A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 7 de maig del 2023.
Avui, el suplement, Artur, i el suplement,
que és el més important, és el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement, Artur, i el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement, Artur, i el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement de Catalunya Ràdio.
Avui, el suplement, Artúlia, amb la Núria Oriols, l'Oriol Marc,
l'Anna Pardo de Vera i el Marc Molins.
A les 10, amb la setmana tràgica del Lyon Sindreu i el Toni Rodon,
amb tota la ressaca reial de la coronació, ahir, de Carles III.
Amb ells dos, també parlarem de la vaga de guionistes
que hi ha als Estats Units.
Ens explicaran per què els guionistes dels Estats Units estan de vaga
i quina és la guerra que tenen contra les plataformes.
En un matí, on compartirem taula amb gent que busca feina,
i de com, de llarg i complicat,
hi ha gent de selecció de personal en moltes d'aquestes feines.
Trobar feina és una feina, avui ho comprovarem amb diversos testimonis
a partir de quarts d'ons al suplement.
A les 11, llibres, sèries i bandes sonores amb la Marina Porres.
Les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé,
al demà ho deixo.
En un matí, on també farem consultori sobre la son,
consultori sobre la son amb la doctora Estivill,
a quarts d'una del migdia, 93207474,
suplement, arroba, carradio.cat, amb les vostres consultes,
i dormim de maneres molt diferents en diferents èpoques de la nostra vida.
A partir de quarts d'ons avui consultes amb la doctora Estivill,
però abans, abans, abans, com sempre, a les 12, al Dominical.
Compteix! Compteix!
Què passa? Última hora.
Demano pas, molta atenció. Tota l'estona has tingut pas, Pepe.
Endavant, digues. El demano doblement.
La senyora... Sí, el Spielberg i la senyora Obama
acaben d'aparèixer, atenció, a Catalunya en miniatura.
Home, ha visitat Catalunya en miniatura.
Home, després de Montserrat.
Cap a Catalunya en miniatura, cap allà, Pepe.
No, no, és que ja hi soc. Ah, molt bé.
Sí, en aquests moments estem a Catalunya en miniatura,
l'Spielberg no està entenent res,
i Michelle Obama s'acaba d'entrar amb això,
amb el monestir del poblet,
i ha caigut de cara contra el llac de Banyola.
Déu-n'hi-do. A partir de les 12 al Dominical,
com sempre, amb tots els seus personatges,
abans de tot això, però de seguida el suplement,
arriba l'ofici d'educar amb l'Elisabet Pedrosa,
i també avui a dos quarts de vuit del matí,
cada dia cita amb la Terra Esplana del Joan Anton Català.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Sara Riera. Bon dia, Sara.
Hola, bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb la ressaca de la coronació ahir
del rei britànic, Carles III, la reina Camila,
a la padia de Westminster, a Londres,
que no ha estat exempte de polèmic al carrer.
Malgrat les mostres enormes de devoció que van tenir els monarques,
molta gent també va sortir a protestar pel règim que es perpetua,
i la policia va actuar amb contundència.
Va detenir una cinquantena d'activistes republicans
que s'hi volien manifestar en contra amb pancartes.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Nic Loli,
que és el representant del Labour for Republic.
Han detenido a seis personas.
Hay republicanos que están llegando, obviamente, a la protesta,
pero ya no hay líderes, ya no hay micrófonos, etcétera,
y es una manera en la que la policía británica
y las autoridades británicas están cerrando
el discurso republicano en este país.
I a Escòcia, mentrestant, milers de partidaris de la independència
que estan a Glasgow també en contra de la monarquia.
Unes 20.000 persones, segons l'entitat convocant,
l'associació, tot sota una mateixa bandera,
van sortir al carrer a la mateixa hora
que arrencava aquesta cerimònia de coronació de Carles III,
com a rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Aquest matí també hem sabut que hi ha hagut un nou tiroteig
als Estats Units, ara en un centre comercial a Texas,
que ha deixat almenys vuit persones mortes.
La policia de Dales afirma que l'atacant,
segons diversos testimonis recollits per mitjans americans,
l'home hauria disparat una seixantena de trets.
És una tragèdia més en aquest país que té guanyat l'atribut
de ser el lloc on hi ha més tirotejos massius del món.
Per cert, a casa nostra ahir un jutjat de Tarragona
va enviar a la presó el detingut pel tiroteig de Salou,
de dimecres, en què van morir dues persones.
L'home va passar a disposició del jutge
entre fortes mesures de seguretat,
fins i tot amb helicòpter per vigilar la zona.
La causa contra aquest detingut, de 24 anys,
està oberta pels dos homicidis,
dipòsit d'armes, robatori, ius de vehicle,
i falsedat documental.
En política, el president de la Generalitat proposa ara
un pacte de país per reclamar el traspàs de rodalies.
En un article, el diari Ara, Pere Aragonès explica
que vol deixar passar les eleccions municipals
per aconseguir un front comú
amb institucions, agents econòmics i societat civil
per reclamar al govern espanyol més inversions
i la gestió dels trens.
En aquest article, que es publica avui,
Aragonès assegura que el servei de Renfe
és el tot deficient i que arresta qualitat de vida
i competitivitat a l'economia,
també acusar l'Estat de no assumir responsabilitats
i d'haver abandonat durant dècades
la xarxa de trens a Catalunya.
Ho avança Aragonès al matí,
ho avançava i volíem dir al matí, des del Pirineu.
Que es portin a terme les inversions
que són absolutament necessàries
perquè els ciutadans del nostre país
i els ciutadans de la Unió Europea
que estan utilitzant el servei de Rodalies
han de tenir dret a no trobar-se cada dia
amb incidències continuades.
Si no es veuen capaços de portar a terme la modernització,
doncs que es traspassi integralment.
L'acord entre patronal i sindicats
per a pujar els salaris es ratificarà demà,
però ja ha entrat de ple a la campanya electoral espanyola.
Pedro Sánchez l'ha aprofitat per reivindicar la Pau Social
que assegura que defineix el seu mandat,
mentre que Fejo diu que els agents socials
són el lliçó de responsabilitat.
¿Por qué hay paz social aquí?
¿Por qué hay diálogo social?
¿Y por qué hay diálogo social?
Porque este gobierno recuperó el diálogo social,
ese diálogo social que otros tiraron a la papelera
cuando gobernaron este país.
Avui ens fixarem molt en Xile,
on avui 15 milions de ciutadans
trien la segona assemblea constituent en només dos anys.
Ara fa vuit mesos i per àmplia majoria
els xilens van dir que no a una nova Constitució,
que van considerar massa autonomista,
plurinacional, intervencionista
i també allunyada dels canvis reclamats
en bona part per a una societat
que està cansada de desigualtats socials,
un procés constituent que va ser també molt escandalós
i que va mostrar les misèries de la política xilena.
Que nos lo están redactándose los mismos políticos de siempre
que de alguna manera no han llevado a esta crisis.
Entonces es como un poco el huevo de la gallina.
La gente está más interesada en otras cosas
más que a lo mejor de obtener una nueva Constitución.
La gente está preocupada de la delincuencia,
de los rojos, de la salud...
I aquí els amics de les arts
van presentar el seu nou disc allà on volia,
a les escales de la Catedral de Girona.
Una actuació en el mar del Festival Estrenes
que va consistir en un doble concert.
Al públic feia setmanes que havia exaurit
les més de 1.600 entrades disponibles.
El grup va barrejar els temes del seu treball nou,
com la nit sembla que serà nostra,
o citant Mercè Rodoreda amb altres anteriors,
com Jean-Luc Ilusiana,
o els camps de cotó.
Un dels moments destacats d'aquest concert
va ser quan els amics de les arts es van asseure
en tamborets per interpretar
en una sola cançó, estrofes de diferents hits.
Som els amics de les arts,
el millor ciutat, el millor nacionali,
amb la millor vista
i acompanyats del millor públic del món.
Gràcies per haver vingut aquí, un plaer.
I ara, Jean Esports, el Real Madrid
és el nou campió de copa,
que va ser per 2 a 1 a l'Osses 1,
en la final disputada a la Cartuja.
Els blancs es van avançar al minut 2
amb un gol de Rodrigo, Torró va empatar el minut 12
de la segona part i després Rodrigo va fer
el 2 a 1 definitiu.
És la vintena Copa del Madrid en el seu historial.
A la Lliga femenina de futbol, el llevant les planes,
va fer un pas gairebé decisiu
i també per salvar-se, després de guanyar
el camp de l'Atlètic de Madrid 0 a 1.
I avui, pendents de l'embol,
perquè el Barça jugarà la final de la Copa del Rey
contra el Logroño.
Avui tindrem un matí variable amb núvols més abundants
al Pirineu, a les comarques de Lleida
i d'alguns punts de Tarragona.
Poden caure alguns xàfecs o cotellades,
sobretot a partir del migdia a l'Alpirineu.
Tindrem una tarda en pluja i en forta,
refrescada a les muntanyes.
The Who hits back.
La potència de tots els èxits de The Who,
recolzats en una espectacular orquestra.
Pete Thompson, Roger Daltrey, The Who en concerts.
I la sola nit.
14 de juny de 2023, Palau Sant Jordi.
Barcelona.
Entrades a la venda Light Nation Punez, Ticketmaster i El Corte Inglés.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio cada diumenge a aquesta hora
a l'ofici d'educar amb la imprescindible Elisabet Pedrosa.
Bon dia i bona hora.
Obrim les portes de l'ofici d'educar.
Som-hi.
L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio.
Jo el que diria a una persona jove
que està pensant en llevar-se la vida
és que el moment que està passant ara mateix
és un moment molt complicat i molt difícil,
però què va a passar?
És un problema de seguretat que li està fent patir,
però és temporal i cal demanar ajuda a l'entorn familiar,
d'amistats, de la persona que pensis que et va ajudar
i, per suposat, ajuda professional.
I aquest patiment es pot llevar i es pot aminorar.
I la situació pot ser millor o no,
però com enfrontem aquesta situació?
Sí que podem canviar-la
i sí que podem mirar d'una altra manera
des d'un altre punt de vista,
sempre amb l'ajuda que n'hi ha que demanar.
Per això parlar és tan important,
perquè si no ens donem l'oportunitat de demanar ajuda,
és molt complicat.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit Maria de Queçada, autora de La Niña Amarilla.
El 2021 es van suïcidar 22 menors de 15 anys,
un 57% més que el 2020.
S'han triplicat els intents de suïcidi
entre els adolescents després de la pandèmia.
Dos de cada deu alumnes
reconeixen que en algun moment han pensat que es volien morir.
I un de cada deu admet que s'auto lesiona en freqüència,
com pot algú de 15 anys pensar
que l'única opció és acabar amb la seva vida
de la prevenció del suïcidi de menors en parlem amb...
Doctor Francisco Villar, psicòleg clínic,
coordinador d'atenció a la conducta suïcida en adolescents
de l'Hospital de Sant Joan de Déu
i autor de Morir antes del Suicidio.
Cecília Borràs, psicòloga.
El seu fill es va suïcidar
i fonda la primera associació espanyola
que aculla les famílies que ho han viscut.
I Maria Queçada, periodista i impulsora de l'associació i llibre,
la Niña Amarilla.
I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Santelles.
Les persones que pensen en la mort
el que volen és matar una forma de viure,
no matar la vida.
Què hi diu el doctor Francisco Villar?
Jo em dedico a no fer el que volen els nois.
Estic tot el dia amb nois que volen acabar amb la seva vida
i em deixo la pell perquè no ho facin
i això em converteix en un intolerant,
perquè no estic d'acord amb aquella situació
i, per tant, tot el que faig és intentar
que aquest nano es replantegi el que suposadament vol o desitja.
Les persones han d'estar protegits
fins i tot a les seves decisions.
La intervenció en el suïcidi consisteix
a no respectar la decisió de l'adolescent,
tot i que no ha de ser jutjat, sinó ajudat.
Diu el doctor Francisco Villar
que el suïcidi és una finestra d'oportunitat que s'ha d'agafar,
perquè, de fet, explica que en l'adolescència,
per cada suïcidi consumat hi ha entre 100 i 200 intents.
Sí, efectivament, el suïcidi, la conducta suïcida,
la ideació de suïcidi,
és la que s'ha d'agafar com una finestra d'oportunitat,
precisament per evitar aquest final no desitjat.
Expliques, de fet, que s'ha acabat l'efecte de la pandèmia,
però que continuen els intents de suïcidi.
La pregunta que ens feia en el telegram del programa
és per què hi ha menors que es volen suïcidar.
A partir de quina edat pot aparèixer aquesta idea,
i les diferències una mica si n'hi ha entre gènere.
Sí, les diferències, per anar a la primera pregunta,
és que la edat, aproximadament, a partir d'una persona
que comença a tenir consciència de la mort, a partir dels vuit anys,
a partir dels nou o deu anys, en població normal, ja es pot,
i comença a identificar la ideació,
els fenòmens menys, per dir-ho d'alguna manera, menys greus.
I parla, fins i tot, d'un 8-9%
amb estudis en població general, en vuit, nou anys,
nou anys i deu anys.
Això per la part de la edat.
Per la part del gènere, les diferències són molt marcades,
i el que ens estem trobant avui també és això,
que els índens de suïcidi han incrementat moltíssim,
però sobretot amb les dones.
Amb els homes no hem vist aquest increment tant exagerat de suïcidi,
es mantenen amb les mateixes...
amb les mateixes negatives que prèvia la pandèmia.
I el perquè, aquesta pregunta que ens feien a Telegram,
com pot ser que un noi de 15 anys o menor es vulgui suïcidar?
Això és...
és com una bufetada, la nostra ciutat, que estem fent malament.
Això segur que sí, perquè el suïcidi, una miqueta,
el que intentem traslladar és una història de dolor,
de desesperança, de falta de vinculació amb l'entorn
i de capacitat de suïcidi.
Si un noi es vol suïcidar,
possiblement encara no estem amb la capacitat de suïcidi
perquè no la té establerta, però sí que sabem que estem
en una situació d'un escenari en què tenim un nano patint,
que no seria una cosa que tampoc ens alertaria molt,
perquè ja sabem que l'adolescència és un període
de percepció de la satisfacció en la vida,
perquè és un moment de canvi, de lluita, d'estar emprenyat,
llavors això no ens espantaria, però sí que...
aquesta desesperança social, o sigui, hi ha alguna cosa allà
que el nano pensa com que fa una invalidació d'aquest patiment,
o sigui, més que pesant alguna cosa que és el concat normal,
no sortiré d'aquí, que és una cosa molt estranya,
perquè patia l'adolescència, el que diem, sempre ha estat,
però d'alguna forma l'esperança hi era,
aquesta falta de vinculació amb l'entorn, aquesta...
perquè són elements essencials, o sigui,
entenem que mirar a la nostra societat,
mirar-nos al que estem fent, per veure
què estem fallant en aquests tres àmbits, concretament,
perquè els nanos no se senten vinculats,
perquè tenen aquesta intensitat del dolor i del malestar,
i sobretot, perquè pensen que ho obren un llibre
i perquè no posen...
que no estiguin feliços, i com que eren perdices,
es veu una miqueta, es desmonta, que un adolescent
no tingui vocació de futur, no sigui feliç,
ja va, perquè això marca els camins
que jo haig d'anar emprenent,
marca la via de ruta.
El fill de la psicòloga Cecilia Borràs
es va suïcidar amb 19 anys i el 2012 funda
la primera associació espanyola que acut les famílies
que han viscut. Cecilia, amb què us esteu trobant
en aquests moments a l'associació?
Si heu notat aquest impacte de la pandèmia, què us arriba?
A l'associació ens arriba puntualment.
Puc dir que en el 2021 vam entendre
a dues famílies de menors i en el 2022 a una família.
Això són menors d'edat. Però, clar,
quan nosaltres agafem els casos que han mort per suïcidi
de 18, 19 anys, sí que els familiars t'expliquen
la història durant l'adolescència
de patiment, d'autolacions, de tentatives prèvies.
És a dir, els menors ens arriben pocs.
He de dir que aquesta dada, que sembla que siguin pocs,
en els 10 anys de l'entitat era molt difícil
trobar-te a la mort per suïcidi d'un menor.
De fet, jo fins a l'any 2020 només recordava dos casos.
Cecilia, com es pot sobreviure a la mort,
al dolor de la mort d'un fill?
Com es pot, com es gestiona això? Quines eines t'ajuden?
El dolor...
per la mort d'un fill...
cadascú ha d'esbrinar, que és el que li va millor.
No hi ha una fórmula màgica.
Has de passar-hi.
No hi ha cap camí que es faci més curt,
malgrat que faci mal.
I després has de fer, penso, com és el meu cas,
una cosa personal bastant important,
canviant, acceptant el repte del canvi,
que suposa viure una experiència
tan dura com és perdre un fill.
Avui a l'ofici educar prevenia el suïcidi de menors.
No m'agraden les etiquetes.
No existeixen les persones suïcides.
Només les persones en crisi suïcida.
Doncs el doctor Francisco Villar,
per explicar tot el que cal saber del suïcidi,
va escriure el llibre Morirán desde el suicidio.
Però dius que la gent fugia sobta això.
Dius que li tenen por escriure el llibre sobre el suïcidi de menors,
allò que no existeix ni passa, històries invisibles,
que no consten enlloc, una realitat massa crua,
per la por a la vergonya, la culpa i l'estigma.
Per què li tenim tanta por al suïcidi?
I com s'ha de parlar del suïcidi?
Suposo que la por la tenim precisament per això,
per el desconeixement, per la part asociada,
per tota la vergonya que s'ha generat.
Perquè, d'alguna forma, les experiències de les persones
que han perdut, això l'Aceciliens ho pot dir molt bé,
les persones que han perdut amb algun familiar per suïcidi,
sembla com que a la societat no els permet ni acollir amb això.
Assumint que jo sempre em quedo molt impactat amb això.
Intentes explicar perquè has perdut una persona,
quan dius aquesta paraula ja s'ha acabat de conversar.
No et deixen ni poder tu refer la teva història, el teu...
Llavors, com que sempre ha estat entre això,
entre culpabilitzat, penat,
això ha generat aquest escenari de tapar-ho,
del desconeixement i d'aquesta ebullició
de coneixement alternatiu, per dir-ho d'alguna forma.
Si jo no sé què passa, m'ho invento,
perquè d'alguna forma he de gestionar aquesta realitat.
I si, efectivament, per molt que la vulguem tapar,
no acaba de desaparèixer, no li posem cara,
no l'afrontem, ho neguem, i allà està.
No parlar-ne fomenta el tabú, manté el tabú?
Clar, no parlar-ne, si no en parlem, no en reflexionem,
i no ho puguem exposar, efectivament.
O sigui, tens una carencia d'informació
amb la que jo em pugui orientar,
i me la invento, perquè jo he de tirar.
Llavors, jo me la genero, i me la genero de la forma
que em ve millor a mi.
Si una persona em diu que es vol matar,
si jo me la crec, és molt, molt gran.
Com que no he parlat de suicidi, com que no sé què puc fer,
com que no sé cap on em tinc d'adreçar,
si aquesta persona m'ho està dient aquest dia i el dia següent,
segurament la veuré, i que la gent que ho diu no ho fa, no?
I són, finalment, els que ho acaben fent.
Llavors, sí, efectivament, hi ha el desconeixement.
Clar, el suicidi té aquesta part de l'efecte contagi
que tan mal ha fet, per què?
Perquè vosaltres des de la premsa ja ho teníeu com una mica de...
Si a mi em diuen, jo soc un cap d'un informatiu,
i em diuen, si parles d'això, ho pots generar,
ostres, doncs el millor no ho parlo, ni que sigui per prudència.
Clar, això ha pogut funcionar un temps o no,
perquè en realitat tampoc ha funcionat,
però ara mateix ja, això ja és directament impossible.
La informació arriba i la hem d'adreçar.
Com podem parlar d'ell? Sobretot...
No sé, no posant-li com afegits que no en té.
Tota la part romàntica del suicidi, el suicidi no és romàntic.
La mort no és romàntica, la mort és...
Al final de la vida és una desgràcia, una cosa indesitjable.
Llavors, posar-li romanticisme, com...
Aquestes coses, si es poden, s'haurien d'evitar.
I tot el que sigui que jo pugui fer una associació
de la situació de la víctima, fàcil,
que sigui, si jo em trobo amb aquesta situació, la solució és aquesta.
O mira aquesta persona que s'ha trobat amb aquesta situació,
una situació que és molt similar a la meva,
i ha acabat fent un intent de suicidi.
Aquestes formes d'enfrontar les situacions amb les que ens trobem.
El doctor Francisco Villar ens parla el llibre
d'una sèrie de fases del suicidi,
la ideació, la verbalització, senyals, gestos,
els preparatius, les temptatives i la consumació.
I al darrere, abans ens ho deia, hi ha el dolor, la desesperança,
la dificultat de vinculació amb l'altre
i la capacitat de portar terme o no al suicidi.
Quins indicis, senyals ens han d'alertar?
Com a pares, com a mares, com a educadors.
Darrerament em sentia parlar molt de l'assetjament
com vinculat al suicidi.
Què ens ha de posar en alerta, no?
El que ens ha de posar en alerta és això.
Els adolescents tenim la sort que són molt transparents.
Llavors, ells, el seu dolor i el seu malestar
no ho poden contenir, per dir-ho d'alguna manera.
O sigui, ells ja se'ls hi noten.
Se'ls hi noten amb canvis actitudinals,
amb canvis de l'estat, que poden ser també normals.
Si veiem que el nostre noi està molt abatut,
que té molt de malestar
i que comença a deixar de fer moltes activitats que ell ja feia,
això ja es podria començar a intuir d'aquests dos elements.
Estar perdent contacte amb la vida,
perdent contacte amb els iguals, amb les coses que li agradaven,
i estar patint.
Amb aquest escenari ja seria possible pensar amb l'amor
com una sortida.
Llavors, només amb això ja es podria fer una valoració.
Si la vida és una merda, ojalá se acabi...
No fa falta ni que arribi a això.
Amb aquesta situació, jo ja sé que...
Escolta, noi, veig que tu estàs passant molt malament, fa un temps,
com ho portes...
A més, és que has deixat de fer coses que t'agradaven,
has pensat en algun moment que la vida no val la pena...
Llavors, començar per les primeres manifestacions de suïcidi,
que precisament és aquesta valoració interna de la idea de l'amor.
No passa res.
No és per tant, però si ho està, que sàpiga que això pot passar,
és una cosa que li pot allargar,
i li pot ajudar a continuar expressant.
Una de les coses que insisteix el doctor Francisco Villara
al seu llibre és que hi ha una sèrie de mites al voltant del suïcidi
que ens diu que són molt perillosos
perquè incrementen el nombre de morts per suïcidi.
I que és bo, a l'hora de detectar, identificar,
un possible cas d'un jove que es vulgui suïcidar,
és bo revisar.
I, per exemple, les persones que parlen del suïcidi
no el cometen, aquest és un dels mites,
els que ho volen fer no ho diuen. Aquest seria un, no?
Si haguéssim de dir què és allò més essencial
al voltant d'aquests mites, tu ens en parles de vuit mites, no?
Repassem una mica aquests mites que ens fan mal
i que d'alguna manera fomenten el suïcidi.
Bueno, jo et diria, o sigui, si una persona...
està pensant en el suïcidi i està plantejant-se
acabar amb la seva vida i vol obrir una línia de diàleg
i està pensant això,
si jo directament em quedo tranquil pel fet que ja ho ha dit,
què té a fer? Perquè jo el tingui en compte.
Què té a fer? Nosaltres sabem del suïcidi,
i de la conducta de suïcida, i del comentar del suïcidi,
que això que diuen de crida d'atenció, què vol una persona?
O sigui, què necessita una persona? Què guanya?
Perquè una persona no aconsegueix tenir més amics,
dient que es vol matar.
Al contrari, perquè si això espanyonga amb el temps,
la gent comença amb aquesta angoixa, no poder tolerar,
amb aquest aïllat i apartat.
No aconsegueix millorar les seves relacions amb els seus pares,
perquè si no s'ho prenen en sèrio,
perquè passen d'ell i no s'ho prenen en sèrio,
i si s'ho prenen massa en sèrio,
llavors comença a ser una cosa persecutòria,
de veure com no millores cap àmbit de la teva vida.
Llavors, aquests elements que t'han generat,
aquest dolor i aquest malestar, s'acaben acumulant
i s'acumulen amb aquest descrèdit,
amb aquesta vergonya, perquè hi ha una part
de la tentativa de suïcidi, fins i tot,
això que els homes moren més per suïcidi que les dones,
i que alguns diuen que els homes tenen associat
de manera històrica que els intents de suïcidi
són una cosa dins d'aquest masclisme com de dones.
Llavors, ells els fa molta vergonya.
Quan ja estan en aquesta situació, ja tiren cap endavant
i ho acaben fent, o sigui, no tenen tirada enrere.
Llavors, assumir això com algú que ens pot passar a tots
i que ho hem d'afrontar és ser valents,
per a la persona sola, perquè tots aquests mites,
l'únic que estan buscant és protegir el que t'escolta,
el que t'hauria d'acompanyar per evitar-se aquest dolor.
Escolta, això va a la dolor, i ho hem d'entomar,
i s'ha de travessar, i en aquest moment el hem d'acompanyar.
Llavors, tot el que sigui deixar acreditar a la persona,
que t'ho està dient, mala sonda.
És veritat que el nano et diu, escolta, vull matar,
et vull matar, anem a veure per què.
Si no em sento bé, no em sento acompanyat pels meus amics,
penso que ho faig tot malament,
llavors aquí s'obre un desplegable de coses
que jo sí que puc ajudar, però això ho hem d'agafar
per traduir aquest malestar per anar-hi i transmetre esperança.
Hi ha persones més propenses al suïcidi,
que genèticament puguin tenir una tendència?
En principi, el que es parla
és en el concepte de la capacitat de suïcidi,
variables intrínseques de la persona,
variables que tenen a veure amb l'aprenentatge,
i variables pràctiques que tenen a veure
amb com jo tinc accés als mètodes.
Llavors, sí que es diu que amb aquestes variables intrínseques
seria que hi ha persones, si una persona té molta por a la sang,
o té molta intolerància al dolor,
això com li ajudaria a no entrar en aquestes conductes?
De vegades també es parla de la impulsivitat.
Si la persona és més aviat impulsiva
i pot fer la tentativa de forma més ràpida,
hi haurien algunes característiques que podrien fer,
però parlem de la capacitat de suïcidi.
Amb això tenim tots els factors que generen dolor,
que són tots els factors de risc,
però qualsevol situació que generi dolor,
hi hauríem els factors protectors
que tenen a veure amb la vinculació amb l'altre.
Jo tinc més capacitat de suïcidi que l'altre,
però un es planteja la capacitat de suïcidi
amb els dos previs passos.
Avui, a Catalunya Ràdio, un temps de suplement a l'ofici educar,
prevenir el suïcidi de menors.
Hi ha una escola que majoria creixer.
Preguntar a una persona amb idees de suïcidi
no incrementa el risc de cometre'l,
sinó tot el contrari.
Cecilia Borràs, psicòloga, mare d'un jove que es va suïcidar,
impulsora de la primera associació per abordar el tema.
Què li diries a una família que estigui passant
pel suïcidi d'un fill o de filla
i que d'alguna manera no veu llum al final del túnel?
Què li diries?
Jo els diria que és molt important que coneguin una persona,
igual que hagi viscut aquesta experiència,
perquè només el fet de conèixer, encara que sigui un cop,
algú que ha pogut sobreviure i que ha pogut refer una vida,
reconstruir una vida que és diferent,
dóna esperança que, si hi ha pogut, jo puc fer-ho també,
o de compartir allò que més els preocupa del seu procés de dol,
un dol que és complicat i llarg.
I què li diries a la gent de l'entorn?
Perquè encara hi ha molt estigma.
És a dir, quan a algú se li ha mort un fill com el teu cas,
l'entorn es queda a quadros i no sap què dir,
no sap com afrontar-ho.
Sí, sol ser el més habitual, que no sabem...
No estem preparats per una mort tan inesperada,
més d'una mort de persona jove i que sovint és tan tràgica.
Jo sempre dic que, en aquests moments,
tu has de ser qui mana al voltant del teu voltant
d'aquelles persones que realment t'aportin una ajuda,
que et validin el teu dolor
i de fugir d'aquelles persones
que no estan aportant res en el teu procés de dol.
Clar, l'associació, d'alguna manera,
neix per aquesta voluntat d'ajudar l'entorn, no?
I què és el que, com a entitat,
podeu oferir a totes aquelles famílies
que tinguin una experiència tan desgarradora,
la pitjor, com aquesta, no?
El primer sentiment que tens quan tu ho has viscut
és una solitud enorme.
No pots conèixer al teu voltant algú
que hagi viscut aquesta experiència, no?
Qui més en el món això li està passant?
Perquè tenim, com deia abans el doctor,
molta desconeixença sobre aquest fenomen.
Nosaltres, llavors, oferim aquestes acollides.
Que tu puguis trobar-te amb una persona
que ha viscut aquesta experiència,
que puguis explicar. Necessitem parlar.
Parlar, reconstruint una narrativa
d'allò que hem viscut.
I després oferim els grups.
Que no només sigui una persona,
sinó que tu puguis conèixer altres companys d'experiències
i, compartint, parlant, validant,
poguis sentir-te per fi compresa en el teu dolor,
i que no ets l'única que està passant per això.
I això és el que oferim.
Posar paraules i poder parlar del fill.
Totalment.
Perquè el fill va existir. Totalment.
Fa uns dies vam saber que el govern
donarà permisos laborals de màxim 15 dies
per acompanyar persones amb risc de suïcidi
prescrits per un metge.
Cecília, què més estaria faltant
si haguessis de reivindicar
i ara tens l'oportunitat de fer-ho?
Què estaria faltant?
Bé, són notícies positives que van sorgint.
No hem de desmereixer aquesta acció, no?
Però sí que és cert que es va fent coses com aïades,
sense una estratègia
que ajudi a donar un missatge a la població
sobre l'imperatiu que necessitem
de fer coses globals,
amb més orientades objectius,
perquè estem parlant de la vida
de més de 4.000 persones cada any
a l'estat espanyol.
No sembla que s'estigui fent
els esforços suficients
per fer una habitació
o com a mínim donar.
Són passos tímids
i que donen la sensació que sí,
que són necessaris,
però no estan dins d'una visió global
sobre la magnitud
que això implica
a nivell social i de salut.
Maria de Quezadas, periodista,
és una exposició de la Niña María
que fa prevenció i divulgació del suïcidi
i autora del llibre La Niña María,
on explica sense embuts el seu intent de suïcidi.
Quan tenia 15 anys, diu,
vaig intentar suïcidar-me.
No sé en quin moment vaig començar a notar
que alguna cosa dins meu s'estava partint en trossos,
explica la Maria,
que va sobreviure a l'intent de suïcidi
durant 10 anys com va poder.
Li hem demanat què la va ajudar a sortir del pou i a fer el clic.
Precisament va ser el meu intent de suïcidi el clic.
Jo no volia morir, això ho tenia molt clar,
i que havia de superar-ho
i d'integrar-ho d'una altra manera.
La veritat és que no va ser fàcil
perquè no vaig tindre l'ajuda ni el suport,
ni professional, ni familiar,
ni personal,
més que res perquè no n'hi havia informació.
En aquell moment vaig continuar
com vaig poder
i en temps,
i molta paciència.
Més endavant sí que vaig demanar ajuda professional
i en antiteràpia
i canviant moltes coses
de com enfrontava el dia a dia de la vida.
I sempre pensant que allò era una situació que anava a canviar,
vaig decidir.
I jo crec que el moment en què vaig saber
que podia ajudar a tres persones
va ser quan algú va compartir una situació molt similar a la meva,
d'un intent de suïcidi en l'adolescència.
I ahir sí que vaig decidir parlar
perquè sabia que podia ajudar
i en ajudar-nos a trencar aquest tabú.
A vegades se'n fa un ús amb les emocions.
És molt important considerar
i posar als mitjans de comunicació
el Servei de la Prevenció del Suïcidi.
Francisco Villar.
De fet, diu el doctor Francisco Villar,
la majoria de persones que intenten suïcidar
s'aconsegueixen resoldre la seva crisi vital
en lloc de morir per suïcidi.
Les persones d'alt risc,
les que tenen dificultats de gestió emocional i socialització,
les que tenen un trastorn de salut mental
i els que viuen una crisi estressant puntual.
Estratègies, la Maria ens deia alguna,
d'afrontament per un jove que es vol suïcidar,
tant el que és en l'urgència com a llarg termini.
Què es pot fer per ajudar-lo,
per ajudar-lo a sortir d'aquella situació
de no haver-hi sortida?
Doncs mira, precisament això,
una miqueta de poder transmetre aquesta esperança,
perquè tots aquests casos,
jo estava escoltant ara la companya i pensava,
ostres, l'agraïda que té que estar ella
amb aquesta noia de 15 anys
que va decidir sense garanties,
perquè això, la noia de 15 anys,
era impossible que s'ho plantejés,
o sigui, ella es veia en una situació d'estar patint
en aquesta situació,
i ara, 10 anys després o 20 anys després,
es veu en una situació d'ajuda a l'altre.
O sigui, jo crec que també,
entre d'altres coses,
agraïda una miqueta com tots,
hem d'estar agraïts a nosaltres mateixos de dir,
ostres, en aquell moment tan dur,
vaig optar per continuar sense saber
el que em venia després,
i això és un agraïment.
Clar, en aquest moment la persona no té aquestes garanties,
perquè tu no pots dir,
és que en 25 anys estaràs de tal manera,
en 35 estaràs de tal altra, i això val la pena,
però sí que tens que poder posar-li amb aquesta,
deixar-la ni que sigui amb aquest dubte,
de que el millor de tot això pot passar,
perquè passarà la vinculació amb l'altre,
és importantíssim.
O sigui, si una persona pensa que és una càrrega per als seus pares,
amb aquesta idea que té,
el que té que rebre de resposta,
ja no et dic que són paraules,
és que són gestos d'amor,
que jo estigui allà i que estigui acompanyat,
que jo faci tot el que pugui perquè tot això es desmenteixi,
i si jo tinc un amic que vol suïcidar-se,
o que m'ha dit que està en un moment de crisi,
suïcidar-se,
jo no li diré, escolta, pots comptar amb mi,
no, no, no, jo aniré a buscar-lo,
faré d'amic passat,
i amb gestos desmuntaré aquesta idea
que s'ha fet aquesta persona,
perquè tots som necessaris,
la teva sensació que l'altre no t'estima
no pot negar que l'altre t'estima molt profundament,
però aquesta sensació sí que la pots tenir.
Llavors, com li contrastem totes aquestes idees
a la persona que en aquell moment,
el millor, efectivament, la vida l'està prestant, no?
No acaba de trobar, no acaba de trobar la sortida.
Llavors, això, o sigui, posant-li molta vinculació,
amb gestos, no amb paraules,
i transmetent esperança,
o sigui, escolta, és que tot això passarà,
tot això ho hem vist, ho han passat tots,
i jo t'acompanyaré.
Fa uns mesos, una youtuber francesa de 23 anys,
amb problemes mentals,
va anunciar per xarxes el seu suïcidi assistit a Bèlgica.
Abans ens parlaves de l'efecte contagi amb el suïcidi, no?
Expliques en el teu llibre, per exemple,
que és molt curiós,
que en aquella sèrie de Netflix, 13 razones,
va augmentar la demanda del vostre servei un 32%
durant l'emissió de la sèrie, no?
Bueno, no només amb la meva...
en la nostra unitat, amb el món,
perquè hi ha estudis que ho corroboren.
Llavors això de l'efecte de suïcidi
és el pitjor dels escenaris de suïcidi.
Si jo poso'm una persona que...
una miqueta, perquè és un suïcidi,
jo no l'he pogut veure, eh?
Ho he dit per el que m'han explicat,
perquè era intolerable per mi.
Llavors t'estan explicant totes les raons
perquè jo faig una vengança, no?
Fixant el que m'ha passat, fixant els meus companys,
fixant el psicòleg que tampoc, els meus pares que tampoc.
I jo, per venjança amb ells, anul·lo la meva vida.
Quan tot ha sigut una de les dificultats
que havia presentat la noia en els altres capítols,
o sigui, jo tenia mil opcions
de poder afrontar-ho.
Llavors, a mi em sembla una sèrie...
Bueno, clar, és aquelles que diguis tu una cosa que atreuries
a aquesta sèrie, o sigui...
Agafo la identificació amb la persona,
amb una persona vulnerable de 15 anys
i no hi ha més que sabent que són
les persones més vulnerables d'aquest moment,
li enganxo en coses que em puguin vincular,
que em pugui sentir identificat,
i després li dic, escolta, mira el que ha fet.
Amb això que t'està passant a tu, mira el que ha fet.
És que... no ho sé, no ho sé.
No, estic emprenyat i molt emprenyat, de fet,
perquè ho poden fer amb moltes vies.
No ho sé, han aconseguit que pugin els jugadors d'escacs
i els escacs són una cosa fantàstica, també,
només amb una emissió d'una sèrie.
Llavors, és una miqueta de responsabilitat.
Nosaltres sabem que l'efecte contagi existeix
i aquest ja és que és pitjor encara,
perquè està buscat, o sigui, perquè jo necessito connectar
amb la gent, llavors li dono... horribós.
Més coses controvertides.
Diu la periodista Maria de Queçada
que ha explicat malament el cas de Sellent.
Soc perfectament conscient, perquè soc periodista, també,
que no ens han ensenyat a comunicar el suïcidi
de manera responsable per a ser part de la prevenció.
No es tracta de recriminar els periodistes
que ho estan fent malament,
sinó que, com que no tenen la formació, no saben com fer-ho.
I què hem de fer? És molt senzill.
S'anarà les recomanacions que ja tenim per part de l'OMS
des de l'any 2000, en realitat,
i hem tingut diverses actualitzacions penjades al web
del Ministeri de Sanitat,
agències com EFE que ha donat unes pautes de comunicació
i, més recentment, una guia que hem publicat
des de La Niña Amarilla en col·laboració amb Papageno Puntes,
professionals en prevenció, intervenció i postvenció del suïcidi
i a fàcil de les illes balears de supervivents de mort per suïcidi,
on donem les pautes adequades segons la evidència científica
per a que la comunicació sigui responsable.
En concret, què s'ha fet malament en el cas de Sallent?
Ens hauríem de preguntar per què donem aquesta informació.
Estem donant la informació per a prevenir que passin a altres llocs.
Aleshores, no estem pensant en la família,
ni estem pensant en les xiquetes, que una d'elles està encara viva,
com ha de viure la resta de la seva vida en totes les notícies
als mitjans de comunicació,
i damunt és més greu perquè són menors.
Des del punt de vista legal,
estem donant una informació en noms, cognoms, barri, col·legi, escola...
Vull dir, estem estigmatitzant encara més aquestes xiquetes
que després han de tornar a la seva vida.
Aleshores, no s'hauria d'haver donat aquesta informació.
El que se podria haver fet és que ja que sabem què ha passat
i que sabem que és un cas molt greu,
podríem fer un estudi de quants casos tenim en Catalunya
d'assetjament, entrevistes a persones que ho han patit,
que ja ho han superat, o a professors, professors...
Parlar del tema des d'un altre anglès,
però no posar el dit en la ferida de les persones que ho estan patint.
I què més hem de tenir en compte els periodistes
a l'hora de parlar de suïcidi?
Els intents de suïcidi no són notícia,
i el suïcidi és de persones privades.
Que no sigui un personatge públic no és notícia,
i és una de les primeres regles i normes
que estan a les recomanacions.
Una altra cosa que s'ha fet molt malament
és parlar del mètode, el joc...
Això no s'hauria de donar mai perquè el mètode el que fa
és efecte contagi, això l'Evidencia Científica ho diu.
I una altra cosa que es fa a molts mitjans de comunicació
és enllaçar directament causa-efecte,
és a dir, l'assetjament que estaven patint les xiquetes,
que no dic que no sigui veritat,
segur que n'hi havia assetjament i n'hi havia més coses,
però mai és una sola cosa.
No podem dir als mitjans de comunicació
que com eren assetjades es van intentar suïcidar,
sinó que és un cas molt complex.
El suïcidi és un tema molt complex,
molt més que causa-efecte.
Sempre n'hi ha més factors.
I jo això sí que ho puc dir, perquè en el meu cas va ser d'aixina,
no era una sola cosa,
sinó que van ser moltes coses que es van ajuntar
i que finalment no vaig poder gestionar les emocions
ni gestionar aquella situació.
I quina és la informació que sí que hem de donar?
Podem parlar donant informació útil i vàlida a les famílies,
els senyals d'alarma, quan un adolescent pot estar patint
i com donar-li el suport i l'ajuda que necessita.
Parlar amb professionals de la salut, psicòlegs, psiquiatres,
parlar amb professors que ho hagin viscut i que sàpiguen el que funciona
i el que no funciona quan parlem amb els adolescents.
Parlar també amb persones supervivents, això és molt preventiu.
Mares, pares, fills, germans, de persones que s'han suïcidat,
com han d'afrontar una nova vida diferent
sense els seus éssers volguts
i sempre, sempre, sempre donar les línies d'ajuda,
informació útil per a la població.
I damunt de tot és el respecte a les famílies,
perquè si fos la teva xiqueta ho hauries contat.
Com un ocell, de veritat.
Parlar amb els supervivents és molt preventiu, Cecília,
ens diu la Maria Queçada.
Sí, de fet, som uns agents actius per la prevenció.
No hi ha cap mort
o situació d'una mort per suïcidi igual.
Sempre hi ha aquests aspectes que ho fan diferent.
I sempre ens pot donar pistes
de cap a on pot anar les tendències.
Abans deia el doctor Villar,
hi ha una desvinculació.
Aquesta desvinculació, al cap d'aquests anys,
nosaltres hem vist que no es fa anar jugant al pati o al parc.
Es fa d'una altra manera, que és amb els dispositius.
Ja no entra tant a les xarxes socials,
o les xarxes socials estan donant uns missatges
que no són positius.
I això, som els pares que rebuscant respostes a preguntes
que mai tindrem, ens en donem compte.
De fet, el doctor Francisco Villar
explica el llibre Morir antes del suïcidi.
Una cosa que sorprenent, diu la xarxa,
són també niu de grups pro-suïcides.
Parles de grups de WhatsApp pro-suïcida
on expliquen i mostren els seus intents.
Això no es pot denunciar o tancar?
Jo esperaria que sí,
perquè això va ser quan feia el llibre.
Ara ja ho tenim, ja no fa falta ni el WhatsApp,
perquè ara estan els perfils de TikTok,
i llavors són nanos que fins i tot acaben agafant partit,
formant part d'aquest grup de forma activa,
dient que la vida és una merda, que no val la pena,
que s'han de matar...
Quan una persona al final acaba defensant aquesta postura
davant de quants seguidors que li estan aplaudint,
amb el que tens que respondre amb l'audiència,
i si estàs dient això, pel principi de coherència.
És molt difícil treballar ara amb nanos per les seves raons per morir,
quan una de les seves raons per morir
és que han estat dient que ho farien, que ho farien,
i tenen una gent allà esperant que ho facin.
Han estat fent una miqueta de joc del ratolí i el gat allà,
buscant...
tallen la que troben la talla, obren una altra...
Jo crec que, si ho fan, sí que ho intenten,
però no ho estimem aconseguint.
Cecilia, com es pot viure per part d'una família
la por que ho torni a intentar?
Uf...
Es veu molta, molta angoixa.
A vegades, potser massa, perquè acabem amb aquesta persona...
no deixant-hi viure d'una forma normalitzada
per la edat que li toca, no?
Hi ha aquesta por.
Però que ho torni a intentar implica també donar-li una confiança,
que són crisis.
Totes les persones han tingut crisis, ha d'estar retallat,
i s'ha de fomentar una comunicació molt, molt bona
i molt transparent a la família,
inclús tenint aquella paraula d'auxilia
o en aquella situació d'ara no estic bé,
o que sigui això molt, molt fluït per la família,
perquè, si no, sí que es veu molta, molta angoixa.
Jo us diria que amb la sensació de que ho has fet tot,
que tot el que estava al teu abast ho has fet.
Llavors això, el que diu Cecilia, no?
Si el meu fill...
Jo tinc una preocupació que el meu fill ho torni a fer
i em diu que vol sortir amb els seus amics,
amb un amic que jo sé qui és, que puc comptar amb ell,
això ho he de promocionar, ho he de garantir,
perquè el que necessito és això, que estigui vinculat a la vida
i posar amb la balança de les coses positives i negatives
de posar alguna cosa a la balança cap a la vida.
I també els altres, la participació amb l'altre.
Llavors, jo el que sí que faria és posar-me una persona
que està preocupat pel seu fill d'entrada
i sense cap mena de dubte tenir tota la medicació sota clau
i fora de l'abast de la persona.
Especialment quan està en crisi de suïcida,
això ja ho faria a tothom per fer una intervenció
de prevenció universal per a la persona que està en risc
i que la persona ho vegi, perquè de vegades,
fa dos de risc, un nano que arriba, jo què sé, a la tarda,
que ha tingut un bon dia, que ha fet un intent de suïcidi,
i arriba a casa i veu tot el calaix de la medicació plena,
pot pensar, mira, els meus pares queden espistats, no?
Però, escolta, si jo arribo per la nit, que m'ha anat mal el dia
i que penso tal, arribo allà i veig la medicació allà,
dic, ostres, a sobre que m'ho estic passant molt malament,
als meus pares no els importo, no?
O sigui, s'ha de contemplar aquesta part.
Llavors, sí que jo diria que és relativament senzilla
que la prevenció del suïcidi vol dir posar límites
a les mesures de...
O sigui, posar a sobre els factors que tenen que veure
amb la prevenció d'accés a mitjans letals,
això ho té que veure el teu fill, saber que tu estàs participant
amb ell, amb qualsevol proposta que vulgui anar amb la vida,
jo la reforçaré, escolta, buina amb amics, amb quins?
Amb aquests, tal, que en buina sola...
Bueno, això ja no tant, però si tinc, llavors, fomentar
tota aquesta part, no?, el que hem dit abans,
que és per nosaltres, prendre totes les mesures de seguretat
i assumir els riscos quan el risc ho vol dir,
que és perquè es vinculi amb un altre,
amb una participació amb iguals o amb activitats propers
que pugui gaudir.
La Maria de Casada té 42 anys i dos fills.
Com podem educar per prevenir el suïcidi dels nostres fills
i filles?
Parlar en claredat, en els nostres fills i filles,
no ocultar si estem mirant un programa a la televisió
i el tema del suïcidi, o si n'hi ha una notícia,
o si n'hi ha una pel·lícula, una sèrie,
on es pot parlar del tema, es parla.
I si n'hi ha un suïcidi, desgraciadament,
en l'entorn familiar, es parla i es dona l'espai.
Jo ho sé que sempre es fa per protegir, però el que fem
és ser part del tabú.
N'hi ha que donar aquest espai per parlar obertament
dels pensaments suïcides que podem tindre al llarg de la vida
i això significa que anem a passar a l'acció
i també informar-nos bé, conèixer els senyals d'alerta...
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb Hem sobrecarregat l'escola de funcions.
Us deixem amb som imprescindibles de Murrots
per sensibilitzar sobre el suïcidi juvenil als instituts.
Sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Fins aquí l'Ofici d'Educar, bon diumenge, Roger.
Una abraçada ben forta, gràcies, Elisabet.
I no saps que és perfecte tot i així
Perquè tu ets imprescindible
Perquè tu ets irrepetible
Perquè tu seràs el fan
Que encendran oves estrelles
Més enllà de la mar, hi haurà una illa
Libertat, ni pressions, ni maldecaps
Perquè tu ets imprescindible
Perquè tu ets irrepetible
Perquè tu ets irrepetible
Perquè tu ets irrepetible
Perquè tu seràs el fan
Que encendran oves estrelles
Més enllà de la mar, hi haurà una illa
Més enllà de la mar, hi haurà una illa
M'hauràs d'obrir el moment i volar amb el vent
Tu ets la llum que desperta tots els arbres
Que ens abraça i ens aplega
Que remoto t'es les branques
Perquè tu ets el foc
Catalunya Radio
Estiu de colònies.elperiodico.cat
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, que mida a les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web,
carradi.cat, parlen del suplement.
I que podeu recuperar també l'aplicació de Catalunya Ràdio
quan us vingui de gust.
Els diumenges sabeu que és sinònim del dominical.
I el dominical, al cap de setmana passat,
va passar, evidentment, per la visita
dels Obama i els Spielberg i al concert de Bruce Springsteen.
I, de fet, vam parlar amb el nostre particular corresponsal,
el Pepe Antic,
que, en aquest cas, fent excursions per Catalunya,
buscava els Obama.
Què passa?
Demano pas, molta atenció.
Tota l'estona has tingut pas, Pepe.
El demano doblement.
Els Spielberg i la senyora Obama
acaben d'aparèixer
a Catalunya en miniatura.
Home, han visitat Catalunya en miniatura.
Després de Montserrat.
Cap a Catalunya en miniatura.
No, no, és que ja hi soc.
Ja hi soc.
Sí, en aquests moments estem a Catalunya en miniatura.
Els Spielbergs no estan tenent res.
I Michelle Obama s'acaba de treballar
amb un esquí de poblet.
Baixa.
I ha caigut de cara
contra el llac de Banyoles.
Baixa, baixa, baixa.
És que a Catalunya en miniatura s'ha d'anar en compte
per aquestes coses, perquè hi ha molts entrebancs.
A aquest moment s'aixeca, li falten les dues dents de davant.
Bé, gràcies en aquesta crònica.
Avui, a partir de les 12,
a les 12 més dominical al suplement,
tots els continguts els podeu recuperar,
que a ràdio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Bon dia, Sònia.
Amazon Prime Video
s'hi pot veure ja Citadel.
¿Has oído que deberías estar en algún lugar?
¿Haciendo algo más?
¿Dígame que nunca has visto mi cara antes?
Vostè no té ni idea del que ha viscut.
El cine s'hi pot veure un cel de plom.
Nauzica Bonin interpreta Neus Català
en aquest biòpic situat
després de l'alliberament dels camps nazis
l'any 1945.
La jove republicana feminista torna a França
i rememora els esdeveniments
que van tenir lloc un any abans,
quan un grup de dones va sabotejar
a Xecoslovàquia una fàbrica de producció nazi.
Aquí és on comença la veritable resistència
de Neus Català,
amb la lluita per la memòria.
I el teatre.
Els Pirates Teatre estrenen la Setena Port
al centre de les arts lliures.
L'espectacle de poesia, humor i crítica social
és una adaptació de diferents obres de Joan Brossa.
Segueix la història de tres secretàries
que ens faran endinsar
en les diferents classes socials, els privilegis
i la jerarquia econòmica.
Avui a Funció a les 8 del vespre.
Si encara no has anat a dormir,
o si t'acabes de llevar, fem tres propostes.
Avui parlar al Penedès.
La primera és passejar per les fonts i les copes
de les deus de Sant Quintí de Mediona.
Són una meravella natural
creada per l'erosió de l'aigua.
23 brulladors que aboquen l'aigua de la Riera de Mediona
i que es van inaugurar l'any 1954.
L'aigua prové d'una sorgència subterrània,
la més important del Penedès,
i discorre per unes grutes plenes
d'estelactites i estelagmites
que creixen al ritme d'un centímetre cada 80 anys.
Les coves van ser arrencades durant els anys
en què no s'hi feien visites sense cap control.
Fa només sis anys que les coves tornen a estar
obertes al públic amb total seguretat.
Visitar-ne a l'interior és una autèntica aventura.
Per una banda, veiem l'evolució real
i científica de l'indret,
i per l'altra podem deixar volar la imaginació
i veure-hi esculpits a la pedra un elefant,
una bruixa o un barbut.
A més, hi ha una empresa d'aventures
que manté diversos itineraris i circuits
amb tirolines, ponts penjats, lianes
i un circuit d'orientació.
I per dinar o per sopar,
avui us proposem la Font de Neus a Sansadornida Noia.
Situada al carrer Marc Mir,
número 14,
és un negoci familiar
avalat per quatre generacions d'antiguitat.
Ofereixen una cuina tradicional catalana
i un meridatge de plats elaborats
amb essència de cava.
I destaquen la vedella al cava,
la vedella amb bolets, els canelons,
la manida de xató o l'ànec del panader
rostit amb prunes i pinyons.
També el fuafarcit de codonitòfono
o el bacallà amb ceba confitada i sobressada.
I per no faltar a taula,
el cava i el vi del panader
servit amb porró.
Tenen una gran varietat de menús i carta.
El preu del menú és entre 15 i 30 euros
i a la dalt de carta a partir de 30.
Obert de dimarts a dissabte,
migdia i vespre
i diumenges només migdia.
Música.
Música.
Fins a les 7 del matí la cançó Jungla d'Andrea Motis
avui passa per l'Èrdula.
Sònia.
Avui a les 7 de la tarda a la Masia Torreblanca
un concert que s'emmarca dins la programació
del Festival Solidari Músic Veu
que plega grups musicals d'estils
i posicionaments ben variats
amb l'ànim de promoure la cultura musical
en directe al territori.
El concert serà un repertori variat
que inclou grans temes del jazz internacional
en format trio.
Cansons de jazz nord-americà, música brasilera,
composicions originals, cançó llatinoamericana
i també algun tema funk.
Amb només 11 anys va ingressar a la Sant Andreu Jazz Band
i als 14 va gravar el seu primer disc
amb Joan Chamorro, qui aleshores era el seu mentor.
Al llarg de la seva carrera
Motis ha col·laborat amb artistes llegendaris
i ha fet concerts en alguns dels escenaris
més representatius, com el Festival de Jazz de Tòquio
o el de Nova York.
Si voleu anar al concert d'avui encara queden entrades
i es poden comprar a la web del festival
per 18 euros.
Doncs avui l'Andrea Motis
un plan sensacional a l'Èrdula.
De seguida tornem fins a les 7 del matí
avui a aquesta jungle.
Catalunya Ràdio
El suplement
Roger Escapa