Bon dia, us informa Neus Bonet-Bagant.
Protecció cíbil ha mesut un avís per calor intensa
entre aquesta tarda i dimarts,
des d'aquest migdia fins a les 6 de la tarda,
hi ha 11 comarques en risc moderat,
on es podria arribar els 38 o 39 graus de temperatura màxima.
Afecta bona part de les comarques d'avui,
però també de les d'avui,
i també de les d'avui,
i també de les d'avui,
i també de les d'avui,
i també de les d'avui,
i també de les d'avui,
i també de les d'avui,
i també de les d'avui,
Les del sud de la demarcació de Girona,
part de la Catalunya central,
la Conca de Barà,
les Garrigues i la Terra Alta.
Protecció cíbil recomana no estar-se gaire estona al sol,
posar-se a protecció solar
i vigilar que els infants i la gent gran prenguin líquids sovint.
Les altes temperatures també incrementen el risc d'incendis,
que avui és alt en 4 comarques catalanes,
l'Àlia, el Baix Penedès, el Garràf i el Baix Llobregat.
Més notícies.
La delegació del govern espanyol a la Rioja
i l'alcalde de Logroño han convocat per aquest migdia
un minut de silenci per condemnar l'assassinat ahir
d'una dona de 34 anys a mans del seu marit.
L'home també va intentar ofegar els seus tres fills
i va acabar confessant el crim quan la policia el va detenir.
França prohibeix els focs artificials als particulars
des d'avui fins al dia 15,
que és l'endemà de la Festa Nacional francesa,
per prevenir el seu possible ús contra les forces de l'ordre
en cas de nous disturbis,
segons publica aquest matí el diari oficial de la República.
Durant aquests set dies, els articles pirotècnics
només podran fer-los servir als professionals autoritzats
i les institucions públiques, com ara els ajuntaments.
L'ús de material pirotècnic contra la policia
s'ha anat estenent durant les protestes dels últims mesos
i va ser especialment significatiu la setmana passada,
després de la mort del jove Nael
pel tret d'un agent de trànsit.
Ecologistes en acció demana que es treguin dutxes,
contenidors, guinguetes i pàrquings de les planxes
i que es protegeixin com a espais naturals.
Ha publicat un decàleg per evitar efectes sobre els éssers vius
que hi viuen i per preservar la sorra,
on la prioritat és evitar que es construeixi
a les platges encara verts.
Es ho explica Cecilia Castillo,
la portaveu dels ecologistes en aquesta campanya.
Investigadors europeus estudien com fer servir drons
per a inspeccions ferroviàries a l'antiga estació de Sabadell-Ramla
dels ferrocarrils de la Generalitat.
Aquesta setmana s'ha fet una demostració
del que poden fer drons que volen de manera autònoma
en treballs en altura.
Els avantatges els explica Catalunya Ràdio Juan Cahiero,
que és responsable de robòtica aèria
del Centre Technicològic d'Espanya.
El seu cap de setmana va ser la segona de la setmana passada.
El seu cap de setmana va ser la segona de la setmana passada.
Com era el seu cap de setmana?
El seu cap de setmana va ser l'altre cap de setmana.
El seu cap de setmana va ser l'altre cap de setmana.
L'altre cap de setmana va ser el cap de setmana.
Hi va haver una gran diversitat de robòtica aèria
del Centre Technològic EuroEcat.
Això, evidentment, té grans avantatges,
que és que no necessites un operari que treballi en altura,
potser d'alguna forma estarien en riscos
i sobretot que també estarien en costos.
El Gallec també va ser dels primers jugadors espanyols
que van anar a jugar a l'estranger
quan l'any 61 el Barça el va traspassar a l'Inter de Milà,
on va jugar no temporades, a banda de ser-ne després l'entrenador.
També va ser seleccionador espanyol.
A punt de començar la jornada d'avui
del tornets de tènis de Wimbledon, comencen els vuitens de final.
Dels partits destaquem el que juga Nováč Jokovic
contra Urcac, aquesta tarda,
o el de Siner, contra el colombiagalan, el quadre femení,
que va ser la número 1 Mundial Lliga Esbiàtec
contra la Suïssa Benčić.
A quarts de dues començarà la novena etapa del Tour de França
amb final al port del Puïdè d'Hom,
un port que feia 35 anys que no es pujava al Tour.
El danès Vingegor, surt amb el millor de líder
amb 25 segons d'avantatge sobre l'Eslové Pogacar.
I a les 4, Gran Premi de la Gran Bretanya de Fórmula 1,
el líder del Mundial Max Verstappen surt amb la Pol,
compartint primera fila de l'Agrella amb l'Ando Norris,
Piastri i l'Eclerc, surten a la segona fila,
i Sainz i Russell a la tercera.
Fins aquí les notícies.
El matí tornarà a sonar aquesta sintonia.
Entrevistes a quatre potes.
Entrevistes amb gent que té animals de...
No, entrevistes a quatre potes no es diu quatre potes.
L'estiu passat el vaig passar a Madrid
i no et vas enllegar a la ràdio.
Qué maravilla es.
Es una cosa, y además se preguntó que ara en Díaz también,
que soñó contigo y la fiesta de las salchichas,
que le hiciste salchichas para todos.
Tira, va.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
12 i 5, si avui es diu menys això és el dominical.
Gerard Jovent, bon dia.
Què tal, com va?
Anar pensant si es pot fer humor a quatre potes.
Clar que sí.
Bon dia, què tal?
A partir d'ahir m'imagino que Casal d'estiu.
Amb el monitor potser podria ser una opció.
No, no. No et facis passar per monitor.
Ullacona, Carles Roig, bon dia.
Bon dia.
Com va, Oriol Romeu?
Tinc una informació que vull compartir amb vosaltres.
És informació, és una oferta.
No, ho dic de veritat.
Qui t'ho ha dit?
No puc revelar.
Ullacona, Ullacona.
No és la primera oferta que li han fet Oriol Romeu aquest estiu.
Exclusiva.
De la Lliga espanyola?
No, del Barça.
O sigui que la primera va dir que no, perquè era massa baixa.
La segona oferta estava al tema Messi.
Ja volien fer un plan low cost i li van dir a Oriol.
Però com que va al tema Messi de cop no va funcionar...
La segona oferta és més baixa o més alta que la primera?
Jo no ho sé.
Deu estar bé, l'oferta.
No entendo lo que sabe.
No sap res.
Avui, que és 9 de juliol, l'últim diumenge de la temporada,
també volem desitjar molt bon dia a Ferran Adrià.
Hola, Ferran.
Ferran Adrià, dimarts d'aquesta setmana vas rebre
per sorpresa la visita de la princesa Sofía...
No, la princesa Leonor i de la seva germana, la infanta Sofía,
el bulli 1846.
Me va pasar lo mateix. No sabia quina era quina.
Com no pots saber quina era quina?
Perdona, yo que sé.
Tú fíjale una corona o algo a la que es la princesa.
Para distinguirme.
No vais dir el nombre de cap por si de cada.
Vam veure que et van venir a visitar les dues,
vam veure que una anava vestida de vermell,
l'altra anava vestida de taronja, groc...
Infant d'aranja i infant de limó.
No li va fer gràcia.
I com va anar la visita?
Tinc entès que et van avisar amb poc temps de dental·lació.
Correcte.
Va anar normal.
Va trucar a una veu.
Mira, te va venir a visitar una visita muy importante.
Estic per allà i alhora arriben les xavales.
Les dic, hola, què tal? Què passa?
Esperamos aquí un rato y si acaso entramos dentro de un rato.
Però a esperar què? Què vio d'esperar?
A les seus pares, a los reis.
Que les xavales no són menors.
Sí, són menors.
Perdona, no, no.
Dijo que el Ferran Adrià.
Yo no soy la canguro de nadie. No sé si me explico.
Sí, no crec que els reis t'enviessin les seves filles
perquè van venir les filles soles.
Els reis no van venir a visitar el teu museu.
Yo soy un muy buen tío y vive el rey, su puta madre,
pero tonto no soy.
Que yo ya sé que los reis estaban en el hotel de Caldas.
De lujo.
Tenían de España, Cuchi, de donde todo.
Y el Felipe le diría a la leticia, escúchame,
mandame las niñas con el Adrià
y tú y yo nos quedamos aquí solos y te voy a dar lo tuyo.
Y lo de tu prima.
I, clar...
Farem veure que no ha dit res d'això.
I passarem a la següent línia.
Com va anar la visita?
Una mica tensa, perquè jo les nenes no les conec.
Casi no és res d'elles.
Clar, normal.
Per trencar el gel, les vaig preguntar
la que se cagaba viva el otro dia,
¿cuál era de las dos?
Sí, la que va entrar en aquell restaurant.
La que se cagaba viva, ¿cuál era de las dos?
Igual no va ser la millor manera,
però jo les vaig ensenyar una mica.
Què els vas ensenyar?
La infraestructura.
El restaurant-museu.
Això és una mesa del bulli,
això és una cadira del bulli,
això és una forquilla del bulli...
Realment aquest estiu que tindré temps és imbluïble.
Què més hi pot veure?
Les estovalles, la bandeja del bulli,
el bat del bulli, la forquilla del bulli...
El barter del bulli.
No te cagues aquí, niña.
Te hace una mica de chascarrillo,
después la creatividad.
El menyà y tal.
Ya estáis reando, que tenemos feina,
que eso no es un canal de estiu,
que eso es el bulli de 1980,
99, 36, que son puta madre de mierda.
Fantástica crònica de la visita de les infantes al museu.
Gràcies.
Anem als titulars.
Comencem pels successos.
Es colen un centre de salut,
es menja tots els iogurts i diversos fàrmacs
i acaba detingut.
A veure, per analitzar aquest succés,
tenim mai que anar a barro, bon dia.
No riguis, que em saps d'aquest cas?
A veure, Rogeret, jo tampoc l'hi veig.
Més problema el tema del iogurt, no?
No, perquè jo m'he zampat uns quants iogurins
en una sola nit i no m'ha detingut ningú, eh?
Ara que estic a Pamplona, vamos.
Llengua, Londres serà la primera ciutat estrangera
que tindrà una...
Bueno, una revolcada.
Ai, con los toros, por favor.
Cornades o...?
Revolcada, sí.
Dèiem que Londres, parlant de llengua,
serà la primera ciutat estrangera
que tindrà una escola de català homologada per a educació.
Gabriel Rufián, senyor Gabriel Rufián, bon dia.
Buenos días.
Ya venía tocando.
Gracias.
El català de tocs,
també,
té que tenir el tabocs a fora.
I els esports, Albert Bonet, bon dia.
Bon dia, Roger. Últimament has estat al barri de Sant Andreu?
Doncs últimament no.
I aquesta panarola que tens aquí?
Aquesta, en concret, panarola reina?
Has acabat?
Aquesta panarola no la para ni una bomba atòmica.
Anem amb els esports, sisplau.
Vinga, novena etapa del Tour.
Avui es disputa la...
Amb tota normalitat faré els esports
com si no hagués passat aquest moment tan poc agradable.
Avui es disputa la novena etapa del Tour de França,
amb sortida des del municipi de Quichloguen
i arribada a Tarte Tatin.
Ahir es va disputar la vuitena etapa
entre Creme Brûlée i arribada a Oldo Toaleta.
Els noms són reals, no?
Totalment, no.
Va ser una etapa de mitja muntanya, d'unes quatre hores de dorada,
que us resumiré a continuació.
No.
Durant la primera hora els ciclistes comencen a pedalar
un ritme moderat.
No cal, aquest gaire ja ho vam fer la setmana passada.
Alguna cosa més pel que fa als esports?
Doncs no.
A partir de la volta mitja de muntanya,
van seguir per davant sense parar,
mirant endavant es van començar a separar alguns grups,
alguns anaven primers, altres segons, altres tercers,
quarts i successivament fins al final.
Ràpidament, la tercera hora.
La tercera hora va continuar igual que la segona hora,
perquè canvien poques coses fins que no arribem a la quarta hora,
on realment hi ha un que passa a ser el primer
i travessa la línia de meta en primera posició.
El final, el que importa és l'esprint del final.
Has d'aguantar quatre hores per pilotonar-se tots a l'hora
i fotre un esprint que és miraculós,
que no es caigui ningú,
i el que arriba primer guanya l'etapa.
Gràcies, Albert. Bon estiu.
Igualment, bon estiu, i cuida la panarola.
De què parlem avui, el Dominical?
Doncs primer lloc parlarem d'un tema que preocupa la gent,
una plaga de panaroles afecta algunes zones de Barcelona.
Ahir en vam parlar amb alguns dels afectats.
Aprofundirem una mica en aquesta qüestió.
I després fa una mica de mandra,
però hem de comentar l'inici de la campanya electoral,
una qüestió menys important que les panaroles, però més molesta.
El Dominical fa diumenge.
Com encarregar un tortellet
o cuidar les aigües negres de l'autocaravana.
Tortellet, aigües negres.
Una cosa és que l'estiu vegi alguna panarola,
però el que està passant...
No, no, no. Però és que això no és una panarola.
Això era una invasió.
Pujaven per sabres.
Volaven.
Caien els caps a la gent.
Això era com una pel·li, igual, lo mateix.
Aquesta és la Carmen,
la veïna del barri de Sant Andreu de Barcelona,
que es va posar en contacte amb el suplement
per descriure el malson en forma de plaga de panaroles
que tenen alguns veïns d'aquesta zona de Barcelona.
Sí, destacaria que la senyora Carmen parla de...
panaroles, eh?
En lloc de panaroles.
Perdona, perdona, és que són pitjors, les panaroles.
Tu calla, Sergi, perquè no saps de què estem parlant.
Les panaroles són com paranormals.
Panaroles paranormals.
Les panaroles són escogaralles de tota la vida.
Però les panaroles tenen cara de persona.
No ens interessa, Sergi.
El més inquietant de tot el plegat és que els experts diuen
que amb les altes temperatures que patim aquests dies
encara podrien sortir-ne més de panaroles.
Per tant, calcem-nos, calcem-nos,
perquè aquests propers dies haurem d'anar en paraigües.
Això serà terrible.
Per conèixer l'última hora sobre l'estat de la plaga de panaroles,
connectem amb el nostre enviat especial a la zona,
és la zona 0 panarola, Pepe Antic, bon dia.
Sí, hola, companys.
Sí, t'estem sentint, Pepe.
Bon dia, Gerard, Roger i companys,
que en aquests moments s'han directe al coneixement nacional
en blau 3CATX, la tele 3, o com polles en sigueixen...
Radio 3, no, eh?
Radio 3...
Corpo 3CATX, radio 3, CMA...
Vinga, tira.
En aquests moments em trobo al carrer Sòcrates,
al marri de Sabandreu de Barcelona.
He de dir, Roger,
i això és preocupant,
perquè les panaroles, o paranoles, per aquí vulgui,
s'han multiplicat, s'han fet fortes en alguns edificis,
i han pres el control de les principals entrades al carrer
mitjançant la creació de checkpoints.
Checkpoints, Charlie!
Pepe, ara mateix al carrer on ets, veus panaroles?
Absolutament, absolutament.
N'hi ha pertot arreu.
Mira, aquí n'hi ha un, espera.
Ja està, toma.
Una menos.
¡Hombre del infierno, hija puta!
Ja està, n'he matat un altre company.
Pepe, mira de parlar amb algun veí
que hi hagi per aquí al carrer Sòcrates de Barcelona.
Sí, bueno, sort que has dit veí,
però se l'acaba de dir que...
No, sí, un veí, un veí.
Sí, doncs que hi ha molta...
A veure, no n'hi ha molta gent pel carrer d'aquí,
per Lasco, que dona tot.
A mi només saps ficar tot d'estar aquí, però a veure.
Hola!
Hola, bon dia.
Hola, és del 3K, tu?
Suposo que sí, és que ara mateix no ho sé, la veritat.
Bueno, escolta, i com és la convivència amb les panaroles?
Perdona, perdona, però he d'estar posant una panarola per acollir.
No fotis merda!
Ja està!
Ja està, coño!
Ja, no grites.
La convivència és una mica gramàtica, la veritat.
Home! Muerta!
Muerta.
Mira, per exemple, jo que estic aquí, per la calor,
he dormit a la finestra obertana,
perquè tu saps que fa calor, s'ha de dormir a la finestra.
I aquest matí, quan m'heu perdut,
he vist que tenia una panarola al llit
i estàvem dormint a la set.
La cucharita.
Clar, el típic que et despertes amb algú
i no saps què ha passat, correcte?
Clar, i a més que...
Jo no sé si era macho o hembra.
La panarola.
S'ha d'estirar a marxar, però no podem estar així sempre, no?
Sí, efectivament. Moltes gràcies, company.
Doncs aquesta és la situació d'alarma.
Artur!
Com et deies, perdona?
M'he perdut.
A veure, vinga.
Tornem cap aquí.
La situació d'alarma en aquests moments és terrible.
Joder, un altre!
Tornem cap aquí, vinga.
Torno, eh?
Això és tot des de la connexió telefònica radical.
Suplement dominical, 3TL, cap, tot són corpó.
Molt bé.
Gràcies, PP antic, per aquesta connexió
des del barri de Sant Andreu de Barcelona.
De moment no consta que cap autoritat
hagi proposat una solució.
Però bé...
El que ens deia la Carmen és que,
a la visina de la caixa,
l'Ajuntament no es va acabar de mobilitzar.
Sabeu una cosa? Mireu què us dic.
Que us bombin a tots.
A veure, ja...
Que us bombin.
Senyor Xavier Trias, entenc que pugui estar molt enfadat,
però ja ha passat 3 setmanes.
Aquest tema ja està sent pàgina.
Heu votat bocaratxes o és teniu bocaratxes?
Que us bombin.
Tampoc seria el llenguatge que volem fer servir.
Quatre anys que vull bocaratxes.
Vol fer el favor de calmar-se, per favor.
Que bombin a tu.
Tu també.
És panaroles de merda.
Veig que està dolcut, encara.
Saludem l'alcalde de Barcelona, senyor Jaume Collboni, bon dia.
Jo ho vaig dir en campanya.
Si Barcelona pateix una plaga de panaroles,
l'alcalde l'ha dimitit.
I no dimitiré.
Què pensa fer per combatre la plaga de panaroles, alcalde?
Jo no pateixo.
La decisió es prendrà des de Barcelona,
i no des de Madrid.
I quina serà aquesta decisió?
Esperarem a veure què ens diuen des de Madrid.
En tot cas, no puc permetre
que un barri de Barcelona pateixi aquesta situació,
perquè a Barcelona no hi ha ciutadans de primera i segona.
De manera que portarem les panaroles per tots els barris.
Fantàstic idea.
Gràcies, senyor Collboni.
Què és aquest senyor?
Bon dia, babalonista!
Música celestial quan entra per l'estudi Xavier García Albiol,
l'alcalde de Badalona.
El veig crescut a vostè.
Encara més.
O sigui, si ja és gran d'embargadura, el veig que...
S'ha posat una capa blanca.
Si porto una capa, porto una olivera enredada al cap,
perquè jo no soc l'alcalde de Badalona,
soc l'alcalde de tots.
Ets l'alcalde de Catalunya.
Jo, Joan, em dirà els mots,
però jo he vist anarquistes madalonins votant-me.
Ah, sí?
He vist fins i tot un romano
que vaig expulsar personalment votant-me.
També l'han votat.
I també he vist gent morta que votava.
Alerta, perquè això es podria malinterpretar.
És que Badalona se m'ha quedat petita.
Si puc ser l'alcalde dels barcelonins, doncs també ho seré.
Jo m'hi aturo també, xerrat.
No, jo vinc a ajudar.
Alcalde de Catalunya.
Exacte, m'ofereixo a l'alcalde Collboni
per exterminar la plaga de cucaraches
o la plaga de lo que sigui de la ciutat.
No caldrà, senyor Albiol, de veritat.
Ja ho gestionaran especialistes en panaroles,
que segur que n'hi ha molt bons.
Vostès ho perden.
No em torno cap a Badalona, que avui és diumenge,
i els ciutadans em porten les seves ofrenes
al comunisme comunical.
Diuen que hi ha crisi, però els diumenges està tot ple.
Tots. Collons.
¿S'hauria d'hi un programa d'entreteniment sèrio
de la grega de TV3?
És que no tinc antena, jo.
No tinc antena i no sé que això és la televisió.
Jo tinc sintonitzat directament Netflix, HBO...
No veig de televisió, pràcticament.
Està bé que no tingui antena.
Divendres va començar la campanya electoral
per les eleccions del 23 de juliol.
Avui els diaris en van plens d'aquestes enquestes.
Hola, companys.
Avui que publica enquestes és la Vanguardia,
del qual vostè és exdirector, i també el diari Ara.
Hi ha entrevistes serioses en profunditat,
i després hi ha aquestes entrevistes tiputes
de preguntes i respostes curtes.
No vols callar, Pepe?
Sí, d'aquestes que a vegades es converteixen en...
Aquesta miradeta que li has fet, Roger, a mi no me l'has fet mai.
Aquesta tensió.
No és la tensió que hi ha entre tu i jo.
Jo m'he posat una mica per la caire.
A vegades aquestes entrevistes tiputes es converteixen en una trampa.
Ja ho he dit.
És el cas que ja hem comentat del test que Nació Digital
ha fet a l'Aina Vidal, la candidata de sumar a Barcelona
i que ha tingut un resultat una mica...
Perquè avui ha avançat que n'hi ha més.
Algunes de les entrevistes que es publicaran ja estan enregistrades.
Hi haurà més pífies, més piscinassos, que diguem.
A veure, digues.
Mira que no saber quina és la capital a Cerdanya.
Ja, però això jo la defenso.
Et pot passar que no sàpigues la capital d'una comarca.
No et pot passar.
Encara hi té la segona residència, aquesta noia.
Clar, vostè aquesta la té clara.
Sembla més greu, però no saber donar una resposta
a la pregunta de quant val un quilo de pomes
o no saber donar el nom d'un programa d'entreteniment de TV3,
per exemple.
Vostè sabia quant val un quilo de pomes, Xavier Trias?
Golden o Pink Lady?
Golden.
34 euros?
No, 313 euros.
Mil.
Mil euros, molt bé.
Vostè s'ha de fer una entrevista ràpida d'aquests,
diversos candidats a les eleccions del 23 de juliol.
Hola, bon dia, companys.
Soc el Pepetic del Nacional, 3.cat, domini, cat, suplement,
entrevistes, cat, a quatre potes, com esteu?
Cat.
Cat, sempre tres.
Entrevistes a tres potes, cat.
Va, endavant, Pepe, digues.
Corpocat, tres.
Tira, va, per favor.
Tot menys Catalunya Ràdio.
Va, endavant, tira, per favor.
Per què t'emmerdes?
Avui tenim amb nosaltres el candidat del PSOE
a les eleccions espanyoles.
A puta Espanya, senyor Pedro Sánchez.
A veure.
De verda.
Així no puedo.
Bon dia, buenos días.
Pepe, ¿qué tal?
Te leía mucho cuando estabas en la vanguardia, pero te fuiste.
Aunque yo sigo leyendo la vanguardia.
Me encanta.
Opiniones ponderadas con Jordi Joan, Enric Juliana...
Sí, ja.
Sí, Jordi.
Si no li fa res...
Sintonia detenció, sisplau.
Però no digues puta Espanya.
Endavant amb el test.
Serà una cosa així, rapideta i desenfadada,
per treure una mica de ferro al tema.
No és Pepe.
Sí, primera pregunta divertida, senyor Sánchez.
¿Cuánt val un kilo de cumquats?
A veure...
Tampoc no s'ha d'anar directament a fer mal al candidat.
Ningú sap com val un kilo.
No passa nada. Intentaré respondre.
El kilo de cumquats cuesta poco.
És aquella fruita petita, no?
Sí.
Exactament.
Entre una mandarina i un pomelo.
No exactament.
El kilo de cumquats, te voy a decir que cuesta poco,
comparado a lo que nos va a costar mantener la paz social
i el govern a la ultradreta.
Per això no és una resposta.
8 euros al kilo, idiota.
És tornadat, perdó.
Ara una pregunta sobre transport públic.
També és un clàssic.
A veure si el candidat el fa servir.
La pregunta rodalies que li han fet a l'Aina.
Oficial i tot el tema.
Sí, senyor president.
Línia 4.
Línia 4 del metro de Barcelona.
És la marilla, no?
Sí, molt bé.
4Q.
4Q, metro 4.
Té les parades d'Urquinaona,
Passeig de Gràcia, Girona, Bredeguer i...
Crec que és...
Joanic.
Collons, ho sap, el cabró.
La pregunta no anava per aquí.
La pregunta és qui era el Joanic.
Aquesta és la pregunta.
Però això és molt difícil.
Jo no ho sé.
Que malament, senyor Sánchez.
Comarques de Catalunya.
La capital del Solsonès és?
Jo crec que Solsonès...
Solsona.
Sí, però la pregunta no és aquesta.
La pregunta és quants quilòmetres quadrats té
la superfície Solsona.
Està petulant un poquet.
Però jo crec que...
18,3?
18,5. Vaja burro.
A veure, PP antic ha superat amb nota.
Quina vergonya de test de merda.
Molt bé.
Saludem una altra candidata que vulgui submetre's aquest test.
Anem al senyor del PP.
Bons dies.
Li he dit bon dia en gallec.
Endavant amb el test de Pep antic.
Va, som-hi.
A veure, senyor Núñez Fijó.
La primera pregunta...
Bueno, les dies.
Una pregunta sobre el preu d'aliments populars.
A veure, senyor Fijó,
a quin preu està el gram de coca?
A veure, apa, vinga, va.
Mira, sort que marxeu.
Què preguntes?
Ja molt bé, coca i no maló.
Vinga, a veure.
A veure, companys, us precipiteu.
Que li estic preguntant per quant val la coca de forner.
La coca de forner que cada matí...
La coca que fan a les fleques.
Que podem trobar els forns de Catalunya.
Per tant, insisteixo, el gran de coca quant val?
La verdad es que ahora me pilla
porque a mí siempre invitaronme.
A la coca.
Va, el tema del transports.
Vinga.
Quina és la velocitat màxima que agafa...
Una narcolantxa.
Pregunta sobre transports, això.
Bueno, esta la sabierolo
porque son 317,5 millas por hora.
Joder, pues la ha clavat.
La ha clavat.
Va guanyant.
Estem contents, o què?
Molt bé.
Estem contents, o què?
La de les comarques catalanes.
Comarques, calleu, calleu.
Senyor Feijó.
Quina és?
És que, per favor...
La capital de Colòmbia.
Esto ya me pareciéndome a mí.
Ho deixarem aquí.
Gràcies per aquests testos electorals ràpids.
Gràcies a vosaltres.
Molt útils, realment.
Domínical Nacional, suplement 434, ràdio 3.
Ràdio 3?
La meta... Molt bé.
Els concerts.
Al final, ganàrol i jo...
Sí, ganàrol.
Dos quarts d'una de mitja.
Gràcies al Teràs Joan, al Carles Roig i al Xavi Spinoza.
Fem una pausa i de seguida tornem al suplement.
El domínical.
El suplement domínical del suplement.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
Follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada que aquí d'un tio
és a Tinder més grans que jo.
Tornar-te a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Cites Barcelona.
A TV3, dilluns a la nit.
Has follat o no has follat?
Atenció, atenció.
A tots els fudis, gormets, gormans,
tastolletes, cuiners i cuineres,
pegesos i pegeses,
peixateres, artistes del paisatge i el producte.
Es busquen per treballar aquest estiu.
Tu què?
I ens ho passarem bé.
Vinga, va, esteu convidats.
Vermut per tothom.
La Fonda de Catalunya Ràdio, amb Pep Nogués.
De dilluns a divendres,
des de la una fins a les dues del migdia.
Sí, home, sí, tot aquest estiu.
Anguàrdia.
Amb Enric Calpena.
Aquest estiu, l'Anguàrdia,
no se'n va del tot de vacances,
però tornem a emetre alguns dels programes
més interessants d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres particularment
més ens han divertit
i que podreu repassar des d'aquí,
des de Catalunya Ràdio.
Anguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres,
de tres a quatre de la tarda.
No us els perdeu.
Aquest estiu, la tarda és...
el millor moment del dia.
La tarda d'estiu, amb Roger Carandell
i Marta Montaner.
Us esperem cada dia de 4 a 7 de la tarda
a Catalunya Ràdio.
Déu-n'hi-do, no, tres horetes?
Vull dir que donen per molt.
Doncs donen per fer entrevistes,
per parlar de l'actualitat,
dels 40 anys de Catalunya Ràdio
i de tot el que passa aquest estiu.
De 4 a 7, la tarda d'estiu, a Catalunya Ràdio.
El millor moment del dia.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen dos minuts de dos quarts d'una.
La tarda d'estiu, a Catalunya Ràdio.
Marta Ferrer, bon dia de nou.
Què tal, bon dia.
El que hem vist ja sona així.
Una altra vegada?
Sí, però mare meva.
Això és Missió Impossible?
Sí.
Sentència mortal, parte 1.
O sigui, que vol dir que hi ha...
Parte 2, efectivament, l'any que ve.
Segurament l'estiu o el juny, si no m'equivoca.
No és gaire poc?
No, ja farà bastant.
Aquesta és la setena entrega.
I la vuitena, tot a punt, que serà l'última.
El que passa és que aquests últims dies
ha sortit Tom Cruise,
que a part de ser el protagonista absolut de la saga,
també és el geni narratiu,
director, productor,
l'home que ho controla tot,
bàsicament, d'aquestes pel·lícules.
I ha sortit a dir que ell vol fer com el Harrison Ford,
que ha arribat als 80 anys fent d'Indiana Jones.
Doncs que ell...
No pararà fins que, jo crec,
es mori en l'intent,
perquè recordem que Tom Cruise és aquest senyor
que li ha donat per fer les seves pròpies escenes d'acció.
Sí, però hi ha una foto que circula,
que no sé si està feta amb intel·ligència artificial
o no per les xarxes,
que es veu Tom Cruise amb tots els seus dobles.
No l'he vista mai, aquesta...
És que no sé si està verificada o no, eh?
Però vaig a al·lucinar.
Perquè, bueno, ara te la buscaré.
Jo el que sí que sé és que és un home que està...
Ell sempre diu que no treballa amb gaires dobles, no?
No.
El Tom Cruise és aquest senyor,
que ha arribat a les seves escenes d'acció,
sovint perillosíssimes,
i l'hem vist, o sigui, imatges reals,
dels rodatges, l'hem vist pujat
en un avió simplement agafat per un cable,
l'hem vist...
L'hem vist com ha passat i passarà en aquesta pel·lícula
que s'estrena el dia 12.
Estic veient la foto.
No et sabria dir si és real o no.
Pot ser que sigui real.
Ara no t'ho sabria dir.
No sé si és real o no.
Aquestes coses tan perilloses en aquesta pel·lícula,
i així com se la coneixia d'alguna manera,
sobretot a les xarxes,
és la pel·lícula en què salta d'un penya cegat enorme
amb una moto
i a mig salt cau de la moto.
És un fake.
Ja diu molt això,
perquè ja et diu que aquest senyor realment
s'atreveix a fer aquestes coses...
Salta de la moto.
Unes coses que crec que un dia moriran l'intent.
Crec que en aquesta pel·lícula, de fet,
hi va haver una escena primer
i va dir perquè si em moro...
Que no perdrem diners.
Que no perdrem diners.
Però se li ha de reconèixer que
en aquest gènere específic
que és agafar la pel·lícula d'acció,
que és una saga que originalment
era una sèrie de televisió
i després Brian De Palma va adaptar
a la gran pantalla,
la primera, que és aquella famosa en què baixa
com del sostre amb uns cables,
que no ha de tocar uns lasers,
que no ha d'anar a fer les coses, jo crec,
de la història del cinema.
Era una pel·lícula més d'autor
dintre del concepte blockbuster
de pel·lícula feta perquè agradi a tothom.
I a poc a poc ha anat evolucionant
cap al blockbuster pur,
però és que Tom Cruise s'ha convertit
en un artista i en un artesà d'aquest gènere.
Fins al punt que fa pel·lícules d'acció,
però que estan molt treballades,
estan molt cuidades,
que es nota que hi ha una intenció al darrere,
que hi ha una passió al darrere,
que ha de lluitar contra el gran dolent,
jo diria, de la història de la saga,
que potser serà,
que és una intel·ligència artificial,
ja és una mica una crítica
al que Tom Cruise diu que està passant
amb aquest tipus de cinema, que és aquesta idea
que el cinema d'acció
s'està fent per intel·ligència artificial,
per un algoritme que diu
doncs s'ha de fer això, això, això,
i ha de passar aquí, aquí, aquí,
i llavors estan perdent personalitat,
que sovint tenen les pel·lícules
i s'està carregant el gènere.
Ell ja ho havia fet fa uns anys
amb Top Gun Maverick,
que era una de les meves pel·lícules preferides
de, jo diria, dels últims anys ja,
directament, és una de les meves pel·lícules preferides,
i vaig sortir d'aquesta
d'Emissió impossible sentència mortal, parte 1,
és un títol llarg,
una mica amb el mateix cos, de dir, ostres,
quina pel·lícula ser, quina manera de gaudir,
de disfrutar, és bastant llarga,
bastant llarga,
perquè el vídeo és enrebaçadet, perquè t'han d'explicar molta cosa,
hi ha molta exposició,
però que al final, si sou fans de la saga d'Emissió impossible,
res de nou,
perquè en aquestes pel·lícules, com hi ha tota la part aquesta d'espionatge,
i tot això, sempre hi ha
molta teca a explicar, per tant,
si esteu acostumats, no crec que us sorprengui
o que se us faci feixugar en aquest sentit,
i al final també és una mica
tancar el cercle,
perquè és una pel·lícula que recorda molt més
a les primeres que no pas a aquestes últimes
a les que ens tenia acostumada la saga.
Molt, molt, molt recomanable, aneu-hi,
i et dic una cosa, si totes les pel·lícules
que explicarem avui, que repassarem avui,
són tan bones,
com aquesta de Missió impossible, Déu-n'hi-do,
quin estiuet ens espera.
Missió impossible, això és sentència mortal.
Per tu, la dos dius que tampoc trigarà gaire més, eh?
Una, jo crec que les van gravar seguides,
i per tant, deuen estar fent els últims retocs,
i en principi, si res no canvia,
el juny de l'any que ve, la tindrem.
Una altra estrena que també aixecarà
una altra estrena que també aixecarà a polseguera.
Això és Barbie, que combatirà a les sales de cine
amb una pel·li, com la que dèiem, de Missió impossible,
a Barbie, que no té res a veure,
però aquí sí que fan una adaptació
al 2023 d'alguna manera, no?, el concepte Barbie.
Necessito molt fort que aquesta pel·lícula sigui molt bona,
perquè, o sigui,
tota la mitologia que ja està envoltant aquesta pel·lícula,
tots els tràilers que estan sortint,
tota la promoció, que ara la repassarem,
que em sembla que han guanyat de carrer
la batalla promocional i de màrqueting,
sobretot en una pel·lícula que ara també seguirà Barbie,
que és Oppenheimer,
que s'estrena el mateix dia, que és el 21 de juliol.
O sigui, és que està guanyant la batalla de carrer.
Barbie, per si queda algú que no sàpiga de què va la cosa,
és aquesta pel·lícula que ha dirigit
la pel·lícula,
és aquesta pel·lícula que ha dirigit Greta Gerwig,
que és la directora de pel·lícules
com Lady Bird, com la nova adaptació
més recent de Donettes.
És una directora que a mi m'agrada moltíssim,
que crec que està fent coses molt interessants
en el cinema més independent, tot i que ara diu
que es vol passar en el cinema més comercial
i veurem com li surt la jugada.
La protagonitzen Margot Robbie i Ryan Gosling.
Margot Robbie és la Barbie, és aquesta nina que coneixem tots,
i el Ryan Gosling és el Ken.
I jo crec que Ryan Gosling serà realment
el punt fort de la pel·lícula, o almenys el que estem veient
i per tot el que està sortint li deixen
tenir aquesta vena de comèdia
que ja ha demostrat en altres pel·lícules,
com The Nice Guys, que és una pel·lícula que us recomano moltíssim
si no l'heu vist, i Crazy Stupid Love.
I jo crec que serà una mica el que més
despunti d'aquesta pel·lícula.
I la idea, tot i que encara no se sap ben bé
de què anirà la pel·lícula,
és que la Barbie és una nina
que viu a Barbilàndia,
però un dia comença a sentir
coses diferents, que no acaba d'estar
contenta en el seu món, comença a tenir pensaments
d'aquests intrusius que abans no havia tingut mai.
Sí, s'empodera.
S'empodera i buscarà la vida real.
I aleshores hi haurà aquest desencaix
entre la vida aquella...
El càstig no és de vida real perquè han triat dos actors
que són uns guapassos.
Crec que aquesta és la idea, triar aquests actors
que són uns guapassos, és veritat que després,
dintre de Barbilàndia, hi ha moltes Barbies
i hi ha molts Kents que són molt diferents.
Hi ha una Barbie que és una actriu trans,
hi ha una Barbie morena, hi ha una Barbie...
Hi ha un Kent que és d'origen asiàtic,
hi ha un Kent...
La idea és explorar i deconstruir,
desmitificar tota aquesta idea
del que és una dona i el que és un home,
segons ens han explicat sempre les Barbies.
Hi ha molta gent que diu
que la Barbie no ha sigut mai feminista.
Jo discrepo.
La Barbie era un referent que jo de petita
entenia moltes i havia vist moltes d'aquestes pel·lícules
d'animació que s'havien fet.
I una de les coses que t'ensenyava la Barbie
és que tu pots ser el que tu vulguis.
Si ets metge, vols ser astronauta, pots ser astronauta.
I crec que la pel·li agafarà aquesta idea
i l'explorarà més en profunditat
i crec que veurem una cosa
bastant, bastant,
més reivindicativa i feminista
del que pot semblar a priori
per a l'estètica i per a la idea
del que ja ens està venent la pel·lícula.
A nivell de màrqueting està sent un escàndol.
Primer, Margot Robbie,
que a totes les Premiers Mundials
s'ha plantat amb un outfit diferent de la Barbie
com els de les nines,
per fer tots aquests press junkets,
que són totes aquestes rodes que fan els actors
on passen diferents periodistes
i els van fent les mateixes preguntes,
han decorat hotels sencers,
però fins a l'últimíssim detall,
que sembla un parc d'atraccions i és una sala d'un hotel.
I després ha passat una cosa que lliga justament
amb Missió Impossible, que és que Tom Cruise
i Christopher McCrory, que és el director
d'aquesta última entrega de Missió Impossible,
es van fer una sèrie de fotos
ensenyant les entrades d'aquestes pel·lícules.
I també hi ha la part de Barbie i l'entrada d'Oppenheimer
dient que havien anat a veure totes les pel·lícules,
que els havia agradat molt
i que aquestes pel·lícules que en el fons
estaren competint a les taquilles i a les sales
havien de col·laborar i s'havien de fer costat,
perquè sabem que Tom Cruise és un gran defensor
de les sales de cinema, i aleshores
Greta Gerwig i Margot Robbie van fer el mateix,
però amb les respectives pel·lícules de Missió Impossible,
amb Indiana Jones i amb Oppenheimer.
Cosa que no està passant amb l'equip d'Oppenheimer,
que és la següent pel·lícula.
Que també s'estrena el dia 21 de juliol.
Som al cine, encara. Christopher Nolan
torna a la gran pantalla amb aquest biòpic
sobre el creador de la bomba atòmica,
protagonitzat en el cas per Killian Murphy
i un repartiment també de luxe.
Sí, entre ells Emily Blunt,
Matt Damon, Robert Downey Junior,
Florence Pugh, Gary Oldman, Rami Malek,
Kenneth Branagh, Jack Waite,
Josh Harnett i una llista que no acabaria mai.
Que hi va haver un moment que semblava com broma,
perquè cada setmana deien, no,
és que ara Kenneth Branagh també apareix
a Oppenheimer, Gary Oldman i Joe...
Però quanta gent hi haurà en aquesta pel·lícula?
Que falten Tom Hanks i Meryl Streep, ja.
O sigui, no hi pot haver més gent.
Doncs sí, tota aquesta gent.
Killian Murphy, pels que no el tingueu situat,
és el protagonista de Peaky Blinders,
el Tommy Shelby, que, de fet,
ha col·laborat moltes vegades amb Christopher Nolan.
Què passa amb aquesta pel·lícula?
Christopher Nolan és un director que a mi, en general,
m'agrada, m'agrada força el que fa.
És el d'aquella pel·li tan rara que no s'entenia.
I llavors va fer, efectivament, Tenet.
És una pel·lícula que vaig odiar amb totes les meves forces.
Vaig dormir com un tronc. Exacte.
I llavors, clar, no sé què esperar-me d'aquesta pel·lícula,
perquè sembla que serà una cosa molt dramàtica, molt fosca.
Clar, ho ha de ser,
perquè estem parlant de J. Robert Oppenheimer,
que és un acte d'atòmica.
Per tant, no serà una cosa com Barbie,
molt d'alegria i coloraines, tampoc ho ha de ser.
Serà bastant llarga, de fet, també.
I veurem què ens depara.
Jo crec que, en la batalla,
pot ser que surti perdent Oppenheimer.
La veuré d'aquí dues setmanes
i ja ho comentaré en algun...
per alguna banda.
Si voleu fer aquesta cosa de veure les dues seguides,
jo crec que el millor és que mireu primer Oppenheimer,
us doneu un descanset d'uns deu minuts, vint minuts.
La comenteu. Sí, la comenteu, la paiu,
i després aneu a veure Barbie,
que us animarà una mica més la història.
Però, clar, és que han fet relativament poca promoció,
han fet quatre entrevistetes
i les típiques declaracions de Christopher Nolan
d'Hem fet aquesta pel·lícula sense utilitzar efectes visuals,
que, home, Christopher Nolan ho dubto moltíssim,
entretot perquè tens molts premis
per haver utilitzat bé els efectes visuals
i perquè dubto que hagis recreat una explosió d'una bomba atòmica.
I si ho has fet,
em pateixo una miqueta per la teva salut mental.
14 de juliols, una última proposta
pel que fa el cine,
pels més petits i els més grans de la casa.
Això és el més nou de Pixar, Elemental,
que últimament no ha acabat d'ensortar
les seves noves pel·lícules, Pixar.
Veurem si aquest Elemental remunta la cosa.
L'has vist? No, la veuré dimarts.
La veuré dimarts.
És a dir, que no fa pinta que hagi de remuntar gaire.
Entre altres coses perquè a Pixar
li ha passat una cosa que ja ve de Disney,
perquè recordem que Pixar pertany a Disney,
i qui pren les decisions diguéssim que és Mickey Mouse.
Les últimes pel·lícules que ha estrenat Pixar
les ha estrenat directament a Disney+,
i quan ho ha intentat fer a les sales de cinema,
clar, els hi ha sortit un xurro perquè,
o sorpresa, no els podia saber,
la gent prefereix esperar-se i veure-la a casa a Disney+,
ràtiamente gratis,
perquè si pagues la subscripció ja no has de pagar
els 12 euros que et val l'entrada del cinema
i llavors no va ningú al cinema a veure-la
i han sortit els responsables a dir
home, doncs ens hem equivocat,
i és molt bé, bravo, us ha costat una miqueta
entendre que si a la gent li pots donar
les coses més còmodes, doncs passarà d'anar al cinema.
Les crítiques de moment no són del tot bones.
La història és bastant Pixar.
A mi, de fet, em recorda una mica Inside Out
perquè la idea és que és un món
en què els elements tenen forma antropomòrfica,
és a dir, que tenen característiques humanes
que són així com ulls, cara,
totes aquestes coses, com a Inside Out,
que les emocions són personatges,
no són coses abstractes.
Aleshores, en aquest món està prohibit
relacionar-se entre ells per motius
científics bastant evidents, és a dir,
si tu ets foc no et pots barrejar amb l'aigua
perquè passa el que passa.
Això és el que els passa als dos protagonistes,
que ella és foc i ell és aigua i s'enamoren
i aleshores han de lluitar per poder viure
la seva relació en un món en què això està prohibit.
Que aquí hi ha una clara...
un clar subtext sobre el racisme
que crec que és molt interessant.
Jo tinc esperances perquè sempre tinc esperances en Pixar
perquè ens han ofert grans pel·lícules,
crec que encara ara són uns dels grans estudis
d'animació que hi ha
i vull pensar que no serà tan desastrosa
com pinta la cosa per les crítiques,
però és veritat que acaben d'anunciar
que volen fer Toy Story 50,
perquè no sé quant esport tenia de Toy Story
que dius no sé si seria la millor decisió artística
després d'haver tancat la història de Toy Story
com tres vegades ja.
I ara passem a la petita pantalla,
Disney Plus 8 d'agost, solo asesinatos en el edificio.
Això no és nou perquè arribem a la tercera temporada,
solo asesinatos en el edificio.
No diré que ja he vist alguns capítols,
no ho estic dient, que quedi clar.
El de Meryl Streep i Paul Rudd, per exemple.
Aquesta és la gràcia d'aquesta tercera temporada.
Solo asesinatos en el edificio,
recordem que és aquesta sèrie de Disney Plus
que a mi em va agafar una mica de sorpresa
perquè no era un duro per ella,
que la protagonitzen Steve Martin, Martin Short,
que són un duo còmic excel·lent,
i Selena Gomez,
i la idea és que són tres persones
que viuen en un edifici d'aquests xulíssims estupendors
de Nova York,
i hi ha un assassinat en aquest edifici.
Llavors, ells que són fans dels podcasts de True Crimes,
si fossin super superfans del crims,
doncs decideixen que et resoldran ells xulets
aquest assassinat.
I la idea és que, clar, com el títol ja indica,
només poden resoldre assassinats dintre de l'edifici.
Aleshores, clar, quan portes una temporada
molt fàcil, perquè hi ha un assassinat a prou,
quan portes una segona temporada,
que és el que van fer ells, molt fàcil també
perquè fas un assassinat relacionat amb el primer assassinat,
i té sentit que sigui dintre de l'edifici,
i el que vam veure al final de la segona temporada
és que hi ha un nou assassinat, que en aquest cas
és el de Paul Rath, que era una mica sorpresa.
Crec que ningú sabia que apareixeria,
i a l'última escena apareix allà per sorpresa,
i el maten.
Però el maten en una funció d'una obra que fa
un dels protagonistes, que és el personatge de Martin Short.
Clar, ja no és un assassinat en l'edifici.
Per tant, veurem què passa.
La gràcia és que ja havien anunciat Paul Rath,
perquè havia sortit a la mateixa sèrie,
i després un dia, per sorpresa completament,
a les xarxes socials van dir,
ah, per cert, també hi apareix Meri Lestrip,
i ens vam quedar tots en plan, ah, molt bé, guai.
Llavors, moltes ganes de veure com seran aquests dos personatges,
perquè, com dic, no he vist ja quatre capítols
d'aquesta temporada.
Aleshores, moltes ganes de veure com funcionarà tot això,
i de cara al futur, si és que tenen previst
les temporades, com lligaran a aquesta idea
que, clar, només poden ser assassinats
en l'edifici, perquè quan hi ha un o dos o tres, val,
però quan hi ha en cinquanta, dius, home,
potser que en aquest edifici comenceu a fer inspeccions
perquè hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar.
Doncs tot això ho trobarem a partir del 8 d'agost,
dèiem, a sobre de les 600 de l'edifici.
Va, una última proposta per aquest estiu.
Això és de Birr, la sèrie de comèdia que va triomfar
fa uns mesos a Disney Plus, amb la seva primera temporada.
Torna amb una segona que s'ha fet estrenar
ja als Estats Units, i els crítics diuen que encara és millor,
i aquesta ja tenia molt bona crítica a l'arrencar.
A mi em va encantar, és una altra sèrie
com Solas Asignaturas en el edificio,
que em va agafar per sorpresa,
que al principi es va estrenar sense pena ni glòria,
i aleshores, amb el boca a orella, la gent va començar a dir
que aquesta sèrie és molt bona.
M'hi vaig enganxar, em va semblar de les millors sèries
que s'han fet en els últims anys,
una sèrie que tenia un ritme superfrenètic,
que era tot nervi pur,
perquè la idea és que el protagonista,
que és el Carmi Versato,
ha estudiat a la alta gastronomia,
i és un xef de l'altra gastronomia,
i aleshores, per motius familiars,
ha de tornar a casa, a Chicago,
i s'ha de fer càrrec del restaurant que tenia el seu germà,
que era un restaurant d'entrepans,
una cosa molt baratilla, que no acabava de funcionar,
i que, de fet, el seu germà havia tingut moltes pèrdues,
i l'ha de fer reflutar.
Què passa? Que ho fa amb un personal que no és professional,
la majoria no volen que el Carmi estigui allà,
i la idea de la primera temporada
és que havia de gestionar tot aquest personal
i tot aquest restaurant
i els seus drames tan familiars com personals.
Això era una mica la premissa de la primera temporada
que el propi creador deia
que no era ni la sèrie de Barry apropiament dita,
sinó que era com una espècie de pròleg.
Llavors, aquesta segona temporada, en principi,
hauria de ser ja la sèrie com se l'havien imaginat.
El que diuen les crítiques és que és una temporada
molt diferent a la primera.
La primera era d'aquelles que necessitàves una ansiolítica
abans de veure-la, perquè et posava...
Jo estava histèrica, perduda, que allà era la gràcia.
Perquè, clar, estaves dintre de la cuina,
passaven coses i cridaven, i ara no sé què...
I era com molt estressant tot.
Aquesta diuen que és bastant diferent,
que és molt més relaxada,
però que explora altres temes que també estan molt, molt bé.
Destaquen sobretot el capítol 6, si no m'equivoco,
que és un capítol As, que diuen que és dels millors
que s'han fet a la televisió aquesta temporada,
i que és un capítol a la setmana.
Aquesta sèrie està rebent molt, molt bones crítiques.
Jo em moro de ganes de veure-la,
perquè ja la primera em agrada molt,
i si la segona és millor, doncs endavant.
La vull enviar ja.
El que sí que veig, molta gent diu,
és que és una sèrie que allà als Estats Units
s'ha estrenat de cop,
i ja saps que jo normalment acostumo a ser partidària
de les sèries dosificades,
és a dir, un capítol a la setmana.
Crec que és una sèrie, aquesta en concret,
que, com passa amb Solo asesinatos el edificio,
si aquesta cosa tan ansiosa
necessites reposar molt els capítols.
Crec que aquí arribarà sencera, de cop.
Aleshores, la meva recomanació,
si us podeu aguantar,
que jo no sé si ho podré fer,
és intentar dosificar-lo una miqueta.
Potser no aguanteu un capítol a la setmana,
però si podeu fer, no sé, de dos en dos o de tres en tres,
crec que la gaudireu molt més,
i crec que serà una de les grans triomfadores
dels premis, tant d'aquest any com dels anys següents,
perquè jo crec que aquesta sèrie
tindrà una vida molt més llarga de la que ja té.
Gràcies, Marta Ferrer, moltes gràcies també per aquesta temporada.
Ens retrobem al setembre. Gràcies, bon estiu.
Tu has guanyat. Descansa. 12 i 53, ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Estem vivint els últims dies de les granges familiars,
no a Catalunya, a Espanya.
Jo pensava que el dia de demà
vivia millor,
però tot i així, fins al dia que no vagis al bany
i falti diners, seguirem aquí.
Els remaders del boví de la llet
estan al límit.
La llet no té preu.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
Hola, grupers, com estàs?
Bé, Minguella.
Avui tanquem temporada i marxem de vacances.
Hòstia, quins lladres, tu, de pico.
Avui fotreu allò dels himnes o què?
Sí, la final del concurs d'himnes,
amb els tres himnes finalistes i els tres clubs
en directe a l'estudi,
el Mugà, Barzarells de Munijuanenc,
però també la gran final del nostre concurs, la Rosca.
O sigui, tot i res de la puta.
No, home, avui en directe a l'etapa de muntanya del Tour,
el moment del Mundial Femení d'aquest estiu.
Tot gira. Avui tanquem temporada.
A partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopés.
Pst, oju, que el Tot gira és el programa d'esport
més esgotat dels cap de setmana.
És un fenomen.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Catalunya Mitzia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per l'1 del migdia. David Clopés.
Quina mania tens amb el Tour Gira.
Avui no podrem sentir-ho.
Ens n'anem a dinar a tots els del suplement.
Jo t'ho passo després, et passo el link
perquè t'ho puguis recuperar.
Avui és l'etapa gran.
En final, en aquest volcà on fa 35 anys que no hi puja el Tour,
que té un ascens molt singular,
que és una mena de recorregut en espiral,
perquè és un antic volcà ja extingit
i els ciclistes fan aquest recorregut en espiral.
Per tant, tindrem un nou duel
entre Pogatxer i Vingegor que serà molt interessant.
Parlarem de la figura de Luis Suárez.
Luisito Suárez, que avui ha mort als 88 anys,
ho farem amb gent que l'ha vist jugar,
que no és fàcil.
Ha mort avui als 88 anys.
Ens hem de situar en el Barça de finals dels anys 50.
Aquell Barça que va jugar la final de Berna dels Pals Quadrats,
la final de la Copa d'Europa, que ha perdut el Barça,
la primera que ha jugat davant del Benfica de Eusebio,
i amb Kubala, amb Sibor, amb Ramallets,
i amb Luisito Suárez, aquella final que va perdre el Barça,
un Luis Suárez que va guanyar la pilota d'or,
l'únic futbolista espanyol que ho ha aconseguit,
i que després fitxaria per l'Inter
on s'hi va aconseguir dues Copes d'Europa.
Ho parlarem amb en Minguella, que el va veure jugar,
amb en Lluís Canut, que li va fer fan o res,
un quan s'aparen els llums, molt interessant que avui recuperarem,
i també amb, atenció, Ariedo Braide.
Te'n recordes, Ariedo Braide, que va estar al Barça?
Doncs Ariedo Braide passarà avui pels micròfons de Catalunya Ràdio
i també a l'institució de Luisito Suárez d'Itàlia.
És una institució, a Itàlia.
Luisito Suárez, avui en parlarem.
I també avui, final dels himnes.
M'agradaria refer-te a un tastet molt ràpid.
Primer recordar que va guanyar el gol de la Mariona Caldanteia.
Mariona Caldanteia, primera dona futbolista
que aconsegueix guanyar el trofeu Kubala en 15 edicions,
a voltes certa, des de Nova Zelanda,
ens ha enviat un missatge d'agraïment.
Estava molt contenta perquè va fer la Champions contra el Rosengard.
L'himne del Joan Enc.
Sant Joan de Vilatorralda.
I ara un registre totalment diferent,
l'himne de l'Arenys de Munt.
Veig que costarà tri, avui.
I ara radicalment diferent,
l'himne dels Almogávars de Sant Gregori.
Girona.
Sí, però d'altres que són vots.
No volem descansar quan arriba el temps munt.
Almogàvars.
Em sabia que em diries Almogàvars.
És un registre totalment diferent, bastant original.
Ja n'hem sentit més de 200 en aquestes 8 edicions.
Avui els tornarem a repassar
i ens visitaran aquí representants dels 3 clubs
per poder decidir el millor himne de la temporada.
El club és bon estiu, tu també fas vacances?
Jo una mica de més tard, que a tu, aleshores.
Sí, ja és curiós.
Això del Vitor, què?
Sí, ja està tancat.
El que passa és que vindrà el gener de l'any que ve.
No podem pagar ara.
Un moment.
Si el Barça aconsegueix vendre una mica de debò, potser sí?
No, perquè ja està acordat
que aquest jugador arribi el gener del 2024.
Pensa que la Lliga brasilera té any natural.
Per tant, ell continua en actiu i arribarà en forma.
Gràcies.
Bon estiu, bones vacances.
És bo o no?
És molt jovenet, té 18 anys.
Bon estiu, clubers.
Adéu, vagi bé.
Gràcies.
I tornarem la temporada que ve.
Aquest estiu, acompanyats de l'Albert Montilla.
Salut i ràdio, descanseu que vagi molt bé.
Ens podeu seguir a 4radio.cat barra.
Salut.
Molta sort.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.