Són les 9.
Són dies de cues a les carreteres,
família, mones, processons, gintònics, repòs i algun arreif,
de padrins fent més cu a les pastisseries,
però aquesta setmana santa coincideix també amb una femèrida.
Avui, 8 d'abril, es compleixen exactament 50 anys
de la mort d'un dels grans artistes del segle XX.
Pablo Picasso, l'artista total recordat eternament pel Guernica,
però també pel seu llegat en l'escultura, la ceràmica
i totes les disciplines que es va proposar.
Els diaris avui en van plens
i la foto del pintor malagent és a bona part de les portades.
Mit segle després, però,
alguns es qüestionen la seva vessant més personal, més fosca.
El periètico apunta, per exemple,
que una investigació revela que Picasso va maltractar 8 dones.
I aquí comença el debat sobre la cultura de la cancel·lació
50 anys després.
Avui en parlarem amb dues persones
que s'han passat tota una vida estudiant-lo
per obtenir-ne resultats i objectius ben diferents.
D'una banda, la Malengual,
que és conservadora experta en l'obra de Picasso,
i de l'altra, el falsificador Oswald a Holèstia.
A tu, Oswald, t'agradaria tenir un Picasso
penjat al menjador de casa teva?
Jo me'l vendria, el primer que faria.
Bé, potser faria abans una còpia per vendre-me'l dues vegades.
Som el suplement i els Nostradolians avui
tampoc no fan vacances per Setmana Santa.
Josep Maria Martíri Gau, cronista parlamentari.
Bon dia i bona hora. Bon dia.
Tu no fas campana, eh? No, no, no. Aquesta vegada, aquest any, no.
Mira que a tu normalment t'agrada viatjar.
Sí, però aquest any m'agrada més viatjar quan no hi ha un port al mig.
Quan la gent no viatja. Exacte, sí.
No és que a l'aeroport del Prat, tu, hi ha...
I, en canvi, mira, i avui, ara, quan he vingut aquí a la ràdio,
és que ni un diumenge d'agost.
O sigui, no hi ha ni els turistes a Barcelona.
El centre sí, però aquí està la ràdio, per exemple,
i la pàd'altre, per exemple, per la senyora de Sant Cugat.
És que no hi havia ningú. No hi havia ningú.
I, de fet, a la gent que hi va,
no hi ha ningú, oi?
No, no.
No, no, no.
No, no.
I per a tu, a la gent que hi va, no hi ha ningú.
És que no hi havia ningú. No hi havia ningú.
Tens la mona punya o no?
Fem la mona... Ballem la mona tots plegats.
No, no. No en tinc cap, de bona no.
Després saludaré el Pernoguer. Eduard Voltas, bon dia, bona hora.
Bon dia. Ui, que llunyà que et sento, Eduard.
Com estàs?
Però em sentiu bé o no? Em sentiu fantàstic.
Sí, sí, em sentiu fantàstic. Perfecte.
Sento el mar de fons o no? Sento les onades?
Podries sentir-les, sí, sí, sí.
Ets a Formentera, no?
Sí, sí, soc a Formentera.
La meva dona és d'aquí,
i jo soc a la família.
Quina sort. Com està l'illa?
Doncs menys seca del que em pensava que me la trobaria.
Aquí ha plogut més que no a Barcelona,
i el paisatge està molt maco, la veritat.
Doncs vés-nos traslladant també postals formenterenques,
perquè ve de gust també veure aquest paisatge.
La Núria Martínez Ribot, companya de públic. Bon dia, Núria.
Molt bon dia. Escolta, quina enveja, Eduard.
On pares, Núria, on pares tu?
A veure, mira, jo també no em puc queixar.
Millor l'Eduard, però no em puc queixar.
Estic a la Cerdanya, que... Home, aquí, escolta'm.
Cerdanya, Formentera i Estudió de Catalunya Ràdio.
No està malament, hi ha nivell, hi ha nivell.
Digues, digues, Joan Maria.
No, no, haig de dir, a favor meu,
que amb Punacabi el programa no me'n vaig massa lluny,
però sí que me'n vaig a la Costa Brava.
Escolta, fantàstic.
Així sembla el triangle perfecte, els tres.
Escolta'm, hem de començar aquesta tertúlia
amb... és que molts dies m'acaba enganxant.
El que passa és que normalment és diumenge,
però ha de tornar a sonar a aquesta hora Chimo Bayo.
Tenim en marxa un arreif a Sant Jordi d'Esvalls, al gironès.
Un arreif que comença a ser un clàssic de cap de setmana,
perquè fa quatre dies uns n'explicaven un altre
que anava al poble del Pey Ousona.
Hem sentit diversos veïns queixant-se,
hem sentit també l'alcaldessa.
Actualitzem marcador, aquesta hora.
No sé què està sonant.
Sant Jordi d'Esvalls, saludo la Iolanda García,
que és una veïna iolanda, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Com esteu?
Bueno, la festa continua, hores d'ara i... i continuam igual.
Què vol dir que continuau igual?
Sí, doncs ahir el vesp...
Van començar ahir a les 5 de la matinada,
jo estava dormint i em vaig despertar del volum de la música,
durant tot el matí fins cap allà, crec que cap a les 12,
amb la música a tot volum,
a la tarda vam parar una estona i cap a les 9 una altra vegada.
I... i bueno, ni finestres tancades, ni la tele, ni res.
Aquesta nit sí que és veritat que hem baixat un pèl el volum
a partir de cap a quarts de dues,
i ens ha permès, jo menys, dormir una estoneta,
però bueno, que la música se sent igualment i encara està...
la festa encara continua, vaja.
I viuen molts veïns al voltant d'aquesta festa?
O sigui, pel que tinc entès i...
i bueno, és una zona més separada,
no és aquí al costat del poble, està a prop del riu,
però... però tot i així, és com si la tinguéssim aquí al costat.
Per què? Perquè la música està com està i...
Sí.
Ahir parlàvem de 200 persones, tens alguna idea de quants poden ser?
Pel que parlaven ahir els veïns,
no sé si ha sigut un efecte crida,
però pel que sembla hi ha anat més gent.
Us hi heu apropat?
Algun veí hi ha anat, jo no hi he anat,
algun veí hi ha anat i...
inclús ens han passat vídeos, tenim vídeos,
i bueno, tenen una estructura important en l'escenari,
hi ha tota una espècie d'estructura muntada important.
Deixa'm parlar de l'alcaldessa de Sant Jordi dels Valls,
Núria Martínez, bon dia.
Hola, bon dia.
Com està l'alcaldessa?
Perquè la vaig sentir ahir indignada,
indignada bàsicament perquè no poden fer res
perquè aquesta gent marxi.
És que és això, Roger.
No es pot fer res a nivell legal.
Jo he estat parlant amb Mossos
de si hi havia alguna manera d'intervenir a la festa,
i Mossos em diu que en principi no,
en principi no poden intervenir,
és un espai privat que no està tancat,
és un espai obert,
i bé, que en principi ells no poden actuar.
Però per què no poden actuar?
Perquè és contraproduent per si d'alguna manera
aquesta gent que evidentment porta unes hores de festa
i no deu tenir ganes de marxar,
pot generar algun perill per la seguretat?
Per què no poden actuar?
A mi el que m'han comentat Mossos
és que ells en principi no intervindran,
és un espai obert,
no representa perill per als mateixos assistents a l'acte,
i en principi no hi ha cap denúncia del propietari Z,
per tant, legalment tampoc tenen cap indici
per poder actuar per ocupació de la finca i tal,
i llavors, a veure, anem amb el de sempre,
hi ha brous efectius tampoc.
Saben quants són?
Jo, en les últimes notícies que tinc d'ara d'aquest matí,
he parlat amb ells, amb Mossos, i amb unes 300 persones.
300 ja.
Teniu alguna idea de fins quan s'hi poden estar?
Ho dic perquè només som a dissabte, demà és diumenge,
dilluns és festa, no ho sé.
Aquest és el problema,
que amb el pitjor escenari podem comptar tranquil·lament
que fins dilluns, ni fins dilluns al matí,
la festa estarà en marxa.
Amb el prejudici que això causa... Ai, perdona.
Anava a dir que aquesta veïna ens explicava
que al voltant d'aquesta festa,
no estan molt a prop del poble,
però que se sent des de molt lluny aquesta música.
Hi ha molts veïns que viuen a prop de la festa?
De fet, aquesta festa, s'ha dit que és a Sant Jordi,
però ha estat a la municipal de Sant Joan de Mollet.
És una albreda, és un lloc d'arbres,
al costat de la Ribera del Ter,
i molesta, sí, clar, molesta,
per l'orientació que tenen els equips de so.
Ens agafa l'afectació a la sardina de Ter,
a Sant Jordi de Salls,
i ahir em comentaven veïns que guses també se sentia.
És probable, inclús, que us sentin a color més,
potser vi la desens i vi el pliu.
I flaçar, crec, també, algun...
Flaçar potser alguna casa,
però no tant perquè el so està encarat cap a l'altre costat del riu.
D'acord.
Ens agafa més l'altra Ribera,
la Ribera contrària a la que està instal·lada la festa.
Deu tenir sensació d'impotència, no?
Impotència total, impotència total.
És el que comentava ahir amb el teu company.
Ens trobem en una situació estranya,
perquè a Sant Jordi celebrem el Tramonfest
el mes de juliol, ja fa uns anys,
i l'expedient administratiu que s'ha de confeccionar
per poder celebrar aquesta festa és increïble.
De permisos, de protocols...
En fi, és una bestiesa.
I llavors et trobes que hi ha una festa d'aquestes i legals,
que bé ser el mateix, però més casolà,
però no fa res.
No hi ha ni controls de sons, no hi ha control de resistència,
no sabem exactament la gent que hi ha.
Ens han donat la xifra de 300,
però realment tampoc estem molt segurs de la gent que hi ha allà.
Ara molts us aquest matí m'han comentat que vindria un helicòpter
a fer una passada per veure si des de l'aire es lleu una mica més.
I després hi ha una altra cosa, que és que estan a l'aire lliure.
Sí, terreny privat, però en tinc, amb molta vegetació al voltant.
I fa moltes setmanes que parlem del risc d'incendi
i tot el que comporta això.
Sí, sí, sí, això és l'afegit.
Hi ha molta gent, no saps. A veure, no saps.
No hi ha persones que controlin una mica el que es fa allà dins,
com es fa, com estan les persones.
És que no hi ha control de res.
Llavors evidentment és un perill afegit.
Qui haurà de netejar l'espai de la Reif? La Brigada Municipal?
En aquest cas no sé si la Brigada Municipal, com he dit abans,
és una gent que és privada, a nivell municipal.
I després... Normalment, a veure...
No, no, vull dir que normalment són gent que, en principi,
no deixen les coses massa malament.
I s'encarreguen de recollir una mica, però...
Home, estan organitzats, per què ens explicava?
Perquè diu que portaven una infraestructura musical considerable.
Se sap d'on venen? Són catalans? Són estrangers?
No en tenim cap dada.
Són gent que són molt professionals en fer aquestes coses.
Són gent que està molt basada a fer aquests muntatges
després de grans estructures,
que tenen equipament i en tenen equipament humà i material.
El trasllat el fan amb furgonetes.
Són furgonetes, no són camions,
que poden passar des de passabubes.
I llavors tu trobes com està tot muntat.
Són gent que saben el que fan i estan acostumats a fer-ho.
Jo crec que sempre són els mateixos.
Deuen tenir llocs aixís agafats,
i van voltant per territori i van fent les estretes.
La Núria Martínez, la caldessa de Sant Jordi d'Es Valls,
i la Iolanda García, veïna de Sant Jordi d'Es Valls.
Molta sort i molts ànims.
Gràcies, Roger.
Això no és Primovaio, eh?, el Mar Pairón.
Clar, aquí la impotència...
Vull dir, estem fotent conya, però aquí hi ha una cosa que és que...
Què fas? És un terreny privat,
i sempre ens trobem amb aquesta història
que els Mossos no poden actuar, no?
Tots els terrenys, tots els pams de terreny que hi ha arreu,
són propietat d'algú.
O de l'administració, Ajuntament, Diputació, etcètera,
o bé d'un particular.
I certament, si no hi ha una...
És difícil, sense que hi hagi la denúncia del propietari,
és difícil que hi hagi comissió d'un delicte concret allà dins
i d'acreditar que, així d'entrada, actuïn els Mossos,
però realment ara apuntaves, amb la teva conversa amb l'alcaldessa,
el teu perill d'incendis.
En aquests moments, ostres, per molt professionals que siguin,
aquests que estan muntant aquesta festa rar,
Raif, és molt...
Escolta, aquí no hi ha control, es fuma, es veu,
es consumeix de tot, és descontrolat.
I aleshores això, clar, no s'ha comès un delicte,
però jo crec que sí que alguna mesura com a mínim de control
allà dins és que és vital,
perquè després això s'escapa de les mans.
A veure, això té un morbo,
jo entenc que pels que hi van té el morbo aquell
que és una cosa que així és mig ilegal o al·legal,
que hi ha una certa sensació de transgressió,
i això, per a la gent jove i tal, té un atractiu,
però realment, quan hi ha derivats altres perills,
com l'incendi o el consum descontrolat de drogues,
d'alcohol, etcètera,
jo crec que d'alguna manera d'infiltració,
per molt menys infiltra policia en els llocs,
no sé si aquí no es considera oportun o el que sigui,
però jo crec que això s'ha de controlar,
perquè, a més, això està proliferant.
Aquesta setmana passada vam tenir el tema de les festes Raifs
que es muntaven al Carmel, que vam parlar,
que, si ho veies, allà amb llums de neó i música tota castanya,
allà, evidentment, hi havia les queixes dels veïns,
i allò era de titularitat municipal,
aquí es pot controlar.
L'any passat ara recordava, mentre escoltava aquestes converses,
una que hi va haver al Vallès Oriental amb unes naus industrials
que es van estallar com una setmana que van sortir imatges
que la portaveu era una que feia tobles, una italiana...
Escolta, esclar, això va proliferant
i té l'efecte crida d'un per l'altre,
i no sé, l'alcaldessa declarava la seva impotència, no?
D'alguna manera o una altra hi ha d'haver, no sé si regulació,
però alguna manera de controlar aquests temes,
perquè, esclar, això ha descontrolat unes aglomeracions de gent,
que poden beure l'alcohol que vulguin,
que poden fumar sense cap problema la substància que vulguin, etcètera.
Clar, realment, s'ha de controlar. Això s'ha de controlar.
Núria.
Sí, primer em va fer dir que l'alcaldessa
digués Núria Martínez, era un moment...
Sí, efectivament, hi hem pensat.
Ara, tampoc és el nom molt comú, t'hauríeu de trobar moltes vegades.
Correcte, correcte, sí, sí, però em faig gràcia, per un moment.
No, a veure, dic que per suposat que estic d'acord amb el que dieu,
però a vegades sí que sento
que des dels mitjans criminalitzem molt aquest tipus de festes
i no altres tipus de festes,
i em recorda aquest Nadal, no sé si us en recordeu,
que hi va haver també una rave a un poble de Granada,
i els mitjans hi van sucapar criminalitzant aquella rave,
i després va resultar que els veïns hi estaven supera favor,
que fins i tot hi anaven a ballar,
i s'intentaven fer reportatges veient com els veïns criminalitzaven la festa,
i realment no la criminalitzaven,
deien que s'ho passin bé i ja està,
i en aquell cas els molestava poc.
Jo entenc perfectament que de sobte al costat de casa teva
hi hagi una rave,
i més en un moment de perill d'incendi, doncs entenc que preocupi,
però crec que també hem d'anar una mica amb compte,
a veure com parlem d'aquest tipus de festes.
I també comentaves, Josep Maria,
que la rave de Llinàs, com en concretament,
va ser un moment de Covid,
que tots estàvem tancats a casa,
que no podíem sortir a festa, no sé, fins a la una o una cosa així,
i ells estàvem fent festa durant dies i dies.
Crec que la situació era diferent,
llavors hem de veure aquesta com evoluciona.
Eduard.
Perdona, però els Mossos tampoc podien entrar, dèiem?
No, no, no, està clar. Hi ha un Covid i tot.
Digues, Eduard.
No, aquest tema és complicat,
perquè de seguida pot semblar que ens molesta
que hi hagi gent que es diverteixi, diguem-ne,
i que s'ho passi bé.
Hi ha una...
I no és això, el tema...
L'alcaldessa ho explicava molt bé, no?
És a dir, tu vols organitzar un festival en el poble,
seguint les normes, diguéssim,
i és un maldecap de normatives, de paperassa,
de coses que cal complir a nivell de seguretat,
a nivell de neteja, a nivell de mil coses, no?
I llavors et trobes que es poden instal·lar d'aquesta manera,
i pel fet que és una finca privada,
els Mossos no poden intervenir i l'administració no hi pot fer res.
Suposo que els Mossos, en aquest cas,
el primer que fan és contactar amb el propietari de la finca,
per veure si vol o no vol posar la denúncia.
Entenc que això s'ha fet
i que el propietari de la finca no ha volgut posar la denúncia.
A partir d'aquí, realment, poca cosa pots fer.
Poca cosa pots fer,
més que esperar que s'acabi el més aviat possible
i la música deixi de molestar la gent que vol descansar
i que vol dormir.
Però a mi m'amoïna que quan veiem aquestes coses
tendim, diguéssim, a la solució...
a la solució repressiva, diguéssim, no?,
i és una cosa que està molt en la línia,
a la frontera d'allò que...
que realment admet una solució repressiva o no,
no sé si m'explico.
Sí, sí, crec que... Vols afegir alguna cosa, senyor Maria?
No, no, és que jo tampoc demanava repressió,
demanava un cert control, i fins i tot,
per molt menys o en altres situacions,
s'infiltra algú, entre algú allà,
mosso o guàrdia privat o qui sigui,
per controlar una mica com a prevenció,
que no hi hagi risc d'incendis,
risc d'intoxicacions alcohòligues perilloses, etc.
Més prevenció i més control, una mica de control, demano jo.
Bueno, el risc d'intoxicació alcohòlica
també hi és el Primavera Sound, eh?, vull dir, no...
Bueno, hi ha qualsevol discoteca.
Hi ha qualsevol discoteca.
Jo, més aviat, penso, primer,
en els veïns que volen descansar i no poden,
i segon, en els riscos d'asseguretat,
per exemple, d'incendi.
Són festes que no tenen cap mena de control
des d'aquest punt de vista,
i potser sí que caldria una certa intervenció.
Però... però, hòstia, torno a dir,
estem en una frontera molt delicada.
9 i 20, pràcticament.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
amb l'Eduard Voltas, la Núria Martínez Ribot
i el Josep Maria Martirigau.
Avui, si agafeu els diaris,
us adonareu que pràcticament tots a la portada
hi porten Pablo Picasso. Per què?
Doncs perquè avui es compleixen exactament 50 anys
de l'amor del pintor malagent,
amb una petjada llarguíssima, també,
i una vinculació estreta amb Catalunya.
Aleshores, a dos quarts d'onze,
ho hem anat explicant des de primera hora,
hem ajuntat la Mà Lengual,
que és una de les grans conservadores d'aquest país,
expert en l'obra de Picasso,
que va treballar molts anys al Museu Picasso,
i l'Osvala Olèstia,
que és el falsificador,
que és aquest personatge que l'hem vist també
en aquesta sèrie del Quique Maillot a TV3,
un vell conegut del Suplement,
perquè és molt polèmic,
i els hem ajuntat a tots dos
per portar-los a la Fundació Palau i Fabra
a caldes d'Estrac.
Què passa? Doncs que avui els diaris van una mica més enllà,
i alguns d'ells, com per exemple el periòdico,
es pregunten les amants de Picasso.
Quan es compleixen cinc hàndems de l'amor del pintor,
una investigació revela que va maltractar
fins a vuit dones.
I aquí, evidentment, entrem en aquell debat
sobre la cultura de la cancel·lació.
Explica el periòdico,
a través de l'Eugènia Tenenbaum,
que ha escrit un llibre
parlant d'aquestes dones i reivindicant-les,
doncs, recorda alguns casos de violència,
de les quals va ser protagonista el pintor,
i es pregunta, diuen,
les subhastes o en exposicions no se separa
perquè en depèn el valor del mercat de l'obra.
Només se separa o es finxeix
que es fa quan és necessari
que aquests homes continuïn generant ingressos
malgrat que siguin agressors, maltractadors o manipuladors.
Han deixat de ser intocables
Woody Allen, Roman Polanski o Plácido Domingo?
I la resposta diu que és que no
amb aquest article que publica l'Anna Avella.
Sobre aquesta qüestió,
i abans de donar-vos la paraula,
sentim què diu la mà lingual
amb aquest tall que us avancem
d'aquesta conversa que tindrem a dos quarts d'ons.
La conservadora experta en l'obra de Picasso.
A veure, jo no crec que la teoria de la cancel·lació
en cap cas,
perquè llavors no podem rebutjar
la nostra història passada
perquè hauríem de cancel·lar tota la història.
Picasso era un personatge nascut en el segle XIX
per l'educació del segle XIX.
Per tant, a mi, jutjar els comportaments
de la gent
amb la nostra perspectiva
se'n fa una mica perillós, per lo mateix,
no perquè hauríem de jutjar a tothom
que ha passat per la història del segle XX.
Òbviament, Picasso era una persona
molt potent
i amb totes les seves contradiccions.
Jo només puc recordar una frase
que va dir una de les seves dones
que encara es viva, de cent anys,
Françoise Girot,
i una vegada li van preguntar per aquest tema
com era la vida amb Picasso,
si realment havia sigut tan espantós.
I Thalía va dir que Picasso era el sol
i qui s'acosta al sol es crema.
Doncs jo coincideixo amb ella una mica.
Contundent, la mala igual.
Núria Martínez Ribot,
Eduard Voltas i Susanna Maria Martí Rigaó.
No sé si he acabat d'entendre aquesta frase
que qui s'acosta al sol es crema
i que ella està d'acord.
Són una mica culpabilitzadores,
no sé si en aquest sentit.
Estic totalment d'acord amb l'Eugènia Tenenbaum.
Us recomano que la seguiu,
si no la seguiu a les xarxes socials,
perquè s'ha d'aprendre moltíssim d'ella
amb el que comentaves del periòdico.
Per mi, s'ha de separar l'obra de l'artista?
Bueno, o sigui,
evidentment no hem de cancel·lar
Pablo Picasso perquè no està cancel·lat.
Per mi la cultura de la cancel·lació
amb els homes és una fal·làcia,
com bé es comentava,
és a dir, Presidio Domingo segueix
tocant per tot el món
i és premiat.
Johnny Depp hem vist com pagava la seva nòvia
les campanyes de publicitat que estaven cancel·lades
i li han tornat.
Segueix tenint pel·lícules.
Woody Allen no està cancel·lat.
Per tant, em sembla una fal·làcia
que creiem que això passa
quan els homes segueixen tenint tots els privilegis,
fins i tot veient com peguen les seves dones
com és Johnny Depp, per exemple.
Per tant, crec que simplement,
hem de tancar el museu Picasso?
Clar que no.
I no vol dir que hem de trencar totes les seves obres
i que les hem de deixar de veure?
Per suposat que no.
Hem de reconèixer el seu llegat.
Ara bé, hem d'explicar el context, hem de dir qui era
i hem de saber que s'han d'explicar les coses
en aquest context.
Evidentment que no era la mateixa època que ara,
però que maltractés les seves dones, encara que no fos ara,
dubto que em sembli bé.
Llavors, crec que hem d'explicar-ho tot.
No vol dir que no puguem dir
que les seves obres eren meravelloses.
Hem d'explicar-ho tot i hem d'anar de posar-hi
la perspectiva feminista,
la perspectiva antiracista que tenim avui dia,
simplement explicant aquelles obres
en el context d'ara,
que per mi no existeix, cansar els homes.
Albert.
Una mica en la línia del que diu ara la Núria,
primer ens hauríem de posar d'acord
en què vol dir cancel·lació.
És a dir, si cancel·lació vol dir
retirar els quadres de Picasso dels museus del món,
doncs, òbviament,
jo no hi estic d'acord, estic segur que la Núria,
que la Núria tampoc...
M'he estic d'acord.
Ara, si cancel·lació
vol dir explicar
que era un fill de puta,
doncs si ho era, no?, doncs...
llavors s'ha de poder explicar.
És a dir, els personatges cal poder-los explicar.
Que...
no...
no... ara mateix
estic connectat des d'un iPhone,
Steve Jobs, si hem de fer cas
per parlar d'una persona genial
i...
i que és morta, també, no?,
com Picasso.
També era un fill de puta,
si hem de fer cas a les seves biografies.
S'ha d'explicar o no? Clar que s'ha d'explicar.
Ara, he de llançar l'iPhone al...
al riu.
Doncs segurament no l'hem de llançar al riu, l'iPhone, no?
És un abans de la humanitat, la seva tecnologia.
Doncs igual que la pintura de Picasso
és un abans per la humanitat,
he de dir que l'hem de poder gaudir,
l'hem de poder gaudir, les pel·lícules de Woody Allen.
No...
jo crec que això no està en discussió.
Ara, el que no pot ser
és que no es pugui dir que algú
era una mala persona
o que algú va maltractar les dones,
o que algú era un lladre, etcètera, etcètera,
perquè artísticament era genial.
No, s'ha de poder explicar.
Josep Maria.
A veure, això és un debat o un comentari
que ve de molt temps
i sempre vinculats a aquests grans artistes
o grans líders.
Jo crec que és un reflex de la condició humana,
perquè això passa entre els artistes
i passa a tots els nivells,
el que passa és que en aquest cas
hi ha una gran amplificació per ser qui són.
Mira, sento el teu gos.
És el gos de l'Eduard Voltas,
que hi ha aparegut més d'una vegada aquí.
I això aleshores... no, no, cap problema.
I aleshores, és clar,
són grans personatges que hi ha més facilitat
que es detectin els seus clars obscurs.
Primera, perquè, ja et repeteixo,
en aquest cas hi ha una gran amplificació
perquè són persones famoses,
però a més a més, aquest grau de genialitat
fa que es puguin considerar
per sobre, per damunt del bé i del mal.
Escolta, grans artistes
amb sombra,
amb ombres, amb clars,
això, n'hi ha molts.
El Dalí va ser molt qüestionat.
Van Gogh, Beethoven...
Escolta, mira, recentment,
Mario Vargas Llosa,
no em diràs que no és una persona masclista
però és una persona masclista i tal,
i viu en el segle XXI perfectament.
I Wagner,
que era, bueno,
amb les dones era absolutament masclista acabat
i a sobre era...
Vaja, les seves obres
van ser després la música de fons
de molts actes del nazisme.
I és clar, això ha passat sempre
i no em val aquesta explicació
que hem escoltat abans, perquè és que el segle XIX,
efectivament, el segle XVIII
o el segle XX, hi ha una altra cultura.
Però això és molt difícil
d'evitar-ho, no?
D'evitar que...
Gran artista, gran plataforma
de comentari
i un punt allò de sentir-te per sobre del veí del mal.
I no només és...
amb homes, Núria,
perquè ara, per exemple, em venia a la memòria
aquesta cineasta alemanya,
l'Helenie Riefenstahl,
directora de cine reconeguda,
però que era
un dels grans elements propagandistes
d'Edward Gables i d'Adolf Hitler.
O sigui que...
Absolutament rebutjable, però estem en què?
Em sembla que això, els tres hem coincidit.
S'ha de separar l'obra
de la persona, noi?
Jo crec que són dues coses diferents
i és que si ens posem així,
no tindríem gairebé cap referent
ni artístic, ni esportiu, ni de cap mena.
El debat és més delicat,
si em permets...
Eduard i després la Núria.
Perdó, el debat és més delicat
és a dir, la comoditat del tertulià
és posar
exemples, que jo ho he fet,
he estat el primer, he posat d'exemples
Steve Jobs, parlàvem de Pablo Picasso,
són persones mortes
sobre les quals, diguéssim, ja no hi pot haver cap tipus
de conseqüència legal pels seus actes,
etcètera, i aleshores, aquí,
el tertulià se sent còmode.
Què passa en casos de persones
vives, com per exemple
Plaza de Domingo, no?
Plaza de Domingo té una sèrie de denúncies
per assetjament sexual,
per abusos sexuals.
Que ell ho ha reconegut.
Sí, ho ha reconegut.
Era en otros tiempos, va dir.
I aleshores la pregunta
d'una persona que ha estat
abusadora sexual, que ho ha reconegut,
ha de continuar sent contractada
pels teatres
públics i privats
o se l'ha de cancel·lar,
en aquest cas, és a dir,
se l'ha de deixar de contractar
i se l'ha de condemnar a l'ostracisme
sense tenir cap condemna legal
pels seus fets.
Aquí és on, amic,
el tertulià ja se sent més incòmode.
Perquè jo reconec
que no tinc una resposta per això.
No la tinc.
Sí que tinc una resposta personal,
d'ètica personal, probablement,
després de saber el que he sabut,
jo no aniria a un espectacle de Plaza de Domingo
perquè em sentiria malament aplaudint-lo.
Probablement incapaç de separar
la seva obra de la seva persona,
perquè és una persona viva.
Així com anant a veure
una obra de Picasso
al museu em sento perfectament capaç
de separar les coses,
doncs, en el cas de Plaza de Domingo,
jo el que faria seria simplement
no anar-lo a veure.
Ara, se l'ha de deixar de contractar?
Doncs no sé què contestar
en aquesta pregunta, sincerament.
Perdoneu una petita falca amb això que deies
que els Estats Units no pot actuar
en el contracte ningú, per exemple.
Sí.
A veure, jo és que no estic massa d'acord
amb el que comentava.
Jo crec que sí que s'ha de separar l'obra de l'artista,
el que passa que no vol dir que s'hagi de cancel·lar
aquella obra, però que sí que hem d'entendre
qui feia aquesta obra
i tot aquest context.
Llavors, tu parlaves, Josep Maria,
de clarobscur? Home, jo no diria
que és un clarobscur maltractar a dones.
Vull dir, un clarobscur em sembla
que tots tenim clarobscur, però no tots.
Gràcies al feminisme,
no tots maltractem a les dones.
Llavors, crec que no ho podem encaixar
dins de dir, bueno, tothom tenim llums i ombres.
No crec que sigui aquest el marc.
Llavors,
Plàcido Domingo,
com bé comentaves,
és més difícil de marcar.
Però saps què passa? Jo crec que si ell hagués dit,
mira, jo he fet tot això,
me n'empenedeixo, ens explica el perdó.
Bé, doncs és diferent.
El que passa és que ell,
tenim una investigació que moltíssimes dones,
una investigació molt seriosa,
han patit l'assetjament de Plàcido Domingo.
Ell ho accepta perquè no té més remei.
Evidentment,
no mostra mostres d'empenediment.
I tot i així,
el que es fa és a Espanya dir,
no, home, no, aquest home pobres,
que és víctima d'aquestes bruixes feministes,
no només el contractem,
sinó que l'aplaudim.
Vam veure com Josep Maria, en un d'aquests concerts,
està aplaudint perquè és com dir,
en contra de totes aquestes cancel·ladores,
nosaltres t'aplaudim,
i fins i tot és premiat.
Per tant, jo crec que si la gent vol seguir anant a veure...
Plàcido Domingo, quan sap que està assatjant a dones,
a dia d'avui no ho sabem, però fins fa dos dies sí,
i que ho ha admès,
crec que tenim un problema.
Insisteixo, no existeix un grup d'homes blancs,
privilegiats, rics heterosexuals,
que estiguin cancel·lats amb massa...
És que no existeix,
i això és una de les grans batalles que ells han guanyat,
que ens fan creure que, pobrets,
ara avui en dia no es pot dir res i que et cancel·len,
perquè si aquest grup d'homes segueixen tenint el poder,
i si públicament no el tenen,
com que el segueixen tenint,
darrere les càmeres sí que el tenen.
Per tant, crec que no hem de caure...
en aquesta trampa de comprar-los el marc.
I un últim incís,
per exemple, en una de les polèmiques que va ser fa poc,
les obres de Roald Dahl, que es deia...
és que ara ja no es pot explicar,
fins i tot modifiquem aquestes obres
de la literatura de cancel·lació, això no va ser així,
això va ser que l'editorial va dir,
això no s'està venent, anem a fer aquest revulsiu,
i sembla que al final tot sigui,
que mare meva, quin món estem vivint,
que ja no es pot dir res.
I no és així.
En el cas, per afegir,
hem parlat molt de Plácido Domingo,
és un exemple perfecte per parlar d'aquest tema avui,
als Estats Units,
i a molts altres teatres d'Europa, inclús, no pot actuar.
De fet, ara ha baixat la seva...
ara ja s'havia de...
ara dirigia gairebé més que cantava,
però li han caigut molts contractes.
Però s'ha de dir una cosa, és que en el tema d'òpera,
el cantant no és sol,
la majoria dels seus abusos,
amb dones, que és un maltractament i ho tinc claríssim,
maltractar, inclús,
com s'ha dit i s'ha comentat per part dels testimonis,
inclús a l'escenari,
abusava a l'escenari,
amb la qual cosa la dona era absolutament...
Què havia de fer, allà a mitjà d'àrea,
clavar-li una cladallada, això era impossible.
Aleshores, esclar, hi ha molta gent del món de l'òpera,
que és molta gent la que actua
i la que fa possible una òpera, no només el tenor,
que és que no hi volen actuar, tampoc.
Hi ha el rebuig del seu propi gremi,
i això sí que penso que, realment, en aquests casos,
doncs, el rebuig del seu propi gremi,
bueno, és una cosa que es contempla i que, bé,
potser és un càstig necessari per a aquesta persona.
Sí, la Núria té raó.
No hi ha cancel·lació.
El que hi ha és intent de cancel·lació.
És a dir, el que sí que hi ha, si no es pot negar,
és un moviment que pretén la cancel·lació
d'aquest tipus de personatges.
I que no ho ha aconseguit,
perquè, efectivament, l'home blanc,
heterosexual, de classe alta...
doncs mana.
Dins dels homo sapiens, els que manen són aquests.
I per això no s'estan produint les cancel·lacions.
Ara, això no vol dir que no hi hagi un intent de cancel·lació.
I, per tant, hi ha una posició ideològica,
en el debat públic,
que diu que aquest tipus de personatges cal cancel·lar-los.
I això, diguéssim, també, el debat l'hem de tenir.
O sigui, el fet que no s'estiguin produint les cancel·lacions
no és perquè no s'intenti.
És perquè els presumptament cancel·lats,
els que haurien de ser cancel·lats,
tenen molt poder i aconsegueixen no ser cancel·lats.
Però l'intent hi és i, per tant, el debat l'hem de tenir.
Núria, crec que l'hem de tenir i hem de saber...
és a dir, quan s'inverteixin les relacions de forces,
perquè sempre acaba passant això,
i les posicions que defensen la cancel·lació guanyin,
estem d'acord amb això o no?
Aquest és el debat que hem de tenir.
És que això quan passarà?
Passarà quan hi hagi igualtat del món, no sé si la veuré.
O sigui, em sembla que...
Evidentment, hem de parlar d'aquest debat que existeix,
però el que em sembla irreal és dir que existeix la cultura de la cancel·lació
amb homes blancs heterosexuals i rics.
Crec que aquest és el marc mental que se'ns vol fer creure que és fals.
Que debatem això, sí, per suposat,
però és que és un tanc contra un carro, diguéssim.
Vull dir, no és real que existeixi aquesta batalla,
perquè al final, quan s'aconsegueix,
com per exemple amb Johnny Depp,
que al principi sí que se li van cancel·lar els contractes de pel·lícules,
quan se li van cancel·lar les campanyes publicitàries,
però després, tot i que haguem vist les imatges
que aquest home és un maltractador,
ha tornat a tenir tots aquests contractes.
Per tant, és un miratge que hi ha un moment que això passa,
però després segueixen guanyant els que històricament tenen el poder,
i això és així.
9 i 37, he de fer una pausa,
i de seguida tornarem al suplement,
més enllà de Picasso, que és un dels temes del dia.
De seguida al suplement, parlem de marihuana,
perquè un nou estudi del clínic
apunta a les conseqüències que té fumar 5 porros a la setmana,
especialment entre els més joves.
De seguida en parlem amb el Susi Maria Martínez Ribot,
la Núria Martínez Ribot, i la Mercè Balcells,
que és la responsable de l'unitat de conductes addictives del clínic.
El suplement, amb Roger Escapa.
Quina bossa més xula.
De debò, que està fet en plàstic de deixalles del fons marí?
El problema és que no sabem com fer-ho per comercialitzar-les.
Si ets una persona emprenedora, tens una idea de negoci,
vols avaluar-ne la viabilitat i posar-la en marxa,
la xarxa Empren t'ofereix orientació, assessorament,
formació i suport per obtenir finançament.
300 experts i expertes d'arreu de Catalunya t'acompanyaran
en la creació de la teva empresa i t'ajudaran a fer-la créixer.
Entre xarxaempren.gencat.cat.
Solicita assessorament i fer realitat al teu projecte.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
El pol s'accelera, l'eufòria t'envaeix,
una sensació de benestar recorre el teu cos,
i de sobte exclames... Llegir, quin pitjor.
A Abacus tot l'abril és Sant Jordi.
30 dies dedicats a vosaltres, lectors incansables.
Amb més de 200 signatures,
el regal d'una bossa exclusiva i el 5% de descompte.
Abacus, si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
Mundo Deportivo és molt més.
És veure espectacle on altres només hi veuen futbol.
És veure màgia on altres només hi veuen bàsquet.
És veure estratègia on altres només hi veuen moto GP.
Si llegeixes Mundo Deportivo i hi trobes molt més,
Mundo Deportivo, ho donem tot.
La meva família m'han fet una conxorxa
i d'amagat d'amagat es volen vendre el meu restaurant.
I fotran hamburgueses jo a la sila, allà, a descansar.
A descansar, a fer-ho tot en camp, on jo així.
Master Shof, amb Joan Pera.
A TV3, aquesta nit.
6 minuts per arribar a 3 quarts de 10.
Atenció a la dada.
Com és Porros? A la setmana implica un risc per la salut.
És una de les conclusions a les quals ha arribat un grup de professionals
experts en addiccions de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Uns efectes negatius que ja sabíem però que s'agraeixen sobretot
en els adolescents i en els joves,
la majoria dels quals creuen que el cannabis té propietats beneficioses.
La Mercè Balcells és la responsable
de la Unitat de Conductes Addictives del Clínic Barcelona.
Doctora, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I continua havent desinformació
sobre els efectes negatius del cannabis.
Com s'ho explica, això?
Com ho explico?
Bueno, el cannabis és una droga que s'estabilitza cada cop més
i és veritat que la percepció del risc és baixa.
I bueno, hi ha molts interessos creats
i també és veritat que si no es fa prevenció o no s'explica,
és lògic que no hi hagi un bon coneixement d'això.
Clar, consumir de 5 o més porros a la setmana
implica un risc per la salut.
Aquest coma titular és una cosa que ja sabíem.
El que passa és que ara ho heu certificat amb aquest estudi.
Què us fixàveu, exactament?
Bueno, de fet, consumir més de 4 porros a la setmana
és un consum d'alt risc.
No vol dir que menys no tinguis risc.
És a dir, a partir de 5 o més a la setmana
és un consum que es considera d'alt risc.
Per nosaltres era important una mica poder anar
donant informació clara a la gent.
Però, com a titulars, no els agrada molt,
perquè pot semblar que consumir menys és un consum de no risc.
De fet, el cannabis, com totes les drogues, no és inocu.
Té toxicitat, toxicitat física,
està associat a malalties cardiovasculars, pulmonars,
alguns càncers i també toxicitat amb salut mental,
a part d'altres coses.
També està relacionat amb els accidents.
Però la idea de consum de risc
és una idea de salut pública.
És a dir, hi ha un moment en què el risc a tenir malalties,
a patir malalties, creix de forma exponencial.
I aquest és un concepte que s'usa amb altres drogues,
sobretot amb drogues legals,
una informació clara a la població.
Per exemple, s'usa amb l'alcohol.
Sabem que 20 grams d'alcohol, més de 20 grams d'alcohol,
a partir de 20 grams d'alcohol al dia,
en els homes és un consum de risc pel tema de l'alcohol,
per tenir complicacions.
Hi ha físiques o del sistema nerviós central,
o també accidents,
i 10 grams d'alcohol en les dones també és un consum de risc.
Hi ha una diferència d'ambla, com es metabolitza l'alcohol.
I aquesta idea em sembla important per poder fer prevenció.
Clar, el que passa és que en el cas del cannabis,
aquests últims anys sí que és veritat que s'ha fet servir sovint
com a tractament mèdic, com a fàrmac,
per al lleugiraí, en alguns casos, el dolor, no?
Això no té res a veure amb els porros?
Clar, al cannabis hi ha una idea
que pot ser com és natural, com és una planta,
pot ser medicinal.
Però encara no sabem quins efectes beneficiosos té.
Sí que en pot tenir alguns com antiemètic,
com obrir la gana, pot tenir alguns efectes,
tot i que encara no estan del tot validats.
Però com altres fàrmacs, si s'usen sense recepta
o fora de les indicacions, tenen toxicitat.
A veure si ho sabem.
No podem automedicar-nos amb pastilles.
També passaria el mateix amb el cannabis,
encara que pugui tenir alguns efectes beneficiosos,
de fet, encara estem una mica intentant saber quins són.
La veritat és que usar-lo així no és una cosa medicinal,
és una cosa medicinal, però s'ha de poder saber
que també té un risc i s'ha de usar només quan sigui indicat.
Ja que és beneficiós per a algunes coses,
com pot treure nàusees,
ara tothom consumir cannabis no és el mateix.
I, evidentment, estem parlant, sobretot,
amb com usar la població al cannabis,
perquè hi ha un ús que seríem com recreacional.
La gent com usa cannabis.
Per què vol usar cannabis?
Per socialitzar, per desconnectar, per una sèrie de coses.
I aquí sí que s'ha de fer un esforç de donar informació
sobre quines conseqüències té això.
Sobretot, com has dit tu, a la població jove,
que també podríem parlar de població vulnerable,
independentment de la quantitat que consumeixes.
I nosaltres també, en aquest estudi, en aquest consens de consum de risc,
qualsevol consum amb joves, per sota de 21 anys,
seria un consum de risc,
perquè encara el cannabis és una substància
que actua directament al nostre cervell
i encara sabem que fins als 21 anys s'està formant al cervell.
I el cannabis s'ha correlacionat amb pèrdua de memòria,
amb dificultats d'aprenentatge, amb alteracions cognitives,
a part d'alteracions amb salut mental,
que són molt més freqüents si es consumeix per sota dels 21 anys,
com l'esquizofrènia o la psicosis.
És a dir, els joves que...
Perquè clar, estic veient que l'edat mitjana
de l'inici del consum del cannabis està per sota dels 15 anys.
Aleshores, aquest consum amb menors d'edat,
quines conseqüències té?
El consum de cannabis amb menors d'edat té moltes conseqüències.
De fet, és on hi ha més conseqüències.
Té conseqüències en moltes coses.
Primer, la toxicitat directa que té el cannabis
al cervell dels adolescents i joves,
que és, com he comentat, una alteració,
una disminució de les capacitats de memòria i d'aprenentatge,
que això és important,
perquè sabem avui en dia que es pot relacionar
amb l'aparició tan prana,
l'aparició abans de malalties com l'esquizofrènia,
que són malalties que són realment greus,
o també l'aparició de psicosis,
però també altres patologies com ansietat,
com depressió, com una sèrie de coses.
I a part, té una capacitat addictiva important
que potencia que s'aumenta
si ho comences a la joventut i a l'adolescència.
I pot fer una dependència al cannabis,
és una alteració també molt important,
perquè quan estàs enganxat a una substància,
a una droga, això et limita
i et modula la teva vida.
La Mercè Balcells, com dèiem,
és la responsable de la unitat de conductes addictives del clínic.
Què fem si sospitem que el nostre fill adolescent
o preadolescent podria estar en contacte amb el cannabis?
En contacte amb el cannabis segur que ja està,
perquè és evident que és present a instituts i al carrer.
O s'hi podria estar abusant o consumint
en una edat molt prematura el cannabis?
Bé, doncs tenir clar que no va analitzar-ho.
Jo crec que el primer és tenir clar
que això pot tenir unes conseqüències
i, per tant, parlar-ho,
perquè es consumeix, quan es consumeix,
si són conscients del risc que hi ha.
De fet, els joves la percepció del risc és baixa,
però és veritat que, quan els preguntem,
tots diuen que a mi de vegades em sorprèn,
que volen més informació,
que no és veritat que no vulguin informació.
Nosaltres fas una pregunta molt pertinent,
perquè nosaltres, a partir d'aquesta idea
de poder parlar d'un consum del risc,
ara estem intentant pensar què podem fer per prevenir
i perquè aquesta idea que hi ha un risc associat al consum
arribi a la població i arribi realment als joves.
I ara ens han finançat un estudi
al Plan Nacional sobre drogues
per poder veure què podem fer per prevenir
quin tipus de missatge és el que podem donar
o com donar el missatge per augmentar una mica
el que es diu l'alfabetització en salut,
que és la capacitat que té la gent d'adquirir informació
i processar-la,
informació respecte a la seva salut,
per poder cuidar-se.
Està d'acord, doctora, que el cannabis és una droga tova?
No, no estic d'acord.
No estic d'acord perquè nosaltres, a nivell jo,
com a professionals, no usem aquesta distinció.
De fet, les drogues de vegades que s'associen
amb més càrrega de malaltia són les que es consideren toves.
Per exemple, l'alcohol, a nivell de càrrega de malaltia,
és a dir, la càrrega que representa l'alcohol
amb la malaltia global,
la responsabilitat que té l'alcohol
amb les malalties,
si ho mirem de forma epidemiològica, és altíssima.
I, per tant, és un concepte que no usem.
De fet, nosaltres a vegades més drogues legals i drogues il·legals,
i tenim el cannabis, que està ara
en una situació més d'alegalitat.
No és legal, però tampoc és del tot il·legal.
Per tant, és un tema complex.
I que fa la sensació que el seu consum
té una aprovació social molt diferent a altres drogues.
Aleshores, públicament, hem vist polítics reconeixent
que han fumat porros,
no està assenyalat d'una manera molt pejorativa, no?
Aleshores, això la fa...
Tinc la sensació que és una droga amable, no?
I per a persones com vostès,
que em pateixen les conseqüències del clínic,
suposo que això els és incòmode.
Sí, sí, no?
Estàs dient una cosa que té molt sentit
i que és molt important, no?
Quina és la percepció de risc?
I és veritat que nosaltres diem que el cannabis
està com escalant posicions.
És a dir, tenim dues substàncies tòxiques
que ja coneixem i que són les més parabalents,
les que s'usen més en el nostre país,
que és l'alcohol i el tabac,
i després tenim les drogues il·legals,
i diríem que el cannabis en aquest moment
és la droga il·legal més consumida
i està escalant posicions apropant-se,
a l'alcohol i al tabac,
però hi ha com aquesta deriva cap a aquestes drogues,
però això no li treu toxicitat.
Per tant, el que puguem parlar de que hi ha aquesta toxicitat,
que hi ha aquests riscos, que hi ha aquest consum de risc,
jo crec que és molt important.
Per tant, això de parlar-ho vosaltres com a informadors,
com als mitjans de comunicació,
jo crec que és importantíssim.
I ara li faig una pregunta més personal.
Si en aquest debat de si s'ha de legalitzar o no s'ha de legalitzar,
què en pensa?
Sí, és una pregunta molt personal.
Mira, jo soc partidària de regular.
Jo soc partidària de regular les coses,
de regular a partir dels coneixements científics.
Jo crec que no és tan important si és legal com il·legal,
sinó quina disponibilitat
i quina prevenció podem fer sobre la droga.
És a dir, clar, quan diem és legal o il·legal,
bueno, però a veure, encara que sigui legal,
als menors d'edat, no sé, no seria legal.
És una cosa molt dicotomica, que en realitat no ho és.
I per tant, jo penso que l'important aquí és legalitzar
i alhora permetre que la informació verà s'arribi a la població.
I s'ha de regular les coses.
La Mercè Valset, la responsable de la Unitat de Conductes Addictives
del Clínic, avui el suplement,
amb una notícia que fa uns dies ens va cridar l'atenció
i de la qual també ens en volíem fer ressò.
Crec que és un tema que n'anirem parlant més sovint
del que ens pensem.
Moltes gràcies per atendre'ns, que tingui una bona Setmana Santa.
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres i moltes gràcies per treure aquest tema.
9 i 52, amb el Josep Maria Martínez i la Núria Martínez,
us han convençut les explicacions de la doctora
o us han generat més preguntes?
A veure, Josep Maria.
A veure, no, no, no, més preguntes i més reflexió.
No sé si has fumat porros alguna vegada a la vida.
No ho he fet amb la doctora, m'he contingut.
Sí, jo de jove m'havia fumat alguna vegada.
Tothom, és això que dèiem, tothom ho reconeix?
Sí, esclar.
Jo no n'he fumat gaire, però no per...
A veure, no sé per què,
però jo tinc tendència a migranies i tenir mal de cap,
i a vegades, no sé per quins cents ous,
fumar un porro em dóna mal de cap.
Per tant, amb això ja tinc una certa...
una prevenció física, però vaja, sí, és bastant normal.
Això que comentava la doctora, d'aquesta percepció de no risc,
que això, tu li has preguntat, és una droga tova, no?,
certament està absolutament estesa entre els joves, ni parlar-ne.
Ahir estava mirant unes dades,
quan sabia que avui la doctora ens parlaria,
i parlaríem d'aquest tema,
i vaig veure una notícia estadística preocupant,
que és que Espanya és el país de la Unió Europea
que més consum de cànabis ha tingut l'últim mes.
Som líders, un 9% de la població ha consumit cànabis el darrer mes.
I això és un estudi comparat entre tota la Unió Europea.
Això sí que ens hauria de fer reflexionar,
perquè, a més, això és perillós,
com explicava tècnicament la doctora,
però és que, a més, cada vegada que hi ha un accident,
o moltes vegades que ara veiem accidents
d'aquests greus mortals de trànsit,
l'associació del cànabis amb el qual, per exemple,
amb una altra droga, té uns efectes multiplicadors terribles.
Hi ha molts accidents que et diuen
si el conductor tenia el test positiu de drogues
i del qual li ha provocat morts, etcètera.
I també la doctora ha apuntat a un negoci impermateu,
i per acabar, que em sembla interessant,
si el cànabis, hem parlat bàsicament del cànabis,
perquè ha parlat, una mica tangencialment,
del tabaquisme i de l'alcoholisme.
El problema de l'alcohol a Espanya,
i a Catalunya, és molt, crec jo,
molt més que el del cànabis,
perquè, sí, es fa...
Espera, l'alcohol arreu els països nòrdics en plena,
a Anglaterra, a Itàlia, per tot.
I d'aquí es diu, home, és que a Espanya,
o a la conca mediterrània, a Catalunya, a València,
què passa? Que com que és una cultura mediterrània,
aquí es cultiven vinyes, es conreuen vinyes,
hi ha una acceptació social i cultural.
Escolta, això és molt perillós,
i només has de veure els botellons
que munten els caps de setmana la gent jove,
i és tant o més perillós que els porros.
Amb el tabac es va fer una gran campanya
i es va eliminar molts llocs que es pogués fumar
i ha baixat el consum,
i amb el tema dels porros i amb el tema de l'alcoholisme,
això no passa.
Eduard.
La humanitat.
Els humans ens droguem des del principi, no?
Des del principi de la història,
sempre hem pres substàncies per alterar la nostra percepció,
per trobar-nos millor, per passar-nos-ho bé.
És una constància de la humanitat.
Si ara féssim un salt endavant de 2.000 anys
en la història de la humanitat,
d'aquí a 2.000 anys estic segur de dues coses.
Una és que sortirà el sol,
i la gent s'està redrogant.
Això és inherent a la condició humana,
la recerca d'una alteració de la percepció,
perquè et trobes malament i et vols sentir millor,
perquè busques noves experiències, pel que sigui.
Jo, davant d'això,
crec que l'únic que es pot defensar i que jo defenso
és el màxim d'informació possible.
Això que has fet tu ara, Roger, amb la doctora,
el màxim d'informació possible,
que la informació flueixi, que tothom sigui conscient
de les conseqüències d'aprendre el que pren,
i recomanar sempre, i a tothom, i tot ara,
recomanar moderació.
No hi ha més.
És a dir, l'ús moderat d'aquest tipus de substàncies,
els mateixos doctors ens ho diuen, no és perillós,
i suposo que és el moment, en aquesta moderació,
és on trobes allò que exactament busques.
L'ús immoderat de les substàncies
és quan es converteix en un problema per tu,
per la teva salut i per la salut mental del teu entorn, també.
Núria, sisplau, curt.
Curt, no? No, ràpidament.
Estic totalment d'acord amb el que comentava el Josep Maria,
que al final el principal problema que té la societat espanyola
és l'alcoholisme,
i és un tema que està superanormalitzat,
i fins i tot si dius que no veus s'admira malament,
però, respecte al cànnabis,
crec que sí que no ens som conscients,
la població no n'és conscient ni menys la població jove,
dels problemes que té la salut.
A llegir l'estudi del clínic que he comentat,
un 15% de la població creu que no té conseqüències sobre la salut,
i per tant crec que això sí que és importantíssim.
Jo recordo que a l'escola
se'n va fer una gran campanya contra el tabaquisme,
però no la recordo amb el tema del cànnabis.
I crec que sí que hi ha una cosa de modernitat,
o de diversió, respecte a fumar cànnabis,
i crec que s'ha d'explicar que quan ets jove
et pot afectar molt i que es tingui aquesta informació.
I també un altre dels punts que posava l'estudi, que em sembla clau,
que si la teva família té antecedents de salut mental,
o fins i tot tu pots arribar a tenir una malaltia latent de salut mental,
els porros et poden perjudicar molt.
Per tant, tota la informació del món,
tot i que quan ets adolescent la informació em té una mica igual
perquè et creus del món,
però és molt important, i a partir d'aquí abordar el problema.
Dos minuts per les 10.
La Núria Martínez Ribot, l'Eduard Voltas i el Teoza María Martirgau,
que no han fet campanya per Sant Manesanta,
avui a la tàrtulia del suplement.
Acabeu de descansar una mica, si teniu aquesta sort.
Una abraçada a tots tres. Moltes gràcies.
Igualment.
Petitíssima pausa i ara tornem amb la Maica Navarro
i la Neus Bonet, que ens posa el dia.
Aquesta recepta de felicitat li falten ingredients.
Hiverns infinits, zero corrupció, alcoholisme,
frontera amb Rússia, presons obertes,
ciutats sota terra, sistema públic imminyorable...
Que el senyor us veneixi.
...i misses molt heavies.
Així és Finlàndia, el país més feliç del món.
30 minuts a TV3 diumenge a la nit.
Linka, el teu enllaç amb la cultura, a Catalunya Ràdio.
El 22 d'abril a l'Auditori de Girona,
únic concert a Catalunya de Rufus Wainwright.
El cantant i compositor oferirà una actuació en solitari
amb les cançons del seu últim disc
i també els grans temes de la seva discografia.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El Teatre del Raval presenta dos espectacles.
A partir del 19 d'abril,
La mort i la donzella, l'obra xil·lena més representada
a tot el món, una trobada insòlita
entre una torturada i el seu torturador.
I a partir del 28 d'abril,
Mundos paralelos de l'humorista Oscar Terol,
un espectacle que retrata una societat
que se'ns mostra sovint incomprensible.
Més informació a teatredelraval.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.