Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menja, 28 de maig del 2023, eleccions municipals.
D'aquí dues hores obren els col·legis electorals
en els comissis que ens toquen de més a prop.
Aquelles on condicionem 5 carrers peatonal,
on jutgem com funciona la recollida d'escombraries,
la gestió de l'aigua, l'enllumenat dels cementeris.
En joc, 947 municipis a Catalunya i 9.139 regidors.
En una batalla que es preveu d'allò més emocionant
en bona part del país,
especialment a les capitals, per descomptat Barcelona,
però també són incerts els resultats a Lleida, a Tarragona i a Girona.
Aquesta nit sabrem qui guanya i qui perd,
però en molts pobles i ciutats encara no sabrem qui manarà.
A partir de demà caldrà negociar i arribar a acords.
Acords que, en clau municipal,
sovint no tenen res a veure amb els interessos dels partits
en clau nacional.
A Barcelona la victòria continua caríssima,
les opcions d'Ada Colau, Jaume Collboni i Xavier Trias
per guanyar les eleccions segueixen intactes,
i tot i que aquesta nit sortirem de dubtes,
fa la sensació que també ens n'anirem a dormir
sense saber ben bé qui serà alcalde o alcaldessa.
Tenim micròfons escampats per tota Catalunya
per saber quines són les claus de la jornada
i copsar l'ambient de les obertures dels col·legis.
Interessant també esbrinar què passarà aquesta nit
a l'Hospitalet, Badalona, Mataró, Vic Tortosa, la Seu d'Urgell,
Igualada, Reus, Sabadell, Terrassa, en una jornada electoral
que també es viurà amb intensitat al País Valencià i les Balears,
on els socialistes es juguen la continuïtat dels seus governs
i també a Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso,
fregant una majoria absoluta que li permetria governar sense Vox.
De fet, a l'ombra de regidors
que obtingui l'extrema dreta aquesta nit,
tant a Catalunya com a la resta de l'Estat,
serà una de les claus de la jornada
per mirar d'entendre cap on anem com a societat.
Avui és un dia de ràdio, de tenir l'antena posada,
de parar l'orella, de ser a tot arreu
i serem fins que faci falta, en un suplement especial,
eleccions que a Catalunya Ràdio viurem acompanyats de Neus Bonet
al migdia i a partir d'aquesta tarda,
a les 7, amb la Laura Rosel i el Joan Bota,
amb els hondets, l'escrutini i l'anàlisi dels resultats.
Som el suplement, tic-tac, tic-tac,
perquè comenci la Festa de la Democràcia
i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Més enllà d'aquestes eleccions, de seguida desgrenem tot el que donarà
a l'obertura dels col·legis, pendents també del principi d'acord
entre la Casa Blanca i els republicans
per elevar el sostre de deute
i evitar la suspensió de pagaments als Estats Units.
Sí, ho han confirmat el mateix president nord-americà Joe Biden
i el líder de la cambra de representants Kevin McCarthy.
Biden reconeix que el pacte conté concessions dels demòcrates,
però manté les prioritats, diu, del seu govern.
I encara en la crònica internacional,
diumenge d'eleccions a Turquia amb el president Erdogan
com a favorita en la segona volta.
Els últims dies la campanya s'ha centrat en el vot ultranacionalista
i l'oposició social demòcrata
ha endurit el seu discurs sobre els refugiats sirians.
Els Mossos investiguen una estafa massiva
en la venda d'entrades de Coldplay.
De moment han rebut almenys una vintena de denúncies,
però sospiten que hi ha més afectats.
Avui la banda ofereix l'últim concert a l'Estadi Olímpic.
I atenció a Twitter, perquè em va ple les xarxes
de com s'ha sentit aquesta nit el concert de Coldplay
en molts punts de Barcelona.
Vídeos de l'Eixample,
en què se sentia perfectament els decibels
de la banda de Chris Martin,
i també molta gent amuntagada als afores de l'Estadi Olímpic,
sense entrades,
però celebrant el concert com si el tinguessin al menjador de casa.
Trucarem la Guàrdia Urbana per veure realment si hi ha hagut queixes
o si aquest concert tenia més decibels que els que tocava.
Més titulars.
Anatomia d'una caiguda de Justin Triad
guanya la palma d'or del Festival de Canes.
És la tercera dona en 76 edicions que guanya el festival.
També hi ha hagut premi per una pel·lícula en participació catalana,
Inset, de Yellow Cocoon Shell,
que s'ha endut la càmera d'or a la millor òpera prima.
Avui jornada unificada a la Lliga de Futbol.
L'Espanyol no pot fallar més talla. Bon dia, Albert Benet.
Bon dia, València Espanyol.
A partir de les 7, amb l'obligació de guanyar,
si l'equip blanc i blau vol arribar amb opcions de salvació,
a l'última jornada, fins a 7 equips, juguen la permanència.
I el Girona juga les opcions europees a l'actual Camp Nou,
mentre l'actual Camp Nou abaixa el taló.
Girona, Betis a Montilivi i Barça a Mallorca,
abans que comencin demà mateix les obres de reforma.
Sergio Busquets i Jordi Alba s'acomiadaran de l'afició.
El Granoller jugarà avui la final de la Lliga Europa d'en Bol.
Contra el Fuxa de Berlín a les 6 de la tarda,
després de superar les semifinals.
L'últim títol europeu de l'equip ballesà
és de fa 27 anys, del 1996.
Bon dia, Josep Noel.
Bon dia, bona hora.
Mira, tindrem un dia molt similar al d'ahir.
Bàsicament, domina del sol,
sempre amb terborit una mica per aquesta pols agarriant en suspensió,
i també d'alguns núvols prims que són una mica més abundants que ahir,
sobretot a les Terres de l'Ebre, a Camp de Tarragona,
aquí al cel una miqueta més llaganyós, entarranyinat.
Però bé, sempre amb aquesta inercia que el sol es vagi imposant,
que dominarà arreu, i només una altra copa en el P9,
les núvolades poden tornar a créixer amb força
i acabar donant alguns ruixats.
A diferència d'avui, potser els ubiquem més a la part més occidental,
cap a l'Alpina, al nord de Lleida.
Locament amb alguns avisos d'intensitat,
perquè sempre aquestes núvolades puntualment
poden donar alguna tempesta acompanyada d'aquest caràcter moderat
una mica intens.
Fora d'això, en general, les temperatures sense grans canvis.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement, Artuli, amb la Núria Rióls del diari Ara,
l'Anna Pardo de Vera de Público, el Marc Molins, advocat penalista,
i l'Oriol Marc, cap de política de la nació digital.
Narrant en directe l'obertura dels col·legis electorals
en els punts més clau i ajustats del país,
amb el Joan Bota i el Raül Flores pendents
de totes les dades i les històries més curioses,
en un diumenge electoral,
on, si l'actualitat ens ho permet, també en direm temps,
pels llibres, les bandes sonores i les cançons de la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David,
que ara ve en el Demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i a les 12, com cada diumenge, el dominical.
Com a president del Barça,
voldria felicitar el Roger Escapa i tot el seu equip,
els seus oients i tot Catalunya Ràdio,
per aquests 35 anys de programa.
I crec que la millor manera de celebrar-ho és dient...
Oe!
Oe!
Oe!
Oe!
A les 12, el dominical.
Tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio, diumenge de suplement.
Mitzquart de vuit.
L'informatiu del suplement.
Més de dues hores,
perquè obrin els més de 2.700 col·legis electorals
que tenim a Catalunya
per votar en les eleccions municipals d'aquest diumenge.
A gairebé 5 milions i mig de catalans
estem cridats a les urnes
per elegir els ajuntaments dels 947 municipis del país.
A les 8 del vespre tancaran els punts de votació
i coneixerem els hondets de Catalunya Ràdio i TV3
en una hit que es preveu llarga,
perquè els resultats poden ser ajustats a les quatre capitals.
Neus.
A Barcelona, les enquestes han dibuixat un frec a frec
entrada Colau, Xavier Trias i Jaume Collboni,
i amb un Ernest Maragall
que intentarà repetir la victòria d'ara fa 4 anys.
A Lleida i Tarragona, Miquel Pueyo i Pau Ricumà
intentaran conservar les alcaldies
que fa 4 anys van passar del PSC Esquerra Republicana.
A Girona, l'adeu de Marta Madrenes
deixa un escenari molt obert
amb una victòria que es disputen junts.
Guanyem Girona i el PSC.
Hi ha moltes mirades posades a l'àrea metropolitana de Barcelona.
On el PSC intentarà mantenir alcaldies històriques
com l'Hospitalet de Llobregat,
Cornellà o Santa Coloma de Garamanet.
Aquí amb una Núria Parlón
que té com a principal rival Gabriel Rufián.
També pendents de Badalona, on Xavier Carcía Albiol
busca repetir victòria,
que aquest cop sí, li permet tornar al govern.
I Sant Cugat, on junts intentarà recuperar l'alcaldia
després de perdre-la fa 4 anys
pel pacte entre republicans socialistes i CUP.
A les capitals de comarca, molt pendents de Vic,
que obrirà una nova etapa després de la marxa d'ANR,
també de Manresa, on Junts i Esquerra
van arribar pràcticament empatats fa 4 anys.
Oberga, l'única governada durant dos mandats seguits per la CUP.
Avui també s'elegeix el Consell General a la Vall d'Aran
i a les Illes Balears i el País Valencià
voten els seus parlaments amb les coalicions progressistes
que intentaran imposar-se a la suma de PP i Vox
per mantenir els governs.
I a banda del País Valencià i les Illes Balears,
diverses comunitats autònomes també fan avui
les seves eleccions als parlaments
en unes votacions que PSOE i PP
situen com una primera volta de les eleccions generals
que podrien ser a finals d'aquest any.
Els resultats d'aquesta nit, sobretot al País Valencià i a Madrid,
poden ser determinants per parlar de guanyadors i perdedors
i marcar el tret de sortida cap a la Moncloa, a Madrid.
Socialistes i populars han afrontat
aquests comicis municipals i autonòmics
des de la incertesa i mirant de raull la cita de les generals.
Saben que el marge és molt ajustat,
que un grapat de vots pot ser decisiu per guanyar,
mantenir o perdre una plaça important,
i també que els actors secundaris hi tindran molt a dir.
En clau Madrileña i Isabel Diaz Ayuso,
que es va quedar a les portes de la majoria absoluta el 2021,
tot fa preveure que ara la aconseguirà.
Més complicat ho té José Luis Martínez Almeida,
l'alcalde madrileñ, veu molt a prop l'ombra de més Madrid,
segona força municipal.
Tot apunta que el PP es podrà favorir
de la previsible davallada de Ciutadans,
mentre que Vox i Unides Podem tindran la clau
de molts governs autonòmics i municipals.
Unes eleccions que seran unítiques
a l'indicador de la força de mobilització de l'esquerra,
sobretot del PSOE,
que ha vist fluctuar la confiança dels seus electors
en els últims 30 anys,
i és qui surt més perjudicat per l'abstenció.
I és que històricament el resultat d'unes eleccions municipals
ha marcat per on podien anar els trets en unes generals.
Així va passar als anys 1995, 2003 i 2011,
quan el partit amb més vots a l'àmbit municipal
va guanyar posteriorment les generals
i va forçar un canvi en la presidència de govern.
Una tendència que no es va complir el 2007,
quan el PP va aconseguir més vots als ajuntaments,
que mesos després no es van traduir en una victòria de Rajoy.
I el 2004, Rodríguez Zapatero es va convertir en president
tot i les majories absolutes del PP a Madrid i el País Valencià.
Principi d'acord entre la Casa Blanca i els republicans
per elevar el sostre de deute
i evitar la suspensió de pagaments als Estats Units.
Ho han confirmat el president nord-americà Joe Biden
i el líder de la cambra de representants, Kevin McCarthy.
La secretària del Tresord, Janet Yellen,
havia advertit que sense acord,
el país podia entrar en fallida el dia 5 de juny.
Sí, segons McCarthy, l'acord per evitar el col·lapse financer
s'ha solit prèvia conversa amb el mateix president Biden
i després de setmanes de negociacions.
Després de setmanes de negociació,
hem arribat a un principi d'acord.
Encara tenim molta feina per fer,
però crec que és un acord bo pel poble americà.
Hi ha reduccions històriques de despesa,
amb reformes que atreuden a la gent de la pobresa
i sense nous impostos ni nous programes governamentals.
Biden ha reconegut que l'acord conté concessions dels demòcrates,
però manté les prioritats clau fixades pel seu govern
i protegeix els èxits legislatius, diu, dels demòcrates al Congrés.
El deute públic dels Estats Units va arribar el gener passant
el límit establert amb la xifra de 31,4 bilions de dòlars.
El principi d'acord queda pendent de la votació i l'aprovació
a la cambra de representants
i al Senat nord-americans els pròxims dies.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan,
és el favorit en les enquestes de la segona volta electoral
d'aquest diumenge.
La primera volta la va guanyar per quatre punts i mig de diferència
sobre el socialdemòcrata Kemal Kilic Daroglu,
després de 20 anys al poder i malgrat la repressió creixent
en el país, sobretot des de l'intent del cop d'estat del 2016.
La batalla electoral a Turquia aquests últims dies,
és un test ultranacionalista amb la comunitat kurda
i els refugiats sirians al centre del debat.
Enviada especial a Estàmbol, Roser Oliveu Olivella.
Avui sí, és la jornada definitiva.
Turquia tria si vol continuar amb el règim més islamista
i autocràtic d'Erdogan o si opta pel model més laic
i democràtic que proposa Kilic Daroglu.
Els dos candidats han fet una crida perquè ningú es quedi a casa.
65 milions de ciutadans turcs tenen dret a vot.
Qui surt amb un clar avantatge és Erdogan,
que ja va guanyar el seu rival per gairebé 5 punts de diferència
a la primera volta i que ha rebut ara el suport del candidat
que va quedar tercer, l'ultranacionalista Sinan Ogan.
Però el socialdemòcrata Kilic Daroglu,
que els últims dies ha endurit el seu discurs
contra els refugiats sirians per seduir votants de dreta,
també ha rebut el suport de dues formacions xenòfobes
que li agraeixen el seu compromís de retornar als refugiats.
A les últimes hores, Kilic Daroglu s'ha queixat
de les moltes traves que diu que ha patit durant la campanya,
denuncia que no ha rebut un tracte igualitari
per part dels mitjans de comunicació majoritàriament
controlats per Erdogan i assegura que se li han bloquejat
els missatges de mòbil SMS
perquè no pugui fer arribar les seves propostes.
Ucraïna és a punt de contraatacar i intentar recuperar
els territoris que ha ocupat Rússia en un any i tres mesos de guerra.
És l'anunci que ha fet el secretari
del Consell de Seguretat Nacional i Defensa, Olexi Danilov,
l'almandatari ucraines, però no vol posar data
a l'inici d'aquesta operació, tot i que diu que pot ser
en qualsevol moment, són declaracions que ha fet a la BBC.
Ja ho revelarem quan comenci i així podrem aconseguir
el millor resultat en aquest punt de la guerra.
Podria passar demà, demà passat, o d'aquí una setmana.
Seria estrany si hi hagués dates
a quan començarà aquesta o alguna altra operació.
Això no podrà ser.
Danilov diu que l'exèrcit ucraines sempre està a punt.
Sempre estan preparats.
El mateix que quan estaven preparats
per defensar el nostre país en qualsevol moment.
I això no és qüestió de temps, hem d'entendre
que no podem perdre aquesta oportunitat històrica
que ens dona Déu al nostre país.
Des de Rússia, el portaveu del Ministeri de Defensa
ha anunciat atacs aeris al sud i a l'est d'Ucraïna.
Segons aquesta font, en el sector oest,
les incursions haurien provocat 320 morts al sud.
Moscou ha fet fins a 120 víctimes.
I d'altra banda, el cap de la intel·ligència ucrainesa,
Basil Maliuk, ha reconegut la participació de l'agència
que dirigeix en l'operació que ara fa mig any
va tallar temporalment el pont de Crimea.
Ho ha admès en una entrevista concedida
a un periodista ucraines especialitzat
i, d'acord, tant amb la legislació com amb les tradicions
i els costums bèl·lics,
i tenint en compte el fet que aquesta és una ruta logística
que estàvem obligats a tallar a l'enemic,
vam prendre algunes mesures.
Tanmateix, em sap greu dir-li
que no li explicaré els detalls a càmera.
Na zagal na càmera u n'escaju.
Kif s'ha negat repetidament a pronunciar-se
sobre l'atac del pont de Crimea,
tot i que la majoria dels analistes
sempre han donat per fet aquesta implicació.
Desenes de milers de persones es van manifestar ahir a Belgrat,
a la capital de Sèrbia,
per protestar contra les pràctiques autoritàries
del president Aleksandar Vucic.
Els manifestants que van encarcar l'edifici de la televisió pública
van protestar pel clima de violència que es viu al país,
el qual atribueixen les dues últimes matances,
que van costar 18 morts.
Unes hores abans, el president Vucic havia anunciat
que plegava com a líder del Partit Conservador
i que crearia una nova formació.
L'agitació a Sèrbia coincideix amb el nou episodi d'atenció
de violència independitzada de Kosovo.
L'exèrcit de Sèrbia està en màxim alerta
pels incidents de divendres.
Quan manifesten serbis, recordem-ho,
van boicotejar un alcalde de la majoria albanesa
i la intervenció policial va causar una desena de ferits.
Sèrbia i Kosovo negocien la normalització de les seves relacions
a través d'un pla de la Unió Europea
amb suport dels Estats Units,
però el procés viu tensions freqüents.
I ara parem bé l'orella.
I ara parem bé l'orella.
Això que sentiu és el concert de Coldplay d'aquesta nit,
però sentit escoltat des de les xambles,
i fins i tot podem saber la cançó que és.
Molts veïns s'han queixat a través de les xarxes
del so excessiu dels quatre concerts
que la banda britànica està fent aquests dies
de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
El concert ha arribat a sentir-se fins i tot al barri del Poblenou,
força més allunyat de l'estadi.
D'un concert improvisat, o si més no,
pels quals els veïns no havien pagat entrada,
també aquest altre, eh?
Aquests són els fans de Coldplay,
no dins del concert, sinó fora.
Un centenar de persones s'han arreplegat
a la porta de l'Estadi Olímpic per continuar la festa allà.
Així que se sentia perfectament el concert.
Aquests no tenien entrada, però ben bé han celebrat el concert
com si fossin a dins de l'Estadi Olímpic Neus.
Sí, és una opció per la qual han optat,
com deies, molts fans que s'han quedat fora
perquè no tenien entrada o bé
perquè els n'havien venut una de fraudulenta.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació
per la venda d'entrades falses.
Arran d'una vintena de denúncies de persones
que van comprar l'entrada a través de la rebenda.
El cas més freqüent és el d'una mateixa entrada
venuda diferents persones,
de manera que només la primera que arriba al lloc del concert
pot accedir al recinte.
Els Mossos ja van detenir la nit de dijous a divendres
quatre persones per vendre passis especials,
pulseres i credencials falses
per accedir a la rodalia de l'Estadi.
Avui, quart i últim concert de Coldplay
de l'Estadi Olímpic aquesta nit.
Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir dos nois acusats
de pallissar un home divendres a la Terra Alta.
Un dels dos detinguts té 19 anys
i ha passat a disposició judicial
i l'altre, que és menor d'edat, quedaran mans de la Fiscalia de Menors.
L'home que pateix lesions greus al cap està ingressat
en estat greu a l'Hospital Comarcal de Mora d'Ebre.
Va ser ell mateix qui va avisar els Mossos
després de rebre la pallissa
i durant la matinada de dissabte
la Unitat d'Investigació de Gandesa va detenir
els dos presumptes agressors.
Se'ls acusa d'un delicte d'homicidi ingrau de temptativa
i encara no s'han pogut aclarir els motius d'aquesta agressió.
I una dona embarassada i el seu fill de tres anys
van ser trobats morts ahir a casa seva
en una urbanització del terme de les gàbies a Granada.
Va passar al voltant d'un quart de deu del matí
quan la parella de la víctima, que és pilot d'avió,
va contactar telefònicament
amb el Servei d'Emergències de les Illes Balears.
En la trucada va dir que hi estava veient
un robatori a casa seva a la localitat Andalusa.
Els 112 de les Balears ho va comunicar
al Servei d'Emergències Andalús.
Es va mobilitzar la Guàrdia Civil i els bombers
i efectius d'aquests cossos de seguretat
quan van arribar al lloc dels fets
van trobar els cadàvers, com has explicat,
de la dona i el nen.
La Guàrdia Civil ha activat el protocol judicial
per saber exactament què va passar.
El festival de cine de Cannes fa història
amb la Palma d'Or per una dona cineasta
per segon cop en tres anys.
Abans, en 73 edicions, només ho havia aconseguit
Jane Champion amb el piano.
Aquest cop la guanyadora ha estat la francesa Justin Triet,
que és, per tant, la tercera dona a aconseguir-ho.
També hi ha hagut premi per al cine català.
Enviat especial, Marc Garriga, bon dia.
La Palma d'Or ha capçalat pel suec Rubén Oslund,
que ja té dues palmes d'hora a casa seva.
La millor pel·lícula d'aquesta 76a edició
ha estat Anatomie d'un chute, Anatomie d'una caiguda,
de Justin Triet, que guanya la Palma d'Or
només dos anys després que ho fes Júlia Ducournot amb Titan.
I això, efectivament, és històric.
Aquest true crime que ha destapat tots els conflictes
en el món de la parella
era una de les favorites per estar en el palmarès
i Triet ha recollit el premi
fent un discurs molt combatiu contra el govern francès.
Aquest any el país va travessar una protesta històrica
contra la reforma de les pensions
una protesta que ha estat negada
i reprimida pel poder de manera impactant
i aquesta via de poder dominant,
cada cop més desacomplexat,
s'escampa a altres terrenys, inclòs al cinema.
Altres favorites com la britànica
la zona d'interès de Jonathan Glaser
o la finlandesa Kualet Let Dead,
les fulles mortes d'Akikaurismaki
s'han endut als premis del jurat.
La sorpresa més gran ha estat el premi a millor director
al vietnamita Tran Anh Hung
per The Pot of Her, una deliciosa, amb millor dit,
història de veritat.
I també, per sorpresa, la càmera d'or,
el premi a la millor òpera prima de totes les seccions,
incloses les paral·leles,
és per la coproducció catalana o vietnamita
Inside the Yellow Cocoon Shell.
Participava a la quinzena dels cineastes
i és el debut d'una altra vietnamita,
Pam Tien Anh.
Al darrere hi ha, entre d'altres,
la productora catalana Fasten Films.
La setmana que a França ha prohibit els vols regionals,
quan els trajectes també es poden fer
en tren en menys de dues hores i mitja,
Barcelona acoll avui una experiència de vol sostenible.
Ita Airways,
nascuda de la liquidació de l'antiga a l'Itàlia,
fa un trajecte entre Roma i Barcelona,
anada i tornada,
amb un 30% de biocombustible SAF
en el conjunt del carburant.
El SAF és un combustible per a l'aviació
fet a base d'olis d'origen orgànic
o residus forestals i agrícoles
que redueix més de la meitat
els gasos emesos d'efecte hivernacle.
A l'aeroport del París,
aquest vol operat
amb un avió Airbus A320neo
només farà servir mitjans elèctrics
per a tota l'assistència a terra.
L'experiència es completa
amb un càtering sostenible
amb productes de temporada,
el reciclatge de residus
en comptes de fer servir plàstic d'un sol ús
i un servei d'aquíos digital.
L'informatiu del suplement.
Benvinguts al Llindà.
Una experiència única
on cada setmana una persona coneguda i temerària
accepta creuar el Llindà.
Ja t'han tapat els ulls completament, oi?
Sí, sí, estic absolutament desorientada.
No veig absolutament res.
Ja no veus res? No. Perfecte.
Una història que a poc a poc
s'anirà allunyant de la realitat
i entrarà en territoris estrany i inquietants.
Jo no m'he liat mai amb cap quim.
Deixeu-me fer una trucada com a mínim, sisplau.
El Llindà. Una experiència sorprenent.
La presentació de Toni de la Torre
amb la narració de Jordi Buixaderes.
En podcast, a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Cada dimarts, un nou capítol.
El món.cat hi trobaràs ofertes d'escoles superiors,
universitats, màsters i postgraus.
Entra-hi, informa't i tria el teu.
Amplia els teus omissons al món.cat.
Ser jugador de la selecció espanyola de futbol
fa que tots els focus estiguin sobre teu.
Però aquests focus no haurien d'estar
només sobre nosaltres,
sinó també sobre aquests joves
que, juntament amb els seus pares i avis,
segueixen fent del nostre país el país més bo del món.
Aliments d'Espanya.
El país més bo del món.
L'informatiu del suplement.
Jornada unificada a la Lliga de Futbol
amb l'Espanyol jugant-se a la permanència,
al Girona la possibilitat de jugar a Europa
i al comiat de l'actual Camp Nou
i també de Sergio Busquets i Jordi Alba.
Bon dia, Albert Manet.
Bon dia a tots els partits de les 7, València Espanyol,
Girona Betis i Barça Mallorca.
El més crític, sens dubte, el de l'Espanyol de Luis García,
que no pot fallar a Mastalla
si vol arribar a l'última jornada
amb opcions de salvació.
Si me la tuviera que jugar contra alguien,
no me gustaría jugarme la contra el español
a estas alturas,
hay situaciones muy complicadas, muy complejas,
hemos sabido salir adelante, hemos sobrevivido
y ahora mismo lo tenemos en nuestras manos,
con lo cual creo que somos un rival
a tener en cuenta y un rival que no me gustaría enfrentar.
Fins a 7 equips lluiten
per evitar les dues places de descens
que queden per assignar.
A Montilivi en joc les opcions
de classificar-se per a la Conference League
i amb la tranquil·litat
que dona haver aconseguit l'objectiu principal,
la permanència.
Michel Sánchez, entrenador del Girona.
Pots fer que l'equip faci història
i per fer el 53
ja que guanyar un partit
i empatar un altre,
i per entrar a Europa
hem de fer dues victòries
i intentarem fer-lo.
I si tant el Girona com l'Espanyol s'hi juguen coses,
el Barça no s'hi juga res amb el Mallorca,
però sí que serà un dia de comiats.
D'entrada, el comiat de l'actual Camp Nou.
Abans que arribarà,
demà mateix comencin les obres de reforma,
comiat també a Sergio Busquets i Jordi Alba.
El tècnic Xavi Hernández remarca
que vol un jugador de primer nivell
per soplir Busquets.
Si queremos competir bien el año que viene,
tenemos que encontrar esa pieza.
Para mí es fundamental como entrenador.
Para nosotros, Busi ha sido fundamental
y muy importante para conseguir
tanto la Supercopa como la Liga este año.
Entonces se nos va un jugador
muy, muy importante, tanto dentro como fuera.
Entonces hay que encontrar un jugador
muy importante para sustituir a Busi.
Muy importante.
Para mí es la clave para poder competir el año siguiente.
Busquets i també Alba s'espera que siguin titulars
en la festa del final d'una etapa al Camp Nou.
Jugat a Icevilla 1-Madrid 2,
amb dos gols de Rodrigo,
en un partit ja sense res en joc,
el Granada i el Les Palmes pugen a primera divisió.
I d'aquesta nit passada, de fa només unes hores,
us expliquem que l'Atlètic de Madrid
ha guanyat la Copa de la Reina contra el Madrid als Penals.
El Granullers jugarà aquesta tarda,
a partir de les 6, la final de la Liga Europa
d'en Vol contra el Fuxa de Berlín.
Això després de superar el Gepingen alemany
per 29-31 a les semifinals.
L'últim títol europeu del Granullers
és de fa 27 anys, del 1996.
De les semis, destaquen els 9 gols
de Jean Gourry.
Ojalá estemos en la Copa,
que sería una pasada, la verdad.
Si a cada segundo es un éxit,
entre los dos primers,
eso ya es lo mejor.
Farak Yusuf i Antonio García
van marcar 6 gols cadascun
i el porter Rangel amb 14 aturades
també va ser clau.
Victòria de la penya a la pista del Bascònia
de 8-91 a 99
en el primer partit de quarts
del play-off pel títol de l'ACB.
L'haler del joventut Joel Parra
espera aconseguir aquest mateix dimarts
a Badalona la classificació
per a les semifinals.
Contents per la victòria, no?
Però crec que no té cap passada 1-0.
Ara hem d'anar a Badalona
i intentar rematar la feina que hem fet aquí a l'USA,
perquè al final un camp com aquest
i un equip com el Bascònia
és molt complicat guanyar-los
i donar el primer cop a taules
i hem d'intentar rematar la feina
que sabem que és molt difícil.
Kyle Guy va notar 36 punts,
va notar un total de 9 tribles
al jugador del joventut de Badalona.
Avui Madrid, Gran Canària
i TNB fer un Icaja de Malaga,
també primers partits de quarts
i, a més, el torn del Barça
en aquest play-off pel títol.
Barça-València-Basket,
demà el primer partit per l'equip laurana.
El Barça de futbol Sala
ha classificat per a les semifinals de la Lliga
a la pista del Val de Peñas
per 3 a 4.
A les semis s'enfrontarà a l'Inter
i del rival em parla precisament
el tècnic blaurana Jesús Velasco.
Más difícil porque es semifinal, ¿no?
Es un equipo que ha ganado su eliminatoria
de cuartos de final, como nosotros.
Es un equipo que nos acaba de ganar,
con lo cual sabemos que es un equipo
que nos puede hacer daño,
pero nosotros también lo podemos hacer daño.
Més coses, derrota del Lleida contra el Valladolid 86-83,
el segon partit de quarts
amb un 2 a 0 pels castellans.
Ho té difícil, doncs, l'equip del Sagrià.
L'Eslover Primos Roglic
és el virtual guanyador del Giro d'Itàlia,
abans de l'última etapa d'avui,
una etapa plana amb inici i final a Roma.
A la contrarrellotge de muntanya decisiva
el ciclista del Jumbo va superar de 40 segons
Geraint Thomas
i li va prendre el liderat amb una diferència
de 14 segons.
Max Verstappen sortirà amb la Pol
a la cursa del Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1
aquesta tarda a partir de les 3.
I l'equip de segon sortirà Fernando Alonso.
Leo Messi,
campió de la Lliga francesa amb el PSG
i amb gol inclòs en l'empat a 1
al camp de l'Estrasburg.
El Bayern de Múnich, campió
per onzena vegada de la Bundesliga,
després que el Dortmund, que depenia de si mateix,
empatés el seu partit de l'última jornada.
Tot i el títol,
el Bayern va anunciar la destitució del màxim executiu,
Oliver Kahn,
que segueix els passos del director esportiu Salihamisic.
Kahn va lamentar
que el club li va prohibir ser a Colònia
i que, per tant, no va poder celebrar el títol
amb els jugadors.
I Albanfica, campió de Lliga a Portugal.
Són dos quarts de vuit del matí.
Joan Anton Català, bon dia.
A quina hora ha sortit el sol avui?
A les 6 i 23 minuts.
Com està, Joan Anton? Com va la vida?
Molt bé.
Això és la Terra esplana.
Cada 10 minuts que surt el sol, ciència, astronomia,
mirem cap al cel amb el Joan Anton Català.
Avui, amb el Joan Anton,
dedicarem un capítol a l'Agència Especial Europea,
que aquest dimarts fa exactament 48 anys que va néixer.
Parlem de la iniciativa conjuntant d'Europa a l'Spai,
un projecte que ens permet conèixer i explorar l'Spai,
però que també té una part negativa.
L'hem mencionat alguna vegada,
però no sé si hem dedicat un capítol sencer.
Aquesta part negativa és la Ferralla Especial,
perquè enviar coets més enllà de la Terra està molt bé,
però on van aparar tots aquests coets,
tota aquesta maquinària descartada després de les missions,
quan es fa obsoleta?
Què en farem avui a la Terra esplana?
Al punt, anem-ho.
A veure, Joan Anton, tenim un problema o no?
Tenim un problema.
Sí, Houston, tenim un problema,
que és la Ferralla Especial,
i ara parlarem de com en disposem,
què fem amb aquesta Ferralla,
i del gran abocador que se nomenen Apunemo.
Però mira, d'entrada et donaré algunes xifres,
parlàvem que comemorem
els 48 anys que va néixer l'Spai,
i per això ens ha inspirat el programa,
doncs amb dades de l'Spai,
en aquest moment, més o menys, es coneixen.
Uns 3.000 satèl·lits abandonats,
aquests que jo dic zombies,
a 36.500 fragments de més de 10 centímetres de mida,
a 36.500 fragments de més de 10 centímetres de mida,
a 36.500 fragments de més de 10 centímetres de mida,
prop d'un milió més grossos que un centímetre,
i més de 130 milions de fragments més petits.
i més de 130 milions de fragments més petits.
Imagina't, clar, el volum d'Spai és immens.
Imagina't, clar, el volum d'Spai és immens.
És a dir, la probabilitat que xoquin dos fragments,
o que tu, la teva nau, xoqui contra un fragment,
és mínima, a pesar de les xifres aquestes,
és mínima, a pesar de les xifres aquestes,
perquè el volum allà és immens.
Però, de tant en tant, això pot passar,
i hem vist com, més d'una vegada,
l'Estació Especial Internacional
té el risc del pas pròxim d'una ferralla especial.
té el risc del pas pròxim d'una ferralla especial.
I aquestes maniobres, cada cop, aniran a més.
Abans se'n feien algunes,
ara se'n fan més.
Per tant, sí que tenim un problema, sí.
Clar, Joan Anton,
a més, és un tema que cada vegada va a més,
a més, és un tema que cada vegada va a més,
perquè, de moment, desconeixem la solució, no?
perquè, de moment, desconeixem la solució, no?
I no sé quins protocols tenen els governs
i les organitzacions especials
per tenir cura d'aquesta ferralla.
Si a nivell legal i legislatiu
tenen alguna responsabilitat,
sobretot allò que envien.
Sí, la tenen, sí, la tenen.
De fet, les lleis que algun cop n'hem parlat antigues de l'espai
donen responsabilitat directa als estats
i les empreses,
els estats com a subsidiaris, també,
de les seves empreses, per qualsevol malifeta
d'any per judici que puguin fer una ferralla.
per qualsevol malifeta d'any per judici que puguin fer una ferralla.
La llei, això, li dona cobertura,
que jo sàpiga, mai ha passat encara,
que hi hagi una reclamació oficial en òrgans internacionals
d'un país contra un altre, per aquest motiu,
però algun cop passarà.
El que hi ha també és un compromís,
no una llei, sinó hi ha un compromís
de bones pràctiques, que en diem.
I es va, qualsevol govern i empresa que enviem coses allà,
sisplau, ens hem de fer responsables
de retirar-lo o destruir allò que enviem
quan s'acabi la vida útil.
Normalment això es fa maniobrant aquells satèl·lits,
aquells inys, de manera que quan ja no són útils
entri en l'atmosfera
fent una trajectòria de màxima fricció
que fa que es cremin, que s'incinerin
les imatges de l'atmosfera.
Però primer, abans que existissin aquests compromisos,
tothom fer el que li donava la gana,
i a més a més, tot i que existissin aquests compromisos,
com que ja hi ha satèl·lits zombies i ferralla,
de tant en tant peten,
de tant en tant xoquen
i això genera milers de fragments,
i a més a més tenim els meus amics militars
que fan proves,
de tant en tant hi ha països que encara avui
estan fent proves amb mízils
que envien contra satèl·lits abandonats
per provar les capacitats que tenen
per destruir satèl·lits.
I el que fan en això és encara omplir més
aquesta hòrbita de la Terra.
El punt Nemo on és exactament, on es troba i què és?
Això és fascinant, Roger, és fascinant.
Mira, el punt Nemo és el lloc
més remut que existeix al món.
És a dir, si vols estar sol,
allò que és que vull estar allunyat de tothom,
el destí és el punt Nemo.
El punt Nemo, ara t'explicaré on cau,
però quan enviem nous
que les volem, que ja no són operatives,
però que són massa grosses,
com per fer-les cremar l'atmosfera,
és a dir, no es cremen del tot,
l'única cosa que podem fer és dirigir
la seva trajectòria, és a dir, governar
la seva trajectòria perquè caiguin en llocs calculats.
I un d'aquests llocs és el punt Nemo.
És un cementiri de ferralles,
el més famós i denominada que hi ha.
Com et deia, el lloc més remut
que hi ha al món es troba al Pacífic Sud
enmig del nord-est
a una distància de milers de quilòmetres
en qualsevol direcció
fins a qualsevol indret poblat.
La mínima distància que hi ha
entre el punt Nemo i la massa de terra
més pròxima és de 2.688 quilòmetres.
I la distància que hi ha
entre el punt Nemo
i el lloc poblat més pròxim
són 3.500 quilòmetres.
Fixa-t'hi.
Per tant, ja et dic, és el punt més remut
que es coneix. Només s'hi pot accedir
amb vaixell, dues setmanes de viatge.
Aquest lloc, a més, té una profunditat
de 3.700 metres. Per si vols anar,
anota, les coordenades són
48 graus, 52,6 minuts
de latitud sud,
123 graus, 23,6 minuts
de longitud west.
Es dona una paradoxa molt xula, que és que
els humans que més s'hi acosten acaben sent
els tripulants de l'estació espacial internacional,
perquè, com que la seva òrbita és més o menys
sobre uns 400 quilòmetres d'altura,
cada cop que pasen per allà se situen només
a 400 quilòmetres, quan la resta de la humanitat,
com a mínim, està a 3.500 quilòmetres d'allà.
Com a mínim. La seva posició va ser calculada
l'any 1992
per un enginyer cruat. Sóc incapaç
de pronunciar el nom de Pila, per tant, només diré
algun nom, que és Lucatela,
i se li va posar el nom Nemo,
perquè en llatí vol dir
ningú. És molt especial el lloc,
ja ho veus. A més a més, la flora i la fauna
submarina són molt escases, perquè no hi ha
potents corrents que arrosseguin
cap allà als nodrients,
al revés, els allunyen d'allà.
És veritat que eviten alguns bacteris,
alguns tipus de crancs,
i, per suposat, microplàstics.
I, per casualitat,
mira que xulo també, el punt Nemo
es troba molt a prop del lloc de ficció
que va crear Lovecraft
amb la seva novel·la, no?,
quan deia que hi havia, habitava
un monstre marí.
Déu-n'hi-do, que fascinant.
Si no tenim plan per vacances, aquesta
localització que ens has donat, què hi trobaríem
si arribéssim allà, Joan Anton? Quina maquinària...
Doncs mira, sota, hauries d'anar via en via,
no hi compto, però no ho sé. No, hauries d'anar
per sota del mar i trobaries més de
260 fragments de naus
i satèl·lits de tot tipus, no moltes nacionalitzades,
aquí hi ha naus europees, japoneses,
americanes i russes, fins i tot alguna d'SpaceX.
Però, sens dubte,
l'habitant més famós que té el punt Nemo
és l'estació orbital soviètica, que després va ser russa,
la Mir, la famosa Mir, que l'any 2001
se la va dirigir, un cop ja
no era útil, cap a aquest hindret
on va caure en una precisió estoradora.
És una maniobra exemplar,
tant de bo totes les maniobres
de retor de ferralla les féssim
que va fer això de la Mir.
Clar, Joan Anton,
aquesta maniobra
de l'estació orbital soviètica
expliques que va ser exemplar,
però n'hi ha d'altres que no ho han estat, no?
No, no han estat nyaps.
Directament nyaps, la més famosa,
i aquesta sí que l'hem explicat aquí,
l'Skylap americana, l'any 1979,
van perdre el control, de fet la volíem
fer caure al punt Nemo, una part va caure al punt Nemo,
però van perdre bastant el control
i va acabar provocant
afortunadament, només anècdotes divertides,
però podria haver estat greu,
quan va caure, fragments grossos,
van caure sobre una regió poc habitada d'Austràlia.
Alguns dels anècdotes,
la recordem, una multa de 400 dòlars,
que el Comptat d'Esperance,
que era el comptat que hi havia,
d'allà on va caure un dels fragments,
li van imposar als Estats Units, al govern dels Estats Units,
per llançar brosses al camp.
Tampoc ho hem fet gaire bé
amb el retor dels coets xinesos,
els darrers coets xinesos que han retornat.
A veure, tenim tecnologia
per fer-ho millor del que ho estem fent.
No només ho fa la Xina,
però especialment ara, els darrers anys,
teníem els ulls posats on la Xina,
perquè penso que no estan prenent les mesures
que avui ja tenim,
que altres no van prendre.
També amb el passat cal dir-ho, les coses cal dir-les,
però és que avui hauríem d'haver avançat bastant més.
La probabilitat de que algun fragment
caigui sobre una persona és mínima,
primera perquè el planeta està cobert
amb 75% d'oceans,
després perquè les poblacions es concentren
en llocs molt determinats als continents.
Mai que jo sàpiga
que sàpiga hi ha hagut un incident
amb una desgràcia personal,
però algun dia tocarà, i això és com jugar a la ruleta,
i algun dia tocarà si continuem d'aquesta manera.
Escolta'm,
un dia també tocarà jubilar
l'estació espacial internacional,
no sé quant temps li queda de vida.
T'atreveixes a fer algun medicini?
Sí, final de dècada,
2030-2031,
és la data més o menys que s'està en aquest moment manegant,
i el punt Nemo
serà també el seu destí,
serà el cementiri on caurà.
Però és que és molt grossa,
pensem que l'estació espacial internacional
és com un camp de futbol, una mica més grossa
que un camp de futbol.
No serà fàcil dirigir-la
amb la precisió de la Mir, de l'antiga Mir,
cap al punt Nemo sense que l'estació
es fragmenti, cosa que farà
quan entri l'atmosfera, per tant,
serà molt complicat assegurar
que els elements grossos es dirigeixen cap al punt Nemo.
A més a més, l'estació espacial internacional,
recordem, no té motors propis,
qualsevol correcció d'òrbita
i, per tant, la retirada d'òrbita
també s'haurà de fer amb naus acoblades
que utilitzaran els seus motors
per impulsar de manera molt controlada
i calculada a l'estació espacial.
Per tant, ja veurem què passarà,
però no serà senzill.
I qui agafarà el relleu de l'estació espacial internacional?
La iniciativa privada.
De fet, per una part...
Elon Musk.
Sí, bueno, jo et diria Jeff Bezos.
En aquest cas, com que sempre parlem d'Elon Musk,
Jeff Bezos és el primer que va anunciar
quan la NASA va dir que ja no n'hi tornarà a haver un altre,
ja ho deixarem a les mans de l'iniciativa privada.
De seguida es van formar consorcis
de grans empreses aerospecials
que han començat a treballar amb els seus dissenys
i una d'elles és Blue Origin de Jeff Bezos,
no és l'única, però és una de les que està treballant amb això.
Canviarà sortint el model,
perquè un cop hi ha existacions urbitals
amb mans privades, lògicament,
els propietaris faran el que els donarà la gana,
i poden fer-ho.
Per tant, cobraran les agències especials
per portar-hi astronautes, però també hi portaran turistes,
també hi cobraran
per portar-hi científics d'universitats
o d'empreses farmacèutiques o d'on sigui a investigar.
Per tant, és un model completament diferent.
I t'haig de dir que Rússia,
al mig sí que cada cop em queda més clar,
que Rússia ja no entrarà en cap joc d'aquests
i se n'anirà amb la Xina.
No oblidem que la Xina té ja la seva estació orbital
i a mi no m'estranyaria
que hi hagués una estació orbital futura,
governamental,
però ja no americana, europea, japonesa, canadenca
i russa, com l'estació especial,
sinó xinesa i russa.
Avui, amb el Joan Anton Català,
parlem de deixalles,
de deixalles i ferralla especial.
A veure, Joan Anton,
ara et posaré aquest so d'aquí, a veure,
escoltem això.
Això què és, exactament, Joan Anton?
Això es coneix com blop.
A veure, tornem-ho a posar, tornem-ho a posar.
Sí, posa, posa.
Bueno, això és l'any 1977,
que es va detectar molt a prop del punt Nemo,
justament aquest misteriós i sorprenents so
de molt baixa freqüència.
El van detectar detectors que té
la National Oceanic and Atmospheric Administration,
la NOAA famosa,
que és la Xina,
la NOAA famosa dels Estats Units,
que té un sistema d'escolta
que està desplegat pels oceans
i que serveix per monitoritzar coses
com cismes o fins i tot migracions de cetacis.
També t'haig de dir
que antigament aquest sistema l'utilitzaven
per detectar submarins soviètics.
Aquest so, que es va detectar l'any 1997,
va durar un minut i va poder ser captat
des de 5.000 quilòmetres de distància.
Ja et pots imaginar
entre això del punt Nemo,
el socket misteriós i el tema del Lovecraft
i del monstre marí,
ja et pots imaginar les històries conspiranoiques
i fantàstiques que es van crear.
I aquí van sortir
aquestes superteories explicant
que això eren sirenes,
animals marins, les sirenes,
o altres animals fantàstics.
L'any 2021, finalment,
s'hi va donar una explicació científica
i això és l'acció del fregament,
de la fricció,
entre masses de gel a l'Antàrtida.
Clar, després de tot el que has explicat,
fa la sensació que el punt Nemo
és la millor d'entre totes les pitjors solucions,
per què fem tota aquesta farralla còsmica
i que segur que,
amb el que anem dient,
serà més gran en els anys.
Sí, no ha de ser la solució definitiva.
Ara ho deies molt bé, és dins dels mals,
el menor dels mals que tenim
i, tant de bo, poguéssim fer com es va fer
amb l'Amir, ser tan perfectes
per poder dirigir les grans naus
que caiguessin aquí.
Però no pot ser la solució definitiva,
no pot ser la solució definitiva
si no hem d'amagar la pol sota la catifa de casa.
És que no pot ser, això, sostenible.
A més a més, pensa que les restes
que hi pugui haver de combustible
en aquestes naus
i el que és l'oxidació dels metalls
malmet en aquella zona.
Ja dèiem abans que no és que hi hagi molta flora
i la fauna, però és igual.
El que estem fent és un abocador
al mig de l'oceà, no?
Això no sembla que hagi de ser bo.
Com ho farem?
Hem d'estar dins i ho haurem de pagar entre tots
per eliminar la ferralla
i per veure què fem d'aquestes naus més grosses.
Si les podem desmuntar a l'espai,
no sé com ho haurem de fer,
però això costarà diners.
I l'altra cosa que és urgent,
i també ho hem explicat molts cops,
ja no són compromisos de bones pràctiques,
sinó són regulacions i lleis
que ens obliguin a fer les coses com Déu mana.
Joan Anton Català,
què hi passarà aquesta setmana al Selva per anar tancant?
Va, doncs després que vam veure
que la setmana passada la lluna amb Venus,
doncs la lluna ha continuat pujant altures sobre Venus,
he de dir-se ataball,
i en el cel de l'Alba tenim Saturn,
que a poc a poc es va aixecant,
i comença a veure's també, treu el caparró,
el brillant Júpiter, mirant a l'est
abans de la sortida de sol.
Avui, amb el Joan Anton Català,
hem dedicat un capítol a la ferralla espacial,
se'ns acumula la feina,
però mentrestant també ens podem conformar
mirant al cel on hi trobarem tot això que ens explica el Joan Anton.
Moltes gràcies. Gràcies a tu.
I moltes gràcies al suplement.
Ser jugador de la selecció espanyola de futbol
fa que tots els focus estiguin sobre teu.
Però aquests focus no haurien d'estar només sobre nosaltres,
sinó també sobre aquests joves
que, juntament amb els seus pares i avis,
segueixen fent del nostre país
el país més bo del món.
Aliments d'Espanya,
el país més bo del món.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes
durant 20 anys i 300.000 euros al comptat
va ser...
7.513
0, 7, 5,
1, 3
de la sèrie 0, 41.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo
de 2.000 euros al mes durant 10 anys.
Els pots consultar a Juego Son Cepones.
Avui tens una nova oportunitat amb el sueldazo
del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'ONCE.
Ben jugat.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de la plaça de la Fira de Cardona.
Cardona, terra de salts, història de castells
i també de semen de porc.
Jo soc més de vaques, de vaques sagrades.
Enviarem l'Edgar Fornós
a inseminar truges,
recordarem que Orson Welles va rodar el castell
i visitarem l'habitació encantada del parador de Cardona.
Bienvenidos a la nave del misterio.
Esta semana, dormir con fantasmas roncas.
Se quedan todas las sábanas para ellos.
També enviarem en Fren Domènech i en Pau Torres
a l'habitació número 712, a veure si hi ha misteris o no.
I serem tots l'Empar Moliner, la Tartu Llanada,
tot l'equip i també regals entre tots els que vingueu.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de Cardona.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Caroll.
Si està bé a Cardona, si està bé a la tarda.
Estamos en Butxa,
la localidad donde los militares rusos
se cebaron con la población francesa.
Descobrim la història d'un corresponsal de guerra i cooperant.
Esto nos ha montado para hacer el dinero,
porque entonces tiramos todas las paredes que hay aquí
y te monto 200 mesas y hacemos calçotadas.
Que un bon dia va obrir un restaurant
per conscienciar els seus comensals.
Le dijeron a este restaurante que la gente no desconecte.
De hecho, mucha gente dice que tengo 40 minutos para comer.
Digo, no, pues aquí no te vas a poder ir.
Y al final se pegan 4 horas.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
7 i 48.
Nilvia, bon dia.
Tot a punt perquè es posin en marxa les eleccions municipals.
D'aquí a pocs minuts es començaran a constituir les meses electorals
dels més dels 2.700 col·legis que hi ha per tot Catalunya.
Obriran les portes a partir de les 9 del matí.
Unes eleccions amb molts punts d'atenció.
A Barcelona, amb una lliïta freca-frec per l'alcaldia.
A Tarragona i Lleida, amb els dos alcaldes que volen repetir mandat.
I a Girona, amb la incògnita de qui serà el nou alcalde o alcaldessa
després que hagi plegat Marta Madrenas.
I amb un ull posat també al País Valencià i a les Balears.
Com les coalicions progressistes es miren de reull al PP i Vox,
que aspiren a sumar per desbancar els governs
que encapçalen Ximo Puig i Francina Armengol.
Avui, programació especial de Catalunya Ràdio.
En suplement viurem l'obertura dels col·legis a les 9,
després amb l'actualitat del Catalunya migdia, amb la Neus Bonet,
i a partir de les 7 de la tarda,
especial informatiu amb Laura Rosel i Joan Bota.
Més enllà d'aquestes eleccions, avui també més Coldplay.
No només pel quart i últim concert
a l'estadi olímpic d'ulls companys d'aquesta nit,
sinó també per les queixes dels veïns de diversos barris de l'Eixample,
on ha arribat el so del concert que s'ha fet aquesta nit passada.
Se n'han fet reso les xarxes.
Sentirem com s'ha sentit el concert de Coldplay
a Barcelona, a l'Eixample, a Sant Antoni, fins i tot al Poblenou.
No sé si s'han passat amb els decibels,
en qualsevol cas la Guàrdia Urbana,
a veure si ens passarà des d'aquí una estona,
perquè a aquesta hora potser dorm.
Jornada clau també a Turquia.
On celebren la segona volta de les eleccions
per escollir el president del país, el favorit és Recep Tayyip Erdogan,
que ocupa el càrrec des de fa 20 anys.
Dos detinguts per apallissar un home a Batea, a la Terra Alta.
Són dos nois, un de 19 anys i un altre menor d'edat.
Els acusen d'homicidi en grau d'atemptativa.
16 anys després de la seva desaparició.
La policia portuguesa anuncia que ha trobat una pista rellevant
en un embassament propi a la zona on va desaparèixer.
Ara mateix hi ha un sospitós principal
que està empresonat a Alemanya.
Sobre aquesta qüestió, recupereu l'hora negra d'ahir de la Maica Navarro
l'aplicació de Catalunya Ràdio del Suplement,
perquè vam dedicar tot un espai de l'hora negra
al cas Macken que 16 anys després continua estant d'actualitat.
Punt final al Festival de Canes, que ja ha entregat la Palma d'Or.
I l'ha rebut la pel·lícula anatomia
per la seguda de la directora francesa, Justin Triet.
Els Esports, dia clau avui per l'Espanyol.
Que vol evitar el descens a qualsevol preu.
Avui, València Espanyol, al 7 de la tarda.
Un partit que podreu seguir en directe a Catalunya Ràdio,
també a través del web i l'app.
Bon dia, Gerard Joveny. Bon dia.
Amb què obren els diaris?
Amb eleccions municipals, posant el focus a Barcelona.
Són els candidats a l'alcaldia de la capital de Catalunya a bord d'un vaixell
i envoltant un trofeu que, segons llegim el peu de foto,
és el que s'emporta el guanyador de la Copa Amèrica de Vela.
El titular que acompanya la imatge diu
Barcelona trofeu disputat.
El punt avui també obre amb els 7 principals candidats
a l'alcaldia de la ciutat.
En aquest cas es troben a la mateixa plaça Sant Jaume
i amb un posat més formal trenca la monotonia a l'Anna Grau,
que fa el signe de la victòria amb els dits.
Però per portada original, la del periòdico,
que ens ensenya una imatge generada per una intel·ligència artificial,
ha demanat que faci un retret del pròxim alcalde de Barcelona
en funció dels resultats de les enquestes,
o sigui, hem barrejat les cares de Maragall, Colau, Collboni i Trias.
No sé quines prediccions han agafat com a referència,
però la imatge que surt és una barreja de Collboni i Colau
amb les ulleres d'en Trias.
De Maragall no sabria dir-te què té la imatge.
És al·lucinant.
La portada del periòdico l'heu de recuperar avui,
perquè jo he fet un vot del llit quan l'he vist aquest matí.
Realment fa una mica de por.
Has pensat què li ha passat a Collboni?
Sí, perquè et veus Collboni, però no.
Aleshores, la intel·ligència artificial té aquestes coses.
Finalment, portada del diari Ara.
Sí, obre amb una il·lustració d'un parell d'edificis típics
de l'Eixample barceloní titular Barcelona és capital,
subtitul I Girona, Tarragona, Llei de València, Palma, Madrid.
A Madrid, també, els diaris avui van d'eleccions.
Sí, El País, diu.
Un grapat de vots en llocs clau definiran el mapa polític.
El Mundo també fa referència a la cita electoral.
El diari ABC titula en portada que l'agonia dels camps d'Oliveres
converteix l'oli en un luxe i que la calor del mes d'abril
condemna la propera collita a ser la pitjor del segle.
Vida social.
No crec entre els horts ni en gavies fetes d'or,
però sé que el que fa ric és el que he compartit amb tu.
I amb tot l'or del món no es compra el que he viscut.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Els Catarres animaran el públic del Festivalot de Girona.
I presentaran tots els seus nous temes
per a l'última jornada del festival.
Pensats pels més petits de la casa,
també hi passarà avui la cantautora Judith Neddermann.
Tot això serà a partir de dos quarts d'onze del matí
a l'Auditori de Girona, amb entrades per 12 euros.
Teatre. La sala Beckett posa sobre l'escenari eufòria.
El text escrit i dirigit per Lara Diaz Quintanilla
explica la història d'un poble que vivia galopant en l'eufòria eterna.
Però quan la seva alegria es veu amenaçada,
la majoria dels habitants no sabran enfrontar-s'hi i tot esclatarà.
Últim cap de setmana per veure l'Oraneta a la Villarroel.
L'obra protagonitzada per Emma Villarraçao i Daphne Isbaldús
és la història de la senyora Amèlia,
una professora de cant que rep a casa seva
un home jove que vol cantar al memorial de la seva mare,
que ha mort recentment.
I és en aquestes classes on tots dos personatges
descobriran un passat comú marcat per un atemptat terrorista
que va patir la ciutat l'any anterior.
Avui a Funció a dos quarts de sis de la tarda,
amb entrades per 26 euros.
La senyora Anna s'hi ha estrenat les penes del jove Werder.
El monòleg escrit dirigit per Miquel Masfiol
i protagonitzat per Mel Salvatierra
fa seu el Werder d'Aquete per reflexionar
sobre el negoci de la tristesa a través de la cultura Millenial,
els memes i l'humor negre.
Avui a Funció a dos quarts de set de la tarda,
amb entrades per 16 euros.
I els fans del cine d'animació tenen una cita del Cosmo Caixa
on aquests dies es pot veure la ciència de Pixar.
L'exposició interactiva pensada pels més petits i grans de la casa
permet descobrir els complexos processos creatius
que han fet possible la creació
d'alguns dels personatges animats més famosos,
com el Buzz Lightyear, el Nemo, el Mike Wazowski i el Wally.
Avui es pot visitar de 10 del matí a 6 de la tarda,
amb entrades per 6 euros.
I ara anem fins a Montrots del Camp,
on el Mas Miró ha acollit la presentació del llibre
a la Catalunya dels artistes, dels periodistes Aura Ferran
i Jordi Vés.
Es tracta d'una proposta per conèixer els paisatges vitals catalans
en una entena d'artistes.
Montrots del Camp, Ariadna Escoda.
Fins a 20 artistes formen part de la Catalunya dels artistes
una guia de viatges alternativa
en què es dona a conèixer el paisatge vital
de pintors, escultors i arquitectes.
La tria per escollir els personatges no ha estat fàcil,
tal com apunta un dels seus autors, el periodista Jordi Vés.
La tria s'ha fet amb diferents criteris.
La primera, donar a conèixer allò que potser no estan coneguts,
i sobretot també artistes
que no tenen tant present en l'imaginari popular,
el llibre, Laura Ferran, explica que l'objectiu és acostar
l'entorn que va inspirar i captivar els artistes
a tots els públics.
L'objectiu una mica és que la gent ens puguem mirar
aquests paisatges que sovint coneixem,
però que li puguem donar una nova mirada,
pensant sobretot com va influir en alguns d'aquests artistes,
o com va canviar la seva obra, o com els va fer evolucionar.
El llibre s'ha presentat aquest dissabte amb As Miró,
un dels espais destacats en la vida i obra de Joan Miró,
que protagonitza el segon capítol de la Catalunya dels artistes.
I després s'ha tractat la relació que tenia el pintor amb el món del vi,
molt present al llarg de tota la seva trajectòria.
4 minuts per arribar a les 8 del matí.
S'apropa a un aniversari especial.
TV3 i Catalunya Ràdio aquest any fem 40 anys.
Per celebrar-ho convidem a participar
a la gran cursa popular dels 40 anys.
Serà el dia 18 de juny a dos quarts de nou del matí.
Donarem el tret de sortida aquí al suplement
davant dels estudis de Catalunya Ràdio,
l'Avinguda Diagonal de Barcelona.
És el punt de sortida d'un recorregut de 6 quilòmetres
que unirà Catalunya Ràdio amb els estudis de TV3 a Sant Joan d'Espí.
Què heu de fer per participar-hi? Fàcil.
Entreu a canradi.cat barra la cursa i us podeu inscriure.
Teniu temps fins al dia 11 de juny.
Recordeu, 18 de juny,
celebrarem els 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio
amb una gran cursa popular.
El suplement amb Roger Escapa.
Converse amb els amics de les arts, que arriben amb nou disc,
nova gira i les mateixes ganes de fer música que sempre,
i també l'economia amb Santiago Nino Becerra,
una aplicació que revoluciona l'atenció sanitària,
experts en blockchain, intel·ligència artificial, metaverse,
i una proposta perquè els joves
siguin molt tecnològics aquest estiu.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Adam Martín.
dissabte i diumenge a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio, sempre hi som.
Cada dia de 6 a 1.
És el teu matí.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
El suplement, des que surt el sol fins a l'hora de dinar,
amb Roger Escapa.
Música.
Find me under the lights, diamonds under my eyes.
Turn the rhythm up, don't you wanna just come along for the ride.
Oh, my outfit's so tight, you can see my heartbeat tonight.
I can take the heat, baby, best belief, that's the moment I shine.
Cada cap de setmana arribem a les 8 del matí
amb la cançó que ens proposa el nostre tècnic, el Marc Peyron.
Bon dia, Roger. Què ens portes avui per les 8?
Avui ens despertem a rima de Dua Lipa
i el seu nou tema, Dance the Night.
La cançó forma part de la banda sonora de la nova pel·li de Barbie.
Salut i ràdio, Marc. Salut i ràdio.
I don't play safe, don't you know about me.
I could dance, I could dance, I could dance.
Even when the tears are flowing, that diamond's on my face.
I still keep the party going, that one hair out of place.
Even when the tears are flowing, that diamond's on my face.
Yes, I keep the party going, that one hair out of place.
Watch me dance, dance the night away.
My heart could be burning, but you won't see it on my face.
Watch me dance, dance the night away.
I still keep the party running, that one hair out of place.
When my heart breaks, when my world shakes.
I still keep the party running, that one hair out of place.
I don't play safe, don't you know about me.
I could dance, I could dance, I could dance.