que acaba passant,
quan ja definitivament perds la regla?
Jo el que vaig fer és... jo tinc un genecòleg,
que és genecòleg i és gairebé terapeuta i psicòleg,
que és com una mena de... perquè fa divan,
o sigui, abans de ficar-me en el potre i obrir-me de cames
i començar la inspecció... El potre.
El potre xerrem molt i l'explico i com estàs,
i quan li vaig començar a parlar,
em va proposar una cosa que es diu la teràpia hormonal...
Substitutiva. Substitutiva,
que el VTA, que és el Sottopelle, que és un invent d'uns italians,
que és una mena de granet de... un granet...
El Javier del Poz és un granet, com un granet d'arròs,
que et fan una...
O sigui, et fan...
El que em fan cada tres mesos és una analítica hormonal,
i aleshores em fabriquen un traje a medida.
O sigui, totes les hormones que a mi em manquen en aquell moment
me les fabriquen amb un...
no sé exactament què és, però una cosa no química...
Són els pellets, això és el que anomenem les hormones bioidèntiques.
Bioidèntiques, aleshores m'ho fiquen una mica d'anestèsia,
me fa una incisió al cul, me la fica,
i això és...
El meu cos va agafant tota la hormona que necessito,
i escolta, de sobte torno a recuperar...
La màquina que era abans. La màquina.
La ganada de follar, torno...
En fi, l'humor...
Torno a veure tu com un home amb possibilitats de fer alguna cosa,
que ara ja no, perquè no vull, però en un moment donat, sí?
O sigui, me la recupero jo, torno a dormir,
els fogots desapareixen...
Jo en aquests moments, t'ho juro,
abans deixo d'anar a la perruqueria i de menjar,
que he renunciat al meu sotopele cada tres mesos.
Per mi és vida, vida.
Això que ha explicat la Maica al seu cas personal
i com ha viscut tota aquesta etapa, Marta i Raquel,
és l'habitual?
No, és que cada dona és un món.
Hi ha dones que ni s'adonen que passen els símptomes,
hi ha dones que tenen símptomes molt forts,
i hi ha dones que es queden entremig.
És molt particular de cada dona.
Per exemple, en el teu cas, què estàs notant ara?
Jo ara ja he estabilitzat els símptomes,
ja fa molts anys, ja fa cinc anys,
però si que al principi, a més, amb 45 anys,
jo no m'imaginava que era la menopausa.
Què li passa al meu cos?
Va per una altra banda, era com una olla de la que no podia sortir.
En aquell moment jo estava molt estressada
i no tenia ni temps d'anar al metge.
Pensava que el dia que vagin, facin analítiques,
i després va ser la menopausa.
Jo també tenia fogots, em costava dormir les nits,
em gestionava molt malament l'estrès,
però després el cos es va habituant,
tampoc no van ser uns símptomes que em van durar molt,
ni van ser tan extrems com per anar a buscar la teràpia alternativa.
Raquel.
Jo no vull dramatitzar-ho, però la realitat és que en aquest país
hi ha més de vuit milions de dones en edat de menopausa,
i més del 50% d'aquestes dones tenen síntomatologia moderada,
moderada o greu.
Quan no és els fogots, és l'insomni,
quan no són els canvis d'humor, quan no són les dues articulars,
quan no és la sacatat vaginal, quan no és incontinència,
quan no és empitjorament de l'estioporosi,
quan no són dificultats en la concentració,
en la memòria i en la capacitat cognitiva,
és a dir, els efectes que té la davallada estrogènica
de progesterona i també de testosterona.
Això va amb relació amb el que comentava la Maica
de la disminució del desig.
Les dones, un cop s'instal·la la menopausa,
són molt i molt importants.
Si aquest fos un problema que hagués afectat
històricament a la població masculina,
segurament no estaríem discutint
si això és un tema que s'ha d'avaluar en alguns casos,
si s'ha de substituir l'hormona en alguns casos i en altres no.
Per tant, pel que esteu explicant,
la Maica s'ho va tractar
i gràcies a l'ajuda d'un ginecòleg
va millorar molt el seu estat físic.
No sempre s'ha de tractar, no?
No sempre s'ha de tractar si realment no hi ha sintomatologia
i si els nivells estrogènics són adequats.
Hi ha un tema molt important
i m'encanta que m'hagueu convidat a parlar d'això,
perquè el puc dir sense tapujos.
Però les guies científiques sobre la menopausa ho diuen clarament.
En aquest país encara tenim molta hormonofòbia.
Els ginecòlegs treballem amb hormones.
Igual que els traumatòlegs treballen amb antiinflamatoris.
I quan t'has fet un cop d'aigua de l'URDES,
et donen antiinflamatoris.
Els antiinflamatoris poden produir una ulceràstrica, si tu vols.
Les hormones, que és amb què treballem els ginecòlegs,
perquè el nostre aparell, diguéssim,
és reproductiu i endocrí,
són l'ena que tenim.
I nosaltres no estàvem dissenyats per sobreviure a 86 anys,
que és el que sobrevivim de mitjana les dones catalanes,
una supervivència de les més altes del planeta.
Estàvem dissenyats per sobreviure 30 i escaig,
però no estàvem dissenyats per la menopausia.
La menopausia és l'aturada d'un òrgan que ens fa falta,
que produeix una cosa, en concret els esterògens,
per la que tenim receptors a pràcticament tot el cos.
I les dones, després de la menopausia,
no es moren en aquest país, principalment de càncer de mama,
que és el que els preocupa les dones.
Es moren desdeveniments cardiovasculars,
es moren d'impact i es moren d'ictus.
I els esterògens de la teràpia hormonal substitutiva
ens protegeixen contra això.
Més conseqüències de la menopausia.
Per exemple, és habitual que es guanyi pes?
Hi ha un canvi en la distribució del greix corporal
i, per tant, augmenta el greix a tota la zona central,
a la zona al voltant del melic i dels flancs,
que és el que hi ha entre les costelles i la cresta il·líaca.
I, per tant, això vol dir, això succeeix de manera paral·lela,
a un augment en el greix que hi ha a dintre les vísceres.
I aquest greix produeix una substància,
una substància, unes citoquines inflamatòries,
que afecten a tot l'organisme
i que són les responsables
de l'augment del risc cardiovascular.
Què passa amb el calci?
Amb el calci el que succeeix no és només amb el calci,
perquè, com que els estudis que afecten a la població femenina
s'han fet sempre amb una sabata i una esperdenya,
ens hem passat molts anys donant calci a sac a les dones
i resulta que el calci per si sol
el que fa és depositar-se les artèries
i augmentar la tensió arterial.
Si no, valorar els nivells de vitamina D
i veure si el calci s'està absorbint adequadament
perquè hi ha suficient vitamina D.
I, per tant, la regeneració hòssia no està patint massa
i no tenim una osteoporosi terrible,
això sí que cal, això sí que és necessari.
Marta, l'alimentació pot ajudar a mitigar
o a fer més fàcils alguns dels símptomes que ens descriviu?
Sí, igual que els hàbits de vida.
És a dir, l'alimentació és un pilar més
del que són els hàbits de vida.
Perquè, com depèn de la sintomatologia de la dona,
sobretot no empitjorarà més, no?
No donarà un pes extra segons com ens alimentem.
Aleshores, és important també mirar el que mengem,
però ja no només per la menopausa,
sinó per la vida, per el benestar en general.
Coses concretes que millorin, per exemple, els fogots.
Relacionat amb l'alimentació, eh?
Sí, relacionat amb l'alimentació,
si nosaltres prenem alimentació que té fitostrògens,
això ens pot ajudar.
Els fitostrògens dels aliments són compostos químics
que són similars als astrògens de l'ésser humà
i, per tant, també són similars als efectes.
Aleshores, una alimentació que sigui rica amb llegums,
amb cereals integrals, amb llavors...
Sobretot també dins de les llegums,
la soja és la que té més fitostrògens.
Que tot això estigui en la nostra alimentació, no?
Vegetals, per exemple, els brots d'alfalfa també porten fitostrògens.
Aleshores, que aquests aliments estiguin a dins dels nostres plats,
això ens ajudarà.
Què passa amb el colesterol durant la menopausa?
Que augmenta, també.
També per tot el que explicava la Raquel,
augmenta el colesterol,
augmenta el risc de la tensió arterial.
Amb la qual cosa, amb l'alimentació,
no és que puguem solucionar-ho,
perquè és un colesterol que puja degut als astrògens.
Però sí que almenys no posar més colesterol
a la nostra alimentació.
Tot i que els greixos són importants,
perquè moltes vegades la dona el que fa és que com comença a engreixar
fa dieta.
I això no és bo, no és la solució fer dieta,
perquè necessitem les calories que necessitem.
Però han de ser calories amb nutrients.
El que hem d'evitar són les calories buides.
Les buides, les que no ens aporten res.
Sobretot els sucres, no?
O abusar molt, al millor, de greixos animals que s'aturen.
Però sí que necessitem greixos.
Necessitem greixos saludables, sobretot,
que ens aportin omega-3,
que això ho trobem en el peix blau,
trobem en les llavors, ho trobem en el bocat, en l'ou...
És curiós, com és el cos, perquè...
Jo et dic, a mi, el seu tope l'endura jo uns tres mesos.
I com que és un desastre, que ja...
Els ullents ja ho saben,
intento apuntar-me a l'agenda, però se m'oblida.
Però no em cal l'agenda.
El meu cos... Ho notes perfectament.
Ja començo a notar quan...
l'agranet d'arròs ja deu estar buit.
I es truco a la consulta i dic...
Marta, mira quan em toca.
I és que ho clavo, ho clavo.
Necessito ja fer-me l'analítica,
fer-me aquesta, quan vaig hormones,
i passar pel potre i col·locar el sotopele.
I és miraculós, o sigui,
al cap d'un dia el meu cos comença a reaccionar.
Estem donant al cos el que li manca.
És que a ningú que es fos diabètic,
se li acudeix dir... No, no, no em doneu la hormona.
Hormones no em vull.
A ningú que tingui un problema de hipotiridisme,
se li acudeix dir... No em doneu la hormona.
Aleshores, per què tenim tantes i tantes dones
que l'únic que necessiten són estrògens?
Perquè l'efecte que tenen a l'endoteli vascular,
com que ja no hi ha estrògens que ho estiguin protegint,
han desenvolupat una hipertensió,
com que tenen efecte sobre el metabolismo del fetge,
ha augmentat el colesterol,
com que tenen efecte sobre les sinapses,
sobre el funcionament cerebral,
i les tenim amb antidepressius,
amb una estatina pel colesterol,
amb un antipertensiu,
i l'únic que necessiten són estrògens.
Raquel, però sempre el que...
Jo recordo que quan ho vaig descobrir
a totes les meves amigues,
els vaig dir, per favor, no espereu més,
demaneu-lo per reis, de regal d'aniversari.
Aquest tractament que fas,
és per la seguretat social, aquest.
La resposta era, no, no, no,
que les hormones provoquen càncer de pila.
Ja t'ho contesto jo, Roger.
Jo crec que està utilitzant hormones bioidèntiques
que s'administren amb aquests pellets, subcutanis,
i això és una cosa molt, molt, molt nova,
i tot i que hi comença a haver evidència,
encara no n'hi ha suficient com perquè,
ja saps que les coses de Palau van a poc a poc,
com perquè entri per la seguretat social,
en aquest format.
Però les hormones que no anomenem bioidèntiques,
sinó les hormones normals,
la teràpia hormonal substitutiva clàssica,
això sí que, no totes les marques comercials,
però sí que es pot...
Sí que està finançat per la seguretat social.
I per què s'havia dit això de cap?
Perquè el rebuig de moltes dones és, no, no, no, no,
que això provoca càncer de pila.
Perquè hi va haver un estudi britànic que, efectivament,
és a dir, que la teràpia hormonal substitutiva
va estar instaurada durant molts i molts anys
i estava totalment normalitzada entre els ginecòlegs,
i de cop hi va haver un estudi britànic
que va demostrar una relació
entre el càncer de mama
i les dones que prenen tractament hormonal substitutiu.
Era un estudi randomitzat,
que es diu, és a dir, que hi havia dones
que s'havien posat aleatòriament
a la branca de tractament hormonal
i dones que s'havien posat a la branca de no tractament.
Aleshores, clar, es va publicar això,
va ser un boom, es va satanitzar
totalment el tractament hormonal substitutiu.
Al cap de quatre o cinc anys, quan es revisen,
realment, les dades que es despleguen d'aquest estudi,
s'adonen que
les dones de la branca de tractament
eren massa heterogènes
i que realment no es podia
treure la conclusió de que
el tractament hormonal substitutiu
no era el càncer de mama, sinó que l'augmentava
el tractament hormonal substitutiu
mal fet.
Aquell que es donava als deu o quinze anys
de ja instaurada la menopausia, quan tu ja no tens...
Va ser molt adó, eh, a aquest estudi.
En aquest moment ja no hi ha receptors.
Per tant, tu estàs donant unes hormones
que no troben el seu receptor
i el que es provoca és un ambient que es diu
hiperestrogènic, perquè els únics receptors
que no desapareixen són els de la mama.
Més enllà de tot això que estem explicant,
associem també la menopausia
al final de l'etapa fèrtil.
Correcte.
Al final en què una dona
pot ser mare biològicament.
Exacte.
Això deu ser una pressió extra també
psicològicament per quan t'arriba el moment
de la menopausia.
Per exemple, m'imagino una dona
que ha decidit ser mare tard
i que la menopausia li arriba d'hora.
O els primers símptomes de les regles
comencen a ser menys regulars.
Clar, jo penso que la menopausia
ha de fer una mirada una miqueta crítica
i començar a fer molt més
medicina preventiva, que és la que funciona
i que tenim totes les eines avui en dia
per fer-ho adequadament,
amb el nivell de desenvolupament científic
que tenim.
Per tant, personalment, jo penso que qualsevol dona
que ens apareix a la consulta,
32, 33, 34 anys,
jove,
que no s'ha expressat,
que no sabem si té o no té desit genètic,
jo crec que li hem de posar
i jo crec que li hem de preguntar,
però no li hem de preguntar des del si inquisitiu,
li hem de preguntar des de l'escoltam,
tu quins plans tens? Ostres, doncs jo sí que vull tenir fills,
però ara tinc una qüestió professional,
estic fent un màster, m'ho vull plantejar,
els 38, 39. Home, doncs potser val la pena
que mirem com estàs de reserva uàrica
i hipotèticament que vitrifiquem,
perquè és que la ciència això ens ho permet
avui en dia. Clar.
Per què hem de condemnar les dones?
És a dir, no té sentit.
Tenim una pressió en què el rellotge biològic
potser no va sent el que és, tenim eines
per canviar-ho, però moltes vegades no les fem servir
ni ens informen, però en canvi,
a nivell professional, clar, és que una dona de 45,
50 anys està en màxima expansió.
Clar. És que sempre hem de decidir,
sempre hem de fer una tria, no?
Per què? Sí, sí.
Tu, Maica, no tens fills,
però vas intentar ser mare.
Sí, i de fet, em va passar,
doncs això, era jo crec
que de les úniques coses que tenia clar
en aquesta vida és que volia ser mare.
És amb el convenciment que seria una gran mare.
De fet, no m'imaginava la meva vida
sense... no m'imaginava a mi mateixa
sense tenir molts fills, a més no un ni dos,
molts fills.
Això, imagino que és el resultat de viure
en una casa amb tres germans
i tenir una mare amb vuit germans, en fi.
I quan em vaig posar,
doncs el meu cos
va dir que ja era molt tard.
Evidentment, ningú em va plantejar
a l'època més fèrtil
escolta, si ara per la feina
que vas allò,
vols congelar-te els òvuls,
doncs quan vaig començar amb les teràpies
de fecundació, bueno, primer...
Jo ja vaig passar per tot. Ho vas intentar per in vitro?
Tots els estadis. Vaig començar primer
amb...
amb un procés de fertilització
amb bandes de cement, no va funcionar.
Després va ser in vitro
amb els meus òvuls, no va funcionar.
Quan allà els meus òvuls van dir
que ja això era impossible, vaig agafar
òvuls de donant,
amb dos partits tampoc va funcionar.
Però tot això ho vaig fer seguit
amb tres anys d'hormonació
absolutament embogida.
Quants anys tenies?
En tenies 40, ja?
Estava a Madrid, tenia 42, 43.
I...
i el meu cos, doncs reies.
A més a més, estava hormonada fins a les orelles,
o sigui, jo em vaig tornar boja.
A més a més, vaig encadenar
una amb l'altra sense pausa.
A més a més, és molt frustrant,
aquesta reproducció que heu assistit.
Estava sola, a més a més vivia a Madrid
i venia aquí a fer-ho, a més a més sola.
Jo recordo l'última...
els últims...
els dos embrions que em van posar,
que a més a més et posen l'embrió, t'ensenyen la fotografia,
venen... mira quin embrió...
Recordo és que...
Mira l'embrió que maco que és, com està,
aquest perfecte, ja ho veuràs.
Clar, et fa il·lusions.
Jo tenia un sentiment terrible, perquè era...
Recordo que les últimes...
Els dos embrions em quedava a casa
del Carles Fernández i l'Àngel,
els pares de l'Olívia, al sofà,
una setmana que em pixava
amb palengana per no vellugar-me.
Era ridícul, era ridícul.
I a més a més sense ordinador ni res,
perquè pensava que si l'ordinador a sobre...
El calor...
Els havia matat, o sigui, era una pressió.
Em vaig tornar boja, em vaig tornar boja.
Em vaig arruïnar, això també.
Em vaig tornar boja
i vaig acabar el psiquiatre.
De fet, vaig anar amb el meu genecòleg,
amb aquest, el Javier del Pozo,
que era el primer dia que el tenia,
perquè el meu s'havia jubilat de tota la vida,
el Manuel Padros, i vaig seure allà
i quan vaig acabar de...
A l'hora em va dir
carinyo, tu no necessites un genecòleg avui,
necessites un psiquiatre.
I va demanar al psiquiatre de la Panda dalt
i vaig pujar al psiquiatre i vaig dir...
I no me mires, diu, no, l'altre pot esperar.
Ara mateix és el cap.
Em sembla supergenerós per part de la Maica
que estigui explicant això, perquè...
Sí, el tema de tenir fogots
i d'estar menopausi,
que és una cosa que és encara una miqueta tabú,
perquè sembla que perdis el teu atractiu femení,
que perdis la teva essència
amb la capacitat reproductiva.
El tema de la infertilitat també és un tema molt tabú.
I...
I és tabú pels que tenim fills
amb mètodes de reproducció assistida,
això ja quan ho dius de manera oberta
a la gent a vegades li costa una miqueta,
però per a aquelles persones que s'han passat
aquest procés, i a més a més,
han tingut la mala fortuna
que no triomfés, em sembla supergenerós
per part de la Maica que expliqui això aquí en Entena,
per tant, t'ho agraeixo moltíssim.
Totalment, perquè ajuda molta gent.
Ajudes molta gent explicant això.
Jo vaig acabar al psiquiatre perquè
el sentiment de fraques
em va durar anys.
O sigui,
jo crec que fa molt poc
que aconsegueixo parlar del tema
sense trencar-me emocionalment
com una home dedicada, i ja han passat molts anys,
però a mi em va desestabilitzar
el sentiment, allò,
de fraquesa absolut, absolut.
És que una mica encara ens crien per això.
Jo no volia ser periodista, jo no volia ser res.
Volia ser mare.
De fet, ara, amb aquest pollo
que s'ha muntat amb la nobre on,
encara, encara...
Et remou coses.
No, no, encara, i m'imagino...
Hòstia... Què podria ser?
Quanta, quatre anys, i si...
Encara que dius...
Si t'has arribat a plantejar
la gestació. Jo en aquell moment,
si jo arribo a tenir 200.000 euros,
200.000, ho faig.
En aquell moment ho faig.
I ara, ja t'he dit que estic fantasiant
de tant en tant, dic, hòstia, 50...
Jo fent compte de 54 anys tindria tal...
Passa que és una bogeria,
crec que és una responsabilitat,
però, hòstia, el meu cap, a vegades,
bueno, tira...
Tu creus que, Maica,
i dius, però jo estic bé i...
Vull sentir la Marta i la Raquel, però tu, per exemple,
creus que, amb l'experiència que has tingut,
que ser mare és un dret?
No, home, no.
No tinc dret en ser mare, no, home, no.
Jo soc molt conscient
de com ho gestiono emocionalment, no és un dret.
Lo meu era un sentiment,
em sortia de dins, era...
És un desig, no? És un desig.
És que et posi la pell de gallina,
és que l'altre dia veig el teu fill
i li robo a la dia, anem a l'emporto,
i és que veig un nen i m'aturo pel carrer
i me'ls menjo, és que...
Quan jo estava aixís al sofà del carrer,
l'Àngis va quedar embarassada
i no sabia com explicar-m'ho.
I van ser molt generosos, com va néixer l'Olívia, jo.
Hòstia, me van deixar, i per això és la meva neboda,
però és la meva, com és...
és tenir una relació amb ella
d'una estimació brutal.
Però és així, no? Però un dret, no?
Jo tinc molts drets, però no a ser mare.
Què en penseu del cas de nou Bregón?
Marta, Raquel.
Marta, vols començar tu?
Oh, Raquel, eh, com vulgueu.
Ostres, és que és complex, és un cas complex.
És molt complex.
És que posa un nou paradigma sobre de la taula.
A més, hi ha el dol mal portat.
També, clar.
Però no, dol mal portat.
Crec que mal portat és injust i mal portat.
Hi ha el dol.
Però bé, sí que és un dol
en el que és molt evident,
no cal ser Sherlock Holmes
per veure que aquesta maternitat, en aquesta edat,
està relacionada
amb el dol pel seu fill, no?
Jo crec que aquí, com tantes altres vegades,
és un tema superespinós
i es barregen moltes coses i és molt fàcil,
des de l'amarillisme, barrejar-les.
I barrejar el que, certament,
amb tota la compassió, tot l'amor,
tot el respecte del món cap a algú
que ha perdut un fill.
Però penso que hi ha un punt d'irresponsabilitat
en assumir una maternitat al 60 i escaig d'anys,
especialment una maternitat
que serà monoparental,
perquè aquesta senyora es morirà
sí o sí a una edat
en la que no li correspon
a un bebè o a un nen,
a una nena, quedar sense pare ni mare.
Això és una qüestió.
L'altra qüestió és la discussió sobre la gestació subrogada.
I aquest és un tema supercomplex.
En el que també es posa tot el mateix sac.
I posem el mateix sac al que passa a Ucrània
o al que passa quan clarament hi ha una explotació
i una vulneració flagrant dels drets humans.
En alguns casos,
hi ha un debat de Nordamèrica
on la selecció de les dones gestants
és molt, molt, molt curosa.
Efectivament, hi ha una transacció econòmica,
però això també seria un altre debat,
un altre subdebat.
I clar, que succeeix amb la dona
que li han extirpat l'úter
per un càncer que té 30 anys
i que vol ser mare,
i resulta que la tècnica li permet això.
Per què jo, que tinc una endometriosi,
és correcte que la ciència m'operi
amb inseminacions, amb invitros, amb el que calgui?
Perquè és correcte que, hipotèticament,
algú que tingui una fallida ubàrica
li puguem donar òvuls a una altra persona?
Jo vaig agafar una dona que em vaig pagar
amb una dona jove per donar-li els òvuls.
I la prestació, per dir d'alguna manera, de l'úter?
No.
Altra cosa és com ho regulem, si és ètic, els diners.
Però per què això no?
Per què et puc donar un ronyó però no et puc deixar l'úter?
Per què?
Marta Vergés.
Si volies dir alguna cosa sobre el tema Obregon...
Totalment, perquè és que es barreja amb molts temes.
De fet, si ens centrem
amb l'Anna Obregon, jo per mi,
és la meva pròpia opinió,
però aquesta senyora només ha pensat
amb ella i amb la seva necessitat
i amb el seu buit.
Però no ha pensat amb les conseqüències
d'aquest ésser que portarà a la vida.
Això parlant de l'Anna,
després de tot el que diem,
que es barreja ara mateix
moltes qüestions que encara no hi ha
una llei o un...
o una idea ètica sobre això.
Però ara això ens convida,
això es posa sobre la taula
i ens convida a fer aquesta reflexió ètica
sobre aquesta possibilitat.
Quatre minuts per arribar a les 11 del matí.
Us agraeixo molt a totes tres
que avui hagueu compartit
la vostra història amb la Manu Paus,
especialment amb la Maica Navarro,
que se'ns ha obert en canal.
Has dit moltes coses que no sabia, Maica, de tu.
Fa cinc anys que fem ràdio junts,
i ara hi ha moltes coses que no sabem.
Quina tonteria!
És veritat?
Què passa? I ara m'estimes més o què?
No, jo sempre t'he estimat igual,
que vol dir molt.
Ara potser miraràs amb uns altres ulls o què?
Jo compro la Maica completa.
Però això ara que saps que m'obro molt.
Com tot, com tot.
Ara que saps que l'obrico,
em miraràs d'una altra manera?
Que anaven molt bé!
Pensava que era per...
No n'hem parlat, això és un tema...
Del tema de la lubricació?
És un dels problemes importantíssims a la Manu Paus.
Una altra, una altra.
Pots fer el que vulguis.
Ja pots posar tota l'ampolla allà, que jo desapareix.
L'ampolla sencera i tot.
Repetirem aquesta taula, perquè jo crec que feu un bon trio.
Mira, ho acabarem amb el trio.
Tenim un bon quartet.
Estem molt a favor dels trios.
Dels trios estàs a favor?
Ara amb les hormones més, eh, Maica?
Sí.
Tira la publicitat, sisplau.
Marta Vergés, moltes gràcies, Maica Navarro i Raquel Tulleda.
Fins aviat. Adéu.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
012, la millor resposta.
El gai del 5è ja està tornant a cridar la seva dona.
Erradicar la violència masclista
és un deure de tota la societat.
Totes les persones tenen a la seva disposició
els següents serveis públics.
Proporcionen informació i acompanyament
a les dones en matèries com salut, treball o habitatge.
Telefón o correu electrònic.
Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament
davant qualsevol violència masclista.
Faciliten el procés de recuperació i reparació
de les dones supervivents de violències masclistes
i dels fills o filles.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Som com som,
i així sé que som.
Som com som,
i així seguirem sent.
T'atreveixes a trencar mites i estereotips?
El pròxim 2 d'abril connecta't a l'autisme.
Des del dissabte 1 d'abril podràs gaudir
d'activitats solidàries amb família arreu de Barcelona.
I no et perdis el 14 de maig
la gran festa final a l'estació del nord.
Descobreix totes les activitats a connectatalblau.org.
Participa!
Aquest abril connecta't a l'autisme.
La Fact.
Factoria cultural de Terrassa
presenta el 15 i 16 d'abril Fuego,
de la companyia Antònia.
Un ballet de Carlos Saura i Antonio Gades
inspirat en l'amor brujo de Manuel de Falla.
Gaudes d'aquest espectacle
de la quarantena temporada BBB
a la dansa de la Fact Cultural.
Entrades a lafactcultural.cat.
Amb la dessuadora,
la samarreta, les motxilles
i l'ampolla tèrmica d'eufòria
et sentiràs com una estrella.
En exclusiva a la botiga de TV3.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya.
A Catalunya Ràdio.
Fins al 21 de maig,
al Teatre Gaudí, 12 points.
Un concert teatralitzat
sobre el festival d'Eurovisió
en què es repassaran més de 100 cançons mítiques
del festival.
Un espectacle dels creadors de Lo tuyo y lo mío
amb 5 intèrprets
i la col·laboració virtual d'artistes
com Nina i Miki Núñez.
Més informació a teatregaudibercelona.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
El 22 d'abril a l'Auditori de Girona,
únic concert a Catalunya de Rufus Wainwright.
El cantant i compositor
oferirà una actuació en solitari
amb les cançons del seu últim disc
en Follow the Rules i també els grans temes
de la seva discografia.
Més informació a auditorisirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Tot a punt
per fer-te sentir
com a casa.
Benvinguda. Benvingut.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.