cultural.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Avui és la jornada de reflexió
per a les eleccions de demà diumenge
en què s'elegriran els 350 escons del Congrés
i 208 del Senat.
A Catalunya, més de 5,7 milions de lectors
estan cridats a les urnes
per escollir 48 escons del Congrés i 16 del Senat.
A les 9 del matí obriran les gairebé 9.000 meses electorals
ubicades en més de 2.600 col·legis d'arreu del país
i més de 9.000 agents dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat
endevellar pel desenvolupament de la jornada
la majoria d'ells, Mossos d'Esquadra i policies locals.
La data d'aquestes eleccions, en ple estiu,
i coincidint amb les vacances de molts ciutadans,
ha disparat el vot per correu que es podia exercir
fins ahir al migdia, a menys a les dues, concretament,
pendent encara de comptabilitzar els últims vots,
fins a la mitjanit de dijous,
més de 2,6 milions de ciutadans havien votat per correu,
una xifra rècord a l'Estat.
De fet, és un 98% més que les eleccions generals del 2019.
A Catalunya, el vot per correu també s'ha disparat
i frega les 250.000 paperetes depositades,
pendent també d'assumar-hi els vots emesos divendres.
És una xifra molt més alta que les últimes eleccions al Congrés,
però en aquest cas, el rècord de vot per correu
va ser a les eleccions del Parlament del 2021, en plena pandèmia.
Més notícies, Raül Flores.
Corea del Nord ha disparat aquesta nit
diversos míssils de creuer cap al mar Grok
entre la península de Corea i la Xina,
segons l'exèrcit sud-corea.
El llançament s'interpreta com la resposta de Pyongyang
a l'arribada a Corea del Sud d'un submarí atòmic nord-americà
i també a la celebració de la primera reunió
de l'anomenat Consell de Consulta Nuclear
entre Saúl i Washington.
Els departaments d'Intel·ligència respectius
analitzen els llançaments d'aquest divendres,
just tres dies després que els nord-coreans
disparessin dos míssils balístics de curt abast al mar de Japó.
TMB té aturats una quarantena d'autobusos elèctrics
per falta de carregadors.
Transports Metropolitans de Barcelona reconeix
que dels últims 72 autobusos elèctrics rebut
només encirculen 23 d'articulats i 8 de estàndards.
Segons la companyia, la causa és la falta
d'alguns components imprescindibles
per instal·lar els punts de recàrrega
i en culpa els efectes que s'arrosseguen
des de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna.
TMB ha començat un procés d'electrificació de la flota
i espera que l'any que ve el 25% dels autobusos
siguin de zero emissions.
Per aconseguir-ho, ha rebut 60 milions d'euros
dels fons Next Generation,
que han de permetre l'acquisició de 128 nous autobusos.
Les set grans empreses tecnològiques nord-americanes
es comprometen a una gestió transparent
de la intel·ligència artificial.
El compromís adquirit amb l'administració Biden
assegura que els nous models seran segurs
i protegiran l'usuari notificant les possibles vulnerabilitats
i avisant al públic quan s'hagi utilitzat la tecnologia
per al desenvolupament de qualsevol projecte.
El president nord-americà, Joe Biden,
aspira a liderar el món amb aquesta proposta.
Mentre avancem aquesta gent d'aquí a casa,
liderarem la feina amb els nostres aliats i socis
en un marc comú internacional
per governar el desenvolupament de l'eina.
Avui dia Mundial del Cervell ens volem fer ressò
d'una recerca que pot ajudar a pacients amb esquizofrènia
o trastorn bipolar que no responen als tractaments.
Investigadors de l'IDIVAPS Hospital Clínic
han demostrat en un estudi amb quatre d'aquests afectats
que l'estimulació cerebral profunda
pot contribuir a disminuir-ne els símptomes
i millorar la seva qualitat de vida.
Ho explica Miquel Bioque, psiquiatre
i un dels investigadors responsables de la recerca.
Hem fet un estudi pilot estudiant l'aplicació
de l'estimulació cerebral profunda
en quatre pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar
resistent al tractament.
Els resultats que hem obtingut han sigut satisfactoris.
En dos dels casos hi ha hagut molt bona resposta,
robusta en el temps.
En un altre cas hi ha hagut un allaujament clínic significatiu
dels símptomes i en un darrer cas no hi ha hagut una bona resposta.
Esports, Francesc Ripoll.
En joc des de les 10 al Girona Andorra,
segon partit de pretemporada de l'equip gironí,
la Vall d'en Basc. Marc Andrés, bon dia.
Bon dia.
Tot just estem esperant el xiulet inicial
per un Girona Andorra amb un equip gironí
que ha sortit amb Gatzaniga a la porteria,
el blind David López i Valeri mig del camp per Selvi
en la teòrica posició d'Oriol Romeu, Alegi i Ángel Herrera
i, a davant, Pablo Torres, Savio i Pau Víctor.
Marc Andrés, Catalunya Ràdio Vall d'en Basc.
Leo Messi s'ha estrenat amb l'Inter-Miami
marcant el gol del triomf davant del Cruz Azul
en la primera jornada de la Leagues Cup.
L'Argentí, que ha entrat a la segona meitat
juntament amb Sergio Busquets,
ha marcat de falta el minut 93 de partit.
Pedri Admet que té l'espina clavada de la Champions
i que a Xavi li ha demanat més assistències
i arribar de l'àrea, ho ha dit els Estats Units,
on també va ser presentat a Oriol Romeu,
el migcampista adulta que on ha comentat
que serà tot un repte per ell ocupar la posició de Busquets.
El Paris Saint-Germain no ha inclòs Kylian Mbappé
a la llista de jugadors convocats per la gira asiàtica
que ha de fer l'equip francès
i el Mundial de natació de fucó
que la selecció espanyola femenina de Báter Polo
s'ha classificat pels quarts de final
després ha derrotat França per 9 a 16.
Els catalans Denis González, Mireia Hernández
han aconseguit la medalla de bronça en duets
i la medalla de bronça en duet mixt lliure.
El sol, la platja, no haver de conviure amb el teu agressor.
Gloria Fuertes, el 8M, el 016, estimar en sis llengües.
Assistència jurídica sense necessitat de denunciar
per a víctimes de violència masclista.
Sentir-te segura, ser lliure.
Estar viva, Espanya.
Delegació del Govern contra la violència de gènere.
Ministeri d'Igualtat. Govern d'Espanya.
On vas amb aquesta carpeta?
A classe francès m'he matriculat a l'escola oficial d'idiomes.
Les escoles oficials d'idiomes
et permeten aprendre una llengua estrangera
a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat.
Si tens més de 14 anys i vols conèixer altres cultures
i obrir-te a noves oportunitats professionals,
apunta't a un dels centres distribuïts pel territori
i podràs escollir entre 15 idiomes diferents.
Trobaràs tota la informació i les dates d'inscripció
a triaeducativa.gencat.cat.
Saps què? Crec que jo també m'hi apuntaré.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Si per tu el bar és el lloc on esmorzes cada matí,
si 433 et sona un codi de desbloquetge
o si creus que pitxitxi és una salsa mexicana,
no ets qui busquem.
L'1er Míster de Mundo Deportivo.
Juga i demostra que ets el millor míster
i dirigeix el teu equip amb jugadors reals.
Jornada, rera jornada.
Baixa't l'APP de Míster i hi ha molts premis en joc.
Celebrem el centenari de la Gran Diva de l'òpera Maria Calas
amb un concert homenatge del diari Ara
i l'Orquestra Sinfònica del Vallès,
el 30 de novembre a dos quarts de deu.
Aconsegueix la teva entrada a la web del Palau de la Música Catalana,
amb el suport de la Fundació La Caixa, Estrella Damm
i la Fundació Vila Casas.
Anys 30, Berlín.
Una ciutat plena d'excessos i conflictes.
Amb un policia obstinat...
Ja saps el que busco.
...espies i crim organitzat.
Fa perillar tota l'operació.
Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels Dilluns,
una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon Berlín.
A TV3, dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Les golfes són l'indret
on s'amaguen els records d'una vida.
Les golfes del Gorina són sessions de cinema i cançons
que ningú pot incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge a les deu de la nit a Catalunya Ràdio,
amb Àlex Gorina.
Aquí el Lluís Fortuny i el Joan Fortuny
de la companyia elèctrica d'Arna.
Volem felicitar Catalunya Ràdio
per aquests 40 anys de ràdio al servei del poble i de la societat.
Moltes gràcies i moltes felicitats, Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
El suplement d'estiu.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
L'esperit estival del cap de setmana.
Passen 9 minuts de les 10.
I comencem amb aquella secció del suplement que té per objectiu,
que tots aprenguem de la persona convidada,
que a breument ens farà una classe magistral
sobre el camp al qual es dedica.
Això és la classe magistral i avui volem parlar de l'art d'actuar.
Per això és amb nosaltres la Mont Plans,
una de les millors actius del país,
que ens ha acompanyat des del cine, des de la televisió,
i també des del teatre.
Margarida Shirogo, aquest premi que acaba de rebre,
com ho celebrem?
Mont Plans, molt bon dia. Bon dia.
M'acabes de petar que he de donar una classe a aquestes hores del matí.
No, no, no, donar classes, mai, mai.
Donar lliçons, mai, mai.
Ai, Domeu, moltes felicitats. Moltes gràcies.
Tothom t'ho ha preguntat aquesta setmana,
però jo et preguntaré uns dies després com estàs ara.
Estic morta, no.
Estic feliç, feliç, feliç, feliç.
Cansada, no t'ho pots ni imaginar,
perquè jo en cap moment no hauria pensat
la percussió que ha tingut per mi.
Vull dir, la gent se n'haurà sabentat o no,
però per mi ha sigut molt fort,
perquè m'ha vingut molta gent,
i amics que feia anys que no en sabia res,
o que havien perdut contacte, que m'han recuperat.
Estic molt feliç, molt, molt.
És un premi especial, especial i únic, clar.
A un actriu, el premi de la Margarida Shirogo, què vols?
Fantàstic, estic encantada.
Ai, Dom, m'heu entregat per aquesta interpretació
de l'obra Cadires, on es parla del pas del temps.
Què hi podem trobar de la Montplans,
el personatge que he interpretat damunt de l'escenari?
Tot. Bueno, tot no.
És que és una obra especial.
Cadires és una obra molt única.
No és ben bé teatre, és una barreja de teatre i realitat.
I llavors el que fa maco, a part de tot el que s'explica i tal,
que es parla, com tu dius, del pas del temps,
però es parla també de les dificultats de tirar endavant un projecte,
de la dificultat de tirar endavant un projecte
que no s'acosta al que la gent realment espera,
sobretot la gent que els productors i tot això.
I parla també de la veritat i de la sinceritat de la professió.
I doncs el que...
És una mica...
No sé si es podria dir metateatre, perquè hi ha molt de teatre,
però hi ha molt de veritat.
Llavors, el que passa és que la gent ha de decidir
què és veritat i què és mentida.
I com que tot sembla veritat,
perquè aquesta és la gràcia de fer aquesta obra,
que és que tot sembla veritat i que, en canvi, no ho sigui tot.
Que també hi ha molt de teatre.
Que també hi ha molt de teatre, com a la vida.
I fer, suposo, que el premi me l'han donat
per fer això, per fer-ho tan real, no?
Perquè de vegades sembla que fer teatre
ha de canviar el registre quan parles o ja has de cridar més.
I, en canvi, quan fas una cosa que la gent s'ha de creure de veritat,
s'ha de creure realment el que està passant,
doncs és com un altre registre.
Com contrasta el personatge que diràs amb l'Ali Simon,
que podem veure ara el Romea?
És a les antípodes, crec jo.
És... tot i que també el ser tan teatral,
perquè és un personatge molt fort, molt fort,
és un personatge que pateix,
és un personatge que està sempre en discussió
amb la seva filla i amb la seva neta.
Bueno, té dues relacions molt fortes,
tant amb la filla com amb la neta.
És un personatge que també te l'has de creure.
I, de fet, la gent surt i quasi tothom em diu,
és que m'he vist, és que he vist la meva mare,
és que he vist la meva àvia, és que he vist...
Però sí, són dues maneres molt diferents.
L'Ali Simon és un personatge molt de caràcter,
molt fort, molt fort.
Es disfruta molt fent com a actriu,
disfruto molt fent-ho.
I, a més, amb l'Emma Vilarsau i la Júlia Bonjoc,
que són dues actrius que estan una, diguéssim, a cada cantor,
que fan de filla i de neta,
i és realment molt maco, molt interessant.
Tot això que has dit em fa pensar que, en aquesta secció,
es diu classe magistral i deies que no venies a fer una classe,
però sí que busquem un objectiu
que persones que s'estan iniciant en aquest món,
encara que sigui de manera matern,
puguin agafar o impregnar-se una mica
de la vostra experiència,
d'aquells que sou referents en un sector,
i, com estaves parlant de la complicació de construir
aquests personatges, m'agradaria preguntar-te precisament per això.
Com és la construcció d'un personatge des que te'l donen
fins que toca executar-lo?
A veure, tu has de saber ben bé,
has de saber molt clar què vols fer.
De vegades comences i dius,
suposo que també es pot fer, no?,
d'anar trobant, no?
Però jo crec que, per mi,
jo he de tenir molt clar què vull.
Tenir clar, no?
Vull fer això, aquest personatge, i aquest personatge és així,
i després tenir també referents, referències, també, no?
Saber a qui et vols assemblar, com...
Inventar és molt difícil, inventar,
perquè, en el fons, sempre, a la millor,
tu t'inventes i et penses que t'ho inventes,
i et trobes algú que dius, ets igual a la meva tia, saps?
Clar, llavors...
Llavors ja no has inventat, perquè està tot inventat, crec, no?
Però...
Però sí, crec que de bones a primeres,
l'important és saber on vas, no?
Abans de... és com quan agafes un camí,
sí, pots anar passejant i inventant i tal,
però crec que és molt més interessant,
si saps què vols fer.
Marina, tu has fet teatre.
Jo faig teatre i tinc estudis d'interpretació.
El que passa és que...
Ahir m'agradaria saber, perquè ahir discutíem precisament,
si l'actriu neix o l'actriu es fa.
Doncs jo crec que hi ha una mica de tot, és com cantar.
O sigui, tu, per exemple, dius...
És que es veu més clar amb la veu.
Jo, com que també he fet can i així,
trobo que es veu més clar amb la veu, no?
Tu pots cantar si tens veu,
o tens sentit del ritme, o tens sentit de les notes,
i saps posar una nota darrere l'altra sense desafinar.
Llavors pots aprendre a utilitzar aquest do.
Però difícilment, si no ho tens...
A veure, hem tingut cantants molt bons que no han tingut veu,
i han inventat el cantant allà...
o que no han tingut veu.
Però sí que han tingut altres... altres virtuts.
Recursos, no? Recursos, sí.
Teatre, jo crec que mínimament has de tenir una sèrie de coses, no?
Has de saber expressar-ho amb aquesta veritat,
has de saber aguantar, el cos és una eina...
Sí, i sobretot... sobretot, és que això...
sobretot t'ha d'agradar.
I sentir-ho molt, no, també?
Sí, t'ha d'agradar, perquè de vegades he anat a classes,
allò, a fer alguna xerrada i tal,
i sempre hi ha algú que et demana
i com s'arriba a ser famós?
I dius, ai, no, no, no, no, no anem bé...
És aquí el problema, jo crec que...
Exacte, t'ha d'agradar fer-ho.
Després, si resulta que tens èxit, és una propina.
Sí.
És propina, perquè...
Però no ho has d'esperar, perquè si ho esperes...
no, no funciona així.
I agafant això de ben bé, això que ho has de sentir,
i t'ha d'agradar, a Catalunya hi ha com molta tradició
de grups amateurs, grups de teatre,
que comencen i potser porten...
Jo, per exemple, en el que estic, ja són 40 anys de grup de teatre.
Exacte.
Com a Montplans, vas al teatre per veure grups amateurs,
o ja has anat, o és perquè és molt bonic veure que hi ha molta passió,
hi ha aquest sentiment d'estimar el teatre.
I tant, i tant.
I a més, jo soc...
jo soc absolutament fan dels grups amateurs,
perquè es diuen amateurs.
Bueno, es diuen amateurs perquè...
perquè no cobren, perquè, vaja, amb 40 anys potser no són tan amateurs.
No, no, no.
No, jo l'única cosa que dic,
l'única diferència que dic que hi ha entre un grup amateur
i un professional, per mi sempre és el compromís.
Perquè, clar, un grup amateur és un fet secundari,
el fet de fer teatre, perquè primer té la seva feina,
té la seva família, avui no puc venir a assajar, no sé què,
de cuidar els nens, avui no puc venir...
Llavors, aquest compromís que s'ha de tenir
quan ets professional no el tens sent amateur.
Però a part d'això, no hi ha res,
hi ha actors i actrius boníssims, boníssims.
Però, bueno, la vida et porta per allà on et porta, no?
Els defensem sempre. Sempre, sempre, sempre.
I que no pleguin, i que no deixin d'haver-n'hi,
perquè és meravellós.
I...
A veure, serem sincers, hi ha un problema ara,
que és que els professionals treballen menys,
perquè hi ha més amateurs fent teatre.
Els fan coses tan bones
que, llavors, ajuntaments que, o no tenen diners,
o no se'ls volen gastar,
conviden a grups amateurs a fer aquella obra,
i ja han complert per la Festa Major.
I, bueno, està bé, som ben lliures de fer-ho, no?
Però, clar, això se n'ha ressentit una mica la professió.
És un bon detall, també. És un debat interessant, aquest.
Clar, la nostra, perquè només és el nostre poble,
i ja no sortim molt poc, però sí que és un bon detall.
Sí, però la paraula justa és molt poc.
Clar, és aquesta.
Mon, m'agradaria preguntar-te, en aquest camí
de poder instruir o d'aprendre quatre coses,
què és el que més t'ha costat aprendre d'aquesta professió?
Si ja pes, eh?
Una cosa tan simple com és memoritzar, perquè no anem a...
Perquè l'altra no sé si s'aprèn.
Quan pateixes, diguéssim,
perquè o no tens feina,
o perquè l'obra que t'han donat és molt complicada,
o perquè tens problemes amb companys,
amb la direcció, amb el que sigui,
vull dir, allò que no tot és sempre perfecte, no?
I que és difícil tirar.
Jo això ho he pres.
I m'arrapo, m'arrapo,
i tinc el que et deia abans del compromís,
i tiro endavant amb carros i carretes, que deien abans, no?
Però... lo difícil és...
Ah, memoritzar els textos, per favor,
i com més gran et fas, pitjor.
I és picar pedra, i dius, com te'ls aprens?
No sé, és picar pedra.
Jo m'imagino que estic allò, com els antics, picant pedra.
Perquè costa, costa.
Per mi és...
L'altre, doncs vas aprenent, i et vas adaptant,
i vas fent si és el que realment vols fer,
doncs és el que fas, i tires com sigui.
Des de fa uns anys s'ha destapat a moviments com el mitú,
el masclisme, la tenda a l'indústria,
i ara està a l'ordre del dia a la precarietat, comentàvem.
Voler ser actriu és sempre una decisió valenta?
Sempre és valent fer el que tu vols fer.
Això és el més valent del món.
Perquè moltes vegades el que vols fer no és el que s'espera de tu.
I llavors prendre la decisió de tirar endavant
amb els teus propis somnis, això és valent sempre.
Per descomptat, si tu tries a ser científic,
doncs és més fàcil, serà més difícil,
però serà més acceptat per tothom.
Ser actriu és el que sempre et diu tothom,
ja tens una segona opció, no?
Perquè jo no.
Sempre, sempre.
Estudia una carrera i després fes d'actriu,
però si et falla que tinguis alguna altra cosa.
Tirar endavant amb la professió de l'art, amb tots,
perquè si vols ser pintor, clar, si vols ser pintora,
o si vols ser música, o si vols ser...
és complicat, complicat perquè ens falta
una cultura de l'art,
que a les escoles hi hagi assignatures
que tractin d'això, que la gent pugi de petits
amb la necessitat de l'art, que el necessitin,
perquè es necessita i no ho sabem.
I dius com és que estic millor quan surto de veure
una obra de teatre o quan he fet una cosa
que realment m'agrada.
Avui m'he embrutat i m'he pintat un quadre...
Perquè som més feliços.
Et preocupa que a les conselleries,
en aquests llocs on ha d'arribar gent
que ha d'aprovar la cultura no arribin amb aquest objectiu
que comentaves ara.
És un desastre, és un aïcatombe, es tira enrere tants anys...
No, no, això és horrorós, horrorós.
Per mi és de les pitjors notícies que tenim,
perquè és que tampoc estàvem tan bé.
Perquè és que hi haurà molta gent que dirà...
No, no, però no.
Estàvem pujant, pujant amb molt d'esforç.
I ara de cop i volta diuen que deixem-ho.
No, és horrorós, sí, sí.
És una colla de...
No ho sé, i el que espanta és que és un moviment global.
A tot arreu.
És terrible, sí, és terrible.
Fa una estona també comentaves que fer-se gran
és una altra qüestió que moltes actrius denuncien
com un fre a una carrera on moltes vegades interpreten personatges
10 anys més grans que la seva edat.
Per què existeix aquesta pressió sobre les actrius?
Quina és la necessitat de fer creure l'espectador que una dona
és més gran a la pantalla o en una sala que la realitat?
Perquè es fan personatges que no són reals.
O sigui, jo me'n recordo que em van venir a buscar
quan tenia 50 anys i havia de fer un paper d'una dona de 65,
o de 70, no sé què.
Perquè hi ha actrius d'aquesta edat,
perquè no agafem una d'aquestes actrius grans.
No, perquè necessitem una iaia marxosa.
Uau. Això ho recordo.
Déu-n'hi-do.
Clar, perquè no fan gent real.
Llavors, si fan una iaia que és marxosa,
la millor que us serà trobar una iaia que realment sigui marxosa.
Però jo crec que ara...
Ja parlo, hi ha una revolució de la gent gran.
Perquè abans, quan eres gran, deien...
molt bé, soc gran, ja he arribat a gran,
i ara ja soc gran.
Ja em retiro, ja faig, no? I ara no.
Ara hi ha com un interès, un ànim de dir...
No, jo soc gran, però no.
Què dius que soc gran? Però jo encara puc fer això?
Per què no em compten amb mi? Per què no pensen amb mi?
Per què no? Saps?
I llavors s'estava llogant molt aquest tema.
Jo recordo que quan era jove, no ho sé,
no recordo haver tingut ningú a l'altre cantor que em digués
que jo soc gran.
Jo era jove i feia amb les obres de teatre,
que pràcticament tothom era jove,
i hi havia un personatge per una persona gran, igual que ara.
El que passa és que ara els grans protestem.
I abans no protestàvem, no protestaven quan jo no...
I clar, això és un moviment molt nou.
I costa d'assumir, i els guionistes han d'aprendre
més papers per gent gran,
i les productores han d'apostar per tenir més gent gran,
perquè ja no som grans.
La gent gran que abans era gran, els 60,
ja no és gran, els 60 en absolut, ni els 70.
I si hi ha salut, ni els 80, ni els 90.
O sigui, no ho sé, jo conec gent
que els 90 estan anant a l'estadi a córrer,
o estan jugant a tenis, o estan tirant javelina.
Entens? Llavors, això s'ha de tenir en compte.
Hem d'anar bellugant la manera de viure,
i d'anar a les opcions.
I no fa falta que agafem gent més jove
per fer papers més grans.
O sigui, de cop i volta una noia de 30
està fent mare de canalla de 15,
i dius, bueno, a veure, no.
No té cap sentit, llavors. No.
I una cosa que també a mi em sobta, a vegades,
quan passes una certa edat, els 50,
les dones queden com amb un segon pla i fan papers secundaris,
i llavors hi ha l'home que és advocat,
l'home que és policia, l'home que no sé què...
I guapo i seductor. I guapo i seductor.
I llavors la dona queda com la dona que és a casa,
la dona de... Clar, llavors, aquí què?
Sí, sí, estem igual, estem igual.
Hi ha una carència d'autoria, diguéssim, no,
i de risc a l'hora d'agafar gent més gran.
Jo espero que, de gut, que això cada vegada és més fort,
aquesta demanda, aquesta revolució i aquesta...
Jo crec que cada vegada hi haurà més, ja hi comencen a haver coses.
La Lali Simon tracta una mica d'això, no?,
de tractar aquestes dones...
O sigui, tracta la dona gran, que fa de gran,
és una dona gran real,
malalta, amb els seus problemes físics.
S'espera de mi que canti i balli a l'escenari.
S'espera de mi que vaig coixa, que tinc un problema de salut...
Però parla d'aquestes dones
que en el seu moment volien ser i no van poder.
Volien ser artistes perquè tenien qualitats i tenien vocació,
però no era el seu moment.
Els pares no ho van voler, el no sé què, la societat,
van haver de casar-se, tenir fills,
i s'han dedicat amb aquella passió a dins,
s'han dedicat a cuidar.
Han cuidat el marit, han cuidat els fills, han cuidat els nets,
han cuidat els pares, han cuidat els sogres,
s'han passat la vida cuidant,
i al final de la seva vida diuen i la meva història,
on és la meva història?
I això està molt bé recordar-ho,
que hi ha hagut totes aquestes dones
que no han pogut ser el que volien.
Bé, jo crec que anirem trobant el camí
de donar sortida a tota aquesta demanda
i a tota aquesta cosa que som hi ha gent gran,
però que no som grans.
Som grans, sí, clar que ho som, però no som vells,
perquè no té res a veure.
Ser gran és un privilegi, fer-se gran és un privilegi.
Cada dia veiem que hi ha gent que no es fa gran,
ser gran és un privilegi.
Envellir és la pena.
Som gent gran, però no som vells.
M'agrada molt aquesta frase.
Tinc una bateria de preguntes, són tres.
Una es responde molt ràpid.
La primera, si estàs al cas de la vaga que estem veient,
sobre tots els Estats Units de guionistes i actors, què et sembla?
És que és això, és que és així.
Aquesta vaga pot ser la dels pagesos.
O sigui, l'intermediari és el que es queda amb tot, no?
I dius, a veure, què passa?
M'agrada, aquesta comparació.
És que és així, perquè les productores es queden
amb els diners, de tot,
i s'hauria de repartir tot, la feina és la mateixa.
I, en realitat, els que sortim a l'escenari
són molt més vulnerables,
perquè estem acollint el judici de tothom cada dia.
I els actors de Hollywood, no vegis, no?, tot el món.
Ai, no m'ha agradat, ai, no està fluixa, oi, no...
Escolta, si tu llegeixes les crítiques, de vegades dius,
ai, no, no, no les vull llegir.
No.
No, però està molt bé, sí, sí, i tant, i tant.
Jo, les vagues, jo estic molt d'acord sempre amb les vagues,
l'única cosa que sempre penso que el perjudicat hauria de ser
la persona per la que fem la vaga, no?, o sigui,
les autobusos, vaga d'autobusos,
dic, home, que haurien de deixar entrar tothom de franc, no?
Perquè és clar... I posar els autobusos...
Clar, i posar els autobusos i dius,
no, no, jo condueixo l'autobús i que tothom pugi.
Ja veuràs com el que, clar, fer vaga,
no deixar pujar el públic o els taxis o tot això, no?
Aquí, no sé, aquí suposo que està bé fer-ho així,
com ho fan, no sé, trobo...
Està bé, vagues el poder.
Dos quarts d'onze, la segona pregunta que tenies,
has vist on anires a veure Barbie?
Tinc ganes. Veus?
Bàsicament, sí, tinc ganes.
Tinc ganes, bàsicament, per veure com tracten el tema,
perquè la Barbie...
Barbie és controvertida.
Barbie és controvertida, és una...
Ha sigut una imatge molt poc real per les nenes.
Ara s'està treballant el tema, no?,
de fer Barbies inclusives...
No sé com ho tracten, la pel·lícula.
Tinc ganes de veure-la per veure com ho tracten.
I si la tracten com penso que l'han de tractar,
seré fan, i si no, la tancaré.
Bueno, ja veus, ja veus, no?
Les expectatives. Tenim aquestes expectatives, també,
com a dones, vull dir, al final.
No sé, a veure què han fet.
És que jo sempre tinc curiositat de veure què fan.
Què fan? Tothom, eh?
A veure què fa aquell, què fa l'altre?
Tu deies que anava a teatre, vaig a veure què fa la gent,
perquè tinc ganes de veure què fan.
A veure si em donen idees.
Mont, jo convido la nostra aquest setembre.
I tant, i tant. A més, el setembre tindré bolos,
però no tindré temporada.
Fantàstic. Sí, avisa'm, sobretot.
És boníssima, eh? Perfecte.
Fem molt riure. Molt bé.
I una última pregunta per tancar,
què diries a una noia o a una dona
que tot just avui decideix dedicar-se a la interpretació?
Que es comprometi.
Que no desisteixi a la primera.
Que això sap greu quan tu realment tens una passió
i t'agrada una cosa i dius...
Ai, ai, no és el que em pensava.
Ui, he de patir. Ui, ara no tinc feina.
Ui, ara aquest. Mira què m'ha dit.
No, no, t'has de fer valorar, t'has de treballar,
has d'estudiar i has de comprometre't
si realment ho vols fer,
perquè és clar, a la millor,
decideixes que no era allò el que volies, no?
Perquè aquesta és una altra cosa,
que moltes vegades agafes una cosa pel glamur que té extern
i quan entres a dins i t'adones que no és tan fàcil
i que no són tot brilli-brillis,
però bé, jo crec que el compromís
és el més important amb la professió.
Bon plans. De nou, felicitats pel premi.
Moltes gràcies.
Mira quin anell més maco que t'he de portar perquè el veguessis.
Mira.
I és de la Clara Niubó.
És espectacular.
Els esponsors són el Joan i la Sandra Llovina de Lexus.
El podem descriure per la gent que no pot veure?
Sí, perquè és molt bonic, l'anella.
És que, clar, m'agradaria dir
el que va dir la Clara quan va explicar
per què el va fer, no?
Té com una pedra, que és índia,
que és com una llavor, que pensa ella,
diu que va veure, perquè és clar,
això la va fer després de fer-me una entrevista.
Després té tot com una fulla, que és tot de pedretes petites,
que són com estels.
I després té una fulla gran,
que és un tros de cortina de teatre antiga.
I és tan bonic, que estic molt orgullosa.
És molt original i és molt bonic el significat que té tot plegat.
Sí, sí, sí.
Moltes gràcies per convidar-nos.
Que la gent vagi a teatre i que feu això,
que anima la gent a fer teatre.
Hem d'anar a teatre.
Feia moltíssims dies que teníem tancada aquesta entrevista
sense saber que donarien aquest premi,
i quan ho vam saber ens va fer moltíssima il·lusió.
Que bé!
A vegades el temps, els astres...
De cop, eh? M'ha vingut tot de cop.
La Lali Simon em va venir així, i després el premi.
I dius, no m'ho crec, no m'ho crec. Bueno, moltes gràcies.
Felicitats i moltíssimes gràcies per compartir una estona.
Avui amb nosaltres el suplement d'estiu.
Un plaer per tot el públic, tota la gent que us escolta.
Petonets a tothom.
Doncs petonets i també una micona de publicitat,
que també hem de tirar endavant. De seguida tornem.
Catalunya Ràdio 40.
Treballem en la línia de la millora perquè puguis moure't
a través d'una xarxa de transport públic còmode, segura, fiable i sostenible.
I per seguir treballant en aquesta línia,
t'informem que durant aquest estiu part de la línia L4 de metro
i la línia T4 del tramvia romandran tallades.
Disculpa les molèsties,
però per seguir en la línia de la millora ara cal tallar-ne dues.
Troba tota la informació i les alternatives de transport
a línia web atm.cat.
ATM, Àrea de Barcelona.
Aquest estiu pots fer servir la xarxa de refugis climàtics de Barcelona.
Són espais gratuïts, tan interiors com exteriors,
que permeten fer front a la calor d'una manera segura i confortable.
N'hi ha més de 200 de repartits per tots els barris.
Informa't d'on són i dels seus horaris,
al 010 i al web barcelona.cat barra refugisclimàtics.
Ajuntament de Barcelona.
Cada dia...
ho tenim tot a punt...
per fer-te sentir...
com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Casa teva.
061, Salut 3 Pol.
Oh, si bé que no.
Amb la pujada de les temperatures és molt important.
Amb la pujada de les temperatures és molt important protegir-se
per evitar la deshidratació o un cop de calor.
Sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables.
A casa cal controlar la temperatura.
Amb aparells de climatització
o bé tancar les persianes de les habitacions on toqui el sol
i obrir les finestres a la nit.
A l'exterior eviteu sortir durant les hores de màxima calor.
Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret i crema de protecció solar.
Freqüentment, encara que no tingueu sed.
061, Salut 3 Pol.
Generalitat de Catalunya.
Els teus gestos èpics inspiren Zurich assegurances per ser millors.
Per això, amb la teva nova assegurança de la llar,
participa i guanya 12.000 euros
i digues adeu al teu lloguer o hipoteca durant un any.
Consulta les condicions de Zurich ponès i fem-ho èpic.
Zurich.
Arriba Vilanova i la Geltrú,
la primera regata preliminar de la 37a Copa Amèrica.
Equips d'arreu del món s'enfrontaran a més de 50 nusos de velocitat
en aquesta primera regata tan esperada.
Viu la 37a Copa Amèrica,
del 14 al 17 de setembre a Vilanova i la Geltrú.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
Del 21 al 30 de juliol viu el dançar neu,
l'experiència del Pirineu mesclada amb la dansa, la música i el patrimoni.
Més de 30 propostes en espais únics de les valls d'Àneu,
amb Caral L'Odd, Toti Soler, Enric Casasses,
Maria Coma, Magí Serra, Aina Alegre i molt més.
Més informació a danzaneu.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Del 1 al 5 d'agost a Palamós,
amb so de copla, el Festival de Copla de Catalunya.
I participaran la companyia elèctrica d'arma
amb la principal del llobregat,
i participaran amb so de copla,
Albert Ginobar i Montserrat Casas
amb la Copla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
i Xavi Lozano amb la Copla Mediterrània, entre d'altres.
Més informació amb so de copla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Diuen que a tothom li agrada viatjar,
però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni,
només calen dues coses, un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina, els Estany del Carlit, l'Ebre...
Et portarem d'excursió al costat de casa,
perquè, ja ho diuen, per gaudir d'un bon paisatge...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
I recorda, a Muntanya, la gent se saluda.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montillo.
L'esperit estival del cap de setmana.
Fem energia, aquest dissabte.
Són les 10 i 38 minuts.
I...
Ai, això vol dir que el Miguelet demana pas.
Els tambors.
Miguelet, on ets?
Bon dia de nou, estimats.
Soc passejant, per res.
Passejant ja no.
He segut a un banc, perquè m'he trobat una persona molt agradable,
que sabia del tema del que jo anava a parlar avui.
Sí?
No estava pactat, eh? Justament.
No estava pactat, ja sabeu que jo tasques de producció
no en faig ni una. D'acord.
Ja us anava passejant per aquí, buscant allò els pecadors,
com l'Aude, que havíem comentat, i aquí...
A Reus, eh? Sí, a Reus.
Perfecte. Aquí és a Reus, i a més aquí,
exactament davant del Convent de Sant Francesc,
que m'ha dit la historiadora, que ja no és el Convent de Sant Francesc,
ens hem desplaçat uns metres per anar al real Convent de Sant Francesc,
que ara és l'Institut d'Educació Secundària,
Salvador Vilaseca.
Buscàvem aquests pecadors que, com dic, celebren avui una efemèride.
Neus, bon dia. Primer, com estàs?
Bon dia. Molt content d'estar aquí amb vosaltres.
Llavors, què celebrem avui?
Neus, 22 de juliol, ens hem de remuntar l'any 1835.
Què hi va passar, a Reus? Exacte.
La matinada del 22 de juliol, el 23 de juliol,
es va donar la primera bullanga del país, a Catalunya,
i va ser, doncs, això... Un moment, què és una bullanga?
Per a tots els públics, sisplau. Gràcies.
Una bullanga, per fer-ho fàcil i senzill,
era un motí popular.
Aquest de Reus va assumir un caire anticlerical,
però al capdavall era antiautoritari.
Llavors, el que celebrem avui o no celebrem,
hi haurà gent que ara mateix està estirant els cabells, no?
Que cadascú faci el que vulgui amb la informació que la Neus porta,
que aquesta sí que és contrastada, no com la d'abans.
Què estem celebrant, llavors?
Estem, si més no conmemorant, no em mullaré en això,
perquè després ja se sap.
Conmemorem que Reus, una bullanga,
un grup de més o menys organitzat,
però excessiv popular, de la ciutat,
va assaltar l'antic convent de Sant Francesc
i l'antic convent de les Carmerites de Sant Joan.
I què va passar, llavors, i què havia passat abans?
Per què aquesta gent va decidir de cop entrar a un convent a cremar-lo?
Doncs ens trobem en un context molt definit, molt concret,
a Reus, però en general a Catalunya.
Estem en una transició, en un moment de transformacions,
des de l'antic règim absolutista,
que és així com es coneix historiogràficament.
I aleshores, clar, en un moment de crisi,
en un moment de moltes tensions polítiques,
socials, econòmiques a molts nivells, no?
Aleshores, Reus, sobretot, havia estat molt influïda
i tocada per diferents malalties congènites,
i aleshores, doncs, aquesta crisi que s'havia produït
en aquest context va fer esclatar aquesta bullanga, si més no.
Estem parlant, llavors, pel que deies al segle XIX, no com hem dit,
llavors, liberals, carlistes, entenc que anem per aquí,
i llavors, és quan sorgeix el fot lliques de Reus,
que tothom el diu perquè us té mania,
perquè no acaba de saber d'on sorgeix.
On ens tenen mania, perquè ens tenen enveja, no?, per començar.
I sí, sí, és en aquest context, perquè, bé,
Reus era un feu liberal,
mentre els pobles del voltant eren carlistes, eren carlins, no?
Aleshores, com que en aquell moment no es podia diferenciar gaire bé
per l'ordenament militar, per la vestimenta, etcètera,
només es podia fer, es podia diferenciar els soldats
per l'origen que tenien.
Aleshores, quan eren de Reus era Reus liberal,
i ara és de Reus, saps?
És una gran frase, que hi ha molta gent que atribueix al vermut,
i és erròniament, hi ha molta gent que diu,
fot-li al vermut, no, no, el teu alcoolisme no el barregis
amb els liberals i els carlins, separa, separa.
Separar les coses. Exacte.
Llavors, històricament, això va ser una excepció,
o Reus és històricament anticlerical?
Reus és històricament anticlerical, no ho dic jo,
ho va començar a demostrar i a contrastar a Pere Anguera,
el manllavat Pere Anguera, el nostre historiador de la ciutat.
De fet, hi ha un llibre que es diu
Menjar Capallans, Conservadors i Liberals,
mira, m'he mandat el títol,
però diu algo de Menjar Capallans, que a mi m'encanta,
aquest concepte, aquesta paraula,
i sí, sí, Reus històricament ha sigut anticlerical.
Ara ens ha donat una mica la dèria, amb les tres gràcies,
i no sé què, que sembla molt tradicional,
però a Reus tothom, bueno, tothom, molta gent era anticlerical.
Bé, veig que es mulla més ella que jo,
i a més, ella és qui viu aquí.
Jo estic molt controlat en aquesta entrevista,
i li segueixo l'honor de faltar el respecte a ella.
Tot és per ella.
Llavors, mira, com ja que estàvem aquí, a Reus,
amb una historiadora brillant, que és la Neus Anglès,
que no l'hem presentat sencerament...
Ho estava pensant, no sé si ja has arribat...
He dit Neus, he dit Neus.
Perquè estàvem fent veure que ens l'havíem trobat,
i ara, doncs, ja desvetllo que és historiadora,
i a més, brillant i jove, que això és molt important.
Llavors, anem a tractar temes de Reus...
No parlis com un avi, Miquelet.
Jo m'he fet creure molt ràpid.
Sí, això és cert.
Llavors, anàvem a tractar aquests temes de Reus
que importen el país. Primer, la rivalitat amb Tarragona.
Havia de sortir. Havia de sortir.
Hem vingut aquí a això.
És artificial, recentment?
Ve de lluny?
És un complex que us ha sorgit últimament? Ara mullo jo.
A veure, ve de lluny.
De fet, el meu cap, en Ramon Arnavat,
que és un article que em parla sobre això,
és entre d'època moderna
i més en la besanya més capitalista, no?
Mercantilista.
Bueno, Reus era la capital cultural,
i Tarragona, la capital...
bueno, de més estatal com a tal.
O sigui, feines...
De l'administració...
De l'administració, tio, no em sortia.
O sigui, més de l'administració.
Aleshores...
no és recent, no és artificial,
però jo crec que això és una cosa que seguirà, no?
Que durarà, potser...
Continuarà. Tu odies la gent de Tarragona.
No, no odio la gent de Tarragona.
No, home, no, tio, no em facis dir això per la ràdio.
No, aviam, jo no et vull fer dir res.
Jo només pregunto.
No, que jo corro a Tarragona, també, tio.
Ostres, encara quedem avui sense feina, sense amics...
Respectem la feina.
La feina de la Neus.
I una altra pregunta, ja que veníem de Gaudí.
Última.
Tenim una rousenca. Les respostes seran viajades, segur.
Però on va néixer, Gaudí?
Tu que tens les millors fons del món i ets historiadora,
ja en saps molt.
Ah, no en tinc ni idea.
I me l'apela moltíssim.
Ah, vinga.
Ja m'arreu d'homes com arreu, se'l va maltractar,
i va haver d'acabar morint a Barcelona,
allà, com un rodamons, vull dir.
Així que tampoc cal que ens fiquem aquí molt estupendos,
perquè començava amb la seva arquitectura...
així que...
Però al propòsit d'això, que és el que deia,
allò quan estàvem a Nov,
em va suscitar
sentiments contradictoris,
la pintada que va haver al Tour de França,
a Riudombs, però bueno...
És que ni va haver...
Per qui no ho sàpiga, durant el Tour de França,
durant una etapa de muntanya, la carretera es va poder llegir
com un penjat havia anat fins allà a escriure,
amb pintura i ben gran.
Gaudí és de Riudombs.
M'havies dit l'última pregunta, ha sigut fantàstic,
perquè no estava el guió, me l'acabo d'inventar,
i ha vingut a dir, tot el que he fet a la primera secció,
sense que ella ho sabés, perquè m'ha dit que no m'ha escoltat.
Llavors, ha quadrat perfectament,
jo segueixo en la meva trajectòria per Reus,
encertant, dos de dos, Albert,
amb tanta sort tu amb les connexions.
Després d'aquestes connexions, crec que et buscaran per Reus, tia.
Això segur, i va tardant encara més.
No me'n volen seguir per aquí una estona.
Perfecte, Miquelet, moltíssimes gràcies
A vosaltres.
Ara vaig a seguir buscant pecadors, a veure si els trobo.
Aquests sí que no estan preparats.
Ara, aviam si els trobo o no, però jo crec que n'hi ha ni molts.
D'aquí una estona, connectem amb tu, Miquelet.
Una abraçada.
Ui, ara què?
Qui ve per aquí?
Doncs ara estrenem una secció,
de cada vegada que dic això, acabo dient.
És que fa il·lusió tot el programa.
Al final, m'ha estat molta estona preparant-ho, però...
En aquest cas és una... ho definirem...
rasi curta.
És com un forester, però amb infants.
Per què? Perquè durant un dia,
agafem un micròfon,
marxem a un centre de colònies,
una casa de colònies,
ens hi estem allà unes hores, bastantes hores.
Forces, eh? Forces hores.
I els fem preguntes,
en cada secció, sobre un tema diferent.
Hem marxat a una casa de colònies
i els hem preguntat als infants, també als experts,
com s'estableixen els vincles,
com són les relacions entre ells,
una mica d'educació que mai va malament.
Som-hi, sentim-ho.
Vam voler arribar allà on surt el sol
Mai havíem sentit...
Avui enfilem cap a Can Mas,
una casa de colònies a Torrelles de Llobregat,
al massís del Pregarraf.
Allà ens hi espera el grup d'infantons de les colònies
Jordi i Trull,
57 infants d'entre 5 i 9 anys
que durant 9 dies juguen, mengen i dormen
plegats en un espai envoltat de boscos.
Bon dia, infantons!
Bon dia!
Farem una mena de forester amb aquests marrecs.
Passarem un dia amb ells
per intentar esbrinar com es relaciona la canalla,
de quina manera formen els vincles
i què és per ells l'amistat.
Hola.
Hi ha algú amb qui vull parlar?
Jo.
Per tu què és l'amistat?
Doncs estimar i tenir molts amics.
Què et fa ser amic o amiga d'una persona?
Doncs que sigui bo i que sigui divertit.
Què és el que t'agrada en una persona
per tenir una relació amistat?
Amable.
Ho has dit amb molta força, per què?
Perquè alguns si són antipàtics
no volem ser molt dels seus amics.
Has dit que has fet amics i amigues?
Bueno, xipi-xipi.
Xipi-xipi per què? Costa a vegades?
Així.
Som al grup de monitors i monitores d'aquesta tanda d'infantons.
Com et dius?
Jo em dic Gerard Pascual,
soc monitor de colònies de Lleura, Jordi Turull,
i aquest serà el meu 10è any de monitor.
Jo vaig començar als 4 anys de ben petit,
igual que els nens que avui estan a colònies amb mi,
i segueixo aquí amb 27.
M'imagino que amb els 7 petits i petites,
venen aquí per primera vegada.
Sí, sí. De fet, una de les intencions aquí
és sobretot fer un acompanyament,
perquè al final són molts dies per ells,
segurament només han marxat 3 o 4 dies de colònies amb l'escola,
i sabem que nou poden ser molt durs.
I estem aquí per ells, afirmant-los que tot estan bé,
la família està informada,
les famílies volen que estiguin aquí,
perquè al final tot això acaba sent un acompanyament
i un creixement pels infants en quant a autonomia,
i potser sí que s'enyoren i això,
però cal passar per això,
viure de manera autònoma,
i és una experiència que es nota molt
quan vas de colònies de petit i quan no hi vas.
Vosaltres esteu 24 hores,
durant aquests 9 dies, us trobeu trobada tot,
tot tipus de situacions, vaja.
Sí, sí. Són 24 hores, els 9 dies que estem aquí,
però també són tota la preparació que fem d'aquestes colònies,
que des del novembre ja estem reunint,
estan aquí amb ell,
reunint-nos amb l'equip de monitors, preparant coses sense parar,
i aquests 9 dies per als monitors i monitores
són molt intensos, perquè des que ens hi anem,
fins que anem a dormir
i que preparem el dia següent, tot això,
estem, doncs, desperts, atents,
si algun infant té alguna por a la 5 de la matinada,
per exemple, que ens ha passat,
doncs també estem allà.
Hola, com et dius?
Mira, jo em dic Ana, però soc coneguda com Kalo.
Kalo. Em diuen així.
Deu-n'hi-do, no? És un grup estant gran.
Sí, però n'hem tingut de més grans, eh?
Generalment ens ho han de ser fins a 70.
Fins a 70. Sí, aquest any en tenim 57.
Aquí tenim infants entre 5 i 9 anys?
Sí, fins a 9, arriba.
Noteu molta diferència d'edat entre ells?
No et sabria dir exactament si és segons l'edat.
Jo crec que és més segons el tipus de persona que comencen a ser.
Hi ha nens de 6 anys que són superautònoms,
d'altres que en tenen 9 que potser necessiten una mica més d'ajuda
o demanen més atenció.
Quines són les principals pors que tenen els pares i mares,
els familiars, vaja?
Jo crec que els pares s'estimen tant als seus fills
que pateixen perquè no s'ho passin bé.
Llavors estan pendents de...
Escolta, passa-t'ho molt bé, fes amics,
que no se sentin sols, sobretot els seus fills...
És curiós, no?, aquesta por a no integrar-se.
No és una cosa molt humana, no, això?
Sí, crec que és més una por, potser, dels adults,
perquè els nens conceben, potser,
a l'inici d'una amistat d'una forma molt senzilla.
De dir hola, què tal, em dic...
Calo, vols jugar amb mi?
A les primeres etapes de la infància
és molt senzill que establim relacions socials entre nosaltres.
Marta Portero, doctora en neurociència
i llicenciada en psicologia clínica
per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquest és un dels elements, no?,
la flexibilitat, la rapidesa
en què poden establir relacions interpersonals
durant la infància és molt elevada.
El que passa és que després, aquesta intensitat de vincle,
serà momentània, no?, per dir-ho així,
i que fins que no som una mica més grans,
aquesta maduresa en la cognició social
no farà que els lligams ja siguem conscients
de la importància del manteniment d'aquest lligam
i que hi hagi una relació molt més estable en el temps,
des d'un punt de vista de la construcció d'aquesta amistat.
Però aquesta flexibilitat social en realitat és un avantatge adaptatiu,
perquè farà que en qualsevol entorn social,
a la infància, et sigui molt senzill adaptar-t'hi,
establir relacions, fer-hi vincles,
que després duraran més o menys també en funció de les circumstàncies
i la quantitat de temps que tu perduris
amb la relació amb aquella persona.
Però aquesta habilitat tan ràpida d'integrar-nos socialment
és sens dubte un avantatge.
Com és que un nen o una nena tan petit pot arribar a ser acceptat,
ignorat o rebutjat pels companys o companyes?
Mira, aquí sempre la visió que hem de tenir
és que hi ha una base genètica
que ens condiciona a trets molt bàsics,
com és la introversió, l'extroversió, els nivells d'impulsivitat,
que poden estar vinculats després amb conductes agressives.
Però aquesta genètica va contínuament interaccionant
amb els factors ambientals als quals ens exposem
ja des del moment de néixer.
Però al moment de néixer i durant tots els primers anys de vida,
l'exposició als entorns socials que tenim,
per exemple, si vivim en una família que els pares parlen molt,
per exemple, la quantitat de paraules
que es diuen en una família per part dels adults,
condicionarà o és un factor que explica
la fluïdesa verbal o la quantitat de paraules
que emet un nen petit, si serà més o menys parlador.
Després, si té molts germans a casa,
és el mateix un fill únic que un fill que té dos o tres germans
i que a casa té continuament interaccions socials.
I després, la quantitat d'experiències
que aquest infant ha anat visquent
d'apropar-se a entorns socials
i que, per tant, el fet d'haver tingut aquesta experiència,
ja sigui a l'escola Bressol, a l'escola,
a altres campaments que ha anat, amb els cosins, amb els veïns,
serà situacions en què ja tindrà un bagatge.
Un, dos, tres, un, dos, tres.
Un, dos, tres, bruant, bruant.
Si l'amistat fos un color, quin color seria?
Rosa.
El groc.
Molt bé.
I com es fan nous amics? Quin és el manual d'instruccions?
Jugar algun joc amb ell.
Aquí no jugau amb ordinadors? No.
I què? Bé, perquè el meu papa i la meva mama
em diuen que en pantalles al final
hi haurà algun dia que et quedaràs sec.
Tens por de quedar-te cega?
No.
Si ets cega, has de tenir un tipus d'acostos.
Has tingut algun conflicte o t'has barallat? Què passa?
Sí, amb el meu millor amic.
És que ens estimem tant, tant, tant,
que a vegades es descontrola un munt.
Alguna baralla has tingut per això?
No. Fiques sincer.
No. Ho jures?
Juré.
Està creixent el nas. Què dius?
No et fadis, perdó. Ara t'has enfadat, eh?
Estàvem a punt de barallar-nos.
El conflicte és necessari en els infants?
El conflicte és imprescindible a les relacions humanes
perquè està intens que les relacions interpersonals.
I, de fet, el conflicte forma part d'un element inamovible
d'una interacció social,
i és important entrenar-nos en situacions de conflicte
per poder aprendre a gestionar-les,
per poder aprendre a escoltar l'altre,
per poder aprendre processos d'empatia,
per poder aprendre estratègies de resolució de conflictes.
I això no és un aprenentatge que fem d'un dia per l'altre,
sinó que necessitem tota la infància i tota l'adolescència
per aprendre aquestes habilitats de cognició social
que, si tot va bé, tindrem força eficients a l'edat adulta.
Alguna estratègia per paliar
o per acompanyar una personalitat agressiva, per exemple?
Sí. Jo considero que el millor és no anar a parlar amb l'enfant
quan està enfadat.
És a dir, l'enfant s'enfadarà
perquè no pot gestionar la seva ira o el seu moment
i sap que alguna cosa s'ha fet malament.
Llavors, el moment d'anar a parlar amb ell
no és quan està en aquest pic d'agressivitat.
De ràbia, no?, de cès.
Exacte. El moment d'anar a parlar amb ell
és quan està tranquil i comentar-li des de...
Ostres, això m'ha sorprès una mica.
Crec que ho hauríem pogut fer diferent.
A vegades, per això que interveníem duresa,
si no hi ha temps de fer aquest acompanyament,
perquè la situació pot ser perillosa, fins i tot.
A vegades es poden creuar línies vermelles
i després és important anar directe i dir...
això no ho podem fer,
que l'enfant sigui conscient que una cosa no l'ha fet bé.
Al moment que ja ha parat de fer-ho, ja està.
O sigui, ja hem fet el que volia,
que no passés aquesta situació perillosa.
Llavors, després ho parlem bé quan està més tranquil
i se l'explica des de la calma.
Però els crits mai ajuden, al final.
El faríeu servir per aturar una conducta,
però després, no sé si era aquest el missatge,
o sigui, un primer crit, si la situació és complicada,
però recordar que no has de continuar amb aquests crits,
perquè ja has fet servir aquesta útilitat
i aquesta última ràtio, diguéssim,
i ara has de fer servir les altres eines.
Al final, el crit el que farà és que tots els infants
es sentin l'atenció en aquell infant.
Aquell infant se sentirà vergonyit d'estar en el centre d'atenció
per una cosa que potser no volia fer,
o potser ha sigut un accident,
o llavors, si a sobre de que...
Si arribem a aquest moment amb una bronca seguida del crit,
les trembos entraran al centre d'atenció
que se sentirà incòmode
i res del que li puguem estar dient ho escoltarà.
Llavors, l'objectiu és que pari de fer-ho
i després puguem parlar amb ell quan estiguem tots tranquils.
Sopa Gerard, doncs, escolteu,
moltíssimes gràcies per obrir-nos les portes d'infantons,
de Llaura, Jordi i Turull.
Bueno, crec que...
He fet amics, diria, fins i tot aquí.
He fet noves amistats joves. Com i tant, aquí...
He fet tres o quatre, cinc...
Aquí, si portes una càmera i un micro xulo, ja t'estimen.
Això és molt fàcil. Moltíssimes gràcies.
A tu. Molt bé.
El fruit que et pugui donar
El camí que...
Bueno, què passarà quan tornis a casa?
Doncs jo crec que et trobaré a faltar molts nens...
i...
però que igualment estaré molt bé a casa.
Mancarà el fruit de cada part
Per això m'ha agradat la boira que...
camina...
Són les 10 i 59 minuts,
falta un minut a arribar a les 11.
De seguida ens actualitzarem amb els serveis informatius,
amb la Neus Bonet al capdavant,
però ara podem fer una mica de testet del que vindrà a les 11.
Farem cafè Orwell.
Parlarem que aquesta setmana s'han registrat records històrics
de calor a Catalunya.
A Figueres es va arribar als 45,5 graus, al Ferrars a 43.
Ho farem amb una taula, taula d'experts,
amb Francisco Doblar Reyes,
director del Departament de Ciències de la Terra,
el BCCNS,
i és autor també de l'últim Informe de l'ONU
sobre el canvi climàtic, la Susana Avella,
portaveu de la Plataforma de Defensa de l'Ebre,
Raquel Serrat, responsable del Mèdic Rural d'ONU de Pajesos,
i també podrem parlar amb els bombers,
perquè ens expliquin quina és la campanya d'incendis
que es preveu.
Farem de seguida, d'aquí uns 6 minuts, el suplement d'estiu.