Bip.
Bon dia, són les 6. I així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 8 d'abril del 2023.
Avui, el suplement.
Artúlions és en Maria Martí Regau, cronista parlamentari,
Núria Martínez-Ribot, de Público, i l'Obert Voltas, editor.
Som en plena Setmana Santa, però no fem festa.
Aquí el suplement al peu del canó fins a la 1 del migdia.
A les 10 vindrà l'hora negra de la Maica Navarro.
Avui, que és 8 d'abril,
el dia que es compleixen 50 anys de la mort de Pablo Picasso.
Avui, el suplement parlarem dels 50 anys de la mort de Picasso.
Ho farem des d'una perspectiva una mica diferent,
des de la seva mirada de dues persones
que coneixen molt bé la seva obra.
Però amb objectius diametralment oposats.
Un és expert en l'obra de Picasso, la Malengual,
i l'altre és un vell conegut del suplement,
algú que ha estudiat Picasso a fons,
en aquest cas per copiar-lo o falsificar-lo.
Parlem d'Òscar Laulèstia.
A tu, Òscar, t'agradaria tenir un Picasso
penjat al menjador de casa teva?
Jo me'l vendria, el primer que faria.
Bé, potser faria abans una còpia per vendre-me'l dues vegades.
A dos quarts d'ons,
el cara a cara entre Òscar Laulèstia i Malengual
per parlar de Picasso des de la Fundació Palau i Fabra,
que el destrac al Maresme, on hi tenen un munt de Picassos.
I després, a falta d'una setmana pel retorn del Joel Díaz,
avui defensant el comunista Miqui Puig,
ja haurà de resoldre els dubtes dels uients
sota l'atenta mirada d'un convidat misteriós.
També amb l'Andreu Jornala i l'Alba Riera
farem l'hora de llevar-se.
Amb el Pep, en què parlem de mones,
i també amb el Xavier Moret.
Bona nit als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb una nova festa rave,
en aquest cas a Sant Jordi, d'Es Valls, al Gironès.
Hi participen unes 200 persones
i el soroll ja va provocar ahir
que els veïns ho denunciessin als Mossos
que han instal·lat controls als excessos.
De moment no se sap fins quan ha de durar,
es calcula que podria ser ben bé fins demà diumenge,
segons ha explicat els micròfons a Catalunya Ràdio,
l'alcaldessa Núria Martínez.
Encara se'n marxa.
Encara ens consta que hi ha cap a 200 persones
en una untiga sobera,
a la banda contrària de Sant Jordi,
i, bueno,
estan allà i, en principi,
no tenen intencions de plegar-se
segons informació que m'han passat als Mossos.
L'alcaldessa denuncia també
que es pugui fer una festa com aquesta
sense cap tipus de permís i que no tingui conseqüències
pels organitzadors.
El que trobem molt malament,
els veïns, la veritat,
és que es permetin fer aquestes festes i legals
en qualsevol lloc,
venen, especificen, ho fan,
i no hi ha cap represària
ni cap conseqüència per les persones que ho fan.
La festa es fa en un terreny privat
i l'Ajuntament no hi pot fer res, segons els Mossos.
Els participants tenen una actitud pacífica
i no es plantegen desallotjar-los.
Avui també sabem que ha mort d'un infar al conductor de l'autobús
que va tenir un accident afreginal al Montsià
el març de l'any 2016
i que, si us recordeu, va provocar la mort
de 13 estudiants d'Erasmus
que tornaven de les falles de València.
Això, segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio,
l'advocat del xofer.
Amb aquesta mort es tanca la causa per la via penal
que encara estava pendent de jutjar-se.
Santiago Rodríguez Jiménez era l'únic acusat per la via penal
i la fiscalia li demanava 4 anys de presó
a banda de les demandes de les acusacions particulars.
Segons el fiscal, l'home va desatendre de forma greu
les normes de seguretat
posant-se al volant del vehicle cansat i amb son.
També parlem avui de la Guàrdia Civil
que ha detingut una parella a Madrid
perquè maltractava els seus vuit fills menors d'edat,
l'home i la dona de la localitat de Colmenar Viejo
que estigaven físicament els petits,
i, a més, es deven malnudrits i arreconats en una habitació
i en un habitatge insalubre,
segons informacions del Ministeri de l'Interior.
Sovint també els castigaven
deixant-los a la intempèrie en un pati de l'immobili.
Els nens els han ingressat en un centre d'acollida.
Segons aquesta investigació,
es tracta d'un cas de violència familiar.
El pare, metge en un hospital madrileny,
també maltractava la mare.
Jesús Fernández és el regidor de Seguretat Ciutadana
de Colmenar Viejo.
Los niños han sido trasladados todos juntos
en un autobús que el propio Ayuntamiento ha fletado
para preservar este tipo de hechos.
Todos han ido al centro de menores
de la Comunidad de Madrid,
y, a partir de ahí,
el asunto como violencia de género que también tiene implicado
se le está dando el trato de vida
y la protección que le corresponde, claro.
Avui també parlem de l'escalada de detenció
que hi ha a l'Orient Pròxim,
un ciutadà italià mort i almenys 5 persones més ferides
en un atemptat a Tel Aviv.
Un home amb el seu cotxe, un grup de turistes d'Itàlia
i el Regne Unit,
que anteriorment els ha disparat,
l'atacant ha estat abatut per la policia israeliana
aquesta taxa suma,
el que hi va haver ahir al matí a la cir Jordania ocupada.
Dues germanes de 16 i 20 anys van morir
i la mare de 48 va quedar ferida
en un atemptat que hi va haver
a prop de la colònia Joeva, on vivien.
El món de l'art comemora avui,
ho deia en Roger fa uns minuts,
els 50 anys de la mort del pintor malagent Pablo Picasso,
pare del cubisme i autor de quadres
que ha trascendit la història, com el Guernica.
L'obra artística de Picasso
va més enllà de la pintura i l'escultura.
Els experts el consideren un autor total,
perquè va explorar moltes disciplines diferents
i en algunes d'elles va arribar a excel·lir.
És el cas de la ceràmica,
que va descobrir quan tenia 60 anys
i que el va portar a crear a prop de 4.000 peces.
Emanuel Gigaun és el director del Museu Picasso de Barcelona.
Emanuel Gigaun és el director del Museu Picasso de Barcelona.
És algú que reinventa el món cada vegada que toca alguna cosa.
És algú que reinventa el món cada vegada que toca alguna cosa.
La seva obra de ser amistat
tenia un caràcter domèstic i funcional,
també es podia menjar
amb unes peces com aquestes,
però també són veritades escultures
que imiten mitòries amb capeses,
amb formes geomòrfiques.
I atenció, les mones del Barça,
d'Alèxia i tant, a Lewandowski,
Pedro Gavi, seran les més venudes aquest any,
juntament amb les de personatges de ficció de Disney,
Harry Potter, la Patrulla Canina
o la Guerra de les Galàxies.
El Gremi calcula que es vendran prou de 700.000 mones
a tot Catalunya.
Un 40% seran les clàssiques de xocolata
i el 60% pastissos.
Malgrat l'encariment dels productes bàsics,
Sant Toni Ballar assegura que els preus
no variaran gaire respecte de l'any passat,
especialment pel que fa a les figures de xocolata.
En esports l'Espanyol rep avui dissabte
l'Atlètic Club a un quart de cinc
en el debut de Luis García La Banqueta.
L'equip blanc i blau està en zona de descens,
amb 27 punts, empatat amb l'equip que marca la permanència.
A l'Euroliga de bàsquet, derrotor del Barça,
la pista de l'Armani de Milà, 84-76,
en la penúltima jornada de la fase regular.
Els blaugranes ja estaven classificats
per als quarts de final amb el factor pista a favor.
I l'Atlètic Terrassa es classifica
per a les semifinals de l'Euro Hockey League
Duque i Herba,
després de superar els quarts
d'aventura bèlgica al Shutout.
La semifinal serà demà diumenge
contra el Road Base de Colònia.
I pel que fa al temps, se'ns anuncien un matí
amb temperatures no gaire baixes
i al migdia l'ambient tornarà a ser molt suau
fins i tot càlid a les Terres de l'Ebre.
Alguns núvols al litoral de la costa d'Aurada
i a la tarda al Pirineu,
però el dia serà majoritàriament assolellat a tot el país.
Hola, soc Josep Pedral i soc català!
Clar que sí!
I us vull dir que aquest cap de setmana
el Tot Gira, el gran David Colpès,
no se va de Semana Santa
perquè les gusta fer periodismo!
I parlaran del Madrid, de la Greira...
Així sí!
A veure, va, tu, canta'm el menú del Tot Gira!
Dissabte al Tot Gira
vivim en directe l'estrena de Luis García
a la banqueta de l'Espanyol,
des de Cornellà al Prat a Espanyol Atlètic.
Diumenge, el dia abans del Barça a Girona,
entrevistem David López,
el depaller de la defensa gironina.
I ens visitarà laia Alexandri,
una catalana que triomfa la Lliga anglesa.
Tot Gira, dissabte i diumenge de 4 a 9.
Amb David Colpès.
Clar que sí!
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio
per treure'ns la son de les orelles a aquesta hora del dissabte.
Un nou episodi del Mans.
Bon dia, bona hora, comencem un nou dissabte
aquest Mans a Catalunya Ràdio
on tot arreu a la Ràdio Nacional.
Un programa avui on repassarem
algunes de les novetats discogràfiques d'aquest 2023.
I que comença amb la deliciosa veu d'Anna Roig.
A portar belles al món.
S'apaguen els llums de la sala.
Focos en marxa.
S'aixeca el taló.
Tot està a punt
per començar la música.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Tot està a punt
per començar la música.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Per compartir allò que ens inspira.
Moure energia
i crear sensacions.
Tot està a punt
per començar la música.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Tot està a punt
per començar la música.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Música, quina sort
que existeixis.
Música, gràcies pel teu ressò.
Música en l'aire.
Bona hi viatja.
Música, corres campat
fins més enllà del sol.
S'apaguen els llums
de la sala.
Focos en marxa.
S'aixeca el taló.
Tot està a punt
per començar la música.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Tot està a punt
per començar la música.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Tot està a punt
per començar la música.
Tot està a punt
per aportar belles al món.
Per fer sortir
de les nostres entranyes
la veritat sobre aquest bonic món.
La veritat
que no es pot dir en paraules
la més subtil
feta de sensacions.
La veritat
que no es pot dir en paraules
la més subtil
feta de sensacions.
I encara que de vegades
ens guanya el pessimisme
i estiguem convençuts
que tot és brutilleig.
La música ve a nosaltres
per treure'ns de l'abisme
i per uns instants
tot ens ho envelleix.
I encara que de vegades
ens guanya el pessimisme
i estiguem convençuts
que tot és brutilleig.
La música és una mereça
i el més gran amor hi neix.
Música, quina sort que existeixis!
Música gràcies pel teu braçol!
Música enlaira
et vola i viatja!
Música, corres campes
fins més enllà del sol!
Música, quina sort que existeixis!
Música gràcies pel teu braçol!
Música enlaira
et vola i viatja!
Música, corres campes
fins més enllà del sol!
S'apaguen els llums de la sala
focus en marxa
s'aixeca el taló
tot està a punt per començar
la música
tot està a punt per aportar
bellesa al món
tot està a punt per començar
la música
tot està a punt per aportar
bellesa al món
et vola i es contagia
per tots els racons
tot està a punt per començar
la música
tot està a punt per aportar
bellesa al món
Aquest era Portar Bellesa al Món
tema que dona nou al disc
que acaba de presentar Anna Roig
Ets mans, ets festa
Ets a Catalunya Ràdio
T'hi poso adeu
i faig aquell adeu
d'accent obert
sabent que el dol no arriba
que t'ha seguit
ja m'ho conec
torno a ser aquí
que demà hagi passat
un any
per què no?
per què no?
Seguim endavant
en aquest programa especial de repàs
i musicals d'aquest 2023
una altra de les novetats
és el treball de debut de Marina Tomàs
i Maria Cruz
amb la formació que li han donat per nom
Harar, i precisament el treball porta el mateix nom
un format, en aquest cas, íntim
de corda, vent, fusta i veus
ens ho explicava la Marina Tomàs
La Maria i jo ens vam conèixer treballant juntes
en una altra formació
compartint escenari
i a partir d'aquí vam veure que
hi havia bon feeling
que entre nosaltres
i no va ser fins més endavant
que un dia vam quedar per fer una cervesa
i xerrant xerrant
ens vam proposar mutuament
de fer, d'ensatar, algun projecte
plegada juntes
sense cap mena de pretensió
el principi que volíem era quedar
per tocar, crear, investigar
i passar-nos-ho bé entre les dues
i després, de mica en mica
ha anat succeint el que ha anat succeint
i estem aquí
i hem anat tot allò que passa
per la nostra ment
i ens fa ser estranyes amb la gent
realment és molt senzill, ens vam juntar
i vam dir, anem a provar de construir
amb el teu bagatge musical
amb el meu bagatge musical
aviam quines coses surten
jo li portava temes a la Maria
i la Maria em portava temes a mi
llavors, plegades buscàvem els arranjaments
algun tema també ha succeït a quatre mans
d'alguna residencia artística que hem anat fent
però sí
no teníem al cap
una cosa concreta
de fet, per això d'aquí ve una miqueta
el nom d'Harar
que és llaura en castellà
és remover la tierra
per plantar la llavor
i veure cap on creix
i quina direcció agafa
al final només m'entens
quan em passa amb l'altra gent
Nosaltres no li hem volgut donar
ni més ni menys protagonisme
a la paraula
simplement quan hi ha hagut lletra
és perquè hi hem vist
la necessitat que hi fos
i al mateix quan hem vist
que no teníem necessitat d'expressar-nos
en paraules
doncs no ho hem fet
i ens hem expressat amb la veu
com a instrument purament musical
també
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
Aquest era Clipsy, un dels temes que trobem en el treball de la Gerard.
Protagonitzat, en aquest cas, per Maria Cruz i Marina Tomàs.
Mans de l'Arrel a la plaça.
Mentre es tu doncs fas
Mentre es tu doncs fas
Seguim endavant, ara en Marc Grimal, des de les Illes,
com a resultat del concurs dels Sons de la Maiterrània,
la mare ha presentat el seu primer disc
amb molta arrel i també molta experimentació,
amb l'acompanyament també de Joana Gumbila i Laia Vallès.
És un treball que porta per nom espurnes i coralls.
Marc Grimal.
Quan vaig banyar el concurs, no m'ho esperava, no?
I tenia com aquells cançons soltes
que jo havia anat composant a diferents moments de la meva vida,
però no tenien com un fil conductor,
no tenien com una unitat global.
I clar, aquesta feina d'aquest any i mig,
o sobretot des d'arrel, des d'arrel any,
ha estat com trobar aquest terreny que les unis a totes
i les fes com homogènies, d'alguna manera.
Clar, vaig guanyar un concurs de música d'Arrel
i això a mi em creava com una espècie de pes, no?
Perquè quan a tu te'n comanen una cosa, no?
Al final, o sigui, al final aquest disc,
jo l'he pogut fer gràcia de guanyar aquest concurs.
Realment, si no hagués guanyat aquest concurs,
jo encara estaria penjada per la vida sense veure res, no?
Esperant que arribés alguna cosa per poder fer música.
I clar, quan se me va d'alguna manera encomanar
o donar l'oportunitat de fer aquest disc,
jo tenia com una responsabilitat de dir
on hi ha arrel a les meves cançons, no?
Estar a la vou, estar en els meus girs o la meva manera de cantar,
estar realment en les cançons que jo he preses
de les meves ancestres i les édites d'aquí,
no tenia molt clar quina era l'arrel
i volia tenir-ho clar per poder justificar
i per poder parlar amb la cara ben alta sobre el meu treball.
I cercant l'arrel molt en fora, molt en fora,
de sobte un dia me la vaig aixecar des llit
i la vaig trobar molt a prop, o sigui a casa,
a la fàbrica de materials de construcció de la meva família,
que vaig pensar que és un renou que jo sempre he rebutjat,
sobretot des de la adolescència,
en què vaig entendre el sistema especulatiu i capitalista, no?
I me'n vaig anar allunyant, allunyant, allunyant,
i d'alguna manera, allunyant-me de la estructura,
també m'allunyava com de la meva família, no?
Me'n vaig anar a Madrid, me'n vaig anar a Mèxic,
com més en fora, com més en fora, com més en fora millor.
I quan vaig tornar a Mallorca
i vaig començar en la part musical,
com que necessitava fer alguna cosa aquí, no?
A través de la música pots transformar,
i jo sent que a través de reconciliar-me amb els sons
de la fàbrica,
veure la fàbrica com un espai sonor
i no com un mecanisme destructiu,
m'ha donat, no sé,
una homogeneïtat a totes...
a aquella homogeneïtat que jo cercava
i com a un discurs ferme per poder presentar el disc.
Ah!
En fots fins que t'hi trobes
ja no te'n pots
escapar
No sé si s'espera o no
Se pot resatejar
En fots fins que t'hi trobes
ja no te'n pots
escapar
No sé si s'espera o no
Se pot resatejar
En fots fins que t'hi trobes
ja no te'n pots
escapar
No sé si s'espera o no
M'agrada més quan rius
perquè almenys no tinc por
M'agrada més quan no mirem
perquè almenys puc fer la meva vida
Ah!
Ah!
Ah!
A qui viuen, oh no, a qui viuen, oh no,
ja no seré samat de jo.
A qui viuen, oh no, a qui viuen, oh no,
ja no seré samat de jo.
Ah!
És les ferides
que em fa l'igual
És el psiquiatrius
que em fa l'igual
I el foc que sap i pot
jo ara sóc
Reset és margrimal des de les Purnes i Coralls,
resultat en aquest cas del Concursons de la Mediterrània.
A Catalunya Ràdio, mans.
Així estan les triaores
fortes com les diamants
i les encaixonaores
per les fines encaixats
Allà estan.
Més coses, ara ens anem cap al País Valencià
i ens sentim un treball deliciós,
que, a més a més, ja s'han portat un premi.
Concretament, el premi de votació popular
a l'àmbit del folk del Concurs de Música Catalana,
que organitza la revista Enderrock.
És Pep Gimeno Bodifarra, que presenta Ja ve l'aire.
Cal dir que gràcies a les dones
hem pogut conservar la cultura popular.
Elles són les que han conservat
oracions, romansos, dites, endivinalles,
cançons, jotes, fandangos, tot.
Els homes també, no t'he dit que no,
però la dona segur que és la que més.
I les cançons de treball, no?
Cal dir que fer una cançó de bresol a la xiqueta
també estan treballant.
Estan allà cantant el bresol,
i després, quan anem, anem, no, van a treballar,
perquè, per almenys aquí al País Valencià,
les dones encara van al magatzem,
el que va de que no es canta com abans.
Però totes aquestes cançons cal dir que eren una miqueta
queixar-se de lo mal que ho passaven.
Perquè jo sempre dic que la feina de la dona
és una feina invisible, i això no n'hi ha dret.
Hi ha que fer-la visible, i hi ha que saber el que estan fent.
Ja se'n van a fer les xiques, molt contents de ser anem,
amb el jornalet a casa, que el tinguem ben guanyadem.
És que són cançons ja més modernes, no?
Ja no és el típic, podríem dir, el típic fandango, no?,
que va a Pinyo Fijo i tal.
El folclore, cal dir que el segle XIX, a l'últim del XIX,
va començar a canviar, no?, va començar a pedres, com aquí que diu.
Llavors ja entrarien els cuplers, entrarien les masorques,
entrarien les polques, i, bé, per això.
Mabuela va néixer en 1900, i Mabuela cantava el cuplers.
La Raquel Mellers, la Raquel Mellers era...
Als anys 60, el cuplers cantava.
Llavors, conforme van passant els anys,
la cosa va fent-se folclore.
El poble va absorbint tot, i és el que n'hi ha.
I, claro, ja n'hi ha coses com el dengue, o les sigues del bambú,
o les habaneres, que les habaneres tampoc són del XIX.
Pobret aspecte social
Escola espanyola
Em Dearis
Escola de passat
Escolta la veu
Spotnt inspection
Poblet prisoner
Són amics i amigues, benvinguts
allà a la plaça brillant les llums
Vull presentar-vos i per els seus noms
assint els muses que porto jo
La Martina t'acabaïs ohs
si Robert Mou el pandero
i Miquel que ve a la rasca
quan li la templa rentero
si l'acordió no sona
pregunteu allà a l'hotel
si Jordi no contesta
avui menjarà tot solet
Que bé que estem tots així juntets
obrint el fato dels instruments
venen els trècnics per a provar
qualtan que en llums poder començar
si l'Ajuntament no paga
monen tots a la cantina
si no compren botifarra
hauran de menjar sardina
i és que els musis del meu poble
sempre tenen per costum
per desmenjar desaltia
i per què no viu el del poble?
Hem vingut a convidar-vos
a ballar a esta mesurka
Hem vingut a convidar-vos
a ballar a esta mesurka
Amics i amigues, eixius de casa
compliu la plaça de flors i buta
talleu el rime de les parelles
margueu el post del tal a la punta
La meva ànima recorda
la meu desobediència
i la meva amistat
i la meva amistat
i la meva amistat
La meva ànima recorda
la meu desobediència
i la meva amistat
i la meva amistat
que van guardar les cançons
a temps com una isobarber
al nostre poble
que van guardar les cançons
a temps com una isobarber
al nostre poble
Taratarà, taratarà
taratarà, taratarà
taratarà, taratarà
Mesurka de la xovà, Pep Gimer Botifarra,
des del treball, ja ve l'aire l'heu sentit aquí,
a Catalunya Ràdio, en aquests mans d'avui.
Catalunya Ràdio
Comença el cap de setmana amb tota l'energia
de la cultura popular.
Tenim temps encara per escoltar-nos quantes novetats
La clavellinera d'aire
Dos clàssics de la música de real
formen la clavellinera d'aire.
Són Jordi Macalla i Cati Plana que han presentat aquest any
aquest treball que convida a aïllar-se
a una illa deserta, i és que el nom
del disc és Música per a una illa deserta.
Folk sensible i introspectiu
que ens presenten, com us diem,
la Cati Plana i en Jordi Macalla.
Venim d'aquest territori de l'Alurgell,
al Pirineu d'Ull i Pur,
i això ens ha condicionat
tota la selecció,
tot aquest trasllat
a un projecte
amb tres fases
de preparació,
viatge i arribada,
i veu d'aquestes dos personalitats
d'aquest duet,
que ha tret
les seves coses
secretes
i no tant,
i les ha posat damunt de la taula.
Doncs això, la proposta
de fer una taverna als dimecres,
al cap va ser com molt accidental
perquè, de fet, la filosofia
als dimecres a la taverna
és d'ajuntar dos músics que normalment
em fascinona.
Aleshores, clar, vam dir, què fem?
Cadascú va portar una part
per fer aquesta vetllada
i ens va agradar molt,
i vam dir, ostres, doncs això potser que si ho polim,
si no polim,
perquè ho podríem tornar a tocar,
perquè sap greu no tornar a fer cap més
concert d'aquest perfil,
i llavors va ser això,
ens vam anar una mica picant,
va, doncs va, una miqueta més,
una miqueta més, fins a l'estiu,
a l'estiu vam fer el Molidoso,
a juliol, juliol o august, si va ser.
Llavors són propostes molt elaborades,
realment, tothom ens diu
per què us compliqueu tant la vida,
i tant de temàtica com de
arranjament
o de proposta musical, eh?
Ja des de coses molt
tradicionals com deies,
fins a coses gairebé, jo què sé,
contemporànies,
molt, molt dures,
com una realitat molt tradicional.
Aquest era el bolero del cuedia,
un dels temes que trobem a les músiques
per anar a una illa deserta.
Són la clavellinera d'aire.
Arranquem veïnes
i garros ferals
fa que tothom hi estigui,
i que tothom hi estigui.
Aquest és el bolero del cuedia,
un dels temes que trobem a les músiques
per anar a una illa deserta,
són la clavellinera d'aire.
Arranquem veïnes
i garros ferals
fa que tots els podres
tinguin bon jornal.
I veurem si així
n'estarem millor.
Quan tocarà regar,
tirarem llavor,
tirarem llavor.
Quan tocarà regar,
tirarem llavor,
tirarem llavor.
Seguim fent un repàs
de les discogràfiques d'aquest 23.
Una de les més sorprenents
és la veu de la Maria Bartomeu,
des del País Valencià.
Després d'haver saltat a les xarxes,
ara fa una mica més d'orany,
amb una venera i cant d'estil valencià,
representa l'assumpció que és precisament
una presa de consciència del que li va passar
i de com entén ella la música de real.
Maria Bartomeu.
Jo volia agafar el que és la real
de la música tradicional,
que és el que estudia a dia d'avui el Conservatori,
i a partir d'avui construir
un castell de Mondella.
Hem intentat que no fallarà res.
Les cançons han construït sempre
en bases de peixes tradicionals,
ja seguim fent dangos, malagueñes,
acords tradicionals,
compassos tradicionals característics
de determinades passades,
i doncs això.
La resta ha sigut flipant.
La veritat és que va ser un moment
prou d'esclatar tot,
i la cançó de l'esclat
és la que conta un poc
com em vaig arribar a sentir.
I és una cançó, per a mi,
que a dia d'avui és d'aquestes cançons
que dius són la cançó de la meva vida.
És això.
Arranquem-hi.
Nosaltres ens agrada molt
explicar el disc com música tradicional,
però de l'any 2023.
Perquè la música tradicional
és funcional
i ha funcionat sempre
en instruments i paraules
i músiques que teníem a l'abast.
Si no teníem res,
doncs cantàvem a la gola oberta
i si teníem collereces o plats,
doncs tocavem això.
I si ara tenim ordinadors,
Republicans,
sou stars...
ை...
Trista
mi
dá
cor
a
la
cor
de
la
cor
de
la
cor
cor
cor
cor
cor
cor
come
de
e
e
i
i
igual
igual
igual
igual
igual
igual
equal
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
llevantau
reina excel·lent
la Maria
m'hi voten
teniu sereu
coronada
en la celestial
morada
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
hay triste vida corporal
como un ruedan desigual
triste de mi
o que parez
lo mejor pico a lo de un rey
lo mejor pico a lo de un rey
lo mejor pico a lo de un rey
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
equal
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
igual
Juno, des del treball de la terra és Ricard Ros
i així pleguem, gràcies per fer-nos companyia una setmana més aquí al Mans, un Mans que us hem ofert
amb en Josellos, Santisso i Serasa, el muntatge musical L'Aïna, Estrella i Baques
a la producció i Quim Rodllani Valls a la locució
marxareu amb una cerdana de ses corumines amb la principal de l'esbal
meditació
que tingueu un molt bon cap de setmana
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i