Ara són les 10. De seguida anem al Gulletia Notícies.
Abans, Ivan, digues si volies afegir alguna cosa.
No, bàsicament això.
Hi ha una gran expulsió i això cada vegada va més.
Només ens hem de fixar com al 2014 no paràvem de parlar
d'esnonaments, però d'esnonaments de gent que tenia hipoteca.
I ara parlem d'esnonaments invisibles,
de gent que està de lloguer, però se n'ha d'anar,
perquè li puja molt el lloguer o perquè bàsicament no els hi renoven.
Això és un canvi de paradigma absolut
i això es deu a l'expulsió de la classe mitjana i baixa
de la compravenda.
Ivan, una abraçada.
I l'enhorabona per la feinada.
Esperem amb candeletes al proper reportatge,
perquè després del de Plats Bruts i el del Cryptobrò,
doncs a veure què serà el següent.
Moltes gràcies.
I gràcies també a Josep Maria Martirigao,
la Núria Martirigao i l'Eduard Voltas.
Vull acabar la tertúlia, vull tancar la tertúlia.
El dissabte passat era Sant Joan i no vam fer tertúlia.
Però fa 15 dies, l'últim dia que vam compartir aquesta taula,
era el dia en què, 17 de juny, en què tots es van despertar,
pensant que Xavier Trias al vespre seria alcalde de Barcelona.
Però no hi havia cap dubte que això passaria.
A les 9 del matí quan ens vam saludar.
I l'Eduard Voltas va dir això.
Jo fins que no ho vegi no m'ho crec,
que no hi hagi una jugada com la de fa quatre anys.
M'estàs dient que els comuns no es votaran ells mateixos?
No, jo no estic fent un pronòstic.
Estic dient que fins que no ho vegi no m'ho creuré.
Perquè ahir a Barcelona hi havia rumors molt intensos
que s'estava treballant una solució
perquè Collboni pogués ser alcalde.
On tens la bola de vidre, Eduard?
No, la bola de vidre és que si el PSC veu una solució aritmètica
per guanyar una cadira, normalment guanya.
Saps allò que deia el Lineker?
Que deia que el futbol és un esport que juguen 11 contra 11.
Però guanya Alemanya.
Jo diria que la política és un esport on la gent vota.
I si l'aritmètica permet que el guanyador sigui el PSC
després en els despatxos,
el guanyador en els despatxos serà el PSC.
Quim, ens ha deixat un pat de nas.
Home, hi ha una cosa...
No desvello cap secret,
però mentre s'estava produint l'acte a l'Ajuntament de Barcelona,
a la Constitució,
vam continuar la tertúlia nosaltres 3 enviant-nos whatsapps.
Sí, un grup de whatsapps, però no hi soc.
Gràcies.
Núria, una abraçada ben forta.
No, però és que aquell dia de veritat...
L'oracle a voltes.
Gràcies, Eduard, gràcies a la Maria Martínez Riu,
i gràcies també a la Núria Martínez Ribot.
Les 10 i 3, pràcticament, Neus Bonet, ens posem al dia.
Bon dia de nou.
Bon dia de nou, i com ja heu avançat,
ja pugen a mil els detinguts a França aquesta nit passada
en els aldarulls per la mort del jove Nael, de 17 anys,
que enterraran avui.
També hi ha 80 policies ferits en aquesta quarta nit consecutiva.
Són dades provisionals,
actualitzades pel Ministeri de l'Interior francès,
enviat especial a París, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia. Menys intensitat, però encara gairebé un miler de detinguts
a la quarta nit consecutiva del derull a França,
que té desplegats 45.000 policies al carrer.
Avui és el dia del funeral de l'adolescent mort
en enter per un dret policial
que ha despertat de nou el malestar de la banlieu,
la perifèria pobre.
Hem de despertar-nos, hem d'estar junts
i actuar davant de tota aquesta violència
completament injustificada, gratuïta.
No existeix el dret de robar la vida d'aquesta manera,
sobretot quan algú decideix ser funcionari de l'Estat.
Se suposa que ha de servir el poble francès.
No calmati, és impactant.
Els manifestants són joves i Macron ha intentat frenar
les protestes fent una crida a les xarxes socials
com TikTok a que col·laborin i també als pares
perquè intentin que els seus fills es quedin a casa.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio París.
40.000 interins de Catalunya s'examen
en aquest matí per una plaça de funcionari de la Generalitat.
La majoria es presenten a les oposicions
per estabilitzar la plantilla de docents.
La resta estan convocats a la repetició dels exàmens
que es van fer a finals d'abril
i que, si us recordeu, es van haver d'anul·lar
durant les proves.
Barcelona, Montse García, bon dia.
Bon dia, les oposicions ja han començat,
aquest cop sense incidents.
Després que la Generalitat assumís l'organització de les proves,
la major part dels que s'han hagut de presentar per segona vegada
es queixen, escoltem els testimonis de la Naís i la Laia.
A mi em perjudica, perquè a mi em va anar molt bé,
vaig estudiar molt, i llavors, clar,
quan hi has ficat tota l'energia i ho has de tornar a repetir,
la veritat és que costa.
És vergonya que això torni a passar,
per exemple, jo avui havia d'estar celebrant el meu aniversari
amb la meva família.
Montse García, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja és a Ucraïna,
on aquest matí obre la presidència rotatòria del Consell Europeu.
Sánchez reunirà amb el seu mòleg ucraïnès,
Volodimir Zelensky, per mostrar-li la solidaritat europea
davant de la invasió russa.
En una entrevista a diversos mitjans de comunicació,
Zelensky ha destacat la bona sintonia amb Sánchez
i ha agraït l'ajuda militar, econòmica i humanitària d'Espanya.
I avui, 1 de juliol, arrenquen les rebaixes d'estiu,
tot i que ja no hi ha una data oficial
i els descomptes es poden fer durant tot l'any,
els comerciants en general les comencen avui.
En aquesta campanya es preveu un increment de les vendes
d'entre el 5 i el 8% en relació amb l'any passat,
i Elisabet Vidalta, la directora general
de l'Associació de Comerciants Comèrtia,
confia que sigui una bona campanya.
Molts dels comerços que estan fent rebaixes tenen bastant estoc.
I, per tant, són optimistes per tenir tots els productes
dels seus magatzems.
En esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Què destaquem a aquesta hora?
Que el Barça jugarà la pròxima Champions de futbol,
després que l'informe dels investigadors de la UEFA
conclou que no hi ha cap motiu per a una sanció.
La UEFA, però, encara no arxiva l'expedient,
ja que el cas Negreira es manté obert a la justícia ordinària.
Samuel Omtití es desvincula definitivament del Barça
després d'arribar a un acord per la rescissió del contracte.
Des del club mantenen que la sortida del jugador cedit al Lecce
és positiva perquè permet alliberar massa salarial.
El Barça de bàsquet pagarà la clàusula d'un milió d'euros
de l'aler del joventut de Badalona, Joel Parra.
El club ja ha arribat a un acord amb el jugador
que afirmaria per quatre temporades
i també ha informat la penya de les seves intencions.
I avui comença Bilbao, una nova edició del Tour de França,
amb les tres primeres etapes pel País Basc,
un tour que es presenta com un duel entre Tadej Pogacar,
que surt d'una lesió, i Jonas Wienegorth,
el vigent campió.
Amb la pujada de les temperatures és molt important protegir-se
per evitar la deshidratació o un cop de calor,
sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables.
A casa cal controlar la temperatura.
Amb aparell de climatització o bé tancar les persianes
de les habitacions on toqui el sol
i estrès a la nit.
A l'exterior eviteu sortir durant les hores de màxima calor.
Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret
i crema de protecció solar.
I sobretot beveu aigua freqüentment encara que no tingueu set.
061, Salut Respon, Generalitat de Catalunya.
Preservar la biodiversitat.
Semana de les dones. Som dones.
A Catalunya Ràdio.
Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio.
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers 40 anys
i seguim avançant perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat,
amb la diversitat, amb el medi ambient,
amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
EAA Business School.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
A Supercor i Percor i Supermercat,
al Cort Inglès sempre tens ofertes increïbles.
El bonit del nord a talls per només 9,90 euros al quilo.
I ara, a més, tens un 70% en la segona unitat
en moltíssims productes d'alimentació,
trucaria i perfumeria.
A Supercor i Percor i Supermercat, al Cort Inglès.
Preus vàlids a la península i les balears.
Els teus gestos èpics inspiren Zúrica Segurences per ser millors.
Per això, amb la teva nova assegurança de la llar,
participa i guanya 12.000 euros
i digues adeu al teu lloguer o hipoteca durant un any.
Consulta les condicions a Zúric Pones i fem-ho èpic.
Zúric.
Amb els productes d'Eufòria et sentiràs més a prop de les estrelles.
Descobreix totes les novetats d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Carran.
Aquest estiu no et perdis l'oportunitat d'escoltar
en directe la novena sinfonia de Gustav Mahler.
La Jovo Orquestra Nacional de Catalunya dirigida per Josep Pons
interpretarà aquesta obra monumental
per celebrar els seus 30 anys d'història.
El 9 de juliol a l'Atlàntida de Vic
i l'11 de juliol al Palau de la Música Catalana.
Més informació a jonc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El Consolat de Mar i el Museu Marítim de Barcelona
organitzen una exposició amb motiu
del 750è aniversari del Consolat de Mar.
Una mostra interactiva i didàctica
que ens durà a navegar des del segle XIII fins a l'actualitat
per entendre què era, què és i què vol ser aquesta institució.
Fins el 22 d'octubre al Museu Marítim de Barcelona.
Més informació a tresquartsdamitleni.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
L'Hora Negra.
Maica Navarro.
5 minuts per arribar un quart d'onze del matí.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger Escapa.
A veure on ets, Maica. Estàs de vacances, ja?
No, passa que estic a...
estic en un àtic d'un apartament a Lava Pies,
amb camisón, camisón com es diu en català.
Amb camisa de dormir.
Camisa de dormir, no porto roba interior,
i se sent als ocellets.
He vingut a un casament.
Estàs sola?
Sí.
Aquest sí no te'l creus ni tu.
No, què hi poses tu, que jo...
Qui és casa?
Estic molt contenta perquè és casa
la filla gran del Pablo Muñoz,
que és un periodista de successos d'històrics de tota la vida,
però de tota la vida escrivint a l'ABC.
I clar, això de la gent de successos,
soc una mena de secta.
Les anem de secta, una bona secta, secta de les bones.
I he vist créixer les seves tres filles,
i es casa la primera,
i mira, m'ha convidat,
i per això ara d'aquí una estona aniré a la Pelo a preparar-me,
i és un casament de tarda, o sigui que...
Uf, que ens acaben fatal, eh?
Els de tarda, no?
Sí, perquè millor que començar abans i així tot...
Sí, no?
Mira, m'acaba enviant missatge a la meva mare
per explicar-me que no cal que expliqui com vaig vestida.
No és necessari.
Quanta raó que té la teva mare.
Quanta raó.
Bé, tres minuts per arribar a un quart d'ons del matí.
Avui, amb la Maica Navarro,
recordarem un cas que vam explicar fa uns dies,
però és que aquests dies s'ha estrenat a Disney Plus
el tràiler d'aquest documental.
El caso de Patricia Aguilar...
Patricia Aguilar...
...captada por una secta.
¿Por qué me dejaste ir?
Patricia es mi hija mayor,
pero es totalmente normal.
Si pude haber hecho más...
548 dies captada per una secta
és el documental que acaba d'estrenar a Disney Plus,
pel cas de la Patricia Aguilar,
una noia valenciana que amb només 18 anys
va acabar captada per una secta que se la va emportar al Perú.
La Patricia és d'Els, és del país valencià,
l'any 2015 tenia només 16 anys
i va conèixer un home a través d'un fòrum d'internet.
Maica.
Sí, com deies, ja em vam parlar
perquè d'aquesta història verídica
em va fer un llibre estupendo, la Vanessa Lozano,
que es deia Gase su voluntad,
i en el seu moment, quan el va publicar,
vam tenir aquí a la Vanessa Lozano el programa
i ens ho va...
i vam parlar en detall.
La Patricia tenia 16 anys
quan pateix un...
bueno, l'amor del seu oncle,
que era el germà de la seva mare,
amb el que tenia una relació molt, molt, molt estreta.
I en una relació molt estreta,
era com el germà gran parella,
perquè els pares tenien un negoci familiar
i treballaven moltes, moltes, moltes hores,
i una mica aquest tiet s'havia convertit en...
bueno, doncs, una persona molt important.
Mora de manera... es mor de manera sobtada
i ella s'obsessiona amb aquesta pèrdua.
A més a més, l'entorn familiar també de sota s'enfusqueix,
la mare també passa un mal moment,
tothom al seu voltant tampoc estava com per ajudar-la.
I ella, doncs, s'obsessiona amb l'amor,
intenta trobar respostes a preguntes que es fa de per què,
de sobte, aquesta persona tan important per la seva vida
ha marxat i l'ha abandonat,
i aquestes respostes les intenta buscar a internet
i comença, doncs, comença a preguntar-se a internet
i a buscar interpretacions de somnis
que ella està tenint, doncs, en aquestes velles
que gairebé no pot dormir.
Yo tenía 16 años, empecé a hablar con él.
No tenía muchos amigos, me sentía sola.
Pasaban muchas horas en internet
y en ese momento me interesaban mucho los temas esotéricos.
Aquesta és la veu precisament de Patricia Aguilar,
el documental explicant que aquest home, que la va començar a captar,
també li va començar a demanar fotografies,
en llocs de caire més sexual,
però que de mica en mica s'obsessionava més la Patricia
amb aquest home,
que també l'ajudava a interpretar aquests somnis
i li parlava de diverses temàtiques,
i després la Patricia també feia publicacions a les xarxes
relacionades amb aquestes temàtiques,
amb la guerra de Síria, amb Rússia, amb Trump,
amb teories de conspiració, amb llenguatges seudorreligiós...
D'alguna manera, la Patricia,
en aquesta búsqueda obsessiva a les xarxes de hores i hores,
de trobar què li estava passant,
algun d'aquests missatges el capta el personatge,
el dolent d'aquesta pel·lícula de fets reals,
d'aquest tràiler que han fet a Disney,
que ja està, que ja es pot veure a Disney.
El feliç Esteban Manrique.
Aquest home era peruà, estava vivint a Perú,
i formava part d'una secta,
ja havia estat investigat,
hi havia diverses causes obertes a Perú,
sense gaire èxit per tractar de persones,
i el que fa és captar-la,
captar-la i aconseguir...
bueno, convèncer-la que les seves respostes,
la seva felicitat estava al seu costat amb ell,
i que durant aquests dos anys,
ell en aquell moment tenia només 16 anys,
i que havia de fer preparar el plan
per complir 18 anys,
i en el moment que tingués la majoria d'edat,
pogués agafar un avió i marxar amb ella a Perú.
I allà a Perú ell es convertiria en una reina,
una de les escollides de la nova era,
que vindria després de l'apocalipsi,
perquè ell assegurava que,
a més a més de parlar amb el de Lailama,
i havia llegit més de 5.000 llibres,
ell havia estat nomenat per repoblar el món
després d'aquesta apocalipsi,
i per tant, bueno, ella era una de les escollides,
i a més a més li va dir una cosa molt important,
i és que no havia de cridar l'atenció,
és a dir, ella, per això els pares,
i això ho expliquen molt bé en el documental,
davant la pregunta que molts es poden fer,
i com és que els pares no es van adonar
fins al dia l'endemà de l'aniversari,
de la festa d'aniversari,
que ella marxa amb els diners que ha robat els pares,
perquè ella no va donar cap senyal exterior,
més enllà d'estar molt tancada a l'habitació, de preocupació,
és més, fins i tot les notes,
l'historial acadèmic va millorar,
perquè ell ja s'encarregava d'explicar-li
que ningú havia de desconfiar
fins arribar en aquests 18 anys,
i quan arriben els 18 anys,
en fan una festa d'aniversari,
on es reuneix tota la família,
ella prèviament ja ha comprat els bitllets de bio,
i ha aconseguit robar els diners
que els pares, en aquesta fàbrica de farines,
per fort, havien guardat en un calaix,
en una bossa de plàstic,
i ja tenia perfectament controlada.
I aquí comença l'audició i la terrible història
dels pares per buscar la Patricia.
Efectivament, bàsicament, perquè la Patricia, aleshores,
com explica la Maica,
just després de la festa d'aniversari,
se'n va, per tant, ja és major d'edat,
i en aquest cas, clar,
s'entén que ha entrat a la secta, o se'n va al Perú,
per la seva pròpia voluntat,
i a més a més, el seu segrestador
s'encarrega davant de les autoritats peruanes
que la Patricia digui d'alguna manera
que és allà voluntàriament, no?
No només això, de seguida,
els pares de la Patricia van a una comissaria,
presenten una denúncia,
ja els hi expliquen que ja té 18 anys
i, per tant, té tot el dret a marxar voluntàriament.
És veritat que en aquell moment aconsegueixen
l'ajuda de SOS Desapareguts,
que és aquesta associació de desapareguts
de la que hem parlat també sovint,
però legalment hi havia poc marge,
i a més a més es troben amb aquestes dificultats
que posa el Codi Penal Actual
amb la buscada, amb el tema de les captacions en sectes.
I què havia fet ell?
En el moment en què saben que aquest individu sap
que els pares de la Patricia l'estan buscant,
la deixa a Lima,
la fa anar al consulat de Lima, d'Espanya a Lima,
perquè ella notifiqués a les autoritats espanyoles a Perú
que estava de manera voluntària en aquest país,
i s'insulten encara més la seva busqueda.
Noelia, bon dia.
Hola, molt bons dies.
La Noelia és familiar, ets cosina de la mare de la Patricia,
i tenies molt propera,
tenies una relació molt propera amb la Patricia,
éreu molt amigues.
Estem relatant aquest cas amb la Maica Navarro.
D'entrada, com està ara la Patricia?
Bueno, pues ahora Patricia es una persona libre,
con una segunda oportunidad,
por tanto, está bien estudiando y rehaciendo su vida,
o sea que renaciendo otra vez.
És conscient de tot el que ha viscut, la Patricia?
Sí, sí, sí.
Patricia es totalmente consciente.
No hay nada mejor que alejarse del grupo del líder
para poder volver a ver las cosas con perspectiva
y ver que lo que pasó fue una auténtica locura.
Amb la Maica estem relatant tot el cas,
un cop la tenim desapareguda al Perú.
El que va venir després és que es va quedar embarassada
i, de fet, la van abandonar, no?
La van abandonar al mig de la selva.
Aleshores, com va ser tot aquest procés per recuperar
i arribar a trobar la Patricia?
Perquè va ser molt complicat, Noelia.
Sí, fue literalmente un infierno.
Nosotros ahora, cuando contamos la historia,
sabemos que tiene un final feliz,
pero durante todo el año que duró la búsqueda de Patricia,
estuvo un año y medio captándola y luego un año y medio desaparecida.
Y bueno, hasta que este tipo la llevó, como decías,
hasta la selva y la dejó ahí a su suerte con otros niños.
Incluso parió con la ayuda de una mujer
que no tenía ningún tipo de experiencia.
O sea, arriesgando su vida hasta el límite
que si la llegan a rescatar un mes después
igual le hubieran encontrado cadáveres.
Bueno, pues nosotros no sabíamos
que la historia iba a tener ese final feliz.
Y fue, pues podéis imaginaros, una lucha agobiante
donde nos sentimos en muchos momentos desamparados
y que tembrábamos pequeñas semillitas
de donde poder tirar y no parábamos de hacer cosas
porque evidentemente no podemos enterrar a una persona
ni darla por muerta, por mucho que nos digan que es mayor de edad,
que se ha ido de forma voluntaria.
Cuando nosotros conocíamos a Patricia sabíamos cómo era
que tenía que ser corta de una tercera persona detrás
y fue un infierno, literalmente.
Quan arriba el perú, la Patricia es troba,
abans de quedar-se embarassada,
que el fèlix ja tenia dues dones més
i que havia tingut fills amb elles, també.
Sí, ella sabía que habían otras mujeres.
Todo esto, antes estábais contando la historia,
la estaba relatando muy bien, Maica.
Todo esto pasa con una sutileza tremenda.
O sea, uno no se presenta de repente
y te dice que eres una elegida para salvar el mundo.
Obviamente, al principio hay una relación muy sutil,
se debe intentarla y demás.
Llega a ese punto, durante un año y medio, donde cada día,
y haciendo labores sobre estos temas todos los días y a todas horas,
incluso interrumpiendo el sueño y no dejándola descansar,
para que no pensara por sí misma.
Y esto hace que Patricia llegue a aceptar
que hay otras mujeres y ella lo que no sabía
es que este tipo tenía hijos con ella
ni siquiera que estaba casado con una de ellas.
Encontrarse en la situación, al final,
es un poco la huida para adelante.
Una vez que has hecho tantas cosas,
este tipo te ha hecho hacer tantas cosas
que te ponen en contra todo el mundo si se descubren,
vas con esa huida para adelante
y vas aceptando lo que falta.
Más mujeres, más niños, las que van a venir,
sean adultas, sean menores,
ya se acepta casi cualquier cosa.
Estando embarazada, necesitaba comer,
pero la alimentación era nefasta.
No había comida.
Yo tenía una denutrición crónica brutal.
De hecho, mi vecina confundió
mi embarazo de ocho meses con uno de tres.
Aquesta és la Patricia explicant les males condicions
que vivien en el moment que estava embarassada,
que ja era a la selva peruana.
Maica, per què va ser tan, tan, tan, tan difícil
trobar la Patricia
i sobretot també des del punt de vista legal,
perquè les autoritats espanyoles
es van haver de posar d'acord amb les peruanes,
però aquest procés no va ser gens fàcil.
Bueno, per al Codi,
això és una batalla que...
jo crec que aquest cas el torna a posar en evidència,
i és que l'actual Codi,
l'actual legislació espanyola
no contempla situacions com aquestes,
que són, desafortunadament,
com diuen els directors del documental,
tots nosaltres tenim un accepte a la nostra vida.
La qüestió és que ens captin
o que ens creuem en algun moment a la nostra vida
i que ens creiem en el mat com li va passar
amb la Patricia amb el feliç.
Deixem que posi en valor la feina que va fer
durant aquest temps la Noelia.
La Noelia, com deies, era cosina de la mare,
va veure en un primer moment
que li demanen ajuda als pares de la Patricia,
però quan comencen a intentar saber pel seu compte
on pot estar internet,
és complicat per ells i ella,
al final, quan se n'adona de la magnitud,
i sobretot de que estaran sols,
tanca el negoci que té
i es dedica en cos i ànima
a fer de portaveu de la família,
anar a tots els mitjans de comunicació
per visibilitzar el que estava passant
per no sentir-se sols.
I no només ho van fer aquí, sinó que també ho van fer a Perú.
I a Perú, com et deia,
hi havia aquesta investigació contra el feliç
que ja estava oberta,
el que passa és que tampoc hi havia molta relevància,
però en el moment en què hi ha una família espanyola
i que posen noms i cognoms a una víctima espanyola,
allà sí que es van posar les piles.
I sobretot, van comptar amb la participació
de dos dels héroes d'aquesta història,
que són dos policies del Perú,
l'Alfonso Capcha i el Christian Núbarcalla,
que literalment es van posar en cos i ànima
per salvar no només la Patricia,
sinó les altres dues dones i els altres bebès.
Fins i tot que van seguir
les pistes que anaven sortint per trobar-los,
perquè no era fàcil.
Estaven parlant de la selva,
en una zona de narcotraficants,
de conflictes armats molt complicades,
sense comunicacions.
I aquests dos policies
van aconseguir rescatar-les a totes en vida.
De fet, hi ha un moment en què localitzen amb ell
i amb les altres dones.
La Patricia havia separat
de la Patricia amb els nens, precisament,
perquè ja sabia que l'estaven seguint.
I aquests dos policies no van parar
fins que van trobar la Patricia, els nens.
I, com deia la Noelia, tothom està convençut,
tal com vam trobar la Patricia i la bebè,
que crec que ara ho teniu ja dos anys i deu ser preciosa,
com la mare,
el que vam fer és que uns dies més
i no es troben en vida.
Noelia, et vull preguntar,
com es recupera la relació amb una persona
després d'estar més d'un any, 548 dies,
separada i segrestada d'aquesta manera?
Perquè deu haver costat molt, tot això.
A ver, el problema es que no fue solo ese año y medio.
La estuvo captando desde que tenía 16 años,
que es una edad donde uno va formando su personalidad.
O sea, que se necesita mucho tiempo y mucho cariño.
Y, sobre todo, la ayuda profesional.
En este país, yo tuve que aprender de otras familias
que habían pasado por lo mismo,
y leyendo y viendo otros documentales
como el que nosotros hemos hecho y por eso lo hacemos,
para que a otras personas le pueda servir.
Aprendí, aprendí cómo suceden estas cosas.
Yo aprendí que hay profesionales,
hay expertos como José Miguel Cuevas,
como Laura Merino, especializados en sectas,
que, bueno, casi como por arte de imagen,
por arte de imagen, el momento en el que a ella
la apartaron del grupo y de la influencia del líder,
la dejamos un tiempo, y si cuestionarlas y juzgarla,
con su tiempo para pensar, tanto en Perú, gràcies a que la aislaron,
en una especie de asilo con mojas,
donde la dejaron ducharse, dormir, cuidar a su niña,
comer, recuperarse físicamente.
Y cuando vino a España, pues un mes después,
vio a ese psicólogo, José Miguel Cuevas,
que hizo un trabajo con ella excepcional,
y le explicó cómo funcionan las sectas,
y ella misma fue capaz de reconocer
que sí que había estado en una que necesitaba ayuda,
pero no lo había podido pedir.
Al final, lo que se necesita es tiempo, tiempo,
y el salir de la influencia del grupo,
y el poder relacionarse con otras personas,
y darse cuenta que esa amenaza que él decía constante de cuando,
si te vas, te van a matar, van a separarte de la niña,
fueras o malos, nosotros somos los buenos,
esto no era así, no era real.
Al final, juegan con el miedo y el miedo te hace esclavo.
Quan coneixem la informació,
queden alliberats a la Patrícia,
i que el seu pare està allà al Perú,
totes les preguntes eren...
I l'ha vist ja, i l'ha vist ja,
i intentava posar-me a la pell del pare,
que va entendre perfectament,
perquè portava aquest aprenentatge d'aquests dos anys,
que l'important era que l'alliberessin,
i que el menys important en aquell moment era trobar-se amb ella,
perquè no hagués estat positiu,
i perquè ella, com molt bé diu la Noelia,
va tenir un temps de confiança,
de descansar, de recuperar-se,
i jo crec que les autoritats peruanes
van fer una feina exemplar buscant aquest espai,
on ella va tenir els elements suficients per agafar-se,
i de sobte, veure per primera vegada el seu pare,
i veure-lo amb empatia i sense por,
i, a més, amb el seu pare, amb una mirada neta,
no per jutjar-lo evidentment,
sinó només amb unes ganes boges
d'abraçar-la i conèixer la seva neta,
que de sobte recuperava una filla i una neta.
Avui, la història de la Patricia Aguilar,
a través del relat de la Maica Navarro,
i la Noelia Abruc, que és la cosina de la mare de la Patricia,
que ens ha vingut a presentar també aquests 548 dies
captada per una secta,
la història de la Patricia Aguilar a Disney+.
Moltes, moltes gràcies, la Noelia, i també gràcies...
Felicitats per aquest documental.
I gràcies també a la Maica, una abraçada ben forta, Maica.
Et trobem un dissabte que ve, últim capítol de la temporada,
a l'Estúdio de Catalunya Ràdio.
Espero, Maica. No.
Ah, no? No. Tampoc?
Quin dia és dissabte? A veure, mira el calendari.
Mira el calendari. El dia vuit, el dia vuit.
I el dia abans què és?
San Fermín, clar.
Hombre! Home, San Fermín és...
Hombre! Clar, jo ja ho sé.
Això ja ho tenim negociat.
Vosaltres teniu una història d'amor.
Sí! Ah! Eh! Eh!
I què ha passat? Heu quedat o no?
Sí!
Bé, però, escolta'm, que hi hagis San Fermín,
no t'excusarà l'espai, eh?
No, però tampoc. Des de la distància.
Però no et dono cap garantia de com serà la veu,
si vindrà Maica o Manolo.
No sé qui vindrà, Maica o Manolo.
Manolo Navarro. Manolo Navarro.
Maica, una abraçada. Ens en trobem la setmana que ve.
Una pausa i de seguida tornem al suplement
amb les cançons que ballarem aquest estiu.
Vinga, pista de ball, al suplement. Fins ara.
Tot i que 9 de cada 10 espanyols consideren la vista
com el seu sentit més valuós,
només un de cada 3 es fa una revisió periòdica.
Marc Perea, com a especialista en Salut Visual a Òptica 2000.
Això és raonable? No gaire. Sobretot després dels 40.
Per què ens fem revisions mèdiques anuals
perquè no ho fem amb la visió?
Els nostres exàmens visuals són personalitzats i molt complerts
i detecten a temps possibles alteracions visuals i de salut ocular.
Per això l'eslògan d'Òptica 2000 és
els teus ulls ho mereixen, oi? I a on us podem trobar?
Al centre és al Cort Inglès. Així els clients es beneficien
de tots els avantatges que ofereix el centre,
com amplis horaris, pàrquing, pagar amb la seva tarxeta...
A més, ara s'ha d'aprofitar la promoció dos per un.
Exacte. Gràcies, Marc. A vosaltres.
Amb l'arribada de la calor,
les activitats desenvolupades a l'aire lliure
poden exposar els treballadors i treballadores
a temperatures extremes.
És important conèixer bé les situacions de risc
i les mesures preventives
per no posar en perill la salut de ningú.
Cal beure aigua regularment, fer pauses i menjar aliments lleugers.
No treures la roba, cobrir-se el cap
i utilitzar cremes de protecció solar
per a aquelles parts que quedin al descobert.
Si algú té mal de cap o mareig,
podria estar patint un cop de calor.
www.gencat.cat
A la feina. Cap risc.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Torna la tendresa.
Una comèdia d'Alfredo Sanzol.
Intel·ligent, enginyosa i molt divertida.
Estigueu sempre juntes, no us separeu.
Refreneu els vostres impulsos.
Recordeu que són homes i que els homes només porten desgràcies.
La tendresa.
La comèdia d'aquest estiu.
El Teatre Poliorama.
Si resideixes temporalment a l'estranger,
aconseguiràs les condicions generals del 23 de juliol.
Has de figurar en el registre de matrícula consular
com a no-resident.
Recull la sol·licitud a la teva oficina consular
o descarrega-la a www.exteriores.gob.es.
Lliure-la amb el teu DNIO passaport
a la mateixa oficina consular.
Tens temps fins al 24 de juny.
Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger
i podràs enviar el teu vot per correu certificat
fins al 19 de juliol.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
El Drineu Lleida és vida.
Conecta't amb la natura.
Escolta el silenci i descobreix amb la família i els amics
els seus tresors naturals.
Emociona't amb la gastronomia local
i els productes de la terra.
Activa't amb els esports d'aventura
i inspira't en una terra viva, plena d'activitats
amb un ric patrimoni cultural i monumental.
Apropa't a Lleida. Viu el moment.
Patronat de turisme. Diputació de Lleida.
Vols tenir la clau dels nous oficis
relacionats amb la ciberseguretat
i que ningú no t'ha explicat?
Nous oficis digitals.
El podcast entra a les universitats,
centres d'investigació, seus multinacionals
i les cases on treballen professionals implicats.
Trencar tòpics sense anglicismes i en català, què et sembla?
Aquest podcast us vol ajudar a triar un ofici de futur,
canviar de feina o formar-vos en els nous oficis digitals.
Ciberseguretat.
El podcast de Mariola Dinarès.
Cada dimecres un nou episodi a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Amb el suport de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Eren nascuts a Calella, eren nascuts al Palafrugell.
Des de Calella, mar, música i cremat.
Cantada de maneres a Calella de Palafrugell.
A TV3, aquesta nit.
La qualitat esportiva la vivim cada dia a Catalunya Ràdio.
Aquest any sí.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre, tot costa.
Amb Sònia Gelmà.
Aquest any sí que. I Jordi Costa.
Aquest any sí que parlem d'esports.
Quan hi ha esport en directe, al Tot Gira ja anem rodats.
És temps pel Tot Gira, amb David Clopés.
I estem preparats pel que calgui.
I al final del cap de setmana...
És diumenge, són les 11, som el club.
La reflexió arriba al Club de la Mitjanit, amb Xavi Campos.
Sent l'esperit de totes les competicions.
Viu els esports a Catalunya Ràdio.
Embolica't.
Implica't.
Simplifica't.
Identifica't.
ICAT, la ràdio inquieta.
Implica't.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 6 minuts de dos quarts d'onze.
Si t'enganxen, no te les pots treure del cap.
Són repetitives, amb melodies que pots cantar...
tant al cotxe com en un festival a l'era lliure,
en una discoteca a les 4 de la matinada,
o fins i tot amb una coreografia.
Ara, el suplement.
Arroba el suplement a Twitter.
Farem la playlist de l'estiu.
D'acord?
Perquè podeu escoltar les cançons allà on sigueu.
I amb coses molt variades, eh?
Solo esta noche soy tuya, tuya.
Solo esta noche eres mía, mía.
A veure, una altra, va.
I la cançó que anirà més enllà de l'estiu, segurament.
No ho puc evitar.
Ja no sé com fer-ho.
M'arriba a tales mans.
Un roti ben salsero que han mogut totes...
L'Olga Avalos és crítica musical a l'editora de la revista Bolata.
Bon dia, bona hora, Olga. Bon dia.
I també tenim l'Aida Camproví, crítica cultural, supervisora musical.
Hola. Totes dues heu fet molts deures.
El meu repte és, amb aquests vint-i pocs minuts que tindré d'espai,
encabir una playlist que, bé, és llarguíssima.
Com esteu?
Molt bé.
Doncs esperant que surti totes les cançons,
perquè tenim bastants kits.
Què ha de tenir una cançó per convertir-se en la cançó de l'estiu?
Això depèn...
Depèn de què considerem que és cançó de l'estiu.
Això també ho parlàvem abans amb l'Aida.
Normalment, cançó de l'estiu és una cançó
que considerem que és enganxosa, que té una tornada,
que no te la pots treure del cap, que la pots ballar,
que, d'alguna forma, té una lletra prou poc profunda,
com que la puguis reinterpretar, depèn de quin moment del dia estàs.
Però també pot ser la cançó que per tu sigui important aquell estiu.
Vull dir, hi ha les dues visions.
El concepte estàndard
i el concepte que estem intentant reconfigurar nosaltres.
La cançó de l'estiu, fins ara, era això.
Però com a periodistes musicals i persones amb una certa influència
a l'hora d'explicar quina és la música actual i contemporània,
també podem trencar el que s'entén com a cançó de l'estiu
i començar a posar gèneres que fins ara no sonaven dins el pop.
Per exemple, això seria una cançó de l'estiu?
Xulo, xulo, xulo.
Tiene cara que la cama te da duro.
Duro, duro, te ve duro.
Això és Batguil xulo?
Ah.
Digues, digues.
És el remix o no? És el remix o no?
Perquè el remix és meravellós.
És una cançó que, a més a més, és un himne bisexual.
El remix de Batguil de xulo.
Jo crec que aquest no és el remix.
No, no, aquest no és el remix.
Però sí que té la part de la tornada que és molt enganxosa
i, de fet, és una de les característiques
que moltes vegades tenen la música pop, no?
Que a vegades et quedes amb aquella frase que t'atrapa
i ja per tu és una cançó que forma part de la teva vida.
No saps per què, però aquí hi ha aquella frase...
Però la frase geek era xulo.
És un tema que pots cantar, ballar i, no sé,
reinterpretar com vulguis, no?
I et pots quedar només amb això i ja gaudeixes de la cançó.
Sí que és veritat, segurament, Aida,
que tenim una mica del tema de la cançó de l'estiu
com repudiada, estigmatitzada, no?,
que és poc elaborada.
Sí, sí, i no, i, de fet, això, hi ha com un...
Si anem dècades enrere, també podem veure d'on surt, no?,
tot el tema de la cançó de l'estiu.
És un invent de l'industria discogràfica dels anys 60
per fer una cançó lleugera, que serveixi per ballar,
que soni els xiringuitos,
que serveixi per vendre més discos,
per ocupar els primers llocs de les llistes d'èxit.
I jo crec que aquest format de cançó més lleugera
s'ha anat com replicant al llarg de la història,
i per això és així.
Bé, això què és que jo estic perdut? Això què és?
Això és Turnion, un remix d'una cançó de Pat Giel.
Sí, aquesta cançó...
És el remix que volia, Aida?
És un remix que encara no ha sortit, per cert,
que l'ha fet la Kaidara,
que és una cançó de l'any que t'ha començat a produir.
I volia explicar, amb aquest remix,
que, al final, aquesta cançó és de Slow Wine,
que és la mixtape de debut de la Pat Giel.
És una cançó que és de 2016,
i que ara agafin i donin aquesta nova vida a través d'un èdit,
el que fa és que les cançons es reciclin.
I volia explicar que la Pat Giel, en realitat,
porta fent cançons de l'any des d'aquella època.
Perquè, per exemple, el 2017 va treure la cançó Hackerandà,
i va ser la revista internacional de Fader.
És a dir que Pat Giel no només fa cançons de l'estiu,
cada cançó que treu Pat Giel és un hit per si sol.
I, a més a més, té molts bons productors, com el Gincho,
per exemple, que moltes vegades parlem d'aquesta superficialitat
de les cançons pop, però si realment indagues
dins les produccions de la Pat Giel el llenguatge que utilitza
i com significa ser una nova artista per les generacions actuals,
la Pat Giel ha d'estar amb les cançons de l'estiu,
les cançons de l'any i les cançons de la vida de moltes persones.
Això és una cançonassa? Això no ho discutirem, no?
Això és una passada.
Per mi, mira que jo personalment
tendeixo més a ser més roquera o música alternativa,
o fins i tot experimental,
però aquest tema crec que és un hitazo pop, és fantàstic.
A més, està tan ben construït que actualment té com diverses parts,
té com una tornada molt complexa
que té com diferents moments d'intensitat, no?
Té dues tornades, no? Una és aquesta. Sí, sí.
I, a més, en aquesta cançó,
hi han sortit diversos remixes molt més ballables
que fa que la cançó tingui una nova vida més enllà.
Aquesta cançó porta sonar molts mesos,
i jo crec que sonarà molts mesos més, i per mi és un gran hit.
No d'estiu. Això no és una flor que fa estiu.
Mira, la Miley Cyrus parla de flors, però es quedarà.
A veure, anem a la cosa una mica més catalana.
Els Figa-Flaues i Lluís Gavaldà.
Oh, un altre grup que és una passada, que és la Ludwig van...
Manela, Manela
No vull córrer per vostè
Però la pela és la pela
I alguna cosa hem de fer
Aquest demòcrata és un moment molt important.
És un moment molt important.
És un moment molt important.
És un moment molt important.
És un moment molt important.
Aquest tema és... jo trobo que és fantàstic.
I a més té una lletra que va explicant tota una història.
Hi ha una narrativa, et vas enganxant,
dius, a veure, què passarà amb la Manela, què tal?
És com la mescla perfecta, una torna de potent,
en què et quedes amb el Manela, Manela, Manela, Manela,
que té aquest punt, fins i tot, no ho sé,
des de Pau Riba a un papa,
recull com una tradició de rock català
i alhora explica una història.
I jo crec que és una cançó rodona, rodona.
Aquestes són algunes de les peces
que avui ens ha proposat l'Olga Avalós.
De seguida farem també l'època vintage.
Anirem a repassar grans hits estiuencs del passat.
Però ara anem a la llista que ens ha preparat la Ida Camprubí.
Sempre que segueix a l'aigua
Dejar un dia en la ciutat
Crossar el mar amb tu companyia
Però ja fa temps que no s'ha deixat
És un loquillo diferent, aquest. I tant.
Avui he triat per la llista, he agafat cançons
que versionen, s'amplegen o fan referència a altres cançons
que van ser molt importants per a la seva època
Aquesta és la versió de Chico Blanco del col·lectiu Mareo
versionant Cadillac Solitari de loquillo.
Però és que a més hi ha dues versions.
Hi ha una versió que va treure Chico Blanco fa uns mesos
que era una versió sense bit, completament ambient, molt trista.
I aquesta és la versió nova que han fet
en el seu recopilatori Booty Legs 2.
Que és un recopilatori de Mareo
que el que fa és agafar hits pensats pel club
perquè els funcionen els dj's
i hi ha tot de versions des de Shakira, La Factoria,
a loquillo, un munt d'artistes que cantaren en castellà
i que els artistes de Mareo i Amix han versionat
perquè puguin sonar a les discoteques aquest estiu.
Jo trobo que és una molt bona manera
de connectar passat i present, no?
Perquè, segurament, quan tu passes a una discoteca
o a una sala de ball i escoltes això,
és possible que la gent que estigui ballant
no hagi ni nascut quan es va publicar el single original, no?
De fet, trobo que és fantàstic.
Ara, a 2023, us quedeu amb l'original o amb el remix?
Amb el remix, de fet, jo no havia escoltat mai loquillo.
Pensava que era una cançó original de Chico Blanco
i després em van dir que era una versió.
Ah, i vaig escoltar i vaig dir...
Mare meva, què que es posa, sort que no l'havia escoltat abans.
Tu t'ha passat una mica el que deia l'Olga, no?
De veritat, a mi els senyors no m'interessen.
Bueno, però cal dir que aquesta cançó ha envellit molt malament.
A mi cal dir-ho. La lletra, sí, sí.
La lletra, la producció, l'estètica de la cançó,
ha envellit bastant malament.
Estic farta d'escoltar la gent criticant el reggaeton
perquè, si m'esclista, si no sé què,
no sé què diré, tranquil·lament.
¡Aunque parezca mentira!
¡Aunque parezca mentira!
¡Aunque parezca mentira!
¡Aunque parezca mentira!
¡Aunque parezca mentira!
¡Me pongo colorado y lleno de vía!
¡Aunque parezca mentira!
¡Me pongo colorado y lleno de vía!
Empecé de vacilona y ahora me he comido...
A veure, això és un altre exemple d'aquest que ens portes,
l'encoeparet que mentira de...
Papá Levante.
L'any 2000 vam fer la cançó de...
Me pongo colorada.
Això és del One Hit Wonder, per aquesta gent no ha fet mai res més.
La veritat és que... No ho sé.
Crec que no.
Jo soc especialista en cultura contemporània
i ja veureu que tinc un buit gegant en què fa referents antics.
Doncs aquesta és la versió de la Eusko Princes,
que es diu, aunque parezca mentira,
Eusko Princes és una artista d'Airunya,
molt amiga del col·lectiu xilmàfia,
i fa aquestes veus pitjajades,
i la veritat és que és molt guai perquè, igual que, per exemple,
Cadillac sí que agafava tota la lletra de l'Oquillo,
la traduïa en un context més gay, per dir-ho així,
perquè ja es cantaven en masculí.
Aquí el que fa Eusko Princes és agafar la frase,
aunque parezca mentira,
i incorporar-la a l'estribillo de la seva cançó, que no és una còpia...
Mira, aquesta és l'original.
Me pongo colorada
Cuando me pongo colorada
Va, més cançons.
Ara un clàssic que només té dos anys.
Cinglon aquí, cinglon aquí, cinglon aquí, cinglon aquí,
Cinglon aquí, cinglon aquí, cinglon aquí, cinglon aquí
cinglon aquí, cinglon aquí, cinglon aquí, cinglon aquí,
Cinglon aquí, cinglon aquí, cinglon aquí...
Jo hi en con contest que no entenc,なんだ.
Això és Dan Bowe de República Dominicana,
que es va popularitzant a través d'un canal que es diu Capricornio TV.
Aquesta és la toquissa, que és la reina del món.
Ara mateix, és un artista que és el més punt que hi ha.
De fet, tenia unes antigues ldeales quan va començar.
I, bé, Cingamo, qui no ho entengui és perquè ho hauria de practicar més.
I el que és interessant és que aquesta cançó,
el DJ Isso Serrede, que és un DJ de República Dominicana,
que viu a l'actualitat a Barcelona,
l'ha deconstruïda en una nova cançó que es diu...
Perdó, eh? Amb quin idioma canta?
Canta en castellà de República Dominicana.
D'acord. No, no, és que...
Ara, quan m'has dit això de Cingamos, sí que ho he entès,
però pensava que deia que són les 5 del matí.
Ja veuràs, torno a posar-ho al principi.
5 del matí, 5 del matí, 5 del matí.
5 del matí, 5 del matí, 5 del matí.
Roger, ets un tiet. Sí, sí.
Ets un tiet. Sí, sí. Sóc un cunyat.
Bé, jo sóc un cunyat, jo sóc la tiet.
Sóc el cunyat, ja, directament.
Ah, doncs.
So, Serrede ha agafat aquesta cançó
i l'ha deconstruït amb bateries de free jazz
i fent una peça completament diferent.
I aquesta és la que he portat jo dient que és una de les cançons de l'estiu.
Molt bé, va, un altre remix.
Aquesta ja és l'evolució de l'anterior, eh?
Exacte. Uau.
Serrede ja està a punt d'explotar.
Escolta, quina bateria. Deixa'm un moment.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
si alguno hi ha despistat, i som des de les 6 del matí,
serem fins a la 1 del migdia,
avui proposant-vos cançons d'estiu,
però que van una mica més enllà de l'estiu.
A veure, DJ Sosa. DJ Sosa?
Qui és DJ Sosa?
DJ Sosa és un productor i DJ que ve de la República de Mencana,
que viu aquí, i que...
Com podeu veure, és una persona molt culta a nivell musical,
perquè s'ha vingut a barrejar
aquest hit de la toquixa amb el Jomel Melo,
que es deia Stingammo, que era del 2021,
que és un hit de dembow,
que és un gènere que ha crescut a la República Dominicana.
És com una versió accelerada del reggaeton
que simplifica les lletres
i que el que vol és accelerar el ritme de ball.
I, a més, té unes produccions molt crues.
Doncs DJ Sosa ho barreja amb una altra de les seves grans influències,
que és el jazz.
És un hit d'aturits, de bateries de jazz, amb un hit de dembow.
És increïble, aquesta barreja de gèneres.
Per mi és el futur de la música.Una altra proposta, va.
I un altre clàssic que té 20 anys.
La que està sonant és la versió de Radioactivity, de Kraftwerk,
feta per Eric Urano, que acaba de sortir.
De fet, va sortir ahir mateix.
I és molt interessant perquè l'Eric Urano...
Els 20 anys vindran ara, m'he equivocat.
Digues, digues.
Doncs Eric Urano està versió d'aquesta cançó originalment,
era de 1965, la de Kraftwerk.
I ell diu que és una cançó Kraftwerk gran tècnica,
aquesta sort de saber-se mantenir sempre en el futur.
Que tu ara fas una presentació sobre el futur,
i posaries una cançó de Kraftwerk
espectacular, inclús amb tot el tema de les intel·ligències artificials,
d'aquestes perfomes sobreactuades que estan passant ara,
Kraftwerk encaixa a la perfecció.
Llavors, Eric Urano està molt interessat per això,
i agafa la cançó i diu que l'ha passat
per una llúvia de rayos gamma per destrossar-la completament
i només quedar-se amb l'ADN de la cançó que se sent
en aquest escrivilló que ha fet ell.
Això vol dir que la cançó és bona.
Perquè moltes vegades, quan una cançó neix,
neix amb una base molt simple de guitarra i veu.
Si la cançó ja funciona amb aquesta base,
ja vol dir que la cançó té una base molt sòlida,
i segurament és el que passa amb Kraftwerk i els grans artistes.
Doncs a veure si aquesta, que sí que té 20 anys, encara ens aguanta.
Això és Beyoncé i Sean Paul, i aquí la versió actual.
És interessant que arribi a l'escrivilló per poder entendre
com connecten les dues cançons,
perquè Cruz Cafuné, que és l'autor d'aquesta nova versió
juntament amb Chita, el que fa és agafar el Baby Boy
de Sean Paul i Beyoncé i utilitzar-lo per la seva nova cançó,
que és el Baby Boy escrit amb llàtina, no, crec.
I, igual, és una cançó que té una base molt sòlida,
i és una cançó que té una base molt sòlida.
És una cançó que he escrit amb llàtina, no, crec.
I, bueno, aquesta cançó forma part d'un disc que es diu
Me muevo con Dios, que és el disc que acaba de publicar
aquest artista de Canàries,
i que és un dels millors discos de rap de l'any,
i potser de la història del rap nacional.
I remfeia gràcia, com pots agafar una cançó antiga com Baby Boy
o la versió sencera, o sempleges una petita part,
o la reconfigures totalment,
i totes les cançons que porto són exemples
d'antigues influències amb els rimes de l'actualitat.
Canvi total de registre, va.
Porque te quiero a ti, porque te quiero
Cerré mi puerta una mañana y eché a andar
Porque te quiero a ti, porque te quiero...
Doncs aquesta cançó del Serrat, que és del 1969,
de La Paloma, que és el seu quart àlbum,
el primer que va publicar en castellà,
era la nova cançó, no?, al seu moment.
Doncs ara tenim una nova, nova cançó, que fan artistes,
com la Crícia, que acaba de versionar
tu nombre més sava i llerva de Serrat, i son així.
Porque te quiero a ti, porque te quiero
Te quiero
No, no, tu.
Cerré mi puerta una mañana y eché a andar
Porque te quiero a ti, porque te quiero
Te quiero
Deje los montes y me vine al mar
Això és aquest grup que es diu Crícia,
que lidera la Cris Lluet, que dius que tot just té 20 anys,
i que aquí fa servir l'autotune per emular Serrat, d'alguna manera, no?
Bueno, no emula, simplement porta un tema i una cançó
i un sentiment que tenia Serrat en el seu moment,
en les produccions d'ara, que no és només l'autotune,
sinó que, si ens hi fixem, tota la base, sense bit, etcètera,
és una nova forma que utilitzen moltes artistes per cantar.
És a dir, agafen peces més ambient
i fan peces com, per exemple, la de la Sol, la d'Obera,
que teníem una versió inèdita que he portat ara,
que és d'una artista barcelonesa que és la Sol,
i que aciona la cançó composada
del Buen Elbolero, de Rafael de León i Juan Solano.
I ahir, doncs, has portat un regal,
una cançó feta expressament per a aquesta secció.
Sí, de fet, la de la Sol ja és una versió
que només ha sonat en directe quan la toca l'artista,
així que l'heu escoltat en exclusiva des de la ràdio,
a tubera de la Sol, si la voleu li heu de demanar
directament amb ella, i ara porta una versió de Sofia,
que és una artista de Mallorca, que és meravellosa,
perquè ho fa tot increïblement bé,
tocava la bateria amb la banda Escorpio,
tocava el baixa, no, crec que tocava el baixa
amb la banda Escorpio, tocava la bateria amb la banda Barrera,
produeix, canta, i fa unes versions sin wave meravelloses,
i fa una versió de Sweet Summer, de Sant Joan i Bassista,
que ha fet expressament per al programa,
i que, per mi, seria la cançó de l'estiu,
si no fos perquè no la té publicada i també lliure de demanar.
Quiero besar a los hombres con mi soledad
Quiero besar a los hombres con mi soledad
Quiero besar a los hombres con mi soledad
Es que y esta es otra persona.
Això que sona a Sofia.
Summer Sweet, una proposta de la Ida Camproví,
avui que fem les cançons de l'estiu,
i també rememorant clàssics.
Un rayo de sol, oh-oh-oh
La Olga, això no té res a veure.
Però aquesta cançó és molt significativa
del que comentàvem abans, de l'origen de la cançó de l'estiu.
Diguem que és un tema de l'any 1970 de Los Diablos,
i és un dels primers temes catalogats
com a cançó del verano,
i s'ha de dir en castellà perquè estem en ple franquisme.
I és un tema pensat per l'estiu, que parla de l'estiu,
i per tant és com inicia aquest nou gènere o subgènere
de cançons de l'estiu
que va triomfar en ple...
exclusió turística espanyola al franquisme.
Oh, yes, I can boogie
But I need a certain song
I can boogie, boogie, boogie
On that road
Aquí és un anglès justet, eh?Bastant, bastant justet.
I aquest tema, mira, agafant el fil de tota la llista
que hem comentat de l'Aida,
potser es mereixia un remix,
un remix actual per a algun artista contemporani,
perquè jo crec que se li pot trobar bastant de suc,
i encara sona molt, eh?, en moltes festes, verbenes...
Aquesta cançó encara sona, és del 77.
Little laugh, but ever she saw him
Carried away by a moonlight shadow
Hi ha cançons que emballeixen molt bé, aquesta té 40 anys, eh?
Sí, sí, és del 1983, és una d'aquestes incursions pop, no?,
que va fer Mike Colfield al llarg de la seva carrera,
va ser un hit de l'estiu del 77,
i jo no sé si del 77, 78, 79, o fins i tot,
encara te la pots trobar a la ràdiofórmula,
és d'aquests temes atemporals que parlàvem.
Vine a devorar-me otra vez
Vine a devorar-me otra vez
Me castigame con tus deseos más
Que el vigor lo guardé para ti
Ay, vine a devorar-me otra vez
Vine a devorar-me otra vez
No em sabria dir de qui és, això.
Lalo Rodríguez, 1990.
Sembla com molt més antiga, no?, però és de 1990.
Aquesta és la típica cançó
que quan la indústria discogràfica
volia convertir una cançó com a cançó de l'estiu,
la passejava per tots els platós a televisió,
era l'època que començaven les privades,
i Lalo Rodríguez apareixia en aquells programes
d'allò, Murcia, que bonita eres,
aquests especials que feien a televisió espanyola,
doncs dient que Lalo Rodríguez va ser un d'aquests artistes
que l'indústria discogràfica va apostar per ell,
i a més va ser una de les...
És gairebé com un dels orígens
de com la música llatinoamericana va començar
a introduir-se les llistes d'èxits
i que això connecta molt bé amb l'època del reggaeton avui en dia.
Jo crec que pot ser l'origen.
Avui, amb l'Olga Balos i l'Aida Camproví,
parlant de les cançons de l'estiu i de més enllà,
acabarem amb la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio,
d'aquest 2023.
La Jim i el Nil Dami,
amb aquesta història compartida,
t'estimo igual, és la cançó d'aquest any de TV3 i Catalunya Ràdio.
Moltes, moltes, moltes gràcies a l'Aida Camproví
i a l'Olga Balos per haver-nos fet aquesta playlist fantàstica.
Un plaer.
Déu-n'hi-do. Molts apunts, eh?
I és una secció per recuperar-hi
i apuntar alguns dels títols que heu apuntat.
Sí, però el millor és que cadascú s'ha de fer
la seva pròpia cançó de l'estiu.
Moltes gràcies a totes dues.
De seguida arribem a les notícies de les 11
i el comunista al suplement. Ara tornem.
No sé si t'he trobat com has buscat
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.